Geografia i Història

ESO
SÈRIE DESCOBREIX

El llibre Geografia i Història, per a segon curs d’ESO, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup
Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:

Fernando Abascal Altuzarra

Pedro Adiego Sancho
José M. Caballero Martínez
Olga Cabeza García
Òscar Costa Ruibal
Albert Ghanime Rodríguez
Rosa López Pérez
Juan Martín Martín
Elena de Martín Rojo
Ana Redondo del Río
María Luisa Vázquez Sánchez
Javier Velilla Gil
Francisco Javier Zabaleta Estévez

EDICIÓ
Marta Ballester Gassó
María Ángeles Fernández de Bartolomé
Marta Roig Barbarà
Raquel Rubalcaba Bermejo
Alba Vila Cucó

EDICIÓ EXECUTIVA
Marta Ballester Gassó

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella

Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix.

Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen
són models perquè l’alumnat els traslladi a la llibreta.
Índex Història

Unitat Lectura inicial Saber Saber fer

Introducció • 
Què és la història • Interpretar una
a la Història • 
Les edats de la història il·lustració sobre història
medieval
198

1  Els orígens de l’edat Com va arribar 1.  La fragmentació de l’Imperi romà d’Occident i els regnes germànics • Analitzar la vida
mitjana Carlemany a ser 2. 
Els visigots quotidiana en un
el nou llogaret germànic
3. 
L’Imperi bizantí
emperador
d’Occident? 4. 
L’islam
5. 
L’Imperi carolingi

12

2  La societat feudal Per què el 1. 

Les segones invasions bàrbares • Reconèixer els elements
castell era 2.  L’organització feudal simbòlics d’una
el centre de la portalada romànica
3.  Una societat estamental. El clergat
societat feudal? • Elaborar una fitxa
4. 
La noblesa, l’estament dirigent
tècnica d’una escultura
5.  Els camperols, la base del treball romànica
6.  L’art i l’arquitectura del romànic
7.  L’escultura i la pintura del romànic

32

3  El ressorgiment
de les ciutats
Per què les 1.  La prosperitat econòmica del segle xiii i les crisis del segle xiv • Comparar escultures
catedrals eren 2.  El desenvolupament de les ciutats gòtiques
un símbol del
3.  La producció artesana
poder de
l’Església i del 4.  L’enfortiment del poder reial
creixement de 5.  L’art i l’aquitectura del gòtic
les ciutats? 6.  L’escultura i la pintura gòtiques

56

4  Al-Àndalus Per què es 1.  La història d’al-Àndalus • Crear una línia
considera que 2.  L’economia d’al-Àndalus del temps
la mesquita
3.  La societat andalusina
de Còrdova és
el monument 4.  La cultura i l’art d’al-Àndalus
més important 5.  La ciència i la medicina a l’al-Àndalus
de l’Occident 6.  La influència islàmica a Catalunya
islàmic?

78

5  Els regnes cristians
d’Hispània
Per què la 1. Els nuclis de resistència cristiana • Interpretar un edifici:
llegenda de sant 2. La corona de Castella l’església de Santa
Jaume va ser un María del Naranco
3. La Marca Hispànica i el sorgiment dels regnes i comtats pirinencs
impuls per al
cristianisme 4. L’avanç dels regnes cristians i la convivència cultural
a Hispània? 5. L’art medieval peninsular

98

6  La Catalunya Qui van ser els 1. 

La formació dels comtats catalans 7. 
Les crisis dels segles xiv i xv • Interpretar fonts
medieval almogàvers? 2.  La consolidació del Casal de Barcelona 8. 
La conflictivitat social i política d’informació diverses
del segle xv per entendre un tema:
3.  La cultura i l’art romànic català
la Pesta Negra
4. 
La creació de la corona d’Aragó 9. 
L’economia i la societat
5. 
L’expansió territorial de la corona 10. La cultura i l’art gòtic català
d’Aragó
6.  Les institucions de govern

118

2
 Treball específic
Saber-ne més Descobreix Compromesos Maneres de pensar Aprenentatge cooperatiu
de competències

• La capella palatina • La cultura i l’art El llegat de l’inici • Aplica una tècnica: Història i literatura.
d’Aquisgrà germànics del món medieval Reconèixer i comentar La desaparició del món antic
• La mesquita, lloc mapes històrics
d’oració de Redactar definicions
l’islam de termes d’història

• Els vikings • La vida El llegat de l’època • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Com Les rutes de pelegrinatge
quotidiana feudal Elaborar i analitzar va ser la conquesta croada
als monestirs piràmides socials de Jerusalem?
• Les croades • Resol un cas pràctic:
L’absis virtual de Sant
Climent de Taüll

• Les escoles El llegat de la baixa • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Com Un viatge pel gòtic europeu
i les universitats edat mitjana Elaborar un mapa era l’activitat comercial
medievals conceptual a la baixa edat mitjana?
• Resol un cas pràctic: El  uins són els elements
Q
barri Gòtic de Barcelona característics d’un edifici
gòtic?

• La situació • L’alimentació a El llegat • Aplica una tècnica: Al-Àndalus, la literatura

de les dones l’al-Àndalus d’al-Àndalus Elaborar una biografia romàntica i el testimoni
• La cultura històrica dels viatgers del segle xix
andalusina Desenvolupar un tema
de l’aigua
i els jardins

• Societats guerreres • L’origen de les El llegat de l’edat • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Què L’evolució dels estils
• Les cartes Corts medievals mitjana peninsular Elaborar i comentar caracteritza l’art mudèjar? arquitectònics medievals
de poblament a la Hispània un organigrama hispànics
cristiana • Resol un cas pràctic: El
call de Jaén

• La vida a la Catalunya • Els símbols i les El llegat de l’edat • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Què Un passeig pels calls
Vella figures d’una mitjana a Catalunya Identificar un grup social sabem del passat medieval de Catalunya
• Poblet, un monestir pintura o religiós a través de la de les ciutats catalanes?
de repoblació romànica. indumentària
• Els pagesos • Resol un cas pràctic:
de remença Les Drassanes Reials
• Santa Maria de Barcelona
del Mar,
exemple del
gòtic meridional

3
Índex Geografia

Unitat Lectura inicial Saber Saber fer

Introducció • Les eines del geògraf: els mapes i els gràfics • Localitzar un lloc
a la Geografia en un mapa
• Interpretar gràfics: lineal,
146 de barres i sectorial

7  La demografia Què és i per a 1.  Conceptes bàsics de demografia 5. 

Geografia política d’Amèrica • Calcular taxes
i la geografia què serveix la 2. 
Les fonts demogràfiques 6. 
Geografia política d’Àfrica. demogràfiques
política demografia? • Elaborar i interpretar
3. 
Geografia política d’Europa 7. 
Geografia política d’Oceania
i l’Antàrtida una piràmide
4.  Geografia política d’Àsia
de població

150

8  La població On viu més 1. 

L’evolució de la població mundial 4.  Polítiques demogràfiques • Analitzar règims
mundial de la meitat de 2. 
La distribució territorial de la població 5. Un món cada cop més envellit demogràfics
la població
3.  Les tendències demogràfiques actuals
mundial?

174

9  La població a On es concentra 1. 

La població de l’Europa occidental 5. 
Evolució i distribució • Interpretar un mapa
Europa, Espanya la població 2. 
La població de l’Europa oriental de la població catalana d’isodenses de densitat
i Catalunya espanyola? i la natalitat a Europa 6. 
Estructura i tendències de població
3. 
Evolució i distribució de la població demogràfiques a Catalunya
espanyola
4. 
Estructura i tendències demogràfiques
194 a Espanya

10  Els fluxos migratoris Per què es 1. 

Les migracions: factors i tendències 5. 
Les migracions forçades: • Analitzar un mapa
produeixen 2. 
Les migracions actuals: origen els refugiats de fluxos migratoris
els moviments i destinació 6. 
Les migracions a Espanya
migratoris?
3. 
Les polítiques de migració 7. 
Catalunya: una societat
4. 
Les conseqüències de les migracions d’immigració

218

11  L’espai urbà Existeixen 1.  La ciutat: funcions i estructura 6. 

Metròpolis i megalòpolis • Analitzar l’espai urbà
les ciutats 2. 
Els agents urbans 7. 
La xarxa urbana europea a partir d’un plànol
sostenibles? • Analitzar la localització
3. 
L’organització de l’espai urbà 8. 
La xarxa urbana espanyola
de les ciutats consultant
4. 
El procés d’urbanització 9. 
La xarxa urbana de Catalunya
un mapamundi
5. 
La xarxa urbana mundial 10. Els grans reptes urbans

240

12  Les societats Anem cap 1. 

Les persones s’agrupen en societats 6. 
La societat espanyola • Analitzar un cas:
actuals a una civilització 2. 
Les societats canvien 7. 
La societat catalana els indígenes
planetària? de Guatemala
3. 
La diversitat cultural 8. 
Els grans reptes culturals
4. 
Les llengües del món 9. 
Les desigualtats socials
5. 
Les religions del món

270

Projecte TIC Elaborar un

informe a partir
de fonts
històriques

300

4
 Treball específic
Saber-ne més Descobreix Compromesos Maneres de pensar Aprenentatge cooperatiu
de competències

La pensió dels avis, •  Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Les capitals dels estats
suport de les Investigar la història Quines dades del món
famílies demogràfica de la teva proporciona el padró
família municipal?
• Resol un cas pràctic: Les
estadístiques expliquen
la dinàmica demogràfica
dels països

• El creixement Els trastorns • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: U.S. Census Bureau
demogràfic: teories de conducta Analitzar la població L’envelliment
• Malalties de la nostra alimentària d’un país: Afganistan demogràfic vist a partir
època • Resol un cas pràctic: L’Índia d’una notícia
superarà la Xina
en població?

• La població per sector La situació de les • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Un treball d’investigació
econòmic dones en l’actualitat Interpretar un mapa de Com seran les al teu municipi
• Els canvis socials i els comportaments coropletes pensions del futur a
en la societat demogràfics • Resol un cas pràctic: l’Europa Occidental?
espanyola Propostes
per frenar la despoblació

• Migracions • Els centres La protecció dels • Aplica una tècnica: Fer • Anàlisi científica: Anne aquí, Selima allà...:
del passat d’internament nens immigrants un esquema sobre les Les quotes per països un debat sobre la
d’estrangers: un migracions solucionen el problema immigració
problema de drets • Resol un cas pràctic: La de la migració pel
humans? visió Mediterrani?
• La fugida de cervells de les migracions
als mitjans de comunicació

• Central business • Els slums La marginalitat • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: Ciutats espanyoles
district (CBD) urbana Interpretar imatges satèl·lit La transformació patrimoni de la humanitat
• Conseqüències de ciutats d’una ciutat: Medellín
de la ciutat difusa • Resol un cas pràctic: El (Colòmbia)
• Viure en un creixement d’una megaciutat:
cementiri Lagos (Nigèria)

• Cristianisme, • Cultures indígenes La importància • Aplica una tècnica: • Anàlisi científica: El desarrelament social:
islam, hinduisme amenaçades del voluntariat social Analitzar un nou concepte Les bases dels Arrels Fundació
i budisme • La situació de les sociològic: el precariat fonamentalismes
dones a l’Índia • Resol un cas pràctic: religiosos
La violència dels càrtels
de la droga a Mèxic
i Guatemala

5
 Esquema del llibre

El llibre s’organitza en 12 unitats. Les diferents seccions de cada unitat s’orienten al desenvolupament
de les competències de l’alumnat.
Doble pàgina inicial: presentació de la unitat i desenvolupament de la COMPETÈNCIA LECTORA.

3 El ressorgiment de les ciutats

S’especifiquen els continguts SABER
L’apartat Com ho sabem? fa
referència a les eines i les fonts
•   La prosperitat econòmica del 

de la unitat (Saber i Saber fer) segle xiii i les crisis del segle 

xiv.

•   El desenvolupament de les 
ciutats.

que utilitzen els geògrafs i els

•   La producció artesana.
•   L’enfortiment del poder reial.
•   L’art gòtic.

SABER FER

•   Comparar escultures.
•   Elaborar un mapa 
conceptual.
historiadors en les seves
•  Identificar característiques 

investigacions.
arquitectòniques.

ENS FEM PREGUNTES. Per què les catedrals eren un símbol

del poder de l’Església i del creixement de les ciutats?

Una gran infografia introdueix

INTERPRETA LA IMATGE COM HO SABEM?
Entre els segles xii i xiv Europa va experimentar una gran
prosperitat econòmica. Les ciutats van créixer, al mateix temps que •   Descriu l’estructura de carrers i places   L’urbanisme i l’arquitectura són fonts d’informació per als historiadors. 
de la ciutat medieval. Així mateix, els edificis singulars són manifestacions del poder,  
els intercanvis comercials i els mercats. Moltes ciutats van haver

Les activitats proposades en

•   Indica i comenta la funció dels edificis  els interessos, els gustos i les formes de vida dels grups humans al llarg 
d’ampliar les muralles que protegien els nuclis urbans i l’augment

la unitat de manera motivadora.

més importants. Quina forma tenen els  del temps.
de la riquesa va afavorir la construcció de llotges, palaus, esglésies
arcs dels grans edificis? •   Si tenim en compte l’espectacularitat i l’esforç humà i econòmic que 
i catedrals. Les catedrals, seus dels bisbes i centres de les diòcesis,
•   Assenyala les característiques essencials  representava la construcció d’una catedral, què podem deduir de la 
van evolucionar espectacularment coincidint amb el desenvolupament societat i de la mentalitat medievals?
de la catedral. Quantes naus creus que 

l’apartat Interpreta la imatge

de les ciutats i d’un nou estil artístic i arquitectònic, el gòtic.
pot tenir?  •   Per què la major part de les catedrals eren tan altes i tenien planta  
Catedral de Milà. •   Què simbolitza la catedral? de creu llatina?

avaluen la comprensió lectora

del text i les imatges.
Ens fem preguntes introdueix el contingut de la unitat a partir d’una pregunta
o un enigma relacionat amb la geografia i la història.

Pàgines de contingut: SABER i SABER FER com un tot integrat. Els continguts i la seva
aplicació es desenvolupen de manera conjunta, per aconseguir un saber més profund.
La secció Saber fer
desenvolupa procediments
El text informatiu L es competències es treballen a partir d’activitats relacionades
i tècniques relacionats amb
exposa els conceptes amb el contingut de la pàgina. Els títols i les icones ens informen
els continguts de la pàgina.
i les nocions de manera de la competència que es desenvolupa.
clara i estructurada.
Equinocci de
Els orígens de l’edat mitjana 1 primavera Els orígens de l’edat mitjana 1
Solstici

1 La fragmentació de l’Imperi romà ANGLOSAXONS

JUTS SABER FER DIMENSIÓ HISTÒRICA d’estiu

d’Occident i els regnes germànics BRITANS FRISONS

Analitzar la vida quotidiana
SAXONS ESLAUS
en un llogaret germànic
OCEÀ Cambrai Estiu
Una nova etapa històrica AT L À N T I C REGNE
DELS
Una societat rural
TURINGIS
REGNE
camps de conreu
L’any 476 es va esfondrar l’Imperi romà d’Occident. Va ser un
FRANCS
DELS
La societat feudal 2
Les societats germàniques eren de caràcter rural. 
Burdigala
esdeveniment tan important que els historiadors l’utilitzen per REGNE
ÀVARS La majoria de la població estava integrada per 
2. ESTATS CONSTITUÏTS PELS NORMANDS A EUROPA
assenyalar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana. REGNE CLAUS PER ESTUDIAR pagesos que es dedicaven al pasturatge i a  Hivern
DELS Ravenna AL SEGLE XII
mar Negre l’agricultura.
DELS
Des del principi del segle vii l’espai que havia ocupat l’Imperi Toledo
LLOMBARDS
IMPERI Els pagesos vivien en llogarets, que estaven formats 
• Descriu la situació d’Europa després Estiu
romà es va dividir en tres grans àrees de civilització: l’Imperi bi- VISIGOTS Roma Dublín
Constantinoble REGNE de la desintegració de l’Imperiper cases de fusta amb el sostre fet de branques 
carolingi.
zantí, l’islam i els regnes germànics. Cadascuna d’aquestes civilit- OCEÀ Chester D’ANGLATERRA
Londres i palla. Les cases solien tenir a prop un hort i un petit 
BIZANTÍ
zacions es caracteritzava per uns costums i una religió diferents. m AT L À N T I C Utrecht Varsòvia • Indica quina era la clau del potencial bèl·lic
a
r Rouen tancat per guardar-hi els animals. Alguns llogarets 
Magúncia
Praga Kíev dels víkings.
NORMANDIA estaven fortificats per protegir-se de possibles atacs. Tardor a
1. Guerrer germànic, segons Els regnes germànics París Ratisbona Viena
Pensa. el·líptic
la representació en la
Buda
La terra era la font principal de riquesa i la major part  Òrbita
Milà
decoració d’un escut L’antic territori de l’Imperi d’Occident es va fragmentar en diver- Belgrad • La feblesa política i militar dels regnes europeus,
estava en mans de les famílies principals. hort
Pisa mar Negre
del segle vii. sos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat un poble Trípoli M e d i t e r r a n i
Toledo
Tarragona Marsella
Barcelona Roma
va afavorir l’acció dels normands, o va ser l’acció
En aquesta època es van crear els primers 
Constantinoble
germànic. A les terres de la França actual s’hi van establir els PULLA dels víkings el que va provocar la feblesa dels Equinocci
Alexandria Còrdova Nàpols Tàrent monestirs, edificis on vivia una comunitat de monjos. 
francs, a la península Ibèrica, els visigots, a la Itàlica, els ostro- m a CALÀBRIA regnes europeus? de tardor
Tànger r Palerm ANTIOQUIA La vida quotidiana dels monestirs tenia lloc al voltant 
Antioquia forn
gots i més tard els llombards, i a l’illa de Gran Bretanya, els Alger
Tunis SICÍLIA
Reggio
Latakia • Es pot equiparar la divisió de d’una regla, és a dir, un conjunt d’obligacions que 
l’Imperi carolingi ferrer
Trípoli
angles i els saxons... (3). Cada regne estava governat per un rei, r a n i
a la desaparició de l’Imperi romà d’Occident?
organitzava la vida dels monjos. Els monestirs també  Primavera
3. ELS REGNES GERMÀNICS EN EL SEGLE VI Trípoli M e d i t e r
assessorat per un consell de nobles i guerrers. En alguns territo-
Possessions
normandes
Jerusalem
Raona la resposta. posseïen grans dominis, perquè rebien nombroses 
1 INTERPRETA EL MAPA. Alexandria

ris el poder militar estava a mans dels ducs, que solien ser caps donacions a canvi de les oracions dels monjos.
• Quins territoris
d’algun dels pobles que havien sotmès. DESCOBREIX
controlava l’Imperi
La successió de guerres, primer entre romans i germànics, i El declivi de les ciutats
688125_u1p15h1 bizantí? SABER-NE MÉS
després entre els pobles germànics mateixos, va provocar que la La cultura i l’art • Quin poble germànic Les ciutats van perdre població. Van tenir menys 
inseguretat s’estengués arreu (1 i 2). Les ciutats van ser saque- germànics va dominar la importància que al món romà i es van convertir en 
Els víkings
jades, la població les va abandonar i se’n va anar a viure a les península Ibèrica? centres administratius o seus de bisbats. L’activitat
En els regnes germànics, les Els víkings o normands habitaven les terres Els víkings van aprofitar molt bé la superioritat
zones rurals, on buscava la protecció dels propietaris rics. • Indica els pobles que comercial va que
decaure i es va limitar als mercats 
ciutats van tenir molta menys interior
d’Escandinàvia i 688125_u2p35h1
vivien en petits pobles autosuficients. els proporcionaven les armes i leslocals, en els quals s’intercanviaven productes del 
tècniques de
L’agricultura i la ramaderia van esdevenir les activitats econò- importància que en l’Imperi romà. controlaven la
cleda
d’una casa
2. Casc germànic. Al final del segle viii, atacaren els països de l’Europa combat que havien desenvolupatcamp. durant segles.
miques principals i els productes que s’obtenien eren destinats a Per aquesta raó, l’arquitectura hi península Itàlica.
occidental i colonitzaren territoris situats a la zona Gràcies a la qualitat i l’abundància del ferro
l’autoconsum, això va originar una disminució de l’activitat arte- va ser una activitat poc rellevant. • Quin territori El gran comerç va quedar en mans dels bizantins, 
nord de l’Atlàntic. escandinau, tenien armes molt sòlides. A més,
CLAUS PER ESTUDIAR sana i una reducció radical de l’activitat comercial. El conjunt de Tot i així, se’n conserven alguns ocupaven els francs? que proporcionaven certs productes a la noblesa 
Es creu que aquestes incursions van ser degudes els seus vaixells, veloços i petits, germànica.
els permetien
l’economia va experimentar un important retrocés. edificis, entre els quals destaquen
la tomba (4) i el palau de Teodoric, a un augment de la població i del descontentament desembarcar amb rapidesa a la costa, i fins i tot
• Quin fet va marcar l’inici de Com a conseqüència de les guerres i de l’empobriment general, a Ravenna (Itàlia). polític a les seves zones d’origen, fet que els va remuntar rius, de manera que els pobles atacats
l’edat mitjana? la cultura es va veure afectada. Malgrat tot, alguns dels llibres muralla
4. Tomba de Teodoric a Ravenna impulsar a buscar nous llocs on establir-se. no tenien temps d’organitzar la defensa.
FES-HO AIXÍ guerrers
• Quines àrees de civilització més importants de l’antiga cultura clàssica es van poder conser- (Itàlia). Els ostrogots la van
van ocupar els territoris que var gràcies a les còpies fetes a mà pels monjos dels monestirs, construir cap a l’any 520. 3 •   Descriu a grans trets la localització 
abans eren de l’Imperi romà? però el coneixement de l’escriptura i la lectura es van reduir a un del llogaret.
• Per què la població de les nombre cada cop més petit d’individus, la majoria religiosos.   •   Com estaven organitzats els 
ciutats va cercar refugi a les 2 UTILITZA LES TIC. Busca
Els germànics representaven una minoria de la població. Al carrers?
zones rurals? informació sobre la
principi de la dominació, la població romana i la germànica   •   Com eren les cases per fora i per  venedors
• Per què es va produir un tomba de Teodoric i
tenien lleis, costums i religions diferents, però lentament les dins?
empobriment de la cultura? descriu-la tenint en
dues comunitats es van anar barrejant. Als llocs més roma- 5. Reliquiari. compte els aspectes   •   Què indica l’existència de muralles?
Pensa. Busca el significat de la nitzats, els germànics van acabar adoptant el llatí com a llengua següents: material,
paraula aculturació i explica per i el cristianisme com a religió.   •   Assenyala les diferents activitats 
L’orfebreria, en canvi, va ser la manifestació artística més desenvolupada. estructura (planta
què alguns dels pobles germànics que es feien dins del poblat i al seu 
Les lleis combinaven el dret romà i els costums germànics, trans- Els germànics van fabricar fermalls, sivelles o fíbules amb metalls nobles, inferior i planta superior)
van acabar adoptant el llatí com a voltant. 
mesos oralment. Amb el temps es van recopilar per escrit, com com l’or i l’argent, i amb incrustacions de pedres precioses (5). i decoració exterior.
llengua.
ara en el Breviari d’Alaric.

14 15 16 17
4. Guerrers víkings. Utilitzaven
escuts fabricats amb fusta i cuir,
i dagues, espases i destrals
de combat fetes de ferro i acer.
També utilitzaven llances
3. Drakar víking. Aquest tipus d’embarcació, feta de roure, lleugera i sagetes.
i molt ràpida, podia portar de 60 a 80 persones.

Les Claus per estudiar recullen els continguts La secció Saber-ne

35

fonamentals de la doble pàgina. Acaben amb una La secció Descobreix proposa petites investigacions a partir més recull continguts
activitat Pensa, que requereix una reflexió profunda. d’exemples relacionats amb el contingut de la pàgina. de més dificultat,
i descriu exemples i
casos concrets.
Activitats finals: una manera pràctica d’APRENDRE A APRENDRE.
1

Sempre s’hi inclou una

Els orígens de l’edat mitjana
ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL La forma de govern Causes i efectes

L’EDAT MITJANA

activitat de resum de les

10 ESQUEMA. Copia l’esquema 16 Compara l’organització política del món islàmic 18 Explica.
i completa’l. i de l’Imperi carolingi.
va sorgir •   Quina va ser la conseqüència de l’esfondrament 
Món Imperi
de l’Imperi romà d’Occident?
…… islàmic carolingi •   Quin va ser l’efecte de l’increment de la inseguretat 
després de l’esfondrament de l’Imperi romà d’Occident?

idees principals.
Qui exercia la màxima
va donar pas a •   Per què els comerciants de la Meca van desconfiar 
autoritat?
de Mahoma?
Com es dividia el territori? •   Per què els musulmans no van provocar la caiguda 
…… Bizanci …… del regne dels francs?
Qui governava cada una
•   Per què es va dividir l’Imperi carolingi?
que es van establir a que amb de les parts?

En Geografia, l’apartat
19 El món antic i les cultures bizantina i germànica.
…… que es va La societat
l’actual la península la Gran que va •   Quins components del món antic van perdurar 
…… estendre
França Itàlica Bretanya sorgir a després de la desaparició de l’Imperi romà 
gràcies a 17 Copia la piràmide i situa-hi
va intentar reconstruir d’Occident?
cada grup social
els •   Què va pretendre Justinià amb la seva política 
…… els …… els …… del món islàmic en el lloc

Compromesos analitza els

visigots
…… …… ……
adient. expansionista?
que amb •   Quin va ser l’objectiu més important de la política 
duta a terme per Carlemany? 
……

Les activitats es classifiquen van intentar

reconstruir
COMPROMESOS

El llegat de l’inici del món medieval principals problemes del planeta

……

en categories per facilitar- El temps Els protagonistes

•   Les llengües. El llatí va ser adoptat com a llengua
per alguns dels pobles germànics i del llatí van
evolucionar les llengües romàniques, com el francès,
l’italià, el català o el castellà. La llengua àrab també
als quals hem de fer front. En
11 Elabora una línia del temps de la història de l’Imperi 13 Explica la importància històrica dels personatges va experimentar una important evolució gràcies a la

ne la comprensió. El nivell
bizantí i una altra de les etapes de la història de l’islam següents: influència de l’Alcorà i la difusió de l’islam.688125_u1p29_piramide

Història, aquest apartat valora

durant l’edat mitjana. •  Ròmul Augústul  •  Mahoma •  La cultura. La cultura d’origen clàssic es va poder
•   Indica les diverses etapes amb colors diferents. conservar gràcies a la feina de còpia i traducció que
•  Odoacre  •  Carles Martell
van fer els monjos dels monestirs. Els àrabs van fer 19. Exterior de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.
•  Justinià  •  Carlemany importants aportacions científiques, mèdiques i

de dificultat de cada activitat

20 El patrimoni artístic.
matemàtiques.

l’herència del passat.

El territori
•   Les lleis. El dret romà, que va servir per cohesionar •   Indica el tipus de construcció.
3000 aC 30 aC
14 Dibuixa un mapa dels regnes germànics en el segle vi. la societat, va sobreviure gràcies a compilacions, •   Es tracta d’un edifici civil o religiós?
com el Codi de Justinià.
•   Posa-hi el títol. •   L’obra integra elements de dues tradicions 
•   Les religions. El cristianisme, amb les seves artístiques i religioses diferents. Indica quins són 

s’expressa gràficament:
505399-10-232 •   Indica-hi el nom dels regnes i utilitza colors diferents  diferents manifestacions, així com l’islam, es van els elements i quines les religions.
3000 aC per a cadascun.
30 aC estendre i van condicionar la forma de vida i els
•   Com s’anomenen les torres que envolten l’església?
•   Situa-hi les capitals més importants. costums d’un gran nombre de pobles.
Descripció •   Busca informació recent sobre l’ús actual de l’edifici 
•   Si s’escau, elabora una llegenda. •   L’art. Els edificis religiosos i civils que s’han
i escriu què en penses.
12 505399-10-232
Explica quin fet històric important va passar en conservat són una mostra del talent, els gustos i la
Conceptes

bàsic, avançat, excel·lent.

capacitat artística de les diferents cultures i religions
cada un d’aquests anys. 21 La ciència.
que van predominar a Europa i a la regió
•   476  •   732  •   843 15 Defineix els conceptes següents: •   Busca informació sobre les aportacions matemàtiques 
mediterrània durant l’edat mitjana, com la
•   622  •   800  •   1054 •  Califa.  •  Capella.  •  Codi.  germànica, la bizantina, la islàmica i la catòlica. dels àrabs i elabora un petit informe.
•   711  •   814  •   1453 •  Comte.  •  Emperador.  •  Hègira.

28 29
Tasques per competències: aplicació de tot el que s’ha estudiat en contextos reals.
Aplicació de tècniques bàsiques de la geografia i la història, resolució de casos pràctics, resolució
de problemes científics, en la secció Anàlisi científica...

La societat feudal  2
COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Elaborar i analitzar piràmides socials RESOL UN CAS PRÀCTIC. L’absis virtual de Sant Climent de Taüll

Una piràmide social és un dibuix esquemàtic de forma

piramidal en el qual es representen els estaments o grups
que formen una societat.
Pagesos
Recuperació de les pintures murals originals
Resolució de casos pràctics.
Aplicació de
i projecció virtual
A la base de la piràmide se situen els grups que tenen una
posició social més baixa, normalment es tracta dels grups Des d’aquest dissabte l’església de Sant Climent de Taüll
més nombrosos. (Alta Ribagorça), una de les icones més representatives
Cavaller
A mesura que es va ascendint cap a la cúspide, es van de l’art romànic europeu, exhibeix un absis virtual,
després de les obres de restauració integral i museïtzació

tècniques bàsiques
situant els grups més afavorits i els dominants. Dama
Aquests grups són menys nombrosos. que durant els últims vuit mesos hi ha fet un nombrós
equip d’especialistes de disciplines diferents.

Aquesta actuació, nova en el món de l’art, ha estat

finançada per l’Obra Social La Caixa amb 400.000 euros
Passos a seguir
i ha permès recuperar les pintures murals originals del

de la geografia
L’església de Sant Climent de Taüll és la més gran de la
1. Dibuixar el gràfic. Per elaborar una piràmide temple, que eren ocultes darrere de la reproducció de
Monjo vall de Boí que no ha estat objecte de transformacions
social pots fer servir una estructura geomètrica Ramon Millet que s’exposava fins ara, i també projectar importants des de l’època romànica i també és la més
piramidal dividida en franges o una estructura de Rei, noble d’una manera virtual sobre les parets de l’absis i del coneguda del conjunt de nou temples que tretze anys
nivells superposats, amb forma de piràmide i bisbe presbiteri els frescos originals, actualment conservats al enrere van ser declarats per la UNESCO patrimoni de la
esglaonada. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre els humanitat.

i la història.
2. Organitzar la informació. Els grups socials
més nombrosos s’han de situar a la base i els
menys nombrosos, a la part superior. Si un mateix
estament presenta grups diferenciats, com l’alt i
el baix clergat, es pot fer sevir la mateixa franja
dividida per línies discontínues. A més, els
diversos grups socials es poden agrupar en
funció de criteris diferents, per exemple, si tenen
o no privilegis.
3. Identificar gràficament els grups. Per
identificar els grups podem fer servir dibuixos,
pictogrames, paraules, colors o la combinació
dels diferents tipus d’elements.
27. Forma piramidal dividida
en franges.
quals destaca el Crist en Majestat.
La recreació, caracteritzada per una gran precisió i
fidelitat que s’acosta al realisme pictòric, s’aconsegueix
mitjançant sis projectors d’alta definició i escàners làser
de tres dimensions.
Amb aquesta tècnica d’última generació, coneguda amb
MANERES DE PENSAR
el nom de mapping, s’aconsegueix de projectar sobre
l’absis una animació de 10 minuts que reprodueix el fresc
original en conjunt amb tots els detalls i totes les figures.
ANÀLISI CIENTÍFICA
Els visitants podran veure la recreació durant l’horari
d’obertura al públic del temple en cicles de 30 minuts:
Com era l’activitat comercial a la baixa edat mitjana? 17 de projecció fixa de tot el fresc, 10 d’animació
28. Piràmide esglaonada.
i 3 de l’absis en l’estat actual. […]
Les imatges dels llibres il·luminats, les pintures i les escultures serveixen als com les de Chartres, Milà, Colònia i Lleó, i les llotges, com E S TAT S R U S S O S
El conjunt pictòric de Sant Climent és d’una qualitat
excepcional i un referent europeu de la pintura mural
romànica. Els frescos de l’absis van ser arrencats i
traslladats a Barcelona el 1920. Avui les parts més
conegudes es poden contemplar al MNAC, mentre que
APRENENTATGE
alguns fragments COOPERATIU
descoberts i restaurats fa una dècada, El ressorgiment de les ciutats 3
com l’escena de Caín i Abel o la figura de sant Climent,
es conserven al lloc original. A la part inferior dels dos
arcs triomfals del presbiteri, arran del paviment romànic
Un viatge pel gòtic europeu
originari, s’hi han trobat fragments d’imatges que 27. Catedral de Chartres. 28. Catedral de Colònia.
representen sanefes decoratives.
Europa és l’únic continent on hi ha arquitectura gòtica i s’hi
LLuís Visa, «Sant Climent de Taüll exhibeix el seu nou
REGNE
conserven exemples molt importants. Destaquen les catedrals,
absis virtual», El País, 23/11/2013 (Adaptació). DE

Cada unitat acaba amb

NORUEGA
historiadors per conèixer millor les formes de vida, les activitats econòmiques, la de Palma. Us proposem que organitzeu un recorregut
REGNE
les eines de treball, la indumentària, el pentinat i altres detalls de la vida per totes elles.
DE SUÈCIA
quotidiana del passat. ESCÒCIA
31 Dibuixa una piràmide de la societat medieval amb 33 Investiga. 35 Opina.
els elements següents: 688125_u2p52_piramides
37 UNA MINIATURA. Observa la imatge i respon:
•   Qui va pintar els frescos de l’absis de Sant Climent   •   Es va fer bé traslladant les pintures? Fonamenta  

la secció Aprenentatge
•  Papa.  •  Eclesiàstics. de Taüll? la resposta.
• Descriu les característiques de l’espai urbà. mar
DINAMARCA mar
•  Serfs. •  Artesans. •   Qui es va encarregar del trasllat de les pintures? •   Les pintures haurien de tornar al lloc d’origen?  Bàltic
• Què representa la imatge? IRLANDA del
•  Reis. •  Emperador. •   Com es va fer i per què? Argumenta-ho.
• Si és possible, identifica els productes de les diferents parades. Nord
G R A N D U C AT
•  Nobles. •  Pagesos lliures. •   Busca informació sobre els aspectes formals i temàtics  •   Les pintures estan més protegides i més ben 
ANGLATERRA
de l’obra. conservades al MNAC? Per què? DE

cooperatiu, en què
32 Analitza i comenta la piràmide de la societat 25. Miniatura que representa un mercat REGNE
medieval.
688125_u2p52_piramides 34 en
Llegeix el textfrancesa
una ciutat i respon.al segle xv, 36 UTILITZA LES TIC. Consulta les pàgines web www.rtve. DE LITUÀNIA
obra de Renaud devirtual?
Montauban. es/television/20120323/pantocrator-sant-climent- POLÒNIA
•  Qui exerceix el poder? •   Què vol dir absis
taull/509668.shtml i www.tv3.cat/videos/4635833/ Colònia SACRE
•  Quins són els estaments privilegiats? Quins són els elements característics •   Com s’aconsegueixen la fidelitat i la precisió   El-pantocrator-de-Taull-reviu. On és l’original
Chartres
•   Quins grups socials formen l’estament sense privilegis? d’un edifici gòtic? de la reproducció? del Crist en majestat de Sant Climent de Taüll?

s’ofereixen propostes per

REGNE
•  Quina és la funció de cada grup? •   Quan van ser traslladades les pintures originals al MNAC? Qui va fer la reproducció que hi havia fins ara IMPERI PRINCIPAT
DE FRANÇA
DE MOLDÀVIA
•  Defineix el model de societat feudal. •  Qui eren Caín i Abel? a l’església?
29. Catedral de Lleó. REGNE

Maneres de pensar
D’HONGRIA
DUCAT PRINCIPAT
52 53 VE
Milà NÈ DE VALÀQUIA
D’AQUITÀNIA CIA

Lleó NAVARRA
PROVENÇA
GÈNOVA

ESTATS
BULGÀRIA
treballar amb la geografia
desenvolupa l’anàlisi

AL
DE L’ESGLÉSIA
ARAGÓ
IMPERI

UG
CASTELLA Còrsega
BIZANTÍ

PO RT
i la història en grup.
S
RC S
REGNE TU AN
OM
Sardenya DE OT
Palma (Aragó) NÀPOLS
NEGREPONT

científica, el raonament
(Venècia)
GRANADA
mar Mediterrani
30. Llotja de Palma. Sicília DUCAT
(Aragó)
31. Catedral de Milà. DE
NAXOS RODES
(Cavallers
de Sant Joan)
Creta
(Venècia)

matemàtic, l’anàlisi
41 Formeu grups de quatre companys per elaborar 43 PREN LA INICIATIVA. Elaboreu una ruta urbana per
38 INTERPRETA LES IMATGES.
la guia d’un itinerari artístic o cultural. una ciutat que us agradaria visitar. Indiqueu els llocs
26. Notre-Dame de
• Descriu les característiques de l’estructura de l’edifici. • Entre tots, escolliu la ruta. als quals aniríeu i els edificis que visitaríeu. Comproveu
París. La catedral
• Com són els murs? • Després, repartiu-vos la feina: un buscarà si té edificis gòtics.
de Notre-Dame de
París és un dels fotografies, un altre elaborarà un plànol

ètica i moral i el
39 Observa, pensa i respon. ET RECOMANEM
millors exemples i els altres dos redactaran la guia. Cadascú
• Quin material és va utilitzar per a la construcció? de l’art gòtic. buscarà la informació que necessiti per fer
la seva part. Cinc pàgines web:
• Quantes naus té l’edifici?
• Finalment, entre tots, reviseu i corregiu el treball, Catedral de Lleó http://www.catedraldeleon.org/
• Com són els arcs? 40 Opina. Catedral de Chartres http://www.cathedrale-chartres.org/
procurant que el conjunt sigui coherent i complet.
Catedral de Milà http://www.duomomilano.it/it/

pensament creatiu.
• Quina funció fan les rosasses? • Indica quins són els elements més destacats 42 UTILITZA LES TIC. Busqueu informació sobre cada Catedral de Colònia http://www.koelner-dom.de/
• On es concentren els elements ornamentals? de l’arquitectura gòtica. edifici i elaboreu una fitxa tècnica amb les Arquitectura gòtica http://www.arteguias.com/catedrales.htm
• Quina funció fan les escultures de la façana? • L’arquitectura és un art? Raona la resposta. característiques més importants de cada un.

76 77

PROJECTE TIC. Introdueix l’alumne en el mètode científic del geògraf o l’historiador, mitjançant
l’elaboració d’un projecte d’investigació al final del llibre.
El llibre va acompanyat
PROJECTE TIC Elaborar un informe a partir de fonts històriques d’un Atles molt complet.
OBJECTIU Altres tipus de fonts

Els historiadors reconstrueixen la història a 4. Consulta el web del Museu Nacional d’Art de
partir de l’anàlisi, la comparació i la interpre- Catalunya http://www.museunacional.cat i busca-hi
tació de les fonts, moltes de les quals són tex- la col·lecció d’art romànic. Segueix aquests passos:
tos que es conserven als arxius i a les biblio- • Clica sobre «Col·lecció», després sobre «Un cop
teques. d’ull» i finalment sobre «Medieval romànic».

Aquest projecte et proposa accedir a arxius, • Localitza la Majestat Batlló i clica sobre l’etiqueta
«Majestat Batlló».
Món: polític 7

biblioteques, hemeroteques i museus virtuals

per interpretar fonts textuals (històriques i 5. Observa la imatge, llegeix la fitxa i contesta. N 180º A 150º B 120º C 90º D 60º E 30º F 0º G 30º H 60º I 90º J 120º K 150º L 180º

historiogràfiques) i artístiques. Formularàs • Què són les majestats?

O C E À G L A C I A L À R T I C
hipòtesis de treball i, al final, podràs elabo- • Què simbolitzen? O E 80º 80º

rar una conclusió, que reflectiràs en un in- • Indica els trets més rellevants d’aquest tipus
forme. d’escultures. S
• Seguien algun model? Si la resposta és afirmativa,
1 1
Interior de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona. digues quin.
• Descriu les característiques de la Majestat Batlló
cercle polar àrtic
i explica’n la història. ISLÀNDIA
FINLÀNDIA
NORUEGA
Analitza les Homilies d’Organyà
SUÈCIA
Reykjavík
FEDERACIÓ DE RÚSSIA
60º 60º Hèlsinki
Oslo Estocolm 60º
Tallinn

1. Per analitzar les Homilies d’Organyà segueix els passos

Què saps de l’època? ESTÒNIA
1 LUXEMBURG 9 ESLOVÈNIA LETÒNIA Riga
REGNE DINAMARCA
Luxemburg Ljubljana LITUÀNIA Vílnius Moscou
següents: Luxemburgo
UNIT
Copenhaguen

6. Recorda el que has estudiat en aquest llibre i contesta. 2

CANADÀ 2 REPÚBLICA TXECA
Praga
10 CROÀCIA
Zagreb
Dublín
PAÏSOS
BAIXOS
Amsterdam
Berlín POLÒNIA Minsk
BIELORÚSSIA
IRLANDA
• Escriu al cercador: Homilies d’Organyà Biblioteca 3 ESLOVÀQUIA Londres
ALEMANYA
Varsòvia Astana
• Què va ser el feudalisme? Bratislava
11 BÒSNIA I
HERCEGOVINA BÈLGICA 1
Brussel·les
2 Kíev
UCRAÏNA 2
de Catalunya Manuscrits. 4 LIECHTENSTEIN Sarajevo París
4
Viena
3
Budapest MOLDÀVIA KAZAKHSTAN
• Què era el feu? En quines parts es dividia? Quina Ottawa Vaduz 12 MONTENEGRO Berna ÀUSTRIA
SUÏSSA 9
HONGRIA Chisinau
Ulaanbaatar
MONGÒLIA
• Tria l’opció que correspon a les sigles: mdc.cbuc.cat importància hi tenia el castelll?
5 ANDORRA Podgorica FRANÇA
7
10 13 ROMANIA
11 Bucarest
Andorra la Vella 13 SÈRBIA 5 14
6 ITÀLIA 12 Sofia UZBEKISTAN
Belgrad GEÒRGIA Tbilissi
• T’apareixerà la imatge del manuscrit. • Què diferenciava el clergat regular del secular? 40º
6 MÒNACO
Mònaco 14 KOSOVO PORTUGAL Madrid
8
Roma Tirana 15
BULGÀRIA
Ankara ARMÈNIA AZERBAIDJAN
Taixkent Bixkek
KIRGUIZISTAN
Pequín
COREA
DEL NORD 40º
ALBÀNIA
Washington Pristina GRÈCIA Erevan Bakú TURKMENISTAN Duixanbe Pyongyang
ESTATS UNITS 7 SAN MARINO Lisboa ESPANYA
• A la columna de miniatures de la dreta cerca • Què era el delme? San Marino 15 MACEDÒNIA Atenes
TURQUIA Aixkhabad TADJIKISTAN Seül
Tòquio
JAPÓ
Skopje La Valletta Nicòsia SÍRIA COREA
8 CIUTAT Alger Tunis Teheran Kabul
el foli 7v. DEL VATICÀ MALTA XIPRE
LÍBAN
IRAQ XINA DEL SUD
• Per què era important la religió? Rabat TUNÍSIA
Trípoli Beirut
Jerusalem Amman
Bagdad
IRAN AFGANISTAN
Islamabad

Observa el manuscrit. Intenta transcriure el text • Indica les diferències més rellevants entre l’arquitectura 3 MARROC
el Caire ISRAEL
JORDÀNIA
KUWAIT Kuwait PAKISTAN
3
NEPAL BHUTAN
de la pàgina. Si no te’n surts, no et preocupis. romànica i l’arquitectura gòtica.
BAHAMES HAITÍ ALGÈRIA LÍBIA BAHRAIN Nova Delhi Thimbu
Nassau Port-au-Prince SAINT CHRISTOPHER I NEVIS SÀHARA al-Manama QATAR UNIÓ DELS Katmandu
EGIPTE Doha EMIRATS ÀRABS Taipei
tròpic de Càncer MÈXIC Basseterre OCCIDENTAL al Ryad Dacca
• Què eren les rutes de pelegrinatge? l'Havana REPÚBLICA Abu-Dhabi
O C E À
2. Ciutat CUBA DOMINICANA ANTIGUA I BARBUDA Masqat BANGLA DESH Hanoi
Surt del web de la Biblioteca de Catalunya i amb Saint John's ÍNDIA
20º de Mèxic PUERTO MAURITÀNIA ARÀBIA SAUDITA OMAN Naypyidaw 20º
• Quines van ser les causes del creixement de les ciutats? JAMAICA RICO DOMINICA MALI Vientiane
el cercador Google busca la pàgina «Com és el BELIZE
Santo San Roseau SAINT VINCENT I Nouakchott MYANMAR LAOS

• Per què van ser importants les universitats? GUATEMALA

Belmopan Kingston
HONDURES Domingo Juan LES GRENADINES CAP VERD Dakar
NÍGER Khartum Asmara
IEMEN TAILÀNDIA P A C Í F I C
manuscrit les Homilies d’Organyà?» http://www.xtec. Guatemala Tegucigalpa SAINT LUCIA Kingstown Praia SENEGAL BURKINA Niamey
Bamako FASO
TXAD
SUDAN ERITREA San'a Bangkok VIETNAM Manila
EL SALVADOR San Salvador NICARAGUA Castries BARBADOS FILIPINES
GÀMBIA CAMBODJA
cat/crp-baixllobregat6/homilies/M03b.htm. Managua GRENADA Saint George's Bridgetown
Banjul Ouagadougou NIGÈRIA
N'Djamena DJIBOUTI Djibouti
4 O C E À San José GUINEA Phnom Penh
4
BENÍN

TRINITAT I TOBAGO Conakry Addis Abeba ILLES MARSHALL

TOGO

Panamà Caracas GUINEA-BISSAU COSTA Abuja SOMÀLIA

COSTA RICA Port-of-Spain Bissau Freetown REPÚBLICA
VENEÇUELA SIERRA LEONE D'IVORI Porto Novo SUDAN Bandar Seri
Georgetown CENTREAFRICANA DEL SUD Colombo Koror Palikir
PANAMÀ ETIÒPIA
3. GUYANA Paramaribo LIBÈRIA Yamoussoukro Bangui Begawan PALAU Dalap-Uliga-Darrit
ESTATS FEDERATS
Llegeix el text de la pàgina i contesta: P A C Í F I C Bogotà
GUAIANA FRANCESA Monròvia
Lomé
Malabo
CAMERUN
Yaoundé
Male SRI LANKA
Kuala Lumpur BRUNEI DE MICRONÈSIA
COLÒMBIA SURINAM GUINEA UGANDA MALDIVES MALÀISIA
GHANA Mogadiscio
EQUATORIAL Kampala SINGAPUR Singapur Bairiki
0º equador Accra 0º
• De quina data és el text? Majestat
Quito Libreville
GABON CONGO RWANDA Kigali
KENYA Yaren
EQUADOR SÃO TOMÉ Nairobi I N D O N È S I A NAURU
Bujumbura
• Qui n’és l’autor? Batlló. I PRÍNCIPE
São Tomé
Brazzaville REPÚBLICA BURUNDI PAPUA
Victòria
KIRIBATI Kinshasa DEMOCRÀTICA
DEL CONGO Dodoma SEYCHELLES O C E À Jakarta NOVA GUINEA TUVALU
Vaiaku
• De què tracta el text? TOKELAU PERÚ
Luanda
TANZÀNIA Dili Honiara
5 B R A S I L TIMOR Port Moresby
5
• Què és la paleografia? Lima
O C E À MALAWI
Moroni
Lilongwe COMORES
Í N D I C ORIENTAL SALOMÓ

Apia ANGOLA
ZÀMBIA
SAMOA La Paz Brasília FIJI
• C
om s’anomena el tipus de lletra que es fa servir BOLÍVIA
Lusaka
Harare VANUATU Suva
Sucre A T L À N T I C MOÇAMBIC Antananarivo
MAURICI Port Vila
20º
en el document? 20º
NAMÍBIA
ZIMBABWE
Nuku'alofa Port Louis NOVA CALEDÒNIA
PARAGUAI Windhoek MADAGASCAR
BOTSWANA
• Què diu el text del foli 7v? Castell de Montsoriu, TONGA tròpic de Capricorn
Asunción Gaborone Maputo
AUSTRÀLIA
a La Selva. Pretòria
• Per què són importants les Homilies d’Organyà? LESOTHO SWAZILÀNDIA
Maseru Mbabane
6 REPÚBLICA DE 6
URUGUAI SUD-ÀFRICA
Santiago
Buenos Aires Ciudad de
Montevideo Canberra
XILE El Cabo
ARGENTINA
300 301 40º 40º
Wellington

NOVA ZELANDA

7 7

60º 60º

escala
O C E À G L A C I A L A N T À R T I C 0 680

180º A 150º B 120º C 90º D 60º E 30º F 0º G 30º H 60º I 90º J 120º K 150º L 180º quilòmetres

509763_p08-09_Mundi político

Competències
Al llarg del llibre, diferents icones assenyalen i identifiquen la competència concreta que es treballa en cada activitat
o apartat.

 Competència comunicativa, lingüística i audiovisual  Competència digital

 Competència matemàtica  Competència social i ciutadana

 Competència en el coneixement i la interacció   Competència d’aprendre a aprendre

amb el món físic
 Competència d’autonomia, iniciativa
 Competència artística i cultural personal i emprenedoria

7
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

Què és la història?

El significat de la paraula història

La paraula història té dos significats. La història és el conjunt de
fets protagonitzats pels homes i les dones en el passat, però també
anomenem història la ciència que investiga quins van ser aquests
fets i com vivien les persones d’altres èpoques.
La història no és solament una enumeració d’esdeveniments i de
dates, sinó l’anàlisi i la reconstrucció dels fets que van succeir en el
passat, quan, on i per què van succeir i quines conseqüències van
tenir.

El treball de l’historiador
Els historiadors són els científics que es dediquen a estudiar el pas-
sat. Per dur a terme la seva tasca segueixen els passos següents:
• Escullen el tema sobre el qual investigaran i en formulen una
hipòtesi.
• Recopilen, contrasten i analitzen de manera crítica diverses
fonts (1) sobre el tema d’estudi.
• Obtenen conclusions de l’anàlisi de les fonts, les confronten
amb la seva hipòtesi de treball i les confirmen o refusen. Si les
confirmen, elaboren unes conclusions, que solen transmetre en
llibres, articles de revistes, etc.

Conèixer els fets, •  Què va succeir?

les causes i les
•  Per què va succeir?
repercussions que
tenen o han tingut •  Quines conseqüències va tenir?

Localitzar el que
•  Quan va ocórrer?
s’estudia en el temps
•  On va ocórrer?
i en l’espai

•  Com es governaven les societats?

1. Armari antic de l’arxiu •  Quins grups socials componien la població?
municipal de Tortosa, s. XVI. •  Quines activitats econòmiques es desenvolupaven?
Reconstruir
les maneres de viure •  Com eren els habitatges, l’alimentació i els vestits?
•  Quins objectes es feien servir en la vida quotidiana?
•  Quines formes d’oci es practicaven?

•  Tenien creences religioses o d’un altre tipus? Com

Conèixer
es manifestaven?
les mentalitats
i les manifestacions •  Quines eren les principals manifestacions culturals:
culturals literàries, científiques...?
i artístiques
•  Com eren les obres d’art que feien?
Les fonts
Per reconstruir la història, els historiadors fan servir fonts, és a
dir, les restes que conservem d’èpoques passades.
Segons l’època a la qual corresponen, diferenciem les fonts pri-
màries, que són contemporànies als fets sobre els quals infor-
men, i les fonts secundàries, que són posteriors als fets de què
tracten.

TIPUS DE FONTS

Escrites No escrites

•  Documents
públics   Orals Materials Iconogràfiques
i privats  
(lleis, cartes, testaments, •  Directes: •  Restes humanes. •  Obres plàstiques:
diaris, inscripcions...). testimonis, •  Objectes   pintures,  
entrevistes... quotidians   dibuixos,  
•  Publicacions periòdiques escultures...
(premsa, fullets...). •  Indirectes: (mobles,  
gravacions. roba, estris   •  Obres gràfiques:
•  Correspondència pública   de cuina...). mapes, gràfics,
i privada.
•  Construccions fotografies,
•  Obres literàries, (habitatges, esglésies, pel·lícules,
científiques, etc. palaus...). documentals...

Autenticitat, fiabilitat i objectivitat de les fonts

L’historiador ha de comprovar que les fonts que utilitza són au-
tèntiques. Ha d’esbrinar-ne la data per assegurar-se que corres-
ponen realment al període que li interessa. A més, ha de verificar
que les fonts són fiables. Quan les analitzi ha de diferenciar les
dades objectives de les subjectives (prejudicis, sentiments...) i
ha de detectar els errors possibles.

Localització temporal i espacial

Els historiadors necessiten localitzar els esdeveniments en el
temps i en l’espai. Per localitzar-los en el temps, els han de datar
de la manera més exacta possible. Per això, elaboren cronolo-
gies, és a dir, ordenen les dates en què es van produir els fets i les
representen sovint en eixos cronològics.
Per facilitar l’estudi del passat, el dividim en períodes. L’inici de
cada període el marca un esdeveniment que va produir un canvi
radical en la forma de vida.
Els fets històrics tenen lloc en un espai concret. Els historiadors,
per tant, els han de localitzar geogràficament. Per facilitar aques-
ta tasca s’elaboren mapes històrics.

9
 SABER FER   DIMENSIÓ HISTÒRICA

Interpretar una il·lustració sobre història medieval

Catúfol

Cultius

Canalitzacions

Bassa

2. 
Sínia de tracció animal. Les sínies de tracció animal estaven formades per un sistema de rodes que elevaven
l’aigua del pou a través d’una cadena de catúfols de fang. L’aigua queia en un dipòsit que la canalitzava
cap a les terres que s’havien de regar.

Per interpretar una il·lustració que documenta

un aspecte de la vida quotidiana medieval pots
seguir els passos següents:
Observació
•  Quin és el tema de què tracta.
•  Quins elements presenta: tipus de vegetació,
eines de treball, persones...
•  Quin és l’element principal de la il·lustració,
quins trets presenta i per a què s’utilitza.
Anàlisi
•  Cal descriure de manera detallada tots
els elements de la il·lustració, com són i per
a què serveixen, tenint en compte sempre
el context de l’època medieval.
FES-HO AIXÍ
1 •  Quin és el tema de la il·lustració?
•  Quina màquina utilitzaven els
musulmans per extreure l’aigua?
•  Què és un catúfol?
•  Un cop extreta l’aigua, on
l’emmagatzemaven i com
aconseguien distribuir-la per regar
les terres?
•  Creus que l’ús de la sínia de tracció
animal va comportar una millora
de les zones de regadiu?

10
 Les edats de la història

Els historiadors han dividit la història en perí-

odes per poder estudiar millor l’evolució de
l’ésser humà fins a l’actualitat. Aquests perío-
des s’anomenen edats de la història i són: la
Aparició de l’ésser
prehistòria, l’edat antiga, l’edat mitjana, humà
l’edat moderna i l’edat contemporània.

Fa 5 milions
d’anys

PREHISTÒRIA

E
Invenció de l’escriptura
D
A Fa 5.000 anys
T

A
N
T
I
G
A
EDAT EDAT
EDAT MITJANA
MODERNA CONTEMPORÀNIA
Descobriment Revolució
Fi de l’Imperi romà d’Amèrica Francesa

476 1492 1789

En aquest curs estudiaràs l’edat mitjana, que com-

prèn des de la fi de l’Imperi romà l’any 476 fins al 2 INTERPRETA.
final del segle xv. Els territoris que abans ocupava
•  Quan va començar la prehistòria? I la
l’antic Imperi romà es van dividir en tres grans àre-
història? Calcula la durada de cada etapa.
es polítiques, religioses i culturals: els regnes ger-
•  En quines edats es divideix la història?
mànics, l’Imperi bizantí i l’islam. Cadascuna
•  Quin esdeveniment marca el
d’aquestes civilitzacions tenia una religió i una ma-
començament de cada edat en la
nera de viure pròpies.
història?
A Europa, la població estava sotmesa al poder de la •  Quants anys va durar l’edat mitjana?
noblesa i l’Església, que intervenia gairebé en tots •  En quina etapa històrica vivim
els aspectes de la vida, i es van desenvolupar sobre- en l’actualitat?
tot dos estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.

11
 1 Els orígens de l’edat mitjana
MARCA
SABER DANESA

•  Com va començar l’edat mitjana.

Bust de Carlemany
•  Quins eren els regnes germànics. a la capella palatina
•  Qui eren els visigots, on i com van viure. d’Aquisgrà.

MA RAB
SÒ
Aquisgrà

RC A
•  Quins territoris ocupava i quines eren

A
les característiques de l’Imperi bizantí.

riu R
•  Com va sorgir i per on es va estendre
l’islam. Verdun
NG I

in
•  Com es va formar i com va ser l’Imperi MARCA
carolingi. BRETONA
O L I
R
SABER FER CA
•  Analitzar la vida quotidiana en un
R I
llogaret germànic.
P E
•  Reconèixer i comentar mapes històrics.
•  Redactar definicions de termes
IM Ravenna

d’història. ESTATS
DE
MA L’ESGLÉSIA
HIS RCA
PÀN Roma
ICA

OCEÀ

ATLÀNTIC Còrdova mar Mediterrani

Kairouan

Fes

ENS FEM PREGUNTES. Com va arribar Carlemany a ser el nou emperador

d’Occident?
L’any 476, el príncep bàrbar Odoacre va deposar Ròmul Augústul, últim emperador
de l’Imperi romà d’Occident.
Tres-cents vint-i-quatre anys més tard, el dia de Nadal de l’any 800, Carlemany, rei
dels francs, va ser coronat nou emperador d’Occident pel papa Lleó III a la ciutat de
Roma. Amb aquest acte, Carlemany va esdevenir protector de la cristiandat.
 COM HO SABEM? INTERPRETA LA IMATGE

Els annals són textos que enregistren els fets històrics ordenats • Indica l’extensió geogràfica de l’Imperi carolingi.
cronològicament i que en deixen constància, any per any, de • Assenyala els límits del món islàmic.
manera més o menys breu. Els Annals laureshamenses o Annals
de Lorsch expliquen la coronació de Carlemany: • Què era la Marca Hispànica?
• Quins eren els dominis de l’Imperi bizantí?
« Com que al país dels grecs no hi havia emperador i estaven • Descriu la situació de la península Ibèrica
sota l’imperi d’una dona, li va semblar al papa Lleó i a tots els en el context de l’Imperi carolingi.
pares que es trobaven en l’assemblea, així com a tot el poble
cristià, que havien de donar el nom d’emperador al rei dels
francs, Carles, que ocupava Roma, on tots els cèsars havien tin-
gut el costum de residir, i també a Itàlia, la Gàl·lia i Germània.
Havent consentit Déu omnipotent col·locar aquests països sota
la seva autoritat, va semblar just, conforme a la sol·licitud de tot
PA MA el poble cristià, que portés d’aleshores ençà el títol imperial.»
NN RC
ÒN A
IC
A

Santa Sofia era

l’església més important
de tot l’Imperi bizantí.
IM

PE Constantinoble
RI

BIZANTÍ

Antioquia

Samarra
mar Mediterrani Damasc

Jerusalem

MÓN MUSULMÀ el Caire

La Meca va ser i continua
sent la ciutat sagrada més
important de l’islam.

Medina

la Meca

1. 
Guerrer germànic, segons
la representació en la
decoració d’un escut
del segle vii.
2.  Casc germànic.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quin fet va marcar l’inici de
l’edat mitjana?
• Quines àrees de civilització
van ocupar els territoris que
abans eren de l’Imperi romà?
• Per què la població de les
ciutats va cercar refugi a les
zones rurals?
• Per què es va produir un
empobriment de la cultura?
Pensa. Busca el significat de la
paraula aculturació i explica per
què alguns dels pobles germànics
van acabar adoptant el llatí com a
llengua.
14
1 La fragmentació de l’Imperi romà
d’Occident i els regnes germànics
Una nova etapa històrica
L’any 476 es va esfondrar l’Imperi romà d’Occident. Va ser un
esdeveniment tan important que els historiadors l’utilitzen per
assenyalar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana.
Des del principi del segle vii l’espai que havia ocupat l’Imperi
romà es va dividir en tres grans àrees de civilització: l’Imperi bi-
zantí, l’islam i els regnes germànics. Cadascuna d’aquestes civilit-
zacions es caracteritzava per uns costums i una religió diferents.
Els regnes germànics
L’antic territori de l’Imperi d’Occident es va fragmentar en diver-
sos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat un poble
germànic. A les terres de la França actual s’hi van establir els
francs, a la península Ibèrica, els visigots, a la Itàlica, els ostro-
gots i més tard els llombards, i a l’illa de Gran Bretanya, els
angles i els saxons... (3). Cada regne estava governat per un rei,
assessorat per un consell de nobles i guerrers. En alguns territo-
ris el poder militar estava a mans dels ducs, que solien ser caps
d’algun dels pobles que havien sotmès.
La successió de guerres, primer entre romans i germànics, i
després entre els pobles germànics mateixos, va provocar que la
inseguretat s’estengués arreu (1 i 2). Les ciutats van ser saque-
jades, la població les va abandonar i se’n va anar a viure a les
zones rurals, on buscava la protecció dels propietaris rics.
L’agricultura i la ramaderia van esdevenir les activitats econò-
miques principals i els productes que s’obtenien eren destinats a
l’autoconsum, això va originar una disminució de l’activitat arte-
sana i una reducció radical de l’activitat comercial. El conjunt de
l’economia va experimentar un important retrocés.
Com a conseqüència de les guerres i de l’empobriment general,
la cultura es va veure afectada. Malgrat tot, alguns dels llibres
més importants de l’antiga cultura clàssica es van poder conser-
var gràcies a les còpies fetes a mà pels monjos dels monestirs,
però el coneixement de l’escriptura i la lectura es van reduir a un
nombre cada cop més petit d’individus, la majoria religiosos.
Els germànics representaven una minoria de la població. Al
principi de la dominació, la població romana i la germànica
tenien lleis, costums i religions diferents, però lentament les
dues comunitats es van anar barrejant. Als llocs més roma-
nitzats, els germànics van acabar adoptant el llatí com a llengua
i el cristianisme com a religió.
Les lleis combinaven el dret romà i els costums germànics, trans-
mesos oralment. Amb el temps es van recopilar per escrit, com
ara en el Breviari d’Alaric.
 Els orígens de l’edat mitjana  1

JUTS

ANGLOSAXONS
BRITANS FRISONS
SAXONS ESLAUS
OCEÀ Cambrai

AT L À N T I C REGNE
DELS TURINGIS
FRANCS REGNE
DELS
Burdigala ÀVARS
REGNE
REGNE
DELS Ravenna
m a r Negr e
DELS LLOMBARDS
Toledo
IMPERI
VISIGOTS Roma
Constantinoble

BIZANTÍ
m
a
r

r a n i
Trípoli M e d i t e r

Alexandria

3. 
ELS REGNES GERMÀNICS EN EL SEGLE VI

DESCOBREIX 1 INTERPRETA EL MAPA.

688125_u1p15h1 •  Quins territoris
La cultura i l’art controlava l’Imperi
germànics bizantí?

En els regnes germànics, les •  Quin poble germànic

ciutats van tenir molta menys va dominar la
importància que en l’Imperi romà. península Ibèrica?
Per aquesta raó, l’arquitectura hi •  Indica els pobles
va ser una activitat poc rellevant. que controlaven la
Tot i així, se’n conserven alguns península Itàlica.
edificis, entre els quals destaquen •  Quin territori
la tomba (4) i el palau de Teodoric, ocupaven els francs?
a Ravenna (Itàlia).

4. Tomba de Teodoric a Ravenna

(Itàlia). Els ostrogots la van 2 UTILITZA LES TIC.
construir cap a l’any 520. Busca informació sobre
la tomba de Teodoric i
descriu-la tenint en
5.  Reliquiari. compte els aspectes
següents: material,
estructura (planta
L’orfebreria, en canvi, va ser la manifestació artística més desenvolupada. inferior i planta superior)
Els germànics van fabricar fermalls, sivelles o fíbules amb metalls nobles, i decoració exterior.
com l’or i l’argent, i amb incrustacions de pedres precioses (5).

15
 SABER FER   DIMENSIÓ HISTÒRICA

Analitzar la vida quotidiana

en un llogaret germànic

Una societat rural

Camps de conreu
Les societats germàniques eren de caràcter rural.
La majoria de la població estava integrada per
pagesos que es dedicaven al pasturatge i a
l’agricultura.
Els pagesos vivien en llogarets, que estaven formats
per cases de fusta amb el sostre fet de branques
i palla. Les cases solien tenir a prop un hort i un petit
tancat per guardar-hi els animals. Alguns llogarets
estaven fortificats per protegir-se de possibles atacs.
La terra era la font principal de riquesa i la major part
estava en mans de les famílies principals.
En aquesta època es van crear els primers
monestirs, edificis on vivia una comunitat de monjos.
La vida quotidiana dels monestirs tenia lloc al voltant
Forn
d’una regla, és a dir, un conjunt d’obligacions que
organitzava la vida dels monjos. Els monestirs també
posseïen grans dominis, perquè rebien nombroses
donacions a canvi de les oracions dels monjos.

El declivi de les ciutats

Les ciutats van perdre població. Van tenir menys
importància que al món romà i es van convertir en
centres administratius o seus de bisbats. L’activitat
comercial va decaure i es va limitar als mercats
locals, en els quals s’intercanviaven productes del
camp.
El gran comerç va quedar en mans dels bizantins,
que proporcionaven certs productes a la noblesa
germànica.

Muralla
FES-HO AIXÍ Guerrers

3 •  Descriu a grans trets la localització

del llogaret.

•  Com estaven organitzats els

carrers?

•  Com eren les cases per fora i per

dins?

•  Què indica l’existència de muralles?

•  Assenyala les diferents activitats

que es feien dins del poblat i al seu
voltant.

16
 Equinocci de
primavera Els orígens de l’edat mitjana  1
Solstici
d’estiu

Estiu

Hivern

Estiu

Tardor
tica
a el·líp
Òrbit
Hort

Equinocci
de tardor
Ferrer
Primavera

Interior
d’una casa
Cleda

Venedors

17
 2 Els visigots

6. 
EL REGNE VISIGOT AL FINAL DEL SEGLE v L’evolució del regne visigot

mar Cantàbric
Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del se-
Asturs Narbona
gle iv pressionats pels huns.
Lugo Càntabres Vascons
Vitòria L’any 409, els sueus, els alans i els vàndals van enva-
Astorga
Saragossa ir la península Ibèrica. L’any 416, l’emperador romà
Barcelona
Salamanca
Tarragona
d’Occident va establir un pacte amb els visigots per-
Recópolis
què els expulsessin d’Hispània. Els visigots van obligar
Mèrida
Toledo València els vàndals i els alans a traslladar-se al nord de l’Àfrica,
i van arraconar els sueus al territori de l’actual Galícia.
A canvi, van rebre terres al sud-est de la Gàl·lia (actual
Sevilla Còrdova
Cartagena ra
n i França), on van crear el regne visigot amb capital a
er
Cadis e dit Tolosa.
Màlaga M
OCEÀ mar
L’any 507 els francs van derrotar els visigots i els van
ATLÀNTIC
expulsar de la Gàl·lia. Els visigots es van establir ales-
Capital hores a la península Ibèrica i van fixar la nova capital
Itinerari dels visigots a Toledo (6).
Regne dels visigots de Toledo
Conquestes de Leovigild 570-588
El regne visigot va aconseguir la seva plenitud en
Possessions bizantines la segona meitat del segle vi i la primera meitat del se-
gle vii. Van destacar diversos reis:
•  Leovigild (568-586) va consolidar l’autoritat reial, va
688125_u1p18_RegneVisigot
conquerir el regne sueu i va guanyar terreny als po-
bles del nord, vascons i càntabres.
688125_u1p18_RegneVisigot_llegenda
• El seu fill Recared (586-601) es va convertir al cato-
licisme, i va impulsar, així, la unitat religiosa (7).
•  Recesvint (649-672) va unificar totes les lleis del reg-
ne en el Fuero Juzgo.
4 INTERPRETA EL MAPA I LES
IMATGES. Durant la segona meitat del segle vii, es van produir
intensos enfrontaments entre el rei i els nobles, i això
•  Quin itinerari van seguir els visigots
fins a instal·lar-se a Toledo?
va facilitar la conquesta musulmana del territori visigot
que es va iniciar l’any 711.
•  Quins territoris va conquerir
Leovigild?
•  On s’havien establert els bizantins
L’organització política
al final del segle vi? Els visigots tenien una monarquia electiva, fet que
•  Quin territori abastava el regne explica que hi hagués moltes lluites pel poder. Sovint,
visigot? aquestes disputes desembocaven en l’assassinat d’un
•  Descriu com eren les esglésies rei per col·locar-ne un altre en el seu lloc.
visigòtiques. S’assemblen en
alguna cosa a l’arquitectura El rei disposava de l’ajuda de l’Aula Règia, que era un
romana? consell que administrava el palau reial, i dels ducs i els
•  Informa’t i explica on es conserva comtes, que governaven les províncies.
i per què és important el tresor Les decisions religioses i polítiques es prenien als con-
de Guarrazar.
cilis, en els quals participaven el rei, l’Aula Règia i el
clergat.

