FDB1 Prof.

Pastor

§1 Introducció. La protecció de dades a l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona

La política de protecció de dades de l’Institut Narcís Xifra juga un paper pivotal a l’entorn digital.
On es focalitza més l’origen i tractament d’aquestes dades és als alumnes, el col·lectiu més despro-
tegit a Internet perquè els manca encara la formació i, també, perquè són menors d’edat. En aquest
sentit, en matricular-se al centre, se’ls dota d’un entorn virtual de GoogleSuite. Malgrat que el
centre, doncs, eduqui en la dependència d’una gran multinacional d’intencions obscures, almenys
quan es tracta de la G-Suite es garanteixen uns mínims acceptables en el tractament de llurs dades
personals a canvi de no haver de gestionar un correu intern de centre.
Com passa a molts instituts de Catalunya, el departament d’informàtica del centre té una manca
estructural de personal i de dotació econòmica, i de dos anys ençà van veure’s obligats a renunciar
a la gestió autònoma del correu i van externalitzar-la a l’empresa privada Google LLC, que ha fet
una aposta clara a l’educació per fidelitzar un públic en formació.
§2 Primera eina de comunicació. Els alumnes & el correu electrònic
La primera eina de comunicació que presento,
doncs, és el correu intern de centre, aplicat a la co-
municació amb alumnes. Té l’extensió del centre
@iesnx.cat, i té un directori que inclou professors,
administradors, conserges, alumnes, equips docents,
classes i cursos. En definitiva, tothom que treballa o
estudia al centre. Així, esdevé una eina cabdal per
comunicar-se.
Concretament amb els alumnes, és l’eina més efecti-
va, atès que sovint els alumnes usen aquest correu
com el primari i el tenen configurat al telèfon mòbil,
que els envia notificacions tan bon punt reben una
nova comunicació.
En aquest cas, adjunto un correu d’un dia que no
vaig poder fer classe. Com que no hi havia substitut
—només un professor de guàrdia—, i ja tenia el dia
programat, vaig convertir la programació d’aquell dia en un missatge de correu electrònic. Trac-
tant-se d’alumnes de batxillerat, considerí, era la millor eina per comunicar-m’hi.
§3 Segona eina de comunicació. Les famílies. El D-jango i l’I-educa.
Si bé el correu electrònic del centre és l’eina més eficaç per comunicar-se amb la comunitat educa-
tiva interna, això ja no és tan efectiu per tractar amb agents educatius externs, com són les famí-
lies. En aquest cas, cada familiar o tutor legal disposa d’un client de correu electrònic diferent, des
de @hotmail.es fins a @yahoo.com, passant pels clàssics @gmail.com o, àdhuc, si tenen una em-
presa, l’intern de cada empresa.

