Jaume Coll Canal

RESUM: L’ALQUIMISTA

En Santiago era un pastor que viatjava per Espanya amb les seves ovelles. Una nit va
somiar que hi havia un tresor amagat al costat de les piràmides d’Egipte, però no li va
donar cap importància. No obstant, aquest mateix somni es va repetir més d’un cop
així que va decidir buscar una gitana que li analitzés el somni. Aquesta gitana li va dir
que el tresor existia i que havia de partir cap a Egipte per trobar-lo, però en Santiago
no s’ho va creure fins que va parlar amb el rei de Salem, que li va dir que tots hem de
seguir la nostra Llegenda Personal (el nostre camí) i li va donar dues pedres màgiques
anomenades Urim i Tunim que li donaran senyals al llarg del llibre per ajudar-lo a
seguir la seva Llegenda Personal.

En Santiago comença el seu viatge en direcció Egipte, però el primer dia que passa a
l’Àfrica, en un petit poble a prop de Tànger, li roben tot el ramat d’ovelles, que era
l’únic que tenia. Llavors, sense conèixer l’idioma ni ningú, va haver de buscar-se la vida
per sobreviure en aquest poble i guanyar diners suficients com per continuar el seu
viatge. Acaba treballant en una vidrieria on inicialment s’encarrega de netejar els
vides, però que després amplia per vendre te amb els gots de vidre de la botiga, negoci
que funciona molt bé i li proporciona diners suficients com per seguir amb la seva
Llegenda Personal. Com que havia de travessar el Sàhara, demana ajuda a uns
mercaders que tenien una caravana i que havien de fer el mateix viatge. Un d’aquests
mercaders l’introdueix a l’alquímia deixant-li els seus llibres. Durant la travessia del
Sàhara comença una guerra de clans i els mercaders pateixen per si són atacats, per
tant, es refugien a un oasi. Allà, en Santiago coneix a la Fàtima i s’enamoren fins al
punt que el primer volia quedar-se a viure amb ella i no seguir el seu viatge, però la
Fàtima li diu que l’amor no s’ha d’interposar en la Llegenda Personal de ningú, perquè
llavors vol dir que l’amor no és correspost. En Santiago reflexiona i acaba marxant de
l’oasi junt amb un alquimista que també va conèixer.

Mentre continuava el viatge, una tribu es pensa que els volen atacar i els segresten.
L’alquimista els hi diu que només són dos alquimistes que estan viatjant a Egipte, i per
demostrar-ho els hi dona tots els diners que tenien i els hi diu que es convertiran en
vent, però que necessiten tres dies per preparar-se. El Santiago es desespera perquè
ell no es sap convertir en vent i l’alquimista li diu que n’ha d’aprendre. Quan arriba el
tercer dia, en Santiago, amb el poc que havia après d’alquímia, intenta parlar amb el
vent, però el vent li diu que no el pot convertir. Després parla amb el Sol, però ell li diu
que tampoc ho pot fer. Finalment, escoltant el seu cor, i parlant amb desert,
aconsegueix crear un vent molt fort que espanta la tribu i els deixa marxar.

En Santiago i l’alquimista s’acomiaden després de que l’últim converteixi plom en or i li

doni una part. Finalment, mentre el seu cor li fa de guia, el protagonista del llibre
segueix l’última part del camí fins arribar a les piràmides. L’urim i el tunim cauen en un
lloc concret, donant a entendre que allà es troba el tresor, però per molt que en
Santiago excavés no trobava res. Uns bandolers el veuen i li volen robar el tresor que
estava buscant, però com que no trobava res, el peguen i un d’ells li diu que no s’ha de
ser tant beneit com per fer-li cas a un somni, que ell també havia tingut el mateix
somni però amb la diferència de que el tresor estava al costat d’una església
d’Andalusia. Llavors, en Santiago es dona compte que el tresor està realment al seu
poble.

AUTOR: Paulo Coelho

Va néixer a Rio de Janeiro l’any 1947, i es va iniciar com a escriptor d’obres teatrals.
Després es va dedicar al periodisme i a escriure guions per la televisió. Les seves obres
més famoses són El pelegrí de Compostel·la i L’Alquimista, tot i que n’hi ha d’altres
també molt reconegudes com per exemple Onze Minuts. Ha rebut nombrosos premis
com el Crystal Award concedit pel Fòrum econòmic mundial o la medalla d’or de
Galícia. El Ministeri de Cultura francès el va nomenar Cavaller de es Arts i les Lletres i
va ser nomenat Missatger de la Pau de les Nacions Unides 2007.