18
 Arc de Sanefes
Finestres petites Sostre a dues aigües
ferradura decorades

Grans blocs
de pedra Capitell amb relleus

7. 
Exterior i interior de l’església de San Pedro de la Nave (Zamora).

La societat i l’economia
El nombre de visigots que es van establir a la Península no devia
superar els cent mil; eren una clara minoria enfront dels cinc o
sis milions d’hispanoromans. Aquesta desproporció explica que
els visigots acabessin acceptant la llengua, la cultura i la religió
de la societat hispanoromana.
Els nobles i els clergues ocupaven els càrrecs polítics i eren
propietaris de bona part de les terres. Però la majoria de la po-
blació eren pagesos de diferent condició: hi havia pagesos lliu-
res, que posseïen petites parcel·les que treballaven per mante-
nir-se, i esclaus, persones que pertanyien als nobles o a
l’Església i que treballaven les seves terres.
L’agricultura era l’activitat econòmica principal. Les ciutats es 8. 
Corona votiva
del tresor
van despoblar a poc a poc i les activitats artesanes van experi-
de Guarrazar
mentar pocs canvis des de l’època romana. Se’n van mantenir (Toledo).
algunes, com l’elaboració d’armes i l’orfebreria, en la qual so-
bresurt la fabricació de joies i corones votives (8).
CLAUS PER ESTUDIAR
La cultura i l’art
La cultura i l’art van estar molt lligats a l’Església. Entre els grans • Quan es va crear el regne
intel·lectuals visigots van destacar sant Leandre, arquebisbe de visigot? En quins
territoris?
Sevilla, i sant Isidor, que va escriure El llibre de les etimologies,
on va reunir el saber de l’època. • Defineix: Aula Règia, concili,
Fuero Juzgo.
La manifestació artística principal van ser les esglésies. Estaven
• Com eren la societat
construïdes amb blocs de pedra, eren petites, de poca altura i no i l’economia visigodes?
tenien finestres. Els visigots van utilitzar l’arc de ferradura i
Pensa. S’assembla la monarquia
grans voltes. La decoració era escassa i es concentrava als capi- dels nostres dies a la monarquia
tells, decorats amb escultures. Destaquen les esglésies de San visigoda? Justifica la resposta.
Juan de Baños, a Palència, i San Pedro de la Nave, a Zamora (7).

19
3 L’Imperi bizantí

L’origen i l’esplendor
L’Imperi romà d’Orient, més ric i fort que el
d’Occident, va resistir les invasions germàni-
ques, i es va mantenir deu segles amb el nom
d’Imperi bizantí. La capital va ser Constanti-
noble, que abans s’anomenava Bizanci.
L’emperador bizantí més important va ser Justi-
nià, que va governar juntament amb la seva es- 9. 
Planta de creu grega. Els braços de la creu són tots
posa Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el de la mateixa mida, fet que juntament amb la cúpula
seu regnat, Bizanci va viure l’època més esplen- dona una imatge centralitzada de l’espai de l’església.
dorosa.
Justinià va intentar reconstruir l’Imperi
romà. Els seus exèrcits van conquerir terres del
nord de l’Àfrica, de les illes del Mediterrani i les
penínsules Ibèrica i Itàlica... A més, l’emperador
va crear una bona organització política i admi-
nistrativa, i va actualitzar les lleis romanes, com-
pilades en l’anomenat Codi Justinià.
Després de la mort de Justinià, però, l’imperi va
començar un període lent i llarg de progressives
pèrdues territorials, fins a quedar reduït a la
península d’Anatòlia, els Balcans i el sud de
la península Itàlica. Al principi del segle xv ,
només quedava Constantinoble sota control bi-
zantí, i el 1453, després d’un setge molt llarg,
la ciutat va passar a ser turca. La caiguda de
Constantinoble va representar la fi de l’Imperi
10. 
Cúpula bizantina. Aquestes cobertes semiesfèriques
bizantí (12 i 13).
solien recolzar-se sobre cúpules més petites, o absis de
quart d’esfera, per repartir més bé el pes, molt elevat.
Un imperi urbà i comercial
A l’Imperi bizantí les ciutats van tenir molta im-
portància. Els nuclis urbans eren el centre de
les activitats polítiques, administratives, religio-
ses i comercials. A més, durant molt de temps,
els bizantins van controlar les grans rutes co-
mercials que unien Europa amb l’Àsia i l’Àfrica.

Un imperi grec i ortodox

Al principi, l’Imperi bizantí va mantenir les for-
mes de vida de l’Imperi romà. Però després del
regnat de Justinià cada cop va anar adoptant
11. 
Mosaic bizantí. La tècnica del mosaic permet crear
més elements de la cultura grega, i el grec va imatges fixant sobre la superfície de parets, sostres o
acabar substituint el llatí com a llengua oficial. terres, petites peces de pedra, vidre o ceràmica de colors
A més, l’Església bizantina es va anar allunyant diferents.

20
 Els orígens de l’edat mitjana  1

OCEÀ
ATLÀNTIC
riu
Dan
ubi

Gènova
Narbona Marsella
Ravenna
mar Negre
Lisboa
Barcelona Roma Narona
1453
València Nàpols Constantinoble
Còrdova Tessalònica Nicea
Màlaga m a
Cartagena r
Ceuta
Atenes Efes Iconi
Tars
Cesarea Messina
Cartago Siracusa Esparta Antioquia

M Càndia
e d i Cesarea
IMPERI BIZANTÍ t e r r a n i
Territori perdut per l’Imperi bizantí Trípoli
entre el 565 i el 1025 Cirene
Alexandria
Territori perdut entre el 1025 i el 1100

riu Nil
Territori perdut entre el 1100 i el 1300

Territori perdut entre el 1300 i el 1453

Expedicions dels generals de Justinià
Avenç turc

12. 
EVOLUCIÓ DE L’IMPERI BIZANTÍ

Fi de l’Imperi romà Regnat Evangelització Cisma d’Orient, l’Església bizantina Els turcs prenen Constantinoble,
d’Occident de Justinià dels eslaus se separa de la de Roma desapareix l’Imperi bizantí
476 1054 1453
E S P L E ND O R D E C L I V I

395 527 565 600 700 800 900 1000 1100 1200
Divisió de Teodosi
688125_U1P21H1
13.  L’Imperi bizantí va tenir un breu període d’esplendor,
seguit d’una llarga decadència al llarg de la qual va anar
perdent territoris a mans dels turcs. 5 INTERPRETA EL MAPA.
• Elabora una llista amb el nom dels grans
territoris perduts per l’Imperi bizantí en les
de l’Església de Roma. L’any 1054 es va produir
diferents etapes indicades a la llegenda.
la separació o cisma entre les dues esglésies, la
• Escriu el nom de quatre ciutats bizantines
bizantina o ortodoxa, que no reconeixia l’au-
importants, dues de la península d’Anatòlia
toritat del papa de Roma, i la catòlica. i dues de la península Balcànica.
La religió impregnava la vida i la cultura i era mo- • Fins quan va existir l’Imperi bizantí?
tiu d’enfrontaments i discussions. Al segle viii, • Quin fet històric en marca la desaparició?
per exemple, es va prohibir el culte a les imat-
ges sagrades (icones), fet que va provocar pro-
testes i disturbis. La prohibició finalment es va
haver de derogar. CLAUS PER ESTUDIAR

Un art sumptuós i decoratiu • Quin va ser l’emperador bizantí més important?

L’art, fonamentalment religiós, era molt ric. Les • Quin va ser l’objectiu principal del seu govern?
esglésies, de planta de creu grega, estaven • Indica les característiques més destacades del món
cobertes per grans cúpules (9 i 10). Un element bizantí.
decoratiu molt important eren els mosaics, Pensa. La situació geogràfica va afavorir la riquesa
que cobrien les parets i els sostres de les esglé- de Bizanci? Argumenta la resposta.
sies i els palaus (11).

21

14. 
Dinar. Moneda
arabomusulmana
d’or.
15. Mahoma inicia el seu últim viatge
a la Meca. Malgrat que en principi l’art
islàmic no inclou la representació de
persones i animals, en alguns períodes
s’ha permès la representació d’escenes
sagrades.
6 EXPRESSIÓ ORAL. Debat sobre
l’islam. Busqueu informació
i després assenyaleu les zones
d’implantació de l’islam.
Posteriorment, feu una exposició
que inclogui les qüestions següents:
• Coincideixen les zones
d’implantació de l’islam medieval
amb les actuals?
• Dins de l’islam hi ha diferents
corrents o formes d’interpretar
l’Alcorà? Si la resposta és
afirmativa, indica quins.
• Explica les característiques
principals de la religió islàmica.
22
4 L’islam
Mahoma, el fundador de l’islam
Al segle vii va sorgir una religió monoteista nova, l’islam. Se-
gons la tradició, Mahoma, un important comerciant de la ciutat
àrab de la Meca, va tenir una visió: l’arcàngel Gabriel li va anunci-
ar que era el profeta d’Al·là, que és com els musulmans anome-
nen l’únic Déu, i li va ordenar que prediqués la nova religió. Se-
gons l’islam les persones s’han de sotmetre a la voluntat d’Al·là.
Els comerciants rics de la Meca van reaccionar contra Mahoma
perquè el veien com una amenaça per a ells i per a l’ordre social
existent. Llavors, Mahoma va haver de fugir i traslladar-se a la
ciutat de Medina l’any 622. Aquest any rep el nom d’hègira i
marca el començament del calendari dels musulmans.
A la ciutat àrab de Medina, Mahoma, convençut de la seva mis-
sió, va reclutar un exèrcit molt nombrós i va estendre l’islam per
tot Aràbia (15). Les predicacions de Mahoma es van recollir a
l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. L’Alcorà recull
els preceptes i les obligacions que han d’acomplir els musulmans
i especialment les cinc obligacions fonamentals: la professió de
fe (és a dir, testificar que «Al·là és l’únic Déu i Mahoma, el seu pro-
feta»), les cinc pregàries diàries, el pelegrinatge a la Meca,
almenys una vegada a la vida, el dejuni durant el mes del Ra-
madà i fer almoina per ajudar els pobres.
Les etapes de l’expansió de l’islam
Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans van ex-
pandir la nova religió mitjançant el gihad o guerra santa. La his-
tòria de l’expansió de l’islam medieval es divideix en tres grans
etapes: el califat ortodox (632-661), el califat omeia (661-750) i
el califat abbàssida (750-1258) (16 i 17).
En la primera etapa es van enfrontar amb l’Imperi bizantí i van
conquerir Síria, Palestina, Pèrsia i Egipte. Durant la segona
etapa van arribar al sud de l’actual França a través del nord de
l’Àfrica i de la península Ibèrica, i per l’est es van estendre fins
al riu Indus a través del Turquestan. L’avanç dels exèrcits mu-
sulmans per Europa va ser aturat pels francs a la batalla de Poi-
tiers l’any 732. Durant la tercera etapa es van produir lluites inter-
nes pel poder i va començar la fase de desintegració i decadència.
L’organització política
El califa era la màxima autoritat de l’Imperi: elaborava les lleis,
era el jutge suprem i el cap religiós, i dirigia l’exèrcit. Els visirs o
ministres l’ajudaven en les tasques de govern. A les províncies
governaven els valís i de la justícia s’encarregaven els cadis, que
es guiaven pels principis de l’Alcorà.
 ESLAUS Samarcanda
Bukhara
ESLAUS Samarcanda
FRANCS Bukhara
Samarcanda
FRANCS ESLAUS Bukhara
Narbona
Saragossa FRANCS mar Negre Kabul
Narbona Samarcanda
Saragossa
Narbona
ESLAUS mar Negre ARMÈNIA Bukhara
Saragossa IMPERI mar Negre Nishapur Kabul
AL-ÀNDALUS FRANCS Kabul
IMPERI ARMÈNIA Nishapur
AL-ÀNDALUS
Còrdova Narbona IMPERI ARMÈNIA Sharastan Nishapur
B I Z A Nmar Negre
AL-ÀNDALUS Saragossa PÈRSIA
Sharastan
Còrdova TÍ Teheran Kabul
Còrdova m a r Sharastan PÈRSIA
Palerm IMPERI B I Z A N T Í ARMÈNIATeheran PÈRSIA
Nishapur
AL-ÀNDALUS m a r BIZANTÍ Teheran
Fes m ar
OràCòrdova
Alger
Palerm
Sharastan
Palerm Bagdad al-Mansura
PÈRSIA
Fes Orà Alger SÍRIA
BIZAN TÍ Teheran
Marràqueix
Fes Orà Alger m ar
Kairouan Medite SÍRIA Bagdad al-Mansura
Marràqueix M r rea n
Palerm Bagdad Shiraz al-Mansura
Kairouan d i ti e r SÍRIA
Damasc Bàssora
Marràqueix Me dite rani
Fes Orà Kairouan
Alger Trípoli rran Jerusalem Damasc Bagdad Bàssora
Shiraz
i Alexandria DamascSÍRIA Shiraz al-Mansura
Trípoli Bàssora
Marràqueix Medite Jerusalem
KairouanTrípoli Alexandria Jerusalemd e s e r t
rran Alexandria Shiraz
i el Caire Damasc d e s e Bàssora
r t OMAN
D E S E R T Trípoli el Caire dd e’As re àr bt i a OMAN
D E S E R T el Caire
Alexandria
Jerusalem d ’A r à b i a OMAN
D E LD ES SÀ EH RATR A d ’A r à b i a
d e s e r t
D E L S À H A R A el Caire Medina OMAN
D E L S DÀ EHSAE RR AT d ’A r à b i a
Medina

m m
Medina ARÀBIA

ar a

m
D E L S À H A R A ARÀBIA OCEÀ

ar
Medina
la Meca ARÀBIA OCEÀ

Rro R
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
la Meca OD
ÍN C IECÀ

Ro
im
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

g oig
Conquestes
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM Expansió la Meca ARÀBIA ÍNDIC

ig oig
ar
a la mort de Mahoma
Conquestes dels califes ortodoxos
Expansió Í N D I CO C E À
Conquestes
a la mort Expansiódels califes ortodoxos
DEde Mahoma la Meca

R
a L’EXPANSIÓ
Conquestes
la mort de Mahoma L’ISLAM Expansió
dels califes ortodoxos
sota el califat ortodox dels omeies
Expansió ÍNDIC
Conquestes
Conquestes Expansió
Conquestes Expansiódels
sota el califat ortodox dels omeies
califes ortodoxos Aden
sota el acalifat
Conquestes la mort de Mahoma Expansió escala
ortodox dels omeies Aden
sota la dinastia
Conquestesomeia dels abbàssides
Expansió 0 560escala
Conquestes
Conquestes ExpansióExpansió Aden escala
sota la dinastia omeia dels omeies
dels abbàssides 0 560
sota la sota
Conquestes el califat
dinastia omeia ortodox Principals ciutats
dels abbàssides quilòmetres
0 560
sota la dinastia
Conquestesabbàssida i seus dePrincipals
califats ciutats Aden quilòmetres
Conquestes
Conquestes Expansió
Principals ciutats
escala
sota la
la dinastia
dinastia omeia
abbàssida idels
seus de califats
abbàssides
quilòmetres
sota lasota
dinastia abbàssida i seus de califats 0 560
Conquestes Principals ciutats quilòmetres
sota la dinastia abbàssida i seus de califats
16.  EXPANSIÓ DE L’ISLAM DURANT L’EDAT MITJANA

A L - À N D A L U S
MAHOMA

ORTODOX
CALIFAT

ARÀBIA ABANS OMEIES ALMORÀVITS ALMOHADES REGNE NASSARITA

DE MAHOMA OMEIES
688125_u1p23h1 A B B À S S I D E S DESINTEGRACIÓ
688125_u1p23h1
688125_u1p23h1
570 632 661 750 1031 1147 1212 1258 1400 1500

688125_u1p23h1 17.  Les etapes de la història de l’islam

La dissolució de l’Imperi durant l’edat mitjana.

La composició social dels diferents territoris de l’Imperi era

molt heterogènia. Dins del món islàmic convivien persones 7 INTERPRETA EL MAPA
688125_U1p23_linia_temps_Islam
d’ètnies diferents, com els àrabs, els berbers i els eslaus, i I EL GRÀFIC.
de religions diverses com els musulmans, els cristians
•  On es va originar la civilització
i els jueus. Per damunt d’aquestes diferències hi havia una islàmica?
divisió social basada en criteris econòmics. L’aristocràcia la
•  Indica les àrees geogràfiques
formaven les famílies relacionades amb els governants i els d’expansió de l’islam, per etapes.
grans propietaris. El grup dels notables l’integraven els co-
•  Analitza i comenta la durada de
merciants, els artesans benestants i els petits propietaris ru- cadascuna de les etapes de la
rals. La resta de la població la formaven els venedors ambu- història de l’islam medieval.
lants, els pagesos sense terres i els artesans sense taller propi.
Les dones eren considerades com una de les propietats més
valuoses de l’home i, com a tals, eren vigilades. Havien d’obeir
l’espòs i tenir cura dels fills i de la casa, de la qual no po-
dien sortir soles ni sense permís. CLAUS PER ESTUDIAR
La civilització islàmica va ser una de les més desenvolupades
de la seva època. L’esplendor econòmica, basada en • Explica com es va originar l’islam.

l’agricultura, l’artesania i el comerç (14), va provocar el crei- • Indica les característiques essencials
xement de les ciutats i una intensa activitat cultural. La de l’islam.
cultura musulmana va fer grans aportacions en els camps de Pensa. Quins aspectes continuen
la literatura, l’astronomia, les matemàtiques (ús del zero, vigents de l’islam medieval?
nombres aràbics, l’àlgebra...) i la medicina.

23
 DESCOBREIX

La mesquita, lloc d’oració

de l’islam

Lloc d’oració i reunió

Les mesquites són llocs de culte, on es
reuneixen els musulmans per resar,
especialment el divendres. Aquesta és la
funció principal de les mesquites, encara que
també s’utilitzen com a lloc de reunió de la
comunitat o com a escola.

L’estructura
Totes les mesquites tenen la mateixa Mihrab
estructura, de forma rectangular, inspirada
en la casa de Mahoma a la ciutat de Medina:
• Un gran pati obert envoltat de columnes i
que conté la font de les ablucions, on els Mur de
musulmans es purifiquen abans d’entrar a l’alquible
resar al temple.
• Una sala coberta i amb columnes
dedicada a l’oració. A l’interior hi ha el mur
de l’alquible, que està orientat en direcció Minaret
a la Meca. Els creients resen agenollats
davant l’alquible, ordenats en files
paral·leles. A l’alquible hi ha un nínxol buit
anomenat mihrab. A prop d’aquest hi ha
el mínbar, un púlpit des d’on l’imam, que
és el cap religiós de la comunitat, dirigeix Sala d’oració
l’oració i la predicació dels fidels.
• Un o diversos minarets. Els fidels són
convocats des del minaret pel muetzí
perquè vagin a la mesquita a resar en
comú i a escoltar les predicacions de
l’imam. El divendres al migdia l’oració
diària obligatòria es fa de manera
col·lectiva. Pati
• En conjunt, tot l’edifici de la mesquita té
una forma cúbica que recorda la del
santuari de la Ka’ba.

8 INTERPRETA LA IMATGE.
• Quines són les funcions
de les mesquites?
• Quin és l’origen de la seva
estructura?
• Descriu la imatge, indica’n les
parts fonamentals i assenyala
la funció de cadascuna.

24
 Els orígens de l’edat mitjana  1

Mínbar

Font de les
ablucions

25
 5 L’Imperi carolingi

El regne dels francs

Regne dels francs
El francs es van establir als territo-
Conquestes de Carlemany
ris de la França actual després de

C
Marques frontereres

LT I
l’esfondrament i la desintegració

BÀ
Residència de Carlemany MAR DEL
PRINCIPAT de l’Imperi romà a mitjan segle v.

R
NORD A DE
M
KÍEV
REGNES Marca Els monarques francs deixaven el
BRITÀNICS Danesa

ÍS
IA
SAXÒNIA
govern en mans d’alts funcionaris,
FR ESLAUS
els majordoms de palau. El més
Aquisgrà Magúncia Marca DEL NORD
OCEÀ
Sòraba Marca important va ser Carles Martell,
BRETANYA GI
París O LIN de l’Est
que l’any 732 va derrotar els musul-
AT L À N T I C Marca
C AR Ratisbona
Bretona I
IM
P ER Marca
Pannònica
mans en la batalla de Poitiers i va
Milà evitar que el regne caigués sota el
Lió
REGNES
CRISTIANS
Bordeus ESLAUS
seu domini.
ESTATS DE DEL SUD
Marca
Hispànica
L’ESGLÉSIA
DUCAT El fill de Carles Martell, Pipí el
DE

AL-ÀNDALUS
Roma SPOLETO Breu, va derrocar l’últim monarca
IMPERI franc l’any 751 i es va fer coronar
MAR
B I Z ANT Í rei. Carlemany, el seu fill, va con-
querir el regne llombard, va sotme-
tre els saxons i altres pobles de
REGNES ISLÀMICS MEDITERRANI Germània, i va fixar la frontera amb
l’islam al sud dels Pirineus (18).
18.  L’IMPERI DE CARLEMANY Carlemany, que va intentar reconstruir l’Imperi romà d’Occident,
va tenir tant poder, que el dia de Nadal de l’any 800 el papa
Lleó III el va coronar nou emperador d’Occident a Roma i li
688125_u1p26h1 va encarregar el paper de defensor i protector de l’Església i del
papat.

L’organització del govern

L’emperador Carlemany va establir la capital del seu imperi a
Aquisgrà. Per governar-lo millor el va dividir en comtats, territo-
ris governats per un comte, i a les zones frontereres va crear les
marques, territoris controlats pels marquesos. A més, per con-
trolar que s’administressin de manera correcta, enviava periòdica-
ment uns delegats reials, els missi dominici. La vida de l’Imperi
era bàsicament rural i les ciutats, molt petites.

9 INTERPRETA EL MAPA I COMPRENSIÓ LECTORA.

•  Descriu el mapa, indicant la localització i l’extensió  
dels diferents imperis i regnes.
•  Assenyala els territoris que va conquerir Carlemany.
•  Què eren les marques?
•  Amb quin territori feia frontera la Marca Hispànica?

26

SABER-NE MÉS
La dissolució de l’Imperi
Quan un rei franc moria, el regne es dividia en-
tre els seus fills. Els carolingis van seguir aquest
costum. A Carlemany només el va sobreviure un
fill, Lluís el Piadós, però quan aquest va morir
l’Imperi es va dividir entre els seus descendents:
Carles, Lluís i Lotari.
Al principi, els germans es van enfrontar entre
ells, però finalment van firmar el tractat de Ver-
dun (843), pel qual reconeixien el repartiment de
l’Imperi. Després de la mort de Lotari, el seu reg-
ne es va repartir entre els seus dos germans.
Els orígens de l’edat mitjana  1
La capella palatina
d’Aquisgrà
Carlemany va convertir la ciutat
alemanya d’Aquisgrà en la capital del
seu imperi. Les bones comunicacions
de la ciutat, situada a la riba del Rin i
per on passava una calçada d’època
romana, van decantar la tria. Allà manà
construir el seu palau, que constava
de molts edificis. Per fer-ho es van
aprofitar unes antigues termes i altres
materials d’antics edificis i monuments
romans, molts dels quals originaris de
la península Itàlica.
De tot l’edifici només es conserva la
capella palatina, l’església del palau,
avui incorporada a la catedral. La
capella, de forma octogonal, està
coberta amb una cúpula de pedra,
originàriament decorada amb rics
mosaics venecians. A les dependències
de la capella es va situar el tron i el
814 hi va ser enterrat l’emperador.
A la capella, construïda entre els anys
796 i 805, es van coronar els
emperadors del Sacre Imperi
romanogermànic fins al segle xvi.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quin va ser l’objectiu polític més ambiciós
de Carlemany?
• Com es governava l’Imperi?
• Com era el poblament? Hi havia grans ciutats?
• Per què és va fragmentar l’Imperi?
• Quin conflicte va solucionar el tractat de
Verdun?
Pensa. És possible reconstruir un imperi desaparegut?
Raona i argumenta la resposta.
27
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL
L’EDAT MITJANA
10 ESQUEMA. Copia l’esquema
i completa’l.
va sorgir

……

va donar pas a

…… Bizanci ……

que es van establir a que amb

…… que es va
l’actual la península la Gran que va
…… estendre
França Itàlica Bretanya sorgir a
gràcies a
va intentar reconstruir
els
…… els …… els ……
visigots
…… …… ……

que amb

……

van intentar
reconstruir

……

El temps Els protagonistes

11 Elabora una línia del temps de la història de l’Imperi
bizantí i una altra de les etapes de la història de l’islam
durant l’edat mitjana.
•  Indica les diverses etapes amb colors diferents.
13 Explica la importància històrica dels personatges
següents:
•  Ròmul Augústul •  Mahoma
•  Odoacre •  Carles Martell
•  Justinià •  Carlemany

El territori
000 aC 30 aC
14 Dibuixa un mapa dels regnes germànics en el segle vi.
•  Posa-hi el títol.
505399-10-232 •  Indica-hi el nom dels regnes i utilitza colors diferents  
000 aC per a cadascun.
30 aC

•  Situa-hi les capitals més importants.

Descripció •  Si s’escau, elabora una llegenda.
12 505399-10-232
Explica quin fet històric important va passar en
Conceptes
cada un d’aquests anys.
•  476 •  732 •  843 15 Defineix els conceptes següents:
•  622 •  800 •  1054 •  Califa. •  Capella. •  Codi.
•  711 •  814 •  1453 •  Comte. •  Emperador. •  Hègira.

28
 Els orígens de l’edat mitjana  1

La forma de govern Causes i efectes

16 Compara l’organització política del món islàmic   18 Explica.

i de l’Imperi carolingi.
•  Quina va ser la conseqüència de l’esfondrament
Món Imperi
de l’Imperi romà d’Occident?
islàmic carolingi •  Quin va ser l’efecte de l’increment de la inseguretat
després de l’esfondrament de l’Imperi romà d’Occident?
Qui exercia la màxima
•  Per què els comerciants de la Meca van desconfiar
autoritat?
de Mahoma?
Com es dividia el territori? •  Per què els musulmans no van provocar la caiguda
del regne dels francs?
Qui governava cada una
•  Per què es va dividir l’Imperi carolingi?
de les parts?
19 El món antic i les cultures bizantina i germànica.
La societat •  Quins components del món antic van perdurar
després de la desaparició de l’Imperi romà
17 Copia la piràmide i situa-hi  
d’Occident?
cada grup social  
del món islàmic en el lloc   •  Què va pretendre Justinià amb la seva política
adient. expansionista?
•  Quin va ser l’objectiu més important de la política
duta a terme per Carlemany?

COMPROMESOS

El llegat de l’inici del món medieval

•  Les llengües. El llatí va ser adoptat com a llengua

per alguns dels pobles germànics i del llatí van
evolucionar les llengües romàniques, com el francès,
l’italià, el català o el castellà. La llengua àrab també
va experimentar una important evolució gràcies a la
influència de l’Alcorà i la difusió de l’islam.688125_u1p29_piramide
•  La cultura. La cultura d’origen clàssic es va poder
conservar gràcies a la feina de còpia i traducció que
van fer els monjos dels monestirs. Els àrabs van fer 19. 
Exterior de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.
importants aportacions científiques, mèdiques i
20 El patrimoni artístic.
matemàtiques.
•  Les lleis. El dret romà, que va servir per cohesionar •  Indica el tipus de construcció.
la societat, va sobreviure gràcies a compilacions, •  Es tracta d’un edifici civil o religiós?
com el Codi de Justinià.
•  L’obra integra elements de dues tradicions
•  Les religions. El cristianisme, amb les seves artístiques i religioses diferents. Indica quins són
diferents manifestacions, així com l’islam, es van els elements i quines les religions.
estendre i van condicionar la forma de vida i els
•  Com s’anomenen les torres que envolten l’església?
costums d’un gran nombre de pobles.
•  Busca informació recent sobre l’ús actual de l’edifici
•  L’art. Els edificis religiosos i civils que s’han
i escriu què en penses.
conservat són una mostra del talent, els gustos i la
capacitat artística de les diferents cultures i religions 21 La ciència.
que van predominar a Europa i a la regió
mediterrània durant l’edat mitjana, com la •  Busca informació sobre les aportacions matemàtiques
germànica, la bizantina, la islàmica i la catòlica. dels àrabs i elabora un petit informe.

29
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA

Reconèixer i comentar mapes històrics

FRÍSIA
Els mapes històrics són un mitjà molt útil per visualitzar SAXÒNIA
la distribució sobre l’espai d’un fet o d’un procés històric.
Aquisgrà

Rin
Els mapes històrics poden ser de situació o d’evolució.
Són de situació quan es representa una informació fixa París
en el temps, i d’evolució quan es representa l’evolució
Verdun Ratisbona
cronològica i espacial. Per representar l’evolució s’utilitzen NÈUSTRIA bi
u
diferents elements: anys, fletxes, línies AUSTRÀSIA Dan
o colors.
Estrasburg
CARÍNTIA

Roine
22 Observa i respon. Bordeus
LLOMBARDIA
•  Quin és el tema del mapa?
AQUITÀNIA Ç A
•  Quina zona geogràfica hi ha representada? EN
R OV
•  Indica si es tracta d’un mapa de situació o d’evolució. P
ESTATS
•  A partir de l’any indicat a la llegenda, contextualitza DE
històricament el fet representat. L’ESGLÉSIA

•  Qui eren Carles el Calb, Lotari i Lluís el Germànic? Roma

•  Indica quin territori correspon a cada un.
TRACTAT DE VERDUN (843)
•  Busca informació sobre el tractat de Verdun i redacta Territori de Carles el Calb
un text que relacioni la informació obtinguda amb els
Territori de Lotari
diferents regnes representats sobre el mapa. mar Mediterrani
Territori de Lluís el Germànic

20. 
REPARTIMENT DELS TERRITORIS SEGONS EL TRACTAT
DE VERDUN
Redactar definicions de termes
d’història
És molt important entendre i definir amb claredat els 688125_u1p30h1
conceptes que fem servir en les diferents unitats del llibre.
Les definicions ens han de permetre entendre el sentit
de les paraules que fem servir per explicar els fets
històrics.

Per definir correctament els diferents conceptes has

de tenir en compte que la redacció ha de ser:
•  Breu. La definició ha de tenir poques línies.
•  Clara. S’han d’utilitzar frases simples i evitar les
subordinades.
•  Precisa. S’ha d’explicar allò que és essencial.

23 EXPRESSIÓ ESCRITA. Defineix els conceptes EXEMPLE RESOLT

següents: Hègira. Nom que rep l’any que marca el començament
del calendari dels musulmans. L’any de l’hègira correspon
•  Mapa històric. •  Regne.
al moment en què Mahoma va fugir de la Meca i equival
•  Rei. •  Tractat.
a l’any 622 de l’era cristiana.

30
APRENENTATGE COOPERATIU Els orígens de l’edat mitjana  1

Història i literatura. La desaparició

del món antic
La literatura no és història, però molts novel·listes han estat
capaços de recrear èpoques històriques amb gran
versemblança.
Si sabem diferenciar els fets històrics de la ficció, la literatura
és una forma molt entretinguda d’apropar-nos al passat.

Els ponts de barques que havien quedat al gran riu, els

quals en un altre temps foren un mitjà de pas estable en
diversos punts del corrent, en correspondència amb les
principals vies consulars, com la Postúmia i l’Emília, ha-
vien estat destruïts durant els avatars de les últimes dè-
cades d’anarquia i les turbulències que havien seguit l’as-
sassinat de Flavi Orestes; els habitants de les dues ribes
havien anat prenent, un per un, els pontons flotants per
fer-los servir com a barques de transport o de pesca.
21. Estat actual del Fòrum romà a la ciutat de Roma.
D’aquesta manera, tot el que havia contribuït anterior-
ment a unir les ciutats, les poblacions, les comunitats COMPRENSIÓ LECTORA
rurals i muntanyenques i les províncies d’un extrem a l’al-
tre de l’Imperi estava en ruïnes per la negligència, els sa- 24   Treballeu en grups de 3 o 4. Identifiqueu les paraules
quejos i l’abandó. Les estructures públiques com les que no entengueu cadascú. Expliqueu-vos-en el
mansions que hi havia a les vies consulars, les termes, els significat entre tots i busqueu el de les paraules
fòrums i les basíliques, els aqüeductes, fins i tot els reves- que no coneixeu cap de vosaltres.
timents de lloses de les vies, eren enderrocats, desmun-
tats, revenuts o reutilitzats. La misèria i la degradació 25 A partir de la referència a Flavi Orestes, situeu
empenyien la gent a saquejar el seu propi país [...]. Els cronològicament l’època històrica.
antics monuments, les estàtues de bronze que celebra-
ven els fastos dels avantpassats i de la pàtria feia temps 26 Repartiu-vos els personatges següents i redacteu
que s’havien fos i transformat en monedes i en objectes breus biografies de cadascun: Escipió Africà,
d’ús quotidià. I així, el noble metall que havia donat forma Marc Ulpi Trajà, Octavi August, Marc Aureli i Flavi
a les efígies d’Escipió i de Trajà, d’August o de Marc Au-
Orestes.
reli ara era part de vaixelles per preparar els menjars dels
nous senyors o de monedes per pagar el salari dels mer- 27 Responeu entre tots.
cenaris que dominaven aquella terra desventurada.
• Quina imatge transmet l’obra sobre la fi del món
Fins la llengua comuna, el llatí, que havia unit desenes antic i el principi de l’edat mitjana?
de pobles, que els notables, els rètors i els eclesiàstics
• Què ens diu l’autor sobre la llengua llatina
havien usat i parlat encara en les formes més nobles, en
i els temples de l’antiga religió pagana?
l’àmbit popular s’estava fragmentant en milers de parles
locals, que no solament posaven l’èmfasi en els accents
28 Debateu i argumenteu. Creieu que l’autor s’ha inventat
dels pobles que antigament havien poblat Itàlia abans
del tot el que explica, o es basa en fets històrics?
de la conquesta romana, sinó que també evolucionaven
ràpidament cap a noves parles lligades exclusivament a
les petites comunitats regionals, cada vegada més tan-
cades en si mateixes. [...] ET RECOMANEM
Els temples de la religió antiga, ara abandonats, s’en-
derrocaven i es desmantellaven com si fossin asil d’antics Un llibre:
dimonis. De vegades, les columnes i els marbres precio- Valerio Massimo MANFREDI, La última legión, 2002.
sos es reutilitzaven més assenyadament en la construc- Dues pel·lícules:
ció de les esglésies del déu cristià [...] L’última legió, dirigida per Doug Lefler, 2007.
MANFREDI, Valerio Massimo, La última legión, 2002 Mahoma, el missatger de Déu, dirigida per Moustapha
(Adaptació). Akkad, 1976.

31
 2 La societat feudal

SABER
Torre de
• La divisió de l’Imperi carolingi l’homenatge
i la inseguretat provocada per
una nova onada d’invasions.
• L’origen i l’organització
del món feudal.
• El paper del clergat.
• La funció de la noblesa.
• La situació dels pagesos.
• L’art romànic.

SABER FER

• Analitzar un document històric.

• Reconèixer els elements
simbòlics d’una portalada
romànica.
• Elaborar i analitzar piràmides
socials.

Torrassa

Camí de ronda

ENS FEM PREGUNTES. Per què el castell era el centre

de la societat feudal?
Els castells dels senyors feudals són un element característic de l’època
medieval. Els seus orígens, però, són més antics. Es tracta d’estructures Merlets
fortificades, més o menys complexes, situades generalment en una
zona elevada. Tenien per finalitat garantir la seguretat dels habitants
i controlar el territori de l’entorn. Al llarg de l’edat mitjana es van
convertir en el centre de la vida feudal perquè se situaven dins del feu
del senyor i els pagesos s’hi refugiaven en cas de perill. Amb el pas del
temps, i al voltant d’alguns, es van anar construint grups de cases, els
burgs, origen de moltes ciutats.
 INTERPRETA LA IMATGE
• Descriu l’estructura del complex.
• Indica’n les parts més importants.
• Defineix-ne cada un dels elements.
• Quina era la funció principal d’un castell?
• Què ens indica l’existència dels castells?
Muralla
Pou
Pont llevadís
COM HO SABEM?
Alguns textos i manuscrits il·luminats, com Les molt riques hores del
duc de Berry, del segle xv, o les restes arqueològiques, com les del
castell de Santueri, situat dalt d’un penya-segat de les serres de Llevant
de Mallorca, a una alçada de 408 metres, ens permeten conèixer com
eren els castells medievals i quina funció tenien.
• Quins avantatges i inconvenients tenia construir un castell
en una zona elevada?
• Quin tipus de relació hi havia entre el senyor del castell
i els pagesos del voltant?
Fossat
3
1 L’imperi
Les segones
bizantí
invasions bàrbares

A Europa, la segona meitat del segle ix i el segle x es van carac-

teritzar per la divisió política i la inseguretat de la població (1). La 1 INTERPRETA EL MAPA.
desaparició de l’Imperi carolingi va afeblir el poder polític i
• Descriu el mapa
la capacitat de defensar el territori dels atacs d’altres pobles. d’Europa l’any 1000,
Aquest fet va facilitar expedicions de saqueig i una segona onada tot enumerant els
d’invasions violentes. Tres nous pobles invasors van assolar Eu- diferents imperis,
ropa durant aquests segles: els normands, els magiars i els es- regnes i territoris.
laus. • Valora la situació
• Els normands o vikings procedien d’Escandinàvia i es van política que es
desprèn del nombre
establir a les illes Britàniques, a les costes occidentals d’Euro-
i de la distribució dels
pa i al sud de la península Itàlica (2). Els vikings eren guerrers
regnes.
ferotges i cruels i les seves incursions van provocar el pànic
entre els habitants de tot el continent (3 i 4). 2 UTILITZA LES TIC.
• Els magiars o hongaresos provenien de les estepes asiàti- • Busca informació
ques. Es van establir a l’est d’Europa, on van formar el regne sobre els estats
d’Hongria. constituïts a Europa
pels normands i
• Els eslaus, que provenien de les planures russes, es van as- elabora un petit
sentar a l’Europa oriental i als Balcans. informe sobre
A més, les costes mediterrànies d’Europa van patir els atacs i el cada un.
pillatge dels pirates musulmans.
L’extrema crueltat dels atacs va sumir Europa en un clima de
por, violència i inseguretat. Molta gent va interpretar aquelles
incursions a sang i foc com un càstig de Déu i l’anunci de la fi del
món, que hauria d’arribar l’any 1000.

1. 
EUROPA CAP A L’ANY 1000

Regnes cristians NORUECS FINESOS

de la península Ibèrica BÚLGARS
DEL
Món musulmà REGNE VOLGA
DELS PICTES SUECS
Escandinaus
c

I DELS ESCOTS
lti

PRINCIPAT
mar REGNE DE
Bà

IRLANDA DE
del Nord DINAMARCA
ar KÍEV
m
ANGLOSAXONS

POLÒNIA

mar
SACRE GS
NE Caspi
REGNE IMPERI XE
ESLOVACS PET
OCEÀ DE
FRANÇA REGNE
DUCAT D’HONGRIA
ATLÀ N TIC DE mar GEÒRGIA
REGNE CROÀCIA Negre
DE LLEÓ REGNE DE BORGONYA
NAVARRA BÒSNIA
IMPERI
COMTAT BÚLGAR
DE ESTATS
CALIFAT BARCELONA PONTIFICIS
DE
IMPERI BIZANTÍ
CÒRDOVA
mar

Mediterrani

34
 La societat feudal  2

2. 
ESTATS CONSTITUÏTS PELS NORMANDS A EUROPA
AL SEGLE XII CLAUS PER ESTUDIAR

Dublín
• Descriu la situació d’Europa després
REGNE
Chester D’ANGLATERRA
de la desintegració de l’Imperi carolingi.
OCEÀ
Londres
AT L À N T I C Utrecht Varsòvia • Indica quina era la clau del potencial bèl·lic
Rouen Magúncia
Praga Kíev dels vikings.
NORMANDIA
París Ratisbona Viena
Buda Pensa.
Milà
Belgrad • La feblesa política i militar dels regnes europeus,
Pisa mar N egre
Tarragona Marsella va afavorir l’acció dels normands, o va ser l’acció
Toledo Barcelona Roma
Constantinoble
PULLA dels vikings el que va provocar la feblesa dels
Còrdova Nàpols Tàrent
m a
Palerm CALÀBRIA regnes europeus?
Tànger r ANTIOQUIA
Alger Reggio Antioquia
Tunis SICÍLIA Latakia • Es pot equiparar la divisió de l’Imperi carolingi
Trípoli
i a la desaparició de l’Imperi romà d’Occident?
r r a n
Trípoli M e d i t e
Possessions
normandes
Jerusalem
Alexandria
Raona la resposta.

SABER-NE MÉS

Els vikings
Els vikings o normands habitaven les terres Els vikings van aprofitar molt bé la superioritat que
d’Escandinàvia i 688125_u2p35h1
vivien en petits pobles autosuficients. els proporcionaven les armes i les tècniques de
Al final del segle viii, atacaren els països de l’Europa combat que havien desenvolupat durant segles.
occidental i colonitzaren territoris situats a la zona Gràcies a la qualitat i l’abundància del ferro
nord de l’Atlàntic. escandinau, tenien armes molt sòlides. A més,
Es creu que aquestes incursions van ser degudes els seus vaixells, veloços i petits, els permetien
a un augment de la població i del descontentament desembarcar amb rapidesa a la costa, i fins i tot
polític a les seves zones d’origen, fet que els va remuntar rius, de manera que els pobles atacats
impulsar a buscar nous llocs on establir-se. no tenien temps d’organitzar la defensa.

4. 
Guerrers vikings. Utilitzaven
escuts fabricats amb fusta i cuir,
i dagues, espases i destrals
de combat fetes de ferro i acer.
També utilitzaven llances
3. 
Drakar viking. Aquest tipus d’embarcació, feta de roure, lleugera i sagetes.
i molt ràpida, podia portar de 60 a 80 persones.

35
 2 L’organització feudal

La feblesa dels reis i l’aparició del feudalisme

Després de la partició de l’Imperi carolingi, tot Europa es va di-
vidir en nombrosos regnes. Els reis, però, no tenien prou força
per protegir ells sols les seves possessions. D’altra banda, com
que no tenien la seguretat de la protecció del rei, els camperols
van buscar la dels nobles (comtes, ducs, marquesos...) que tin-
guessin un exèrcit propi i un castell on la població de la zona es
5. 
Cerimònia de l’homenatge. pogués protegir en cas que fos atacada. A canvi de la protecció
El noble, agenollat, jura fidelitat, ajuda dispensada, el noble exigia als camperols que treballessin per a
i consell al monarca.
ell i que se sotmetessin completament a la seva autoritat.
D’aquesta manera, els camperols es van convertir en serfs dels
nobles (7).
Protecció Senyor Aquesta situació de feblesa i inseguretat va donar lloc a l’apari-
Ajuda
militar ció del feudalisme, un nou sistema social que tenia les caracte-
econòmica
rístiques següents:

Defensa
judicial
Aliment
proporcionat
pel feu Vassall Ajuda
militar
6. 
Esquema de les relacions feudals.
El pacte entre el senyor i el vassall era
de compliment obligat per a les dues
parts.
3 INTERPRETA LES IMATGES.
•  Descriu l’escena entre el
monarca i el noble. Qui és
el senyor i qui el vassall?
•  Què rebia el noble a canvi
del seu jurament de fidelitat
al monarca?
•  Quin nom tenia el pacte entre
el rei i un noble?
•  Un senyor feudal podia tenir
vassalls?
•  Les paraules serf i vassall
són sinònimes? En cas
negatiu, explica’n la diferència.
• Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres.
El poder del rei va quedar limitat als territoris que contro-
lava directament, com si fos un noble una mica més poderós.
• Els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte
anomenat vassallatge. Els nobles es convertien en vassalls
Consell
del rei en una cerimònia que rep el nom d’homenatge (5), en
què, agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat,
ajuda militar i consell en el govern. Per la seva banda, el rei
feia la investidura, per la qual cedia una porció de terra, el
feu, al seu vassall.
• Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls propis, que solien
ser nobles menys importants. A canvi de jurar fidelitat al seu
senyor, aquest els atorgava un feu més petit.
Així es va formar una cadena de vincles personals que lligava
el rei amb els nobles del regne (6).
Els poders del rei i la seva cort
Durant el feudalisme, el poder dels reis era molt dèbil. En
gran part, les seves decisions només afectaven els territoris sota
el seu domini directe. La cort estava formada per un grup de
juristes, eclesiàstics i guerrers que l’ajudaven a governar.
L’exèrcit reial era reduït, i quan hi havia una amenaça exterior,
el monarca cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als del
rei per fer front a l’enemic.
La principal font d’ingressos dels reis procedia dels seus feus i
d’algunes ciutats, perquè no tenia poder suficient per cobrar im-
postos a les terres dels seus vassalls. En ocasions especials, com
ara guerres o pactes matrimonials, rebia ajudes de l’Església i
dels grans nobles.

36
 El feu
Els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat al rei.
Aquestes terres s’anomenaven feu o senyoria (8). A cada feu hi
havia un castell, que era la residència del senyor, diversos poblets
on vivien els camperols que depenien del senyor, i terres de con-
reu, pastures i boscos. Les terres es dividien en la reserva i els
masos.
• La reserva era la part de la terra controlada directament pel
senyor. Tots els cultius que se n’obtenien li pertanyien.
• Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als
camperols perquè les cultivessin en benefici propi. A canvi
d’aquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes
rendes. Aquestes rendes podien ser diners, productes (una 7. 
El camperols. La majoria
part de la collita, teixits, animals...) i, sobretot, serveis perso- de pagesos eren serfs.
nals, com ara treballar un temps determinat les terres del se-
nyor gratuïtament. CLAUS PER ESTUDIAR
Al feu hi havia grans extensions de boscos. Aquests boscos eren
propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els • Quan i per què va sorgir el feudalisme?
camperols podien caçar-hi o anar-hi a buscar llenya. Als feus els • Què era el feu? Quina importància
senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols tenia?
havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la Pensa. El feudalisme va ser la
premsa, que eren propietat del senyor. A més, els senyors cobra- conseqüència de l’afebliment del poder
ven impostos a tots aquells que travessaven els seus dominis (pe- dels reis? Raona la resposta.
atge) i quan creuaven els ponts (pontatge).

8. 
El feu. Eren les terres cedides pel rei o pel senyor al vassall.
Castell feudal

Reserva (terres del senyor

conreades per serfs)

Pastura

Bosc del senyor

Església i cementiri
Pont del senyor. Per passar-hi
calia pagar pontatge.

Poble
Mas

Terres de conreu treballades

Molí del senyor
per pagesos lliures.

37
3 Una societat estamental. El clergat

La societat medieval es va dividir en tres grups

anomenats estaments: els clergues, els nobles
i la resta de la població (pagesos, artesans...). Es
pertanyia a cada estament per naixement, excep-
Papa
tuant els eclesiàstics. Els clergues i els nobles per-
tanyien als estaments privilegiats. Això significa CLERGAT SECULAR CLERGAT REGULAR
que aquells que en formaven part, dedicats a
l’oració i la guerra, respectivament, tenien un se-
guit d’avantatges: per exemple, no pagaven
impostos directes i no feien treballs manuals; a
més, controlaven els càrrecs més importants de
l’administració. Però no tots els nobles i els ecle-
siàstics eren igual d’importants; cal distingir en-
tre l’alt i el baix clergat i l’alta i la baixa noblesa. Bisbes i arquebisbes Abats i abadesses principals
La resta formaven part de l’estament sense pri-
vilegis, perquè estaven sotmesos a lleis molt es-
trictes, treballaven, pagaven impostos directes i
molts no eren lliures.

Els clergues
L’Església catòlica era una institució que estava
present a tota l’Europa occidental.
Sacerdots Superiors de convents
El papa de Roma era el cap de l’Església i tam- i monestirs
bé governava un estat propi, els Estats Pontifi-
cis, situats al centre de la península Itàlica. El
papa disposava d’un exèrcit propi, però no te-
nia gaire poder militar. Ara bé, exercia molta in-
fluència espiritual: si considerava que un rei
no es comportava adequadament, l’excomunica-
va, és a dir, l’expulsava de l’Església. Per sota del
papa l’Església estava dividida en dues branques:
Frares, monjos i monges
el clergat secular i el clergat regular (9).
• Els caps del clergat secular eren els bisbes, 9. 
Estructura de l’Església catòlica. L’Església catòlica
que controlaven un territori molt extens ano- estava organitzada d’una forma jeràrquica.
menat diòcesi.
• El clergat regular era format pels ordes re-
ligiosos. Cada orde era encapçalat per l’abat 4 EXPRESSIÓ ESCRITA. Busca informació
principal. Per sota d’ell se situaven els superi- complementària sobre les feines que feien
els monjos als monestirs i redacta un text
ors, que dirigien els monestirs, on vivien els
descriptiu sobre els horaris que seguien
frares i els monjos i les monges (en els mo-
i les feines que feien. Pots centrar-te en
nestirs femenins). alguna activitat, com la que es feia
Les parròquies i els monestirs eren unes senyori- a l’escriptori, on els monjos s’encarregaven
es feudals com qualsevol altra: tenien terres prò- de copiar i d’il·luminar textos.
pies i serfs que les treballaven.

38
 La societat feudal  2

Els ordes monàstics medievals

Els ordes religiosos formaven part de l’anomenat clergat regu-
lar i estaven sotmesos a una disciplina específica. Cada orde
tenia una regla que indicava quina finalitat tenia, com s’havia
d’organitzar, quines eren les obligacions de tots els membres i
l’horari segons el qual s’havien d’acomplir les activitats (10). Al-
gunes de les activitats principals eren la pregària i la meditació
dels textos sagrats. Les congregacions podien ser masculines o
femenines.
Algunes regles establien la clausura, i per això els seus inte-
grants no podien sortir a l’exterior, ni ser vistos per ningú de fora.
D’altres determinaven l’obligació de mendicar, i per aquesta
raó els seus membres havien de passar la major part del temps
recorrent els camins demanant almoines per als pobres. La regla
també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest cas els 10. Monjo copiant un manuscrit.
membres de l’orde no podien tenir béns materials. Sense la feina d’aquests monjos,
gran part dels escrits dels antics
Cada orde vestia un hàbit que l’identificava. L’orde religiós més grecs i romans i dels intel·lectuals
important durant els primers segles de l’edat mitjana va ser el dels de l’edat mitjana s’haurien perdut
benedictins, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle vi, per sempre.
i que es va estendre per tot Europa.
Els benedictins i els cartoixans vivien en clausura, en mones-
tirs isolats. Els templers eren monjos guerrers que van anar a les
croades, mentre que els franciscans i els dominics, que van ini- 11. Els hàbits dels monjos
ciar-se més tard, en el segle xiii, vivien a les ciutats i eren mendi- identificaven l’orde a què
cants (11). pertanyien.

Benedictí Cartoixà Templer Franciscà Dominic

CLAUS PER ESTUDIAR

• Com estava organitzada la societat feudal? Quins grups • Quina era la funció dels monestirs medievals?
eren privilegiats i quins no? Pensa. Els monestirs eren comunitats econòmiques
• Descriu l’estructura de l’Església catòlica. autosuficients? Argumenta la resposta.

39
 DESCOBREIX

La vida quotidiana als monestirs

Els monjos i les monges vivien als

convents i als monestirs. En aquests
edificis els monjos es dedicaven sobretot
a pregar i meditar. Els monestirs solien
situar-se en indrets aïllats, perquè
pensaven que així era més fàcil
concentrar-se i entrar en contacte amb
Déu.
Però els monjos i les monges també feien Magatzem
feines diverses, com ara cultivar l’hort del
monestir i atendre els pobres i els malalts.
Alguns copiaven a mà manuscrits a la
biblioteca del monestir i els decoraven
amb petites il·lustracions anomenades
miniatures.

5 INTERPRETA LA IMATGE.
Dormitori
•  Assenyala l’edifici més
important i explica per què
ho és.
Església
•  Agrupa els diferents espais
segons la seva funció:
econòmica, espiritual, funcional
Claustre
(habitatge), cultural...

Cementiri

40
 La societat feudal  2

Quadra

Sala capitular Hort

Biblioteca

Hostatgeria

Refectori

Cuina, rebost
i celler

Infermeria Colomar

41
4 La noblesa, l’estament dirigent

Els nobles guerrers

No tots els nobles eren igual de rics i poderosos. Alguns gaudien
de grans feus, serfs, castells i riqueses, mentre que d’altres tenien
poc més que les armes i un cavall.
La lluita i la guerra eren les seves activitats principals. Comba-
tien a cavall, i com a armes portaven una llança, l’escut, l’espasa i
la maça. En èpoques de pau, participaven en tornejos, que, mal-
grat que no eren a vida o mort, eren molt importants per obtenir
prestigi i recompenses. Els nobles s’entrenaven contínuament
per entrar en combat, perquè la inseguretat dels camins, els con-
flictes interns i les guerres eren força freqüents.
Els fills dels nobles començaven l’educació militar des que eren
nens. De petits, servien de patges i escuders d’un noble impor-
tant, amb el qual aprenien les diferents tècniques de combat.
Quan arribaven a la majoria d’edat, es convertien en cavallers
després d’una nit de vigília i reflexió. Durant l’acte cerimonial, els
joves juraven acatar les normes de la cavalleria: valentia, lleialtat
al seu senyor, fidelitat a la paraula donada i defensa dels desem-
parats (orfes, vídues i pobres).
En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava
ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls, lligats entre ells i el
monarca pel vincle del vassallatge, hi acudien amb les tropes i
formaven una mainada (12).

Les dames

12.  Un cavaller i la seva mainada.
La funció fonamental de les dones nobles era casar-se i tenir
fills que asseguressin la pervivència del llinatge (13). Els matri-
monis els concertaven els pares, a vegades quan els fills i sobre-
tot les filles encara eren molt joves. Les dones que es quedaven
solteres ingressaven als monestirs.
Les dones de la noblesa dirigien la feina dels servents, educaven
els nens més petits i brodaven i teixien. Rarament sortien del cas-
tell i estaven sotmeses completament al marit, al qual no po-
dien desobeir.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Tots els nobles eren igual de poderosos? Raona la resposta.

• Quina era la funció de la noblesa feudal?
• Com era la vida de les dames de la noblesa?
Pensa. Per què els nobles rebien el nom de cavallers?
13.  Dones nobles.

42
 La societat feudal  2

DESCOBREIX

Les croades
Les croades van ser una sèrie de vuit campanyes
militars contra els musulmans que es van dur
a terme entre els segles xi i xiii. Tenien com a
objectiu reconquerir Terra Santa i garantir la
seguretat del pelegrinatge a Jerusalem, ciutat
que havia estat conquerida pels turcs
seljúcides. Els expedicionaris hi acudien
per una barreja de penediment dels pecats, fervor
religiós i interessos materials (14, 15 i 16).

La predicació d’aquests homes per alliberar

Jerusalem era tan influent que els habitants de
cada regió [...] es van oferir lliurement per a la
destrucció. No només la gent ordinària; també
reis, ducs, marquesos i altres homes podero-
15. El papa Urbà II convocant la primera croada. Concili
sos d’aquest món. Tots van creure que així
de Clarmont (1095).
mostraven la seva lleialtat envers Déu. [...] Les
intencions dels homes eren diverses. Alguns
cobdiciosos, després d’assabentar-se de les
novetats d’Orient, hi van anar per conèixer-les. Londres
La resta hi van anar per la pobresa [...]. OCEÀ
Colònia Viena
Orleans
AT L À N T I C Belgrad
N’hi va haver alguns que, aclaparats pels deu-
Sofia mar Negre
tes, van intentar escapar-se del servei que ha- Tolosa Torí
Constantinoble
Bari Durrës
vien de prestar als seus senyors; també n’hi va Roma Cesarea
Jofré de Bouillon Edessa
haver d’altres que, esperant el càstig merescut i Balduí de Flandes mar Bríndisi
Heraclea
Robert de Flandes Me di te rra ni Trípoli
pels seus fets vergonyosos, van trobar-hi una i Robert de Normandia
Ramon de Tolosa
sortida. Itinerari conjunt
Territori conquerit Jerusalem
Bohemond de Tàrent Musulmans Cristians temporalment
Anònim, segle xii (Adaptació).

6 INTERPRETA EL TEXT. Metz Ratisbona

OCEÀ
•  Tothom va participar en les AT L À N T I C Viena
Belgrad
croades per les mateixes raons? 6881256_u2p43h1-2-3
Sofia mar Negre

•  Assenyala l’element comú Nicea

i les raons particulars de cadascú 6881256_u2p43h1-2-3
m ar Esmirna Atalia Antioquia
M edi terrani
indicades al text. Itinerari conjunt
Càndia

Conrad III d’Alemanya

Territori conquerit
Jerusalem
Lluís VII de França Musulmans Cristians temporalment

14.  Croada, la batalla de Mansura.

Londres
París Ratisbona
OCEÀ
Vézelay
AT L À N T I C Lió
Marsella
Gènova mar Negre
Barcelona Adrianòpolis
Lisboa
Antioquia
mar
Mediterrani Reggio
Càndia
Frederic I Barba-roja
6881256_u2p43h1-2-3
Ricard Cor de Lleó Territori conquerit
Jerusalem
Felip II August Musulmans Cristians temporalment

16. LES TRES PRIMERES CROADES

43
5 Els camperols, la base del treball
7 COMPRENSIÓ LECTORA.
La importància dels
boscos
A més de les terres de conreu,
que a l’alta edat mitjana només
ocupaven una superfície petita, hi
havia els boscos i els terrenys sil-
vestres. A l’època carolíngia i als
segles posteriors la importància
dels boscos encara no era deguda
al fet de ser reserves per al prove-
ïment de llenya, sinó que el seu
valor econòmic es fonamentava
en la caça. No s’ha de veure la
caça d’aquell temps […] com un
mitjà per proveir-se de carn. En
aquella època la producció de pell
i cuir era la finalitat principal a
què es destinava la caça […].
B.H. Slicher van Bath,
Historia agraria de Europa
occidental (500-1850)
(Adaptació).
•  Quina extensió ocupaven els
boscos? I els camps de cultiu?
•  Quina era la importància
econòmica dels boscos en
aquella època?
CLAUS PER ESTUDIAR
• Descriu la relació que hi havia
entre els senyors feudals i els
camperols.
• Explica les condicions de vida
d’una família camperola.
• Quina era la base de l’economia
feudal?
• Explica com era l’agricultura.
Pensa. Per què els rendiments
agrícoles eren tan baixos?
44
Serfs i lliures
A l’edat mitjana, el 90   % de la població era formada per campe-
rols. Molt pocs eren propietaris de terres. La majoria vivien en
un feu. No obstant això, no tots tenien la mateixa situació.
• Alguns eren serfs, és a dir, estaven lligats a la terra que tre-
ballaven (serf de la gleva) o directament a l’autoritat del se-
nyor. Per exemple, no podien abandonar el feu, ni casar-se
sense el seu permís. A més, treballaven gratuïtament pel
senyor cultivant les terres de la reserva senyorial o fent les
feines domèstiques. La condició de serfs passava de pares a
fills. No obstant això, la seva situació era una mica millor que
la d’esclau, condició que va anar desapareixent al llarg de
l’edat mitjana.
• D’altres eren lliures, fet que els permetia tenir autonomia
personal. Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi, pa-
gaven rendes al senyor (gairebé sempre una part de la colli-
ta), però de la resta en podien disposar lliurement. També
pagaven a l’Església un percentatge de la collita, el delme.
La vida de la família camperola
En general, els camperols vivien en petits pobles. Les cases
eren molt pobres; eren fetes de tova, fusta i canyes (19). Els mo-
bles, fets per ells mateixos, eren molt escassos. Les famílies es
componien del pare i la mare, els fills i, molt sovint, també d’al-
tres familiars. Els camperols eren autosuficients, és a dir, pro-
duïen tot el que necessitaven. S’alimentaven del que cultivaven
i es vestien amb la roba que teixien les dones. Menjaven poc i
malament, ja que la carn i el peix eren un luxe molt escàs. Tam-
poc no tenien medecines. Per tot això, sovint les malalties eren
mortíferes, i la vida, molt curta: els que superaven els 40 anys es
consideraven vells.
La feina al camp
La feina de camperol era molt dura (17). Tota la família, fins i tot
els nens i els vells, treballaven de sol a sol amb eines molt rudi-
mentàries: falçs, dalles, aixades i arades romanes. Com que no
tenien adobs, cada any cultivaven només la meitat de la parcel·
la. L’altra meitat es deixava en guaret, és a dir, sense cultivar,
perquè la terra recuperés la fertilitat (18). Això provocava que la
producció agrícola fos molt baixa. Principalment cultivaven
cereals: amb el blat i el sègol elaboraven el pa, que era l’aliment
principal, i amb l’ordi feien pa i cervesa. També plantaven lle-
gums: llenties, cigrons... I als horts hi tenien hortalisses, vinya
(amb què elaboraven vi) i fruita. Els qui estaven més ben situats
tenien algun animal: gallines, xais, porcs, vedelles...
 La societat feudal  2

17. Tasques agrícoles. Els

camperols cullen olives.

18. Rotació biennal. Cada any

es deixava descansar la
meitat de la terra de cultiu
amb la finalitat que recuperés
la fertilitat (guaret).

19. 
Casa camperola. Era molt habitual que les
famílies camperoles compartissin l’habitació
amb els animals domèstics.
8 INTERPRETA LES IMATGES.
•  Descriu els elements de la llar camperola i explica  
la funció dels diferents espais.
•  Per què la tècnica del guaret era tan poc productiva?
•  Qui s’encarregava de les feines agrícoles?

Paller

Estable

Pou

Femer

Hort

45

20. 
Església romànica de Sant Vicenç
de Cardona (Bages). L’exterior dels
absis és decorat amb bandes i arcs
cecs d’influència llombarda.
21. Arc de mig punt. Arc format per
una semicircumferència.
22. Volta de canó. Construcció de
forma semicircular que serveix per
cobrir l’espai comprès entre dos
murs.
9 INTERPRETA LES IMATGES.
•  Quin és l’arc característic
de l’arquitectura romànica?
•  Quina és la funció dels
contraforts?
46
6 L’art i l’arquitectura del romànic
Un art religiós
A partir del segle xi es va estendre per tot Europa occidental un
nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda
l’art romà. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi
romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil,
encara que amb variants regionals.
La religiositat és la característica més important de l’art romà-
nic. L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apro-
pament dels fidels a Déu.
• En arquitectura, la influència de la religió es va notar en els ti-
pus d’edificis, perquè els més representatius van ser les esglé-
sies, les catedrals i els monestirs.
• En escultura i pintura, la religiositat va estar present en la re-
cerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava
de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior,
no la bellesa.
Una altra característica de l’art romànic és l’ús de símbols. Tot
transmetia un missatge, des de les formes dels edificis fins als
materials utilitzats o els motius de decoració. Quant als artistes,
eren considerats uns simples artesans. En la majoria dels casos ni
tan sols se sap el nom dels que feien les obres. Acostumaven a fer
una vida itinerant, és a dir, quan acabaven la feina en un lloc se
n’anaven a un altre per poder sobreviure.
L’arquitectura romànica
Els principals edificis romànics es construïen amb pedra. Al prin-
cipi es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incendis
eren freqüents, es va optar per usar la pedra.
Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes van
tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de canó
(22) i les cúpules.
Les cobertes descansaven en arcs de mig punt (21) i columnes
i pilars molt gruixuts. Però com que les cobertes pesaven molt,
va caldre reforçar l’edifici per evitar que caigués. Per això, els
arquitectes romànics utilitzaven murs molt gruixuts, reforça-
ven l’edifici amb contraforts a l’exterior i reduïen tant el nombre
com la mida de les finestres. Aquests trets feien que els edificis
mostressin un aspecte molt sòlid i compacte i tinguessin poca
llum a l’interior (20 i 23).
Els temples solien tenir planta de creu llatina (24) per recordar
la creu en què va morir Jesús. El braç llarg de la creu podia ser
compost d’una o diverses naus que acabaven en un absis. El braç
més curt rep el nom de creuer o transsepte.
 La societat feudal  2

23. 
Secció d’una església romànica.

A la façana principal Cimbori

s’alçaven una o dues torres
que feien de campanar.

Creuer
En alguns casos amb cúpula
tenien dos pisos.

Absis
Volta de canó

Lloc per a
l’altar major

Hi havia esglésies amb deambulatori.

Contrafort Això permetia passar per darrere de
l’altar i observar les relíquies que s’hi
conservaven.

Solien tenir de 3 a 5 naus.

La central era la més alta.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Quan i on va sorgir l’art romànic?

• Quin era l’objectiu principal dels artistes?
• Per què feien servir símbols?
• Indica les característiques més importants
de l’arquitectura romànica?
Pensa. Quina relació hi ha entre l’art romànic i la religió
catòlica?

24. 
Planta romànica de creu llatina d’una sola nau.

47
 7 L’escultura i la pintura del romànic

L’escultura romànica
L’exterior i l’interior dels edificis romànics es decoraven amb es-
25 
Pintura de les voltes del panteó cultures. A més de decorar, aquestes escultures tenien una fun-
reial de la col·legiata de San ció educativa i religiosa. Com que la majoria de persones no
Isidoro, a Lleó.
sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els personat-
ges i els temes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglé-
sies romàniques eren «bíblies en imatges».
Les escultures romàniques s’adaptaven a l’arquitectura. Els ar-
tistes modificaven les figures i en forçaven les postures per adap-
tar-les a l’espai que tenien. Les representacions humanes no eren
26. 
Representació naturalistes sinó esquemàtiques. A més, els personatges aparei-
de la Mare de Déu xien vestits amb roba rígida que tapava la major part del cos.
amb el Nen. No hi Les escultures estaven pintades amb colors vius. Avui dia, la
ha comunicació
majoria de les escultures romàniques que podem observar han
entre les dues
figures. Són molt perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven especial-
hieràtiques ment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres, i desta-
i inexpressives. caven la representació de Déu pare creador (pantocràtor) o el
La figura de la Mare Crist en majestat (Maiestas Domini) i les representacions del ju-
de Déu esdevé dici final. També es feien talles de fusta que representaven la
el tron sobre el qual
Mare de Déu amb el Nen (26) i el Crist Majestat, que és un Crist
seu el Nen.
a la creu, vestit i no sofrent.

CLAUS PER ESTUDIAR La pintura romànica

• Quina era la funció de l’escultura
romànica?
• Explica de quina manera
l’arquitectura condicionava
la feina dels escultors.
• Quins eren els principals tipus
de pintures romàniques?
• Per què els pintors romànics
pintaven unes figures més grans
que les altres?
Pensa. Per què les pintures eren
esquemàtiques?
10 UTILITZA LES TIC. Consulta la
pàgina web de la Real Colegiata
de San Isidoro de León i explica
l’origen i les característiques de
les pintures del panteó.
La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l’exterior
com a l’interior. Però les pintures més importants es reservaven
per a l’interior dels temples (25).
La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representa-
ven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors
eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia
negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven
molt més grans que la resta per destacar-ne la importància.
Es pintaven sobretot temes religiosos, i no hi apareixien paisat-
ges de fons; es buscava principalment destacar el missatge que
comunicaven els personatges. Els principals tipus de pintura ro-
mànica eren els següents:
• La pintura mural és la que se situa a les parets utilitzant la tèc-
nica del fresc. Els temes preferits eren el pantocràtor o el Crist
en majestat i la Mare de Déu amb el Nen.
• La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp barrejant
pigments i rovell d’ou per decorar la part frontal i els retaules
de fusta que decoraven els altars.
• Les miniatures eren petites pintures amb què s’il·lustraven lli-
bres, com ara bíblies, còdexs i santorals.

48
 La societat feudal  2

SABER FER DIMENSIÓ ARTÍSTICA I CULTURAL

Reconèixer els elements simbòlics

d’una portalada romànica 1

La portalada sud de l’abadia de Sant Pere de

Moissac (Llenguadoc), feta en el segle XII, inclou 3
alguns dels elements arquitectònics i escultòrics 3 2
més característics de les esglésies romàniques. 5 4
5
L’escena esculpida al timpà fa al·lusió a l’arribada
del judici final. 4
3
5 3 5
1. Timpà, espai semicircular de la part superior
de la portalada.
2. Crist en majestat (Maiestas Domini). 5
3. Els símbols dels quatre evangelistes o
tetramorf (l’àliga, Joan; el lleó, Marc; el brau,
Lluc, i l’àngel, Mateu). 6
4. Àngels serafins.
5. Els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi,
distribuïts en dos grups de tres i dos, i en un
FES-HO AIXÍ
fris de catorze.
6. La llinda de la porta, decorada amb rosetes. 11 Elaboraun treball sobre els elements
Alguns autors les identifiquen amb rodes de simbòlics.
foc, símbol del foc infernal de què parla
• Indica el nom, la localització, la cronologia i
l’Apocalipsi, últim llibre del Nou Testament.
l’estil de l’edifici.
• Descriu l’espai arquitectònic i escultòric
que veus a la fotografia i indica com es diu.
• Identifica la figura central, busca informació
del significat que té i explica’l.
• Cerca informació sobre la resta d’elements
i personatges, i amb les dades recollides
intenta identificar-los.
• Explica el sentit del conjunt, tot
assenyalant el significat de cada un dels
elements.

Elaborar una fitxa FES-HO AIXÍ

tècnica d’una escultura
12 Fes
una fitxa tècnica que reculli els aspectes
romànica següents:
Busca informació sobre • Títol. • Material.
la Santa Faç de Lucca o Volto • Tema. • Mides.
Santo (s. XI-XII). Defineix
• Autor. • Localització.
el concepte de Crist
en majestat, anota’n • Cronologia. • Simbolisme.
els elements simbòlics • Estil.
característics i redacta • Tipologia (escultura,
una fitxa tècnica de la talla. pintura, etc.).

49
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL

13 ESQUEMA. Copia i completa l’esquema.

LA SOCIETAT FEUDAL

sorgí s’organitzà en creà

de la desaparició
ESTAMENTS L’ART ROMÀNIC
de l’Imperi ...

que afavorí que es distingien en

arquitectura escultura pintura

les invasions la feblesa sense

privilegiats
de dels reis privilegis
tenia
una es feia
que van necessitar els formats per formats per catedrals ……
…… funció

senyors ... …… ……
sobre
…… …… …… ……
que posseïen els taula
eclesiàstics ……

…… feus

El temps  Bisbe • •  Monestir

14 Indica el segle dels fets i dels processos següents: Abat • •  Masos
•  Primera croada. Camperol serf • •  Parròquia
•  Difusió del romànic. Camperol lliure • •  Reserva
•  Fundació de l’orde dels benedictins. Sacerdot • •  Diòcesi
•  Les anomenades segones invasions, que van   20 Defineix els conceptes següents:
trasbalsar l’Europa occidental.
•  Absis •  Delme •  Feu  
•  L’anunci de la fi del món.
•  Guaret •  Vassallatge
•  Creació de la portalada sud de Sant Pere de Moissac.
Causes i efectes
El territori
21 Explica.
15 Fes un dibuix d’un feu i escriu el nom de cada part.
•  Per què molt pagesos lliures van esdevenir serfs?
16 Explica les característiques de la reserva
•  Per què els monarques feudals van veure limitat  
d’un feu.
el poder efectiu que havien tingut?
17 Els serfs de la gleva podien abandonar la terra?
Argumenta la resposta. L’organització política i social

18 Els camperols i les mercaderies es podien moure 22 Fes un dibuix explicatiu de les relacions entre
lliurement pel territori? Explica la resposta. els senyors feudals, els seus vassalls i el rei.