1
FDB1 Prof. Pastor

Antigament, la manera de comunicar amb cada família era el telèfon a través d’una llista telefòni-
ca. Aquesta graella es va actualitzar i va passar a incorporar-hi també els correus electrònics. Les
dades que hi consten les han cedides els pares el dia de la matrícula, cosa que facilita la tasca de
gestió de dades. Essent a l’abast dels professors, doncs, aquesta llista, cada professor pot contactar
amb les famílies també per correu electrònic, per assumptes puntuals.
Per a la comunicació amb les famílies pel seguiment dels alumnes, hi havia una eina gratuïta gesti-
onada des dels equips d’informàtica del centre anomenada D-jango, que permetia incorporar-hi
faltes d’assistència, retards, manca de deures, incidències de comportament o qualsevol altre as-
sumpte que hi sia relacionat. El problema principal d’aquesta eina és que es configurava a l’inici
de curs i no es disposava de les llistes fins ben bé entrat el mes d’octubre.
Aprofitant la jubilació d’un informàtic del centre, es va decidir destinar el nou personal a fer tas-
ques diferents, com ara l’assessorament informàtic i formació docent. Així, es va veure la gestió
del D-Jango com a complicada i ineficaç. Unilateralment, la direcció del centre va decidir externa-
litzar aquest servei a una empresa privada, INFOSOFT GIRONA, S.L., que cobrava anualment una
quota —per tant, un curs escolar eren dues quotes— a canvi de gestionar llistes d’alumnes i facili-
tar un programari web de control d’assistència. Informalment, se’m va comunicar que costaria
més de dos milions de pessetes, però que era més fàcil pagar-los que contractar un informàtic que
ho gestionés.
El nom del programa de control d’assistència desenvolupat per INFOSOFT GIRONA és I-educa.
Disposa de diversos elements per a la gestió de l’assistència del col·legi que ja tenia el D-jango,
però en aquest cas, d’una manera més atractiva visualment. A més, incorpora novetats com el
control de l’assistència del personal del centre i la gestió autònoma de les guàrdies.
Entre les novetats que integra que trobo bàsiques és la disposició d’una agenda de contactes que
integra personal de centre i, també, famílies. Així, si es vol enviar un correu a familiars o respon-
sables d’un nen, cal incorporar el contacte trobant-lo a la llista. L’evidència que presento és la
d’una carta que vaig enviar a les famílies dels alumnes que no feien els deures.
Malgrat que el programa ja disposa a la llista
d’assistència d’un control de deures, vaig optar
per enviar-ho a través de la plataforma de cor-
reu perquè, com es veu a dalt de l’inici del mis-
satge, hi ha un control de la lectura dels missat-
ges. Com es pot comprovar en aquest cas, des-
prés de dues setmanes, només una cinquena
part de les famílies han llegit el correu electrò-
nic a la plataforma. Això no vol dir que les al-
tres famílies no l’hagin llegit, perquè també
se’ls envia una còpia del missatge al correu, si-
nó que no l’han obert des de la plataforma.

2
FDB1 Prof. Pastor

§4 Conclusió. La gestió informàtica externa és qüestionable èticament i ineficaç

En els dos casos que hem explorat assuara, hem vist com la manca estructural i progressiva de
personal i de recursos empeny les administracions educatives a externalitzar serveis a empreses.
Resulta més senzill justificar una factura de dos milions de pessetes que la contractació d’un infor-
màtic que hi treballi i faci la mateixa feina. Tanmateix, això presenta dos problemes: un d’ètic, i un
altre d’eficàcia.
Èticament, en cedir la gestió de les dades d’alumnes a empreses externes, se’ls està donant infor-
mació altament privada. Si bé és cert que poden disposar de protocols de tractament de dades pri-
vades favorables, això no justifica la cessió de dades acadèmiques si no és com a últim recurs o en
situacions en què no hi hagi alternatives. En els dos casos d’aquest article, hi havia una alternativa
que respectava millor les dades privades: contractar un treballador que configuri programes equi-
valents que funcionin des de servidors propis del centre. Si cal triar entre contractar una persona
o una empresa, és més responsable èticament que la persona gestioni les dades, no tot un conglo-
merat privat.
Des del punt de vista de l’eficàcia, l’externalització de serveis sempre surt mal parada. L’objectiu
de les empreses és la consecució de beneficis, motiu pel qual oferiran serveis per sobre del preu de
cost. Així, en contractar-les, es paga més del que val. En canvi, la contractació d’un informàtic al
preu que marquin els estàndards no suposa el malbaratament de diner públic: aquella persona farà
feina al centre, gestionarà allò mateix que gestionaran les empreses, i sempre tindrà feina, i no
s’enriquirà, sinó que vendrà la seva força de treball a canvi de diners. A més, el fet de tenir una
persona objectivament identificable com a responsable informàtic facilita la feina a la comunitat
educativa en cas de dubtes o incidències.
Cal doncs, urgir al Departament d’Ensenyança de Catalunya que reverteixi aquesta situació.
Aquesta inversió en eines digitals cal que també repercuteixi en la contractació de treballadors in-
formàtics al centre perquè cada col·legi pugui gestionar pròpiament i internament les eines infor-
màtiques de què disposa.