LAURA CASO 1D

UN AMOR IDEALITZAT (un galán enamorat, a sa hermosura)

Cent cinquanta anys enrere, en una petita ciutat de Catalunya anomenada Girona, existia
un home trist i solitari. Sense amics i familiars. Una persona desesperada per trobar-se una
bella dama de la qual enamorar-se.

Cada dia, baixava a la placeta del barri i s'asseia esperant que passés una dona digna del
seu amor. Passaven els dies i s'anava envellint amb el temps, però ell encara pensava que
trobaria l'adequada. Un dia com qualsevol es llevà i es va vestir per anar al mercat. Allà feia
les compres diàries; un parell de peces de fruita i 200 grams de llegums. I així estaria servit
durant tot el dia. Un cop va digerir el seu petit dinar va fer cap a la placeta a provar si avui
tindria sort. Malauradament no va ser així. Ell estava desesperat. L'angoixava la sensació
d'acabar sol en aquesta vida, necessitava algú amb qui poder conversar durant els seus
rutinaris dies.

Abatut, va tornar cap a casa i començà a replegar un grapat de roba per a dirigir-se direcció
a l'estació. Sempre havia tingut el somni de sortir del seu país i aprofitant l'oportunitat de
què hi havia un tren el qual es dirigia cap a Londres, sense pensar-s'ho dues vegades, va
pujar en un dels vagons i s'assegué en uns dels seients lliures a prop de la finestra. Sense
saber que s'adormiria al cap d'un parell de minuts fins a ser despertat pel mateix maquinista.
Avergonyit, s'aixeca i contempla la preciosa estació que disposava la ciutat. No sabia cap a
on es dirigia, però se sentia com si aquell lloc fos casa seva. Era una ciutat assumadament
gran, plena de gent, automòbils, comerç... Va quedar parat amb la gran diversitat de cotxes,
els quals circulaven per la ciutat. Girona es queda petita en comparació amb Londres.

El cel s'enfosquia, ell estava rendit i començaven a caure petites gotetes amb parsimònia.
Buscant, va trobar un petit hostal just al centre de la ciutat. Només entrar va quedar fascinat
amb la preciosa dona que feia de recepcionista. Era una bella dona de pell blanca, amb una
esvelta figura. La seva mirada era captivadora, amb uns ulls espectacularment brillants. Mai
no havia conegut una dama tan bella com la que tenia davant. Amb una sonora veu, la
senyora, el va treure dels seus pensaments idealitzadors i el va fer entrar en una petita però
acollidora habitació. És va estufarrar sobre el llit. No es podia creure que en aquest mateix
instant hagués trobat la dona ideal, amb la que tant havia somiat. Per ell era igual que la
meravellosa Venus; deessa de l'amor, bellesa i fertilitat. Finalment, entre idealitzacions i
fascinacions va aconseguir agafar el son.
 LAURA CASO 1D

Ell totalment desconcertat, sense saber el perquè d'aquesta reacció es va dirigir cap al
Tower Bridge i es va col·locar a la punta de la vorera de cara al riu. Mentre observava la
ciutat, va arribar a la conclusió del cansament que li produïa viure desesperat buscant a
altres persones per a fer-lo feliç, ja que ell no ho podia ser solitàriament. Sense pensar-s'ho
dues vegades, va deixar caure el seu cos i va endinsar-se en la profunditat del riu. Sense
immutar-se, sense oposar-se a la falta d'oxigen, la seva llarga vida s'acostava a l'inesperat
final.