Conceptes 23 El poder del rei depenia de la fidelitat dels seus

vassalls? Raona la resposta.
19 Relaciona amb una fletxa els conceptes que tenen
relació entre ells. 24 Quin era el poder del papa?

50

L’estructura social
25 Elabora una piràmide amb
els diferents estaments
de la societat feudal.
•  Indica quins eren
els estaments
privilegiats
i quins no.
26 El món feudal.
•  Elabora un esquema per explicar les diferències
i les semblances entre l’organització política
de l’Imperi carolingi i l’època feudal.
•  Quina era la base de l’economia carolíngia? I la base
de la feudal?
COMPROMESOS
El llegat de l’època feudal
Malgrat ser un temps de desordres i guerres, l’època
feudal ens ha llegat un important patrimoni artístic,
religiós i cultural, en part herència d’èpoques anteriors.
•  Les llengües. El llatí va sobreviure com a llengua de cultura
gràcies a la feina dels monjos, que van traduir
obres antigues. I del llatí vulgar en van sorgir
les llengües romàniques. Altres llengües, com les
germàniques, les eslaves i l’àrab, es van estendre
com a conseqüència dels moviments de pobles.
•  Les religions. El cristianisme es va afermar i van
sorgir altres religions monoteistes, com l’islam. Si
bé és cert que l’expansió de l’islam i les croades
van intensificar l’odi i els enfrontaments, també
ho és que durant molt de temps musulmans, cristians
i jueus van conviure en pau i van intercanviar
coneixements.
28 Les llengües.
•  Busca informació i elabora un mapa de les llengües
d’Europa. Agrupa les llengües per l’origen (romànic,
eslau, germànic...). Pots consultar la pàgina web de
Linguamón, entre altres.
29 El
patrimoni artístic.
•  Entra a la pàgina web Monestirs de Catalunya, fes una
relació dels monestirs romànics catalans i dibuixa’n la
localització en un mapa.
•  Entra a la pàgina web Catalunya Medieval. Castells.
La societat feudal  2
27 Observa la imatge.
•  Com s’anomenen les tres
formes semicirculars que
sobresurten de la façana
posterior de l’església,
una de gran i dues de més
petites? Investiga’n la funció
i explica-la.
•  Quins tipus d’arc es fa
servir?
•  Quina és la funció de
l’estructura quadrangular
que s’aixeca a gran alçària?
•  Es tracta d’una església
romànica? Argumenta
la resposta.
•  Els mites i les llegendes. Moltes llegendes, com la del rei
Artús, i cròniques de reis i cavallers medievals tenen
l’origen en aquests temps. La novel·la històrica del segle xix,
amb el seu interès per l’edat mitjana, va donar a conèixer
les històries novel·lades de nobles cavallers medievals,
com les escrites per l’escocès Walter Scott. Posteriorment,
la literatura dels segles xx i xxi, el cine i la televisió,
barrejant ficció i realitat, han popularitzat històries de lluites
pel poder, guerres, ideals cavallerescos, màgia i religió.
•  E
 ls castells. Els castells medievals han esdevingut
el símbol de l’època feudal. Avui són un patrimoni artístic
i cultural molt destacat i un gran atractiu turístic.
•  E
 l romànic. L’arquitectura, l’escultura i la pintura
romàniques, fonamentalment religioses, són un important
patrimoni artístic. Cal destacar les esglésies i les catedrals,
repartides pels diferents països d’Europa.
Torres. Fortificacions i altres construccions, tria el més
proper a la teva població i elabora un petit treball sobre
els seus orígens i la seva història. Pots trobar
informació sobre altres castells a la pàgina CastillosNet.
30 Les religions.
•  Busca informació sobre el Sant Sepulcre de Jerusalem
i explica el sentit religiós de les croades. Pots consultar
la part històrica de la pàgina web Misioneros
franciscanos al servicio de la Tierra Santa, entre altres
fonts. No oblidis de valorar les conseqüències en vides
humanes que van tenir aquelles expedicions militars.
51
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Elaborar i analitzar piràmides socials

Una piràmide social és un dibuix esquemàtic de forma Pagesos

piramidal en el qual es representen els estaments o grups
que formen una societat.
A la base de la piràmide se situen els grups que tenen una
posició social més baixa, normalment es tracta dels grups
més nombrosos.
Cavaller
A mesura que es va ascendint cap a la cúspide, es van
situant els grups més afavorits i els dominants. Dama
Aquests grups són menys nombrosos.

Passos a seguir
1. 
Dibuixar el gràfic. Per elaborar una piràmide
social pots fer servir una estructura geomètrica Monjo
piramidal dividida en franges o una estructura de Rei, noble
nivells superposats, amb forma de piràmide i bisbe
esglaonada.
2. Organitzar la informació. Els grups socials
més nombrosos s’han de situar a la base i els
menys nombrosos, a la part superior. Si un mateix
estament presenta grups diferenciats, com l’alt i
el baix clergat, es pot fer sevir la mateixa franja
dividida per línies discontínues. A més, els
diversos grups socials es poden agrupar en
funció de criteris diferents, per exemple, si tenen
o no privilegis.
3. 
Identificar gràficament els grups. Per
identificar els grups podem fer servir dibuixos,
pictogrames, paraules, colors o la combinació
dels diferents tipus d’elements.
27. 
Forma piramidal dividida 28. Piràmide esglaonada.
en franges.

31 Dibuixa una piràmide de la societat medieval amb

els elements següents: 688125_u2p52_piramides
•  Papa. •  Eclesiàstics.
•  Serfs. •  Artesans.
•  Reis. •  Emperador.
•  Nobles. •  Pagesos lliures.

32 Analitza i comenta la piràmide de la societat

medieval.
688125_u2p52_piramides
•  Qui exerceix el poder?
•  Quins són els estaments privilegiats?
•  Quins grups socials formen l’estament sense privilegis?
•  Quina és la funció de cada grup?
•  Defineix el model de societat feudal.

52

RESOL UN CAS PRÀCTIC. L’absis virtual de Sant Climent de Taüll
Recuperació de les pintures murals originals
i projecció virtual
Des d’aquest dissabte l’església de Sant Climent de Taüll
(Alta Ribagorça), una de les icones més representatives
de l’art romànic europeu, exhibeix un absis virtual,
després de les obres de restauració integral i museïtzació
que durant els últims vuit mesos hi ha fet un nombrós
equip d’especialistes de disciplines diferents.
Aquesta actuació, nova en el món de l’art, ha estat
finançada per l’Obra Social La Caixa amb 400.000 euros
i ha permès recuperar les pintures murals originals del
temple, que eren ocultes darrere de la reproducció de
Ramon Millet que s’exposava fins ara, i també projectar
d’una manera virtual sobre les parets de l’absis i del
presbiteri els frescos originals, actualment conservats al
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre els
quals destaca el Crist en Majestat.
La recreació, caracteritzada per una gran precisió i
fidelitat que s’acosta al realisme pictòric, s’aconsegueix
mitjançant sis projectors d’alta definició i escàners làser
de tres dimensions.
Amb aquesta tècnica d’última generació, coneguda amb
el nom de mapping, s’aconsegueix de projectar sobre
l’absis una animació de 10 minuts que reprodueix el fresc
original en conjunt amb tots els detalls i totes les figures.
Els visitants podran veure la recreació durant l’horari
d’obertura al públic del temple en cicles de 30 minuts:
17 de projecció fixa de tot el fresc, 10 d’animació
i 3 de l’absis en l’estat actual. […]
33 Investiga.
•  Qui va pintar els frescos de l’absis de Sant Climent   •  Es va fer bé traslladant les pintures? Fonamenta
de Taüll?
•  Qui es va encarregar del trasllat de les pintures?
•  Com es va fer i per què?
•  Busca informació sobre els aspectes formals i temàtics
de l’obra.
34 Llegeix el text i respon.
•  Què vol dir absis virtual?
•  Com s’aconsegueixen la fidelitat i la precisió   El-pantocrator-de-Taull-reviu. On és l’original
de la reproducció?
•  Quan van ser traslladades les pintures originals al MNAC?
•  Qui eren Caín i Abel?
La societat feudal  2
L’església de Sant Climent de Taüll és la més gran de la
vall de Boí que no ha estat objecte de transformacions
importants des de l’època romànica i també és la més
coneguda del conjunt de nou temples que tretze anys
enrere van ser declarats per la UNESCO patrimoni de la
humanitat.
El conjunt pictòric de Sant Climent és d’una qualitat
excepcional i un referent europeu de la pintura mural
romànica. Els frescos de l’absis van ser arrencats i
traslladats a Barcelona el 1920. Avui les parts més
conegudes es poden contemplar al MNAC, mentre que
alguns fragments descoberts i restaurats fa una dècada,
com l’escena de Caín i Abel o la figura de sant Climent,
es conserven al lloc original. A la part inferior dels dos
arcs triomfals del presbiteri, arran del paviment romànic
originari, s’hi han trobat fragments d’imatges que
representen sanefes decoratives.
Lluís Visa, «Sant Climent de Taüll exhibeix el seu nou
absis virtual», El País, 23/11/2013 (Adaptació).
35 Opina.
 
la resposta.
•  Les pintures haurien de tornar al lloc d’origen?
Argumenta-ho.
•  Les pintures estan més protegides i més ben
conservades al MNAC? Per què?
36 UTILITZA LES TIC. Consulta les pàgines web www.rtve.
es/television/20120323/pantocrator-sant-climent-
taull/509668.shtml i www.tv3.cat/videos/4635833/
del Crist en majestat de Sant Climent de Taüll?
Qui va fer la reproducció que hi havia fins ara
a l’església?
53
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. Com va ser la conquesta croada de Jerusalem?

L’any 1095, el papa Urbà II va impulsar una expedició militar de forces

cristianes amb l’objectiu d’alliberar la ciutat sagrada de Jerusalem
de la dominació turca. Pagesos i guerrers de tot Europa es van mobilitzar
al crit de Déu ho vol!. Quatre anys més tard, el 1099, després
d’una lluita llarga i dura, els cristians van aconseguir el control de la
ciutat. Aquesta campanya militar ha passat a la història amb el nom
de primera croada.

La conquesta de Jerusalem vista pels musulmans

Els francs van marxar sobre Jerusalem i la van assetjar durant més de
quaranta dies. Van alçar dues torres, una al costat de Sió; els musulmans 29. Els croats assetgen Jerusalem.
la van cremar, i tothom que hi havia dins va morir. Però quan amb prou
feines havien acabat de cremar-la va arribar un missatge que demanava
ajuda perquè la ciutat havia estat presa per l’altra banda.
La ciutat va caure el matí del 5 de juliol de 1099. La població va ser
passada per l’espasa i els francs van massacrar els musulmans de la
ciutat durant una setmana. A la mesquita d’al-Aqsa els francs van
exterminar més de setanta mil persones, entre elles un gran nombre
d’imams i doctors musulmans, de devots i ascetes que havien vingut
a viure en un retir piadós, en aquest lloc sant. Allà mateix van robar
quaranta canelobres de plata que pesaven tres mil sis-centes dracmes
cada un, una gran llàntia de plata que pesava quaranta lliures síries i
altres canelobres més petits d’or i plata, així com un botí enorme.
Els prínceps musulmans no es van posar d’acord i els francs van poder
apoderar-se, així, de tot el país.
Ibn al-Athir (1160-1233), Història perfecta
30. Jofré de Bouillon pren Jerusalem (1099).

Com cal llegir i treballar el document •  Aclareix, dins del context històric del document, el
significat de «la ciutat va caure», «la població va ser
37 Contextualitza històricament el document. passada per l’espasa», «retir piadós» i «lloc sant».
•  Indica l’època històrica dels fets que s’hi expliquen.
•  La redacció és contemporània als fets? 40 Anota les idees principals.
•  Com pot influir en la veracitat del document   •  Qui eren els atacants? I els defensors?
la data de la seva redacció?
•  Segons aquesta versió dels fets, quin era l’objectiu dels
38 Identifica l’autor. atacants?

•  Determina si l’autor és coetani dels fets.
•  Busca’n informació i redacta un petit text  
biogràfic.
•  Creus que la seva narració és objectiva?   afavorir la conquesta?
Raona la resposta.
39 Treballa qüestions semàntiques.
•  Aclareix, dins del context històric del document, el
significat de les paraules següents: asceta, canelobre,
devot, doctor, dracma, exterminar, franc, imam, llàntia,
massacrar, mesquita i musulmà.
•  Què van fer els atacants quan la ciutat va caure en les
seves mans?
•  Segons l’autor, quin fet o quines circumstàncies van
41 Comenta el contingut del document.
•  Busca altres fonts sobre les causes i els objectius  
de la primera croada i compara les dues versions.
•  Valora l’actitud dels defensors i la dels atacants, i
comenta les conseqüències humanes de l’assalt a la
ciutat.

54
APRENENTATGE COOPERATIU La societat feudal  2

Les rutes de pelegrinatge

A l’edat mitjana, els llocs sagrats més importants del cristianisme i les esglésies i els monestirs on es
conservaven relíquies de sants atreien nombrosos viatgers i pelegrins.
Els principals centres de pelegrinatge eren Jerusalem, escenari de la passió i la mort de Jesús; Roma, seu del
papat i del martiri de sant Pere, i més tard, Santiago de Compostel·la (o Sant Jaume de Galícia), on al principi
del segle ix es pensava que s’havia trobat el sepulcre de l’apòstol Jaume (31).
Els pelegrins viatjaven sols o en grups, atrets per l’esperit religiós o per la necessitat de complir una promesa, però també
pel desig d’aventura o amb l’esperança de trobar fortuna (32). S’allotjaven als monestirs, als hostals i als hospitals
que anaven sorgint al llarg dels camins de pelegrinatge. D’aquesta manera, el pelegrinatge va afavorir el desenvolupament
arquitectònic, urbà i comercial per la necessitat de donar servei als nombrosos pelegrins que anualment es desplaçaven
per les diferents rutes (33).

Rutes històriques A París A Vézelay

Poblacions on comencen
les rutes Poitiers
Altres poblacions
Llemotges
Lo Puèi

Bordeus
mar Cantàbric
Arle
Auch
SANTIAGO
Oviedo Tolosa
DE COMPOSTEL·LA Auloron
Portomarín Roncesvalls
Lleó Port de Somport
Sahagún Estella
Ponferrada
Astorga Puente Jaca
Burgos la Reina
Frómista Santo Domingo
de la Calzada
m ar
M ed i terran i

31. 
Itineraris del camí de Sant Jaume, des de diferents llocs
de França fins a Santiago de Compostel·la. 32. 
Pelegrins dirigint-se a Santiago de Compostel·la.
Amb el pas del temps es va anar definint una
indumentària pròpia i característica dels pelegrins.

33. 
Puente la Reina. Al llarg del camí de Sant Jaume es
688125_u2p55 van construir un gran nombre d’edificis: esglésies per
complir el culte diari, hospitals per atendre els
pelegrins malalts i ponts per facilitar el pas dels rius.

ET RECOMANEM

Una pel·lícula:
The Way, dirigida per Emilio ESTÉVEZ, 2010.
42 UTILITZA LES TIC.
Un còmic:
• Busqueu informació sobre la història del camí Primitivo MARCOS, Aventura en el Camino de
i les diferents rutes a la web Camino de Santiago Santiago, 2008.
de la Federación Española de Asociaciones de
Dos llocs web:
Amigos del Camino de Santiago.
Xacobeo http://www.xacobeo.es/
• Busqueu informació sobre la indumentària Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago
dels pelegrins a la web oficial de Turismo de Navarra. http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/
comun/inicio.asp
43 PREN LA INICIATIVA.
Una sèrie de vídeos:
• Trieu una localitat com a punt de partida i elaboreu Etapes del camí de Sant Jaume https://www.
un mapa del camí de Sant Jaume que inclogui youtube.com/xacobeo2010
els monuments i els llocs més importants.

55
 3 El ressorgiment de les ciutats

SABER

•  La prosperitat econòmica del

segle xiii i les crisis del segle
xiv.

•  El desenvolupament de les

ciutats.
•  La producció artesana.
•  L’enfortiment del poder reial.
•  L’art gòtic.

SABER FER

•  Comparar escultures.
•  Elaborar un mapa
conceptual.
• Identificar característiques
arquitectòniques.

ENS FEM PREGUNTES. Perquè les catedrals eren un símbol

del poder de l’Església i del creixement de les ciutats?
Entre els segles xii i xiv Europa va experimentar una gran
prosperitat econòmica. Les ciutats van créixer, al mateix temps que
els intercanvis comercials i els mercats. Moltes ciutats van haver
d’ampliar les muralles que protegien els nuclis urbans i l’augment
de la riquesa va afavorir la construcció de llotges, palaus, esglésies
i catedrals. Les catedrals, seus dels bisbes i centres de les diòcesis,
van evolucionar espectacularment coincidint amb el desenvolupament
de les ciutats i d’un nou estil artístic i arquitectònic, el gòtic.

Catedral de Milà.
 INTERPRETA LA IMATGE
• Descriu l’estructura de carrers i places
de la ciutat medieval.
• Indica i comenta la funció dels edificis
més importants. Quina forma tenen els
arcs dels grans edificis?
• Assenyala les característiques essencials
de la catedral. Quantes naus creus que
pot tenir?
• Què simbolitza la catedral?
COM HO SABEM?
L’urbanisme i l’arquitectura són fonts d’informació per als historiadors.
Així mateix, els edificis singulars són manifestacions del poder,
els interessos, els gustos i les formes de vida dels grups humans al llarg
del temps.
• Si tenim en compte l’espectacularitat i l’esforç humà i econòmic que
representava la construcció d’una catedral, què podem deduir de la
societat i de la mentalitat medievals?
• Per què la major part de les catedrals eren tan altes i tenien planta
de creu llatina?
 1 La prosperitat econòmica del segle xiii
i les crisis del segle xiv

La millora de l’agricultura i el creixement demogràfic

A partir del segle xii, la producció agrícola va augmentar a gaire-
bé tot Europa. Es van talar boscos, es van dessecar pantans i
es van conrear noves terres. A més, en algunes zones es va im-
plantar la rotació triennal de cultius, gràcies a la qual només
es deixava en guaret la tercera part de les parcel·les. També es va
començar a utilitzar l’arada de rodes i orelló (normanda) que
solcava la terra més profundament (1). A la zona mediterrània es
va estendre el regadiu i s’hi van introduir nous conreus. A més,
la difusió dels molins (moguts pel vent o per l’aigua) va permetre
1. 
Miniatura que representa un
moldre una quantitat més gran de gra. Com a conseqüència de
camperol llaurant amb una arada tots aquests canvis, la producció d’aliments va augmentar i la dis-
normanda. tribució va millorar. Per això, la població va créixer molt: va
passar de 42 milions l’any 1000 a 73 milions el 1300.

El desenvolupament del comerç i la banca

El creixement de la població va impulsar el desenvolupament del
comerç (2). Els productes es transportaven per terra, amb carro, i,
1 EXPRESSIÓ ESCRITA.
Busca informació sobre
sobretot, amb vaixell, pels rius i mars. Hi havia dues grans rutes
l’arada normanda, marítimes, la ruta del Mediterrani i la ruta de l’Atlàntic i del
descriu-ne els diferents Bàltic, que estava dominada per una associació de comerciants, la
elements i assenyala’n Hansa. Els mercaders es reunien periòdicament en fires comercials.
els avantatges.
L’augment del comerç va comportar l’aparició de noves tècniques
bancàries i financeres. El crèdit es va desenvolupar en relació amb
el comerç a llarga dis-
tància perquè els viat-
ÀREA COMERCIAL Bergen
Fusta
Blat
RUTA COMERCIAL ges comercials sovint
Hanseàtica
Genovesa
Revel Novgorod De la Hansa
Italianes
eren molt cars. Per
Veneciana mar Visby Riga
Moscou i/o catalanes evitar els robatoris es
Polotsk Terrestres
Catalana
del mar
Ambre
Pells
Smolensk van establir les lletres
Nord Bàltic Fira
De la Xampanya
Llana
Lübeck Cera
de canvi, que perme-
Estany Stralsund Danzig
Londres
Hamburg
Anvers
tien viatjar i comerciar
OCEÀ
Bruges
Colonia
Dortmund Leipzig
Kíev sense portar diners en
París Lagny Frankfurt
Cracòvia
Pells
Tana metàl·lic.
AT L À N T I C Provins
Viena Mel Teixits
Troyes Augsburg
Vi Ferro
Bordeus Caffa
Lió Venècia
Sal mar Negre
Santander Gènova
Montpeller
Bilbao
Ferro
Medina Ragusa Trebisonda
del Campo Marsella
Blat Espècies
Toledo Armes Barcelona
Durrës Constantinoble
Lisboa
València Nàpols
Sevilla Palma
Antioquia Espècies
Cuir
Cadis Seda
m a r
Palerm 2. 
PRINCIPALS CIUTATS
Tunis Blat Tir
Càndia
I RUTES DEL COMERÇ
Mediterrani
MEDIEVAL

58

688125_u3p58h1
 El ressorgiment de les ciutats  3

PESTA NEGRA GUERRES SOBREEXPLOTACIÓ CANVI

I MALA QUALITAT CLIMÀTIC
2 INTERPRETA EL MAPA
D’ALGUNES TERRES I L’ESQUEMA.
•  Situa geogràficament
l’àrea comercial
Rendiments Pèrdua
Víctimes: Destrucció controlada per la Hansa.
morts d’explotacions baixos de collites
i ferits agrícoles •  Indica el nom de les
i ramaderes principals fires  
comercials.
Manca d’aliments
•  Assenyala les causes
fonamentals de la crisi
demogràfica del segle xiv.
Difusió de la Epidèmies de fam
Augment de la mortalitat
malaltia

DESCENS DE LA POBLACIÓ

3. 
ESQUEMA DE LES CAUSES DE LA CRISI DEMOGRÀFICA DEL SEGLE xiv
A EUROPA

Milions d’habitants
80
70
60
50
40
30
20
10
0
200 700 1000 1100 1200 1300 1350 1400 1450
Anys

4.  EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA D’EUROPA A L’EDAT MITJANA

Les crisis del segle xiv

Des del 1310, les pèssimes condicions climatològiques i els baixos

rendiments d’algunes terres van fer disminuir la producció agrà- CLAUS PER ESTUDIAR
ria. La manca d’aliments i l’encariment dels preus afectà nega-
tivament la població (4). La situació empitjorà a partir del 1331, • Quan va augmentar la
quan es van perdre diverses collites i la fam es va estendre per la producció agrícola a Europa?
major part del continent. Les guerres, com la dels Cent Anys • Quins factors ho expliquen?
(1337-1453), també van contribuir a incrementar la mortalitat. • Per què s’incrementà l’activitat
comercial?
El patiment de la gent s’incrementà a partir del 1348, amb l’arri-
• Quina relació hi ha entre
bada de la Pesta Negra, una malaltia infecciosa procedent de
comerç i desenvolupament
l’Àsia, que afectà tant les persones com els animals. La població
dels mitjans de pagament?
es va veure molt minvada per la virulència de la malaltia. Alguns
• Quines van ser les
territoris van perdre un terç dels habitants i d’altres es van
conseqüències de les males
despoblar. Les conseqüències econòmiques, socials i culturals collites i de la pesta?
van ser molt profundes. Diferents historiadors coincideixen a as-
Pensa. Per què l’activitat
senyalar que la convivència estreta entre persones i animals, i les
comercial girava al voltant de les
condicions d’humitat i brutícia de les ciutats, van ser claus en la ciutats?
propagació de l’epidèmia a través de les puces i les rates (3).

59
2 El desenvolupament de les ciutats
5. Ajuntament medieval. La Paeria de Lleida.
3 INTERPRETA LA IMATGE.
•  La façana de l’edifici es correspon amb
el poder de l’autoritat que representa?
Argumenta la resposta.
•  Quina era la funció dels ajuntaments?
4 UTILITZA LES TIC. Consulta pàgines amb
plànols urbans actuals i altres amb
informació de l’evolució històrica d’una
ciutat.
•  Tria una ciutat amb un passat medieval,
localitza’n el plànol urbà actual, identifica
la zona de muralles medievals i dibuixa
sobre el traçat dels carrers actuals el
perímetre medieval.
•  Elabora una fitxa de la ciutat triada durant
l’època medieval: localització, extensió,
nombre d’habitants, barris, etc.
60
El creixement demogràfic dels segles x al xii
va afavorir el creixement dels nuclis de pobla-
ment, especialment entre els segles xii i xiii. En
uns casos, eren ciutats antigues que tornaven
a cobrar força. En d’altres, eren ciutats de nova
creació, sorgides al costat d’un castell o un mo-
nestir, en una cruïlla de camins o en rutes co-
mercials. Moltes van rebre el nom de noves o
franques, recordant una creació recent o la con-
dició de privilegiada.
Les ciutats medievals eren petites i les més
grans tenien uns 50.000 habitants. Les més po-
blades eren París, les ciutats dels Països Baixos
(Bruges, Gant...) i les del nord d’Itàlia (Gènova,
Florència, Venècia...).
Les causes del creixement de les ciutats
El creixement de les ciutats va respondre a di-
versos motius. D’una banda, hi va haver un ex-
cedent de població rural. Les noves tècniques
agrícoles, que van reduir la mà d’obra necessà-
ria, i el creixement demogràfic van impulsar
l’emigració a les ciutats per buscar-hi feina. A
més, l’activitat comercial es va reactivar i
molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, on
tenien lloc els mercats (6). Els camperols dels
voltants anaven un cop per setmana a la ciutat
a vendre els seus productes i, alhora, hi compra-
ven el que necessitaven. Algunes ciutats van ar-
ribar a ser centres molt importants de comerç
regional i fins tot internacional.
Tanmateix, les ciutats oferien altres avantatges:
• Eren centres d’activitats d’oci i diversió.
• No estaven sota el control dels senyors feu-
dals.
• La majoria dels habitants eren lliures.
De fet, cada ciutat tenia el seu propi govern,
l’ajuntament, que dirigia un alcalde (5). També
cal tenir en compte que molts serfs van emigrar
a les ciutats per fugir de la servitud.
La ciutat, doncs, va esdevenir un centre de noves
oportunitats, que va trencar amb l’immobilisme
de la vida medieval.
 El ressorgiment de les ciutats  3

6. 
Reconstrucció ideal d’una plaça d’una ciutat medieval.

Botigues dels artesans

Plaça major

Ajuntament i
cases senyorials

Mercat

Tractant
de ramat Comediants

Els habitants de les ciutats 5 INTERPRETA EL DIBUIX.

•  Descriu i interpreta
El creixement de les ciutats va permetre l’aparició i el desenvo- l’escena.
lupament d’un grup social nou, la burgesia, que es dedicava al •  El mercat afavoria o
canvi de moneda, les finances, el comerç o la producció artesa- perjudicava les botigues
na. Els burgesos no tenien privilegis, però eren lliures, cosa que dels artesans de  
va representar un gran estímul per a molts. De fet, les ciutats la ciutat? Raona la resposta.
van créixer també gràcies al dinamisme econòmic d’aquesta •  Valora les condicions  
nova classe social. Entre els habitants de les ciutats hi havia de salubritat del mercat.
grans diferències:
• Alguns eren molt rics: els propietaris dels tallers artesans
més grans i els mercaders principals. Aquests grups contro- CLAUS PER ESTUDIAR
laven el govern de la ciutat.
• D’altres, la majoria de la població, eren artesans i botiguers • Per què van créixer les ciutats
modestos, o eren el servei domèstic de les cases dels rics. medievals?
• Com es diu el nou grup social
• Finalment, hi havia els pobres i els marginats, que no tenien
que sorgí a les ciutats medievals?
feina i mendicaven, o fins i tot delinquien per sobreviure.
• Assenyala les diferències entre
A les ciutats de l’Europa medieval la major part de la població era els habitants de les ciutats.
cristiana. Però també hi havia jueus que vivien en barris separats, Pensa. El creixement de les
les jueries o calls. Als regnes cristians de la península Ibèrica ciutats va trencar amb el model
també hi havia població musulmana, que sovint vivia en uns bar- de societat feudal?
ris anomenats moreries.

61
3 La producció artesana
7. 
Mercat a París al segle xiii.
6 COMPRENSIÓ LECTORA.
Com esdevenir mestre
d’un ofici artesà
No podia fer-se sastre qualsevol
sense més ni més. Primer calia ser
aprenent durant un cert temps,
després s’era oficial i es viatjava a
ciutats estrangeres per aprendre
noves maneres de treballar. Els ofi-
cials travessaven el país a peu i
sovint passaven anys viatjant de
país en país fins que tornaven a
casa o trobaven una ciutat on, po-
sem per cas, calia un mestre sas-
tre, perquè a les ciutats petites no
en calien gaires i el gremi vigilava
atentament que no hi hagués més
mestres que feina.
Ernest H. Gombrich, Breu història
del món, Empúries, Barcelona,
2000 (Adaptació).
•  Indica les diferents categories
professionals dels artesans.
•  La feina artesanal estava regulada?
Justifica la resposta.
•  L’estructura gremial era molt
rígida? Argumenta-ho.
•  Assenyala els avantatges i els
inconvenients del control que
exercien els gremis.
62
Els artesans
El creixement demogràfic general va comportar una
demanda més elevada de productes artesanals, com ara
vestits, calçat, eines, mobles i tot tipus d’objectes de metall
i fusta. Com a conseqüència d’aquest augment de la de-
manda, els mercats urbans van experimentar un incre-
ment de l’activitat, que estimulà directament la producció
artesana (7). Per això va augmentar el nombre de tallers i
d’artesans.
Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters,
bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cistellers, ter-
rissaires, etc. Els artesans elaboraven els seus produc-
tes a mà, amb poques eines i amb matèries primeres natu-
rals. Treballaven en petits tallers situats a la casa dels
propietaris, que tenien pocs treballadors. Al taller, que
també funcionava com a botiga, es feia tot el procés de pro-
ducció.
Era habitual que els artesans que es dedicaven a una matei-
xa professió visquessin al mateix carrer, que acabava
prenent el nom de l’ofici: carrer dels tintorers, ribera dels
adobers, carreró dels llauners, passatge dels estibadors,
etc. Molts d’aquests noms encara perduren al nomenclàtor
urbà.
Els gremis
A partir del segle xii, tots els artesans d’un mateix ofici es
van associar formant gremis. Cada gremi elaborava un es-
tatut que havien de jurar tots els membres, en què s’espe-
cificaven tant les normes de l’ofici com els drets i les obli-
gacions dels associats.
Els gremis exercien un gran control: vigilaven la produc-
ció, distribuïen les primeres matèries necessàries per
fabricar la mercaderia, controlaven el nombre de treba-
lladors, supervisaven la qualitat dels productes i n’esta-
blien el preu final.
Els gremis també s’ocupaven de l’assistència als membres
de l’ofici i les seves famílies. Els associats pagaven unes
quotes i amb aquests ingressos s’atenia els malalts, les viu-
des i els orfes. A vegades, els gremis creaven hospitals i
hospicis per als seus membres i familiars.
Els gremis van aconseguir dominar tota la producció arte-
sana que es feia a les ciutats i ningú no es podia dedicar a
un ofici si no era admès al gremi corresponent.
 El ressorgiment de les ciutats  3

Golfes

Habitació

Cuina

Rebost

Botiga
Mestre

Taller

Oficials
i aprenents
7 INTERPRETA EL DIBUIX.
• Descriu la casa de
l’artesà, assenyala’n
8. 
Botiga, taller i casa d’un sastre. les diferents estances
i la funció de cadascuna.
• Per quina raó el taller
i la botiga ocupaven la
Categories professionals planta baixa de l’edifici?
• Quin era el significat de
Cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans: mestres,
les tisores representades
oficials i aprenents.
en un escut a l’exterior
• El mestre era el propietari del taller (8), de les eines i les prime- de la botiga?
res matèries. Era la persona que obtenia els beneficis i patia les
possibles pèrdues del negoci. Normalment, la propietat d’un
taller s’heretava de pares a fills. Els mestres eren els que dirigi- CLAUS PER ESTUDIAR
en i controlaven el gremi.
• L’oficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari • Què eren els gremis?
per la feina que feia. • Quines funcions tenien?

• L’aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i que treballa- • Indica el nivell de qualificació
de cada una de les categories
va durant uns anys al taller sense cobrar un salari. En general,
professionals.
cada taller tenia només un aprenent, que vivia a casa del mes-
Pensa. Quina relació hi ha entre
tre, que també el mantenia.
l’augment de la població,
En teoria els oficials podien convertir-se en mestres i parar taller l’activitat comercial, la producció
propi. Per fer-ho havien de fer una obra mestra, que havia de artesana i el creixement de les
passar un examen molt sever dels mestres. Però els mestres no ciutats?
solien aprovar-les per evitar que la competència augmentés.

63
 4 L’enfortiment del poder reial

El poder dels monarques

A partir del segle xii, els reis europeus van enfortir el poder de
la monarquia i van ampliar els territoris sota la seva autoritat.
Gràcies a les millores econòmiques i al creixement de les ciutats,
els monarques van obtenir més recursos, especialment a través
dels impostos. Amb l’augment dels ingressos, els reis van mi-
llorar els seus exèrcits i van imposar l’obediència a molts se-
nyors feudals mitjançant la força o els pactes. De fet, els reis van
utilitzar les ciutats, cada vegada més poderoses, per contrares-
tar el poder de la noblesa. Els monarques van concedir cartes
de privilegis i franqueses a les ciutats, segons les quals queda-
9. 
Carta de franqueses de Mallorca, ven lliures de qualsevol dependència feudal (9). A canvi, els habi-
del segle xiv. tants de les ciutats van donar suport al rei en contra dels senyors
feudals.
Els monarques també van millorar l’administració del seu
regne i van contractar juristes i experts formats a les universitats
de les ciutats més importants. Aquests juristes van fomentar la
restauració del dret romà, que atorgava molt més poder al rei
que el dret tradicional, el qual combinava el costum amb alguns
elements romans i germànics.

La creació dels parlaments

Al final del segle xii i durant el segle xiii, els reis europeus van
començar a convocar Corts o parlaments (10). Als parlaments
medievals només hi estaven representats el rei, els nobles, els
clergues i els governants de les ciutats. Amb la convocatòria
d’aquestes assemblees els reis pretenien subordinar els diferents
estaments a la seva voluntat i, sobretot, rebaixar el poder de la
noblesa. Per fer-ho disposaven del suport dels representants de
les ciutats.
10. 
Corts medievals.
Les Corts es reunien únicament quan el rei ho considerava opor-
tú, i tenien com a funcions principals establir nous impostos i
aprovar despeses extraordinàries per sufragar les guerres
impulsades pels monarques. Així, doncs, la convocatòria de les
8 EXPRESSIÓ ESCRITA. assemblees depenia generalment de noves necessitats econòmi-
Busca informació sobre ques dels reis. Els parlaments, però, van assolir diferents graus
la composició de les de poder polític segons els regnes. En alguns casos, com ara
Corts actuals i redacta
el de Castella, el Parlament es limitava a aprovar o denegar el
un text en què expliquis
les semblances i les
que demanava el monarca, és a dir, en aquest cas, el poder del
diferències entre rei era molt gran i el del Parlament, molt petit. Però en d’altres,
les Corts medievals com el de Catalunya, el Parlament tenia molt poder i el rei
i les modernes. en necessitava el vistiplau a l’hora de dur a terme moltes de les
accions de govern que emprenia.

64
 REGNE
DE E S TAT S R U S S O S
NORUEGA
REGNE
DE SUÈCIA
ESCÒCIA IC PRINCIPAT
N
mar DE MOSCOU

T E UTÒ
del mar
IRLANDA
Nord DINAMARCA Bàltic

O C E À

E
ORD G R A N D U C AT
ANGLATERRA
DE
REGNE HORDA
DE LITUÀNIA D’OR
A T L À N T I C POLÒNIA
SACRE

REGNE
DE FRANÇA
IMPERI PRINCIPAT
DE MOLDÀVIA
REGNE
D’HONGRIA
DUCAT VE PRINCIPAT
NÈ DE VALÀQUIA mar
D’AQUITÀNIA CIA
Negre
PROVENÇA GÈNOVA
NAVARRA BULGÀRIA
ESTATS PRÍNCEPS
AL

ARAGÓ DE L’EGLÉSIA
SERBIS
TUG

Còrsega IMPERI
CASTELLA BIZANTÍ
POR

S
RC S
REGNE ALBÀNIA TU AN
OM EMIRATS
Sardenya DE OT
DELS
(Aragó) NÀPOLS TURCS
NEGREPONT
SELJÚCIDES
DUCAT D’ATENES (Venècia)
GRANADA
mar Mediterrani PRINCIPAT D’ACAIA
Sicília DUCAT
MISTRÀS DE
(Aragó) RODES
(Imperi bizantí) NAXOS (Cavallers
de Sant Joan)
Creta
(Venècia)

11.  REGNES EUROPEUS EN EL SEGLE XIV

Els enfrontaments entre regnes europeus

9 INTERPRETA EL MAPA.
A més a més de subordinar la noblesa feudal, els reis medievals
van intentar estendre els seus dominis. A vegades, lluitaven • Descriu i comenta la
fragmentació política
contra nobles que tenien grans territoris i que no reconeixien
688125_u3p65h1 del mapa.
l’autoritat reial, i d’altres, s’enfrontaven amb altres monarques.
• Quins estats actuals ja
Molts dels conflictes s’originaven en disputes successòries, existien en el segle xiv?
que es produïen quan dos o més reis s’enfrontaven per obtenir • Compara amb l’actualitat
un tron vacant. Per exemple, la pretensió del rei anglès d’heretar i comenta la situació
el tron francès va originar la guerra dels Cent Anys (1337- de les illes Britàniques,
la península Itàlica i la
1453), que va enfrontar durant més d’un segle Anglaterra i França
península Ibèrica durant
i que va acabar amb la victòria del rei francès Carles VII.
el segle xiv.
Altres lluites sorgien per la voluntat d’imposar unes fronteres • Busca informació sobre
(11). Durant l’edat mitjana hi havia molts territoris fronterers sen- l’Horda d’Or i redacta un
se una jurisdicció clara anomenats terres de ningú. Els reis llui- text explicatiu sobre la
història d’aquest estat.
taven per intentar sotmetre sota el seu domini aquestes terres de
sobirania dubtosa.

CLAUS PER ESTUDIAR

• A partir de quin moment la monarquia va reforçar • Assenyala les causes de la majoria dels conflictes
el seu poder enfront dels senyors feudals? bèl·lics medievals.
• Quina va ser la funció dels parlaments Pensa. Quin benefici obtenien les ciutats ajudant
medievals? els monarques davant dels senyors feudals?

65
 DESCOBREIX

Les escoles i les universitats medievals

En el segle x els focus més importants de la cultura
europea eren les escoles monacals, però entre els
segles xi i xii es va produir una renovació important
dels centres de formació. A les ciutats van sorgir
les escoles urbanes que, en molts casos, es van
transformar en centres de formació superior,
12. 
La Universitat de Bolonya (Itàlia) és la més antiga
les universitats (13).
d’Europa. Va ser fundada l’any 1088 i els estatuts són
Les escoles urbanes del 1317, tot i que l’edifici actual és posterior al 1500.

Les escoles urbanes depenien dels bisbes o dels

municipis. Les que depenien directament de la Escoles existents abans
del 1200 i transformades Cambridge
jerarquia eclesiàstica es coneixen amb el nom de després en universitats

catedralícies o capitulars. Els concilis religiosos Universitats fundades

en el segle XIII Oxford

regulaven els tipus d’estudis que s’hi impartien i els Universitats fundades
en la primera meitat Praga
professors necessitaven l’autorització del bisbe per del segle XIV París

fer-hi classe. Orleans

OCEÀ Angers
Els ajuntaments van crear les escoles municipals. ATLÀNTIC
Vercelli Treviso
Estaven pensades per als membres de la burgesia Cahors
Grenoble
Piacenza Pàdua
i s’hi impartien classes de lectura, escriptura i Palència Tolosa Reggio Bolonya
Avinyó Florència
comptabilitat, entre altres matèries. Coïmbra Valladolid Montpeller
Siena Perusa
Salamanca Perpinyà
Lleida Roma
Les universitats Lisboa
Nàpols Salern
Durant la segona meitat del segle xii i en el segle xiii
les principals escoles urbanes es van convertir en
m a r M e d i t e
corporacions o universitats amb l’objectiu de r r
a
n
preservar-ne la independència i defensar els i

interessos professionals de mestres i alumnes,

respecte dels poders eclesiàstic i municipal. Les 13. 
ESCOLES URBANES I UNIVERSITATS DE L’EUROPA
universitats gaudien de privilegis atorgats pel rei, MEDIEVAL
l’emperador o el papa. L’èxit i la proliferació que van
tenir estaven vinculats al desenvolupament del món 688125_u3p66
10 INTERPRETA EL MAPA
urbà i a la correcta preparació d’individus que
després servirien a l’Església o a l’Estat. • Classifica i ordena la informació del mapa.
Les universitats s’organitzaven en facultats, cada • Què es pot deduir de l’elevat nombre
una especialitzada en una disciplina concreta. d’universitats localitzades a Itàlia?
A la facultat d’arts s’ensenyava gramàtica, retòrica
i dialèctica, que formaven el conjunt de coneixements
anomenat trivium, i aritmètica, música, astronomia
11 INTERPRETA EL DIBUIX.
i geometria, que formaven el quadrivium. Les facultats
d’arts eren les més concorregudes, ja que preparaven • Descriu i comenta l’escena.
per als estudis superiors, que es rebien a les facultats • En aquella època, qui tenia accés
de teologia, medicina i dret. Cada facultat estava a l’ensenyament universitari?
dirigida per un degà, i al capdavant de la universitat • Comenta els aspectes positius i negatius
hi havia el rector. Cada universitat tenia uns estatuts de la lectio i la disputatio.
propis, on es fixaven, entre altres coses, el calendari • Quina era la finalitat dels estudis
escolar i els ensenyaments que s’hi impartien (14). universitaris?
Durant el segle xiii es van crear universitats a diverses • La universitat era l’únic lloc on es podien
ciutats europees. Les més importants van ser les de adquirir coneixements d’un nivell superior?
París, Oxford i Bolonya (12). Raona la resposta.

66
 El ressorgiment de les ciutats  3

14. 
Representació idealitzada d’una lliçó en una universitat europea. A les universitats medievals l’ensenyament
es basava fonamentalment en els mètodes de la lectio i la disputatio. Al matí, el professor o un estudiant escollit
per la seva capacitat llegia, parafrasejava i comentava l’obra o el passatge objecte d’estudi. Al final del matí o a primera
hora de la tarda, els estudiants, sota la direcció i supervisió del professor, reflexionaven i argumentaven sobre el tema
de debat amb l’objectiu d’arribar a una conclusió.

12 EDUCACIÓ CÍVICA. Creus que les 13 EXPRESSIÓ ESCRITA. Busca informació

universitats van contribuir a millorar el nivell sobre les universitats europees medievals
de formació intel·lectual de la població? i redacta un text d’unes trenta línies
Raona la resposta. sobre l’origen i la funció social que tenien.

67

15.  L’arc ogival. Per les seves
característiques apuntades, l’arc
ogival permetia elevar l’altura
dels edificis i obrir finestrals més
grans.
16.  Volta de creueria. Gràcies
a la combinació de pilars, arcbotants
i contraforts es van poder aprimar
els murs de les parets i il·luminar
millor l’interior dels edificis.
68
5 L’art i l’arquitectura del gòtic
Edificis nous
El creixement de les ciutats entre els segles xi i xiii va provocar
una veritable febre constructiva. Es necessitaven edificis emble-
màtics i funcionals: esglésies, catedrals, universitats, llotges, on
els mercaders feien els seus intercanvis comercials, i ajuntaments,
des dels quals es dirigia la vida de les ciutats.
Cal tenir en compte també que l’Església va deixar de ser l’única
institució que encarregava obres d’art. Molts nobles i alguns bur-
gesos enriquits van destinar diners a construir palaus i van en-
carregar pintures i escultures per decorar-los.
A partir del final del segle xii, l’estil gòtic va anar succeint pro-
gressivament el romànic. Es va desenvolupar a França i des
d’aquest país es va estendre per tot Europa. El gòtic, igual que el
romànic, va ser un art fonamentalment religiós, però també el
símbol del poder i la riquesa de la burgesia i de les ciutats.
Característiques principals de l’arquitectura gòtica
En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques arquitectòni-
ques noves que van permetre construir esglésies i edificis d’as-
pecte totalment diferent dels romànics.
• S’usava l’arc ogival o apuntat (15). Es tracta d’un arc amb
forma de punta de fletxa que, a causa de l’estructura vertical
que presenta, permet elevar l’altura de l’edifici.
• S’usava la volta de creueria (16), el pes de la qual no descan-
sava sobre el mur, sinó sobre els pilars a l’interior de l’edifici i
els arcbotants i contraforts a l’exterior. Gràcies a aquestes
tècniques, ja no calien murs gruixuts i es van obrir finestres
enormes. D’aquesta manera la llum va penetrar a l’interior dels
edificis. Els finestrals es tancaven amb vitralls molt vistosos i
rosasses amb colors intensos. Com a resultat, l’art gòtic va edi-
ficar construccions cada vegada més altes i lluminoses.
Les plantes dels edificis també van ser diferents de les romàniques.
Malgrat que es va conservar la forma de creu llatina, les capça-
leres, en lloc de ser semicirculars, es van fer poligonals i la nau
central es construïa molt més alta i ampla que les laterals (17).
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quina relació hi ha entre el creixement de les ciutats
i la construcció d’edificis nous?
• Quines són les característiques de l’arquitectura gòtica?
Pensa. Quins són els edificis medievals que representen l’auge del poder
civil?
 El ressorgiment de les ciutats  3

Pinacle

Vitrall

Arcs ogivals
Rosassa

Nau lateral
Arcbotant

Portalada lateral

Altar Absis

17. 
Catedral gòtica. Les noves tècniques arquitectòniques van permetre projectar i construir edificis més alts.

14 INTERPRETA EL DIBUIX. 15 EDUCACIÓ CÍVICA. Els edificis

• Descriu com era una catedral gòtica. històrics tenen un gran valor
artístic i formen part del
• Assenyala’n els aspectes constructius més importants.
patrimoni monumental de cada
• Indica’n els aspectes decoratius més destacats. país. Per aquesta raó s’han de
• Quin tipus de planta té? protegir. Coneixes algun cas
• Quina era la funció dels arcbotants? de destrucció del patrimoni
• Quins avantatges tenia construir la nau central més artístic? Quina opinió tens sobre
alta que les laterals? això?

69

18. 
Retaule de l’Esperit Sant. El
retaule, de temàtica religiosa, està
fet amb pintura al tremp sobre
fusta. L’obra s’estructura a partir
d’un cos central, flanquejat per
carrers laterals, dos a cada costat,
una predel·la a la base i dues cases,
una a cada extrem. És d’estil
italogòtic i l’autor principal va ser
Pere Serra, que el va pintar entre
el 1393 i el 1394.
19.  Cos central del Retaule dels set
sagraments. Obra del segle xv,
realitzada pel pintor flamenc Roger
van der Weyden.
70
6 L’escultura i la pintura gòtiques
L’escultura
Els escultors gòtics, igual que els romànics, representaven sobre-
tot temes religiosos, especialment els temes de Crist crucificat i
la Mare de Déu amb el Nen (21, 22 i 23). Igualment, les escultures
van continuar tenint una funció educativa. No obstant això, l’es-
cultura gòtica va experimentar canvis importants:
• Les obres es van anar alliberant de l’adaptació a l’arquitectura i,
d’aquesta manera, les escultures exemptes, les que poden ser
vistes per tot el seu contorn, van anar adquirint més importància.
• Les figures es representaven de manera més realista i natural;
els vestits, les actituds i els gestos dels personatges eren cada
cop més detallats.
Aquest realisme va originar l’aparició dels primers retrats de no-
bles i burgesos.
• Va triomfar la línia corba i les figures van anar adquirint sensa-
ció de moviment.
• Hi va haver interès per expressar sentiments d’alegria, triste-
sa, dolor, etc. El Crist crucificat pateix, i la Mare de Déu, conten-
ta, juga amb el seu fill.
Van destacar les portalades de les esglésies i catedrals i els orna-
ments com ara les gàrgoles (20), els cadirats de cor, sobre fusta, i
també l’escultura funerària.
La pintura
Al principi del gòtic, els exemples més importants de pintura van
ser les miniatures que decoraven els llibres i els vitralls de les cate-
drals, que estaven fets per pintors. Més tard, va adquirir importàn-
cia la pintura sobre fusta, fet que va originar l’aparició dels re-
taules pictòrics (18 i 19).
Els temes més representats van continuar sent els religiosos, mal-
grat que també cal destacar l’aparició dels retrats. Molts nobles i
burgesos, quan feien una donació, es feien retratar en un racó de
l’obra per mostrar la seva importància i passar a la posteritat. Les
característiques més destacades de la pintura gòtica van ser la ri-
quesa de colors, l’ús del daurat, la introducció de paisatges de
fons, la recerca de realisme i el moviment de les figures.
20. Les gàrgoles són conduccions fetes amb
pedra. Van ser concebudes per eliminar
l’aigua de pluja que s’acumula a les cobertes
de les esglésies i catedrals. Sovint s’esculpien
amb formes d’animals fantàstics, inspirades
en els bestiaris medievals.
 El ressorgiment de les ciutats  3

SABER FER   DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Comparar escultures gòtiques

Tres escultures gòtiques de la Mare 22. Marededéu de Sallent

de Déu molt semblants de Sanaüja (Segarra). La marededéu
sosté el nen Jesús i li acarona el peu
Les escultures gòtiques de la verge Maria dret, mentre que el Nen agafa amb
o Mare de Déu i el nen Jesús presenten la mà dreta un dels plecs del mantell
característiques molt diferents i amb l’esquerra un colom (podria
de les hieràtiques marededéus romàniques. tractar-se de la representació
La figura femenina es presenta dempeus, simbòlica de l’Esperit Sant).
aguantant en braços la figura del nen Jesús. El conjunt està fet d’alabastre
Les faccions de les cares són afables policromat.
i el cos de la Mare presenta una suau i
agradable forma sinuosa. Les mans tenen
un paper molt important perquè reforcen
el lligam entre les dues figures, ressaltant
l’amor maternal, la humanitat i el
naturalisme del conjunt. Els escultors
gòtics utilitzaven uns patrons estètics molt
semblants per a les obres d’una mateixa
temàtica.

21. Marededéu de Boixadors (Anoia). La marededéu

sosté amb el braç esquerre el seu Fill i li acarona amb
la mà dreta el peu dret. Per la seva banda, el Nen alça la
mà dreta simbolitzant la coronació de la Mare, i amb la
mà esquerra agafa un colom, que podria representar
l’Esperit Sant. El conjunt està fet d’alabastre policromat.

FES-HO AIXÍ

16 •  Completa la descripció de les tres imatges.

•  Assenyala les similituds i les diferències entre les tres
escultures.
23. Marededéu de la Sainte-
•  Cerca la imatge d’una marededéu romànica i compara les Chapelle de París. Escultura
característiques dels dos estils. d’ivori que representa la
•  És probable que dues de les figures gòtiques fossin realitzades per Mare de Déu amb el seu Fill.
un mateix taller? Busca informació als webs del Museu Nacional La forma corbada venia
d’Art de Catalunya i del Museu Episcopal de Vic, i argumenta condicionada per la matèria
la resposta. primera (un ullal d’elefant).

CLAUS PER ESTUDIAR

• Indica les característiques de l’escultura gòtica.
• Sobre quin suport es realitzaven les pintures
gòtiques?
• Quina era la temàtica principal de les pintures
i les escultures gòtiques?
• Qui finançava les obres dels pintors i escultors?
• Quina diferència hi ha entre un mosaic i una pintura?
Pensa. Valora el sentit de les donacions fetes per nobles
i burgesos a les esglésies, i comenta el significat de la
proliferació de retrats a partir del segle xiv.

71
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL

17 ESQUEMA. Copia l’esquema i completa’l.

LA CIUTAT MEDIEVAL

CREIXEMENT DE LA ACTIVITATS
GRUPS SOCIALS
POBLACIÓ URBANA ECONÒMIQUES

a causa de la va sorgir la

… … …
… …

va afavorir la es va es van
creació de desenvolupar crear
formada per no
persones tenia

… … … …
… …

El temps La societat

18 Respon les preguntes següents: 21 Completa la taula amb les característiques

• A partir de quin segle va començar a augmentar de les diferents categories professionals
la població europea? d’artesans.

•  Quan va arribar la Pesta Negra a Europa?

Categoria professional Característiques
• A partir de quin any van començar a empitjorar les
condicions climatològiques a l’Europa medieval? Mestre

•  Quan va començar la guerra dels Cent Anys?

•  Entre quins segles es va desenvolupar l’estil gòtic?

Treball amb l’atles

Causes i efectes

22 Respon.
OCEÀ
ATLÀNTIC
• Explica les causes que van donar origen al creixement
de les ciutats durant els segles xii i xiii.
• Quina relació hi ha entre el creixement de les ciutats
AL

i la construcció d’edificis singulars, com llotges i

TUG

catedrals?
POR

mar Mediterrani Un procés: l’enfortiment del poder de la monarquia

23 
Explica com van aconseguir els monarques
19 Completa el mapa del segle xiv amb el nom neutralitzar el poder de la noblesa. Tingues en compte
dels regnes que hi falten. aspectes diferents.
• Creixement de les ciutats.
Conceptes •  Augment dels ingressos.
•  Normes jurídiques noves.
20
Explica els conceptes següents: tala, dessecació,
arada, rotació, cultiu, collita, molí, comerciant, fira •  Constitució de parlaments.
688125i lletra
u3p72 de canvi. •  Col·laboració amb els governants de les ciutats.

72
 El ressorgiment de les ciutats  3

El temps L’estructura social

24 Completa amb tres frases l’enumeració de 26 

• Elabora un esquema o una piràmide de l’organització
característiques de l’arquitectura gòtica. social de l’època.
• Construcció d’edificis civils i religiosos.
27 El territori i les ciutats.
•  Utilització de l’arc apuntat.
• … • Busca informació i indica el nom d’algunes de les
ciutats més poblades d’Itàlia, França i Gran Bretanya
L’art: romànic i gòtic entre els segles xii i xv.

25 
• Elabora un esquema comparatiu per explicar les 28 La religió: el cristianisme.
similituds i les diferències entre l’arquitectura romànica
• Explica de quina manera les catedrals representaven
i la gòtica.
el poder de l’Església.
• Assenyala les diferències entre l’escultura romànica
i la gòtica.
• Per què es va desenvolupar l’art dels vitralls durant
el gòtic?
• Quin dels dos estils et sembla que ha deixat una
empremta més important a les ciutats d’Europa?

COMPROMESOS

El llegat de la baixa edat mitjana

L’augment de la població dels segles xii i xiii va

potenciar les ciutats medievals, que van créixer
29 Ajuntament de Siena (Itàlia), construït
i van impulsar canvis importants de l’estructura
en el segle xiv.
social.
• Quina és la funció d’un ajuntament?
• Les millores agrícoles. La tala de boscos,
la dessecació de pantans, la introducció d’un • A quina classe social pertanyien les autoritats
nou tipus d’arada i la rotació triennal van municipals?
permetre millorar els resultats agraris.
• El desenvolupament de la burgesia.
L’augment de les activitats artesanal, comercial
i financera va afavorir el desenvolupament
d’una nova classe social, la burgesia, que
acabaria impulsant la transformació de les
estructures de la societat feudal.
•  El cristianisme. La religió i l’Església van
continuar tenint una gran influència social,
política i econòmica.
• Les catedrals. Van esdevenir el símbol
del poder de l’Església i del creixement urbà. 30 Universitat de Cambridge, fundada en el segle xiii.
• L’urbanisme. Els canvis demogràfics i • Indica el tipus de construcció.
econòmics van comportar el creixement
• Quina funció feia?
de les ciutats, que es van convertir en centres
• Assenyala el nom d’altres construcció singulars
molt actius, fins al punt de transformar
de la mateixa època.
la societat feudal.

73
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Elaborar un mapa conceptual

El mapa conceptual és el resum d’un text, fet en forma d’esquema, en què es recullen els conceptes principals
i les relacions que hi ha entre ells. El mapa conceptual és molt útil a l’hora d’estudiar, perquè et permet comprendre
les idees i recordar-les millor.

Com s’elabora un mapa conceptual

Per poder fer un mapa conceptual cal tenir en compte els elements següents:
• Els conceptes. Són les paraules clau per recordar un text. Es destaquen en un requadre i s’ordenen així:
els conceptes principals es col·loquen a la part superior i els conceptes que en depenen es col·loquen a sota.
• Les línies d’enllaç. Serveixen per unir els conceptes entre si.
• Les paraules i frases d’enllaç. A més d’unir els conceptes, ens expliquen el tipus de relació que hi ha entre ells.

Quan elaboris un mapa conceptual has de recordar:

• És important fer una bona selecció dels conceptes clau.
• Cal ordenar jeràrquicament, és a dir, per ordre d’importància, els conceptes.
• Les paraules d’enllaç i els conceptes han de formar oracions amb sentit lògic, fàcils de comprendre.

L'ART GÒTIC

és un art …

… religiós arquitectura … pintura

… la trobem a es va fer sobretot en

… … murs amb …
finestral ampli

portalades sepulcres

31 Completa el mapa conceptual sobre l’art gòtic amb els conceptes

i els enllaços que hi falten.
• Conceptes: urbà; escultura; arcs ogivals; voltes de creueria; taula.
• Enllaços: es manifesta en; es van introduir novetats com.

32 Fes un mapa conceptual sobre els habitants de les ciutats medievals, seguint els passos enunciats.

74
 El ressorgiment de les ciutats  3

RESOL UN CAS PRÀCTIC. El barri Gòtic de Barcelona

El barri Gòtic de Barcelona va ser construït en les

dècades centrals del segle xx. De fet, el seu nom també
és una creació moderna, ja que, tradicionalment, l’espai
era conegut com a barri de la catedral. Encara que,
en teoria, els monuments històrics ens remetin
a èpoques passades, en molts casos s’han fabricat
recentment, tant pel que fa a la forma com a la funció
social. La medievalització del centre històric va
transformar físicament el barri institucional de la ciutat
i el va dotar de nous significats simbòlics i d’una
aparença antiga que fins llavors no tenia. Si des de
mitjan segle xix, Barcelona va començar a adaptar-se
a les necessitats del nou sistema productiu, la seva
transformació no va afectar només la nova ciutat
extramurs projectada per Cerdà, sinó que alhora va
iniciar la modificació de l’antic nucli que fins al 1854
havia estat emmurallat, i que pocs anys després s’havia
de començar a anomenar «ciutat vella». La burgesia
24.  Façana de la catedral de Barcelona, aixecada
industrial, davant la necessitat de circulació, control
al segle xix, segons un projecte del segle xv.
i higiene, destruí el traçat urbà medieval i tots els edificis
històrics que s’hi trobaven, però davant la necessitat
de signes d’identificació col·lectiva, començà a planificar amb la monumentalització historicista de tot el barri
l’exhibició de la seva pròpia història. Aquest procés que l’envolta, aproximadament entre el 1927 i el 1970.
es va iniciar amb la construcció de la façana de Agustín Cócola Gant, «El Barrio Gótico de
la catedral entre el 1887 i el 1912, i havia d’acabar Barcelona», Sripta Nova, 2011 (Adaptació).

33 Busca informació i investiga. • Segons l’autor, el barri Gòtic és autèntic o és el resultat

d’una reconstrucció?
• Consulta la pàgina Plànolbcn, de l’Ajuntament de
Barcelona, delimita el barri Gòtic i localitza la catedral. • Explica el sentit de la frase «monumentalització
historicista de tot el barri que l’envolta».
• Consulta els capítols dedicats a l’etapa medieval
del web dedicat a la història de la ciutat de Barcelona
35 Valora.
(De Bàrcino a BCN) i elabora un petit resum dels
aspectes més importants. • Estàs d’acord amb el plantejament de l’autor? El trobes
• Busca informació sobre la catedral de Barcelona al exagerat, o no? Raona les respostes.
catàleg de patrimoni arquitectònic de la pàgina web • El barri Gòtic mostra una part de la història de la ciutat?
Urbanisme, de l’ajuntament de la ciutat. Pots ampliar Argumenta la resposta.
la informació consultant la part històrica de la pàgina
http://www.catedralbcn.org. • Quins beneficis aporta a la ciutat el barri Gòtic?

34 Llegeix el text i respon.

36 APRENENTATGE COOPERATIU.
•  Quina és la idea central del text?
Recopileu imatges de la catedral i d’altres edificis
• Quan va començar l’enderroc de les muralles singulars del barri Gòtic de Barcelona i organitzeu una
de Barcelona? exposició fotogràfica. Podeu fer el mateix amb altres
•  Quina classe social impulsà els canvis urbanístics? edificis i barris medievals de diferents ciutats de
•  Per què es va destruir el traçat urbà medieval? Catalunya.

75
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA

Com era l’activitat comercial a la baixa edat mitjana?

Les imatges dels llibres il·luminats, les pintures i les escultures serveixen als
historiadors per conèixer millor les formes de vida, les activitats econòmiques,
les eines de treball, la indumentària, el pentinat i altres detalls de la vida
quotidiana del passat.

37 UNA MINIATURA. Observa la imatge i respon.

• 
Descriu les característiques de l’espai urbà.
•  Què representa la imatge?
• Si és possible, identifica els productes de les diferents parades.

25.  Miniatura que representa un mercat

en una ciutat francesa al segle xv,
obra de Renaud de Montauban.

Quins són els elements característics

d’un edifici gòtic?

38 INTERPRETA LES IMATGES.

26. Notre-Dame de
•  Descriu les característiques de l’estructura de l’edifici.
París. La catedral
•  Com són els murs? de Notre-Dame de
París és un dels
39 Observa, pensa i respon. millors exemples
•  Quin material es va utilitzar per a la construcció? de l’art gòtic.

•  Quantes naus té l’edifici?

•  Com són els arcs? 40 Opina.
•  Quina funció fan les rosasses? •  Indica quins són els elements més destacats
•  On es concentren els elements ornamentals? de l’arquitectura gòtica.
•  Quina funció fan les escultures de la façana? •  L’arquitectura és un art? Raona la resposta.

76
 APRENENTATGE COOPERATIU El ressorgiment de les ciutats  3

Un viatge pel gòtic europeu 27.  Catedral de Chartres. 28.  Catedral de Colònia.

Europa és l’únic continent on hi ha arquitectura gòtica i se’n

conserven exemples molt importants. Destaquen les catedrals, REGNE
com les de Chartres, Milà, Colònia i Lleó, i les llotges, com DE E
la de Palma. Us proposem que organitzeu un recorregut NORUEGA
REGNE
per totes elles.
DE SUÈCIA
ESCÒCIA

DINAMARCA mar
mar Bàltic
IRLANDA del
Nord
GRAN DU
ANGLATERRA
DE
REGNE
DE LITUÀN
POLÒNIA
Colònia SACRE

Chartres
REGNE
IMPERI PRINCIPA
DE FRANÇA
DE MOLDÀ
29.  Catedral de Lleó. REGNE

D’HONGRIA
DUCAT PRINCIPAT
VE
Milà NÈ DE VALÀQUIA
D’AQUITÀNIA CIA

GÈNOVA
PROVENÇA
Lleó NAVARRA BULGÀRIA
ESTATS
AL

DE L’ESGLÉSIA
ARAGÓ
IMPE
TUG

CASTELLA Còrsega
BIZA
POR

REGNE
Sardenya DE
Palma (Aragó) NÀPOLS
NEGREPONT
(Venècia)
GRANADA
mar Mediterrani
30.  Llotja de Palma. Sicília DUCAT
(Aragó)
31.  Catedral de Milà. DE
NAXOS

Creta
(Venècia
41 Formeu grups de quatre companys per elaborar 43 PREN LA INICIATIVA. Elaboreu una ruta urbana per
la guia d’un itinerari artístic o cultural. una ciutat que us agradaria visitar. Indiqueu els llocs
•  Entre tots, escolliu la ruta. als quals aniríeu i els edificis que visitaríeu. Comproveu
• Després, repartiu-vos la feina: un buscarà si té edificis gòtics.
fotografies, un altre elaborarà un plànol
i els altres dos redactaran la guia. Cadascú ET RECOMANEM
buscarà la informació que necessiti per fer
la seva part. Cinc pàgines web:

• Finalment, entre tots, reviseu i corregiu el treball, Catedral de Lleó http://www.catedraldeleon.org/

procurant que el conjunt sigui coherent i complet.
42 UTILITZA LES TIC. Busqueu informació sobre cada
edifici i elaboreu una fitxa tècnica amb les
característiques més importants de cada un.
Catedral de Chartres http://www.cathedrale-chartres.org/
Catedral de Milà http://www.duomomilano.it/it/
Catedral de Colònia http://www.koelner-dom.de/
Arquitectura gòtica http://www.arteguias.com/catedrales.htm

77
 4 Al-Àndalus

SABER

• Les diferents etapes

de la història d’al-Àndalus.
• Les característiques
de l’economia andalusina.
• L’estructura social d’al-Àndalus.
• Els aspectes més rellevants Columnes. Originàriament
de la ciència, l’art i la cultura. n’hi havia 514. Els capitells i
• La influència de l’islam les columnes són de marbre.
a la Catalunya medieval.

SABER FER

• Crear una línia del temps.

• Elaborar una biografia històrica.

ENS FEM PREGUNTES. Per

què es considera que
la mesquita de Còrdova és el monument
més important de l’Occident islàmic?
La mesquita de Còrdova, un dels millors edificis
religiosos islàmics, es va començar a construir l’any 785.
La va encarregar l’emir Abderraman I i es va aixecar
sobre les restes de l’església visigòtica de San Vicente
Mártir. L’edifici es va ampliar i reformar en diverses
ocasions. Un dels elements arquitectònics més destacats
són els arcs superposats de l’hàram, que la converteixen
en un dels millors exemples d’arquitectura califal de la
península Ibèrica. De fet, va servir de model a d’altres
mesquites, com la Bab Mardum de Toledo.
El 1984 va ser declarada Patrimoni Cultural
de la Humanitat per la UNESCO.

INTERPRETA LA IMATGE
• Quina és la funció de la mesquita?
• Descriu les característiques de l’hàram
de la mesquita de Còrdova.
• Com s’anomenen les peces bicolors que
formen els arcs?
Arcs. Les columnes aguanten dos arcs superposats de
gran bellesa. Per fer-los es va fer servir la pedra i el totxo.
L’inferior té forma de ferradura i el superior és peraltat.
L’hàram. Era la sala
dedicada a l’oració.
COM HO SABEM?
Al llarg de la història, la major part dels pobles s’han esforçat a construir
els millors temples. Un dels objectius d’aixecar edificis de grans
dimensions i gran complexitat era mostrar la força i el poder de Déu
o dels déus. Gràcies a les dimensions, la majestuositat i la bellesa, molts
d’aquests edificis s’han pogut conservar malgrat les guerres i els canvis
polítics i religiosos.
•  Actualment es construeixen temples tan grans?
1 La història d’al-Àndalus

La invasió i l’emirat dependent

Al principi del segle viii, el regne visigòtic d’Hispània
es trobava immers en una guerra civil que enfrontava
el rei Roderic amb els familiars i hereus de l’anterior
monarca, Vítiza. Aquests últims van demanar ajuda
als musulmans, que controlaven el nord de l’Àfrica.
Musà ibn Nusayr i Tariq ibn Ziyad van respondre
a les peticions d’ajuda. Van travessar l’estret de Gi-
braltar al capdavant d’un important exèrcit i van der-
rotar Roderic a la batalla de Guadalete (711) (1).
Conscients de la feblesa dels visigots, els musul- 2. 
La Giralda de Sevilla. L’antic minaret de la gran
mans van decidir apoderar-se del regne visigòtic i, mesquita de la ciutat és el millor exemple de
en només quatre anys, els seus exèrcits van ocupar l’arquitectura del període almohade. Posteriorment,
la major part del territori peninsular. La noblesa fou reconvertit en campanar i s’hi va afegir el cos
visigòtica, desunida, va oposar-hi poca resistència. A superior.
més, molts nobles, com Tudmir, van decidir pactar
amb els musulmans. 1 INTERPRETA LA LÍNIA DEL TEMPS.
La major part de la Península, exceptuant les zones • Quina diferència hi havia entre
muntanyoses del nord, va quedar sota el control dels els emirats i el califat?
musulmans, que van batejar aquestes terres amb el • Què eren les taifes?
nom d’al-Àndalus. El govern era a mans d’un emir • Indica el nom dels imperis nord-africans.
o governador, dependent del califat de Damasc, i • Qui va conquerir el regne de Granada?
Còrdova va esdevenir la capital del territori (3).

Abderraman I
Batalla de es proclama Abderraman III s’intitula Últim califa Batalla de Conquesta
Guadalete emir de Còrdova califa de Còrdova Las Navas de Tolosa de Granada
711 756 929 1031 1212 1492
REGNES DE TAIFES
EMI RATS I CALI FAT DE CÒ RD O VA I IMPERIS NORD-AFRICANS R E GN E N A S S A R ITA D E GRA NAD A

700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500

1. 
ETAPES DE LA HISTÒRIA D’AL-ÀNDALUS

Batalla de Covadonga
Oviedo Narbona
L’emirat independent Amaya Batalla de
Astorga Roncesvalls

L’any 750 els abbàssides van aconseguir el poder de Palència

l’islam i la família Omeia va ser assassinada. No- Saragossa

més un dels seus membres, el jove Abderraman, va Guadalajara

poder escapar i arribar a la península Ibèrica, on va Talavera Toledo

aconseguir el poder. L’any 756 es va proclamar emir Mèrida

de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. El títol

d’emir independent significava que els governadors Còrdova

d’al-Àndalus deixaven d’obeir el califa, tot i que van Batalla de

Tariq Ibn Ziyad 711-714
Guadalete
continuar reconeixent-ne l’autoritat religiosa. Els Musà Ibn Nusayr 712-714
Ceuta
emirs es van enfrontar a les incursions militars dels Expedicions ultrapirinenques

francs i dels cristians que s’havien refugiat al nord, Territoris cristians

independents
i també van reprimir un gran nombre de revoltes in- 3. 
LA CONQUESTA MUSULMANA Línia principal
de la resistència cristiana
ternes. DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

80
 Al-Àndalus  4

El califat de Còrdova
CLAUS PER ESTUDIAR
Abderraman III va heretar el tron l’any 912. Durant els primers
anys de regnat va aconseguir sufocar les revoltes internes i les • Quan i per què van arribar els
incursions cristianes. Es va intitular califa l’any 929, fet que sig- musulmans a la península
nificava que assumia tot el poder polític i religiós del seu regne. Ibèrica?
El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la histò- • Què era al-Àndalus? Per on
ria d’al-Àndalus (1 i 4). L’any 976, Hixam II, que només tenia onze s’estenia?
anys, va ser nomenat califa, però el govern va quedar en mans del • Assenyala les diferents etapes
general Almansor, que va castigar durament els regnes cristians polítiques de la història d’al-
amb expedicions de saqueig anomenades ràtzies. Àndalus.
• Quin va ser l’últim regne
La lenta descomposició d’al-Àndalus musulmà de la península
Ibèrica?
Després de la mort d’Almansor, el califat es va dividir en un gran
nombre de regnes o taifes (1). Les taifes eren febles i pagaven Pensa. Per què es va
tributs (paries) als regnes cristians. Però davant l’avanç i les pre- descompondre amb tanta
facilitat el regne visigòtic
tensions dels cristians, van demanar ajuda als almoràvits, pode-
d’Hispània?
rosos guerrers del nord de l’Àfrica, que van reunificar al-Ànda-
lus. El 1147, els almoràvits van ser substituïts per un altre poble
berber, els almohades (2), que van llançar una ofensiva general
contra els regnes cristians. Aquests van derrotar finalment els
almohades en la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. Des-
prés d’aquesta derrota, al-Àndalus es va veure reduït quasi no-
més al regne de Granada, que s’estenia per les actuals provín-
cies de Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis (1 i 5).
Amb el temps, els enfrontaments interns van afeblir de tal mane-
ra el regne nassarita de Granada que els Reis Catòlics el van con-
querir el 1492.

4.  EL CALIFAT DE CÒRDOVA 5.  EL RETROCÉS TERRITORIAL D’AL-ÀNDALUS

Osca
Saragossa mar Saragossa
Calataiud Mediterrani
Albarrassí Tortosa
Conca
Toledo València Palma València Palma
Lisboa Alzira
Mèrida Dénia
Badajoz Xàtiva Alacant
Úbeda Múrcia Alacant Còrdova mar Territori cristià
Còrdova Jaén Múrcia
Baeza Vera
Mediterrani
Sevilla Sevilla Granada
Cartagena Territori Territori musulmà
Màlaga Granada cristià
Almeria Cap a l’any 1100
Cadis Territori Almeria
Medina musulmà Cap a l’any 1200
Sidonia Algesires
Cap a l’any 1300

2 INTERPRETA ELS MAPES.

• Busca informació sobre • Quins eren els límits • Assenyala i valora les
les batalles assenyalades septentrionals del califat conseqüències polítiques,
en el mapa 3 i explica les de Còrdova? Què ens socials i religioses del retrocés
conseqüències de cada indica la profusió de ciutats territorial d’al-Àndalus que
batalla. que s’aprecia en el mapa 4? es pot veure en el mapa 5.

81
2 L’economia d’al-Àndalus

L’agricultura
La major part de la població d’al-Àndalus es dedicava a
l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continu-
ar sent els conreus més importants, però els musulmans
van introduir innovacions que han perdurat fins als nos-
tres dies. Alguns autors han arribat a parlar de «revolució
verda» andalusina: 6. Anvers i revers d’un dinar d’or de l’etapa
califal.
• Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una xarxa
de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que
abans eren erms, de manera que va augmentar la pro-
ducció.
• Van intensificar l’ús d’adobs i van reduir el guaret.
• Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una
herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’ar-
ròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., 7. Anvers i revers d’un dirhem de plata
que es destinaven a l’alimentació. encunyat a Còrdova.

La ramaderia
La ramaderia porcina es va reduir per la prohibició de
l’Alcorà, però va augmentar l’ovina i l’equina. L’apicul-
tura també experimentà un creixement molt important.
3 INTERPRETA EL DIBUIX.
L’artesania • Descriu l’estructura de la ciutat
musulmana.
A les ciutats es va desenvolupar una producció artesana
• Explica la funció dels diferents
de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, el vidre, espais i edificis.
l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colo-
rants i el treball de la seda eren les manufactures més des-
tacades. Entre els centres productors més importants cal
destacar Toledo (armes), Còrdova (cordovans), València i
Màlaga (ceràmica). CLAUS PER ESTUDIAR

El comerç • Quines millores van introduir els

Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt ac-
tiu. Els productes artesanals andalusins es venien en al-
tres regions del món. A canvi, els comerciants portaven
esclaus d’Europa, or del Sudan i espècies i objectes de
luxe del Pròxim Orient. Per fer els intercanvis comercials
s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el
dirhem de plata (6 i 7). La gran quantitat de moneda en-
cunyada va ser un factor molt important per al desenvo-
lupament dels intercanvis comercials.
musulmans en l’agricultura peninsular?
• Quin era el centre de la vida econòmica
d’al-Àndalus?
• Assenyala les principals activitats
artesanals del món arabomusulmà.
Pensa. De quina manera la
monetarització de l’economia va afavorir
el comerç entre al-Àndalus i altres regions
del món?

82
 Sínia
Alqueria
Església
Barri jueu
Conreus
periurbans
Sinagoga
Medina
Alcàsser
Mesquita
principal
Porta
Un món urbà
Tot i que la majoria de la població vivia al
camp, a l’al-Àndalus les ciutats eren el centre
de la vida econòmica, religiosa i cultural (8).
Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i
tenien diverses portes que es tancaven a la nit.
La part principal de la ciutat era la medina o
ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més
destacats. El més important era l’aljama o
mesquita principal, al voltant de la qual gira-
va la vida religiosa de la ciutat. També hi havia
altres mesquites més petites distribuïdes per
diferents zones del nucli urbà. En algunes ciu-
tats hi havia comunitats cristianes i jueves, que
es concentraven en barris al voltant d’una es-
Palau
Barri cristià
Mesquita
Alfòndec
Banys
Ravals
Sínia
8. 
Reconstrucció ideal d’una ciutat musulmana
medieval.
glésia o una sinagoga. Els carrers de la ciutat
eren molt estrets i irregulars. Fora muralles es
disposaven els ravals, els barris més populars,
encara que en moltes ocasions es construïa
una segona muralla per protegir-los. El centre
de la vida política era l’alcàsser, un recinte
fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vi-
vien les autoritats i els funcionaris. La vida so-
cial i econòmica es desenvolupava al voltant
del soc o mercat. Els comerciants guardaven
les mercaderies en grans magatzems, cone-
guts com a alfòndecs. Com que no tots els ha-
bitants podien gaudir d’un bany privat, es van
construir banys públics.
83
3 La societat andalusina
SABER-NE MÉS

La situació de les dones

La població d’al-Àndalus estava integrada per un substrat

nombrós, format per la població hispanogoda, al qual es
van sobreposar una sèrie de grups humans resultat de la
invasió musulmana. L’element diferenciador entre els di-
versos grups era el religiós, però també n’hi havia de jurí-
dics (esclavitud o no) i econòmics. La societat andalusina
es va caracteritzar per la pluralitat de grups ètnics, amb
costums i religions diferents.
Entre els musulmans, el grup més poderós estava format
pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i ber-
bers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències.
• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs
de govern.
• Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir
menys beneficis, i per això van protagonitzar diverses
revoltes.
9. 
Dones musulmanes.
Entre els musulmans també cal incloure els negres del
Sudan i els esclaus d’origen europeu, la majoria eslaus. En la cultura islàmica, les dones eren
Aquests van augmentar en nombre i influència a partir de considerades una de les propietats més
l’època califal. valuoses d’un home. Per això havien de
ser vigilades. Abans de casar-se, estaven
Un altre grup el formaven els muladins, que eren els cris- supeditades a l’autoritat del pare, i un
tians que van adoptar la religió i els costums islàmics i la cop casades, a la del marit. Havien
llengua àrab. Alguns ho van fer perquè d’aquesta manera d’obeir l’espòs i tenir cura dels fills i de
no havien de pagar impostos. la casa, de la qual no podien sortir soles
sense permís. L’educació estava
Els cristians que no van marxar ni es van convertir van
reservada als nois.
ser anomenats mossàrabs. Com que no eren musulmans,
pagaven impostos. Malgrat mantenir-se fidels al cristianis-
me, van arabitzar-se en els costums. A partir del segle ix,
molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les perse-
cucions.
Els jueus eren una altra minoria, que se significà en els CLAUS PER ESTUDIAR
terrenys econòmic i intel·lectual. Van establir comunitats
importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragos- • Assenyala els diferents grups socials
sa, i alguns van ocupar càrrecs d’influència política. Nor- que convivien en la societat andalusina.
malment, residien en barris separats de la resta de la po- • Quin era el grup més poderós?
blació (calls). • Quin grup estava obligat a pagar
Des d’un punt de vista estrictament socioeconòmic, a les impostos?
ciutats cal distingir entre dos grans grups, l’aristocràcia • Quina religió practicaven els muladins?
o jassa i els sectors populars o amma, formats per arte- • D’on procedien els esclaus eslaus?
sans i jornalers. Al medi rural, hi havia els grans propie-
Pensa. Per què la societat andalusina
taris i els colons, homes lliures que treballaven la terra estava formada per grups religiosos
gràcies a contractes de parceria, i els camperols adscrits diferents?
a la terra, que la treballaven en condicions de servitud.

84
 Al-Àndalus  4

DESCOBREIX

L’alimentació a l’al-Àndalus

La dieta
Als receptaris que s’han conservat trobem descrit el
menjar de les classes benestants. Sabem que la carn,
per exemple, es consumia preferentment en les grans
ocasions, com la festa del sacrifici. De fet, la carn era un
producte car que no estava a l’abast de totes les famílies
i es considerava un indicador de la posició social. 10. 
El cuscús. Plat tradicional de la regió del Magrib
i d’al-Àndalus. Es feia i encara es fa amb sèmola
Quant al consum de peix, se sap que era força baix de blat i diferents llegums i verdures. També pot
entre les classes benestants, però més general entre incorporar petits trossos de carn.
les classes populars.

Els aliments més consumits eren els cereals i les

lleguminoses, que eren la base de l’alimentació de la
majoria de la població. Amb cereals i lleguminoses es
preparaven pa i diversos purés, sopes i farinetes (10).
Els rics, a més a més, menjaven fruites, dolços i
formatges. S’ha de tenir en compte que el sucre era un
producte de luxe i, per tant, molt car. L’alimentació, a
més d’un distintiu social, era un element molt important
de l’hospitalitat andalusina.

La preparació dels aliments

A l’al-Àndalus, com a la resta del món arabomusulmà,
els aliments es preparaven a les cases particulars o bé
als forns públics. Majoritàriament les dones, sobretot
les criades i les esclaves, portaven el pa pastat a coure
al forn públic (11). També s’hi portaven menjars més
elaborats, sobretot aquells que per les seves dimensions
no es podien coure a casa. El forn públic ocupava un
11. 
Forn públic.
espai propi dins del soc de les ciutats i era un espai de
sociabilitat, sobretot femenina.

Els cuiners del soc

Al soc també hi treballaven cuiners, que oferien una
gran varietat de productes a la seva clientela, com
farinetes, mató, caça cuita, salsitxes, carn salada
i fumada, mandonguilles, bunyols i coques (12). Els
tractats sobre el govern del soc ens indiquen que
els cuiners havien de treballar a la vista del públic
i respectar una sèrie de normes força estrictes,
especialment pel que fa a la netedat.

4 INTERPRETA LES IMATGES.

•  Identifica els diversos menjars i digues
quins has tastat alguna vegada i quins no.
•  Creus que el nostre menjar actual
s’assembla al que veiem aquí?
12. Parada de menjar al soc.

85
4 La cultura i l’art d’al-Àndalus

El món cultural
Com no podia ser d’una altra manera, la religió va ser
un element central en les manifestacions culturals i
artístiques d’al-Àndalus. Tanmateix, i encara que el
califat de Còrdova es va independitzar d’Orient, la
vida cultural va continuar mantenint-hi importants
lligams i va actuar de nexe d’intercanvis entre el món
oriental i l’occidental.
Dins del període de màxima esplendor, durant el cali-
fat de Còrdova i sobretot durant el govern del califa
al-Hakam II, es van promocionar els estudis cientí-
fics i hi va haver un gran interès pels llibres. De fet, el
califa mateix va enviar emissaris per tot el món islà-
mic a la cerca de manuscrits àrabs i va arribar a reu-
nir una biblioteca amb 400.000 volums. A Còrdova hi 13. La Torre del Oro (Sevilla). Exemple d’arquitectura
havia un important mercat de llibres, on es podien militar del període almohade.

trobar exemplars molt importants, valorats tant pel

contingut com pel tipus de cal·ligrafia i l’enquader-
nació.
Durant el segle x van proliferar els centres educatius
(madrasses). Còrdova va esdevenir un dels centres
més importants en el coneixement de la llengua àrab,
la prosa i la poesia. També van destacar altres disci-
plines com la història, la geografia, l’astronomia, la
medicina, les matemàtiques, la botànica...

Les manifestacions artístiques

Entre les diferents manifestacions artístiques desta-
ca especialment l’arquitectura, exponent de la im-
portància aconseguida per cada monarca o la seva
família.
Podem distingir dues grans etapes dins de la història
de l’art islàmic peninsular. La primera s’estén fins a la 14. Arc de ferradura. Arc característic
dissolució del califat de Còrdova, la capital del qual de l’arquitectura islàmica.
va exercir una gran influència, i la segona, caracterit-
zada per la dispersió de centres artístics entre les
diferents taifes, els imperis nord-africans (13) i el
5 UTILITZA LES TIC. Visita l’Alhambra
regne nassarita de Granada.
a través de la pàgina del patronat de
La pintura i l’escultura la van usar essencialment per l’Alhambra i del Generalife: http://www.
decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que alhambra-patronato.es/index.php/
els permetia recobrir les parets, els sostres i les co- Mensaje-de-Bienvenida/1321/0/. Escull
lumnes, o compondre fonts i altres elements per de- l’espai que t’agradi mes i descriu-lo.
corar els jardins i els patis (15 i 16).

86
 Al-Àndalus  4

15. 
Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada. Els dotze lleons, 16. Arcs del pati dels Lleons de l’Alhambra
tots ells diferents, estan fets amb marbre de Macael (Almeria). de Granada, amb decoracions de guix i
capitells i columnes de marbre.
L’arquitectura
L’ arquitectura islàmica té unes característiques particulars:
• Es construïa amb materials pobres i poc duradors, com 6 INTERPRETA LES IMATGES.
ara maons i guix (14). • Indica les característiques
• Aquests materials, però, es recobrien amb una decoració d’un arc de ferradura.
abundant i molt treballada, que els donava una aparen- • Descriu el pati dels lleons.
ça de gran riquesa (16). De manera general, l’islam prohi- • Investiga quina era la funció
beix representar animals i persones. Per això, per decorar de la Torre del Oro.
usaven motius geomètrics i vegetals. Un altre tipus de de- • Busca més informació i
coració era la cal·ligrafia, que és molt bonica i artística. Co- digues com s’anomena
i en què consisteix la tècnica
brien els murs amb textos de l’Alcorà, poemes i lloances.
de treballar el cuir en relleu.
• La preocupació per crear ambients agradables i frescos va
donar lloc a espais en els quals abundaven jocs de llum i
ombra que s’aconseguien per mitjà de l’ús de vidrieres,
gelosies i reflexos a les rajoles. A més, el gust per l’aigua
es materialitzava en fonts, estanys amb brolladors, casca-
des, etc. CLAUS PER ESTUDIAR

• Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pi-

• Destaca un dels aspectes més
lars i diferents tipus d’arcs, com ara els arcs de ferradu-
rellevants del regnat d’al-Hakam II.
ra i els polilobulats (14). A vegades aquests elements
• Què eren les madrasses?
eren tan nombrosos que formaven autèntics boscos.
• Assenyala les característiques
• Generalment, els edificis es cobrien amb sostres plans i
essencials de l’arquitectura islàmica.
de fusta, tot i que també usaven cúpules, que van arri-
Pensa. Per què la decoració
bar a ser decorades amb gran riquesa.
dels edificis arabomusulmans exclou
Els edificis públics més abundants van ser les mesquites, la figura humana?
però també es van construir palaus, castells i banys.

87

17. Averrois en una pintura florentina
del s. XIV. Metge, filòsof, jurista
i astrònom andalusí. Averrois va ser
un dels metges més reconeguts
d’al-Àndalus.
7 INTERPRETA LA IMATGE.
• Qui va ser Averrois?
• Cerca dades i redacta un text
d’una pàgina sobre la farmacologia
a l’al-Àndalus.
8 UTILITZA LES TIC.
• Consulta diferents fonts
d’informació i elabora un petit
resum dels estudis i treballs
realitzats per Azarquiel, Ibn
al-Raqqám i Maslama al-Mayriti.
• Documenta’t i elabora la biografia
d’Abulcasis, i assenyala’n
la importància com a metge.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quines tradicions científiques van
influir en la ciència del món
islàmic?
• Quina relació hi ha entre el
desenvolupament de l’astronomia
i les creences dels musulmans?
• Indica el nom de dos metges
d’al-Àndalus.
Pensa. De quina manera
l‘arabització lingüística dels pobles
islamitzats va influir en la difusió
del coneixement científic?
88
5 La ciència i la medicina a l’al-Àndalus
Traduccions i aportacions noves
La ciència a la Hispània musulmana va estar influenciada pels
coneixements acumulats a l’orient del món islàmic,
aconseguits gràcies a les traduccions d’obres gregues,
llatines, perses i índies. Amb les traduccions a l’àrab es
van salvar una gran quantitat d’obres del món clàssic, que
després van poder reincorporar-se al món occidental amb
noves traduccions al llatí i a les llengües romàniques. Va tenir
una gran importància la traducció a l’àrab de la Matèria Mè-
dica de Dioscòrides, metge, botànic i farmacòleg de la Grè-
cia antiga. Però el món islàmic no va ser únicament un trans-
missor cultural, sinó que, a partir del bagatge acumulat, un
nombre important de científics musulmans van fer rellevants
aportacions al desenvolupament dels diferents camps
de la ciència.
Al-Àndalus va ser un dels tres grans nuclis científics del món
arabomusulmà, juntament amb el Pròxim Orient i Egipte. El
moment de màxim esplendor es va assolir entre mitjan segle
x i el segle xiii. Durant el califat d’Abd al-Rahman III, les ma-
temàtiques, l’astronomia i la medicina van experimentar
un gran desenvolupament, que va continuar durant el mandat
del seu successor, al-Hakam II, i més tard amb els regnes de
taifes.
L’astronomia
A l’al-Àndalus van destacar astrònoms com Azarquiel, Ibn
al-Raqqám i Maslama al-Mayriti. El desenvolupament de
l’astronomia està molt relacionat amb les creences i els pre-
ceptes religiosos. L’orientació era molt important perquè les
oracions s’havien de fer en direcció a la Meca i el coneixement
dels cicles lunars era determinant per establir el mes del ra-
madà, novè més del calendari lunar musulmà, durant el qual
els creients dejunen de dia i intensifiquen les pregàries.
La medicina
Els metges de l’època, a més de coneixements mèdics, teni-
en coneixements farmacològics i botànics. Entre els met-
ges més destacats hi va haver Ab ū-l-Al ā’ ibn Zuhr, que va
escriure diversos tractats, com l’anomenat Tadkira, escrit per
a l’aprenentage del seu fill, Ab ū Marwān (Avenzoar), nascut
a Sevilla i autor del Llibre que facilita la terapèutica i la dieta.
L’obra de Marwān ha estat considerada una de les més impor-
tants de la medicina pràctica àrab perquè es basava sobretot
en l’observació. Altres metges importants van ser Abulcasis
i Averrois (17).
 Al-Àndalus  4

SABER FER DIMENSIÓ HISTÒRICA

Crear una línia del temps

La línia del temps o eix cronològic és un dibuix esquemàtic en forma de rectangle o fletxa que representa
el temps i permet ordenar cronològicament etapes, períodes i fets històrics entre dos anys de referència.

Per dibuixar una línia del temps has de seguir els passos
següents:
1. 
Agafa un full de paper quadriculat o mil·limetrat
i col·loca’l de forma apaïsada. Al centre de la part
superior indica el títol i el període de temps
que representaràs.
Dibuixa al mig del full, i amb l’ajut d’un regle, dues
2. 
línies paral·leles amb una amplada suficient per TÍTOL
(any d’inici -any d’acabament)
escriure dins amb claredat. Has de centrar les línies
i aquestes han de tenir una longitud raonable per
representar el període de temps que t’interessa.
El costat de l’esquerra l’has d’acabar en forma de
dents de serra i el de la dreta, en forma triangular.
Les dents de serra i la punta triangular indiquen
que hi ha un període de temps anterior i un altre
de posterior. TÍTOL
(any d’inici -any d’acabament)
3.  Divideix proporcionalment la línia del temps per
la part inferior o per la superior, com et vagi millor. Si
es tracta de representar un període curt, pots dividir
la línia en dècades. Si vols representar un període
llarg, ho pots fer en segles o mil·lennis. La distància
entre períodes de temps iguals sempre ha de ser la
mateixa. A l’extrem esquerre de la línia marca l’any
més antic i a l’extrem dret, el més recent. TÍTOL
És convenient allargar una mica l’espai entre els dos (any d’inici -any d’acabament)

extrems, amb la finalitat que la línia comenci

i finalitzi en un any acabat en zero.
Escriu el nom del fet en el lloc corresponent segons
4. 
Any Any
l’any.
Si és necessari diferenciar etapes, pots pintar
5. 
l’espai interior de la línia del temps amb colors
diferents. Per identificar cada etapa, pots elaborar TÍTOL
(any d’inici -any d’acabament)
una llegenda o escriure el nom de l’etapa a l’interior. Data Data Data Data Data Data
Fet Fet Fet Fet Fet Fet

Any Any Any Any Any Any

FES-HO AIXÍ
9 • Busca el nom i els anys de govern dels diferents
califes de Còrdova i dibuixa una línia del temps.
TÍTOL
• Cerca informació i elabora una línia del temps (any d’inici -any d’acabament)
Data Data Data Data Data Data
amb les circumstàncies més rellevants de la vida Fet Fet Fet Fet Fet Fet

d’Averrois.
• Documenta’t i dibuixa una línia del temps amb
Any Any Any Any Any Any
el nom dels científics més importants d’al-Àndalus
Nom de l’etapa Nom de l’etapa
i el títol de les obres més representatives.

89
 6 La influència islàmica a Catalunya

riu Segre
n
R i b agor a

riu Llob
ça

iu
Àger

r
Ca
(Ayyar)

regat
rd e
segle X

ner
ra

e
gu
La conquesta i la dominació del territori
No

e
gr
riu

riu
Se

Lavit

Llo
riu

Fraga (Labid)
Mediona L’ocupació musulmana de les terres de l’actual Catalunya

br
segle X

eg
(Madyuna)

at
Massalcoreig
(Qurays)
segle X Gelida va ser una conseqüència del procés d’ocupació de la penínsu-
(Yellidasen)
Mequinensa segle X la Ibèrica per part de les tropes sarraïnes procedents del nord
(Miknasa) segle X
d’Àfrica, que es va iniciar l’any 711.
Poblament
berber L’avanç dels musulmans cap al nord peninsular va ser força
Poblament
àrab ràpid. Entre el 716 i el 718 van sotmetre ciutats com Barce-
Maltla Topònim
berber lona i Girona, sembla ser que sense resistència, mentre que
Malila Topònim
(Maltla) 1097
Qurays àrab
d’altres poblacions, que s’hi oposaren, com ara Tarragona,
Frontera cristiana
a l’inici del segle IX Mataró o Empúries, foren destruïdes.
Els musulmans no s’aturaren, travessaren els Pirineus i ataca-
18. 
LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ ÀRAB
ren el territori dels francs, fins que van ser derrotats a Poiti-
I BERBER ENTRE ELS SEGLES VIII I XI
ers l’any 732. A partir de llavors, recularen lentament i els
Pirineus es van convertir durant la segona meitat del segle
VIII en la frontera septentrional d’al-Àndalus. Va ser en
aquesta zona fronterera dels Pirineus i dels Prepirineus on es
u4 pag 90 van formar els comtats catalans, inicialment dependents del
regne dels francs.
Les campanyes dels francs en territori peninsular van fer re-
cular la frontera musulmana. El 801, Lluís el Piadós, fill de
Carlemany, entrava a Barcelona i fixava la frontera amb l’is-
lam a les terres situades al sud i a l’oest del Llobregat (18). Els
territoris que estaven més enllà es van mantenir sota el con-
trol musulmà fins al segle xi. Els territoris cristians, situats
al nord de la línia indicada, constituïren el que s’anomenaria
la Catalunya Vella, una zona poc islamitzada, mentre que els
territoris situats al sud i a l’oest eren el que s’anomenaria més
tard la Catalunya Nova, territori on la influència islàmica va
ser molt més gran. De fet, ciutats importants com Lleida,
19. 
Castell de la Suda. Antiga fortificació
Tarragona o Tortosa van romandre sota control sarraí fins
musulmana de la ciutat de Tortosa.
al segle xii (19).

L’etapa omeia
Els califes omeies de Còrdova imposaren la seva autori-
10 UTILITZA LES TIC. Consulta tat als comtes catalans al llarg del segle x. Però les tensions
la galeria multimèdia de la pàgina i els enfrontaments pel control del territori eren constants. Els
de la Generalitat de Catalunya
diferents intents dels comtes catalans d’alliberar-se de la do-
Els musulmans a Catalunya
minació musulmana reberen una contundent resposta per
i el capítol «D’islàmica a carolina»,
de la pàgina de l’Ajuntament de part dels exèrcits musulmans. Les expedicions de càstig i sa-
Barcelona De Bàrcino a BCN, queig (ràtzies) van ser freqüents. El cabdill Almansor atacà
i elabora un petit treball sobre els comtats catalans en diverses ocasions. El 985 saquejà Bar-
la presència dels musulmans celona i posteriorment va fer el mateix amb Manresa. El seu
a Catalunya. fill i successor, Abd al-Malik, organitzà noves ràtzies al princi-
pi del segle xi.

90
 Al-Àndalus  4

Les taifes
La desintegració del califat de Còrdova afectà els terri-
toris musulmans del que després va ser Catalunya. Lleida, 11 INTERPRETA ELS MAPES.
Tarragona i Tortosa van canviar de governants musulmans
• Descriu el mapa de la
en diverses ocasions, en funció de les lluites internes i de
distribució de la població àrab
l’evolució de les taifes, que van substituir el govern centra- i berber. Quin és l’origen
litzat del califat cordovès. Les taifes musulmanes, militar- de la major part de la població
ment molt febles, pagaven tributs als comtes catalans –les musulmana predominant
anomenades paries– a canvi de protecció i ajut militar. a Catalunya?
Aquests pagaments eren una font important d’ingressos • Quina és la zona que va estar
per als comtes catalans. Aquest fet va endarrerir les campa- ocupada pels musulmans
nyes de conquesta territorial. A partir del segle xi, però, durant un període de temps
l’avanç territorial cristià cap al sud ja no s’aturaria (20). més llarg?
• Quin nom va rebre
posteriorment la zona situada
La població
al sud i a l’oest del riu
A les zones ocupades pels musulmans –com en d’altres ter- Llobregat?
ritoris peninsulars–, l’aristocràcia àrab ocupà els càrrecs
de govern i es quedà amb les millors terres, mentre que els
d’origen berber que no eren soldats es van dedicar a
l’agricultura i la ramaderia en terres de pitjor qualitat. Una
part important de la població indígena va conservar les lleis
pròpies, els béns i la possibilitat de continuar practicant la
religió cristiana (els anomenats mossàrabs) a canvi del pa-
gament d’un tribut específic (la gizya) i una altra part es va
islamitzar (els muladís), sobretot per evitar el pagament
d’impostos. L’empremta que van deixar els àrabs, a banda
de les restes arqueològiques i monumentals, es pot resse- CLAUS PER ESTUDIAR
guir a través de l’agricultura (arrossars, sínies...), la cuina
(la utilització de nombroses espècies), la llengua (l´ús de la • Quines etapes es poden diferenciar
partícula al), els topònims (Altafulla, Miravet...) o l’ono- durant la dominació musulmana
del territori de l’actual
màstica (cognoms com Adell o Alcoberro, entre altres).
Catalunya?
• Quines van ser les zones
20. 
FASES DE LA PRESÈNCIA MUSULMANA SOBRE EL TERRITORI ocupades pels sarraïns en cada
DE L’ACTUAL CATALUNYA
una de les etapes de la dominació
musulmana?
Narbona
• A quin regne pertanyien els
exèrcits que van aconseguir
que els sarraïns retrocedissin
fins a la línia del Llobregat?
la Seu d’Urgell
• A partir de quin moment els
sarraïns van donar símptomes
Girona de feblesa enfront dels comtes
Balaguer catalans?
Lleida Màxima extensió musulmana
entre els anys 759 i 768
Pensa. Què va representar per
Barcelona Màxima extensió musulmana al conjunt de la població que vivia
entre els anys 768 i 785
a les terres de la Catalunya actual
Màxima extensió musulmana
entre els anys 785 i 801 la condició de territori de frontera
Tortosa mar
Màxima extensió musulmana entre al-Àndalus i els comtats
Mediterrani entre l’any 801 fins al segle XII
catalans?

91
 DESCOBREIX

La cultura andalusina de l’aigua

i els jardins
Introducció de nous productes agrícoles
Els musulmans van introduir noves plantes com l’arròs,
la canya de sucre, la melca, cítrics (la taronja, la taronja
agra, el poncem...), l’albercoc, el plàtan, la síndria,
l’espinac, l’albergínia i el safrà. Es tractava de plantes
originàries majoritàriament del sud-est asiàtic, és a dir,
d’una zona amb un tipus de clima més càlid i humit. Per
aquesta raó, el procés d’introducció i adaptació a l’àrea
mediterrània va ser lent.

La necessitat de l’adaptació
Per poder cultivar les noves espècies a la zona
mediterrània, més seca i freda, van haver de garantir
unes condicions de temperatura i humitat més altes.
Això ho van aconseguir amb el regatge intensiu dels
cultius, transformant zones de secà en zones de regadiu.
L’aprofitament de la xarxa hidràulica preexistent
Els musulmans van ampliar les zones de regadiu gràcies
a l’aprofitament dels sistemes tradicionals d’època romana
(21). Per extreure l’aigua van utilitzar les sínies
i per acumular-la i distribuir-la van construir basses i
van millorar els sistema de sèquies (22) (canals d’irrigació).
21. 
Roda hidràulica segons una miniatura del segle XIII.
Noves tècniques
Per aconseguir l’adaptació de les plantes i uns bons
rendiments, els àrabs van regar les terres i les van
fertilitzar sistemàticament, i així van aconseguir
escurçar o suplir el guaret. El resultat va ser
espectacular, ja que van obtenir dues i fins i tot tres
collites anuals. Per evitar l’esgotament del terreny,
van fer rotacions de cultius antics i nous, alternant
plantes industrials (lli, cànem...) i hortalisses d’estiu
(cogombres, albergínies...) amb cereals i lleguminoses.

22. 
Sínia de tracció animal. Les sínies de tracció animal estaven formades per un sistema de rodes que elevaven l’aigua del pou
a través d’una cadena de catúfols de fang. L’aigua queia en un dipòsit que la canalitzava cap a les terres que s’havien de regar.

Catúfol

Cultius

Canalitzacions

Bassa

92
 Al-Àndalus  4

13 AMPLIA LA INFORMACIÓ.
Patis i jardins
Els musulmans d’al-Àndalus consideraven l’aigua com un bé de Déu i li van • Busca informació sobre
treure tot el potencial estètic i sonor. Construïren patis i jardins on van els tipus de flors i plantes
combinar perfectament les qualitats visuals, acústiques i refrescants de l’aigua que s’utilitzaven en els
amb la vegetació i l’arquitectura. jardins d’al-Àndalus
i elabora un petit informe
Els arcs de ferradura, les estilitzades columnes i els elements ornamentals
sobre la procedència
de les cases i els palaus es reflectien, com si d’un mirall es tractés, sobre les
i característiques.
aigües tranquil·les de les fonts, mentre que la llum transformava les tonalitats
de la vegetació amb el pas de les hores. • Cerca informació sobre
el Generalife de Granada
Els patis i els jardins eren espais de descans i recolliment, que volien i redacta un text explicant-
emular el Paradís. Tot estava dissenyat per al gaudi dels sentits. Els brolladors ne la història, les
trencaven de forma suau i cadenciosa el silenci de l’ambient i les flors característiques
i les plantes el perfumaven de manera natural (23). estructurals i la funció.

23. 
Un jardí andalusí. 

12 INTERPRETA LA IMATGE.
• Es tracta d’un espai natural? Raona la resposta.
• Pots identificar alguna de les espècies d’arbres?
Indica’n el nom.
• Descriu l’escena. Quins elements en destacaries?
Per què?

93
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL

14 ESQUEMA. Copia l’esquema i completa’l.

Al-Àndalus

era el nom amb la seva història la població la societat les principals obres
què es coneixia es divideix es dedicava a es dividia en arquitectòniques són

……

…… …… …… ……

…… …… …… …… ……

…… …… …… ……

…… …… …… ……

……

El temps

15 Copia la línia del temps, indica la cronologia i escriu el nom de les etapes de la història d’al-Àndalus.

700 1500

16 Indica a quina etapa de la història d’al-Àndalus Catalunya. Indica amb colors diferents les zones
correspon cada un dels fets següents. de la Catalunya Vella i de la Catalunya Nova.

• Guerra de Granada.
Conceptes i protagonistes
•  Batalla de Las Navas de Tolosa.
•  Destrucció de Barcelona per Almansor. 19 Explica el significat de:
•  Govern d’Abderraman I.
• Almoràvits. • Sínia.
•  Construcció de la mesquita de Còrdova.
• Paries. • Taifa.
El territori • Ràtzia.
17 Dibuixa un mapa de la península Ibèrica.
20 Explica la diferència entre les paraules següents.
• Dibuixa les fronteres i la llegenda corresponent per
explicar les diferents fases de la història d’al-Àndalus: •  Àrab i berber.  •  Dinar i dirhem. 
conquesta, emirat, califat, imperis nord-africans, taifes, •  Mesquita i soc.  •  Regne i taifa. 
etc.
•  Mossàrab i muladí.
• Situa sobre el mapa les ciutats de Còrdova, Granada,
Sevilla i Toledo. 21 Redacta una petita biografia de cada personatge.

18 Dibuixa un mapa de Catalunya. •  Abderraman I. •  Al-Hakam II.

• Dibuixa el mapa i la llegenda de les diferents fases •  Azarquiel. •  Musà ibn Nusayr.
de la presència musulmana sobre el territori de l’actual • Boabdil. • Avenzoar.

94
 Al-Àndalus   4

Les formes de govern La ciència, la cultura i l’art

22 Explica la diferència entre emirat i califat.
23 Quines diferències hi havia entre l’organització
política i territorial del califat de Còrdova i de les
taifes?
27 Quines innovacions científiques i tècniques van
introduir els musulmans a la península Ibèrica?
28 Indica les característiques de l’arquitectura
musulmana.

29 Per què era tan important l’aigua per als musulmans?

La societat

24 Explica les diferències socials, ètniques i religioses 30 Explica la importància que tenien els llibres per als
d’al-Àndalus. musulmans.

25 Hi havia cristians i jueus a les ciutats d’al-Àndalus? 31 Tenien una funció equivalent les mesquites
Si la resposta és afirmativa, indica on vivien. i les esglésies cristianes?

26 Quins grups religiosos estaven obligats a pagar 32 Les pintures i les escultures musulmanes tenien les
impostos? mateixes característiques que les cristianes? Per què?

COMPROMESOS

El llegat d’al-Àndalus 33 El lèxic, l’onomàstica i la toponímia.

• Busca paraules d’origen àrab incorporades a la llengua
catalana i a la castellana.
La influència i el llegat de la cultura
arabomusulmana es manifesten en diferents 34 L’alimentació.
aspectes:
• Indica els productes incorporats pels àrabs a la nostra
• L’art i el patrimoni. Obres tan importants
dieta.
com la mesquita de Còrdova, l’Alhambra
A
de Granada o la Giralda de Sevilla.
• La ciència i la medicina. Molts dels B
coneixements del món oriental i de
l’antiguitat clàssica van passar a l’Europa C
Occidental a través dels àrabs, com el sistema
D
de numeració o la matemàtica astronòmica
índia. A més, els musulmans andalusins
van contribuir al desenvolupament de la 35 L’art.
medicina.
• Assenyala quins d’aquests tipus d’arcs van ser utilitzats
• L’alimentació. Els musulmans van aportar
pels arquitectes musulmans.
una àmplia varietat de cereals, verdures
i fruits, com l’arròs, la carxofa, l’albergínia,
l’espinac i els cítrics. A més, cal destacar A B C D
la utilització d’espècies, la coloració dels plats
amb safrà o l’endolciment amb sucre.
•  La llengua. Moltes paraules d’origen àrab es
van incorporar a les llengües romàniques.
• La toponímia. El nom d’alguns territoris,
localitats, rius, etc. són d’origen àrab, com
Andalusia, Alcúdia, Jaén, Sueca, Guadalquivir
o Guadalaviar.

95
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA

Elaborar una biografia històrica

La biografia històrica ens permet reconstruir la vida d’una persona al llarg del temps. El que és més
important d’aquest mètode de reconstrucció històrica és que el biografiat sigui representatiu d’allò que
l’historiador vol explicar.

Per reconstruir una trajectòria biogràfica i subratllar la importància històrica de l’individu has de seguir
els passos següents:
1. Localitzar informació. 2. E
 laborar un esquema ordenat 3. Redactar un text que inclogui tota
Aconsegueix la quantitat cronològicament amb les dades la informació sobre la persona
d’informació més gran més importants de la persona, (orígens familiars, formació, càrrecs,
possible sobre el personatge relacionades amb el tema etc.) i especialment amb aquells
i contrasta-la per evitar d’estudi. aspectes rellevants des d’un punt
errors. de vista històric.

36 Busca informació sobre 37 Busca informació

Muhammad ibn Amir i redacta una biografia
al-Mansur (Almansor), d’Abderraman III.
cabdill musulmà,
• Busca informació
i respon les preguntes
sobre el personatge.
següents:
• Selecciona les dades
• On i quan va néixer? i les dates més
• Quin tipus de formació rellevants i ordena-les
tenia? cronològicament.
•  Quins càrrecs va ocupar? • Redacta un text breu que
•  Com va arribar a governar el califat de Còrdova? reculli tota la informació destacada i digues per què va
•  Per què va ser important? ser important històricament.

Desenvolupar un tema
Desenvolupar un tema consisteix a exposar de forma 38 EXPRESSIÓ ESCRITA. Desenvolupa el tema següent:
clara i ordenada, per escrit o de manera oral, Les millores agrícoles introduïdes pels musulmans
tot el que sabem sobre un assumpte determinat. a la península Ibèrica.

•  Busca i selecciona la informació necessària.

Per redactar o exposar un tema has de tenir en •  Fes un esquema per ordenar-la.
compte els passos següents:
• Redacta el tema. Recorda que l’has d’organitzar en tres
1.  Recollir i seleccionar la informació parts: introducció, desenvolupament i conclusions.
veritablement rellevant.
39 EXPOSICIÓ ORAL. Prepara l’exposició oral del tema
2. Elaborar un esquema per ordenar les dades,
les dates i les idees més importants. anterior.

3. Redactar o exposar la informació de forma
clara i ordenada. En primer lloc faràs una
petita presentació o introducció per indicar de
què parlaràs. En segon lloc desenvoluparàs de
forma ordenada tots els continguts. Finalment
faràs un balanç o conclusió en què remarcaràs
la importància del tema exposat.
• Elabora un petit guió a partir del text que has redactat
sobre el tema. El guió et servirà d’orientació durant
l’exposició.
• Estudia’t el text i ajusta el guió. Més que memoritzar-lo,
has de comprendre’n el significat i exposar-lo amb
naturalitat.
• Assaja davant d’algú perquè et digui què pots
millorar i et controli el temps d’exposició.

96
APRENENTATGE COOPERATIU Al-Àndalus  4

Al-Àndalus, la literatura romàntica

i el testimoni dels viatgers
del segle xix
Molts viatgers del segle xix, enlluernats per l’edat mitjana
i el món arabomusulmà, van recórrer la península Ibèrica
buscant les històries i les llegendes d’un passat remot ple
d’actes heroics, intrigues, amor, misteri i luxe oriental.
Els dibuixos i daguerreotips que van fer, i els llibres i les
cartes que van escriure, van donar a conèixer al món un
patrimoni històric, artístic i cultural d’una gran importància.
Gràcies a ells, la història i les llegendes d’al-Àndalus, i la
importància dels monuments de l’època musulmana, van
ser coneguts arreu.

«Sóc a Còrdova, amic meu, a l’antiga ciutat dels califes, en aquesta ciutat en què els artistes musulmans més distingits van
aixecar tants monuments. De la ciutat antiga, amb prou feines en queda només la mesquita; però la mesquita val per si sola
tots els temples àrabs. Quin espectacle tan sorprenent! Aquesta mesquita és un calidoscopi: a cada moviment es
descobreixen noves i interessants perspectives. És gran, immensa i hom se sorprèn en veure’n els arcs i els boscos de
columnes.».
Francesc Pi i Margall, Carta a Benet Llanza, 1852

«Quan Boabdil, l’últim rei de Granada, es va veure obligat a abandonar el regne dels seus pares, es va aturar al cim de la
muntanya Padul, des d’on s’albirava el mar on el desventurat monarca s’havia d’embarcar cap a l’Àfrica; també s’hi veien
Granada, la Vega i el Genil, a les ribes del qual s’alçaven les tendes del campament de Ferran i Isabel. A la vista d’aquest país
tan deliciós, i dels xiprers que encara assenyalaven aquí i allà els sepulcres dels musulmans, Boabdil va arrencar a plorar.
La seva mare, la sultana Aïxa, que l’acompanyava en el desterrament amb els grans que temps enrere componien la seva
cort, li va dir: «Plora com una dona la pèrdua d’un regne que no has sabut defensar com un home.» Van baixar de la muntanya
i Granada es va ocultar per sempre als seus ulls.»
François René de Chateaubriand, Les aventures del darrer abencerratge, 1826 (Adaptació).

«En un revolt del camí, Poutrel i jo ens vam donar uns cops de colze simultàniament; acabàvem de veure la Giralda.
La Giralda, Madame, és la primera i última cosa que es veu a Sevilla; i, per cert, és en bona part responsable del proverbi:
“Qui no ha vist Sevilla, no ha vist una meravella.” En efecte, el viatger s’apropa a cada ciutat atret pel seu imant particular. [...]
Per cert, hi ha poques amants de rei, i fins i tot poques amants de poeta, a les quals s’hagin dedicat tants versos com a
aquesta sultana de granit, aquesta germana de l’àlgebra, aquesta filla de Jabir anomenada la Giralda.»
Alexandre Dumas, Impressions de viatge. De París a Cadis, 1846 (Adaptació).

40 EXPRESSIÓ ESCRITA. Per grups, busqueu informació

ET RECOMANEM
sobre els diferents autors i elaboreu una petita fitxa
biogràfica de cada un. Expliqueu, també, de què parla
Un llibre:
cada text.
ANÒNIM. El abencerraje y la hermosa Jarifa,
41 Indiqueu
qui era Boabdill i quina imatge n’ofereix 2000.
Chateubriand. Un documental:
42 PREN La Alhambra. Superestructuras antiguas, de National
LA INICIATIVA. Distingiu quins són els textos
Geographic. Busca al cercador aquest documental.
més literaris i raoneu la resposta. Escriviu un text literari
El pots trobar en anglès i en castellà.
que descrigui un altre monument d’al-Àndalus. Feu
una exposició a classe de totes les redaccions.

97
 5 Els regnes cristians d’Hispània

SABER

• Quins van ser els nuclis de

resistència cristiana.
• Quines eren les característiques del
regne de Castella.
• Què era la Marca Hispànica i quins
regnes i comtats es van formar als
Pirineus.
• Com va ser l’avanç dels regnes
cristians cap al sud i com va ser la
convivència entre les diferents
cultures i religions.
• Quines van ser les manifestacions
artístiques més importants.

SABER FER

• Interpretar un edifici.
• Elaborar i comentar un organigrama.
• Identificar les característiques
d’un estil arquitectònic.

ENS FEM PREGUNTES. Per què la llegenda de sant Jaume va ser un

impuls per al cristianisme a Hispània?
En el segle xi, Santiago de Compostel·la es va convertir en un dels principals
destins dels pelegrins cristians. Segons la llegenda, les restes de l’apòstol Jaume
hi estaven enterrades, i sobre aquest lloc es va edificar una església. Pelegrins de
tot Europa arribaven a Compostel·la cada any per visitar el sepulcre de l’apòstol.
Al llarg del camí de Sant Jaume hi ha algunes de les millors mostres d’edificis
d’estil romànic de tot l’Estat. La llegenda de sant Jaume va ser un estímul per als
guerrers dels regnes cristians peninsulars en la seva lluita contra els musulmans.
Segons la tradició, sant Jaume va participar i va contribuir a la victòria contra els
musulmans en la llegendària batalla de Clavijo.
 COM HO SABEM?

• Hi ha diversos textos, com el

Breviari dels Apòstols o el Codex
Calixtinus, que situen sant Jaume
predicant a Hispània, però
el llibre dels Fets dels Apòstols
ens informa que va morir a
Jerusalem. Malgrat tot, la tradició,
a través de fonts diverses,
assenyala que les seves restes
van ser traslladades per ser
enterrades a la Península.

INTERPRETA LA IMATGE

• Segons l’Església qui es

considera que és un sant?
• Qui era sant Jaume?
• Per què es va dedicar una
catedral a sant Jaume?
• Busca informació i descriu els
diferents elements iconogràfics
del Pòrtic de la Glòria.

Reconstrucció hipotètica de la
catedral romànica de Santiago
de Compostel·la.

1. Pelagi. Monument actual
commemoratiu del primer rei
d’Astúries.
2. Muralles de Zamora. El rei asturià
Alfons III (866-910), que va consolidar
la línia del Duero com a frontera
meridional amb els musulmans,   •  Quina és la idea central del text? Hi estàs d’acord?
va ser l’impulsor de la construcció   •  Què vol dir «tribus poc romanitzades»?
de les muralles de la ciutat.
100
1 Els nuclis de resistència cristiana
El refugi de les muntanyes
Després de la conquesta musulmana de la península Ibèrica, les
úniques zones que no van quedar sota el domini sarraí van ser
les de la serralada Cantàbrica i dels Pirineus, al nord peninsu-
lar. Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en
aquestes àrees de muntanya. Aquest va ser l’origen dels regnes
cristians que es van formar a la part septentrional de la Penínsu-
la entre els segles viii i ix:
•  A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès.
• Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els com-
tats aragonesos i catalans.
Els regnes cristians van coexistir durant vuit segles amb al-Ànda-
lus. Els dos territoris van intercanviar productes i coneixements,
però també es van enfrontar per qüestions econòmiques, religio-
ses i territorials.
La formació del regne asturià i lleonès
El regne d’Astúries va sorgir en la primera meitat del segle viii.
L’any 718 els visigots refugiats a la serralada Cantàbrica van triar
com a rei Pelagi (1). Aquest rei es va enfrontar als musulmans en
la batalla de Covadonga (722), una escaramussa de resultat
incert, però que li va permetre consolidar el poder de què dispo-
sava.
La cort es va establir a Oviedo i els reis asturians van anar ampli-
ant les terres. Cap a l’any 800, el regne d’Astúries comprenia des
de Galícia, a l’oest, fins a Àlaba, a l’est. En el segle ix, moltes ciu-
tats, com Burgos, Zamora o Coïmbra, es van incorporar al regne.
La màxima expansió va coincidir amb el regnat d’Alfons III (866-
910) (2).
En el segle x la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne
va passar a anomenar-se regne de Lleó (3).
1 COMPRENSIÓ LECTORA
«Covadonga no té res a veure amb les idees d’unitat i defensa  
del cristianisme; és obra de tribus poc romanitzades que defensen
una forma de vida i una organització econòmica (basada en la petita
propietat i en la llibertat individual) davant els musulmans.»
José Luis Martín,«Reinos y condados del norte» (Adaptació).
 Els regnes cristians d’Hispània  5

mar C an tàb r ic
Cangas
A S T Ú R I E S de Onís
OCEÀ Oviedo
Santiago Lugo Covadonga
de Compostel·la
R E G N E

I A
AT L À N T I C

o
riu N A V A R R A

Miñ

C
Í Ebre

C
L Lleó
A D E

A
G

S
riu Astorga Sahagún

T
E
Tuy L L E Ó

L
Burgos

L
A
riu
Límits del comtat Eb
re
de Castella Simancas
riu D
ue ro
Zamora Toro Osma
Batalla ro
Porto ue
D
Frontera amb l’islam ri u
C A L I F A T D E C Ò R D O V A

3.  EL REGNE ASTURIÀ I LLEONÈS

Batalla Inici de les campanyes Trasllat de la capital Regnat Revolta

de Covadonga d’Alfons I del regne a Oviedo Presa de Lleó d’Alfons III de Ferran González
722 739 808 856 866 943

COMTAT DE CASTELLA
R E G N E D ’ A S T Ú R I E S
R E G N E D E L L E Ó

700 688125u05p101h1
800 900 910 951 1000

4. 
LÍNIA DEL TEMPS DE L’EVOLUCIÓ DEL REGNE ASTURIÀ I LLEONÈS
ENTRE ELS SEGLES vii I xi

El naixement de Castella
En l’època del califat de Còrdova, Lleó va patir les incursions mu-
sulmanes i va aturar l’expansió territorial cap al sud. Al mateix
temps, Castella, la regió oriental del regne, es va independitzar.
Castella era la zona de defensa enfront de les incursions musul-
manes procedents de la vall de l’Ebre. Estava dividida en com-
tats, que es van mantenir sota l’autoritat del comte Ferran
González (930-970). Ferran González, malgrat ser vassall dels
reis de Lleó, va governar de manera independent el territori
castellà des de l’any 951. 2 INTERPRETA EL MAPA
I LA LÍNIA DEL TEMPS.
La decadència del regne de Lleó, que s’aguditzà al final del segle x,
• Localitza
va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i
geogràficament
dels reis de Navarra. A partir del segon terç del segle xi, el regne el regne de Lleó.
de Castella es va convertir en un regne totalment independent (4).
• Quina zona ocupava
el comtat de Castella?
CLAUS PER ESTUDIAR • En quina serralada va
sorgir el regne
d’Astúries?
• Quins regnes cristians van sorgir després de la conquesta musulmana?
• A partir de quin
• Explica l’origen i l’evolució del regne asturià fins a la seva transformació
moment s’independitza
en el regne de Lleó.
el comtat de Castella?
• Quan i com va sorgir el comtat de Castella? • Qui va ser el primer
Pensa. Quina influència va tenir el relleu en el sorgiment dels regnes comte independent
cristians del nord peninsular? de Castella?

101
2 La corona de Castella

Un regne poderós
Els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van sepa-
rar diverses vegades. Aquest fet no va impedir el seu
avanç cap al sud. Després de la derrota dels almoha-
des a Las Navas de Tolosa (1212), el rei Ferran III,
fundador de la corona de Castella (1230) (5), va iniciar
la conquesta d’Andalusia, que va continuar Alfons X.
D’aquesta manera, Castella ampliava el seu territori
(7 i 8).
La independència de Portugal en el segle xiii, però, el
reduiria de forma notable. Malgrat tot, el regne de
Castella es va anar consolidant com el més fort de
tota la Península.
5. Ferran III de Castella. Durant el seu regnat es va
Una monarquia forta unificar definitivament els regnes de Lleó i Castella.

La corona de Castella formava un estat unitari, for-

ça homogeni, amb unes institucions comunes i una
mateixa llei per a tot el territori. El rei castellà con-
centrava més poders en la seva persona que no pas
ho feien la resta de reis peninsulars. Tenia potestat
per elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les
Corts castellanes no podien legislar. La facultat més
important d’aquesta institució era la capacitat d’apro-
var o denegar els nous impostos sol·licitats pel mo-
narca.

La importància de la ramaderia
6. La ramaderia transhumant. Al llarg de la seva
L’economia es basava en l’agricultura i la ramade-
història, la Mesta va aportar una gran quantitat
ria. La ramaderia depenia essencialment de la cria de de recursos econòmics a la monarquia castellana.
l’ovella merina, que donava una llana d’alta qualitat
que s’exportava a altres països o es destinava a la in-
dústria tèxtil. Els ramats eren transhumants i circula- 3 INTERPRETA LES IMATGES.
ven per una xarxa de camins, les carrerades, que re-
• Busca informació sobre el rei
corrien la Península en direccció nord-sud (6). Els
Ferran III de Castella i redacta’n
ramaders es reunien en assemblees, anomenades
una petita biografia.
mestas, per resoldre qualsevol problema i defensar
• Quin era el producte de les ovelles
els interessos comuns. El 1273, el rei Alfons X va reco- que donava uns beneficis més alts?
nèixer l’Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar Argumenta la resposta.
privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pastu-
rés en les terres dels pagesos. La venda de la llana i 4 UTILITZA LES TIC. Busca informació
dels draps que se n’elaboraven va fer que l’artesania sobre la fira de Medina del Campo.
i el comerç es desenvolupessin molt. L’auge econò- •  Descriu-ne les característiques.
mic va fer necessari que hi hagués fires importants, •  Per què va ser important?
entre les quals va destacar la de Medina del Campo.

102
 Els regnes cristians d’Hispània  5

mar Cantàbric mar Cantàbric

OCCITÀNIA Oviedo REGNE DE FRANÇA
Oviedo
REGNE
Lleó REGNE Perpinyà Lleó DE Perpinyà
REGNE DE Burgos NAVARRA
Burgos CATALUNYA
D E LLEÓ NAVARRA Girona
Girona C O R O N A
A RA G Ó
Lleida Saragossa Lleida

AL
REG N E Saragossa Barcelona REGNE Barcelona
Tarragona

TUG
DE Tarragona
CA STELLA Tortosa Tortosa
REGNE
DE

POR
DE
PORTUGAL Toledo D ’ A R A G Ó
Toledo

DE
València Lisboa C A S T E LLA València
Lisboa Badajoz
Badajoz

NE
REG
Alacant Alacant
AL-ÀNDALUS
mar Mediterrani mar Mediterrani
Sevilla Múrcia
Múrcia
Sevilla REGNE DE
Granada
Almeria Granada GRANADA
Almeria
OCEÀ
OCEÀ
ATLÀNTIC
ATLÀNTIC Corona d’Aragó

7. ELS REGNES PENINSULARS AL FINAL 8. ELS REGNES PENINSULARS A MITJAN SEGLE xiii.
DEL SEGLE xii Destaca el gran increment territorial del regne
de Castella.

Independència Ferran I, comte de Castella, Alfons VII es corona Unió definitiva Creació Pesta Conquesta de Granada
del comtat de Castella s’annexiona Lleó emperador de Castella i Lleó de la Mesta a Castella 1492
951 1038 1135 1230 688125u05p103_2
1273 1348
Inici de la conquesta 1477
de les Canàries
u5 pag 103
C A S T E L L A I L L E Ó CO RO NA DE CA S TELL A

900 1000 1100 1200 1300 1400 1500

9. LÍNIA DEL TEMPS DE LA CORONA DE CASTELLA.

El segle XIV a Castella

Els conflictes pel control del poder entre la no-
blesa i la monarquia van sacsejar el regne de 5 INTERPRETA ELS MAPES I LA LÍNIA
Castella al llarg del segle xiv. DEL TEMPS.

Pere I, que va regnar entre 1350 i 1369, va ha- • Descriu i comenta la situació dels diferents
regnes cristians fronterers amb al-Àndalus.
ver de fer front a revoltes i disputes per la
• Comenta l’evolució de les relacions entre
corona. El rei, amb el suport de la petita no-
Castella i Lleó entre els anys 951 i 1230.
blesa i els sectors populars, es va enfrontar al
seu germanastre, Enric de Trastàmara, que
rebia el suport de l’alta noblesa. Després d’ha-
ver obtingut diverses victòries militars, el mo-
narca va ser derrotat a la batalla de Montiel i CLAUS PER ESTUDIAR
posteriorment assassinat pel seu germanastre.
Un cop coronat, Enric II (1369-1379) va com- • Com va esdevenir Castella un dels regnes més
pensar generosament els nobles que l’havien importants de la Península?
ajudat a guanyar la guerra. El seu successor, • Quins eren els poders dels monarques castellans?
Joan I (1379-1390), també va atorgar recom- • Quin era el pes de la ramaderia en l’economia
penses i privilegis a la noblesa. Cap al final de castellana?
segle, però, un altre rei, Enric III (1390-1406), • Amb quin nom va regnar Enric de Trastàmara?
va ser capaç de limitar el poder dels nobles.
Pensa. De quina manera la constitució dels regnes
Malgrat això, les revoltes nobiliàries i la guerra cristians ha condicionat la configuració territorial
civil van retornar a Castella durant els regnats i cultural dels territoris de l’Estat espanyol?
de Joan II i Enric IV.

103
3 La Marca Hispànica i el sorgiment dels regnes i comtats pirinencs

La Marca Hispànica SABER-NE MÉS

La regió pirinenca va formar part de l’imperi caro- Societats guerreres

lingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispàni-
El rei controlava el poder. Prenia les decisions
ca, un territori dividit en comtats, la missió dels quals polítiques i dirigia l’exèrcit. Els conflictes i les
era protegir l’imperi de l’avanç musulmà. guerres eren constants.
En el segle ix l’Imperi carolingi es va dissoldre i
aquests territoris es van independitzar. Es van for-
mar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els com-
tats catalans (13).

La creació del regne de Navarra

Al principi del segle ix, el comte Ènnec de Pamplona,
dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplo-
na. Va ser l’origen del regne de Pamplona, que més
endavant es va anomenar regne de Navarra. A par- 10. Castell de Llordà (Pallars Jussà).
tir del segle x, la dinastia Ximena va governar a Na- Els castells servien per protegir la vida
varra i va aconseguir estendre la seva influència per dels senyors i dels pagesos, en cas de perill.
La Rioja i Àlaba. El moment de més esplendor va ser
el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que es va
convertir en el rei cristià més poderós de la Península
(14). Va incorporar al seu regne els comtats aragone-
sos, Castella i part de Lleó. Però el regne es va frag-
mentar quan ell va morir.

Els comtats d’Aragó

Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar
va aconseguir la independència dels francs per al
comtat d’Aragó. L’any 922 Aragó va quedar sota el
domini dels monarques navarresos, dels quals es va 11. 
Molts pagesos es van
convertir en serfs
independitzar quan va morir Sanç III, el 1035.
a canvi de la protecció
del senyor.
Els comtats catalans
Els reis francs també van organitzar en comtats un
12. Ermengol II d’Urgell i el seu
territori als dos vessants dels Pirineus orientals, que
vassall Arnau Mir de Tost.
en conjunt seria conegut, més tard, amb el nom de No hi havia un exèrcit
Catalunya Vella. Al començament, els comtes eren permanent. Els guerrers
d’origen franc i tenien uns poders administratius am- es vinculaven al monarca
plis. S’ocupaven de la justícia i d’organitzar la defen- a través del vassallatge.
sa del territori. En època de Guifré el Pelós (15), Els regnes cristians van fer
retrocedir els musulmans
l’iniciador del Casal de Barcelona, van ser substitu-
i van repoblar amb pagesos
ïts per membres de la noblesa local que, cap al segle lliures els territoris
x, es van consolidar com un poder independent dels abandonats.
reis carolingis (16).

104
 Els regnes cristians d’Hispània  5

P
I
N A V A R R A R Perpinyà
I
Pamplona N ROSSELLÓ
E U S

ÇA
Jaca

RS

N YA
B

EM
RAR

GOR
ARAGÓ

LLA

LL
BESALÚ

PÚR
CERDA
Regne de Castella

GE
PA
SOB

RIBA
Calahorra

UR
Regne de Navarra

IES
Girona i comtats aragonesos
riu Comtats catalans
Eb
re
BARCELONA
Territoris musulmans

Frontera amb l’islam

Barcelona
C A L I F A T
mar Mediterrani

D E C Ò R D O V A

13. EL REGNE DE NAVARRA I ELS COMTATS PIRINENCS AL FINAL DEL SEGLE x 688125u05p105h1_lleg

688125u05p105h1

14. Sanç III el Gran (1000-1035), 15. Guifré I el Pelós, comte d’Urgell i Cerdanya,

rei de Navarra. i de Barcelona i Girona.
Separació
Ènnec Aritza aconsegueix la independència de Navarra Unió de Navarra Aragó s’independitza Unió de Navarra Conquesta de Navarra
803 Asnar Galindo aconsegueix la independència d’Aragó i Aragó de Navarra i Aragó de Saragossa i Aragó
820 970 1035 1076 1118 1134

N A V A R R A Regnat
de Sanç II el Gran
A R A G Ó
M A R C A H I S P À N I C A C O M T A T S C A T A L A N S

800 850 900 950 1000 1050 1100 1150

988 1137
Els comtats catalans s’independitzen del rei franc Unió d’Aragó i els comtats catalans

16.  LÍNIA DEL TEMPS DE L’EVOLUCIÓ DELS TERRITORIS CRISTIANS DE LA ZONA PIRENAICA ENTRE ELS SEGLES viii I xii

CLAUS PER ESTUDIAR

6 INTERPRETA ELS MAPES I LA LÍNIA
DEL TEMPS. • Què era la Marca Hispànica?
• Quina zona dels Pirineus ocupava el regne • Quins territoris es van formar als Pirineus
de Navarra? quan els lligams amb els francs es van afeblir?
• De qui es van independitzar els navarresos?
• Quan es van independitzar de Navarra
• Busca informació i explica l’evolució els aragonesos?
de les diferents unions i separacions que
hi va haver entre Navarra i Aragó. • Qui va ser l’iniciador de la casa comtal
de Barcelona?
• Quin va ser el comtat que, per la
importància creixent que va tenir, va Pensa. Quin tipus de lligams vinculaven els senyors
aglutinar la resta de comtats catalans? dels comtats pirinencs amb els monarques francs?

105
 DESCOBREIX
L’origen de les Corts medievals
a la Hispània cristiana
Els antecedents
No podem parlar de Corts en sentit estricte fins
al segle xiii, quan es van incorporar les ciutats a la
institució. Abans, el que hi havia eren assemblees
polítiques, com els concilis generals, de caràcter
religiós i polític; la cúria règia, consell que assessorava
els monarques, o les assemblees de pau i treva
de Déu, que tenien com a finalitat evitar les
confrontacions entre senyors feudals i garantir la
pau i la seguretat de l’Església i dels pagesos (17).
18. El rei Jaume I d’Aragó rebent els furs d’Aragó.
Què eren les Corts?
Les Corts eren assemblees polítiques en què
participaven el monarca i els representants dels
estaments poderosos, l’Església, la noblesa feudal i,
posteriorment, l’oligarquia urbana.
Els braços o estaments
Els membres dels braços o estaments defensaven
els privilegis dels grups que representaven i els
interessos de la Terra, que no sempre eren els mateixos.
De forma general, els braços van ser tres, l’eclesiàstic,
el militar o nobiliari i el reial o popular, integrat pels
representants de ciutats i viles de domini reial.
106
17. El rei Alfons I el Cast, presidint una assemblea
de pau i treva.
Les Corts i el poder reial
Segons la teoria medieval, el poder del rei venia de Déu,
però per sota d’aquesta teoria pervivia la idea de l’origen
electiu de la monarquia, és a dir, que el poder del rei
provenia del seu reconeixement per part dels súbdits.
En uns casos, el jurament del rei era un tràmit
protocol·lari, però en d’altres el futur rei havia de jurar
fidelitat als furs i privilegis del regne si volia ser reconegut
com a tal. Aquest és el cas dels regnes de la corona
d’Aragó (18).
En els períodes de crisi i feblesa del poder reial es va
accentuar el poder de les Corts sobre la monarquia. Els
monarques, però, van intentar limitar el poder de les Corts.
S’ha de tenir en compte que les competències de les
Corts eren diferents segons els regnes. A Castella,
per exemple, la monarquia va afermar el seu poder,
i les Corts van veure reduïdes les seves atribucions
a les estrictament fiscals. A Catalunya, les Corts,
a més a més de tenir atribucions fiscals, tenien
competències legislatives, i amb els privilegis de què
gaudien limitaven el poder del rei (19).
7 EXPRESSIÓ ESCRITA. Pensa i redacta un text
breu que respongui les preguntes.
• A les Corts medievals estava representada
tota la societat? Argumenta la resposta.
• Per què cada regne tenia les seves Corts?
8 UTILITZA LES TIC. Consulta la pàgina http://
www.bibliotecagonzalodeberceo.com/
berceo/lacarra/cortesmedievales_indice.htm
i elabora un treball sobre la diferència entre
les Corts de Castella i les de la corona
d’Aragó.
 Els regnes cristians d’Hispània  5

19. Corts medievals. Alfons III va convocar Corts a Montblanc, com a comte de Barcelona, l’any 1333.

L’origen de les Corts castellanes L’origen de les Corts catalanes

Les Corts deriven de la cúria règia. Aquesta Les assemblees de pau i treva de Déu eren unes institucions
era un organisme de tipus consultiu integrat en les quals van confluir clergues i pagesos inquiets per la
per grans magnats, alts dignataris eclesiàstics violència dels senyors feudals. Amb aquestes assemblees
i oficials de la casa del rei. La cúria règia es pretenia imposar treves setmanals als nobles violents.
celebrava dos tipus de reunions, unes de L’objectiu de l’Església era posar fre a la violència feudal, però
caràcter ordinari i d’altres, amb assistència no eliminar-la.
del màxim nombre possible de prelats,
L’assemblea de pau més antiga coneguda a Catalunya és la
abats i nobles, de caràcter extraordinari.
celebrada a Toluges (Rosselló) el 1027, que va presidir l’abat
La convocatòria de la cúria règia
i bisbe Oliba. Mitjançant les assemblees de pau, l’Església va
extraordinària, també anomenada cúria plena,
assumir la direcció temporal del país, en l’espera que l’autoritat
només es feia en ocasions molt especials,
comtal la recuperés. Refet el poder comtal durant el segle xii,
com ara la jura d’un hereu, una situació
l’Església va cedir als comtes la presidència de les assemblees,
econòmica angoixant de la monarquia o la
moment en què la pau de Déu es va convertir en pau del
necessitat de legislar amb caràcter general.
comte.
La transformació de la cúria plena en Corts
El sector urbà es va beneficiar també de la protecció oferta
es produí quan es va regularitzar l’assistència
per aquestes assemblees al comerç i als mercaders. La Pau
a les reunions de representants de les ciutats
i Treva de Déu es va convertir en una institució fornidora de
i viles del regne. Tradicionalment s’ha
dret i les seves normes van quedar recollides en els Usatges
assenyalat la data de 1118 com la del
de Barcelona, primer codi legislatiu català. Al segle xiii, les
naixement de les Corts. Efectivament, en la
assemblees de pau i treva de Déu es van transformar en les
cúria règia extraordinària convocada pel
Corts.
monarca lleonès Alfons IX per aquella data,
van estar presents delegats de les ciutats del Mercè Aventin, La Catalunya feudal, 2005 (Adaptació).
regne («electis civibus ex singulis civitatibus»,
diu el text conservat de la reunió). Algun autor
ha avançat fins a l’any 1170 la presència dels
burgesos en la cúria règia lleonesa. 9 COMPRENSIÓ LECTORA.

Julio Valdeón, Castilla: Do hay reyes, no • Què era la Cúria règia?

mandan leyes, 1985 (Adaptació). • Què eren les assemblees de pau i treva de Déu?

107
4 L’avanç dels regnes cristians i la convivència cultural
20.  Barri jueu de Sagunt.
10 INTERPRETA ELS MAPES.
• Descriu l’evolució de la frontera
entre els regnes cristians i al-
Àndalus entre els segles XI i XIV.
• Fes un balanç de la situació
territorial al principi del segle XIV.
• Quin va ser l’últim regne
musulmà de la península Ibèrica?
11 EXPRESSIÓ ESCRITA.
• Defineix els conceptes següents
tenint en compte el context
històric: comtat, cristià, fur,
jueu, mudèjar, musulmà i paries.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Fins on van arribar els regnes
cristians al segle xiii?
• En què va consistir la repoblació?
• Per què la dissolució del califat
de Còrdova va afeblir al-Àndalus?
• Com va ser la convivència entre
jueus, cristians i musulmans?
Pensa. En el procés de
repoblament, quins aspectes
consideres més importants: els
polítics, els econòmics o els
religiosos? Argumenta la resposta.
108
L’avanç fins al Duero
Durant els segles ix i x els regnes cristians van avançar cap al
sud fins a la vall del riu Duero. Aquesta zona no interessava
als musulmans i havia quedat gairebé deserta. L’avanç cristià
no va ser només militar; es va basar en la colonització de la
terra per grups de pagesos que van formar petits llogarets.
La conquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre
L’any 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i al-Àndalus es
va dividir en regnes de taifes (21). Els regnes cristians van
aprofitar la feblesa de les taifes per expandir-se cap al sud. Per
evitar atacs, els regnes musulmans pagaven paries (tributs)
als regnes i comtats cristians.
Durant els segles xi i xii, Portugal i Castella van arribar més
enllà del riu Tajo (22). A l’est, Aragó va conquerir Saragossa i
Terol, mentre que els comtats catalans es van expandir cap
al sud, i van ocupar els territoris entre el Llobregat i l’Ebre i les
zones interiors de Lleida, que es van repoblar (23). Després de
conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions,
dominades per una ciutat o vila. Per afavorir l’emigració, els
reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de pobla-
ment a aquestes viles (25).
La conquesta de la vall del Guadalquivir, la costa
mediterrània i les Balears
El 1212 la derrota musulmana a la batalla de Las Navas de
Tolosa va obrir el territori d’al-Àndalus als exèrcits cristians.
Portugal va conquerir l’Algarve, Castella va fer seves Andalu-
sia i Múrcia, mentre que la corona d’Aragó es va expandir per
València i les Balears (24).
Les tres cultures
Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien
una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musul-
mans, els cristians i els jueus. El més habitual era que
aquests grups no s’integressin: vivien en barris separats, no es
casaven entre ells i mantenien cadascun els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren mu-
sulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es
comprometien a respectar-ne els costums. Però les seves con-
dicions de vida van empitjorar a partir del segle xiii i molts van
emigrar a Granada. L’altre grup era el dels jueus. Les relaci-
ons amb la resta de la població van ser tenses, sobretot des del
segle xiv, i sovint van ser perseguits (20).
 Els regnes cristians d’Hispània  5

mar Cantàbric mar Cantàbric

IA
Santiago ASTÚRIES

LÍC

RA
NAVARRA

GA

R
COMTATS Lleó

VA
CAS
ARAGONESOS COMTATS ARAG

NA
AT LÀ N TI C
LLEÓ Ó COMTATS
AT LÀ N TI C

AL

A
TEL
CATALANS CATALANS

TELL
EÓ
TUG
SARAGOSSA LLEIDA

LA

LL
Saragossa Barcelona

POR

CAS
TORTOSA

IT
ALBARRASÍ

ÀV
Toledo

OR
TOLEDO

O CE À
O CE À

BADAJOZ VALÈNCIA
DÉNIA IMPE

LM
RI

A
MÚRCIA mar Mediterrani
SEVILLA CÒRDOVA mar Mediterrani
AL-FAGAR Sevilla
GRANADA ALMERIA Almeria
ARCOS MÀLAGA Territoris cristians
Territoris cristians
ALGESIRES Imperi almoràvit
Regnes de taifes

21. LA FRONTERA ENTRE AL-ÀNDALUS I ELS TERRITORIS 22. LA FRONTERA ENTRE AL-ÀNDALUS I ELS TERRITORIS
CRISTIANS EL 1031 CRISTIANS EL 1100

mar Cantàbric mar Cantàbric

RA

Lleó NAVARRA
R
VA

Lleó
NA

CORONA Pamplona
AT LÀ N TI C

AT LÀ N TI C
CORONA
688125u05p109_1 D’ARAGÓ 688125u05p109_2
C O R O N A Saragossa
L

Saragossa
GA

DE Barcelona D E Barcelona
CORONA
Salou

L
RTU

GA
CASTELLA C A S T E L L A

RTU
PO

Toledo D’ARAGÓ
Palma
DE

Toledo
O CE À

O CE À
València València

PO
HA

IMPERI Lisboa
O

M
Còrdova AL Alacant
Múrcia mar Mediterrani
Jaén mar Mediterrani
Sevilla Granada Granada
Territoris cristians GRANADA Territoris cristians
Imperi almohade Regne nassarita

23. LA FRONTERA ENTRE AL-ÀNDALUS I ELS TERRITORIS 24. LA FRONTERA ENTRE AL-ÀNDALUS I ELS TERRITORIS
CRISTIANS EL 1200 CRISTIANS EL 1300

SABER-NE MÉS
688125u05p109_3 688125u05p109_4
Les cartes de poblament
Les cartes de poblament –i les de franquesa– eren
concessions que feien els reis o els senyors a una població
amb l’objectiu de consolidar el poblament d’un lloc
o estimular-ne la repoblació.

Carta de poblament de Lleida

Cal que tots els homes sàpiguen que jo, Ramon,
comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès
de Lleida i Tortosa, i jo, Ermengol, comte d’Urgell,
que tinc en possessió Lleida de mans del comte
de Barcelona, us donem a tots els pobladors
i habitants o residents de la ciutat de Lleida, tant
presents com futurs, les cases, patis, horts, finques
i tota la ciutat de Lleida, tant construïda com
destruïda, dins i fora dels murs, perquè habiteu,
pobleu i hi edifiqueu cases.
25. 
Carta de poblament.

109

26. Torre mudèjar de San Martín
(Terol).
27. Catedral de Toledo. Es va
començar a construir l’any 1226.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quins són els trets
característics de l’art asturià?
• Per què l’arquitectura
mossàrab té elements
d’influència islàmica?
• Quin és l’element constructiu
que identifica l’arquitectura
mudèjar?
Pensa. Les manifestacions
artístiques peninsulars són el
resultat d’intercanvis culturals?
Raona la resposta.
110
5 L’art medieval peninsular
L’art asturià
Entre els segles viii i x, a Astúries es va desenvolupar un art ori-
ginal, l’anomenat art asturià.
Les restes més interessants es troben a Oviedo i als seus voltants.
Es tracta de petites esglésies de pedra, com San Miguel de Lillo o
San Julián de los Prados. Però, sens dubte, l’edifici més conegut
és Santa María del Naranco, que va ser construït com a palau,
tot i que posteriorment es va utilitzar d’església (28 a 30).
L’art mossàrab
A l’interior dels regnes cristians va sorgir en el segle x un estil
artístic anomenat mossàrab, perquè el van desenvolupar els
cristians mossàrabs fugits d’al-Àndalus.
L’interior de les esglésies té un aspecte oriental, ja que s’utilitzen
arcs de ferradura i capitells que recorden l’art musulmà. L’esglé-
sia de San Miguel de Escalada (Lleó) n’és el millor exemple. Tam-
bé són característics de l’art mossàrab els beats, uns manuscrits
religiosos amb il·lustracions de molta qualitat, com la famosa
obra del beat de Liébana.
L’art mudèjar
En el segle xii va sorgir a la ciutat de Sahagún (Lleó) un nou
estil artístic que es va anomenar mudèjar. El nom prové de les
colles de manobres musulmans que es van contractar per cons-
truir diverses esglésies cristianes. El nou estil es va caracteritzar
per utilitzar el fang cuit com a material de construcció. Les
mostres principals d’aquest estil es troben a Lleó, Toledo i Terol
(26). També n’hi ha exemples a Andalusia.
El romànic i el gòtic castellans
A Castella es van fer obres importants d’estil romànic. Desta-
quen les esglésies de San Martín de Frómista (Palència)
i San Isidoro de León, i una part de la catedral de Santiago de
Compostel·la, de la qual destaca el pòrtic de la Glòria, obra del
mestre Mateo. Quant a l’escultura, sobresurten els treballs de
les façanes i els capitells. Pel que fa a la pintura, destaquen els
frescos de la cripta de San Isidoro de León.
Més endavant, també es van construir importants edificis gò-
tics, com les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo (27), del segle
xiii . A més, Castella va aixecar un nombre molt important de
castells medievals, com el de la Mota, a Medina del Campo (Va-
lladolid), o ciutats emmurallades, com Àvila.
 Els regnes cristians d’Hispània  5

SABER FER DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Interpretar un edifici: l’església de Santa María del Naranco

L’església de Santa María del Naranco, situada al vessant
sud del mont Naranco, prop d’Oviedo, és un dels millors
exemples del preromànic asturià. Es tracta d’una obra del
segle IX realitzada en fusta, maó i pedra porosa. L’edifici té
dues plantes, cada una dividida en tres seccions, de les quals
la central és la més llarga. A la planta superior o planta noble
s’accedeix per una doble escala exterior. A tots dos extrems
de la planta hi ha dos porxos que serveixen de mirador.
Inicialment no era una església sinó un edifici annex
a un conjunt palatí construït per al descans del monarca.

Característiques bàsiques
•  On és?
•  Quan es va construir?
•  De quins materials està fet l’edifici?
•  A quin estil pertany?
Descripció 28. Exterior de l’església de Santa María del Naranco
(Oviedo). És d’estil preromànic asturià.
•  Quina forma té?
•  És un edifici gran o petit?
•  Quantes plantes formen el conjunt?
•  Quantes seccions formen cada planta?
•  Com s’accedeix a la planta superior? Sala central Mirador
•  Quina és la funció de les seccions extremes
de la planta superior? Bany
•  Quin tipus d’arc utilitza?
•  Les parets estan reforçades? Si la resposta
és afirmativa, digues com.
Funció
•  Per a què és feia servir inicialment?
•  Quin ús se li va donar posteriorment?

FES-HO AIXÍ
12 Interpreta
l’edifici a partir de l’esquema
precedent.

Vestíbul
Mirador

Caldera

30. Planta superior de l’edifici. 29. Interior de l’església de Santa María del Naranco.

111
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL

13 ESQUEMA. Copia i completa la taula.

LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Localització Característiques Expansió

Astúries-Lleó

Navarra

Aragó

Comtats catalans

Castella

El temps • Límits del comtat de Castella.

14 Ordena
• Santiago de Compostel·la.
cronològicament els fets següents:
• Oviedo.
• Reconeixement del Honrado Concejo de la Mesta.
• Lleó.
• Dissolució del califat de Còrdova.
• Burgos.
• Batalla de Las Navas de Tolosa.
• Batalla de Covadonga. • Zamora.

• Independència del comtat de Castella. • Toro.

15 Elabora una línia del temps sobre l’evolució del regne Conceptes
asturià i lleonès entre els segles VIII i XI.
17 Defineix els conceptes següents: beat, carrerada,
catedral, comtat, Corts, cristià, dinastia, fur, frontera,
jueu, incursió, marca, mesta, mossàrab, mudèjar,
musulmà, paries, pelegrinatge, rei, regne, senyoria, serf.
700 1300

18 Explica què anomenem poblament i què eren

El territori les cartes de poblament i de franquesa.

16 Elabora un mapa històric de la part septentrional

Valora i argumenta
de la península Ibèrica amb els elements següents:
• Regne de Lleó. 19 Respon.

• Comtat de Castella. • Com és que durant l’edat mitjana a la península Ibèrica

• Regne de Navarra. hi havia cultures i religions diferents?
• Califat de Còrdova. • Valora la importància històrica i cultural de l’existència
• Frontera amb l’islam. de cultures i religions diferents durant l’edat mitjana
• Batalla de Covadonga. a la península Ibèrica.

112
 Els regnes cristians d’Hispània   5

Organització política, estructura econòmica 22 Explica el perquè del repoblament demogràfic

i manifestacions artístiques
del territori guanyat als musulmans.
20 Assenyala les característiques de la corona de Castella.
23 Els cristians, els musulmans i els jueus a la península
Ibèrica.
Corona de Castella
•  Explica els orígens diferents dels regnes cristians
Polítiques peninsulars.
•  Per què Castella es va convertir en un regne
Econòmiques i els comtats catalans no?
•  Indica les diferències polítiques entre els regnes
Artístiques cristians i el califat cordovès.
•  Quina civilització creus que ha influït més en la nostra
Culturals cultura, la cristiana, la musulmana o la jueva?
Argumenta la resposta.

Un procés: l’expansió cap al sud dels regnes

cristians.

21 Explica com es va produir l’avanç dels regnes cristians

cap al sud peninsular. Tingues en compte les qüestions
geogràfiques, cronològiques, militars, demogràfiques
i culturals.

COMPROMESOS

El llegat de l’edat mitjana

peninsular

La confrontació dels nuclis de resistència cristiana

contra l’islam ha marcat profundament la història
posterior de la península Ibèrica.
31. El patrimoni monumental. Muralla medieval de la ciutat
•  Les unitats territorials. Es van formar diverses d’Àvila.
àrees polítiques i culturals: Portugal, Castella,
Navarra, Aragó, Catalunya, etc. 24 Arquitectura

•  La religió. El cristianisme es va imposar •  Quin tipus de construcció és?

com a religió a tota la península Ibèrica.
•  Quina funció tenia?
• Les llengües. Van sorgir una sèrie de llengües •  De quina manera va condicionar el creixement
romàniques derivades del llatí: català, castellà, i la transformació de la ciutat?
gallec...
•  És necessari conservar-la? Raona la resposta.
•  L’urbanisme. La construcció de muralles per
•  Quina funció té actualment?
defensar les ciutats va condicionar l’estructura
i el creixement dels nuclis urbans. 25 Les llengües
•  L’art romànic i el gòtic. Amb les rutes de
•  Quines llengües romàniques es parlen oficialment
peregrinació i l’expansió del cristianisme es van
a Espanya?
desenvolupar els estils romànic i gòtic.
•  Indica cinc paraules o noms catalans que tinguin origen
•  L’art mudèjar. La utilització de treballadors
àrab.
musulmans en la construcció d’edificis i esglésies
va impulsar l’estil mudèjar. •  Busca tres paraules catalanes d’origen hebreu.

113
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Elaborar i comentar un organigrama

L’organigrama és un tipus d’esquema que permet representar gràficament els diferents

elements d’una organització (econòmica, política...) o d’una estructura (social, de poder...).

Els organigrames, per ser eficaços, han de complir les condicions següents:
• Han de ser clars i fàcils d’entendre.
• Han d’incorporar únicament la informació imprescindible.
• La informació s’ha d’organitzar jeràrquicament.
• Es poden fer servir tipus de lletra diferents per establir diferències jeràrquiques.
• Les relacions entre els diferents nivells s’indicaran a través de línies o fletxes.

26 Amb els elements i funcions següents, completa • Òrgan suprem de justícia.

l’organigrama de les institucions de govern del regne • Aconsellaven el rei.
de Castella. • Estaven subordinades al poder del rei.
• REI.
27 Analitza i comenta les característiques de l’estructura
• CORTS.
institucional de la Castella medieval.
• Hisenda.
• Governava. • Qui concentrava el poder?
• Òrgan assessor en les tasques de govern. • Quines eren les funcions del rei?
• Aplicava i canviava les lleis. • Les Corts eren independents?
• Votaven els impostos sol·licitats pel rei. • Quines competències tenien les Corts?
• Òrgan administrador dels béns del regne. • Quina institució s’encarregava d’administrar l’economia
• Feien peticions al monarca. del regne?
• Impartia justícia. • Què vol dir òrgan suprem de justícia?

ORGANIGRAMA DE LES INSTITUCIONS DE GOVERN

I ADMINISTRACIÓ DEL REGNE DE CASTELLA

REI ……

• •
• •
• •
•

Consell Reial Audiència ……

…… …… ……

114
 Els regnes cristians d’Hispània  5

RESOL UN CAS PRÀCTIC. El call de Jaén

porta de
Martos
Castell de Muralla Nord
Santa Catalina
porta
Nueva
El call de Jaén, un llegat poc conegut porta del
Aceituno

A la ciutat de Jaén, les dades històriques sobre jueus són

escasses i inconnexes, per bé que els experts han sabut
ubicar perfectament l’epicentre del que va ser el call jueu
de la ciutat. [...] Sabem que la primera referència
porta
documental que en tenim data de l’any 612 dC, quan el rei Call
del Sol

Sisebut va trametre una missiva a diverses ciutats, entre porta de porta de

Baeza
les quals hi havia Jaén, per mitjà de la qual es recordava Granada

la prohibició als jueus de tenir esclaus cristians, fet que

porta de
demostra que en aquesta ciutat ja hi havia població jueva San Agustín
que tenia poder suficient per permetre’s no complir porta de
Santa María
aquesta normativa. porta raval de
porta
Noguera las Monjas
N Barrera
A partir d’aquest moment trobem algunes notícies sobre
els jueus de Jaén, entre les quals destaca la gran figura
de Hasday ibn Šaprut (915-970). Va ser un personatge escala
0 200 porta
important en el califat de Còrdova, en què va exercir Coracha
del Ángel
metres
els càrrecs d’ambaixador i metge d’Abd al-Rah.maˉn III i va
arribar a assolir llocs de rellevància a la cort musulmana.
El 1246, quan Ferran III pren la ciutat de Jaén, trobem 32.  Localització del call de la ciutat de Jaén.
documents que demostren l’existència d’una nombrosa
població jueva, i sabem que a mitjan segle XIII, segons
aquests documents, el call de Jaén tenia una grandària rep també el call antic, on moltes d’aquestes famílies
considerable. A pesar que el 1391 representarà, segons continuaran ocupant les cases. A partir d’aquesta època
la majoria dels estudiosos, el final de la presència jueva ho faran de manera més «silenciosa», per dir-ho així, ja que
a Jaén, diverses persecucions contra els jueus conversos de fet el 1483 s’estableix en ple call el Tercer Tribunal de la
al llarg del segle XV i l’actuació del Tribunal de la Inquisició Inquisició, perquè sembla que Jaén era un dels indrets amb
contra els judaïtzants, fins ben entrat el segle XVIII, ens més presència de jueus conversos. Recentment s’ha
mostren una presència criptojueva durant uns quants efectuat una excavació arqueològica on se suposa que
segles més a la ciutat. estava instal·lat aquest tribunal [...].

Amb l’expulsió dels jueus de la ciutat de Jaén, les seves Vicente Barba, Francisca Alcalá, Alberto Fernández i
sinagogues es converteixen en esglésies cristianes, una de Manuel Jesús Torres, Arqueología en la judería de Jaén,
les quals ho fa sota l’advocació de la Santa Creu, nom que 2009 (Adaptació).

28 Llegeix la notícia, busca informació i respon. • Per què es va trencar la convivència entre cristians
• Com sabem que a Jaén hi havia un call? i jueus?

• Qui era Sisebut? Quan va regnar? • Per què les sinagogues van ser convertides
• Per què va ser important Hasday ibn Šaprut? en esglésies cristianes?
• Què era el Tribunal de la Inquisició? • Quines dificultats plantegen les excavacions en nuclis
• Què és el criptojudaisme? urbans?

• El descobriment de restes arqueològiques de la cultura

29 Investiga i respon.
jueva en una ciutat pot beneficiar la indústria
• Per què els jueus vivien en barris tancats? turística? Si la resposta és afirmativa, indica
• Quina era la funció de les sinagogues? de quina manera.

30 Opina. 31 UTILITZALES TIC. Consulta el web Caminos

• Va ser important la comunitat jueva peninsular? de Sefarad. Red de juderías de España i elabora
Argumenta la resposta. un mapa de la localització dels calls espanyols.

115
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA

Què caracteritza l’art mudèjar?

Els musulmans que es van quedar dins del territori
conquerit pels cristians van rebre el nom de mudèjars
i molts d’ells van treballar en la construcció d’edificis
nous. És precisament per aquesta raó que algunes
esglésies cristianes van incorporar materials
i elements decoratius de l’art islàmic.
L’art mudèjar es va desenvolupar entre els segles
XI i XVI, per això l’arquitectura mudèjar es caracteritza
per barrejar elements dels estils romànic i gòtic
amb d’altres propis de l’arquitectura musulmana,
com l’arc de ferradura. Una altra característica
de l’arquitectura mudèjar és la utilització del
guix, de la fusta i del maó com a materials constructius.

33. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES OBRES D’ESTIL

MUDÈJAR DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

34. Església de San Tirso de Sahagún, a Lleó (s. XII).

mar Cantàbric Un dels millors exemples romanicomudèjar
castellanolleonès.

Sahagún Burgos
Astudillo
Tordesillas
Peñafiel
Medina del Campo
Madrigal
A T L À N T I C

de las Arévalo
Altas Torres Calataiud

Terol

Toledo Ocaña

Guadalupe
O C E À

Còrdova mar
Mediterrani
Sevilla

Romànic mudèjar
Gòtic mudèjar

35. Saló dels Ambaixadors dels Reales Alcázares

de Sevilla. Obra mudèjar del segle XIV.

32 INTERPRETA EL MAPA. 33 UTILITZA LES TIC. Busca imatges de les obres d’estil
• Agrupa per comunitats autònomes les obres mudèjar assenyalades en el mapa i elabora un catàleg
del mapa. fotogràfic amb la fitxa corresponent per a cada fotografia.

• On hi ha una concentració més elevada d’edificis

34 INTERPRETA LES FOTOGRAFIES.
mudèjars?
• A quin estil pertanyen el major nombre d’obres, • Quin material constructiu es va utilitzar a l’església
al romànic mudèjar o al gòtic mudèjar? de San Tirso de Sahagún?
• De quin tipus són els arcs del saló d’Ambaixadors
dels Reales Alcázares de Sevilla?

116
APRENENTATGE COOPERATIU Els regnes cristians d’Hispània   5

L’evolució dels estils arquitectònics medievals hispànics

L’avanç dels regnes cristians cap al sud va representar una repoblació i recristianització dels territoris ocupats. Els cristians
van construir nombroses esglésies i catedrals com a mostra de la seva voluntat de consolidar el territori conquerit i com a
forma d’agraïment a Déu. Com que els enfrontaments amb els musulmans es van allargar durant molts segles, l’estil
dels edificis religiosos que s’hi construïen va anar canviant, és per això que hi ha l’estil asturià, el mossàrab, el mudèjar,
el romànic i el gòtic. Et proposem un viatge pel territori peninsular per conèixer els diferents estils.

36. Monestir de San Miguel de 37. San Miguel de Lillo 38. San Martín de Frómista

Escalada (Lleó). Edifici d’estil (Oviedo). Església d’estil (Palència). Església d’estil
mossàrab. asturià. romànic.

mar Cantàbric
O C C I TÀ N I A
Oviedo

R EG N E REGNE
San Miguel DE
D E LLEÓ
Lleó de Escalada NAVARRA
Taüll
Frómista ARAGÓ
C ATA LU NYA
R EG N E
DE
REGNE C A STELLA
OCEÀ DE
PORTUGAL
ATLÀNTIC

AL-ÀNDALUS
mar Mediterrani
39. Catedral
40. Sant Climent de Taüll.
de Lleó. Edifici
Església d’estil romànic.
d’estil gòtic.

35 Treballeu en grups de 3 i responeu les preguntes.

ET RECOMANEM
•  Quina és la funció principal d’una església?
•  Quina diferència hi ha entre una església i una catedral? Dos llibres:
•  Quina diferència hi ha entre Església i església? Jesús SÁNCHEZ ADALID, El mozárabe, 2001 i El camino
mozárabe, 2013.
36 UTILITZA LES TIC. Treballeu també en grup.
• Busqueu informació sobre els edificis fotografiats Una sèrie documental:
i elaboreu una fitxa sobre cada un. Indiqueu-ne Las claves del Románico. Península Ibérica (rtve.es).
la localització, l’any o període de construcció,
Un lloc web:
les característiques i l’estil.
Asociación de amigos del arte altomedieval español.
• Proposeu altres edificis situats més al sud. Indiqueu-ne http://www.altomedieval.com/
la localització, el nom i les característiques.

117
 6 La Catalunya medieval

SABER

• Com es van formar els comtats

catalans.
• Quin paper va tenir la casa
comtal de Barcelona.
• Com es va constituir la corona
d’Aragó.
• Com va ser l’expansió territorial.
• Quines eren les característiques
de les institucions de govern.
• Com es va produir i quines van
ser les conseqüències de la crisi
del segle XIV.
• Com va ser la recuperació
del segle XV.
• Els aspectes essencials
de l’economia i la societat.
• Les característiques de l’art i la
cultura a la Catalunya medieval.

SABER FER

• Interpretar fonts d’informació

diverses per entendre un tema.
• Identificar un grup social
o religiós a través de la
indumentària.
• Descobrir informació dels oficis
a través dels noms dels carrers.

ENS FEM PREGUNTES. Qui van ser els almogàvers?

Sembla que la paraula almogàver deriva de l’àrab i significa ‘el qui fa
algares o ràtzies’. Es tractava de soldats mercenaris al servei dels
regnes cristians de la península Ibèrica que, a partir del segle xiii, van
fer incursions dins de territori musulmà. Podien cobrar soldada, però
el més freqüent era que visquessin del botí. Lluitaven en cossos
d’infanteria d’entre cinc i quinze homes, i estaven especialitzats
en operacions ràpides de càstig i saqueig. Pere II el Gran se
n’emportà uns 15.000 en l’expedició a l’Àfrica i Sicília (1282)
i Roger de Flor, uns 4.000 a Constantinoble (1303). Es deia que eren
soferts i valerosos, però també uns enemics temibles i despietats.
 COM HO SABEM? INTERPRETA LA IMATGE

El cronista Bernat Desclot, autor de la crònica de la corona • Què significa la paraula ràtzia?
d’Aragó coneguda amb el nom de Llibre del rei en Pere d’Aragó • Quines armes duien els
e dels seus antecessors passats ens ha deixat una descripció almogàvers?
detallada: «Aquestes gents qui han nom ‘almogàvers’ són unes
gents qui no viuen sinó d’armes, e no estan en ciutats ne en viles, • Per què lluitaven?
sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns • Qui era Roger de Flor?
una jornada o dues, enlladroint e apresent, e en traen molts
sarraïns preses e molt d’altres haver. E d’aquell gasany viuen,
e soferen de grans malanances que altre hom no podria sofrir;
que ben estaran dos jorns sense menjar, si mester llur és, o
menjaran de les herbes dels camps que sol no s’ho preen res.»

Casquet

Gonella
(camisa
curta)

Coltell

Sarró
Pantaló
de pell

Dues llances

Polaines
de cuir

Avarques
1 La formació dels comtats catalans

La Marca Hispànica

A la segona meitat del segle viii, els francs, que havi-

en aturat l’avanç musulmà a Poitiers (732), van
mantenir una pressió constant sobre la frontera
nord d’al-Àndalus. Durant el regnat de Pipí el Breu,
van ocupar Tolosa i poc temps més tard els territoris
de les ciutats de Nimes, Besiers i Narbona, que for-
maven la Septimània. Des d’aquesta posició van
oferir avantatges als pobladors que volguessin esta-
blir-se en les terres conquerides. Aquesta política va
donar prestigi al regne franc entre la població hispa-
1. 
La llegenda de les quatre barres. La llegenda ens
novisigoda que habitava els territoris al sud dels Pi-
diu que Carles el Calb va atorgar l’emblema de les
quatre barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort,
rineus i això en va facilitar, més tard, la instal·lació.
després d’una batalla contra els sarraïns, i que les
Durant el regnat de l’emperador Carlemany (768-
va pintar sobre l’escut daurat amb la sang del comte
moribund.
814), es van dur a terme diverses incursions al sud
La primera mostra documentada de l’escut català és dels Pirineus. L’any 785 la presència d’un exèrcit
al sepulcre de Ramon Berenguer II, mort l´any 1082. franc va facilitar que els habitants de Girona els lliu-
ressin la ciutat. Poc després, eren ocupats els territo-
Guifré I el Pelós ris de l’Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Ribagorça.
(878-897)
L’any 801, després d’un llarg setge, Barcelona va ser
presa per un exèrcit conduït per Lluís el Piadós, fill
Sunyer I Guifré II, Borrell I de Carlemany. Poc després, la conquesta es va estabi-
(897-947) (897-911) litzar en una línia fronterera dibuixada per l’eix Llo-
bregat-Cardener, el Segre mitjà i la Conca de Tremp.
El territori comprès entre aquest eix fronterer i les
Borrell II (947- 992) Miró I (947-966) Corberes i la plana del Rosselló va ser part integrant
de la Marca Hispànica i frontera sud de l’imperi ca-
Ramon Borrell I (992-1018) rolingi. Es considera que va formar el nucli més antic
de Catalunya i per això es coneix amb el nom de Ca-
Berenguer Ramon I (1018-35) talunya Vella.

Ramon Berenguer I (1035-76)

L’origen i la independència dels comtats

Els francs van dividir el territori en jurisdiccions

Ramon Berenguer II Cap Berenguer Ramon II administratives sense vincles entre aquestes, al
d’Estopes (1076-82) el Fratricida (1076-96) capdavant de les quals hi havia un comte nomenat
directament pel rei, i del qual eren vassalls. A l’inici
Ramon Berenguer III del segle ix hi havia sis comtats: Pallars, Ribagorça,
el Gran (1097-1131) Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Bar-
celona (3). Al començament, els comtes eren nome-
Ramon Berenguer IV Peronella d’Aragó nats d’entre els membres de l’aristocràcia franca
(1131-62) = (1137-64)
però, amb el temps, el desinterès i les lluites internes
2. 
LA CASA COMTAL DE BARCELONA. De Guifré d’aquell regne van motivar que fossin nomenats
el Pelós a Ramon Berenguer IV. comtes membres del grup local privilegiat.

120
 La Catalunya medieval  6

R E G N E Perpinyà
D E L S F R A N C S
Prada ROSSELLÓ
PALLARS CONFLENT
Puigcerdà VALLESPIR
la Seu
Sort d’Urgell
RIBAGORÇA Castelló
CERDANYA d’Empúries
BESALÚ
URGELL Besalú
Tremp EMPÚRIES
Berga
BERGA Vic
Girona
OSONA
GIRONA
Manresa

Lleida BARCELONA

E M I R AT D E C Ò R D O VA
Barcelona

mar
Mediterrani

Tortosa

4. 
El comte Guifré el Pelós. Rotlle
genealògic del Monestir de Poblet
3. 
ELS COMTATS CATALANS AL FINAL DEL SEGLE IX
(Conca de Barberà).

L’any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte

Guifré el Pelós (4), va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte
d’Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona (1). Quan
va morir Guifré, els seus fills van heretar els comtats. A partir
d’aquell moment la transmissió va ser hereditària i va quedar en
mans de les famílies comtals (2) . Les relacions de vassallatge
amb els francs es van anar afeblint, alhora que la política de les
diverses famílies es feia més independent.
L’any 985, davant una important incursió sarraïna, el comte Bor-
rell II no va rebre l’ajut militar dels francs que havia sol·licitat i,
en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s’ha- 1 INTERPRETA EL MAPA.
via trencat. A partir d’aquell moment, els comtes del Casal de • Quants comtats catalans
Barcelona van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania. La inde- hi havia?
pendència formal, però, no es va produir fins el 1258, amb el • Quin dels comtats
tractat de Corbeil. va aglutinar la resta?

2 INTERPRETA LES IMATGES.

CLAUS PER ESTUDIAR
• Descriu la imatge del
quadre de la llegenda
• Què era la Marca Hispànica? de les quatre barres.
• Com es van formar els comtats? • Quin creus que és el valor
• Quan es van independitzar dels monarques francs? simbòlic de les quatre
• Com ho van fer? barres de sang? Raona
• Qui va ser l’iniciador de la casa comtal de Barcelona? la resposta.
• Què va representar el tractat de Corbeil? • Busca informació sobre
Guifré el Pelós i redacta’n
Pensa. Per què el comtat de Barcelona es va convertir en el nucli
una biografia.
aglutinador de la resta de comtats catalans?

121
2 La consolidació del Casal de Barcelona

Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una

política d’aliances matrimonials i de pactes amb els altres
comtats que van consolidar, a poc a poc, l’hegemonia del Ca-
sal de Barcelona.
A mesura que el poder polític es feia més fort, la paraula «Ca-
talania» va començar a utilitzar-se per designar el territori del
conjunt dels comtats. En aquesta tasca van destacar especial-
ment tres comtes de Barcelona: Berenguer Ramon I (1018-
1035), Ramon Berenguer I (1035-1076) i Ramon Berenguer
III (1097-1131) (5). Aquest darrer va ampliar i consolidar, mit- 5. 
Estàtua eqüestre de Ramon
jançant una política hàbil, els dominis del Casal de Barcelona i Berenguer III, el Gran, a Barcelona.
el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes
a relacions de vassallatge.
Durant el segle xi, els pactes que sotmetien a tribut (paries)
l’al-Àndalus van alentir l’ocupació de nous territoris. Aquesta
situació va canviar a l’inici del segle xii quan Ramon Beren-
guer III va ocupar Tarragona (1129). L’Església catalana va
poder restablir la seu d’aquesta ciutat, que va esdevenir inde-
pendent de l’arquebisbat de Narbona.
L’any 1113 Ramon Berenguer III va pactar amb Pisa una expe-
dició conjunta contra els musulmans de l’illa de Mallorca.
L’objectiu era posar fi a les operacions de pirateria que atemo-
rien les poblacions de la costa i entorpien el comerç. Entre 1114
i 1115 una coalició de forces pisanes, catalanes i occitanes
van saquejar l’arxipèlag, però la presència dels almoràvits a la
frontera catalana amb al-Àndalus va obligar els soldats cata- 6. 
Palau Reial Major de Barcelona.
lans a retornar a la Península.

CLAUS PER ESTUDIAR

3 COMPRENSIÓ LECTORA.

«[Els cristians aliats] començaren a veure terres hispanes, però • Durant el govern de quins comtes
es pensaren que eren a terres mallorquines quan llançaren l’àn- es va consolidar el Casal  
cora a la costa de Blanes. [... ] Els homes pengen de les astes de Barcelona?
senyals que amenacen guerra [...]. Agafen o foragiten els indíge- • Per què va ser important Ramon
nes que veuen i els persegueixen pensant que són mallorquins. Berenguer III?
Aquests asseguren que són cristians i catalans».
• De quina manera el pagament  
Liber maiolichinus de gestis pisanorum
de les paries va alentir  
illustribus (s.XII).
el procés de conquesta cristiana?

•  Per què els soldats cristians que arribaren per mar van   • Per què els pisans i els catalans
perseguir els habitants de la costa de Blanes pensant que eren van atacar les Balears?
mallorquins?
Pensa. Per què el territori de la
•  Quin fet històric conta el Liber maiolichinus de gestis pisanorum Catalunya Vella va ser el menys
illustribus? islamitzat?

122
 La Catalunya medieval  6

SABER-NE MÉS

La vida a la Catalunya Vella

Catalunya Vella és una expressió que es fa servir des
del segle XIII. Fa referència al territori més antic de la
Catalunya medieval, on hi havia pagesos de remença.
Les terres de la Catalunya Vella s’estenien inicialment
entre la serra de l’Albera al nord, el massís de Garraf
al sud i la conca del Llobregat a l’oest.

La repoblació del territori

El repoblament de les zones ocupades pels cristians
es feia sota la protecció de la noblesa i dels monestirs.
A l’inici del segle IX es va repoblar el comtat de Girona.
El comte Guifré el Pelós va repoblar l’Alt Urgell, el
Ripollès i la Cerdanya. També va fundar els monestirs
de Sant Joan de les Abadesses (887) (7) i de Ripoll
(888) i va ocupar la Catalunya central. Al 7.  Monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
començament del segle X, la repoblació va arribar
al Montseny, el Maresme, el pla de Barcelona i el Vallès.

La propietat de la terra
Les propietats o masos estaven formats per la casa,
amb poques estances per als habitants, per les
dependències dedicades a les activitats agrícoles
i ramaderes (corrals, pallers i magatzems) i pels camps
de cultiu (8).
La major part de la població vivia al camp, al bosc
o a les muntanyes i els pagesos desforestaven la terra
que volien treballar. Normalment les terres pertanyien
al comte, que les cedia als colons mitjançant l’aprisió,
fórmula jurídica que permetia al pagès accedir
a la propietat de la terra al cap de trenta anys
de treballar-la.
Els nobles i l’Església disposaven de grans extensions
cedides pel comte o altres senyors. Aquestes grans
propietats eren treballades per serfs o per pagesos 8.  Mas de la Creu de Pedra (Solsonès).
lliures en règim de tinença, és a dir, a canvi de
prestacions en espècie o de treball personal al senyor,
noble o eclesiàstic.

Els Usatges de Barcelona

Es coneix amb aquest nom la recopilació
de normes jurídiques, redactades entre els segles
XI i XIII, procedents del dret romà, del dret germànic
9. 
Pàgina
i del conjunt d’usos, lleis i costums que s’havien
il·luminada
anat consolidant amb la formació del feudalisme.
dels Usatges
L’any 1251, durant el regnat de Jaume I, els Usatges en una còpia
assoliren la categoria de referent jurídic per manuscrita
regular alguns aspectes de la vida feudal posterior,
catalana (9). del segle XIV.

123
3 La cultura i l’art romànic català

Catalunya dins dels corrents artístics i literaris

europeus
Les manifestacions artístiques i culturals de la Ca-
talunya dels segles xi i xii estaven estretament vincu-
lades a l’Església i a la noblesa feudals. Les obres
arquitectòniques, escultòriques i pictòriques eren fo-
namentalment religioses i pertanyien a l’estil artístic
romànic, comú a tot l’Occident europeu.
A partir del segle xii, el català, llengua que s’havia
vingut gestant des del segle vii, adoptà carta de natu-
ralesa en textos de caràcter jurídic i religiós, com
les Homilies d’Organyà, el text més antic que es con-
10.  Església romànica de Sant Martí del Canigó.
serva escrit en català. En el camp de la creació literà-
ria, a mitjan segle xii es va introduir a Catalunya la
poesia trobadoresca, escrita en llengua provençal,
també anomenada occitana. Es tractava d’una poesia
culta i refinada, vinculada als valors de la societat
feudal.

L’arquitectura
El romànic arquitectònic català té característiques co-
munes amb la resta de manifestacions europees, però
desenvolupà una sèrie de trets propis, com la ten-
dència a la monumentalitat i la rica decoració
pictòrica i escultòrica. Els especialistes han diferen-
ciat dues etapes:
• El primer romànic, d’influència llombarda, es des-
envolupà entre el final del segle x i el segle xi. Es
caracteritzà per la construcció d’esglésies petites
de planta basilical (d’una sola nau) i coberta de vol- 11. Capitell del claustre del monestir de Sant
ta. L’ornamentació era senzilla i l’exterior estava Cugat. Estil romànic català.
decorat amb arcuacions cegues i bandes llombar-
des. Dos dels exemples més importants són les es-
glésies de Sant Martí del Canigó (10) i Santa Maria
de Ripoll.
• El segon romànic es caracteritzà per la construc-
ció d’edificis de majors dimensions, més alts i amb 4 INTERPRETA LES IMATGES.
obertures a l’exterior més grans. Aquest segon • Descriu les característiques de
període correspon al segle xii. Entre els edificis l’església de Sant Martí del Canigó.
més significatius destaquen la catedral de la Seu • Quina era la finalitat de les escultures
d’Urgell i el monestir de Sant Joan de les Abades- dels capitells?
ses. Malgrat tot, durant aquest segle es van conti- • Busca informació i identifica les
nuar construint esglésies d’estil llombard, com les diferents escenes del frontal de l’altar
de Santa Maria d’Avià.
de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, a la vall de
Boí (12).

124
 La Catalunya medieval  6

DESCOBREIX
Màndorla. Ornament de forma el·líptica que en
aquest cas encercla les figures sagrades de la Mare
Els símbols i les figures d’una pintura de Déu i del Nen. Originàriament era el símbol de les
romànica. esferes celestials. S’utilitzava per ressaltar les figures
encerclades. També rep el nom d’ametlla mística.
L’església de Santa Maria de Taüll es va construir
en el segle XII. A l’absis principal, i sota una capa
de calç, s’hi va trobar una representació
de l’Adoració dels Reis (12).
Mare de Déu com
L’escultura a tron del Nen.
Cal diferenciar dos tipus d’obres:
• 
Les fetes en pedra. Es tracta d’escultures
integrades a l’arquitectura (capitells, elements
de les façanes i portalades). Sobresurten per la seva
qualitat la portalada de Santa Maria de Ripoll i els Apòstols i sants.
capitells del claustre de Sant Cugat del Vallès (11).
• 
L’escultura exempta, tallada sobre fusta
policromada. Predominen les imatges de Crist
i de la Mare de Déu amb el Nen.

La pintura
La pintura es feia sobre les parets de les esglésies
(murs i absis) o sobre taules de fusta, que ocupaven
els frontals i els laterals dels altars (13).
Predominaven les representacions de Jesús, Adoració dels Reis. Melcior apareix com
de la Mare de Déu i dels quatre evangelistes, un ancià; Baltasar, com a home madur, i
acompanyades dels apòstols, els Reis Mags, diferents Gaspar, com un jove.
sants, àngels i arcàngels. Es tractava de pintures amb
una finalitat religiosa i didàctica (transmetre als fidels 12. Absis de l’església romànica de Santa Maria de Taüll,
analfabets el missatge del cristianisme a través a la vall de Boí (Alta Ribagorça).
d’imatges solemnes i entenedores). Les pintures de
les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll
destaquen per la seva qualitat. 5 INTERPRETA LA IMATGE. Descriu l’escena
i assenyala’n el valor simbòlic.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Què és la poesia trobadoresca i en quina llengua

està escrita?
• Indica les característiques de les dues etapes
de l’arquitectura romànica catalana.
• Quin tipus d’imatges predominen en les talles
de fusta policromada del romànic català?
• Sobre quin tipus de suport es feien les pintures
romàniques?
Pensa. Què ens indica la similitud estilística
entre el romànic català i les manifestacions
artístiques d’altres països europeus de la mateixa
època?
13. 
Frontal de l’altar de Santa Maria d’Avià (Berguedà).

125
6 COMPRENSIÓ LECTORA.
En nom de Déu, Jo, Ramir,
per la gràcia de Déu rei
d’Aragó, et dono a tu Ramon,
comte i marquès de Barcelo-
na, la meva filla per muller,
amb tot el regne d’Aragó. I
t’encomano tots els homes
del predit regne en home-
natge i jurament, que et si-
guin fidels en allò que toca a
la teva vida, al teu cos, sense
frau ni engany. Si la meva filla
morís prematurament, i tu
encara visquessis, tinguis la
donació de l’esmentat regne
de manera lliure i immutable
sense cap mena d’impedi-
ment després de la meva
mort.
Fragment del contracte
matrimonial de Ramon Be-
renguer IV i Peronella, 1137
(Adaptació).
• Què hauria passat amb el regne
d’Aragó si Peronella hagués mort
abans que Ramon Berenguer IV?
14. 
CASA COMTAL DE BARCELONA,
UNIÓ DINÀSTICA AMB ARAGÓ
I CONQUESTA I REPOBLACIÓ
DE LA CATALUNYA NOVA
1016-
1017 1035
Ramon Berenguer Ramon
Borrell I Ramon I Berenguer I
1000
CLAUS PER ESTUDIAR
• Com es va formar la corona d’Aragó?
• Qui va ser el primer monarca d’Aragó membre de la casa
comtal de Barcelona?
• Per què amb la unió d’Aragó i dels comtats catalans es va
reactivar la conquesta dels territoris ocupats pels musulmans?
• De quina manera es va afavorir la repoblació dels territoris
conquerits als musulmans?
Pensa. A qui afavorien les cartes de poblament i de franquesa?
126
4 La creació de la corona d’Aragó
La unió dels comtats catalans i Aragó
La mort sense descendència del rei d’Aragó Alfons I el Bataller
(1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella, la seva ne-
boda –i única hereva, filla de Ramir, germà del rei–, i el comte de
Barcelona Ramon Berenguer IV.
Peronella tenia només un any i Ramon Berenguer IV en tenia
vint. El 1137 es va concertar l’enllaç matrimonial, que no es va
celebrar fins el 1150, quan la reina va complir els catorze anys.
Gràcies als acords signats, Ramon Berenguer IV es va convertir
en príncep d’Aragó i governant efectiu del regne, ja que Ramir II
es retirà a la vida contemplativa. El monarca aragonès, però,
conservà el títol de rei fins a la seva mort (1157).
A partir de 1137, doncs, els comtats catalans i el regne d’Aragó
van formar la corona d’Aragó, encara que formalment el pri-
mer rei d’Aragó pertanyent al Casal de Barcelona va ser Alfons
I, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella. Catalunya i Aragó van
conservar les institucions, les lleis pròpies i els trets característics
de cada societat.
La força de la nova entitat política va permetre reprendre la con-
questa dels territoris controlats pels musulmans, que va incloure
les ciutats de Tortosa i Lleida –preses al segle xii– i de la resta de
territoris del sud que constituirien la Catalunya Nova (14).
Per facilitar la repoblació es van utilitzar cartes de poblament i
de franquesa, que atorgaven terres i facilitats fiscals als nous
pobladors. En aquesta tasca van ser importants els ordes reli-
giosos, com el Cister, que van rebre dels monarques terres per
instal·lar-s’hi. Els monestirs, com el de Santes Creus i el de Po-
blet, van dirigir els nous pobladors i els van prestar assistència.
Presa de Tortosa 11481149 Presa de Lleida
Unió dinàstica 1337 1195-
1076 1082 1131 1162 1196 1213 1276
Ramon Ramon Ramon Alfons I Pere I Jaume I
Berenguer II Berenguer III Berenguer IV el Cast el Catòlic el Conqueridor
1100 1153 Fundació de Poblet 1200 1300
7 INTERPRETA LA LÍNIA
DEL TEMPS.
• Quan es va produir la unió
dinàstica?
•  De qui era fill Alfons I el Cast?
• Quina relació hi ha entre la
presa de Tortosa i de Lleida i
l’establiment de monestirs,
com el de Poblet?
 La Catalunya medieval  6

SABER-NE MÉS

Poblet, un monestir de repoblació

L’any 1150, Ramon Berenguer IV va demanar a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (comtat de
Narbona, actualment França) que enviés una comunitat de monjos a unes terres acabades d’ocupar al que seria
la Catalunya Nova. El comte rei oferí a la comunitat unes terres situades als peus de les muntanyes de Prades
(Conca de Barberà). Posteriorment, molts fidels van fer més donacions i d’aquesta manera van contribuir a
l’ampliació de les propietats del monestir.
Els monjos van arribar l’any 1151, s’hi van establir a partir del 1153 i a poc a poc van aixecar el conjunt monàstic.
La comunitat era autosuficient, cultivava la terra i disposava de granges i ramats. El monestir, que es va
constituir en senyoriu feudal, va esdevenir un important focus de cristianització i repoblació (15, 16 i 17).

Les parts del conjunt
Inicialment estava format per l’església,
el claustre (centre de la vida monacal),
la sala capitular, el refectori, la biblioteca,
el celler i el dormitori comunitari.
L’estil
El monestir és un recinte emmurallat que
inclou diversos estils, però hi destaca el gòtic.
Es caracteritza per l’austeritat i la
funcionalitat, en la línia de l’ideal de monestir
cistercenc sorgit a Cîteaux el 1098.

15.  Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà).

16.  Monestir de Poblet. Claustre d’estil gòtic. 17.  Gran dormitori comunitari.

127
 18. 
LA CORONA D’ARAGÓ
I OCCITÀNIA AL SEGLE XII
5 L’expansió territorial de la corona d’Aragó
REGNE SACRE IMPERI
DE FRANÇA ROMANOGERMÀNIC
Velai
Carladès
Carcí Gavaldà Diès
La presència catalana a Occitània
Roergue Vivarès
Agen Forcalquier
Usès Marquesat
Millau COMTAT Niça
de Provença
TOLOSA Albí Melguelh DE
PROVENÇA
Una política matrimonial hàbil –entre diferents cases comtals
Tolosa Nimes
Fesenzac
Besiers
Bearn Batalla de Carcassona Montpeller Marsella
Bigorra Muret (1213)
Comenge Foix Rasès
Narbona catalanes i occitanes– i el suport militar va permetre als catalans
NAVARRA Vall
d’AranPallars
Sobirà
Rosselló participar activament en la política d’Occitània (territori que cor-
Pallars
Jussà
Urgell
Empúries
respondria aproximadament a la meitat meridional de l’actual
A R A G Ó
CATALUNYA
Dominis
de la corona d’Aragó França). La presència catalana va començar en l’època de
Saragossa
Barcelona
Vassalls
del rei d’Aragó Ramon Berenguer I i es va consolidar amb el matrimoni de
Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1112). Els
Tortosa Tarragona Dominis heretats
per Alfons I el Cast el 1165
Albarrasí
interessos catalans, però, van topar amb l’oposició del rei de
Dominis dels comtes
Terol de Tolosa
mar

I MPERI ALMOHADE
Mediterrani
8 INTERPRETA EL MAPA.
• Fins on va arribar
la influència
catalanoaragonesa
a Occitània?
• Busca informació sobre els
ducats d’Atenes i Neopàtria
i redacta un text breu sobre
la seva història.
• Qui eren els almogàvers?
• Qui va incorporar el regne
de Nàpols a la corona
d’Aragó?
CLAUS PER ESTUDIAR
• Situa geogràficament
Occitània.
• Quin monarca va conquerir
les illes Balears?
• Fins on va arribar l’expansió de
la corona d’Aragó pel sud
peninsular?
• Quina va ser l’última etapa de
l’expansió catalanoaragonesa
per la Mediterrània?
Pensa. Quin interès tenien per a
la corona d’Aragó les grans illes
de la Mediterrània?
Vassalls dels comtes
de Tolosa França. La mort del rei Pere I el Catòlic a la batalla de Muret
(1213), a mans dels francesos dirigits per Simó de Montfort, va
posar fi a la influència catalana en tota aquella àrea i va afavorir
la intensificació de l’expansió cap al sud i la Mediterrània (18).
Un aspecte cultural molt important d’aquest període va ser la
difusió i el desenvolupament a Occitània i Catalunya de les can-
çons líriques trobadoresques en llengua d’oc.
Les expedicions de Mallorca i València
La pèrdua de la influència a Occitània va coincidir amb un mo-
ment de creixement econòmic i de la població, que va afavorir les
noves empreses d’expansió. La política d’expansió es va iniciar
durant el regnat del rei Jaume I el Conqueridor (1213-1276).
Després de pacificar els seus regnes sotmetent la noblesa, va em-
prendre una expedició de conquesta de l’illa de Mallorca (1229),
va controlar Menorca (1231) i va prendre Eivissa (1235) als mu-
sulmans. El 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per a la
conquesta de la taifa de València, que es van allargar fins al 1245.
El 1238 ja havia aconseguit la capitulació de la capital, després de
cinc llargs mesos de setge. Els nous territoris conquerits es van
integrar a la corona d’Aragó com a regnes independents.
Els límits peninsulars de l’expansió catalanoaragonesa
La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar
Jaume I amb els interessos de la corona de Castella, fet que va
frenar l’expansió cap al sud i cap a l’oest. Els límits meridionals
de l’expansió de la corona d’Aragó van quedar clarament fixats
pel tractat d’Almirra, signat entre Jaume I i l’infant Alfons de
Castella el 1244, que reservava el territori d’Alacant exclusiva-
ment al regne de Castella.
D’altra banda, l’any 1258, Jaume I va signar amb el rei de França,
Lluís IX, el tractat de Corbeil, en el qual Jaume I renunciava
als drets d’herència que tenia sobre Occitània, mentre que el rei
francès renunciava als seus sobre Catalunya i en reconeixia
formalment la independència iniciada, de fet, 273 anys abans.

128
 La Catalunya medieval  6

SACRE IMPERI Venècia

REGNE ROMANOGERMÀNIC
DE FRANÇA mar
Gènova riu D a n u b i

R
Negre

EP
NAVARRA Montpeller

Ú
L

B
IC
PALLARS ROSSELLÓ ESTATS A
DE
I M P E R I
URGELL Còrsega D
E
A EMPÚRIES L’ESGLÉSIA VE
NY Constantinoble
Ó ALU NÈ
CAT CI
AG
Barcelona Roma A B I Z A N T Í
AR

De
(13 Tessalònica
23) Sàsser REGNE Gal·lípoli Cízic

sp
IA

DE
(132

ot
ÈNC

Nàpols
NÀPOLS

at
València 9) Sardenya Neopàtria Kybistra
CASTELLA

Du
VAL

de
Càller Filadèlfia

ca

l’E
td

pi
Ania T URCS

r
e
Principat

Ce
Palerm Atenes
de Morea Ducat

fa
(1 28 2) ni

lò
Messina de
Alger Alcoll REGNE a Naxos
Tunis DE SICÍLIA
(1303) Xipre
Comtats incorporats Territoris incorporats Ducats d’Atenes Creta
al Casal de Barcelona durant el regnat de Jaume II i Neopàtria

Regne de Mallorca m a r
Conquestes de Jaume I (reincorporat durant el regnat Expedicions
(entre 1229 i 1245) catalanoaragoneses M e d i t e r r a n i
de Pere el Cerimoniós)

Conquesta de Sicília Regne de Nàpols

Expedicions
de Pere el Gran (1282) (incorporat durant el regnat
dels almogàvers
d’Alfons el Magnànim)

19. 
MAPA DE L’EXPANSIÓ CATALANOARAGONESA PER L’ÀREA MEDITERRÀNIA

L’expansió mediterrània
L’any 1282 els catalans van expulsar els francesos de Sicília i van
ocupar l’illa, tot i que l’operació va comportar un conflicte amb
França i amb el Papa. Un cop consolidada la presència catalana a
l’illa amb la pau de Caltabellota (1302), l’exèrcit mercenari que
havia participat en la seva defensa va marxar cap a Constantino-
ble, comandat per Roger de Flor, per lluitar al servei de l’empera-
dor Andrònic II. Roger de Flor va ser assassinat, i els almogà-
vers van enfrontar-se a l’Imperi bizantí i el van saquejar. L’any
1311 van conquerir el ducat d’Atenes al qual van unir el de Ne-
opàtria el 1319. Aquests ducats van ser incorporats a la corona
d’Aragó el 1380, però la política mediterrània inestable va fer que
passessin a altres mans poc temps després. La conquesta de l’illa
de Sardenya, iniciada el 1323, va representar la culminació de
l’expansió de la corona d’Aragó. La conquesta del regne de Nà- 20. Embarcació a vela del segle XIII.
pols (1436-1442) va ser l’última etapa de l’expansió catalanoarago-
nesa (19).

9 COMPRENSIÓ LECTORA.

La importància creixent del comerç mediterrani va afavorir la

creació d’un tribunal que exercia la jurisdicció penal sobre les
causes marítimes i mercantils. Les diverses normes jurídiques que
regulaven el dret marítim català foren recollides al final del segle
XIV en el Llibre del Consolat de Mar, codi que va assolir una gran
difusió també en els tribunals d’altres països durant el segle XV.

• Què regulava el Llibre del Consolat de Mar?

129
 6 Les institucions de govern

La monarquia, la noblesa i el pactisme

El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Catalunya

medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en el suport
que li donaven els estaments nobiliari i eclesiàstic.
L’Església va imposar un fre a la violència feudal a través d’insti-
tucions com les assemblees de pau i treva, però els nobles van
aprofitar els períodes de crisi o els problemes successoris de la
monarquia per augmentar el seu poder.
Jaume I el Conqueridor va haver de recuperar el poder perdut
durant el període de la seva minoria d’edat buscant el suport de
les ciutats i les viles reials, i el seu fill Pere I el Gran va acabar
21. 
Jaume I el Conqueridor d’imposar l’autoritat de la monarquia a la noblesa, a la vegada
a les Corts. que va regular el funcionament de les Corts, que es comprome-
tia a respectar (21).
La doctrina jurídica del pactisme, que caracteritzà la pràctica
política a Catalunya, limitava el poder reial i l’obligava a pactar
les decisions amb els estaments, especialment amb la burgesia
urbana.
MONARQUIA

• Aprovar els subsidis Les Corts i la Diputació del General

Corts Catalanes
Convocades i presidides
pel rei.
Tres braços:
• Eclesiàstic (alt clergat)
• Nobiliari
• Reial: ciutats (burgesia)
Diputació del General
Representació permanent
de les Corts.
Tres braços:
• Tres diputats (un per braç)
• Tres oïdors de comptes
(donatius al rei)
• Aprovar els impostos
• Fer queixes i peticions El govern del regne va ser exercit pel monarca, assistit per la
al rei
• Aprovar constitucions
i lleis
cúria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres
de la família reial. El monarca tenia també l’ajut del procurador
• Executar les decisions
de les Corts
general, normalment vinculat a l’hereu de la corona, en el qual
• Defensar les
constitucions i lleis
delegava algunes funcions governatives. A final del segle xiii, les
• Recaptar subsidis
i impostos
funcions d’assessorament del rei van ser assumides pel Consell
• Crear i mantenir
una organització Reial.
administrativa pròpia

A partir del regnat de Jaume I, es van integrar a la Cort els repre-

22. 
LES INSTITUCIONS CATALANES
EN LA BAIXA EDAT MITJANA
10 INTERPRETA L’ORGANIGRAMA.
• Qui presidia les Corts?
• Quines eren les funcions
de les Corts?
• Què era la Diputació
del General?
• Qui integrava aquest
organisme?
sentants de les ciutats i viles reials i la institució va evolucionar
fins a assolir, a partir de 1283, caràcter legislatiu.
Així, el rei es va comprometre a fer que totes les lleis o constitu-
cions que es redactessin fossin consensuades i aprovades per
les Corts, que havien de convocar-se en un període prefixat de
temps.
Les Corts designaven una comissió de representants dels esta-
ments encarregada de fer complir els acords i recaptar els tributs
acordats. A partir de 1359, aquesta comissió va ser una institució
estable i es va anomenar Diputació del General i més tard, al
segle xv, Generalitat. Des de 1422, aquesta institució era l’encar-
regada també de vetllar pel compliment de les lleis o constituci-
ons de Catalunya (22).

130
 La Catalunya medieval  6

El govern municipal
Els veguers i els batlles locals, com a funcionaris
i representants del poder reial a les vegueries i
batllies (divisions administratives del territori
català fins el 1716), tenien responsabilitats fiscals
i d’ordre públic sobre els municipis (24).
Els primers organismes autònoms de govern
municipal van sorgir de les antigues assemblees
veïnals i sempre gràcies a concessions reials. Al
seu torn i de forma progressiva, les assemblees
veïnals van ser substituïdes per un consell res-
tringit, format pels consellers o veïns més re-
llevants, que assessoraven els magistrats o paers, 23. Joan Fiveller, conseller
que exercien les funcions executives (23). La pre- de Barcelona en diverses
ocasions durant la primera
sidència del consell corresponia al batlle. El go-
meitat del segle XV.
vern de la ciutat de Barcelona estava format per
cinc consellers i un consell de cent prohoms ju-
rats, anomenat Consell de Cent (25). El consell
el formaven representants dels tres estaments de
ADMINISTRACIÓ DEL TERRITORI
la ciutat: els ciutadans honrats (membres de la
(organitzat en vegueries i batllies)
gran burgesia mercantil), la mà mitjana; merca-
ders, professionals amb estudis (especial- VEGUERIA BATLLIA

ment juristes i metges) i artistes, i finalment els Territori de jurisdicció d’un
veguer.
menestrals (artesans dels gremis de la ciutat). A
causa del sistema d’elecció emprat, el càrrec de VEGUER
conseller, tot i que s’havia de renovar cada any, Funcionari reial amb
era ocupat sempre per un grup reduït de ciuta- competències judicials, policials,
militars i administratives.
dans honrats, membres del grup de famílies pri- S’encarregava de l’ordre
vilegiades que formaven el patriciat urbà. públic i del compliment
dels manaments reials.
Territori de jurisdicció d’un
batlle.
BATLLE
Representant en una ciutat,
vila o terme del rei o d’un
senyor territorial.
Exercia funcions fiscals
i judicials.

SOTSVEGUER SOTSBATLLE
Auxiliar del veguer. Auxiliar del batlle.

24. L’administració territorial.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Qui exercia el govern del regne?

• Què era el pactisme?
• Les Corts limitaven el poder del rei? Argumenta
la resposta.
• Quina institució s’encarregava de vetllar pels
acords presos per les Corts?
• Quines persones formaven part de les institucions
de govern municipal?
Pensa. Quins són els aspectes positius del pactisme?
25. El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

131
7 Les crisis dels segles XIV i XV

La crisi demogràfica
Catalunya i el conjunt de la corona d’Aragó,
com tota la resta de l’Europa occidental, van pa-
tir durant els segles xiv i xv una profunda crisi
general, que es coneix amb el nom de crisi de
la baixa edat mitjana (26). La falta d’aliments
causada per les males collites va provocar una
gran mortaldat, principalment entre els sectors
populars de les ciutats i els pagesos pobres.
La primera crisi de subsistència es va deixar
sentir a Catalunya l’any 1333, i les cròniques de
l’època el van anomenar «lo mal any primer». 26. 
Retrat de Pere III el Cerimoniós, rei de la corona
Els problemes socioeconòmics encara es van d’Aragó entre 1319 i 1387. La crisi econòmica
agreujar més per l’aprofundiment de la crisi de- i demogràfica va sacsejar durament el seu regnat.
mogràfica com a conseqüència de les epidèmies
de Pesta Negra, que van començar el 1348 i
que van delmar la població. Es calcula que entre
un i dos terços de la població va perdre la vida.
La Pesta Negra va afectar més les ciutats que el
camp, però les conseqüències van ser generals.

L’impacte econòmic i social

La crisi demogràfica va incidir sobre l’economia
catalana i va provocar que els segles xiv i xv en
conjunt es caracteritzessin per la successió de
crisis agrícoles i els conflictes socials. La situ-
ació es va fer insostenible per a molts pagesos
pobres que van haver d’emigrar a les ciutats a
la recerca de millors condicions de vida (27). En
27. Escena agrícola. Molts pagesos pobres van haver
canvi, els pagesos rics van millorar la seva situ-
d’abandonar els masos a causa de les crisis del segle XIV.
ació apropiant-se dels masos abandonats (ma-
sos rònecs).
CLAUS PER ESTUDIAR
Com a conseqüència de la crisi, les rendes agrà-
ries dels senyors feudals van disminuir. Davant
• Quins sectors socials es van veure afectats
d’aquesta situació, els nobles van reaccionar especialment per les crisis econòmiques
augmentant la pressió fiscal, aplicant els mals del segle XIV?
usos i exigint el pagament dels censos als page- • Amb quin nom es coneix el primer any de crisi
sos. Aquesta intensificació de la pressió feudal del segle XIV a Catalunya?
va provocar les protestes dels camperols i va • Com va afectar la demografia la Pesta Negra?
esdevenir una de les causes dels greus conflic- • Què eren els masos rònecs?
tes socials d’aquests segles. Les activitats fi- • Com va reaccionar la noblesa feudal davant
nanceres, mercantils i artesanals es van veure la davallada dels seus ingressos fiscals?
afectades per la situació de crisi general, però Pensa. Quina relació hi ha entre conflictivitat social
l’economia va continuar funcionant a un ritme i crisi econòmica?
acceptable.

132
 La Catalunya medieval  6

DIMENSIÓ HISTÒRICA
escala
SABER FER OC EÀ
Bergen
(1349) 0 750 km
ATL À N TIC Londres (1349) quilòmetres
PRINCIPATS
París ALEMANYS
Interpretar fonts d’informació diverses (1348)
BAVIERA
POLÒNIA
Marsella
per entendre un tema: la Pesta Negra Barcelona (1348)
Venècia
(1348)
(1348) Saral
(1345-46)
Balasagun
Constantinoble (1338-39)
La pesta és una malaltia epidèmica d’origen bacterià. Tunis
(1347)
Mar
Issyk
Kul

ma
Negre
Es pot presentar de tres formes diferents: la bubònica, (1348)

rC
asp
Tivrik (1348)
la pulmonar i la septicèmica. La pesta bubònica Messina

i
(1347)
Mossul
mar Mediterrani Tabriz
és la més comuna. Els malalts presenten uns bubons Xipre
(1348)
(1349)
Damasc (1346-47) PÈRSIA
(1348)
(inflamació dels ganglis, especialment dels engonals Alexandria
(1347)

i les axil·les) que els provoquen la mort. L’índex Transmissió de la

BAIX
EGIPTE
(1348) ARÀBIA
pesta negra (1338-49)
de mortalitat és molt alt, entre el 40   % i el 90   %. segons Michael V. Dols. Adaptació la Meca
(1348-49)

ma
mar
Es propaga amb rapidesa per la picadura d’una puça Ruta de la pesta negra ALT EGIPTE

rR
(1349)
d ’ A r àb i a

oig
Ruta possible
paràsita de la rata. Les condicions higièniques
pèssimes de l’època van afavorir la ràpida difusió
de la malaltia per tot Europa (28). 28. 
Mapa de la difusió de la Pesta Negra (1338-1349).
La pesta arribà a Europa procedent de l’Àsia.
La pesta arribà a Barcelona el 1348. L’activitat
comercial del port era molt important i constantment
hi arribaven embarcacions de tota l’àrea mediterrània. FES-HO AIXÍ
El més probable és que la pesta arribés amb algun
11 Llegeix el text, observa el mapa i fes
vaixell procedent del Mediterrani oriental. L’epidèmia
es manifestà a finals del mes d’abril i la mortalitat les activitats.
començà a augmentar a partir de la primera setmana • Busca informació i determina l’origen
de maig. A finals de mes, la situació era desoladora: de l’epidèmia. Anota de quina font obtens
moltes cases i botigues estaven tancades per defunció cada informació.
dels propietaris i els cementiris estaven plens de • Elabora una cronologia de la difusió
cadàvers (29). Els habitants que van poder van de la malaltia.
abandonar la ciutat. La mort no feia distincions entre • Indica les diferents vies d’expansió.
rics i pobres. El mes de juliol, però, la mortalitat • Quines zones de la península Ibèrica
va començar a disminuir i l’octubre havia acabat es van veure afectades?
l’epidèmia a la ciutat, però els efectes es feien sentir
• Cerca més informació i amplia les dades
en altres poblacions catalanes.
sobre l’impacte de l’epidèmia a Catalunya.
Els remeis
12 APRENENTATGE COOPERATIU. Per grups,
Els metges de l’època, que desconeixien els compareu les respostes de l’exercici anterior.
mecanismes de transmissió de la malaltia i no Contrasteu les fonts que heu utilitzat i
disposaven de remeis eficaços, feien servir la sagnia determineu-ne la fiabilitat, segons la precisió
i l’obertura del bubó amb un bisturí com a remeis que hagueu obtingut de cada font.
habituals. També s’utilitzaven cremes i perfums per
evitar el contagi. La mesura veritablement eficaç,
però, va ser la fugida dels llocs de contagi (30).
29. Escultures de ploraners
del seguici funerari
de Ferran I. El nombre
elevat de víctimes va colpir
profundament la població.

30. 
Sant Cosme i Sant Damià, metges. La medicina
medieval no podia fer res per combatre la Pesta Negra.

133
 8 La conflictivitat social i política del segle XV

1410-1412
interegne
La crisi successòria i la dinastia dels Trastàmara
1416 1458 1479 1516
Ferran I Alfons IV Ferran II La mort del rei Martí I l’Humà sense una successió clara va
Joan II
d’Antequera el Magnànim el Catòlic
obrir un període de tensions polítiques que es va acabar amb un
1400 1500 acord conegut com el compromís de Casp (1412) (32). Els repre-
31. Els reis de la corona d’Aragó de
sentants dels regnes de la corona d’Aragó (tres per cada regne)
la casa dels Trastàmara durant van escollir com a rei Ferran d’Antequera, del casal castellà
el segle XV. dels Trastàmara. El candidat Jaume II d’Urgell tenia –per parentiu
reial– més drets, però disposava de menys suports, ja que fins i
tot una part de la burgesia i de la noblesa catalana donaven su-
port al candidat castellà. Després de derrotar el comte d’Urgell,
que s’havia revoltat, el nou rei va reprendre una política d’expan-
sió pel Mediterrani, que va continuar el seu fill Alfons IV el
Magnànim, amb la incorporació del regne de Nàpols a la coro-
na d’Aragó (1442) (31).

El conflicte remença
Durant el segle xv, els senyors feudals van reaccionar a la dismi-
nució de les rendes augmentant la pressió fiscal, especialment
sobre els pagesos de remença, els quals es van revoltar en diver-
ses ocasions (la remença era la quantitat de diners que els page-
sos havien de pagar per alliberar-se de l’adscripció a la terra) (33).
La sentència arbitral de Guadalupe (1486), aprovada durant el
regnat de Ferran II, va posar fi a aquest contenciós, que va abolir
32. El compromís de Casp (1412). Al els mals usos i obrí la possibilitat de redempció dels pagesos.
centre de la imatge hi ha el frare
dominic Vicent Ferrer. La confrontació a la ciutat de Barcelona
A mitjan segle xv, les classes mitjanes de Barcelona, organitzades
en un grup anomenat la Busca, es van enfrontar amb el patriciat,
format pels ciutadans honrats, que s’aplegaven en la Biga. La
Busca va tenir el suport dels sectors populars, mentre que la Biga
CLAUS PER ESTUDIAR
va aconseguir el dels senyors feudals. El rei Joan II va afavorir la
Busca per trobar aliats i enfortir l’autoritarisme monàrquic contra
• Qui va ser l’últim rei de la casa
els senyors feudals. Els dos grups s’enfrontaven per controlar el
comtal de Barcelona?
govern de la ciutat i defensaven interessos econòmics diferents.
• Qui va ser el primer rei de
la corona d’Aragó pertanyent La guerra civil
a la casa dels Trastàmara?
• Què era la remença?
L’actitud autoritària del monarca Joan II (1348-1479), germà del
Magnànim, i la seva política a favor dels pagesos de remença i
• Per què s’enfrontaren la Biga
i la Busca?
dels buscaires barcelonins va afavorir la formació d’un bàndol
contrari al rei, format per la burgesia bigaire, els alts càrrecs
• Per què es va formar un
bàndol contrari a Joan II? eclesiàstics i els membres de la noblesa pactista. La situació con-
Pensa. Quin tipus d’interessos
flictiva al camp i a la ciutat de Barcelona, i la relació tensa entre
hi havia al darrere dels Joan II i el seu fill, Carles de Viana, pel regne de Navarra, van
enfrontaments socials a contribuir a agreujar el conflicte (1462-1472), que va acabar amb
la Catalunya del segle XV? la victòria de les forces del rei i la signatura de la capitulació de
Pedralbes.

134
 La Catalunya medieval  6

DESCOBREIX

Els pagesos de remença

Els remences eren els pagesos catalans adscrits
a un domini senyorial obligats a pagar una quantitat
(remença) als seus senyors per obtenir la llibertat
i poder abandonar la terra.
Les crisis dels segles XIV i XV van empitjorar les
condicions dels pagesos remences perquè els senyors
van utilitzar els mals usos i el ius malectractandi per
evitar que abandonessin els camps i per compensar
la pèrdua d’ingressos feudals, fent pagar més o treballar
més per a ells els pagesos sota el seu domini (34).
L’augment de la pressió feudal va provocar les primeres
manifestacions de malestar i violència contra els
senyors al final del segle XIV, però els esclats de
violència més forta es van produir al llarg del segle XV
a través de dues guerres remences (1462-1472
i 1484-1486).
El 1448 es va formar un sindicat remença, que aglutinà
uns 10.000 pagesos, i que reivindicava l’abolició de tots
els mals usos i la mediació del rei. El conflicte es va
solucionar amb l’abolició dels mals usos gràcies a la 33.  Pagès remença armat amb una ballesta.
sentència arbitral de Guadalupe (1486).
Els mals usos
F R A N Ç A Els mals usos eren un conjunt de drets feudals que
tenia el senyor sobre el pagès de remença com a
conseqüència del domini que li era atribuït sobre
Figueres
aquest. Van ser vigents a Catalunya entre els segles XI
Ca ta luny a i XV. Segons les zones, n’hi havia de diferents, però
Ve lla els més comuns eren l’àrsia (pagament en moneda
Vic
Girona del pagès al senyor si s’incendiaven les terres que havia
Manresa
Terrassa rebut en règim d’emfiteusi), cugucia (el senyor tenia
Lleida
dret sobre tots els béns de l’esposa adúltera),
Ca ta luny a
Barcelona
eixorquia (dret del senyor a rebre una part de
i

Nov a l’herència del pagès que, en morir, no deixava

n
a

r
e
r descendència directa), ferma d’espoli (obligació
Tarragona i t Localitats amb del pagès de pagar una quantitat de diners al senyor
d focs remences
e
Tortosa M per rebre l‘autorització a hipotecar la propietat
r Més de 10
a emfitèutica com a garantia del dot de l’esposa),
m Més de 30

Més de 100
intestia (dret del senyor a percebre una tercera part
de l’herència del pagès que moria sense testar)
i remença personal (quantitat de diners que havia
34.  LA POBLACIÓ REMENÇA AL FINAL DEL SEGLE XV de pagar el pagès quan aquest volia abandonar la terra).

13 INTERPRETA EL MAPA.
• Busca informació i defineix el concepte de foc.
• Quants habitants es compten per terme mitjà per cada foc?
• On hi havia una concentració més gran de pagesos remences, a la Catalunya Nova o a la Catalunya Vella?
• Quin paper va jugar la monarquia en la solució del conflicte remença? Argumenta la resposta.

135
 9 L’economia i la societat

35. Vaixell del retaule de la Mare
de Déu de Canapost. Amb
aquest tipus de vaixell es
transportaven les mercaderies.
14 COMPRENSIÓ LECTORA.
El segle XIII presenta ja
molts dels trets del que
hom anomena baixa edat
mitjana: comerç, diners,
artesans, ciutats, burge-
sos; tanmateix, hi persis-
teixen encara moltes de
les estructures típiques
de l’alta edat mitjana:
poder feudal, riquesa lli-
gada a la terra, gran po-
der de l’Església, entre
d’altres. El segle XIII és
el moment de canvi, un
punt d’inflexió en una
El creixement econòmic
La base de l’activitat econòmica era l’agricultura, però els rendi-
ments eren força baixos. A partir del segle xi, però, va augmentar
la producció agrícola i l’activitat comercial. Arreu se celebra-
ven fires i mercats on s’intercanviaven principalment productes
locals. Així mateix, el comerç de productes amb al-Àndalus es va
incrementar, i a través de les rutes marítimes també van co-
mençar a arribar mercaderies d’altres indrets (35). La nova dinà-
mica del mercat va impulsar el desenvolupament de la producció
artesanal, que va actuar de motor del creixement i transformació
de les ciutats, i els artesans es van agrupar formant gremis a par-
tir dels segles xii i xiii. Dins d’aquest context, la ciutat de Barcelo-
na es va convertir en un centre comercial molt important.
La importància del comerç marítim
Un dels objectius més importants de la corona d’Aragó a partir del
segle xiii va ser el control del comerç al Mediterrani occiden-
tal, on aconseguí tenir un paper destacat, ja que va arribar a supe-
rar el domini genovès sobre el trànsit comercial de la zona.
En canvi, la competència va ser més difícil al Mediterrani oriental,
que controlava la república de Venècia. La necessitat de disposar
d’escales segures al llarg de la ruta comercial que unia el Medi-
terrani occidental i l’oriental va despertar l’interès dels catalans
per les costes del nord de l’Àfrica i l’illa de Sicília. Aquestes pla-
ces es van transformar en l’objectiu de l’expansió política i
militar (36).
36. L’EXPANSIÓ COMERCIAL DE LA CORONA D’ARAGÓ PEL MEDITERRANI
DURANT ELS SEGLES XIII, XIV I XV
Londres Bruges
Expansió territorial de la Corona d’Aragó
IC

Gant
marxa ascendent en la
NT

París Expansió comercial de la Corona d’Aragó

LÀ

demografia i l’economia a
AT

tot Europa.
EÀ

Marsella Bolonya
OC

Avinyó Gènova
Venècia
Imma Ollich, Camp Arle
Saona
ma r N egr e
Niça
Montpeller
i ciutat a la Catalunya Pisa Florència Ragusa
del segle XIII (Adaptació). Lisboa
Barcelona
Roma Adrianòpolis Constantinoble

València Gaieta Nàpols

Sevilla Palma Òtrant
Almeria Càller
Màlaga Palerm
• Quines són les característiques Messina
Catània Chios
de la societat catalana del Siracusa Famagusta
Bugia Tunis Malta
segle XIII? ma
Damasc
r Medit
• Com defineix l’autora el segle errani
XIII? Trípoli Alexandria

136
 La Catalunya medieval  6

Un món bàsicament rural

La població catalana abans de les crisis del segle xiv
s’apropava al mig milió d’habitants. La distribució,
però, era força desigual: les zones de la costa estaven
més habitades que les de l’interior i la major part de
la població vivia en nuclis dispersos de la Catalunya
Vella, mentre que a la Catalunya Nova la concentració
en petits nuclis era més freqüent. Les ciutats més im·
portants eren Barcelona, Perpinyà, Lleida, Tortosa,
Tarragona i Girona. La població d’aquests nuclis oscil·
lava entre els 30.000 habitants de Barcelona i els 6.000,
aproximadament, de Girona.

Els nobles
La societat catalana del segle xiii era una societat es· 37. Obrador d’un mestre sabater.
tratificada en estaments. A la part superior de la pi·
ràmide social es trobaven els nobles i els eclesiàstics,
que es distingien per la riquesa i per la condició jurí·
dica de privilegiats.

Els pagesos
Els camperols formaven el gruix de la població del
Principat, vivien als masos i molts d’ells no podien
abandonar la terra perquè estaven sotmesos al règim
feudal. El nombre de pagesos disminuí significativa·
ment amb les crisis del segle xiv, fet que provocà un
buit demogràfic important.

Els estaments urbans

A les ciutats es va començar a distingir un heterogeni
grup d’individus que no eren nobles ni pagesos i que
formaven la població urbana. Aquests no eren pri·
vilegiats, però estaven dividits per la capacitat econò·
mica. A Barcelona es diferenciaven en tres nivells o
mans, la mà major, formada pels més rics o ciuta·
dans honrats; la mà mitjana, integrada pels merca·
ders i els artistes, i la mà menor, composta pels me·
nestrals (artesans) (37).
Les minories
La més important i nombrosa la formaven els jueus,
que vivien majoritàriament en barris tancats, els
calls. Altres comunitats singulars la formaven els
mudèjars, nombrosos a Tortosa i Lleida, i els esclaus
de diversa procedència, sobretot musulmans. També
cal tenir en compte una població més o menys nom·
brosa formada pels pobres de solemnitat, que vivi·
en de la caritat pública, sobretot a les ciutats (38).
38. Pobres a l’església. Els tolits, els contrafets
i els pobres de solemnitat formaven una minoria
marginada a les ciutats medievals que vivia
de la caritat.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Explica els aspectes més importants del
creixement econòmic que es va concretar
al llarg del segle XIII.
• Quina importància va tenir el comerç
marítim?
• Descriu les característiques de la població
catalana abans de l’esclat de les crisis
del segle XIV.
• La població urbana era homogènia? Raona
la resposta.
Pensa. Per què hi havia grups socials marginats?

137

39. 
Relleu del sepulcre de Ferran
d’Antequera, de Pere Oller.
Es tracta d’un relleu procedent
del monestir de Poblet. Avui es
troba al museu del Louvre (París).
40. 
La Mare de Déu dels Consellers,
de Lluís Dalmau.
CLAUS PER ESTUDIAR
• 
Com arribà el gòtic
arquitectònic a Catalunya?
• Indica dues característiques
de l’escultura gòtica catalana.
• Quines influències va rebre
la pintura gòtica catalana?
Pensa. El gòtic va ser un estil
internacional? Argumenta la
resposta.
138
10 La cultura i l’art gòtic català
La influència internacional, el dinamisme urbà i la llengua
La cultura catalana dels segles xiii, xiv i xv va participar dels
grans corrents culturals i artístics de l’Europa de l’època. El di-
namisme de la societat catalana es posà de manifest amb el
creixement de les ciutats i l’ascens de la burgesia, especial-
ment a Barcelona.
La literatura en català va florir de la mà d’escriptors –alguns de
ben coneguts– com ara: Francesc Eiximenis (autor de Lo Cres-
tià), Bernat Metge (Lo somni) o Ramon Muntaner. Les quatre
grans Cròniques (s. xiii a xv) expliquen alguns del regnats dels
reis del Casal de Barcelona.
L’arquitectura
El gòtic català va assolir un gran nivell, assimilant les tradicions
autòctones amb les influències internacionals. Destaquen tant
els edificis religiosos (esglésies, catedrals, pies almoines)
com els civils (llotges, drassanes, palaus...). L’orde del Cister,
amb la construcció dels monestirs de Santa Maria de Poblet,
Santes Creus i Vallbona de les Monges, va contribuir a la intro-
ducció de l’estil gòtic, que es caracteritzà per les grans naus, els
arcs apuntats i les voltes de creueria. Un dels millors exemples
de l’arquitectura gòtica catalana del segle xiv és l’església de
Santa Maria del Mar, situada al barri de la Ribera de Barce-
lona. Un dels edificis civils gòtics més detacats són les Drassa-
nes Reials de Barcelona.
L’escultura
L’escultura gòtica es va caracteritzar per la dulcificació de les
cares i l’encorbament dels cossos, amb un predomini signi-
ficatiu de figures de la Mare de Déu. Trobem exemples escultò-
rics a les façanes dels edificis, als sepulcres (39) i als retaules de
les esglésies. Els materials més utilitzats van ser la pedra, l’ala-
bastre i la fusta. Entre els escultors cal destacar Pere Oller i
Pere Joan, autor del sant Jordi de la façana lateral del palau de
la Generalitat.
La pintura
La pintura gòtica utilitza com a suports els retaules de fusta i els
vitralls de les esglésies i catedrals. Es tracta d’una pintura rica i
detallista. Durant el segle xiii predominà la influència francesa
i al llarg del xiv va ser substituïda per la italiana. El moment més
brillant, però, correspon al segle xv dins el corrent de l’anome-
nat gòtic internacional, amb les obres de Lluís Dalmau, autor
de la Mare de Déu dels Consellers (40), i de Jaume Huguet,
autor, entre d’altres, de la Mare de Déu amb el Nen.
 La Catalunya medieval  6

DESCOBREIX

Santa Maria del Mar, exemple del gòtic

meridional
És una de les obres arquitectòniques més importants 41. Interior de
del segle XIV a Catalunya. Es tracta d’una basílica de Santa Maria
gran sobrietat decorativa, que per les seves del Mar.
característiques va tenir molta influència en el Aquest espai
desenvolupament de l’arquitectura gòtica catalana. està cobert
Es va construir al barri mariner de la ciutat de per voltes
Barcelona en poc més de cinquanta anys, entre el 1329 de creueria.
i el 1384 (41, 42 i 43).
A diferència dels edificis del gòtic francès, no té arcs
botants i l’espai entre contraforts és utlitzat a l’interior
del temple per crear capelles laterals. Això fa que els
pilars i els murs siguin relativament massissos i les
obertures –amb vitralls– força petites. El resultat és un
espai menys lluminós, però més unitari. 42. 
Planta de l’edifici. Es tracta d’una planta
de saló de tres naus.
Presbiteri

Nau central

Deambulatori

Naus laterals
Els autors
El projecte i bona part de la construcció són deguts 43. 
Façana principal. Està flanquejada per dues torres
a Berenguer de Montagut, amb qui col·laborà octogonals i presenta una gran portalada, coronada
Ramon Despuig. També hi van participar, en moments per un gablet i una gran rosassa.
diferents, Pere Oliver i Guillem Metge, que es
va encarregar de la reconstrucció després
de l’incendi de 1378.

15 INTERPRETA LA IMATGE DE L’INTERIOR

DE L’EDIFICI.
•  Descriu com són els pilars.
•  Comenta si l’edifici té bona il·luminació
o no.
•  Quin tipus d’arc es va fer servir?

139
 ACTIVITATS FINALS

16 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia i completa l’esquema.

LA CATALUNYA MEDIEVAL

LA HISTÒRIA LES INSTITUCIONS L’ECONOMIA LA SOCIETAT

es va formar una de tipus

es van amb l’enllaç va créixer
era
formar entre gràcies al
…… ……

comtats ……
…… comerç
de tipus organitzada en

que es van es
……
independitzar va ……
dels formar

que va respectar
…… …… …… ……

les Corts
població
…… …… ……
urbana

El temps 19 Busca informació i redacta una petita biografia de:

17 Copia la línia del temps i assenyala els fets indicats. • Jaume I el Conqueridor.
• Lluís Dalmau.
• Berenguer de Montagut.
• Alfons IV el Magnànim.
1100 1500

• Enllaç matrimonial entre Ramon Berenguer IV i El territori

Peronella. 20 Elabora un mapa de l’expansió de la corona d’Aragó
• Inici del regnat de Jaume I. per la Mediterrània i respon les preguntes següents:
• La primera gran epidèmia de Pesta Negra. •  Quins territoris va conquerir Jaume I?
• «Lo mal any primer».
• A quines potències es va haver d’enfrontar la corona
• La creació de la Generalitat. d’Aragó pel domini de la Mediterrània occidental?
• El segon conflicte remença.
•  Quins territoris van conquerir els almogàvers?
• La guerra civil.
• El compromís de Casp. Conceptes

21 Explica el significat dels conceptes següents:

Els protagonistes
• Almogàver.
18 Explica per què van ser importants els personatges
següents: • Call.

• Martí I l’Humà. • Drassana.

•  Guifré el Pelós. •  Pesta Negra.
•  Ramon Berenguer IV. • Remença.
•  Ferran d’Antequera. •  Masos rònecs.

140
 La Catalunya medieval  6

La forma de govern La llengua catalana

22 Respon. 25 Respon.

•  Què era el pactisme? •  De quina llengua deriva l’idioma català?

•  Quina era la funció de la Generalitat?
La societat
23 Els estaments i els grups marginats.
•  Quins eren els estaments privilegiats?
•  Els habitants de les ciutats eren tots iguals? Raona  
la resposta.
•  Els jueus es diferenciaven de la resta de la població?
Argumenta la resposta.
•  De quines altres llengües va rebre influències  
durant l’edat mitjana?
•  Qui són els grans autors i quines les grans obres  
de la literatura catalana medieval?
Un conflicte: les guerres remences
26 Busca informació i completa el quadre.
Conflictes remença

L’art i la cultura Cronologia

24 El gòtic català. Causes

•  Quines són les característiques més importants  
de l’arquitectura gòtica catalana? Bàndols enfrontats

•  Esmenta dos exemples, un d’arquitectura civil i l’altre

Solució definitiva
de religiosa.

COMPROMESOS

El llegat de l’edat mitjana a Catalunya

L’edat mitjana ha deixat una empremta profunda

a Catalunya perquè va ser durant aquesta època que
es van posar les bases dels trets essencials de la 44.  Castell de Miravet.
Catalunya actual. 27 La llengua
•  La llengua. Al principi del segle XIV, el català ja era •  Quan es van començar a redactar textos importants  
emprat per escriure documents judicials i notarials, en llengua catalana?
encara que el llatí continuava sent predominant.
28 Les quatre barres
•  Els habitatges rurals. El mas o masia és un tipus
•  Busca informació sobre l’origen dels quatre pals de
de casa de pagès característic de la Catalunya Vella.
l’escut i de la bandera de Catalunya i elabora un petit
•  El nom de molts pobles i ciutats. Moltes viles treball amb il·lustracions. Discrimina el que és llegenda
i ciutats van ser fundades en aquesta època del que són fets provats.
com a resultat del procés de repoblació.
29 El nom de pobles i ciutats
•  Patrimoni artístic. Un gran nombre d’edificis, civils i
eclesiàstics, de pintures i d’escultures d’estil romànic •  Busca informació i elabora una llista amb deu
i gòtic formen part del patrimoni artístic i cultural poblacions catalanes d’origen medieval.
català.
30 El patrimoni artístic
•  Símbols. L’origen dels quatre pals (barres) cal situar-lo •  Fes una relació dels edificis gòtics esmentats a la unitat.
en el segle XII.
•  Busca informació sobre tres museus catalans que
•  La religió. La derrota dels musulmans i l’expulsió dels tinguin col·leccions pictòriques d’època medieval i
jueus va conduir l’articulació religiosa de la societat redacta un petit informe sobre la importància de les
catalana al voltant del cristianisme exclusivament. obres.

141
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Identificar un grup social o religiós a través de la indumentària

Durant l’edat mitjana, la pertinença d’una persona a un

grup social o religiós es visualitzava primer de tot a través
de la indumentària. Els nobles, els religiosos i els pagesos
portaven vestits de qualitat i confecció tan diferents que
s’identificaven a primera vista (47, 48 i 49). Però la
necessitat de distingir els grups o les persones en funció
de la religió que professaven, o del càrrec que ocupaven,
va portar a singularitzar encara més la indumentària
d’alguns col·lectius, com el dels jueus o el de les
autoritats municipals. Els jueus, per exemple, van ser
obligats a partir del segle XIII a vestir de manera diferent
45.  Conseller de la
dels cristians i a dur un senyal extern enganxat als vestits,
ciutat de Barcelona
la rodella (46). Així mateix, els consellers encarregats del
amb la gramalla
govern de la ciutat de Barcelona portaven com a símbol
que el distingia.
de la dignitat municipal la gramalla, una túnica llarga fins
als peus (45).

47.  Frare dominic, amb 49. 

Dama de la noblesa
túnica blanca i capa medieval.
de color negre.

46. 
Jueu amb el distintiu
que l’identificava com 48. Pagès medieval amb una
a tal, la rodella. dalla de segar a la mà.

31 Observa la indumentària dels diferents 32 Relaciona la indumentària amb les diferències socials
personatges. o confessions religioses.
• Quins elements de la indumentària distingien • Busca informació sobre el tipus de teles i materials
els consellers de la ciutat de Barcelona? amb els quals estaven fets els vestits de les dones
i dels homes de la noblesa, i redacta un petit text
• Què diferenciava els jueus d’altres grups
explicant-ne l’origen i les característiques.
religiosos?
• Per què els responsables del govern municipal
• Com vestien els pagesos?
havien de portar una indumentària singular?
• I els frares? •  Quina era la funció de la rodella?
• Descriu el vestit de les dames • Assenyala les diferències essencials entre
de la noblesa. els vestits dels pagesos i els dels nobles.

142
 La Catalunya medieval  6

RESOL UN CAS PRÀCTIC. Les Drassanes Reials de Barcelona

Unes drassanes rejovenides

La rehabilitació de qualsevol edifici comporta sotmetre’l 50. 

Interior de les Drassanes
a un procés de rejoveniment, però poques vegades aquest Reials de Barcelona.
lífting té tant efecte com en el cas de les Drassanes Reials
de Barcelona (50), l’enorme construcció de 19.000 metres
quadrats que acull el Museu Marítim de Barcelona
des de 1941. La restauració ha obligat a rebaixar-ne l’edat
tres segles.

Albert Estrada-Rius va publicar el 2004 La Drassana Reial de

Barcelona a l’Edat Mitjana. Després de consultar les poques
imatges en les quals es veu l’edifici al segle XVI, com són els
dibuixos de l’artista flamenc Antoni van Wyngaerde (51), va
assegurar llavors que les vistes antigues no es corresponien
amb l’estructura actual de l’edifici, ja que faltaven trams
d’arcades i la façana actual estava reculada respecte a la
línia d’edificacions medievals. L’arqueologia ha confirmat
la seva hipòtesi uns quants anys després: l’edifici actual és
posterior al que es pensava, ja que el que va construir
Pere II el Gran al segle XIII es va enderrocar i se’n va alçar 51. 
Les Drassanes Reials de Barcelona. Dibuix del
un altre a la fi del segle XVI, amb el mateix estil gòtic que dibuixant flamenc Antoni van Wyngaerde (s. XVI).
havia funcionat fins llavors, però amb arcades més àmplies
sobreviuen des del segle XIII; els arcs de les botigues
(per construir vaixells més grans) i desplaçades cap a
que es van obrir al segle XIV, i les parts de l’edifici que
l’interior, per evitar l’acció del mar, després de veure’s
pertanyen a les ampliacions del segle XVI. Els efectes
alterada la línia de costa per la construcció del primer port
de la guerra de 1714, tan coneguts en altres parts de la
de Barcelona.
ciutat, també estan presents en aquestes drassanes.
El descobriment obliga, ara, a reescriure la història de la Al començament del segle XVIII, explica Marcet, es va
construcció i del paper d’aquestes drassanes en època dels materialitzar la gran arcada central unint dues naus
Àustria, dinastia que va convertir aquest edifici en el major amb la idea de poder construir vaixells de més tonatge.
productor de vaixells del Mediterrani. «Va ser un gran repte arquitectònic per l’amplària dels
arcs, però mai no es va arribar a usar, ja que després
[…] Les arcades d’estil gòtic recentment restaurades
del conflicte l’edifici ja no va fer més vaixells i va passar
imposen per les seves enormes dimensions, ja que la
a ser una mestrança on es construïen armes
quantitat de pilars sembla un bosc de columnes de pedra,
i una caserna militar», assegura Marcet. […]
i per estar buides. Roger Marcet, director del Museu Marítim,
explica la història de la construcció com si estigués escrita José ángel montañés, El País,
en cadascuna de les pedres: els murs i les torres que 11 de febrer de 2013 (Adaptació).

33 Llegeix la notícia i respon. • L’edifici del segle XVI es va fer seguint el mateix estil
arquitectònic que el del segle XIII? Si la resposta és
• Quina era la funció original de les drassanes?
afirmativa, indica quin.
• Quines altres funcions han tingut durant els segles
XVIII i XIX?
34 Opina.
• Quina funció fan actualment?
• Per què són importants les Drassanes Reials
• Com s’ha pogut determinar que l’edifici actual
de Barcelona?
és posterior al segle XIII?
• Per què es va fer una nova construcció? • La descoberta arqueològica resta valor a l’edifici?
• Indica’n les diferents fases d’ampliació. Raona la resposta.

143
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. Què sabem del passat medieval de les ciutats catalanes?

Els noms dels carrers n’expliquen el passat gremial

Imagina que ets un medievalista i que has de documentar l’origen del nom dels carrers gremials d’una ciutat.

52. Carrers de la ciutat
35 UTILITZA LES TIC. Consulta la pàgina de Barcelona amb
web del nomenclàtor dels carrers de nom d’ofici.
Barcelona http://www.bcn.cat/
nomenclator/ i elabora una fitxa amb
la història i el significat dels noms
dels carrers següents: assaonadors,
boters, carders, corders, corretger,
cotoners i escudellers.
• Investiga i enumera més carrers
amb noms d’ofici d’altres ciutats
de Catalunya.

53.  La ciutat de Girona al principi del segle XIV.

La Girona medieval
36 UTILITZA LES TIC. Consulta la pàgina de l’Arxiu
Des del segle XI fins al segle XIV la ciutat de Girona va Municipal de Girona http://www.girona.cat/
créixer en tres moments i sentits diferents. Cap al nord historia_urbana/cat/cercador.php i altres pàgines
(burgs de Sant Feliu i Sant Pere, s. XI), cap al sud (l’Areny web, i explica la història dels nuclis de Sant Feliu
i la Vilanova, s. XII) i cap a la riba esquerra de l’Onyar i Sant Pere, l’Areny i la Vilanova, i el Mercadal.
(el Mercadal, s. XIII i XIV).

144
APRENENTATGE COOPERATIU La Catalunya medieval  6

Un passeig pels calls de Catalunya

Les obligacions religioses feien que els jueus visquessin molt
a prop els uns dels altres, formant comunitats. La vida de la
comunitat es desenvolupava principalment dins d’uns barris
tancats anomenats calls, especialment a partir d’una
disposició papal que els hi obligava. Això no vol dir que els
jueus no en sortissin ni que no es relacionessin amb els
cristians. De fet, molts jueus eren metges o juristes i van
ocupar càrrecs polítics importants en el govern de les ciutats 55.  Carrers del Call Major de Barcelona.
i en les corts dels monarques medievals. A Barcelona hi havia
una de les comunitats jueves més importants de tot Catalunya
(55). Altres de destacades eren a Girona i Besalú (54, 56 i 57).

plaça
catedral Lledoners
pl. dels
Apòstols

c. de la Ruca c. de la Ruca pl. de

l'Oli
plaça
Catedral
portal de pl. Sant portal
Sobreportes c. Major del Call Llorenç c. Sant Llorenç del Call

església es
llesteri
de Sant Feliu c. Ba
torre de c. Ar
c. Calder Boschmonar gen
ers teria
pont de
Sant Agustí
pont d'en
Gómez
56. 
Carrer del Call de Girona.
N

nyar escala
pont de riu O anale
jas plaça 0 100
eig de C Independència
Sant Feliu pass metres

54.  Plànol del Call jueu de Girona (segles XII-XIV).

37 Formeu grups de tres o quatre companys per elaborar

un treball sobre un dels calls jueus de Catalunya.
•  Entre tots, trieu el call a estudiar.
• Tots els membres del grup col·laborareu en la cerca
d’imatges i d’informació.
• Després, cada un es dedicarà a una part de la feina:
redacció del text, elaboració de gràfics, identificació
de fotografies, elaboració d’esquemes, cartografia, etc.
• Un cop acabada la redacció i la distribució de la 57. 
Carrer del Call de Besalú.
documentació, els uns s’encarregaran de la correcció
del text i els altres de la verificació de la documentació
gràfica i dels peus de les il·lustracions. ET RECOMANEM
• Finalment, s’elaborarà una portada, un índex, una
Un llibre:
introducció, una conclusió i un apartat dedicat a fonts
(bibliografia, bibliografia web, etc.). La venjança dels almogàvers, Andreu GONZÁLEZ i
Ramon GASCH, 2015.
38 UTILITZA LES TIC. Busqueu informació sobre els diferents
Un còmic:
calls a les pàgines web de l’Arxiu Municipal de Girona
(http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/col.leccio. Ramon Llull. La controvèrsia jueva, Eduard
php), del Museu d’Història de Barcelona (http:// TORRENTS, 2009.
museuhistoria.bcn.cat/ca/node/195) i de Caminos de Dues sèries:
Sefarad. Red de juderías de España.
Arnau, dirigida per Lluís M. GÜELL, 1994.
39 PREN LA INICIATIVA. Elaboreu una guia urbana dels calls Ermessenda, dirigida per Lluís M. GÜELL, 2010.
de Barcelona, Girona i Besalú.

145
INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA

Les eines clàssiques del geògraf

Què és la geografia
LA GEOGRAFIA Tradicionalment, la geografia es definia com la ciència que s’ocupa
de la descripció de la Terra o de la superfície terrestre, i es limitava
Regional General a localitzar i enumerar les característiques d’un territori.
Conjunts, àrees
En l’actualitat, la concepció de la geografia és més científica, ja
o regions
de les quals que té el caràcter explicatiu i racional que totes les ciències han
s’estudien de tenir. L’objectiu de la geografia és explicar i analitzar l’espai
aspectes físics
i humans.
terrestre i les relacions que es donen entre l’ésser humà i el medi
natural. Aquesta ciència s’organitza en diferents branques (1).
Els principis o les normes que regeixen un estudi geogràfic són:
Física Humana
Geomorfologia, Demografia, • Localització. Situar amb exactitud un lloc, utilitzant aspectes
climatologia, urbanisme, espacials com ara l’altitud, la latitud i la longitud, els límits, etc.
biogeografia, geografia
hidrografia… econòmica, • Causalitat. Explicar per què (causes) es produeix un determi-
geopolítica… nat fet geogràfic i quines conseqüències tindrà.
• Relació o connexió. Cap fenomen no es mostra aïllat, sinó
1. 
LES BRANQUES que es relaciona i interactua amb altres fenòmens. Aquest prin-
DE LA GEOGRAFIA cipi analitza la interacció que hi ha entre els fenòmens físics,
biològics i socials.
La geografia és una ciència al servei de les persones, que per-
met conèixer millor l’espai que habitem, els seus recursos, poten-
1 INTERPRETA ELS MAPES. cialitats i límits, i contribueix al desenvolupament sostenible del
Observa els mapes patrimoni natural i cultural del món.
de les pàgines 146 i 147. Les eines de treball del geògraf són, fonamentalment, els ma-
Quantes vegades
pes i gràfics, les imatges aèries i de satèl·lit i les estadístiques.
s’ha reduït la realitat
en cadascun? Els mapes
Un mapa és una representació plana, feta a escala, d’una part o
de tota la superfície terrestre. Tot mapa té uns elements que aju-
den a identificar, llegir i interpretar la informació que conté.
2. 
ELS ELEMENTS D’UN MAPA

180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
Títol. Comunica
LES PRECIPITACIONS 60ºla
temàtica i l’espai
meridià de Greenwich

Orientació. La rosa 60º N

AL MÓN
O
representats.
dels vents indica E
on es troba el pol nord. S

AMÈRICA EUROPA ÀSIA 40º

40º
DEL
Coordenades
NORD
tròpic de Càncer
geogràfiques.
20º
Permeten localitzar
20º
ÀFRICA
qualsevol punt del
OCEANIA 0º
equador mapa.
AMÈRICA
Precipitació total DEL
(en20º
mm) SUD
20º
tròpic de Capricorn
Més de 3.000
Llegenda. escala
Informa sobre De 3.000 a 1.000 0 2.700 Escala. Equivalència
40º
De 1.000 a 500 Toponímia. Conjunt entre una distància
els signes i els quilòmetres
De 500 a 250 de noms que apareixen mesurada sobre el
colors. 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
Menys de 250 en el mapa. mapa i en la realitat.
Tipus de mapes
• Topogràfics. Són mapes que representen, fonamentalment, el
relleu, però també altres aspectes físics (hidrografia, tipus de
vegetació...) i humans (poblacions, vies de comunicació, límits
administratius...) d’un territori determinat.
• Temàtics. Són mapes que proporcionen informació sobre un
aspecte concret que es pugui representar en l’espai: població,
climes, recursos energètics, àrees turístiques...

SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Localitzar un lloc en el mapa

A partir de la xarxa geogràfica de meridians i paral·lels (3) es pot localitzar qualsevol punt
de la superfície terrestre determinat per la longitud i la latitud.
• Longitud: distància angular que hi ha des del meridià 0° o de Greenwich fins al lloc que s’ha de localitzar.
• Latitud: distància angular que hi ha des del paral·lel 0° o equador fins al lloc que s’ha de localitzar.

Per localitzar un lloc cal tenir en compte: FES-HO AIXÍ

• Quina n’és la longitud: si és est o oest (a la dreta 2   • Quines ciutats es troben en aquestes
o a l’esquerra de Greenwich) i el seu valor (entre 0° coordenades geogràfiques: 36° N i 140°
i 180° est o oest). E; 16° S i 48° O; 60° N i 11° E?
• Quina n’és la latitud: si és nord (per sobre de • Indica quines són les coordenades
l’equador) o sud (per sota) i el seu valor (entre 0° aproximades de Canberra (Austràlia),
i 90° nord o sud). el Caire (Egipte) i San José (Costa Rica).

3.  XARXA DE PARAL·LELS I MERIDIANS

180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º

Paral·lel Meridià
cercle polar àrtic

60º Oslo 60º

Sant Petersburg
Londres
40º Roma 40º
Tòquio
el Caire
tròpic de Càncer

20º 20º
San José
0º equador 0º

Quito Kinshasa
Brasília
20º 20º
meridià de Greenwich

tròpic de Capricorn
escala Canberra 40º
40º
0 1.900

quilòmetres

60º 60º
cercle polar antàrtic
90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º

508877-01-21a mundi localizacion 147

 Els gràfics
Interpretar un gràfic lineal

Els gràfics faciliten la comprensió i l’anàlisi de da- En %

25
des. Es diferencien pel tipus de representació.
20

Els gràfics lineals 15

Es fan servir per mostrar, mitjançant una línia,
10
l’evolució en el temps d’un aspecte o fenomen (4).
5
Es construeixen sobre un eix de coordenades. Nor-
malment, el temps (anys, mesos, etc.) es disposa 0

sobre l’eix horitzontal o d’abscisses, i els valors de -5

la variable, sobre l’eix vertical o d’ordenades. 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Taxa d’atur Creixement del PIB
Font: INE. 2012.
Els gràfics de barres
S’utilitzen principalment per comparar el valor 4.  EVOLUCIÓ DE L’ATUR I EL PIB A ESPANYA
d’una variable en diferents moments o en diferents
territoris (5).
Interpretar un gràfic de barres
La informació es pot mostrar mitjançant barres
verticals, horitzontals, compostes... Segons les da- En milions de tones equivalents de petroli
des, s’escollirà un tipus de gràfic o un altre. L’alçà- 200
194,8

ria de les barres és proporcional al valor que re-

presenten, però l’amplària de totes és la mateixa. 150

Els gràfics sectorials 94,5

100 86
Són gràfics circulars dividits en sectors proporci-
63,2
onals al valor de la variable representada (6). 50 37,8
S’utilitzen per mostrar la distribució d’una realitat 32,3

formada per un nombre determinat d’elements

0
Xina Brasil Canadà EUA F. de Noruega
que en conjunt es representen amb la totalitat de Rússia
la circumferència. Font: BP. 2012.

Per calcular els graus de circumferència de cada 5.  CONSUM D’ENERGIA D’ALGUNS PAÏSOS
sector cal fer una regla de tres:

quantitat total és a 360º de circumferència Interpretar un gràfic sectorial

com quantitat parcial és a xº de circumferència

Àfrica 1.031 Amèrica 941

Després, amb un compàs, es fa un cercle i amb un Oceania 36
transportador d’angles es dibuixen els sectors.
Europa 740
De vegades, les dades que s’han de representar són
percentatges. En aquest cas, s’ha de procedir de la
mateixa manera, calculant els graus de circumfe-
rència que corresponen a cada percentatge:

100 % és a 360º de circumferència

Àsia 4.165
com determinat % és a xº de circumferència
Font: ONU. 2010. En milions de persones

En tots els gràfics, sempre que es pugui, convé in- 6.  LA POBLACIÓ DEL MÓN PER CONTINENTS
cloure-hi la font i l’any de les dades.

148
 DIMENSIÓ GEOGRÀFICA
Per interpretar un gràfic lineal, fixa’t en:
•  La variable o les variables que es representen.
•  El període de temps considerat: mesos, anys...
• La tendència general de la línia al llarg del temps:
si és manté més o menys estable o si ascendeix
o descendeix.
• En el cas que pugi o baixi, cal fixar-se en el
pendent (inclinació) de la línia. Si és brusc,
significa que es va produir un canvi sobtat;
si és suau, vol dir que va succeir a poc a poc.
Tracta sempre d’explicar, de manera raonada,
les causes i les conseqüències de les pujades
o baixades.
Per interpretar un gràfic de barres, fixa’t en:
• El tipus de gràfic de barres: simple, múltiple (grups
de dues o més barres) o de barres compostes (les
barres s’apilen mostrant una distribució que, en
conjunt, sumen el 100 % d’un total).
• La variable o les variables representades.
• El moment a què corresponen les dades
i els territoris representats.
• La longitud de cada barra: com més alta o llarga
sigui, més gran serà el valor de la variable que
representa.
Compara les barres i extreu-ne conclusions.
Identifica a quines categories corresponen els
valors més alts i els més baixos i tracta d’explicar
aquestes diferències.
Per interpretar un gràfic sectorial, fixa’t en:
• Quina és la variable o el fenomen
que es representa.
• El nombre de sectors i a què correspon
cadascun.
• De quina manera es representen les dades:
en valors absoluts o en percentatges.
• Quins elements tenen més o menys pes
en la distribució.
• Si hi ha molta diferència o no entre els valors
representats, tenint en compte la mida
dels sectors.
Intenta explicar les causes i les conseqüències
d’aquesta distribució.
SABER FER
FES-HO AIXÍ
4 • Quines variables es representen?
En què estan expressades, en valors
absoluts o en percentatges?
• Quin és el període de temps
que es considera?
• Com evoluciona la taxa d’atur?
I la de creixement del PIB?
• Es produeix algun canvi brusc?
Quan? Quina variable afecta?
• Hi ha alguna relació entre l’evolució
de l’atur i el creixement del PIB?
FES-HO AIXÍ
5   • Quin tipus de gràfic de barres és?
• Quina és la variable representada? En què
es mesura?
• A quin any corresponen les dades?
• Quins són els territoris dels quals es dona
informació?
• Quin és el territori que té el valor més alt?
Quin és aquest valor?
• Quin té el valor més baix? Quin és aquest
valor?
• Quina diferència hi ha entre els dos valors?
• Quins factors ho poden explicar?
FES-HO AIXÍ
3 • Quin és el fenomen que representa
el gràfic?
• Com es donen les dades, en valors
absoluts o en percentatges? A quin any
es refereixen?
• Quants sectors hi ha? Amb què
es correspon cadascun?
• Quin és el valor màxim? I el mínim?
A quins territoris pertanyen?
• Quina diferència hi ha entre els dos
valors?
• Per què no hi és l’Antàrtida?
149
 7 La demografia i la geografia
política

SABER

•  Conceptes bàsics de demografia.

•  Les fonts demogràfiques.
•  La geografia política de cadascun  
dels continents.

SABER FER

•  Calcular taxes demogràfiques.

•  Elaborar i interpretar una piràmide  
de població.
•  Investigar la història demogràfica
familiar.
•  Com consultar el padró municipal
d’habitants.

ENS FEM PREGUNTES. Què és i per a què serveix la demografia?

La demografia és l’estudi estadístic de la població humana, referit
a un moment o a una evolució determinats. Els estudis demogràfics
permeten conèixer el nombre de persones d’una població, la distribució
en una zona geogràfica, l’estructura (edat, sexe, nivell cultural, activitat
econòmica, condicions de l’habitatge, etc.) i el creixement o la
declinació, que està determinat per tres indicadors essencials: natalitat,
mortalitat i fenòmens migratoris.
Les dades demogràfiques s’utilitzen en diversos camps: els governs
les usen amb finalitats administratives i polítiques, per planificar els
diferents serveis de la comunitat (sanitaris, educatius...); els científics les
fan servir com a base per a les investigacions; i les empreses els donen
un ús comercial, que els permet saber quins són els compradors més
factibles d’un producte o els receptors d’algun tipus de publicitat.
 COM HO SABEM?

Hi ha diversitat d’organismes que proporcionen dades

demogràfiques: l’ONU, l’INE, Census Bureau... Aquestes
dades s’obtenen bàsicament dels censos de població,
dels registres d’organismes públics –com per exemple
el padró municipal– o d’organismes privats,
i d’enquestes demogràfiques.
L’estadística és la ciència matemàtica que estudia
i tracta la recopilació, l’anàlisi, la interpretació i la
representació de les dades demogràfiques. Els resultats
dels estudis es fan servir per prendre decisions en
àrees dels negocis i d’institucions governamentals.
• Quins organismes ens proporcionen dades
demogràfiques?
•  Per a què serveix l’estadística?

INTERPRETA LA IMATGE

•  Què és l’INE? I el Census Bureau?

• Com es representen les dades
demogràfiques?
• Què vol dir la paraula demografia?
Quina relació hi trobes amb la
fotografia de fons?

Densitat de població  5 
Nre. d’habitants 1 Conceptes bàsics de demografia
Superfície del lloc

Nre. de naixements
TBN  5    3  1.000
Nre. d’habitants

Nre. de naixements  
Quants som?
TF  5  3  1.000
Nombre de dones Per saber com és la població d’un lloc hi ha una sèrie de dades que hem
d’entre 15 i 49 anys
de conèixer (1).
Nre. de defuncions
TBM  5    3  1.000 La dada bàsica és el nombre total d’habitants o població absoluta, a
Nre. d’habitants
partir de la qual podem calcular la densitat de població, que és la re-
Nre. de defuncions lació entre el nombre de persones i la superfície del territori que ocu-
de menors d’un any  
TMI  5  3  1.000 pen. Normalment es considera que un territori està poc poblat si té una
Nre. de nascuts vius
densitat entorn dels 10 hab./km2 i està molt poblat si la densitat supera

Nre. de naixements –  
TCV  5  3 100 els 80 hab./km2.
– Nre. de defuncions

Com evoluciona la població?

1.  Indicadors demogràfics
També interessa saber si la població d’un lloc creix o decreix. Per desco-
de la població mundial
i manera de calcular-los.
brir-ho s’estudia la natalitat, la fecunditat i la mortalitat.
•  Natalitat és el nombre de naixements que hi ha en una població. Es
mesura amb la taxa bruta de natalitat (TBN).
La taxa de natalitat mundial ha baixat des de la segona meitat del segle
xx. En l’actualitat, se situa en el 20    ‰, tot i que hi ha grans diferències
entre els països segons el seu nivell de desenvolupament (2).
•  Fecunditat és una estimació de la mitjana de fills que tindrà una dona
al llarg de la seva vida fèrtil. Es mesura amb la taxa de fecunditat (TF).
La taxa de fecunditat mundial ha baixat bruscament en els últims anys,
sobretot en els països desenvolupats (1,7 fills per dona) (3).
La taxa de fecunditat ens permet saber si el reemplaçament d’una
generació per una altra està assegurat. Perquè això passi, el valor
mínim ha de ser de 2,1 fills per dona.
2.  A Europa la natalitat
•  Mortalitat és el nombre de defuncions que es produeixen en una
és molt baixa, per sota
del 10   ‰ de mitjana.
població. Es mesura amb la taxa bruta de mortalitat (TBM). També es
poden calcular altres taxes específiques, com ara la de la mortalitat
infantil (TMI), que registra el nombre de nens que moren abans de
complir el primer any de vida per cada 1.000 nadons nascuts vius.
Aquesta taxa és un bon indicador del nivell de desenvolupament d’un
país. 

La taxa de mortalitat s’ha reduït significativament des del començament
del segle xx. Avui dia se situa al voltant del 8  ‰, encara que hi ha con-
trastos entre uns països i uns altres.
El descens de la mortalitat ha afavorit un augment de l’esperança de
vida, que és la mitjana d’anys que s’estima que pot viure una persona.
En l’actualitat, l’esperança mitjana de vida al món és d’uns 70 anys. Tot i
això, hi ha diferències entre homes i dones, com també entre països.

3.  Amb una taxa de fecunditat

Per saber si la població d’un lloc creix, en calculem el creixement na-
per sota de 2 fills per dona tural o vegetatiu (TCV). Si en un lloc hi mor més gent de la que hi
augmenta molt el nombre neix, la població es redueix, i si hi mor menys gent de la que hi neix, la
de fills únics. població augmenta.

152
 La demografia i la geografia política  7

La TCV es considera alta quan se situa per damunt del 2  %, i bai-
CLAUS PER ESTUDIAR
xa quan es troba per sota de l’1%. En l’actualitat, la taxa de crei-
xement natural mundial se situa al voltant de l’1,2  %, per bé que
• Defineix: natalitat, fecunditat,
hi ha forts contrastos entre països.
mortalitat, esperança de vida.
Però per conèixer el creixement real d’una població també s’han • Quina diferència hi ha entre
de tenir en compte les migracions. Si abandonen un lloc més per- el creixement vegetatiu
sones de les que hi arriben, la població disminueix, i viceversa: si i el creixement real?
n’arriben més de les que se’n van, la població augmenta. • Què mesura la densitat
de població?
Com és la població? • Com s’estructura la població?
Finalment, s’ha de conèixer quina és l’estructura de la pobla- Pensa. Per què és important
ció: edat i nombre d’homes i de dones. Es representa en una conèixer l’estructura per edat
piràmide de població. i sexe d’una població? Explica-ho
amb exemples.
Per edat, la població es classifica en tres grans grups: joves (0-
14 anys), adults (15-64 anys) i vells (65 anys i més).
Un altre aspecte molt important és conèixer l’activitat econòmica
de la població, perquè ajudarà a planificar les polítiques d’ocu-
pació. En aquest sentit, es considera població activa la que té 6 INTERPRETA EL MAPA.
edat (de 16 a 64 anys) i disponibilitat per treballar. La població
• On hi ha una
activa inclou la població ocupada, que és la que fa una feina
concentració més gran
per la qual cobra un salari, i la població aturada, que és la que
de població, al món?
no té feina però voldria treballar. La població que no té edat de
On n’hi ha menys?
treballar o que no busca feina és la població inactiva, és a dir,
• El clima té a veure
estudiants, jubilats, persones dedicades a les tasques domèsti-
amb la distribució
ques de casa seva, etc).
de la població? Raona
la resposta.
4.  DENSITAT DE POBLACIÓ AL MÓN

cercle polar àrtic

OCEÀ
OCEÀ
tròpic de Càncer
OCEÀ
PACÍFIC

PACÍFIC ATLÀNTIC equador

OCEÀ

ÍNDIC
tròpic de Capricorn
meridià de Greenwich

Densitat (en hab./km2)

Més de 300
De 300 a 150
escala
De 150 a 25 0 1.500

Menys de 25 quilòmetres

Sense dades

153

5.  L’empadronament és una
obligació de tots els residents
d’un municipi.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quines són les fonts
fonamentals per obtenir dades
sobre la població?
• Defineix cens, padró municipal
d’habitants i registre civil.
Pensa. Una persona, per poder
votar en unes eleccions, cal que
estigui inscrita en el cens
electoral. D’on provenen les
dades demogràfiques que figuren
en el cens electoral?
154
2 Les fonts demogràfiques
Per saber quantes persones viuen en un lloc i com són s’elaboren uns
registres, censos, enquestes..., que són fonts fonamentals per estudiar
la població. Els governs moderns i les organitzacions internacionals
estan molt interessats a determinar la població exacta dels països res-
pectius i de la resta del món, per poder descriure la població actual
i preveure el futur amb una exactitud raonable.
En la majoria de països hi ha un requisit legal de notificar a les autoritats
competents els esdeveniments importants de la vida de les persones (nai-
xement, defunció, adopcions, canvi de residència...). Aquests regis-
tres són la base de dades principal, entre altres usos, per elaborar estadís-
tiques vitals, per organitzar serveis i perquè els governs puguin emetre
certificats d’identificació (DNI, passaport, certificat de residència...).
Cada país disposa de diferents organismes que s’encarreguen de la
recollida de dades de la població; alguns exemples en països desenvo-
lupats són:
•  L’Oficina del Cens dels Estats Units (United States Census Bure-
au) forma part del Departament de Comerç dels Estats Units i s’en-
carrega bàsicament de fer un recompte de la població del país i de la
seva economia.
•  L’Oficina Nacional d’Estadística (Office for National Statistics) és
l’autoritat britànica que s’encarrega de la creació i la publicació d’es-
tadístiques sobre economia, població i societat en diferents àmbits
nacionals o locals.
•  L’Institut Nacional d’Estadística i Geografia (INEGI) és la institu-
ció del govern mexicà que fa els censos de població i també recopila
informació del país sobre el PNB, ocupació i llocs de treball, educació...
En molts països en vies de desenvolupament acostuma a ser difícil ob-
tenir dades i disposar de la informació necessària per elaborar estadís-
tiques. Normalment els serveis d’atenció sanitària aporten algunes
dades, principalment en les zones rurals. La Divisió d’Estadística de
l’ONU, el Programa de l’ONU per al Desenvolupament i la UNICEF re-
cullen dades en aquests països i treballen per millorar diferents aspectes
de les estadístiques de població. El Banc Mundial, creat per lluitar con-
tra la pobresa, l’Organització Mundial de la Salut i altres organismes
internacionals col·laboren en l’elaboració de dades demogràfiques.
A Espanya, les fonts de dades demogràfiques més importants són el
cens, el padró municipal i el registre civil (5).
El cens és una enquesta que es fa a tota la població del país i s’estudia
estadísticament per obtenir dades demogràfiques, econòmiques, socials
i culturals. A Espanya el cens el fa l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
cada deu anys. Des del 1981 es fa els anys acabats en 1; l’últim va ser el
2011 i el proper serà el 2021. Un dels censos generals més antics de la
història va ser encarregat per l’emperador xinès Yao l’any 2238 aC.
 Equinocci de
primavera La demografia i la geografia política  7

El padró municipal d’habitants és el regis-
tre administratiu on consten els veïns d’un mu-
nicipi. Tots els espanyols i els estrangers tenen
l’obligació d’empadronar-se, com també de co-
municar el canvi de residència, de manera que
tota persona ha d’aparèixer com a resident en
tan sols un municipi (5) . En el padró consten
les dades estrictament necessàries per identi-
ficar els individus (nom i cognoms, sexe, domi-
cili, lloc i data de naixement, nacionalitat,
estudis...) per incloure’ls en el cens electoral.
Aquestes dades constitueixen la prova de la
residència i domicili habitual d’una persona en
un municipi.
A partir de l’any 1996 la gestió del padró va ser
informatitzada i es va passar dels recomptes
quinquennals a un registre continu que cada
ajuntament ha de mantenir actualitzat. L’INE cen-
tralitza i canalitza la informació entre elsHivern
ajun-
taments i els diferents organismes oficials impli-
cats en l’actualització dels padrons, i coordina els
diversos padrons municipals per tal d’evitar inco-
herències i duplicitats.
El registre civil es compon d’uns llibres en què es
pren nota dels naixements, les defuncions i els can-
Estiu
vis en l’estat civil de les persones (matrimonis, di-
vorcis...). Els llibres són als jutjats de les localitats
grans o als ajuntaments, en el cas de les petites.

SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Calcular taxes demogràfiques

Taxa és una quantitat que expressa d’una manera les dades de població de diferents països i àrees
proporcional la relació entre dues dimensions. de la Terra.
Concretament, les taxes demogràfiques Els conceptes bàsics referents a les taxes
són els índexs que serveixen per poder comparar demogràfiques són:

Natalitat (dades Nombre de nascuts vius en un lloc determinat

FES-HO AIXÍ absolutes) i en un moment concret.

Nombre de morts en un lloc determinat i en un

Mortalitat
moment concret.
Creixement
Diferència entre la natalitat i la mortalitat. Només
natural o
entre nadius.
vegetatiu
Nombre de nascuts vius per cada 1.000 habitants
Catalunya Extremadura
de població, en un lloc determinat i en un moment
Taxa de natalitat
concret. Estudia els naixements en relació amb
(dades relatives)
Superfície (km2) 32.113 41.634 els habitants d’aquell indret, en grups de 1.000
persones dins d’aquesta població.
Habitants 7.553.650 1.099.632
Taxa de
Nombre de morts per cada 1.000 habitants de població
Nombre de mortalitat (dades
71.591 8.880 en un lloc determinat i en un moment concret.
naixements relatives)
Nombre de Taxa de
60.807 11.043
defuncions creixement
Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa
natural o
Nombre de de mortalitat.
vegetatiu (dades
defuncions de 180 18
menors d’1 any relatives)

Diferència entre el nombre d’emigrants (els que

marxen) i d’immigrants (els que arriben) d’un lloc
7 Calcula els valors següents per a Catalunya determinat en un moment concret. Quan hi ha més
Saldo migratori
emigrants que immigrants, el saldo migratori és
i Extremadura de l’any 2013: negatiu; quan hi ha més immigrants que emigrants,
• Densitat de població el saldo migratori és positiu.

• Taxa bruta de natalitat Diferència entre el creixement natural i el saldo

Creixement real
• Taxa bruta de mortalitat migratori.

• Taxa de mortalitat infantil Taxa de Nombre d’infants morts abans de fer 1 any,
• Creixement natural o vegetatiu mortalitat en relació amb el nombre total de naixements
infantil multiplicats per 1.000.
Calcula les taxes demogràfiques d’altres
Proporció, en tant per 1.000, entre els nascuts vius
comunitats autònomes consultant la base de dades i les dones d’entre 15 i 49 anys (edat fèrtil).
Taxa general de
al web de l’INE, http://www.ine.es/. fecunditat
Fertilitat: capacitat de la dona de quedar
embarassada.
Fecunditat: nombre de fills que ha tingut una dona.

155
 3 Geografia política d’Europa

Dades geogràfiques i demogràfiques

Euros
Europa és el segon continent més petit del món des-
prés d’Oceania. Té una superfície de 10,5 milions
Lliures de km2, que equival al 7  % de les terres emergides
esterlines del planeta. És una part del gran continent eurasiàtic,
situat a la part central de l’hemisferi nord. Alguns
autors la consideren una península d’Àsia, amb la
Rubles qual està connectada per la serralada del Caucas,
els monts Urals, el riu Ural i el mar Caspi. Els
oceans glacials Àrtic i Atlàntic al nord i l’oest, res-
pectivament, i el mar Mediterrani al sud en banyen
les costes. Està separada de l’Àfrica per una franja de
mar d’uns 14 km, l’estret de Gibraltar.
Des del punt de vista polític, Europa també inclou
un important conjunt d’illes; entre les més destaca-
des hi ha les Canàries (políticament pertanyen a
Europa, encara que físicament són a l’oceà Atlàntic,
al costat de la costa africana), les Fèroe, la Gran
Bretanya, Irlanda i Islàndia a l’oceà Atlàntic, i les
Balears, Sicília, Còrsega, Sardenya, Creta i Xi-
Francs suïssos pre al mar Mediterrani.

Països i ciutats
6.  Les monedes
europees més La divisió política d’Europa ha experimentat nom-
utilitzades. brosos canvis al llarg de la història a causa dels con-
flictes pel predomini territorial. Entre els canvis més
Corones daneses
recents cal destacar: la reunificació d’Alemanya, la
desintegració de la Unió de Repúbliques Socia-
listes Soviètiques, la fragmentació de Iugoslàvia
i la separació de Txecoslovàquia en dos estats (7).

CLAUS PER ESTUDIAR

• Quins són els límits d’Europa?

7.  La Via Bàltica va ser la cadena humana
per a la independència de Letònia, Estònia
i Lituània, el 23 d’agost de 1989.
• Quines illes formen part d’Europa?
• Quins grups de pobles són els més importants
culturalment?
• Quants estats té Europa?
• Quines són les monedes europees de més pes
econòmic?
Pensa. De les ciutats que s’esmenten en el text, n’hi ha
alguna que no és capital d’un estat? En cas afirmatiu, per què
es considera una ciutat important?

156
 La demografia i la geografia política  7
60º 50º

30º 20º 10º 0º 10º 20º 30º 40º 50º 60º

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

60º
Reykjavík cer
cle
ISLÀNDIA pol
ar
àrtic

h
enwic
e Gre
illes Fèroe

dià d
FINLÀNDIA

meri
FEDERACIÓ DE RÚSSIA
I C NORUEGA
Hèlsinki
Oslo SUÈCIA
T

mar Tallinn
N

del Estocolm ESTÒNIA

À

Nord
Moscou

c
L

lti
Riga LETÒNIA
T

Bà
DINAMARCA
REGNE
A

LITUÀNIA
Dublín Copenhaguen

r
UNIT Vílnius

a
50º m
IRLANDA Minsk
PAÏSOS
BIELORÚSSIA
BAIXOS
Berlín Varsòvia
Londres Amsterdam
À

ALEMANYA POLÒNIA Kíev

Brussel·les BÈLGICA
E

LUXEMBURG Praga UCRAÏNA

C

ma
París Luxemburg REPÚBLICA
O

TXECA ESLOVÀQUIA

rC
Bratislava MOLDÀVIA

asp
Viena Chisinau
FRANÇA LIECHTENSTEIN Budapest

i
Berna Vaduz ÀUSTRIA
HONGRIA ROMANIA
SUÏSSA Ljubljana
ESLOVÈNIA GEÒRGIA
Zagreb SÈRBIA Bucarest Bakú
Tbilisi
San CROÀCIA BÒSNIA I egre
Belgrad mar N AZERBAIDJAN
40º Andorra MÒNACO Marino HERCEGOVINA ARMÈNIA
la Vella Mònaco SAN MARINO Sarajevo
BULGÀRIA Erevan
PORTUGAL ANDORRA MONTENEGRO Pristina Sofia
Madrid Roma Podgorica KOSOVO
CIUTAT Skopje TURQUIA
Lisboa DEL VATICÀ Ankara
ITÀLIA Tirana MACEDONIA
ESPANYA alears
B Sardenya ALBÀNIA
illes TURQUIA
GRÈCIA
m a r M e d i t e r r a n i
10º escala
Sicília Atenes
0 290
illes Canàries TUNÍSIA Nicòsia
ALGÈRIA La Valletta quilòmetres
MALTA Creta XIPRE
MARROC
0º 10º 20º 30º 40º

8.  ELS ESTATS D’EUROPA I LA SEVA SITUACIÓ AL MÓN

Actualment el continent europeu està integrat per 50 estats sobi-

rans (8). El més gran és Rússia, pel que fa a superfície i població 8 INTERPRETA EL MAPA.
(el 40  % del territori d’Europa és rus i el 25  % de l’extensió del país
• Fes una llista
és en aquest continent). El país més petit és la Ciutat del Vaticà, dels països d’Europa
que també és dels més petits del món, juntament amb Liechten- i de les capitals
stein, Malta, Mònaco i San Marino. També hi ha una sèrie de respectives.
territoris que han canviat o volen canviar el seu estatus jurídic però • Fes els grups següents
no estan plenament reconeguts com a estats. És el cas de Xipre de països i capitals:
països mediterranis,
del Nord i de Kosovo, aquest últim és reconegut per una gran
països de la costa
part de la comunitat internacional, però Sèrbia –i altres estats– es
atlàntica, països que
neguen a reconèixer-ne la independència. limiten amb Àsia,
Les ciutats de més rellevància, sigui per raons culturals o bé eco- països nòrdics i països
que queden al centre.
nòmiques, són: Londres, París, Berlín, Moscou, Roma, Sant Peters-
Compta que en total
burg, Atenes, Istanbul, Madrid, Barcelona... facin tots cinquanta
Una bona part de la dinàmica econòmica del continent s’emmarca estats.
dins del funcionament de la Unió Europea. En l’actualitat, dinou • En un mapa mut situa
dels vint-i-vuit països comparteixen la mateixa moneda, que és tots els països i les
capitals que recordis.
l’euro; altres monedes de gran pes econòmic són la lliura ester-
lina, el franc suís, el ruble rus i la corona danesa (6).

157
4 Geografia política d’Àsia
9. Àsia és el continent més poblat del planeta.
10. El cim de l’Everest fa 8.848 m. És el més alt
del planeta.
158
Dades geogràfiques i demogràfiques
Àsia és el continent més extens del planeta, amb
més de 44 milions de km2. Equival al 29,5  % de les
terres emergides de la Terra. Gairebé tot el territori
asiàtic s’estén per l’hemisferi nord. Tres oceans en
banyen les costes: el glacial Àrtic, l’Índic i el Pacífic.
Àsia està separada d’Àfrica pel mar Roig i d’Europa
pels mars Mediterrani, Negre i Caspi, però hi està
connectada per la serralada del Caucas, els monts
Urals i el riu Ural.
Formen part d’Àsia un conjunt impressionant d’illes
distribuïdes per l’oceà Pacífic i l’Índic. Les més impor-
tants són: Japó, Taiwan, Filipines, Indonèsia, Sri
Lanka i Maldives.
L’enorme extensió del continent asiàtic i la varietat de
paisatges, climes, pobles i cultures que conté fan que
s’hi identifiquin sis regions: Àsia septentrional,
central, occidental, meridional, oriental i sud-est
asiàtic. Cadascuna mostra uns perfils socials i econò-
mics ben diferents (11).
Pel passat històric i pels trets culturals diferenciats de
la resta del continent asiàtic, la península de l’Hindus-
tan es denomina subcontinent indi i agrupa els països
d’Índia, Pakistan, Bangla Desh, Sri Lanka, Maldi-
ves, Bhutan i Nepal.
D’acord amb la localització geogràfica i les afinitats
culturals, hi ha estudis que hi distingeixen cinc parts:
països del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà,
l’Àsia meridional o de l’Hindustan, el sud-est
asiàtic, l’Extrem Orient o Orient Llunyà i la Fe-
deració de Rússia.
El continent asiàtic acumula la major part dels rècords
geogràfics mundials:
•  És el continent més extens, poblat i dens.
•  Té el país més poblat (Xina), el país més extens (Rús-
sia), la ciutat més poblada (Tòquio), el cim més alt
(Everest), el llac més extens (Caspi), el llac més pro-
fund (Baikal) i el lloc més baix sota el nivell del mar
(mar Mort) (9 i 10).
També és on van aparèixer les primeres grans civilitza-
cions, en concret a Mesopotàmia, actualment les ter-
res de l’Iraq i part de Síria.
 20º 30º 40º 50º 60º 70º 80º 80º 70º 60º 50º 40º 30º 20º

10º
La demografia i la geografia política  7

70º
OCEÀ

30º

40º

50º

60º
GLACIAL ÀRTIC
10º

180º
0º

Moscou cercle polar àrtic

20º

170
F E D E R A C I Ó D E R Ú S S I A º
10º

TURQUIA Ankara

GEÒRGIA
LÍBAN ARMÈNIA Tbilissi Astana
ISRAEL SÍRIA O C E À
Jerusalem Damasc Erevan AZERBAIDJAN KAZAKHSTAN COREA Tòquio 16
Amman Ulan Bator 0 º
Bakú DEL NORD
Malange
20º
JORDÀNIA Bagdad
Pyongyang JAPÓ PA C Í F I C
TURKMENISTAN MONGÒLIA
0º e

IRAQ UZBEKISTAN Bixkek Pequín Seül

10

0º
quad

Teheran Taixkent
º
or

ARÀBIA KUWAIT Aixkhabad KIRGUIZISTAN

r
COREA

do
SAUDITA Kuwait IRAN Duixanbe DEL SUD

ua
TADJIKISTAN

eq
al Ryad BAHRAIN AFGANISTAN
al Manama
QATAR Doha Kabul
Abu Dhabi X I N A
Islamabad 15
UNIÓ DELS 0º
Sanaa
EMIRATS ÀRABS PAKISTAN
30º IEMEN Masqat NEPAL
eq

10º
10º

OMAN Nova Delhi Thimbu

ua

Katmandu BHUTAN
do
r

BANGLA DESH FILIPINES

0º

Dacca Hanoi Manila

Í N D I A MYANMAR LAOS
40º
Vientiane
Naypyidaw
TAILÀNDIA VIETNAM
10
º O C E À Bangkok
CAMBODJA
20º

º
20
Í N D I C Phnom Penh Bandar Seri
Begawan

14
0º
BRUNEI
MALDIVES SRI LANKA M A L À I S I A TIMOR
40º

Colombo ORIENTAL
Malé Kuala Lumpur Dili
20
º escala Singapur
30º 0 925 SINGAPUR
I N D O N È S I A
quilòmetres
Jakarta
º º
30 50º 60º 70º 80º 90º 100º 110º 120º 20 130º 30

11.  ELS ESTATS D’ÀSIA I LA SEVA SITUACIÓ AL MÓN

Països i ciutats
Els països d’Àsia han estat sotmesos a invasions 9 INTERPRETA EL MAPA.
constants, especialment durant el segle xix per •  Fes una llista dels països d’Àsia  
la colonització de les potències europees, que i de les capitals respectives.
pretenien dominar els pobles i explotar-ne els •  Compara el mapa polític d’Àsia i el de  
recursos. La descolonització posterior va donar les regions asiàtiques. Cataloga els països
lloc a bona part de les fronteres actuals i també que formen part de cada regió.
va originar greus conflictes fronterers que enca- •  En un mapa mut situa tots els països  
ra perduren, com és la frontera entre l’Índia i el i les capitals que recordis.
Pakistan (amb el conflicte del Caixmir) i la situ-
ació creada entre Israel i Palestina. En l’actua-
litat trobem l’expansió de l’Estat Islàmic entre
l’Iraq i Síria, sense una previsió clara de com
acabarà políticament i territorialment. CLAUS PER ESTUDIAR
Actualment Àsia té 48 estats, dels quals set es
consideren eurasiàtics: Rússia, Turquia, Ka- • Quins rècords geogràfics mundials es registren  
zakhstan, Azerbaidjan, Geòrgia, Xipre i Armènia a Àsia?

(11). Els territoris palestins i Ossètia del Sud, en- • Quines illes formen part d’Àsia?
tre altres estats, no són reconeguts o ho són par- • Quins estats d’Àsia es consideren eurasiàtics?  
cialment. Per què?
Les ciutats més poblades són Tòquio, Seül, Bom- • En quantes regions es divideix el continent asiàtic?
bai, Nova Delhi, Xangai, Manila, Osaka i Calcu- • Quines són les ciutats asiàtiques més poblades?
ta. Per les particularitats o barreges culturals, Pensa. Per què es diu que Àsia és el bressol  
destaquen les ciutats de Singapur, Dubai, Kuala de les civilitzacions?
Lumpur, Jerusalem, Bangkok i l’illa de Bali.

159
5 Geografia política d’Amèrica
12. El canal de Panamà ha dinamitzat
l’intercanvi comercial i econòmic.
10 INTERPRETA LES IMATGES.
• Per què és important
la construcció
del canal de Panamà?
• Busca informació sobre
la Guerra del Pacífic
(1879-1883) i respon
la pregunta següent:
Per què creus que és
important que un país
tingui sortida
per mar?
13. El port d’Antofagasta (Xile) està
situat en el territori en litigi entre
Bolívia i Xile.
160
Dades geogràfiques i demogràfiques
Amèrica és el segon continent més gran de la Terra, amb 42
milions de km2. Equival al 28,5   % de les terres emergides del
planeta. Se situa a l’hemisferi occidental i s’estén des del cercle
polar àrtic fins al cercle polar antàrtic. Està banyat per les aigües
de tres oceans: l’Atlàntic, el Pacífic i l’Àrtic.
Geogràficament es divideix en dos subcontinents: l’Amèrica del
Nord i l’Amèrica del Sud, entre els quals s’estenen l’Amèrica
Central i l’arxipèlag de les Antilles, al mar del Carib (14). L’any
1914, a la part més estreta de l’estat de Panamà es va obrir una via
de navegació que va permetre la comunicació interoceànica en-
tre el mar del Carib, a l’oceà Atlàntic, i l’oceà Pacífic, fet que va
separar territorialment el continent (12).
L’Amèrica del Nord s’estén, geopolíticament, des d’Alaska fins
a Grenlàndia pel nord i es desplega cap al sud fins a la frontera
de Mèxic, on limita amb Guatemala i Belize.
L’Amèrica del Nord ha estat la regió del món que més immi-
grants ha atret, fet que ha provocat que s’hi parlin més de 300
llengües. Fins al segle xvi va ser habitada pels nadius ameri-
cans (amerindis o indis). Amb la creació de les colònies brità-
niques van anar arribant els immigrants. La població va créi-
xer i els indígenes van ser en bona part aniquilats o desplaçats
cap al nord i cap al sud. Una part de la nova població va ser
portada per la força a Amèrica des de l’Àfrica subsahariana en
vaixells, com a mà d’obra esclava.
Actualment, el continent nord-americà està format per tres estats
independents: el Canadà, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica,
abreujat EUA, amb 50 estats federats i un territori especial on es
troba la capital de la federació, Washington, que rep el nom de
districte de Colúmbia. Dins d’aquest subcontinent hi ha tres es-
tats dependents d’Europa: Grenlàndia (territori autònom
que pertany a Dinamarca), Saint-Pierre-et-Miquelon (territoris
d’ultramar de França) i les Bermudes (territoris d’ultramar del
Regne Unit).
L’Amèrica Central inclou els països de Guatemala, Belize, el
Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i les
illes de les Antilles. Políticament, les Antilles comprenen tretze
països independents i diverses dependències de països euro-
peus, i l’illa de Puerto Rico, estat que es va associar lliurement
als Estats Units.
Actualment els països centreamericans tenen el projecte d’inte-
grar-se i constituir-se en una regió de pau, llibertat, democràcia i
desenvolupament. Amb aquesta finalitat s’han creat institucions
 60º

70º
º
merid
160º OCEÀ ià d
GLACIAL eG
ree
nw
ÀRTI C ich
170º 10º

0 º
18

com el Sistema de la Integració rc 0º

ce
le
0 º EUA po Nassau
17 lar
Centreamericana (SICA) i la Se- àr
tic l’Havana
BAHAMES REPÚBLICA
DOMINICANA
Basseterre
SAINT KITTS-NEVIS
cretaria d’Integració Econòmica.
PUERTO

50
º
CUBA

º
0 RICO
16 HAITÍ ANTIGUA I BARBUDA

10º
San
Juan Saint John's
JAMAICA Port-au- Santo Juan Roseau
Domingo SAINT LUCIA
Kingston Prince
DOMINICA
L’Amèrica del Sud C A N A D À Castries
SAINT VICENT 0
3 º Bridgetown
I LES GRENADINES Kingstown BARBADOS
40 GRENADA Saint George's
º
Un cop consumada la conquesta Port-of-Spain

20º
Ottawa

º
TRINITAT

0
15
I TOBAGO
de Sud-amèrica pels europeus, a
partir del segle xvi i fins al prin- 30º E S T A T S
Washington
U N I T S O C E À

cipi del segle xix, la major part AT L À N T I C 20º

de l’Amèrica del Sud estava di- tròpic

de Cà
ncer
MÈXIC
vidida en colònies governades, 20º
Ciutat
en gran part, per Espanya i de Mèxic BELIZE
Belmopan
GUATEMALA HONDURES 10º
Portugal, i algunes pel Regne 10º
Guatemala
San Salvador
Tegucigalpa
NICARAGUA Caracas
EL SALVADOR Managua
Unit, França i els Països Bai- San José Panamà
COSTA RICA PANAMÀ
VEN EÇUE LA Georgetown
Paramaribo
GUYANA Cayenne
xos. Al llarg del temps les colò-
SU
Bogotà RI GUAIANA
NAFRANCESA
COLÒ M BIA M
nies es van anar convertint en 0º equador
Quito
equador 0º

EQUA DO R
repúbliques, amb l’excepció de O C E À
PERÚ
la Guaiana Francesa, converti- 10º
PAC Í F I C
B R A S I L
Lima
da en departament francès d’ul- 10º
BOLÍV IA
tramar, i les illes Malvines, ad- La Paz
Sucre Brasília
ministrades pel Regne Unit, tot i 20º
corn
Capri
pic de
que l’Argentina reivindica el dret trò PAR AG UAI
Asunción

sobre aquestes illes i en reclama ARG ENT IN A

20
º
30º Santiago
la devolució. XILE
URU GUAI
Buenos
Aires
Actualment el continent està format Montevideo

º
40
pels estats següents: Argentina, escala
0 1.070
15

30
Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equa- º
0º

quilòmetres
illes Malvines (RU)
dor, Guyana, Guaiana France-
sa, Paraguai, Perú, Surinam,
14.  ELS ESTATS D’AMÈRICA I LA SEVA
Uruguai, Veneçuela i Xile (13).
SITUACIÓ AL MÓN 0º
L’Argentina, Xile, l’Uruguai i el sud del Brasil formen el Con
140º 130º 120º110º100º90º 80º 70º 60º 50º 40º 30º 20º 10º

40º
50º
60º
70º

Sud, una regió del subcontinent que es diferencia de la resta de

l’Amèrica Llatina perquè presenta un nivell de desenvolupament CLAUS PER ESTUDIAR
més alt.
• Quins són els subcontinents
Ciutats i capitals americans?
• El continent americà es
Les ciutats americanes que destaquen en l’àmbit mundial, sigui
divideix culturalment en tres
perquè són capitals d’estats o per la rellevància econòmica o cul- regions. Quines són i en què
tural, són: Nova York, San Francisco, Los Angeles, Ciutat de Mè- es diferencien?
xic, São Paulo, Brasília, Buenos Aires...
• De quins països europeus
depenen algunes illes
de les Antilles?
11 INTERPRETA EL MAPA. • Quines són les ciutats
• Fes una llista dels països d’Amèrica i de les capitals americanes més importants
respectives. a escala mundial?
• Classifica els països per subcontinents. Pensa. Per què Amèrica
• En un mapa mut situa tots els països i les capitals que recordis. s’anomena el nou món?

161
6 Geografia política d’Àfrica
Dades geogràfiques i demogràfiques
Àfrica és el tercer continent més extens, amb
una superfície de més de 30 milions de km2,
que equival al 20,2  % de les terres emergides del
planeta. S’estén pels dos hemisferis. El continent
africà està envoltat pels oceans Índic i Atlàntic,
i els mars Mediterrani i Roig. L’estret de Gi-
braltar, al nord, separa Àfrica d’Europa, i el canal
de Suez, al nord-est, el separa d’Àsia.
Les illes més importants que formen la part in-
sular del continent són Madagascar, Zanzíbar,
Reunió i Maurici, els arxipèlags Seychelles i
Comores a l’oceà Índic, i l’arxipèlag de Cap
Verd, a l’oceà Atlàntic.
El territori del continent africà, des dels punts de
vista climàtic i biogeogràfic, es pot dividir en
dues grans zones: l’Àfrica sahariana i l’Àfrica
subsahariana. El límit d’aquestes zones seria el
Sahel, una estreta franja entre el desert del
Sàhara al nord i la sabana, lleugerament menys
àrida, al sud; s’estén des de l’oceà Atlàntic a l’oest
fins al mar Roig a l’est, en total uns 4 milions de
km2. Inclou els països de Senegal, Mauritània,
Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Came-
run, Txad, Sudan i Eritrea. És una zona molt
seca i l’extracció abusiva d’aigua mitjançant
pous artificials, entre altres causes, ha provocat
crisis de fam a gran escala (16).
Si parlem de criteris més específics com ara ge-
ogràfics, econòmics, socials i culturals, el conti-
nent es divideix en cinc grans regions:
15. Refugiats hutus fugint cap a Tanzània.
162
•  Àfrica del nord o septentrional: en aques-
ta zona hi ha el Magrib, una regió formada
pels països de Mauritània, Sàhara Occi-
dental, Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.
•  Àfrica occidental: països del nord del golf
de Guinea.
•  Àfrica oriental: països de la meitat oriental
des del Sudan fins a Sud-àfrica; aquí hi ha la
Banya d’Àfrica, formada pels països de So-
màlia, Djibouti, Eritrea i Etiòpia. És una de
les regions més pobres del món, on també la
fam és una amenaça constant.
•  Àfrica central: països de la meitat occiden-
tal des del golf de Guinea, des del Txad fins
a Namíbia, i dominats pel riu Congo i els
seus afluents.
•  Àfrica del sud o meridional: països de l’ex-
trem sud.
Colònies, fronteres i països
Quan mirem el mapa d’Àfrica, el primer que
ens sorprèn són les divisions rectilínies
frontereres del continent. Aquesta divisió es
va fer al final del segle xix, quan les potències
europees d’Alemanya, França, Anglaterra, Ità-
lia i Bèlgica s’interessen per les matèries pri-
meres del continent. El 1885 hi ha una confe-
rència a Berlín en què aquestes potències
decideixen repartir-se Àfrica a partir de criteris
que responien exclusivament a interessos eco-
nòmics, polítics o estratègics. No es van te-
nir en compte les regions «naturals», van sub-
estimar cultures i ètnies mil·lenàries, les quals
manifestaven grans rivalitats i que es van veure
obligades, per qüestions de política moderna, a
compartir uns estats artificials (17). Així van co-
mençar una sèrie de conflictes bèl·lics tribals
o guerres civils, derivats de les divisions dels
nous països que van fer els europeus; alguns
exemples són els enfrontaments entre tutsis i
hutus a Ruanda (1995) (15) o la guerra del
Congo Belga.
Abans del segle xix, Portugal i Espanya ja tenien
algunes possessions a Àfrica.
 La demografia i la geografia política  7

escala 20º 10º 0º 10º 20º 30º

OCEÀ 0 860
mar Alger Tunis
ATLÀNTIC Mediterran i quilòmetres Rabat
TUNÍSIA

MARROC Trípoli
30º
ALGÈRIA el Caire
LÍBIA
EGIPTE

m
SÀHARA tròpic de Càncer

ar
OCCIDENTAL

Ro

ma
MAURITÀNIA MALI NÍGER

r
ig
TXAD SUDAN

Ro
20º MAURITÀNIA
MALI

ig
ERITREA NÍGER
SENEGAL S A H E L Nouakchott TXAD
ERITREA
BURKINA Khartum Asmara
SENEGAL
FASO Dakar BURKINA Niamey SUDAN
NIGÈRIA GÀMBIA Banjul Bamako FASO
SUDAN N’Djamena Djibouti
ETIÒPIA GUINEA Ougadougou
DEL SUD BISSAU Bissau GUINEA NIGÈRIA DJIBOUTI
BENÍN ETIÒPIA
Conakry GHANA
Freetown
COSTA Abuja
D’IVORI TOGO REP. SUDAN Addis Abeba
g o lf d e SIERRA LEONE Accra CENTREAFRICANA DEL SUD
OCEÀ Monròvia Juba
G u in e a LIBÈRIA Lomé Porto
CAMERUN Bangui
ÍNDIC Novo SOMÀLIA
Yamoussoukro Malabo Yaoundé UGANDA
REP.DEM.
GUINEA EQUATORIAL Kampala Mogadiscio
0º equador DEL CONGO 0º
KENYA
São Tomé Libreville CONGO Kigali
Nairobi
16. FRANJA DEL SAHEL: «EL CINTURÓ DE LA FAM» SÃO TOMÉ GABON
I PRÍNCIPE
RWANDA
BURUNDI
Brazzaville Bujumbura
Kinshasa Dodoma
TANZÀNIA
Els efectes de la colonització i la descolonització 10º Luanda 10
MALAWI COMORES
posterior perduren en l’actualitat. Dues mostres OCEÀ
ZÀMBIA
Lilongwe Moroni

d’això són l’apartheid a Sud-àfrica, un sistema ATLÀNTIC ANGOLA Lusaka

de segregació basat en privilegis i drets segons 20º NAMÍBIA

Harare MOÇAMBIC
ZIMBABWE
Antananarivo
20

el color de la pell i que discrimina la població tròpic de Càncer

Windhoek BOTSWANA
Gaborone
MADAGASCAR

negra. El líder polític Nelson Mandela va llui- Pretòria

Maputo
Mbane

tar per la igualtat de drets per a tots els sud-afri- 13. 

30º
El 1914 tot Àfrica estava MaseruSWAZILÀNDIA OCEÀ
30
Bloemfontein LESOTHO
repartida entre ÍNDIC
cans, però encara hi ha conflictes. REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA
lesCAP
potències
VERD europees, Ciutat

El domini sobre Àfrica no ha acabat. D’una ban- només

Praia van quedar
del Cap

escala
da, en aquest segle xxi, la Xina, un país en ple
40º MAURICI 40
dos estats independents:
0 760
Victoria
Port Louis
desenvolupament, necessita matèries prime- Libèria i Etiòpia. quilòmetres SEYCHELLES

res per a la seva indústria i mercats per vendre 17. ELS ESTATS D’ÀFRICA I LA SEVA SITUACIÓ AL MÓN
els seus productes, i, d’altra banda, Àfrica neces-
50º

sita diners per alimentar la població i crear

infraestructures. Si les relacions econòmiques 12 INTERPRETA EL MAPA.
bilaterals no són equilibrades i la Xina obté més
•  Fes una llista dels països d’Àfrica
beneficis que Àfrica, la situació pot provocar
i de les capitals respectives.
una nova colonització.
•  Classifica els països per regions.
Àfrica està formada per 54 estats independents i •  En un mapa mut situa tots els països
tots menys el Marroc formen part de la Unió i les capitals que recordis.
Africana, organització que intenta unir política-
ment el continent. Dins del continent hi ha el
Sàhara Occidental, un territori que va ser una
antiga colònia espanyola i posteriorment anne- CLAUS PER ESTUDIAR
xionat al Marroc, que demana ser un estat in-
dependent, però que no està plenament reco- • Quines són les cinc grans regions d’Àfrica?

negut per la comunitat internacional. • Quines són les zones d’extrema pobresa i fam?

El conglomerat de ciutats africanes és heteroge- • Com la colonització va afectar la divisió territorial

ni. Hi ha ciutats com el Caire, Johannesburg, del continent?

Rabat i Casablanca que tenen una gran impor- • Quins problemes socials i polítics perduren?
tància econòmica. Ciutat del Cap, Nairobi, Al- • Quines són les ciutats africanes que més
ger i Accra es caracteritzen perquè són molt destaquen i per què?
modernes. Alexandria, Benín i altres són refe- Pensa. La Xina ajudarà a millorar les condicions
renciades per la seva història, i Lagos i Kinsha- de vida de la població d’Àfrica?
sa són grans aglomeracions urbanes.

163
7 Geografia política d’Oceania i l’Antàrtida
Dades geogràfiques i demogràfiques
Oceania és el continent més petit, té gairebé 9
milions de km2 (6  % de les terres emergides del
planeta). Està situat al sud-est de l’Àsia i és ba-
nyat pels oceans Pacífic i Índic. Tot el continent
es troba pràcticament a l’hemisferi sud, està tra-
vessat per l’equador al nord i per la línia inter-
nacional de canvi de data a l’est.
Aquest continent està constituït per un enorme
conjunt d’illes (19):
•  Illes grans: Austràlia, la més gran del planeta;
Nova Guinea, dividida entre Àsia i Oceania;
les dues illes que formen Nova Zelanda (Illa
Nord i Illa Sud) i Tasmània. Aquestes illes
formen la regió d’Australàsia.
•  Milers d’illes petites i illots que s’agrupen en
tres regions: la Micronèsia, la Melanèsia i la
Polinèsia. La majoria són d’origen coral·lí o
volcànic.
18. 
Després de més de dos segles d’aniquilació i marginació
del poble aborigen, hi ha intents de reconciliació i de
construir un futur sense diferències per a tots
els habitants d’Austràlia.
Oceania és el continent menys poblat del pla-
neta (exceptuant l’Antàrtida). La població és molt
desigual: hi ha illes com Austràlia, Papua Nova
Guinea i Nova Zelanda molt poblades, amb
més del 90  % de la població continental, i hi ha
un bon grup d’illes deshabitades.
Els primers habitants van ser pobladors provi-
nents de l’Àsia, que es van estendre fins a arribar
164
a l’illa de Pasqua (ubicada a la Polinèsia i punt
més oriental d’Oceania). La població està forma-
da per:
•  Descendents dels primers habitants d’Austrà-
lia i illes properes: els aborígens australians,
un dels pobles més antics de la Terra i amb una
cultura molt singular fins a períodes recents
(18).
•  Descendents dels colonitzadors europeus, bri-
tànics, alemanys, neerlandesos i francesos.
•  Els natius polinesis, melanesis i microne-
sis, així com mestissos i una minoria de po-
blació negra.
La colonització amb presoners deportats des
del Regne Unit va provocar danys socials i xocs
culturals. Molts aborígens van ser desplaçats
de les seves terres i no van poder mantenir les
estructures socials i pràctiques espirituals; a
més una epidèmia de verola els va delmar. Tot
plegat ha reduït molt aquesta població i ha fet
perdre possiblement un llegat cultural ances-
tral.
Políticament Oceania està formada per:
•  14 estats independents: Austràlia, els Estats
Federats de Micronèsia, Fiji, Kiribati, Nauru,
Nova Zelanda, Palau, Papua Nova Guinea, Illes
Salomó, Illes Marshall, Tonga, Tuvalu, Vanuatu,
i Samoa.
•  Un nombre important de territoris depen-
dents: illes Cook i Niue (Nova Zelanda); l’illa
de Pasqua (Xile); Hawaii (EUA); les illes Pit-
cairn (Regne Unit), Nova Caledònia i la Polinè-
sia francesa (França).
Tots aquests estats, excepte Hawaii i Pitcairn, es-
tan en procés de descolonització i formen l’orga-
nització anomenada Fòrum de les Illes del Pa-
cífic amb l’objectiu d’integrar els seus territoris.
Grans ciutats i illes de riquesa paisatgística
En aquest continent insular hi ha grans aglome-
racions urbanes ubicades a Austràlia, l’estat més
poblat del continent, que són: Sydney, Mel-
bourne, Brisbane, Perth i Adelaide. També
destaquen ciutats atractives i illes amb paisatges
espectaculars, com ara Honolulu, Tahití, Fiji...
 120º 130º 140º 150º 160º 170º 180º 170º 160º 150º 140º
tròpic de Càncer
130º
La demografia i la geografia política  7
illes Hawaii
illes Mariannes (EUA)
20º (EUA)
ILLES 19. 
ELS ESTATS D’OCEANIA I LA SEVA
MARSHALL

ESTATS FEDERATS Dalap-Uliga-Darrit SITUACIÓ AL MÓN

OCEÀ PAC
10º Palikir ÍFIC
Koror
DE MICRONÈSIA Bairiki
PALAU
Yaren
KIRIBATI
0º PAPUA
NOVA
NAURU equado
r CLAUS PER ESTUDIAR
GUINEA SALOMÓ TUVALU
Port
Moresby Honiara Vaiaku
SAMOA
Apia
10º
VANUATU
FIJI
• Quines són les illes més grans d’Oceania?
Port Vila illes
Suva TONGA Cook
Nova Caledònia
(Fr.) Nuku’alofa
(NZ) Poli
frannèsia
• Quina illa forma part d’Àsia i Oceania?
ce
(Fr.) sa

20º
tròp
ic • Quins estats mantenen actualment colònies
RÀLIA de C
AUST apri
corn
a Oceania?
Pitc
Canberra (RUairn
e data ) • Com la colonització va afectar els aborígens
30º
Wellington
australians?
nvi d

NOVA
ZELANDA
• En quines ciutats es concentra la major part
de ca

de la població d’Oceania?
línia

40º 110º 120º 130º 140º 150º 160º 170º 180º 160º 150º 140º 130º 120º

• Quines diferències hi ha entre l’Antàrtida i els altres

13 INTERPRETA ELS MAPES. continents?
• Fes una llista dels països d’Oceania Pensa. Per què et sembla que la línia
i de les capitals respectives. del canvi de data no és recta? 0°

20°
20°
IC
ÀNT OC
• Classifica els països per regions. ATL EÀ

°
EÀ

40
ÍN

40
OC DI

°
• Descriu la situació de l’Antàrtida C

en relació amb el globus terraqüi. 60

° península TERRA DE LA D’ TER 60
°
D
Antàrtica REINA MAU EN R
DE A
RB
Y
T
TERRA DE PR ERR
80° INC A D 80°
PALMER ES
A I E LA
SA
POL BE
L
SUD

S
TERRA DE 100°

°
100°

80

LKE
DE ERRA
MARIA BYRD l·l

el
a
ar

WI
p

T
20. Base Joan Carles I. 12
0° A
RR IA
12
0°
TE ÒR
Les condicions T

°
ce

60
C
OC
rc VI

el
le
EÀ

l·l
climàtiques impedeixen po

ra
pa
la r
0°

14
14 a n t à r tic
que les persones visquin

0°
PA C Í
de manera permanent F IC

160
°
160

°
180°
a l’Antàrtida.
21. L’ANTÀRTIDA
L’Antàrtida
L’Antàrtida està situada a l’hemisferi sud i L’any 1959 es va signar el tractat Antàrtic, que
conté el pol sud geogràfic (21). Ocupa 14 mili- es va ratificar el 2009. És un tractat internacional
ons de km2, xifra que equival al 9,12 % de les mitjançant el qual els països es comprometen
terres emergides del planeta. A l’hivern, les ai- a no extreure’n minerals, ni fer-hi proves
gües que circumden l’Antàrtida es congelen i el d’armament o altres accions de caràcter mi-
continent dobla la mida. litar. Les úniques activitats que es poden fer al
L’Antàrtida és l’únic continent on no hi ha po- continent han de ser científiques i de caràcter
blació nativa. Al principi del segle xix hi van ar- pacífic.
ribar els primers humans, que eren caçadors de Actualment, hi ha dues bases espanyoles a l’An-
foques i balenes. tàrtida: la base Joan Carles I (20), que es va es-
És un continent deshabitat, exceptuant els tablir a l’illa Livingstone (1988), i la base Gabriel
equips de científics i militars de diversos paï- de Castilla, a l’illa Decepció (1989); totes dues
sos. Alguns estats reclamen sectors de les ter- desenvolupen programes científics per conèixer
res antàrtiques, al·legant drets de proximitat millor el continent i l’oceà Antàrtic. Alguns cien-
geogràfica, de descobriment o de permanència tífics catalans formen part d’expedicions cientí-
continuada. fiques a l’Antàrtida.

165
 SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Elaborar i interpretar una piràmide de població

La piràmide de població és un gràfic de barres que representa l’estructura
d’una població per grups d’edat i per sexes en un moment determinat.

Per fer la piràmide de població d’un territori has de 3. Marca en l’eix horitzontal els valors de
fer el següent: població (en general, en percentatges). S’anoten
1. Has de saber el nombre d’habitants, classificats només alguns valors, a intervals iguals, per facilitar
per grups d’edat i sexe, i expressats en la lectura.
percentatges sobre el total de la població. 4. Representa en la meitat dreta del gràfic els
2. Situa en l’eix vertical els grups d’edat en valors corresponents a la població femenina.
intervals de 5 anys. Cada grup s’anomena cohort 5. Representa en la meitat esquerra del gràfic
(grup de gent qualsevol). els valors corresponents a la població masculina.

GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80 i 1
Homes Població (%) 2,1 2,2 2,5 2,6 3,1 3 3 3 4,1 4,5 3,9 3,6 2,9 2,5 2,8 1,8 1,8
Dones Població (%) 2 2,1 2,3 2,4 2,9 2,9 2,9 2,9 3,9 4,3 3,8 3,4 3 2,7 3,2 2,3 3,6

Piràmide de població d’Alemanya

Població masculina Població femenina

80 i +
75-79
70-74
La longitud de cada barra
65-69 mostra la quantitat de
60-64
55-59
dones d’un grup d’edat
50-54 sobre el total
45-49 de la població.
40-44
35-39
30-34
La longitud de cada barra 25-29
mostra la quantitat 20-24
15-19
d’homes en un grup 10-14
d’edat sobre el total 5-9
0-4
de la població. 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5
En %
Font: U.S. Census Bureau, International Data Base. 2011.

Les osques o els sortints molt visibles reflecteixen algun esdeveniment

que ha repercutit en la població. Per exemple, una guerra,
una epidèmia, un boom de natalitat...

FES-HO AIXÍ

14 En un full quadriculat elabora la piràmide d’Austràlia a partir d’aquestes dades:

GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80 i 1
Homes Població (%) 3,2 3,1 3,1 3,4 3,6 3,7 3,6 3,7 3,6 3,5 3,4 3 2,9 2,1 1,6 1,1 1,5
Dones Població (%) 3 2,9 3 3,2 3,4 3,6 3,4 3,6 3,5 3,4 3,3 3,1 2,9 2,2 1,7 1,3 2,4

166
 La demografia i la geografia política  7

Per interpretar una piràmide de població has de fixar-te en la forma que té.

PIRÀMIDE PROGRESSIVA PIRÀMIDE ESTANCADA PIRÀMIDE REGRESSIVA

Té forma de pagoda, amb una base
molt ampla i una cúspide molt estreta,
indica una proporció alta de joves,
amb la qual cosa el creixement
de la població és important i ho serà
en els propers anys.
És característica dels països menys
desenvolupats.
Té forma de campana, on Té forma de barril, la part central és
la base (població jove) i el centre molt ampla. Representa una natalitat
(població adulta) són gairebé iguals. baixa i un creixement natural dèbil,
Això indica que s’ha produït així com una esperança de vida
un descens de la natalitat elevada.
i el creixement natural disminueix. És característica dels països més
És pròpia de molts països desenvolupats, amb una població
en desenvolupament. molt envellida.

Per interpretar una piràmide de població 3. Estudia la població per trams d’edat. Analitza
et recomanem seguir aquests passos: les osques i els sortints més significatius i investiga
1. Descriu la forma que té i indica el tipus sobre les causes d’aquestes formes.
de piràmide a la qual correspon. 4. Extreu-ne conclusions. Indica el nivell possible de
2. Comenta les diferències entre sexes: si hi ha desenvolupament del país al qual correspon la
més dones que homes i de quines edats. piràmide i explica la possible evolució de la població.

FES-HO AIXÍ

15 Segueix els passos explicats més amunt i interpreta per separat aquestes dues piràmides.

Població masculina Població femenina Població masculina Població femenina

80 i +
75-79 80 i +
70-74 75-79
65-69
70-74
65-69
60-64
60-64
55-59
55-59
50-54
50-54
45-49 45-49
40-44 40-44
35-39 35-39
30-34 30-34
25-29 25-29
20-24 20-24
15-19 15-19
10-14 10-14
5-9 5-9
0-4 0-4
12 10 8 6 4 2 0 En % 0 2 4 6 8 10 12 12 10 8 6 4 2 0 En % 0 2 4 6 8 10 12

Font: U. S. Census Bureau, International Data Base. 2011. Font: U. S. Census Bureau, International Data Base. 2011.

167
 ACTIVITATS FINALS

RESUMEIX L’ESSENCIAL

16 ESQUEMA. Copia l’esquema i completa’l.

LA POBLACIÓ ACTUAL

l’estudia estadísticament la es distribueix per

Demografia Continents

que els noms són

……
analitza representa en utilitza

…… …… …… ……

…… Les principals són ……

……
…… ……

…… …… ……

Conceptes …… ……

17 Defineix els conceptes:

20 Mapes i gràfics.
– Densitat de població
– Fecunditat Divisió del món en regions geogràfiques (ONU).
– Natalitat
– Fonts demogràfiques
– Mortalitat
Europa del nord
Europa oriental
•  Explica les diferències:
Amèrica Europa occidental
– Creixement natural i creixement Àsia
central
del Nord Europa del sud
real de la població Àsia
Àsia
oriental
Àfrica del nord occidental
Àsia
– El cens i el padró Amèrica Carib meridional
Àfrica
Central occidental Micronèsia
18 Sud-est
Contesta les preguntes: Àfrica Àfrica asiàtic
central oriental
Amèrica
•  Què és i per a què serveix la demografia? Melanèsia
Polinèsia del Sud
•  Classifica els continents de més gran a Àfrica Austràlia
del sud i Nova Zelanda
més petit i de més poblat a menys poblat.
•  Quin és el continent glaçat?
•  Quin és el continent que acumula més rècords
geogràfics mundials? I quins són?
•  Copia i completa la taula consultant el planisferi i altres
19 Causes i efectes:
mapes.
•  Quins han estat els efectes de la colonització
als continents d’Amèrica, Àsia i Àfrica? Continent Regions Països destacats
•  Per què la població de les regions del Sahel
i de la Banya d’Àfrica passa molta fam?

168
 La demografia i la geografia política  7

21 Càlcul de taxes demogràfiques. 23 Interpreta la piràmide que has fet.

A partir de les dades d’aquesta taula, calcula les taxes de •  Quina forma té?
natalitat, mortalitat i creixement natural, i el saldo migratori. •  La població és jove o està envellida?
•  L’esperança de vida és alta o baixa?
Espanya
• Neixen més nens o més nenes? La relació s’equilibra
Població resident l’1 de gener de 2013 46.727.890 amb els anys? Per què et sembla que és així?
Naixements 425.494 • La piràmide es fa llarga o estreta de manera anormal
en cap punt? Per què deu ser?
Defuncions 387.775
•  En els pròxims anys, la població creixerà o s’estancarà?
Immigrants 291.041
• Et sembla que aquesta piràmide correspon a un país
Emigrants 547.890 desenvolupat o en desenvolupament? Per què?

24 Completa el gràfic de barres.

22 En un full quadriculat, elabora la piràmide de població
de Burkina Faso (2015) a partir d’aquestes dades. De 0 a 14 De 15 a 64 65 anys
anys anys i més
Població Població Població Població
Grups Grups Alemanya 13,3 66,1 20,6
homes dones homes dones
d’edat d’edat
(en %) (en %) (en %) (en %) Xile 22,3 68,1 9,6

Portugal 16,2 65,8 18,0

0-4 17,9 17,6 45-49 3,4 3,3
Somàlia 44,7 52,9 2,4
5-9 14,9 14,7 50-54 2,4 2,5

10-14 12,7 12,6 55-59 1,6 2 Estructura per edats

En %
65 anys
15-19 11 10,8 60-64 1,1 1,6 100 i més
20,6 % De 15
75 a 64 anys
20-24 9,3 9,1 65-69 0,8 1,3 De 0
66,1 % a 15 anys
50
25-29 7,6 7,4 70-74 0,5 0,9
25
30-34 6,4 6,1 75-79 0,3 0,5 13,3 %
0
Alemanya Xile Portugal Somàlia
35-39 5,5 5,1 80-84 0,1 0,2

40-44 4,4 4,1 85 i més 0 0,1

COMPROMESOS

La pensió dels avis, suport de les famílies

A Espanya viuen més de 8 milions de persones més grans

de 65 anys. Gràcies a elles i a les pensions que perceben,
moltes llars del país poden cobrir les despeses bàsiques.
25 UTILITZA LES TIC. Entra al web de l’Institut
Des que va començar la crisi l’any 2007, les aportacions
Nacional d’Estadística (INE) i investiga
dels avis són imprescindibles, ja que per a una de cada cinc
el percentatge de la població espanyola
llars espanyoles són la font d’ingressos principal. I per a
més de 300.000 famílies, l’únic sosteniment, perquè no
més gran de 65 anys.
tenen cap altre ingrés.
26 EXPRESSIÓ ORAL.
A les llars en les quals tots els membres estan en situació
d’atur, acostumen a conviure tres generacions (nets, pares • Què són les pensions per jubilació?
i avis) per reduir les despeses i aprofitar millor els ingressos • Creus que aquestes pensions contribueixen
(pensions i subsidis d’atur). realment a disminuir la pobresa a Espanya?

169
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Investigar la història demogràfica de la teva família

Canvis generacionals

En l’actualitat, les famílies que viuen a Espanya presenten aquests trets:

•  Són menys nombroses que en el passat.
•  S’ha endarrerit l’edat de començar a viure en parella i de tenir
el primer fill.
•  Hi ha més gent gran que sobrepassa els 80 anys.
La incorporació generalitzada de la dona al mercat laboral i les dificultats
de la parella per aconseguir un lloc de treball estable han comportat la
disminució de les taxes de natalitat i fecunditat. L’esperança de vida s’ha
allargat gràcies a les millores sanitàries i a una qualitat de vida més bona. 22. 
Família nombrosa (anys 60).

Recull de dades demogràfiques d’una família

La investigació demogràfica
Edat en la Edat en
El primer que hem de fer per començar Lloc de Nombre qual va la qual
Lloc de
una investigació demogràfica és aconseguir naixement
residència
Ofici de començar va tenir
i any germans a viure en el primer
informació per mitjà de dues fonts: les orals parella fill
i les documentals.
Mare
Les fonts orals són les que rebem de manera
verbal directament de la nostra família: pares, avis, Pare
besavis, oncles i cosins.
Àvia
Les fonts documentals són les que podem trobar materna
en mitjans escrits i audiovisuals. Aquestes fonts
Avi
poden ser: matern
•  Familiars: àlbums de fotos, vídeos, cartes, etc.
Àvia
•  Registre administratiu dels ajuntaments: paterna
padró municipal, actes de naixement,
Avi
matrimonis civils, defuncions, etc. patern
•  Arxius parroquials: registres de bateigs,
Besavis...
defuncions, matrimonis, etc.
•  Arxius notarials: testaments, vendes, lloguers,
etc.
•  Arxius de l’administració de l’estat:
expedients judicials, d’estrangeria, etc. 27 Esbrina quins canvis generacionals
s’han produït en la teva família.
23. 
La dona d’avui: mare de família i treballadora dins •  Recull la informació a través  
i fora de casa. d’una taula.
•  Elabora l’arbre genealògic. Nom
Estructura i redacció d’un informe familiar dels besavis, avis, pares i oncles,  
i la teva generació (germans  
Estructura de l’informe: i cosins).
•  Introducció: nom de la família, període i generacions estudiades.
•  Analitza la informació recollida.
•  Desenvolupament: evolució i canvis en la família a través del temps. Examina les diferències entre
(Cada paràgraf pot ser l’explicació d’un dels ítems de la taula.) generacions.
•  Conclusió: canvis més significatius entre generacions. •  Fes un informe breu sobre
Redacció: Paràgrafs curts, frases ben construïdes i llenguatge clar i concret. l’evolució generacional; posa
Fonts: Esmentar d’on prové la informació recollida. atenció en l’estructura  
i en el redactat.

170
 La demografia i la geografia política  7

RESOL UN CAS PRÀCTIC. Les estadístiques expliquen la dinàmica demogràfica dels països

Per a què serveix l’estadística demogràfica?

L’estadística demogràfica ens permet quantificar,
analitzar i descriure la població d’un lloc determinat.
Disposar de dades demogràfiques possibilita conèixer
la població mundial totalment o parcialment, comparar
l’evolució de la població entre països i fer previsions
de futur amb certa exactitud. Una base
de dades demogràfica és essencial per administrar
qualsevol país, tant en el present com en el futur, per
poder atendre les necessitats de la població i actuar
amb coneixement de causa i coherència. L’estadística
demogràfica és molt útil per entendre els motius del
creixement o la disminució de la població.

28 Calcula les taxes de natalitat, mortalitat i mortalitat infantil, i el creixement natural dels països que apareixen a la taula.
Després, respon les preguntes.

Nre. Nre. Nre.

Població total Nre. de fills per Esperança
País de naixements de defuncions de defuncions de
(en milers) dona de vida (en anys)
(en milers) (en milers) menors d’un any

Xina

Sudan

Alemanya

Font: U.S. Census Bureau

• Hi ha cap país amb un creixement natural negatiu? Quin? Com és la mortalitat infantil? I l’esperança de vida?
• Quin país representa unes característiques contràries a l’anterior? Justifica la resposta. Per què hi deu haver tanta
diferència en el nombre de fills per dona entre aquests dos països?
• Si observem el nombre de fills per dona, et sembla que la Xina continuarà sent el país més poblat?
Justifica la resposta.
• Extreu-ne conclusions. D’acord amb els indicadors demogràfics, assenyala quin tipus de país és cadascun: ric,
en procés de desenvolupament o pobre. Justifica la resposta.

29 A partir de les dades de la taula, elabora un gràfic
de línies del creixement natural de la població
del Brasil i de França. Gradua l’eix vertical o d’ordenades
de 0,00     % a 3,50     %, i l’eix horitzontal o d’abscisses,
amb els anys, de 1960 a 2010.
País 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010
30 A partir de les dades obtingudes a l’activitat 28, fes
un gràfic de barres de les taxes de natalitat, mortalitat
i mortalitat infantil de cada país.
• A l’eix d’ordenades situa els valors en tant per mil, i al
d’abscisses, els tres països. Fer-ho així t’ha facilitat la
comprensió i la comparació dels indicadors demogràfics
de la Xina, Sudan i Alemanya? Raona la resposta.

Brasil 2,96 2,85 2,48 2,36 2,34 2,13 1,73 1,53 1,44 1,14 0,88 Com s’expressen i es representen
les dades?

França 1,20 1,18 0,76 0,63 0,45 0,56 0,50 0,40 0,68 0,75 0,52
Les dades són valors numèrics que corresponen
a fenòmens o variables que s’expressen mitjançant
xifres. Se solen representar per mitjà d’indicadors,
taules i gràfics, sobretot quan la quantitat de dades
que s’ha de tractar és un nombre elevat.
• Quin país té un creixement natural alt?
Les dades poden presentar-se com a nombre
I en quin és baix?
absolut, mitjana o percentatge.
• Quines tendències indica el gràfic, de creixement
o decreixement de la població?

171
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. Quines dades proporciona el padró municipal?

M
El padró municipal i altres censos són les eines bàsiques
per a l’estudi de la població. COM CONSULTAR EL PADRÓ?

El padró municipal és un registre que recull les dades
de les persones establertes en el municipi: nom i cognoms,
sexe, domicili, data i lloc de naixement, nivell d’estudis, etc.
Totes les persones que viuen a Espanya estan obligades
a inscriure’s en el padró del municipi on resideixen.
Les dades del padró es remeten periòdicament a
l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’INE fa pública
gran part d’aquestes dades al seu web: www.ine.es.
Aprendre a obtenir dades d’aquí et resultarà molt útil
en els teus treballs d’investigació.

En la part esquerra del web

de l’Institut Nacional
d’Estadística pots veure una
llista dels temes sobre els
quals s’ofereix informació.
També pots accedir a la
informació clicant a sobre de
la pestanya INEbase.

Les estadístiques de l’INE ofereixen dades totals

d’Espanya, per comunitats autònomes,
per províncies, per municipis, etc.
També és possible obtenir dades d’homes, dones
o el total d’homes i dones, així com informació
de diferents anys.

La pàgina de l’IDESCAT ofereix informació similar

a la de l’INE, però inclou dades més específiques
sobre el territori català. Aquestes dades fan
referència a l’economia catalana, al comerç
o al turisme, entre d’altres. També pots fer cerques
més concretes, com ara quantes persones tenen
el mateix nom, el mateix cognom, en una població,
en una comarca...

31 Recorda el que has estudiat.
• Què és el padró i quines dades recull?
32 Consulta les dades de l’INE.
• Obre el web de l’INE. Ves a Demografia
i població. Clica a Padró. Població per municipis.
Cerca el teu municipi i respon:
– Quants habitants té el teu municipi
en l’actualitat?
– A quina data corresponen aquestes
dades?
33 Consulta les dades de l’Idescat, després reflexiona.
• Ves a Idescat, xifres de població, padró municipal d’habitants,
per sexe i edat, sexe i generacions; i dins Àmbit geogràfic
tria Municipis i posa el nom del teu municipi. Pren nota
de les dades i respon les preguntes següents:
• Quants infants van néixer entre els anys 1960 i 2005?
Anota els naixements de cada cinc anys i fes una gràfica
que reflecteixi l’augment o la disminució de la natalitat
al teu municipi.
• Quina informació pots extreure’n? El que has après
en aquesta unitat concorda amb el que et diu el gràfic
que has fet?

172
 APRENENTATGE COOPERATIU La demografia i la geografia política  7

E F G H I J K L

Món: polític Les capitals dels estats dels món

30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º

7
O C E À G L A C I A L À R T I C
80º

N 180º A 150º B 120º C 90º D 60º E 30º F 0º G 30º H 60º I 90º J 120º K 150º L 180º

O C E À G L A C I A L À R T I C
O E 80º 80º
1
S

1 ISLÀNDIA
FINLÀNDIA
1
NORUEGA SUÈCIA
Reykjavík
F E D E R A C I Ó D E R Ú S S I A
Hèlsinki
cercle polar àrtic Oslo Estocolm 60º
Tallinn
ESTÒNIA ISLÀNDIA
NORUEGA SUÈCIA FINLÀNDIA
9 ESLOVÈNIA LETÒNIA Riga
DINAMARCAREGNE Reykjavík
Ljubljana Copenhaguen LITUÀNIA Vílnius Moscou FEDERACIÓ DE RÚSSIA
UNIT
60º 60º PAÏSOS Hèlsinki
10 CROÀCIA Dublín Minsk Oslo Estocolm 60º
BAIXOS Berlín POLÒNIA Tallinn
Zagreb Amsterdam BIELORÚSSIA
IRLANDA ALEMANYA ESTÒNIA
11 BÒSNIA I Londres Brussel·les Varsòvia Astana
HERCEGOVINA BÈLGICA 1
París Viena
2 Kíev
UCRAÏNA
1 LUXEMBURG
Luxemburg
9 ESLOVÈNIA
Ljubljana
REGNE
UNIT
DINAMARCA
Copenhaguen
LETÒNIA Riga
LITUÀNIA Vílnius Moscou 2
Sarajevo C A N A4D À 3 KAZAKHSTAN PAÏSOS
Budapest MOLDÀVIA 2 REPÚBLICA TXECA 10 CROÀCIA Minsk Ulaanbaatar
12 MONTENEGRO
Podgorica
2 Berna
SUÏSSA
ÀUSTRIA
9 HONGRIA
10 13 ROMANIA
Chisinau Praga Zagreb
Dublín
IRLANDA
BAIXOS
Amsterdam
Berlín POLÒNIA
ALEMANYA
BIELORÚSSIA
MONGÒLIA
FRANÇA 3 ESLOVÀQUIA Londres Varsòvia Astana
11 BÒSNIA I Brussel·les
13 SÈRBIA 5
6
7
ITÀLIA
11 14
Bucarest
Bratislava HERCEGOVINA
UZBEKISTAN
BÈLGICA 1
París Viena
2 Kíev
UCRAÏNA 2
Belgrad 12 GEÒRGIA Tbilissi
4 LIECHTENSTEIN Sarajevo Taixkent Bixkek 4 3 KAZAKHSTAN
8
Tirana BULGÀRIA AZERBAIDJAN ÀUSTRIA Budapest MOLDÀVIA COREA Ulaanbaatar
Roma 15 Ottawa Ankara ARMÈNIA Vaduz Berna Pequín
14 KOSOVO PORTUGAL Madrid ALBÀNIA
12 MONTENEGRO KIRGUIZISTAN
SUÏSSA 9
HONGRIA Chisinau DEL NORD 40º
Podgorica
Erevan Bakú TURKMENISTAN FRANÇA 10 13 ROMANIA MONGÒLIA
Pristina Lisboa GRÈCIA 5 ANDORRA Duixanbe Pyongyang
ESPANYA TURQUIA 7 11 Bucarest
Andorra la Vella 13 SÈRBIA Aixkhabad 5 14 Seül JAPÓ
15 MACEDÒNIA Atenes TADJIKISTAN 6 ITÀLIA 12 UZBEKISTAN
6 MÒNACO Belgrad GEÒRGIA Tbilissi Taixkent Bixkek COREA Tòquio
Skopje La Valletta Nicòsia 8 BULGÀRIA COREA
SÍRIA Mònaco Teheran
40º Alger Tunis
MALTA XIPRE IRAQ 14 KOSOVO PORTUGAL Kabul Madrid
Roma Tirana 15
ALBÀNIA I N A AZERBAIDJAN
AnkaraXARMÈNIA
KIRGUIZISTAN DEL SUD
Pequín
DEL NORD 40º
Rabat LÍBAN Pristina Islamabad Erevan Bakú TURKMENISTAN
TUNÍSIA Washington Beirut7 SAN MARINO Bagdad Lisboa ESPANYA GRÈCIA Duixanbe Pyongyang
TS
E S T A T S U N I Trípoli Jerusalem AmmanSan Marino IRAN AFGANISTAN TURQUIA Aixkhabad Seül JAPÓ
15 MACEDÒNIA TADJIKISTAN
MARROC
el Caire ISRAEL
JORDÀNIA
8 CIUTAT
KUWAIT
Skopje
PAKISTAN Alger Tunis
MALTA
Atenes
La Valletta
XIPRE
Nicòsia SÍRIA
IRAQ
Teheran Kabul XINA
COREA
DEL SUD
Tòquio
3
DEL VATICÀ Kuwait LÍBAN Islamabad
Rabat TUNÍSIA NEPAL BHUTAN Beirut Bagdad
Trípoli IRAN AFGANISTAN
ALGÈRIA BAHRAIN Nova Delhi Jerusalem Amman
Thimbu
S 3 SÀHARA
LÍBIA
al-Manama QATAR
Doha
UNIÓ DELS
EMIRATS ÀRABS
MARROC Katmandu
el Caire ISRAEL
JORDÀNIA
KUWAIT PAKISTAN Taipei
3
EGIPTE al Ryad Dacca Kuwait
OCCIDENTAL NEPAL BHUTAN
BAHAMES Abu-Dhabi
O C E À
HAITÍ ALGÈRIA BAHRAIN Nova Delhi Thimbu
Masqat LÍBIA BANGLA DESH
Nassau Port-au-Prince SAINT CHRISTOPHER I NEVIS SÀHARA Í N D I A al-Manama QATAR UNIÓ DELS
Hanoi Katmandu
BasseterreARÀBIA SAUDITA
MAURITÀNIA EGIPTE Naypyidaw Doha EMIRATS ÀRABS Taipei 20º
tròpic de Càncer MÈXIC OMAN OCCIDENTAL al Ryad Dacca
l'Havana REPÚBLICA Abu-Dhabi
Vientiane
Nouakchott
MALI
Ciutat CUBA DOMINICANA ANTIGUA I BARBUDA MYANMAR Masqat
LAOS ÍNDIA
BANGLA DESH Hanoi O C E À
20º
CAP VERD
Praia
Dakar
BURKINA Niamey
NÍGER
de Mèxic
TXADJAMAICA
PUERTO
Khartum
RICO
Saint John's
Asmara
DOMINICA IEMEN
MALI
MAURITÀNIA ARÀBIA SAUDITA
TAILÀNDIA
OMAN
Manila
Naypyidaw
Vientiane
P A C Í F I C 20º
SENEGAL BELIZE Roseau SAINTSan'a
ERITREA Nouakchott VIETNAM MYANMAR LAOS
Belmopan Kingston SUDANSanto San VINCENT I
GÀMBIA
Bamako FASO
GUATEMALA N'Djamena
HONDURES Domingo Juan
DJIBOUTI
LES GRENADINES
CAP VERD Dakar
Kingstown BURKINA Niamey
NÍGER
TXAD
Khartum Asmara
Bangkok
IEMEN CAMBODJA FILIPINES
TAILÀNDIA P A C Í F I C
Banjul Ouagadougou NIGÈRIA Guatemala Tegucigalpa SAINT LUCIA Djibouti
Praia SENEGAL ERITREA VIETNAM
Manila
GUINEA San'a
4
Bamako FASO SUDAN Phnom Penh Bangkok
BENÍN

Conakry EL SALVADOR San Salvador NICARAGUA Castries Addis Abeba BARBADOS FILIPINES ILLES MARSHALL
SOMÀLIA
TOGO

GUINEA-BISSAU COSTA Abuja GÀMBIA CAMBODJA

Freetown REPÚBLICA GRENADA Saint George's Bridgetown Ouagadougou
N'Djamena DJIBOUTI Djibouti
Bissau Managua Banjul NIGÈRIA
4 SIERRA LEONE O C E À
D'IVORI Porto Novo San José SUDAN GUINEA Bandar Seri Phnom Penh Koror
4
BENÍN
CENTREAFRICANA TRINITAT I TOBAGO Conakry Colombo Addis Abeba Palikir ILLES MARSHALL
DEL SUD SOMÀLIA

TOGO
Panamà Caracas ETIÒPIA GUINEA-BISSAU COSTA Abuja
LIBÈRIA Yamoussoukro COSTA Bangui
RICA Port-of-Spain Freetown REPÚBLICA Begawan PALAU Dalap-Uliga-Darrit
Lomé CAMERUN VENEÇUELA
Bissau
SIERRA LEONE D'IVORI Male Porto Novo SRI LANKA SUDAN Bandar Seri ESTATS FEDERATS
Georgetown CENTREAFRICANA DEL SUD BRUNEI Koror
Monròvia Malabo Yaoundé PANAMÀ
Yamoussoukro ETIÒPIA Kuala Lumpur Colombo
Begawan DE MICRONÈSIA
PALAU
Palikir
Dalap-Uliga-Darrit
GUINEA GUYANA Paramaribo LIBÈRIA MALDIVES Bangui M A L À I S Male
I A ESTATS FEDERATS
P A C Í F I C
GHANA
Accra EQUATORIAL
Libreville
BogotàUGANDA
COLÒMBIA
Kampala
SURINAM
GUAIANA FRANCESA Mogadiscio Monròvia
Lomé
Malabo
GUINEA
CAMERUN
Yaoundé
UGANDA
SINGAPUR Singapur MALDIVES
SRI LANKA
Kuala Lumpur
MALÀISIA
BRUNEI DE MICRONÈSIA
Yaren
Bairiki
0º
KENYA GHANA Mogadiscio
EQUATORIAL Kampala SINGAPUR Singapur Bairiki
0º equador SÃO TOMÉ GABON CONGO Quito RWANDA Kigali Nairobi Accra Libreville KENYA NAURU Yaren 0º
Bujumbura I N D O N È S I A
I PRÍNCIPE SÃO TOMÉ GABON CONGO RWANDA Kigali Nairobi NAURU
Brazzaville EQUADOR
REPÚBLICA BURUNDI D O N È S I A
I N PAPUA
São Tomé I PRÍNCIPE Bujumbura
Victòria
KIRIBATI
Kinshasa DEMOCRÀTICA
DEL CONGO Dodoma SEYCHELLES São Tomé O
Brazzaville
Kinshasa DEMOCRÀTICA
C
REPÚBLICA
E
BURUNDI
ÀDodoma
Victòria Jakarta
SEYCHELLES O C E À Jakarta
NOVA GUINEA PAPUA
NOVA GUINEA
TUVALU
TUVALU
Vaiaku
TANZÀNIA DEL CONGO Dili
Luanda PERÚ Honiara Vaiaku

55
TOKELAU TANZÀNIA Dili
Luanda TIMOR Port Moresby Honiara
5 B R A S I L
Moroni
Í N D I C ORIENTAL TIMOR Port Moresby
SALOMÓ
Í N D I C
Moroni

Apia
O C E À ANGOLA
Lima
ZÀMBIA
MALAWI
Lilongwe COMORES
O C E À ANGOLA
MALAWI
Lilongwe COMORES
ORIENTAL SALOMÓ

ZÀMBIA
SAMOA La Paz FIJI
FIJI
Lusaka Brasília Lusaka VANUATUVANUATU
Harare
BOLÍVIA Harare Suva
Suva

20º A T L À N T I C ZIMBABWE
MOÇAMBIC
Sucre
Antananarivo
MAURICI A T L À N T I C ZIMBABWE
MOÇAMBIC Antananarivo
MAURICI Port VilaPort Vila
20º
20º
Nuku'alofa NAMÍBIA NAMÍBIA Port Louis
Port Louis NOVA CALEDÒNIA NOVA CALEDÒNIA
PARAGUAI MADAGASCAR Windhoek MADAGASCAR
Windhoek BOTSWANA BOTSWANA
TONGA tròpic de Capricorn
Asunción Gaborone Maputo
Gaborone Maputo AUSTRÀLIA
Pretòria A U S T R À L I A
Pretòria SWAZILÀNDIA
SWAZILÀNDIA LESOTHO
LESOTHO Maseru Mbabane

6 Maseru
Mbabane
REPÚBLICA DE 6
REPÚBLICA DE
Santiago URUGUAI SUD-ÀFRICA 6
SUD-ÀFRICA
Buenos Aires Ciudad de
Montevideo Canberra
Ciudad de XILE El Cabo
ARGENTINA Canberra
El Cabo
40º 40º
40º
Wellington

Wellington
NOVA ZELANDA

NOVA ZELANDA

7 7
7

60º 60º

60º escala
O C E À G L A C I A L A N T À R T I C 0 680
escala
180º A 150º OB C E 120ºÀ C G L
90º AD C I 60º A EL A
30º NF T À0º R GT I C
30º H 60º I 90º J 120º K 150º L 180º
0
quilòmetres
680

30º F 0º G 30º H 60º I 90º J 120º K 150º L 180º quilòmetres

509763_p08-09_Mundi político

9763_p08-09_Mundi político
34   Consulteu a l’atles el mapa polític del món. Feu grups
ET RECOMANEM
i busqueu informació sobre cinc capitals, una per
continent. Us proposem:
Un llibre:
Europa: Praga
Sense fronteres. Albert CASALS.
Àsia: Ulan Bator
Una pel·lícula:
Amèrica: Ottawa
Australia (2008). Director: Baz Luhrmann
Àfrica: Mogadiscio
Un documental:
Oceania: Canberra L’Antàrtida (1991) https://www.youtube.com/
• Redacteu un text descrivint-ne la situació en relació amb watch?v=4SnTH3WBP2c
el país i el continent, l’extensió, les característiques
Un joc de taula:
de la població i les referències culturals. Aventureros al tren, Edge
• Practiqueu l’expressió oral explicant als companys
Un lloc web:
el vostre treball.
http://online.seterra.net/es/ex/12 (Per conèixer la
• Observeu si hi ha diferències entre les capitals pel fet geografia política amb jocs interactius)
d’estar ubicades en continents distints.
http://www.datosmacro.com

173
 8 La població mundial

SABER

•  L’evolució de la població mundial.

•  La distribució territorial de la població.
•  Les tendències demogràfiques.
•  Polítiques demogràfiques.

SABER FER
•  Analitzar règims demogràfics.
•  Analitzar la població d’un país
(Afganistan).
•  Comparar la població de l’Índia  
i de la Xina per mitjà de piràmides  
de població.
•  Estudiar què és l’envelliment
demogràfic a partir d’una notícia.
•  Treballar amb piràmides de població  
de l’organisme U.S. Census Bureau.

1.330 Països més poblats

1.173
En milions d’habitants.
2010 309 243 195 184 161 156 142 127

Xina Índia Estats   Indonèsia Brasil Pakistan Nigèria Bangla F. Russa Japó
Units Desh
1.691
1.311

2050 423 402 314 309 226 213 194 166

Índia Xina Estats   Nigèria Pakistan Indonèsia Bangla Brasil Rep. Dem. Etiòpia
Units Desh del Congo
Font: U. S. Census Bureau.

INTERPRETA LA IMATGE
ENS FEM PREGUNTES. On viu més
•  Quants habitants té el planeta  
de la meitat de la població mundial?
en l’actualitat?
En l’actualitat, la Terra té més de 7.200 milions •  Quin percentatge de població viu  
d’habitants, dels quals el 60,3% viu al continent al continent asiàtic? Quin percentatge  
asiàtic. Els països més poblats del món l’any de la població mundial viu a Europa?  
2010 eren la Xina, l’Índia, els Estats Units, I a Amèrica?
Indonèsia, el Brasil, el Pakistan, Nigèria, Bangla •  Quins són els països més poblats  
Desh, Rússia i el Japó. del món? A quin continent es troben?
Les previsions indiquen que l’any 2050 el 55,4% •  Quins països seran els més poblats  
de la població mundial continuarà vivint a l’Àsia. l'any 2050? En quin continent són?
Coincideixen amb els de l'any 2010?

174
 1.500
Distribució de la població per continents Xina
En milions d’habitants, 2010.

Àsia Àfrica Amèrica Europa Oceania

Índia

Estats Federació
Units Russa
1.000

750
Japó

500

Nigèria 250

Escala
Brasil Pakistan
Rep. Dem.
del Congo Etiòpia
Bangla Desh
Indonèsia

Oceania 0,5 %

60,3 % 14,9 % 13,5 % 10,8 %

Font: U. S. Census Bureau. Àsia Àfrica Amèrica Europa

Població mundial per continents

En milions d’habitants.
5.192

2010 2050
4.138

COM HO SABEM?

La geografia de la població és una branca de la geografia humana

2.232 que estudia com és i com es distribueix en l’espai la població del món,
com també les diferents maneres de viure i els fenòmens demogràfics.
La geografia de la població està estretament lligada a la demografia
1.198 perquè comparteixen mètodes, continguts i objectius. El que diferencia
1.024 927 totes dues ciències és que la demografia estudia la població des
738 701
del punt de vista quantitatiu i estadístic, mentre que la geografia
de la població l’estudia des del punt de vista espacial o geogràfic.
34 48 • Què estudia la geografia de la població?
Àsia Àfrica Amèrica Europa Oceania • Quins són els països més poblats del món? A quin continent són?

Font: U. S. Census Bureau.

175
 1 L’evolució de la població mundial

L’augment de la població
Règim Transició Règim
demogràfic
antic Primera Segona
demogràfic
modern
En l’actualitat, al món hi ha més de 7.200 milions d’habi-
en ‰
50
tants. La població mundial ha augmentat de manera
45 progressiva, especialment a partir de la segona meitat del
Ta
40 segle xviii, quan va començar la primera transició de-
xa

mogràfica (1).
Tax
de

35
a
mo

30
de

• Fins al segle xvii, el creixement de la població va ser

rta

na

al
li t a

25 i ta
t

t
molt lent. Tot i que el nombre de naixements era molt
t

20
15 elevat, les defuncions també ho eren, provocades en
10 bona part per l’anomenada mortalitat catastròfica,
5
conseqüència directa i indirecta de les guerres, la fam i
0
les grans epidèmies de pesta. Una altra causa d’aquesta
1. 
MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA elevada mortalitat era la mortalitat infantil. Es calcula
DES DEL 1700 FINS A L'ACTUALITAT que entre el 30% i el 40% dels infants nascuts vius solien
morir durant el primer any de vida. A més, la mortalitat
continuava sent molt elevada fins a arribar als 15 anys.
Aquest llarg període correspon al règim demogràfic
En milers de milions d’habitants
11 antic.
10
9
• A partir del final del segle xviii el ritme de creixement de
8 la població es va accelerar, inicialment en el món occi-
7
Estimació
dental. Això va ser degut a dos tipus de causes: les mi-
6 llores tècniques en l’agricultura, la indústria i els
5
4
transports, que van permetre obtenir més aliments i
3 distribuir-los més ràpidament, i les millores en la higi-
2 ene i els avenços mèdics, que van fer augmentar la
1 qualitat de vida de la gent i la van allargar. Aquesta eta-
0
1800 1850 1900 1950 2000 2050 2100 pa correspon al període de transició demogràfica.

2. 
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
• El segle xx va ser el període de la història en què el crei-
ENTRE EL 1800 I EL 2100 xement de la població va ser més intens; per això es diu
que va tenir lloc una explosió demogràfica. Al llarg
del segle xx, la població mundial es va quadruplicar, i va
passar de 1.700 milions de persones el 1900 a 7.000 mili-
ons el 2011, ja en el segle XXI. De fet, en els darrers sei-
1 INTERPRETA ELS GRÀFICS. xanta anys gairebé s’ha triplicat la població, que ha pas-
• Analitza i comenta l’evolució de les taxes sat dels 2.500 milions el 1950 als 7.000 actuals. Els factors
de natalitat i de mortalitat de les diferents clau d’aquest creixement han estat la disminució de la
fases del model de transició demogràfica. mortalitat i l’augment de l’esperança de vida.
• Indica quin és el factor principal que Aquesta situació correspon al règim demogràfic mo-
explica l’augment de la població al món dern.
occidental en general a partir
Actualment, la població creix uns 80 milions de persones
de la segona meitat del segle XVIII.
l’any i cada 13 o 14 anys augmenta 1.000 milions de per-
• Què és una estimació?
sones (2). Amb tot, el creixement i l’estructura de la po-
• Segons l’estimació del gràfic, quants
blació són diferents segons les regions i els països. La
habitants hi haurà al món l’any 2075?
Unió Europea, per exemple, representa el 7% de la pobla-
ció mundial, amb uns 500 milions d’habitants.

176
 La població mundial  8

en milions en milions
1.800 1.800

1.600 1.600

1.400 1.400

1.200 1.200

1.000 1.000

800 800

600 600

400 400

200 200

0 0
na

an
a

il

an

a
ria
a

na

A
as
di

si

si
di
EU

EU
Xi

st

st
Xi

gè
nè

nè
Ín

Ín
Br

ki

ki
Ni
do

do
Pa

Pa
In

In
3. 
ELS SIS PAÏSOS AMB UN NOMBRE MÉS GRAN 4. 
ESTIMACIÓ DELS SIS PAÏSOS AMB UN NOMBRE MÉS
D’HABITANTS EL 2012 GRAN D’HABITANTS EL 2050

Alentiment del creixement

Segons les projeccions de diferents estudis demogràfics, i malgrat
l’alentiment general del creixement, la població mundial continuarà
augmentant fins a arribar als 10.000 milions d’habitants el 2085. A
partir del 2070, però, es preveu una estabilització del nombre d’ha-
bitants.
El comportament demogràfic no serà igual a tot arreu. S’espera un crei-
xement molt significatiu a l’Àfrica, sobretot a l’Àfrica subsahariana,
que, segons les estimacions, triplicarà la població al final del segle xxi.
Malgrat aquest dinamisme demogràfic africà, el continent més poblat
continuarà sent l’asiàtic, mentre que Europa perdrà població. Quant als
països, l’Índia substituirà la Xina com a país més poblat (3 i 4).
Altres autors pensen que no s’arribarà als 10.000 milions d’habitants a
causa del descens de la fecunditat, que disminueix més ràpidament
del que es preveia en països que fins fa pocs anys tenien uns índexs de
fecunditat molt elevats, com ara l’Iran, i que el segle xxii serà un segle 5. Família africana de l'ètnia
de pèrdua de població. peul.

CLAUS PER ESTUDIAR

2 INTERPRETA ELS GRÀFICS.
•  A quins continents pertanyen els països
més poblats el 2012?
•  Si es compleixen les previsions, quins seran
els països més poblats el 2050?
•  Quin serà el continent més poblat el 2050?
•  Hi ha algun país occidental entre els més
poblats del món en aquests moments?
•  Quants habitants hi ha al món actualment?
•  Què és el model de transició demogràfica?
•  Quin ha estat el factor clau que explica el
creixement demogràfic del segle XX?
•  La dinàmica demogràfica és igual a tot arreu?
Pensa. La població mundial pot créixer de manera
indefinida? Raona la resposta.

177
 2 La distribució territorial de la població

Factors que condicionen l’ocupació del territori

6. 
Ciutat del Cap a Sud-àfrica creix
al voltant del Parc Nacional Table
Mountain.
CLAUS PER ESTUDIAR
•  Quins factors intervenen
en la distribució territorial
de la població?
•  Per què hi ha zones molt
poblades i altres de buides?
•  Quines regions estan
pràcticament despoblades?
•  Com es distribueix la població
asiàtica en el territori d’aquest
continent?
•  Quin hemisferi està més poblat?
Pensa. Per què l’hemisferi nord
acull molta més població que
l’hemisferi sud?
La població del món no es reparteix de la mateixa manera per tot
el planeta (7). En general, la població s’assenta en zones amb un
medi natural favorable per a la vida:
• Llocs on abunda l’aigua potable, que és necessària per
abastir la població i per desenvolupar les activitats econòmi-
ques.
• Zones amb climes temperats, que tenen temperatures su-
aus durant tot l’any i pluges abundants, però no excessives.
• Valls i planes, que solen ser zones amb sòls fèrtils per desen-
volupar-hi l’agricultura i amb un relleu que facilita tant l’agri-
cultura com la construcció i les comunicacions (6).
• Àrees amb recursos energètics: minerals, petroli...
En canvi, les zones d’alta muntanya, les de clima molt calorós o
molt fred i les zones amb pluges molt escasses (deserts) o exces-
sivament abundants (selves) estan poc poblades.
Els factors físics no són els únics que condicionen el poblament.
També hi ha factors econòmics i històrics que expliquen on viu la
població.
• Normalment, les zones habitades des de temps antics (Eu-
ropa i el sud-est de l’Àsia) continuen sent molt poblades.
• Les àrees on es concentren les activitats econòmiques
atreuen la població.

3 TREBALLA AMB L’ATLES.

•  En el planisferi, a quines
zones climàtiques se situa
la circumferència?
•  Quins països inclou?
•  Quins oceans en banyen
les costes?
•  Quins climes predominen
en aquesta zona?
•  Són climes favorables per a
la vida? Raona la resposta. 7. La població es concentra en una àrea del món molt determinada. Hi ha més
gent vivint dins del cercle lila que a la resta del món.

178

688125_U08_p178_Mundi_destac
 La població mundial  8

Distribució de la població per regions

Algunes àrees de la Terra presenten densitats de OCEANIA
Altres d’Oceania
població elevades. Austràlia

Filipines
• La major part de les àrees densament pobla-
SUD-EST ASIÀTIC
Vietnam
Altres del sud-est asiàtic AMÈRICA DEL NORD
des són a l’hemisferi nord, que concentra Indonèsia
EUA Canadà AMÈRICA LLATINA I EL CARIB
més del 90% de la població mundial. Altres del
nord-est d’Àsia
Brasil
Altres d’Amèrica del Sud
Corea Mèxic
• El continent més poblat és l’asiàtic, amb prop Japó Carib Amèrica Central
Rússia
de 4.000 milions de persones. Tot i això, hi ha EUROPA
NORD-EST D’ÀSIA Europa occidental
zones de l’Àsia que estan gairebé deshabitades.
Altres
Per regions, les més poblades són a l’Àsia ori- d’Europa oriental
Escandinàvia
Xina Caucas
ental i a l’Àsia meridional, amb els dos països Aràbia, Àsia
occidental i Israel
Egipte
més poblats del món, la Xina i l’Índia, que su- Altres d’Àfrica del Nord
Altres Turquia ÀFRICA DEL NORD I
men uns 2.600 milions de persones, gairebé el d’Àsia del Sud Iran
Nigèria
ÀSIA OCCIDENTAL

Bangla Desh
40% de la població mundial (8). Pakistan
Àfrica
oriental ÀFRICA
SUBSAHARIANA
Àfrica del Sud
•  Europa, especialment la zona central, on hi ha Altres d’Àfrica occidental
Àfrica central
més del 10% de la població mundial. En aquest ÀSIA DEL SUD
Índia
ÀSIA CENTRAL

continent es localitzen dos dels països més den-

sament poblats: Mònaco i Malta. 8. 
CONCENTRACIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL PER
• El nord-est i les costes dels Estats Units. REGIONS I PAÏSOS
En aquesta zona hi viu una tercera part de la
població del continent americà, amb uns 300
milions d’habitants. La regió dels Grans Llacs
i les principals ciutats costaneres concentren
la major part de la població a causa del dina-
misme econòmic que les caracteritza.
• A més a més, hi ha uns quants focus menors,
com el golf de Guinea a l’Àfrica subsahariana,
la vall del Nil, Mèxic central, la costa brasilera
i les ribes del riu de la Plata, a l’Argentina. En
aquestes zones, la població s’estableix a les 4 INTERPRETA EL GRÀFIC.
grans ciutats, com el Caire, Ciutat de Mèxic, •  Enumera les regions que concentren
São Paulo o Buenos Aires, on es concentren les la major part de la població mundial.
principals activitats econòmiques de cada un •  A quins continents se situen?
dels estats.
•  Quin és el continent que acull més de la
• Dins de cada país, les àrees urbanes solen estar meitat de la població del planeta? A quin
molt més poblades que les àrees rurals (9). hemisferi té la major part del territori?
•  A l’Àsia, quins països tenen més quantitat
d’habitants?
•  I quin és el país més poblat actualment?

5 INTERPRETA LES IMATGES.

•  Per què les costes dels Estats Units són
zones densament poblades?
•  Quins factors naturals són desfavorables
per a la vida de les persones a les zones
muntanyoses?
•  Com es pot evitar la despoblació de les
zones muntanyoses? Raona la resposta.
9. Poble abandonat en una zona muntanyosa de l'illa
de Sardenya (Itàlia).

179
 3 Les tendències demogràfiques actuals

Els estudis sobre l’evolució de la població mundial in-

Població (en milers de milions)
10
diquen que:
Països menys
desenvolupats
• La natalitat és cada vegada més baixa arreu del

de desenvolupament
8

Països en vies
6 món.
4
• La fecunditat s’ha reduït de 5 fills per dona de
2 mitjana el 1950 a 2,5 fills el 2013. Aquesta disminució
Països més desenvolupats
ha estat més acusada a les regions més desenvolu-
1950 1970 1990 2010 2030 2050
Font: Divisió de Població de les Nacions Unides, World Population Prospects:
pades, on la taxa ha passat de 2,8 a 1,7 fills per dona.
The 2010 Revision (2011), variació mitjana.
•  La mortalitat s’ha reduït a tot el món en les últi-
10. 
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL EN FUNCIÓ mes dècades, però als països més envellits aquesta
DEL NIVELL DE DESENVOLUPAMENT
taxa començarà a créixer properament.
• L’esperança de vida és més gran gràcies als
avenços mèdics, la nutrició i la higiene. Si el 1950
l’esperança de vida dels homes era de 46,7 anys i la
6 INTERPRETA EL GRÀFIC I EL MAPA.
de les dones de 48,7, el 2012 va ser de 68,1 per als
homes i de 72,6 per a les dones.
•  Quina és la tendència de creixement
de la població en funció del nivell de Però hi ha grans diferències entre unes regions i altres
desenvolupament dels països? del món en funció del nivell de desenvolupament dels
•  A quins continents se situen els països països (10 i 11).
amb un creixement natural més gran?
I més petit?
11.  EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

cercle polar àrtic

OCEÀ tròpic de Càncer

OCEÀ
OCEÀ PACÍFIC
PACÍFIC
equador
OCEÀ
AT L À N T I C
ÍNDIC
tròpic de Capricorn
Creixement natural
(en %)
meridià de Greenwich

Més del 3 Menys del 0

escala
Del 3 a l’1 Sense dades
0 1.550
De l’1 al 0
quilòmetres

Font: U.S. Census Bureau, International Data Base. 2010.

508877_02_p66_b_leyenda_crecimiento_mundi_GEODOS

180
 La població mundial  8

Regions amb un creixement dèbil Natalitat Fecunditat

Als països desenvolupats el ritme de creixement de la població és (en ‰) (en fills per dona)

molt dèbil, entorn del 0,2% (10). Alguns països tenen fins i tot un crei-
xement negatiu, és a dir, perden població. És el cas d’Alemanya, que
ha passat de 82,5 milions d’habitants el 2003 a 80,6 el 2013 (12). 0 20 40 60 0 2 4 6 8

Les causes d’aquest creixement dèbil són unes taxes de natalitat Mortalitat infantil
(en ‰)
Esperança de vida
(en anys)
molt baixes, que en alguns països són inferiors a l’11‰. Els factors
que expliquen aquests fets són els següents:
• La difusió d'anticonceptius eficaços. 0 20 40 60 80 0 25 50 75 100
• L’endarreriment de l’edat a l’hora de tenir el primer fill. Creixement natural Població amb més
(en %) de 65 anys (en %)
• La despesa important que implica mantenir els fills.
• La dificultat per fer compatibles la feina i la cura dels fills.
• En alguns casos, el canvi dels valors socials. Predomini dels valors -1 0 1 2 3 4 0 5 10 15 20 25
materials (viatges, cotxes, luxes...) en detriment dels valors ètics o
Alemanya Níger
morals (generositat, solidaritat, cuidar els que tenim a prop...). Font: ONU. 2010.

La baixa taxa de natalitat unida a l’esperança de vida elevada són

les causes de l’envelliment de la població d’aquestes regions. 12. LA POBLACIÓ D’ALEMANYA
I DE NÍGER
• Els països en vies de desenvolupament es van incorporant a poc a
poc a la dinàmica demogràfica de les regions desenvolupades, ja
que hi disminueix ràpidament el nombre de naixements.

Regions demogràficament dinàmiques 7 INTERPRETA EL GRÀFIC.

• Els països en vies de desenvolupament presenten una demografia Descriu les diferències
entre tots dos països i
més dinàmica. El creixement natural se situa al voltant del 2%, fins i
explica per què es donen.
tot alguns superen el 3%, com Níger o Libèria (12). Al llarg del segle
xxi, l’Àfrica, on hi ha molts d’aquests països, serà el continent amb un 8 TREBALLA AMB L’ATLES.
creixement demogràfic més gran. Busca a l’annex estadístic
• Les raons del creixement de la població són el descens de la morta- dades d’un altre país
litat, com a conseqüència de les millores sanitàries i higièniques, que i indica si el règim
demogràfic s’assembla al
s’han aconseguit en gran part gràcies a l’ajut dels països desenvolu-
d’Alemanya o al de Níger.
pats i, sobretot, al manteniment d’una natalitat elevada (34‰).
La natalitat elevada és deguda a diversos motius:
• La majoria de la població viu de l’agricultura, i per a les famílies la
feina dels fills al camp és indispensable.
• L’elevada mortalitat infantil fa que les mares tinguin més fills, per-
CLAUS PER ESTUDIAR
què saben que no tots sobreviuran.
• La religió té un gran pes en aquests països i són diverses les que re-
•  Quines són les tendències
butgen l’ús de mètodes anticonceptius. demogràfiques del segle XXI?
Les taxes de fecunditat són altes, però hi ha diferències importants •  Com és el creixement
entre els països. En els que han dut a terme polítiques de control de la demogràfic de les regions
natalitat (13), la taxa se situa per sota dels 3 fills per dona. En altres països, desenvolupades? Per què?
en canvi, supera els 5 fills.
•  I el creixement de les regions
L’esperança de vida és baixa. En alguns països africans aquesta taxa menys desenvolupades? A què
no sobrepassa els 50 anys, ja que moltes persones encara no tenen accés és degut?
a l’atenció sanitària i a prou aigua potable; la malnutrició i les guer- Pensa. Quins problemes pot
res també són causa de la baixa esperança de vida. plantejar l’augment de la
Com a conseqüència de l’alta natalitat i la baixa esperança de vida, la població mundial?
població d’aquestes regions és jove.

181

13. Publicitat de la política antinatalista xinesa:
«Un fill per parella.»
9 INTERPRETA LA IMATGE.
• Quins efectes deu haver
tingut aquesta política
en l’estructura actual
de la població xinesa
per sexes i per edat?
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quan es va començar a prendre
consciència dels problemes mundials
que podia ocasionar el creixement
demogràfic excessiu?
• Quins temes s’han tractat en les
diferents conferències i assemblees
sobre la població i el
desenvolupament?
• Defineix: polítiques natalistes
i antinatalistes.
• Quines mesures apliquen les
polítiques natalistes per controlar
la natalitat? I les antinatalistes?
Pensa. Què en penses, de les polítiques
demogràfiques obligatòries?
182
4 Polítiques demogràfiques
A mitjan segle xx es va començar a prendre consciència de l’exis-
tència d’un greu problema demogràfic al món. L’any 1954 va tenir
lloc a Roma la Primera Conferència Mundial sobre Població
i Desenvolupament, organitzada per l’ONU, a fi d’intercanviar
informació científica sobre les variables demogràfiques, els fac-
tors determinants i les conseqüències. El resultat de la conferència
va ser crear centres destinats a estudiar la població i formar per-
sones en l’anàlisi demogràfica.
Aquestes conferències es van anar repetint periòdicament:
• L’any 1965 va tenir lloc a Belgrad, i els temes tractats van ser
de caràcter tècnic i informatiu.
• L’any 1974 es va fer a Bucarest, on es va analitzar el problema
de la població en relació amb el desenvolupament.
• L’any 1984 va tenir lloc a Mèxic, i es va tractar la planificació
familiar i els mètodes anticonceptius.
• L’any 1994 va ser al Caire, i, entre altres temes, es va tractar el
paper de la dona com a element de coneixement bàsic per poder
decidir sobre temes de reproducció.
• L’any 2002 es va fer a Madrid una assemblea mundial per trac-
tar els problemes que pot comportar l’envelliment de la població.
Paral·lelament a les diferents conferències i assemblees, els governs
de diversos països van començar a fer polítiques demogràfiques de
diferents tipus, en funció del problema demogràfic que tenien:
• Molts països desenvolupats han adoptat polítiques natalis-
tes per fomentar la natalitat. Aquestes polítiques són habituals,
actualment, a molts països d’Europa. Els primers que les van
desenvolupar van ser els nòrdics. Països com ara Suècia o No-
ruega fa més de vint anys que tenen lleis que permeten baixes
de maternitat llargues, excedències professionals, ajuts eco-
nòmics, llars d’infants gratuïtes...
• En canvi, alguns països en desenvolupament apliquen polí-
tiques antinatalistes per frenar la natalitat. Aquestes políti-
ques solen incloure la planificació familiar amb la divulgació
dels mètodes anticonceptius. Hi ha hagut governs que han con-
siderat que calien intervencions més dràstiques i han decretat
polítiques com ara «Un fill per parella», que inclou sancions –i
fins i tot havia comportat avortaments forçosos– a qui tingui
més d’un o dos fills. El màxim exemple n’és la Xina, un país que
vivia un gran creixement de la població, amb zones superpobla-
des (13). En d’altres casos, com a l’Índia, s’havia premiat l’este-
rilització. Aquestes polítiques han resultat molt dures per a la
població i, si bé han aconseguit els objectius, han tingut greus
conseqüències socials (naixement d’infants d’amagat, que
oficialment no existeixen ni tenen cap dret, i no accedeixen a
l’educació ni a la sanitat, o l’assassinat o l’abandonament de ne-
nes perquè els pares preferien un nen…).
 La població mundial  8

DESCOBREIX

El creixement demogràfic: teories

L’augment accelerat de la població del planeta ja
era una preocupació al segle XVIII, quan Malthus
promulgava que el ritme de creixement de la
població era superior al de la producció
d’aliments. És a dir, mentre que la població
creixia en progressió geomètrica, els recursos
ho feien en progressió aritmètica; per aquest
motiu, si no es controlava el ritme de
creixement de la població, els problemes
de subsistència serien molt greus.
Karl Marx (segle XIX) es va oposar a Malthus i va
propugnar una nova teoria. Segons ell, el
creixement de la població no es pot separar dels
diferents models de producció. Així, si s’inverteix
capital per crear noves indústries, el fenomen de
la superpoblació –entès com a gran quantitat
de gent que no troba els mitjans per subsistir–
desapareix.
14. El planeta podrà suportar un creixement continu
Actualment el ritme de creixement demogràfic de la població?
s’ha moderat a causa del fet que les dones
tenen menys fills que mai en la història (sobretot
per l’eficàcia dels mètodes anticonceptius), i
s’han elaborat diverses teories que parteixen de 10 COMPRENSIÓ LECTORA. Analitza les teories
la premissa que hi ha un control voluntari del anteriors a partir de les preguntes següents.
nombre de fills per família en funció de la Fes una taula resum per a cada teoria.
situació econòmica. Dues teories aporten • Quins són els principals arguments que defensa
diferents arguments per justificar aquesta idea: l’autor?
Richard Easterlin (1968) parteix de la hipòtesi • Et sembla que és aplicable de la mateixa manera
que, quan hi ha més ingressos familiars (per la als països desenvolupats i als països en vies de
pujada dels salaris), molts matrimonis desenvolupament?
augmenten el nombre de fills, mentre que quan
• Quines crítiques fonamentades s’hi poden fer?
els salaris baixen passa el contrari. Quan una
generació és molt nombrosa, en el moment 11 PREN LA INICIATIVA. Pensa les respostes
d’incorporar-se al mercat de treball hi ha excés a les preguntes següents. Després contrasta-les
d’oferta de mà d’obra; per tant augmentarà amb les dels companys.
l’atur i farà baixar els salaris, i en conseqüència
• Estàs d’acord amb la premissa que «els fills
aquesta generació tendirà a disminuir la
es tenen de manera voluntària»? És així a tots
fecunditat.
els països? De què depèn?
Gary Becker (1982) ha elaborat una altra teoria
• Si en el futur decidissis tenir fills, quants en
sobre la decisió de tenir fills. Considera els fills
voldries tenir? Quins factors tindries en compte?
com a «béns de consum superior» (o de luxe).
Així, la fecunditat depèn dels ingressos dels • Com creieu que evolucionarà la població
pares i de les despeses que es dediquen als fills. mundial?
Segons Becker, l’augment dels ingressos – Per respondre la pregunta, feu grups i elaboreu
familiars no sempre es tradueix en un increment una teoria pròpia sobre el creixement
del nombre de fills, sinó que es valora les demogràfic.
despeses que comporta tenir fills, és a dir, – Exposeu-la al grup classe i feu un debat sobre
que s’optarà per la qualitat de la vida familiar les perspectives de futur de la població
i no per la quantitat. mundial (10).

183
 SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Analitzar règims demogràfics

El règim o model demogràfic és l’evolució del moviment d’una població en un període determinat, en què les taxes
de natalitat, de mortalitat i de creixement natural presenten unes característiques comunes. Exemple: Evolució de la
població mundial.

Fins al segle XIX Segles XIX i XX Previsió per al segle XXI

Millores Avenços Més

agràries sanitaris higiene

Natalitat Mortalitat Descens de la Natalitat Descens de la Mortalitat

elevada elevada mortalitat elevada natalitat baixa

Règim demogràfic antic Explosió demogràfica Alentiment del creixement

Acceleració del creixement

Creixement demogràfic lent Envelliment Creixement
demogràfic
de la població més elevat
mundial del Tercer Món

La majoria d’estudis demogràfics fan referència
a tres tipus de règims demogràfics:
•  Règim demogràfic antic, és la fase primitiva
de l’evolució demogràfica de totes les societats,
caracteritzada per l’existència de natalitat
i mortalitat molt elevades, cosa que provocava
un creixement de la població baix o lent. És
característic dels països amb un alt nivell de pobresa
i sense recursos sanitaris, situació que es donava
a Europa abans del segle XIX.
•  Règim demogràfic de transició, té dues etapes:
−E
 tapa inicial, caracteritzada per un descens
generalitzat de la taxa de mortalitat; en
conseqüència, s’experimenta un augment moderat
en l’esperança de vida; la taxa de natalitat es
manté molt elevada. Aquesta és la situació de la
majoria dels països subsaharians: les taxes de
mortalitat, tot i mantenir-se elevades, s’han reduït
dràsticament a valors pròxims al 20‰, mentre que
la de natalitat es manté al voltant del 40‰.
−E
 tapa final, la característica més important de la
qual és el descens de la fecunditat i la natalitat.
La mortalitat tendeix a estabilitzar-se en nivells
184
força baixos i, en conjunt, la taxa de creixement de
la població disminueix bastant. En aquesta situació
es troben part dels països llatinoamericans, del
sud-est asiàtic i els del Magrib, amb taxes de
natalitat (al voltant del 20‰) i de mortalitat (6-8‰)
en descens.
•  Règim demogràfic modern, és la fase actual de
l’evolució demogràfica dels països desenvolupats,
caracteritzada per l’existència de taxes de natalitat
i mortalitat molt baixes, cosa que provoca
l’envelliment progressiu de la població i, en alguns
països, una disminució de la població total. En són
exemple una bona part dels països europeus, que
veuen com la població tendeix a disminuir i els
escassos guanys de població són deguts a l’efecte
positiu del saldo migratori exterior.
Per analitzar règims demogràfics, les principals
variables que s’han de consultar són:
•  La població total, per edat i per sexe
•  La taxa de natalitat
•  La taxa de mortalitat
En funció dels objectius de l’estudi demogràfic
s’hauran de consultar altres variables, com les
que s’indiquen a l’annex estadístic de l’atles.
 La població mundial  8

Població masculina Població femenina

80 i +
75-79
70-74
FES-HO AIXÍ 65-69
60-64
55-59
12 Observa les piràmides de població 50-54
d’Àustria i el Senegal (15 i 16), 45-49
40-44
consulta l’annex estadístic de l’atles, 35-39
30-34
fixa’t en les dades corresponents 25-29
20-24
a aquests dos països i selecciona 15-19
10-14
les variables que utilitzaries per 5-9
0-4
estudiar cadascun dels punts 20 15 10 5 0 En % 0 5 10 15 20
següents: Font: U.S. Census Bureau, International Data Base. 2011.

• Evolució de la població en el futur

15. PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DEL SENEGAL (2012)
• Nivell sanitari
• Nivell educatiu
Població masculina Població femenina
13 Elabora una fitxa per a cadascun
80 i +
dels dos països, i anota-hi les 75-79
respostes a les preguntes següents: 70-74
65-69
60-64
• Com són la natalitat i la 55-59
50-54
fecunditat, altes o baixes? Com 45-49
40-44
és la mortalitat? I la mortalitat 35-39
infantil? 30-34
25-29
20-24
• Per tant, la població creixerà 15-19
en el futur? Quant: molt poc, una 10-14
5-9
mica, molt? 0-4
10 8 6 4 2 0 En % 0 2 4 6 8 10
• Tenint en compte la natalitat Font: U.S. Census Bureau, International Data Base. 2011.
i la fecunditat, com evolucionarà
la població jove: augmentarà, 16. PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ÀUSTRIA (2012)
continuarà igual, descendirà?
• Quin percentatge de la població L’aigua és un element essencial per a la vida d’una població.
és vella? Observa les fotografies (17 i 18), corresponents a Àustria
• Tenint en compte la mortalitat i a Malawi, i reflexiona sobre l’ús de l’aigua i la qualitat
i l’esperança de vida, com de vida que es pot percebre en cadascun d'aquests llocs.
evolucionarà la població vella? • Creus que l’accés a l’aigua potable en quantitat suficient
té impacte sobre la piràmide de població?
14 Analitza les dades que has recollit
i selecciona els principals problemes 17. Font Món de cristall
demogràfics als quals s’enfronten de Swarovski, Innsbruck
aquests dos països. (Àustria).
• L’elevat creixement de la població.
• El creixement lent de la població.
• L’excés de població jove.
•  L’envelliment de la població.

15 Quin tipus de política demogràfica

hauria de dur a terme cada país?
Proposa mesures.
18. Font d’aigua
16 A quin tipus de règim demogràfic potable
s’assembla cada un d’aquests a Salima
països? Argumenta-ho. (Malawi).

185
 5 Un món cada cop més envellit

Població masculina Població femenina

El ràpid procés d’envelliment
Any 1990 Any 1990
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 2000
Estimació per Estimació per
a l’any 2050 a l’any 2050 i el 2050 la població més gran de 60 anys es duplicarà en el món i passarà
80 i +
75-79
de l’11% al 22%. A més, per al 2050, el 80% de les persones més grans
70-74 viuran en països d’ingressos mitjans i baixos.
65-69
60-64
55-59
• Actualment, els països desenvolupats presenten una esperança mit-
50-54 jana de vida alta (78 anys). Aquesta factor, lligat a una taxa de natalitat
45-49
40-44 baixa, fa que tinguin una població envellida, ja que 17 de cada 100
35-39
30-34 habitants tenen 65 anys o més, un percentatge superior al de la pobla-
25-29
20-24
ció menor de 15 anys i que augmenta més ràpidament que el d’aques-
15-19 ta última (19).
10-14
5-9
0-4
L’any 2000, tan sols Alemanya i Itàlia tenien una població envellida,
12 9 6 3 0 En % 0 3 6 9 12 però el 2010 s’hi van sumar onze països (Japó, Grècia, Portugal, Espa-
Font: U. S. Census Bureau, International Data Base.
nya, Àustria, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Finlàndia, Suècia i Suïssa).
19. 
PIRÀMIDES DE POBLACIÓ S’estima que el 2025 ja seran quaranta-sis països.
DEL JAPÓ
• En els països en vies de desenvolupament es comença a produir
també aquesta tendència a l’envelliment demogràfic, ja que les
taxes de natalitat han començat a baixar. A Hispanoamèrica, per
En fills per dona Fecunditat exemple, l’esperança de vida ha augmentat de més de 20 anys en les
8
últimes cinc dècades, i els naixements han disminuït de manera no-
6
4
table.
2 • En els països menys desenvolupats, en canvi, l’esperança de vida
0
1950 2050
és més baixa. A l’Àfrica subsahariana és de 56 anys. A més, la taxa de
En anys Esperança de vida natalitat a les regions més pobres continua sent alta (39‰ a l’Àfrica
90
subsahariana). Com a conseqüència, avui tenen encara una població
60 jove, ja que tan sols el 3% dels habitants supera els 65 anys.
30

0
1950 2050
Per què les societats envelleixen?
Països desenvolupats
Països menys desenvolupats Font: ONU.
Les societats envelleixen, sobretot, com a conseqüència de dos factors:
• La disminució de la taxa de fecunditat. El nombre de fills per dona
20. 
FECUNDITAT I ESPERANÇA
ha baixat a tot el món, però aquest descens ha estat més ràpid a les
DE VIDA PER REGIONS
regions desenvolupades, en les quals no es produeix el relleu genera-
cional (20).
Diversos motius influeixen en el descens de la taxa de fecunditat:
17 INTERPRETA ELS
– Als països en vies de desenvolupament o menys desenvolupats, la
GRÀFICS. reducció de la mortalitat infantil fa que no sigui necessari tenir tants
fills per assegurar l’aliment (en aquests països els nens contribueixen
•  Com evolucionaran
a l’economia familiar).
la població jove i la
població vella del – Als països desenvolupats, en canvi, els factors que ho expliquen són
Japó? fonamentalment la incorporació generalitzada de la dona al món la-
•  La fecunditat baixa boral i l’endarreriment en l’edat de tenir el primer fill.
només als països • L’augment de l’esperança de vida. Les persones viuen més anys que
desenvolupats?
a mitjan segle xx. Això és gràcies sobretot als avenços de la medicina i
a les millores en l’alimentació, la higiene i les condicions laborals.

186
 La població mundial  8

Els problemes d’una població envellida

CLAUS PER ESTUDIAR
L’envelliment de la població provoca uns reptes que els països
afectats han d’afrontar: •  A quins països és més
• En alguns països no es produirà el relleu generacional i la po- pronunciat l’envelliment  
blació començarà a disminuir progressivament. També canvia- de la població avui dia?
rà l’estructura familiar i predominaran les llars sense fills. •  Quins motius expliquen
l’envelliment de la població
• Augment de les despeses estatals. Els governs hauran de
mundial?
destinar un pressupost més alt per cobrir la despesa sanitària,
per crear centres d’atenció a persones grans i per a pensions. •  Quins problemes pot
plantejar?
D’altra banda, els ingressos de l’estat poden disminuir perquè
minvarà la població treballadora, que contribueix amb els seus Pensa. Van units progrés
impostos a costejar les inversions públiques. econòmic i envelliment  
de la població? Per què?
Davant d’aquest problema, alguns governs ja endarrereixen
l’edat de jubilació i retallen les pensions.
• Alentiment del creixement econòmic. En general, les per-
sones grans tenen menys ingressos que quan treballaven i ten-
deixen a ser més estalviadores. Si l’estalvi és excessiu, el con-
sum es redueix i es frena el creixement econòmic.
• Nova localització dels mercats de consum. Als països joves
hi haurà més demanda de béns duradors i de serveis educatius,
però als països envellits augmentarà la demanda de serveis sa-
nitaris i d’oci.

DESCOBREIX

Malalties de la nostra època

18 UTILITZA LES TIC.
Als països desenvolupats, les malalties responsables de la majoria  
de morts són el càncer, les malalties del cor i les de tipus degeneratiu •  Busca informació sobre
provocades per l’envelliment. les malalties
degeneratives que
Als països en vies de desenvolupament tenen una incidència especial  
solen aparèixer a  
les malalties epidèmiques, com la sida. Segons Metges Sense Fronteres,
la vellesa. Fes una llista
al món hi ha actualment 40 milions de persones infectades pel VIH, de  
de les més freqüents
les quals el 90  % viu en països en vies de desenvolupament, la majoria  
entre la gent gran  
a l’Àfrica.
i descriu-ne els
Altres malalties que també tenen una incidència alta en aquests països símptomes.
són la malària, el dengue, la tuberculosi, la malaltia de Chagas i la •  Fes una cerca sobre  
malaltia de la son. Moltes estan relacionades amb la desnutrició   les malalties d’alta
i la manca d’higiene ambiental i són transmeses per insectes. incidència als països
empobrits que hem
esmentat. Quantifica’n
els afectats, per
continents, i esbrina
quins medicaments
s’utilitzen per
combatre-les.

21.  Campanya sanitària de l’ONG

Metges Sense Fronteres al Tercer
Món.

187
 ACTIVITATS FINALS

19 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia l’esquema i completa’l.

LA POBLACIÓ DEL MÓN

envelleix amb ritme

presenta noves tendències es comporta diferent
diferent

als països als països als països en

… …
desenvolupats desenvolupats desenvolupament
…

es caracteritza es caracteritza es manifesta es manifesta es manifesta

perquè perquè en el fet que en el fet que en el fet que
…

… … … … …
…

Conceptes •  Ordena les regions del món de la més poblada a la

menys poblada.
20 Defineix els conceptes següents:
•  Explosió demogràfica 24 Respon:

•  Règim demogràfic •  Per què la població va créixer poc fins al segle XVII?
•  Polítiques demogràfiques •  Per què va començar a créixer a partir del segle XVIII?
•  A quins països va créixer més en el segle XX?
21 Explica les diferències:
•  Regió demogràficament dinàmica o feble 25 Enumera les conseqüències de l’envelliment
•  Política natalista i antinatalista demogràfic.
•  Règim demogràfic antic i modern Mapes i gràfics

Causes i efectes 26 Fixa’t en els gràfics i contesta.

22 Copia i completa la taula sobre els factors

Canadà Uganda
que afavoreixen el poblament. 80 En % 80 En %

Factors físics Factors humans 60 60

40 40

20 20

0 0
Joves Adults Vells
23 Fes les activitats següents: Font: ONU. 2010.

•  Digues tres medis naturals que, per les seves

característiques, siguin un obstacle per al poblament. •  Són poblacions joves o envellides?
•  Esmenta una regió del món que presenti una elevada •  Quin tipus de creixement natural tindran en els anys
concentració de població i una altra que constitueixi   vinents? Com ho saps?
un buit demogràfic. Quins factors poden justificar   •  Consulta les estadístiques de l’atles. Quins altres
cada situació? indicadors abonen les teves respostes anteriors?

188
 La població mundial  8

27 Analitza el gràfic de l’evolució de la població mundial •  Quin ha estat des del passat el continent amb més
per continents i respon les preguntes. població?
•  A quins continents continuarà creixent la població
en el futur?
En milers de milions d’habitants
6
2014 •  Quins creixen poc o hi disminueix la població?

Àsia 28 Compara aquests dos països:

Àfrica
5
Europa
Amèrica Estructura per edats Iran Alemanya
Oceania
4 Més de 65 anys 4,8   % 19,5   %

De 15 a 64 anys 65,9   % 66,4   %

3
De 0 a 14 anys 29,3   % 14,1   %

2
•  Com es distribueix la població per edats en cadascun
dels dos casos?
1 •  Són poblacions joves o envellides? Per què t’ho sembla?
•  Quins problemes provocarà en cada país aquest fet?
0 •  Quines polítiques demogràfiques haurien de posar
1750 1800 1850 1900 1950 2000 2100
en pràctica els governs d’aquests països? Quines
repercussions podrien tenir aquestes mesures?

COMPROMESOS

Els trastorns de conducta alimentària

29 Respon les preguntes següents.
Els trastorns alimentaris es presenten quan una persona no
rep la ingesta calòrica que el seu cos requereix per funcionar •  Els trastorns de conducta
d’acord amb la seva edat, estatura, ritme de vida, etc. alimentària poden ser un problema
demogràfic? Justifica la resposta.
Els trastorns de conducta alimentària (TCA) més coneguts
són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns •  Quines conductes poden fer
De vegades
per afartament; però també n’hi ha d’altres, com l’ortorèxia sospitar que una persona pateix
(l’obsessió pel menjar pretesament saludable), que pot un TCA?
anar acompanyada de la vigorèxia o complex d’Adonis •  Què poden fer les escoles,
Algunes
vegades
(l’obsessió per l’exercici físic, per tenir un cos «perfecte»). les famílies i la societat en general
Si bé és cert que els TCA han estat anomenats de per evitar que es desenvolupin
Cada setmana casos de TCA? I cada persona?
l’abundància i que apareixen majoritàriament en països
Algunes
vegades desenvolupats, en zones urbanes i classes •  Observa el dibuix:
socioeconòmiques altes, no són exclusius d’aquests −  Què representa? Explica’l.
ambients i la tendència sembla mostrar una expansió −  S’assembla a la dieta que tu
cap a altres països, regions i sectors socials. En aquest segueixes? Per què?
sentit, poden constituir una via de desnutrició
qualitativament diferent de la tradicional, relacionada 30 UTILITZA LES TIC. Entra a www
Cada dia amb la pobresa o la pobresa extrema. http://trastornsalimentaris.gencat.
L’expansió dels TCA, tant numèrica com territorial, cat/ca/, amplia coneixements
Beure més aigua
i la relació amb els trets de la cultura actual permeten sobre TCA i comprova si les teves
caracteritzar-los com un problema de salut pública, respostes són coincidents amb la
de fort impacte en la nostra societat, que requereix informació exposada a la pàgina
que s’estudiï i es tracti de manera específica i urgent. web.

189
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Analitzar la població d’un país: Afganistan

Per analitzar la població d’un país no cal saber només la quantitat de persones que hi viuen sinó que també fan falta les
dades que ens ajuden a entendre si és un país en desenvolupament, envellit, quina esperança de vida té, etc. Amb aquestes
dades, els governs poden prendre mesures econòmiques i socials en funció de les necessitats de les persones i canviar, així,
les tendències demogràfiques.
Capital
Altres ciutats
Per analitzar la població d’un país has d’obtenir les
T U R K M E N I S TA N TADJIKISTAN
dades següents:
XINA
•  La superfície en km2, per poder calcular la densitat Mazar-i Sharif Kunduz
de població.
•  Les dades demogràfiques més habituals (taula 1). Herat Kabul
Jalalabad

Llavors:
A F G A N I S TA N
•  Compara les taxes de natalitat, fecunditat, IRAN
mortalitat i mortalitat infantil, per esbrinar si es escala Kandahar PA K I S TA N
tracta d’una població jove o envellida. 0 215
Superfície: 652.000 km2
•  Elabora un gràfic lineal de l’evolució de la població quilòmetres ÍNDIA
N E PA L
amb les dades d’anys anteriors (taula 2).

Taxa bruta
Població Taxa bruta Taxa Taxa bruta Esperança Creixement
Taula 1

de mortalitat
(en milions de natalitat de fecunditat de mortalitat de vida natural
infantil
d’habitants) (en ‰) (fills per dona) (en ‰) (en anys) (en %)
(en ‰)

31,1 39 5,5 14,3 119 50,1 2,4

508877_02_p82_a_Afganistan_GEODOS
31 Interpreta les dades demogràfiques de l’Afganistan.
Població masculina Població femenina
• Quina població té?
80 I +
•  Quina és la taxa de creixement natural? 75-79
70-74
• Compara les taxes de natalitat i mortalitat amb les 65-69
60-64
d’Espanya. Com són aquestes taxes a l’Afganistan, 55-59
més altes o més baixes? 50-54
45-49
• Analitza la mortalitat infantil. És alta o baixa? Per què 40-44
35-39
trobes que és així? 30-34
25-29
• Calcula la densitat de població. Es tracta d’un país 20-24
densament poblat? 15-19
10-14
5-9
32 A partir de les dades de la taula següent, representa 0-4
12 10 8 6 4 2 0 En % 0 2 4 6 8 10 12
en un gràfic lineal l’evolució de la població afganesa:
FONT: U. S. Census Bureau, International Data Base. 2011.
Taula 2

Anys 1900 1914 1947 1956 1976 1989 1996 2000 2013

Població* 3,7 6 11 13 17 15 24,2 25,8 33,1 • Et sembla que els anys vinents la població
*en milions d’habitants augmentarà o disminuirà? Per què?
• Com ha evolucionat la població des del 1900, • Quin grup d’edat és el més nombrós actualment?
ha crescut o ha disminuït? Com és la població afganesa, jove o envellida?
•  Quins factors poden explicar aquesta evolució? • Es mantindrà en el futur la mateixa estructura
33 Efectua de la població? Justifica la resposta.
un pronòstic demogràfic a partir de les dades
que has analitzat i de la informació que et proporciona • Quines necessitats econòmiques i socials trobes
la piràmide de població. que tindrà la població afganesa?

190
 La població mundial  8

RESOL UN CAS PRÀCTIC. L’Índia superarà la Xina en població?

La Xina és el país més poblat del món, amb una mica més de
1.300 milions d’habitants. El segueix l’Índia, que sobrepassa els
1.200 milions. Tot i això, segons estimacions de l’ONU, si es
manté el ritme de creixement actual, l’Índia igualarà la població
xinesa el 2028, quan els dos països arribaran a la xifra de 1.450
milions d’habitants.
A partir d’aquest moment, la població índia creixerà més (ara té
una taxa de fecunditat de 2,7 fills per dona) com a
conseqüència de la política antinatalista xinesa, «Un fill per
parella», que el Govern va establir el 1980, després d’arribar
als 1.000 milions d’habitants. Aquesta estricta política ha
aconseguit reduir la taxa de fecunditat del país de 6,4 fills
per dona el 1965 a 1,6 en l’actualitat.
Els governs locals indis han expressat la seva En milions d’habitants
Xina Índia
2.000
preocupació davant del creixement desmesurat
de la població. Alguns han començat a fer propostes 1.500
per frenar aquest ritme de creixement.
1.000
A l’estat de Kerala, al sud-oest del país, han proposat un
projecte de llei que prohibeixi a les dones tenir més de 500
dos fills. Si s’aprovés, l’incompliment de la llei se
0
sancionaria amb multes elevades i, fins i tot, amb penes 1950 1970 2000 2012 2050
de mesos de presó. Font: Population Reference Bureau.

34 Analitza la situació demogràfica de l’Índia.

•  Si es manté el ritme de creixement demogràfic actual, per què l’ONU estima que a partir del 2028 l’Índia
superarà la població de la Xina?
•  Per què et sembla que els governs locals indis han mostrat preocupació davant d’aquesta predicció
demogràfica?

35 Fixa’t en les piràmides de població Xina Índia

i explica sobre aquesta base per què 80 i + 80 i +
75-79 75-79
es pot afirmar que l’Índia continuarà 70-74 70-74
creixent a partir del 2028 i, en canvi, 65-69 65-69
60-64 60-64
la Xina reduirà el creixement. 55-59 55-59
50-54 50-54
45-49 45-49
40-44 40-44
35-39 35-39
30-34 30-34
25-29 25-29
20-24 20-24
15-19 15-19
10-14 10-14
5-9 5-9
0-4 0-4
5 4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 5 6 5 4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 5
Font: U. S. Census Bureau,
International Data Base. 2011. Població masculina Població femenina

36 Opina.

•  El Departament de Salut de l’estat indi de Raˉ jasthaˉ n promou l’esterilització voluntària a canvi de rebre
com a premi un vehicle. Què penses d’aquesta mesura per controlar la natalitat de la zona?  
Quines altres solucions es poden plantejar?

191
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. L’envelliment demogràfic vist a partir d’una notícia

Espanya, cada vegada més envellida

Per cada dues persones en edat de treballar, n’hi ha una ja en situació
no activa. És la dada més preocupant que s’extreu de l’últim cens
elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicat avui amb
dades del 2011, que revela que l’edat mitjana de la població espanyola
ha augmentat d’1,5 anys l’última dècada, de 40 el 2001 a 41,5 el 2011.
Això significa que també s’ha incrementat la taxa de dependència, que
és la relació entre ciutadans no actius (menors de 16 anys i majors de
64) i els considerats actius (de 16 a 64), que el 2010 se situava en el
48,5% i el 2011 va pujar al 50%. És a dir, que ara només hi ha dues
En ‰ Evolució de la taxa de dependència
persones en edat de treballar per mantenir un menor o un jubilat. 60

La dada, que ja seria preocupant en un context de bonança econòmica,

pot generar alarma en aquest moment de crisi. «Fa cinc anys, quan els 50

ingressos de l’Estat eren alts, el tresor públic podia compensar aquest

augment de la taxa de dependència per mantenir les pensions. Però ara 40
1990 1995 2000 2005 2010 2014
ja no és així, amb la qual cosa la càrrega per als treballadors és cada
vegada més gran», assegura Jeroen Spijker, investigador del Centre En % Estructura per edats
80
d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Si Joves
60
a aquesta conjuntura afegim l’evidència que la despesa sanitària i en Adults
40
dependència augmenten amb l’envelliment i que el Govern retalla Vells
20
precisament en aquestes partides, el panorama pinta encara
0
més negre. [...] 1970 2012
Font: INE i Eurostat.
El País, 14 de desembre de 2012 (Adaptació).

37 Analitza la notícia. •  L’envelliment és un problema exclusiu de la població

espanyola? Posa’n exemples.
•  Quin problema planteja?
•  Quins factors han portat a aquesta situació?
•  Quant ha augmentat l’edat mitjana de la població
espanyola entre els anys 2001 i 2011? 39 Planteja solucions.
•  Segons el text, quina és la dada més preocupant  
•  Copia i completa la taula següent amb mesures per
que s’extreu de l’últim cens elaborat per l’INE?  
limitar els problemes que comporta l’envelliment  
Per què?
de la població espanyola. Enumera totes les mesures
•  Què és la taxa de dependència? Com ha evolucionat que se t’acudeixin de cada tipus.
aquesta taxa els últims anys?
Mesures per...
•  Quines despeses de l’Estat augmenten quan envelleix
la població? Explica per què. Augmentar el nombre
de joves
38 Opina.
Augmentar els ingressos
•  Quin altre titular podries posar a aquesta notícia? de l’Estat
•  Quines conseqüències es poden derivar de  
Reduir les despeses
l’increment progressiu de l’edat mitjana de la població
en pensions i serveis
espanyola?
a la gent gran
•  Quins serveis i infraestructures s’han de reforçar  
per atendre una població cada vegada més gran? •  Ratlla les mesures amb les quals no estàs d’acord 
•  Consideres que l’envelliment demogràfic és més i explica per què.
preocupant en temps de crisi econòmica? Justifica   •  Marca amb una creu les cinc mesures que et sembla
la resposta. que són més adequades. Justifica’n la tria.

192
APRENENTATGE COOPERATIU La població mundial  8

U.S. Census Bureau

U.S. Census Bureau és l’oficina censual dels Estats Units.
Un dels seus departaments és la International Data Base
(IDB), que publica, periòdicament i de manera gratuïta, dades
estadístiques sobre la població dels països del món.
Entra a http://www.census.gov/ipc/www/idb/
• A Country Rankings (‘rànquings de països’) podràs conèixer
el rànquing anual, des del 1950, dels països més poblats
de la Terra.
• A World Population Information (‘informació de la població
mundial’) trobaràs les tendències demogràfiques
de la població mundial, des del 1950 fins al 2050; vincles
a estimacions de població històriques, i els naixements,
les defuncions i el creixement natural de la població
mundial en l’actualitat.
• A Data Access (‘accés a dades’) podràs buscar les dades
de població de qualsevol país o regió del món. Proporciona
informació des del 1950 fins al present i facilita piràmides
de població.

40 UTILITZA LES TIC. Feu sis grups. Penseu en els

països que pertanyen a cada continent i trieu un país
per continent. Per exemple:
Europa: Albània
Àsia: Geòrgia
Amèrica del Nord: Canadà
Amèrica del Sud: Uruguai
Àfrica: Sud-àfrica
Oceania: illes Salomó

Cerqueu les corresponents piràmides de població Cerqueu la piràmide corresponent al 2050.

de l’any 2015. Feu-ho així: Compareu les vostres interpretacions
1  International Date Base amb les projeccions per al 2050.
2 Data • Quins canvis s’han produït? A què són deguts?
3  International Date Base (IDB) Quins efectes tindran en el futur?
• Select Report: Population Pyramid Graph Poseu en comú els resultats de cada grup.
•  Select up to 25 Years
•  Aggregation Options
• Select one or more Countries or Areas ET RECOMANEM
Interpreteu cada piràmide de població:
Un llibre:
•  Quina forma té?
Yuval NOAH HARARI, Sàpiens: Una breu història de
• La població és jove o està envellida?
la humanitat, 2014.
• L’esperança de vida és alta o baixa?
Un documental:
• Neixen més nens o més nenes? La relació s’equilibra
Super size me (‘Super engreixa’m’), de Morgan
amb els anys? Per què et sembla que passa això?
Spurlock, 2004.
• En els pròxims 35 anys, la població creixerà
Home, de Tann Arthus-Bertrand, 2009.
o s’estancarà?
• Creieu que la piràmide correspon a un país Un lloc web:
desenvolupat o en vies de desenvolupament? http://datos.bancomundial.org/
Per què?

193
 9 La població a Europa,
Espanya i Catalunya

SABER
•  Com és la població de l’Europa ENS FEM PREGUNTES. Ones concentra
occidental?
la població espanyola?
•  Quines característiques té la
població de l’Europa oriental? La panoràmica nocturna d’Espanya presa per la
•  Quins són els territoris que NASA és impactant. Mentre que extenses zones
formen part de l’Estat espanyol   de l’interior peninsular, a excepció de Madrid i
i com s’organitzen? algunes capitals provincials, romanen gairebé
•  Com són l’evolució i la distribució a les fosques, les regions costaneres brillen amb
de la població espanyola? Quina intensitat.
estructura demogràfica té aquesta
població? Com serà en un futur?
•  Com és la població catalana? Com
es distribueix? Quines tendències Població i densitat
de futur té?
Població Densitat
SABER FER (habitants) (habitants/km2)
•  Interpretar un mapa d’isodenses
de densitat de població. MADRID
•  Interpretar i comparar mapes   3.207.247 habitants
de coropletes.
•  Valorar les propostes per aturar  
la despoblació.
•  Saber com seran les pensions  
del futur a l’Europa occidental. 5.295
•  Fer una enquesta de població. hab./km2
BARCELONA
1.611.822 habitants

COM HO SABEM? 16.412

hab./km2
L’Institut Nacional d’Estadística
VALÈNCIA
(INE) elabora i gestiona dades 792.303 habitants
estadístiques sobre el país. Cada
any publica un anuari que conté
informació detallada sobre la
població i el territori. 5.885
•  Entra al web de l’INE   hab./km2
(www.ine.es), a l’apartat SEVILLA
Demografia i població de 700.169 habitants
l’INEbase. Sobre quins aspectes
fa les estadístiques aquesta
institució?
4.955
hab./km2

194
MADRID BARCELONA VALÈNCIA

INTERPRETA LA IMATGE

• A què corresponen els punts

lluminosos de la imatge del satèl·lit?
Sobre quins aspectes de la població
ens informen?
SEVILLA
• Per què l’interior peninsular, en
general, es veu fosc des de l’espai?
• A més de les ciutats assenyalades,
identifica altres nuclis urbans que
destaquin en la fotografia nocturna.
• Per què en aquesta fotografia nocturna
no es veuen les illes Canàries? Quines
et sembla que deuen ser les illes més
il·luminades que pots veure? Per què?

195
 Alemanya 80,8
1 La població de l’Europa occidental
França 65,8
Regne Unit 64,3
Itàlia 60,8
Espanya 46,5
La població europea en relació amb la d’altres
Països Baixos 16,8
Bèlgica 11,2 continents
Grècia 10,9
Portugal 10,4
La població de l’Europa occidental és aproximadament
Suècia 9,6 d’uns 500 milions de persones, la major part de les quals
Àustria 8,5 viu en països de la Unió Europea (1). Si es compara la po-
Suïssa 8
Dinamarca 5,5
blació d’Europa amb la d’altres continents es constata una
Finlàndia 5,4 disminució progressiva del ritme de creixement, de ma-
Noruega 5,1 nera que és àmpliament superada en nombre d’habitants
Irlanda 4,6

Xipre 0,8
no tan sols per Àsia, sinó també per Americà i Àfrica.
Luxemburg 0,5
Malta 0,4 Les característiques principals de la població europea
Islàndia 0,3
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
Les diferents regions d’Europa presenten també variacions
Milions d’habitants en els principals indicadors demogràfics (natalitat, mor-
talitat, creixement natural, migracions, fecunditat) (2).
1.  POBLACIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL
PER PAÏSOS
Tot i això, es poden establir uns trets comuns que permeten
diferenciar la població de les d’altres continents:
Esperança de vida en néixer elevada, amb una ex-
• 
pectativa mitjana de 79 anys (77 anys per als homes i 84
per les dones) a la majoria dels països.
Homes 2011 Dones 2011 • Un creixement molt lent de la població, com a conse-
Homes 1991 Dones 1991
qüència de la disminució de la taxa de natalitat, que se
80 i +
75-79 situa en una mitjana del 10   ‰, i un augment relatiu de
70-74
65-69 la taxa de mortalitat relacionat amb l’envelliment crei-
60-64
55-59 xent.
50-54
45-49
40-44
• El descens de la taxa de fecunditat, que de mitjana se
35-39
30-34 situa en 1,5 fills per dona, per sota de la taxa de reem-
25-29
20-24 plaçament generacional (que és com ja sabem de 2,1
15-19
10-14 fills per dona), tot i que hi ha països, com ara França o
5-9
0-4 Anglaterra, que han mantingut una taxa igual o superior
5 4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 5
Font: Eurostat
a 2. Hi ha hagut un lleuger descens de la mortalitat infan-
til, que es manté en un índex molt baix, el 5   ‰.
2. PIRÀMIDE DE LA POBLACIÓ
DE LA UNIÓ EUROPEA Una població envellida. El nombre d’habitants menors
• 
de 15 anys representa el 16  % de la població, mentre que
les persones en edat laboral són el 66  % i el nombre de
persones majors de 65 anys és de prop del 18  % .
1 INTERPRETA ELS GRÀFICS. L’anomenada taxa de dependència, que relaciona les
•  Digues quins són els tres països més persones d’edat més avançada amb les persones actives,
poblats. Quants habitants tenen? ha augmentat fins a 27 punts de mitjana.
•  Quins són els tres països menys L’augment de la pressió migratòria. La Unió Europea
• 
poblats? Quants habitants tenen?
acull un nombre cada vegada més gran d’immigrants. El
•  Quin és el grup d’edat més nombrós? 2004 la població comunitària va augmentar d’uns
•  A partir de la piràmide, explica 2.300.000 habitants, 1.900.000 dels quals eren immigrants.
l’envelliment de la població europea.
L’any 2013 el nombre d’immigrants va ser de 800.000 per-
sones.

196
 escala Densitat de població
0 375
per unitats
administratives 2012
quilòmetres (Habitants per km²)
Menys de 50 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9
De 50 a 100

I C
De 100 a 135
De 135 a 170

T
De 170 a 500

N
Més de 500

À
L
Sense dades
mar
T
A
del
Nord
E À
O C

mar Negre

m a r
M e d
i t
e r
r a n i Font: Eurostat. 2014.

3.  DENSITAT DE POBLACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA 4.  Londres és una ciutat densament
poblada i amb molta diversitat
cultural.
Un espai urbanitzat densament poblat
Es manté el declivi de la població rural, en canvi la població
urbana representa una mitjana superior al 75  %, que en alguns 2 INTERPRETA EL MAPA.
països arriba al 85  %, com és el cas d’Alemanya, els Països
•  Localitza en el mapa les
Baixos i Anglaterra (4). zones menys poblades:
La densitat de població és generalment alta, amb una mitja- assenyala’n dos països  
na de 116,3 hab./km2, amb variacions importants: densitat alta i relaciona’ls amb la
en microestats (San Marino 430 hab./km 2), Mònaco (16.400 informació del text.

hab./km2) o Malta (1.200 hab./km2), i ciutats com París (21.516 •  Ressegueix la línia de
països més poblats des
hab./km2) o Londres (10.374 hab./km2), o densitat baixa en es-
d’Anglaterra fins al nord
tats com Islàndia (3 hab./km2), Noruega (15 hab./km2), Finlàn-
d’Itàlia.
dia (17 hab./km2) o Suècia (22 hab./km2). La població més densa
•  Per què Suïssa es mostra
passa per l’eix que va d’Anglaterra, passant per nord de França,
en el mapa com un país
Bèlgica, Luxemburg i Alemanya fins al nord d’Itàlia (3). Els ex- amb molt poca densitat
trems nord i sud del continent tenen menys població. La densi- poblacional?
tat també baixa en zones de muntanya, aiguamolls o bé quan
hi ha factors físics que impedeixen o dificulten seriosament el 3 UTILITZA LES TIC. Investiga.
poblament. •  Escriu una llista de deu
països europeus
occidentals i compara
CLAUS PER ESTUDIAR l’extensió que ocupen,  
el nombre d’habitants i la
• Com és la població de l’Europa occidental respecte a la d’altres densitat. Pots utilitzar
continents? l’adreça d’Eurostat: http://
• Quines característiques tenen els principals indicadors demogràfics   ec.europa.eu/eurostat/
de l’Europa occidental? web/population-
demography-migration-
• Quines zones estan més densament poblades? Quines ho estan menys?
projections/statistics-
Pensa. Una comunitat autònoma pot legislar sobre qualsevol assumpte illustrated.
que afecti la població? Explica-ho.

197
 2 La població de l’Europa oriental i la natalitat a Europa

La població de l’Europa oriental

Rússia europea 110 Es considera l’Europa oriental el conjunt de països situats a
Ucraïna 45,5
Polònia 38,5 l’est de la línia definida per Alemanya, Àustria i Itàlia, amb
Romania 19,9 una població al voltant d’uns 300 milions de habitants. Aquests
Rep. Txeca 10,5
Hongria 9,8
països tenen en comú haver compartit polítiques econòmi-
Bielorússia 9,4 ques i poblacionals durant la segona meitat del segle xx, quan
Azerbaidjan 9,4
Bulgària 7,2
molts d’aquests territoris es trobaven sota la influència de
Sèrbia 7,1 l’URSS i estaven governats per règims comunistes. Actual-
5,4
Eslovàquia
Geòrgia 4,4
ment, alguns d’aquests països, com ara Polònia, la República
Croàcia 4,2 Txeca o Romania, són membres de la Unió Europea i tenen
Moldàvia
Bòsnia i Hercegovina
3,5
3,1
unes dinàmiques que, des del punt de vista geogràfic, els apro-
Lituània 2,9 pen a l’Europa occidental. D’altres, com Letònia, Estònia i
Armènia 2,9
Lituània, se solen identificar amb els trets característics dels
Albània 2,7
Macedònia 2,1 països nòrdics. D’altra banda, els estats de Bielorússia, Ucra-
Letònia 2 ïna, Bulgària, juntament amb els països veïns d’Europa per la
Eslovènia 2
Kosovo 1,8 banda del Causas: Armènia, Azerbaidjan i Geòrgia, i el ter-
Estònia 1,3 ritori de Rússia fins a la serralada dels Urals presenten
Montenegro 0,6
0 10 20 30 40 50 110
unes característiques poblacionals comunes específi-
Milions d’habitants ques que els vinculen encara al que s’havia anomenat l’Europa
de l’Est al final del segle xx (5).
5. 
POBLACIÓ DE L’EUROPA ORIENTAL
PER PAÏSOS Les característiques de la població de l’Europa oriental
L’Europa oriental té unes característiques demogràfiques prò-
pies que troben l’origen en la història recent:
• La caiguda de la natalitat per sota de la mitjana europea
durant la dècada final del segle passat. Tot i que recentment
s’ha anat recuperant, la taxa de fecunditat és d’1,5 fills per
dona de mitjana, encara per sota dels països de l’Europa
occidental.
• Una esperança de vida més baixa (78 anys de mitjana)
per l’empitjorament de les condicions de vida.
Homes Dones • Una disminució important del creixement vegetatiu,
com a conseqüència dels dos factors anteriors, que es tradu-
80 i +
75-79
eix en alguns casos en disminució de la població (Bulgària:
70-74 –0,7  %, Romania: –0,3  %, Estònia: –0,9  % i Ucraïna: -0,5  %).
65-69
60-64
55-59
• Una piràmide de població en la qual el grup d’edat entre
50-54 25 i 40 anys és més nombrós que a l’Europa occidental (6).
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
4 INTERPRETA EL GRÀFIC.
20-24
15-19 • Quin és el grup d’edat més nombrós?
10-14
5-9 • Com és la base de la piràmide? Quins efectes pot tenir
0-4 en el futur?
5 4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 5
• En quin tram d’edat es comença a observar una
incidència important de la mortalitat? És més alt
6. 
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE L’EUROPA en els homes o en les dones?
ORIENTAL

198
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

Taxa de natalitat
(en ‰) 5 INTERPRETA EL MAPA.
Entre 7,9 i 9,1

C
ISLÀNDIA
• Compara la natalitat

I
Entre 9,1 i 10

F I NL
T
Entre 10 i 10,3
entre dos països de

CIA
N

ÀND
l’Europa oriental i dos

SUÈ
À
Entre 10,3 i 12

EG

IA
països de l’Europa

RU
L

Entre 12 i 16,8

NO
occidental. Raona les
T

Sense dades
diferències i les
A

mar ESTÒNIA

ltic
del
LETÒNIA similituds que hi trobis.

Bà
Nord RÚSSIA
À

DINAMARCA ar LITUÀNIA
• Quins factors expliquen
IRLANDA m
E

REGNE
UNIT PAÏSOS BIELORÚSSIA la baixa natalitat als
C

BAIXOS POLÒNIA
països de l’Europa
BÈLGICA ALEMANYA
O

UCRAÏNA
REP. TXECA
oriental? Quins factors
LUXEMBURG
ÀQUIA l’expliquen als de
ESLOV MOLDÀVIA
FRANÇA ÀUSTRIA G RIA
SUÏSSA HO
N
l’Europa occidental?
ESLOVÈNIA ROMANIA
CROÀCIA
mar Negre • Quines mesures poden
IT BULGÀRIA
AL

À
LI MONTENEGRO afavorir la natalitat?
TUG

ESPANYA A MACEDÒNIA
POR

TURQUIA
GRÈCIA 0
escala
500
6 UTILITZA LES TIC.
m a
r
M
e XIPRE
quilòmetres • Escull un país de l’Est
d Font: Eurostat i elaboració pròpia. 2013
MALTA i t e r r a n i d’Europa i a http://
countrymeters.info/
7.  ÍNDEX DE NATALITAT A EUROPA
cerca’n les
característiques
Els factors que actuen sobre la natalitat europea
demogràfiques:
La natalitat a Europa és en general baixa si es compara amb la població total,
d’altres continents, com ara l’Àfrica o l’Àsia (7). Es pot afirmar que naixements, morts i
el fenomen afecta quasi totes les nacions europees amb l’excep- evolució de la població.

ció de Turquia (parcialment europea), que té un índex de creixe-

ment natural alt. Els factors que hi incideixen poden no ser els
mateixos a tots els països, o poden fer-ho de manera diferent. Els
principals factors són:
•  Econòmics: Els costos del manteniment d’una família o, en
molts casos dels països de l’Europa de l’Est durant la darrera
dècada del segle xx, les dificultats de supervivència tenen o
han tingut una incidència directa sobre la natalitat. CLAUS PER ESTUDIAR
• Culturals i sanitaris: Les expectatives de nivell de vida i un
• Què s’entén per països
canvi en l’educació a partir de la dècada de 1960 en el món
de l’Est?
desenvolupat, juntament amb la descoberta de mètodes anti-
conceptius realment eficaços, van actuar directament sobre la • Aquests països presenten tots
les mateixes característiques?
natalitat, que va disminuir.
• Com és l’esperança de vida
•  Socials: L’entrada massiva de la dona en el món laboral ha ac-
en relació amb els països
tuat com un factor que incideix en el descens de la natalitat, de l’Europa occidental?
com també ho fa més recentment la precarietat laboral, tant
• Per què s’ha produït una
dels homes com de les dones.
disminució de la població?
Alguns països, per exemple França o el Regne Unit, han endegat
Pensa. Si fossis un demògraf,
polítiques per incentivar la natalitat, com ara la flexibilització quines mesures aconsellaries
de l’horari laboral maternal o els ajuts econòmics a les famílies, per tal d’evitar un previsible
que han contribuït a elevar la taxa de natalitat, o han rebut una envelliment de la població a
forta aportació immigratòria de poblacions joves amb una taxa partir del descens de la natalitat?
de natalitat més alta.

199
3 Evolució i distribució de la població espanyola

Evolució de la població a Espanya

Milions d’habitants
50 Al gener de 2014 la població espanyola era de
45
40
46.512.199 habitants. Espanya és el cinquè es-
35 tat més poblat de la Unió Europea. La població va
30
augmentar lentament fins a mitjan segle xix, ja
25
20 que, si bé la natalitat era elevada (35  ‰), la mortali-
15 tat també (30  ‰) (8). Durant el segle xx, la mortali-
10
5 tat va disminuir fins al punt que entre el 1850 i el
0
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2014
1980 la població es va duplicar. Des de llavors, el
Font: INE ritme de creixement torna a ser lent.
8. 
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA La natalitat i la mortalitat en les últimes
dècades
• La natalitat va tenir un important creixement,
En ‰ sobretot entre el 1960 i el 1975, període conegut
45 com el baby boom espanyol. Des de llavors, el
40
creixement
vegetatiu
descens dels naixements ha estat vertiginós.
35
negatiu
Actualment, la taxa de natalitat és una de
les més baixes del món; se situa entorn del
30
9,11  ‰ (9). El 1981 es va traspassar la barrera de
25 2,1 fills per dona, mitjana necessària per al re-
20 emplaçament de les generacions. En aquests
moments, la taxa per fecunditat és només
15
d’1,27 fills per dona.
10
• La mortalitat és baixa. Va començar a baixar
5 de manera significativa més tard que en altres
0 països de l’Europa occidental. El 1901 la taxa de
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2008
mortalitat encara era del 25  ‰. Cinquanta anys
Natalitat Mortalitat
després, però, va arribar als nivells dels països
desenvolupats, i el 2014 es va situar en el 8,34   ‰
9. 
EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT I LA MORTALITAT
gràcies als avenços en el camp de la medicina
A ESPANYA DES DEL 1900 AL 2008
(descobriment de la penicil·lina, vacunes, etc.),
una alimentació més bona i més higiene. Ac-
tualment, les principals causes de mortalitat
són les malalties cardiovasculars i els tumors
7 INTERPRETA ELS GRÀFICS. (càncer de mama en les dones i càncer de pul-
•  Observa el gràfic 8 i determina com   mó en els homes). Entre els joves, els accidents
ha estat el creixement de la població de trànsit són la primera causa de mort.
espanyola entre el 1900 i el 2014.
• El descens de la mortalitat infantil encara
•  Quins són els períodes de més creixement? va ser més destacable. Al començament del se-
•  En quins períodes s’atura o es fa més lent gle xx, de cada 1.000 naixements, prop de 200
el creixement? nadons morien abans de complir un any de
•  Com ha estat l’evolució de la natalitat   vida. Avui només moren 2,71 infants de cada
i la mortalitat? 1.000 nadons. A causa d’aquest important des-
•  En quins moments el creixement vegetatiu cens de la natalitat i la mortalitat, el creixement
és negatiu? Investiga què va passar. natural de la població espanyola és molt
dèbil.

200
 LA CORUNYA
ASTÚRIES BISCAIA
LUGO CANTÀBRIA GUIPÚSCOA
ÀLABA
PONTEVEDRA LLEÓ
PALÈNCIA
NAVARRA
La població a Europa, Espanya i Catalunya  9
OURENSE BURGOS LA RIOJA GIRONA
OSCA
LLEIDA
ZAMORA
VALLADOLID SÒRIA BARCELONA
SARAGOSSA
SEGÒVIA
SALAMANCA TARRAGONA
GUADALAJARA
ÀVILA TEROL
MADRID 8 INTERPRETA EL MAPA.
CASTELLÓ
CONCA
CÀCERES TOLEDO •  Quines comunitats
VALÈNCIA autònomes tenen  
BALEARS
BADAJOZ
CIUDAD REAL ALBACETE una densitat més alta  
ALACANT i quines més baixa?
CÒRDOVA
JAÉN
MÚRCIA
•  Des del punt de vista
HUELVA
SEVILLA GRANADA geogràfic, on són  
ALMERIA
CADIS
MÀLAGA les comunitats amb
Densitat de població
(en habitants per km2)
densitats de població
CEUTA
Menys de 20 per damunt de la
MELILLA De 20 a 80
mitjana i on són les que
SANTA CRUZ hi estan per sota?
DE TENERIFE
De 80 a 120
LAS PALMAS De 120 a 500
•  Com és la densitat  
dels arxipèlags?
Més de 500

10.  DENSITAT DE POBLACIÓ A ESPANYA

La distribució de la població a Espanya

La distribució de la població queda reflectida en la densitat, que
CLAUS PER ESTUDIAR
assenyala el nombre d’habitants per km2. La densitat de po-
blació mitjana a Espanya és de 93,42 habitants/km2. La població
espanyola es reparteix de manera desigual pel conjunt del terri- • Quin va ser l’últim període de
creixement important de la
tori (10). Aquesta diversitat és deguda a factors geogràfics, com
natalitat a Espanya?
el relleu, el clima o la proximitat a vies navegables o al mar, i
a factors històrics, com l’estructura de la propietat agrària, • Quines són les causes d’una
el comerç, la indústria o l’organització politicoadministrati- esperança de vida tan elevada?
va. La diversitat en la concentració poblacional es produeix: • Quins són els factors que
expliquen l’estancament  
• A escala general: l’interior –tret de Madrid i la seva àrea d’in-
de la població espanyola?
fluència– té una densitat més baixa que la perifèria peninsular.
Barcelona (16.448,73 hab./km2) o Madrid (5.389 hab./km2) tenen • A quins factors és deguda la
una densitat molt superior als 10 hab./km2 de Sòria o de Terol. distribució actual de la població
espanyola?
• Entre comunitats autònomes: quatre de les disset comuni-
• Quines són les diferències
tats autònomes –Andalusia, Madrid, Catalunya i Comunitat Va-
entre les àrees rurals i les
lenciana– concentren el 60   % de la població.
urbanes?
• A les capitals de província i de comunitat autònoma:
Pensa. Per què creus que la
dins de cada territori, les capitals estan molt més densament
població espanyola es concentra
poblades que la resta. Per exemple, Saragossa concentra el
en només 3 o 4 de les 17
69,28  % dels habitants de la província i més del 51   % dels comunitats autònomes?
d’Aragó.

9 UTILITZA LES TIC.

•  Redacta un informe breu sobre les característiques Pots cercar les dades al web de l’Institut
de la població de les Illes Balears. Busca el nombre d’Estadística de les Illes Balears: http://www.
d’habitants de cada illa, la natalitat, l’esperança de ibestat.cat/ibestat/page?&p=poblacion&lang=cat
vida, la taxa de fecunditat i la densitat de població.

201
4 Estructura i tendències demogràfiques a Espanya

La població espanyola envelleix

Homes 1900 Dones

85 i + A Espanya, la mitjana d’edat supera els 40 anys i

80-84
75-79
va augmentant la proporció de persones més
70-74
65-69
grans de 65 anys. El grup d’edat més nombrós
60-64
55-59
se situa entre els 35 i els 50 anys. El 1900, no-
50-54
45-49
més el 5  % de la població tenia més de 65 anys
40-44 (11). Actualment aquest percentatge supera el
35-39
30-34 18,2 % i es preveu que el 2029 arribarà al 24,9  %
25-29
20-24 (12). La població espanyola envelleix perquè
15-19
10-14 neixen pocs infants i les persones viuen cada
5-9
0-4 vegada més anys.
12 10 8 6 4 2 0 En % 0 2 4 6 8 10 12
Font: INE
L’esperança de vida a Espanya és una de les
11. 
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA L’ANY 1900 més altes del món: en néixer és de 82 anys: 79,97
per als homes i 85,60 per a les dones. Aquest
creixement ha estat espectacular, ja que fa cent
anys l’esperança de vida dels espanyols era no-
més de 35 anys. Per això, en un segle el nombre
de persones grans gairebé s’ha multiplicat per
Homes 2014 Dones
set. L’envelliment de la població és més acusat a
85 i + les regions amb economies menys dinàmiques i
80-84
75-79 al camp.
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
Conseqüències de l’envelliment
45-49
40-44 de la població
35-39
30-34
25-29 L’augment del grup de les persones més grans
20-24
15-19 de 65 anys té diverses conseqüències:
10-14
5-9
0-4
• Econòmiques: augment de les despeses des-
4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 tinades a l’atenció de la gent gran: pensions,
Font: INE
sanitat, residències, etc.
12. 
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA L’ANY 2014
• Socials: noves demandes de feina, com ara
personal sanitari especialitzat, animadors, as-
sistents socials, etc.
Com que convé que hi hagi un equilibri entre
10 INTERPRETA ELS GRÀFICS. les diferents edats, es considera que cal afavo-
• Quin és el grup d’edat més nombrós rir l’augment de la natalitat perquè augmen-
en la piràmide de la població espanyola ti la població jove i adulta. Altres factors que
de l’any 1900? ajuden a fer augmentar la natalitat és l’adopció
• Què ha canviat principalment de polítiques econòmiques que evitin la
en la piràmide d’edat del 2014? marxa dels treballadors joves i que atreguin
• Com es reflecteix l’augment la immigració de persones joves, de manera
de l’esperança de vida? que ajudin a contribuir al rejoveniment de la
població.

202
 Sector
secundari
14%
La població a Europa, Espanya i Catalunya  9
1900

DESCOBREIX

La població per sector econòmic

La població es pot classificar segons l’activitat en què treballa. Les activitats Sector
primari
econòmiques s’agrupen en tres sectors econòmics: 27%
Sector Sector
• Sector primari. Engloba les activitats que extreuen matèries primeres
terciari primari
16%
de la natura: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
70%

• Sector secundari. És el que transforma les matèries primeres en productes

elaborats. Entre les activitats econòmiques incloses en aquest sector Sector
terciari
econòmic hi ha la indústria i la construcció. Sector 32,3% Sector
secundari secundari
14% 40,7%
• Sector terciari o sector de serveis. Les activitats econòmiques que
integren aquest sector econòmic són les que presten un servei a la societat,
1900 la sanitat... (13).
com ara el comerç, el transport, l’educació, 1970
13. Mercat de la Boqueria,
Al llarg del temps, la quantitat de persones que treballen en cada sector Barcelona. El comerç forma part
econòmic ha anat canviant (14). del sector terciari.

Sector Sector
primari Sector secundari
27% primari 19,7%
Sector 4,3%
Sector
terciari primari
16% 70%

Sector
terciari
Sector 32,3% Sector
secundari secundari
14% 40,7% Sector
terciari
76%
1900 1970 2013

14.  POBLACIÓ OCUPADA A ESPANYA PER SECTOR ECONÒMIC

Sector Sector
11 INTERPRETA
primari ELS GRÀFICS. Sector secundari 12 UTILITZA LES TIC. Entra a la
27% primari 19,7%
pàgina de l’IDESCAT i cerca
• En quin sector econòmic treballava la majoria
4,3%
els percentatges de població
de la població espanyola l’any 1900? I l’any 1970?
que treballa en cada sector
• Quin percentatge de població treballa actualment econòmic a Catalunya. Busca
Sector en cada sector econòmic a Espanya? al web de l’INE els valors
terciari
32,3% • Com ha evolucionat
Sector el percentatge de població d’una altra comunitat
secundari
que treballa 40,7%
en el sector primari? I en el sector
Sector autònoma i compara
terciari? terciari els percentatges.
76%
1970 2013

CLAUS PER ESTUDIAR

Sector
• Com seSector
sap que una població d’un indret està
secundari • Quines conseqüències té l’envelliment
primari 19,7%
envellida?
4,3% de la població per a un país?
• En l’actualitat, Espanya és un país envellit? Pensa. A més de les mesures esmentades, quines
Justifica la resposta. altres poden frenar l’envelliment de la població?

Sector 203
terciari
76%
 DESCOBREIX

Els canvis socials en la societat espanyola

En quatre dècades, la societat espanyola s’ha transformat de manera radical.
• Estaven totalment prohibits
el divorci i els mètodes
anticonceptius.
• La majoria d’edat de les dones
va passar dels 25 anys als 21 per
equiparar-la amb la dels homes.
• Es multaven els petons en públic
i el biquini era considerat
indecent.
• El nombre de dones analfabetes
era del 10    %.

• L’edat mitjana a l’hora de

contreure matrimoni era de 26
anys en el cas dels homes i de 23
en el cas de les dones. Les unions
de fet estaven prohibides.
• Les dones espanyoles tenien el
primer fill als 25 anys, de mitjana.
• Un terç dels matrimonis tenia • Les dones casades no podien disposar dels béns propis,
tres fills o més. ni acceptar herències, ni comparèixer en judici per elles
mateixes, ni contractar, ni treballar sense el consentiment
• Només el 28    % de les dones
del marit.
treballava fora de casa.
• Les dones podien ser condemnades per delictes d’adulteri
i amistançament; però els homes, no.
• Les dones rarament participaven en la vida política: de fet,
en les eleccions de 1977 el percentatge de dones
diputades era del 6  %.

13 INTERPRETA LA FOTOGRAFIA I ELS TEXTOS.

• A quina edat es produïen els matrimonis, de mitjana? Quina edat devien tenir els membres
de la parella de la fotografia?
• Com era la natalitat? Es reflecteix a la imatge?
• La població espanyola del 1970 disminuïa o augmentava?
• De la fotografia i els textos es pot deduir quina era la situació de les dones en aquella època?

204
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

•  L’edat mitjana a l’hora de

contreure matrimoni supera  
els 33 anys en el cas dels homes  
i els 31 en les dones.
•  Les dones espanyoles tenen  
el primer fill als 32,2 anys,  
de mitjana.
•  La majoria de parelles decideixen
tenir un sol fill.
•  El nombre de trencaments de
•  Els fills s’emancipen molt tard.  
parella s’ha incrementat en més
La majoria viu amb els pares  
del 50  %. També han augmentat
fins a una edat molt tardana, molt
les llars monoparentals, és a dir,
per sobre de la mitjana europea.
on viu només un dels progenitors
•  Entre els anys 2001 i 2011 les amb els fills.
unions de fet han augmentat un
•  Gairebé 4,5 milions d’espanyols
196  % (en total, 1,7 milions ). Per
viuen sols: la meitat ho han triat,
contra, els matrimonis civils tan
són els anomenats singles (abans
sols ho han fet un 9,6  %, tot i que
se’n deia concos), i l’altra meitat
la quantitat absoluta és més gran.
la formen persones més grans  
A més, ha augmentat el nombre
de 65 anys, la majoria dones, que
d’unions entre persones del
s’han quedat vídues.
mateix sexe, que té
reconeixement oficial, ja que •  El 53  % de les dones treballa fora
poden casar-se o ser reconegudes de la llar. Però els salaris poden
com a parelles de fet. ser fins al 23,9  % inferiors que els
que rep un home per fer  
la mateixa feina.
•  El 60  % dels llicenciats
universitaris són dones.

14 INTERPRETA LA FOTOGRAFIA I ELS TEXTOS. •  Ha millorat la situació de les dones respecte
Compara la societat en les dues èpoques: de l’any 1970? En quins aspectes ho ha fet?
En quins aspectes penses que no, o que no  
•  Com ha evolucionat la natalitat entre el 1970  
de manera suficient?
i el 2014?
•  Per què et sembla que ha augmentat l’edat  
15 UTILITZA LES TIC.
de formar les parelles i tenir el primer fill?
•  S’han reconegut formes d’unió entre   •  Per aprofundir sobre les característiques  
les persones que abans no eren legals? de la famílies al nostre entorn entra a
•  Quina importància té l’augment de persones l’IDESCAT, http://www.idescat.cat/cat/
que viuen soles? Raona la resposta tenint   poblacio/ed/ed.html, i redacta un informe
en compte les dues tipologies de casos. breu.

205
 SABER FER

Interpretar un mapa d’isodenses de densitat de població

Els estudis demogràfics analitzen la distribució de la

població en el territori en un moment determinat. La Per fer una interpretació correcta del mapa
densitat expressa la relació entre les dues magnituds: d’isodenses s’han de seguir els passos
població i territori. següents:
Per poder veure d’una manera detallada la distribució de 1. Cal identificar a quina divisió territorial
densitats s’utilitza el mapa d’isodenses. En aquest mapa corresponen les zones representades. És a dir, si
queda reflectida la distribució de la població dins d’un es tracta, per exemple, de municipis, comarques,
territori determinat (que pot correspondre a una províncies o comunitats autònomes, o països.
demarcació política, com ara un municipi, una província,
una comunitat autònoma o un país, o un continent), la qual 2. Cal observar a la llegenda del mapa en quins
cosa permet copsar com la població es concentra en unes intervals està representada la densitat.
àrees concretes o es dissemina en altres àrees dins d’un 3. Cal observar que cada interval correspon a una
mateix territori. L’elaboració d’aquest tipus de mapes és tonalitat de color en el mapa. De manera que
força complicada, però reflecteix molt fidelment un cúmul com més elevat sigui el valor de la densitat, més
d’informació important. Cal unificar totes les zones intens és el to del color.
d’un mateix valor per representar una àrea homogènia.

EXEMPLE RESOLT
Densitat de població mar
(en habitants per km2)
de • El mapa relaciona els
De 0 a 10 Noruega llocs amb la mateixa
De 10 a 100 densitat de població
De 100 a 500 a Europa.
Hèlsinki
Més de 500 Oslo Sant Petersburg
Estocolm • Per això es diu que és
Ciutats principals
mar un mapa d’isodenses
mar Moscou (punts d’igual densitat).
Riga

del Nord Bàltic • Els colors representen

Copenhaguen
els diferents intervals
Birmingham Minsk
Amsterdam Hamburg Berlín Varsòvia
de densitat
Londres Rotterdam Zarizyn (el més clar, fins a 30
Colònia Kíev
Brussel·les hab./km2; el més fosc,
Frankfurt Dnipropetrovske
París
Praga per damunt dels 250
Stuttgart
Odessa
hab./km2 ), de manera
Munic Viena
Budapest que els més foscos són
Tbilisi Bakú
Lió Milà Bucarest
els més densament
Zagreb mar Negre
Torí poblats. En aquests cas,
Erevan
Marsella Belgrad
el nord d’Alemanya,
Sofia
Lisboa
Madrid Istanbul la regió de París
Barcelona Roma
Nàpols
Ankara i el centre de Gran
Bretanya estan més
MAR densament poblats
Atenes que la resta d’Europa.

M E D I T E R R A N I

15. 
DENSITAT DE POBLACIÓ A EUROPA

206
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

FES-HO AIXÍ

la Corunya Santander
Oviedo Bilbao Sant Sebastià
Lugo

Vitòria
Lleó Pamplona
Pontevedra Burgos
Ourense
Palència Logronyo Osca
Girona

Zamora Lleida
Valladolid Sòria
Saragossa
Barcelona
Segòvia
Tarragona
Salamanca
Guadalajara
Àvila
Terol
Madrid

Castelló
Conca
Càceres Toledo de la Plana

València Palma

Badajoz Ciudad Real

Albacete

Alacant mar
Còrdova Múrcia
Jaén

Sevilla Mediterrani
Huelva
Granada

Almeria

OCEÀ Cadis Màlaga

ATLÀNTIC
Ceuta

Melilla
OCEÀ ATLÀNTIC Densitat de població
(en habitants per km2)
Santa Cruz
de Tenerife Menys de 30
Las Palmas
de Gran Canaria
De 30 a 100
De 100 a 500
Més de 500

16. 
DENSITAT DE POBLACIÓ D’ESPANYA

16 INTERPRETA. Analitza el mapa d’isodenses 17 COMPARA. Analitza aquest mapa juntament

de densitat de població d’Espanya i respon amb el de densitat que hi ha a la pàgina 214.
les preguntes següents: • Tenen el mateix aspecte? Les entitats
• Com es representa la densitat en aquest mapa? territorials són les mateixes?
• Quins tipus d’entitats territorials hi ha • Quina diferència hi ha, doncs, entre tots dos
reflectides en el mapa? mapes?
• Quins colors s’utilitzen? A quins valors • Quin et dona una informació més detallada
correspon cadascun? sobre la distribució de la població en el
• A quins tipus de zones corresponen els valors territori? Fonamenta la resposta.
més alts, a les rurals o les urbanes? • Quin aspecte es destaca en cada un
• Com es distribueix la població espanyola? dels mapes?
Explica’n les causes. •  Quin dels dos et resulta més fàcil d’interpretar?

207
 5 Evolució i distribució de la població catalana

Milions de persones
Al principi de l’any 2015 la població a Catalunya va arribar oficial-
8 ment als 7.504.008 habitants. Aquesta xifra indica un descens res-
7
pecte a la població registrada els anys anteriors. La disminució és
6

5
deguda, alhora, a la marxa de residents estrangers, a l’emigració
4
de joves per raons professionals i a una natalitat baixa. Per obte-
3 nir una explicació d’aquests moviments cal observar el comporta-
2 ment en períodes més llargs.
1

0
2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 Les dinàmiques de població
La població catalana va augmentar durant el segle xx gràcies al des-
Font: Idescat

17.  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ cens de la mortalitat, a unes taxes de natalitat altes i, sobretot, a
A CATALUNYA EN EL PERÍODE
les diferents onades migratòries procedents de diferents parts de
2001-2015
l’Estat espanyol.
Després d’un període de fort creixement de la natalitat, a partir de
mitjan dècada del 1960 va anar disminuint, de manera que el 1975
En ‰
12,5
Natalitat
la taxa de natalitat era del 19,50  ‰. Aquesta dinàmica es va mantenir
12,0 fins a la dècada del 1990, quan l’arribada de població immigrant es-
11,5 trangera va fer iniciar una recuperació de la natalitat, de manera
11,0 que es va passar del 8,94  ‰ del 1996 al 12,60   ‰ del 2008, però sense
10,5
arribar mai als nivells de baby boom de la dècada del 1960.
10,0

9,5
La crisi econòmica del 2008 marca novament un canvi. La natalitat
9,0
va baixar sobretot perquè es va aturar el flux migratori, però tam-
En ‰
1999 2001 2003 2005 2007
Catalunya
2009 2011
Espanya
2013
bé per la marxa de molta població estrangera i la disminució de
Mortalitat
fills per dona, fins a arribar al 9,60   ‰ del 2013 (17).
Font: Idescat i INE
9,50

9,25
El descens de la natalitat s’ha de relacionar amb els canvis socio-
9,00

8,75
culturals i econòmics del darrer quart del segle xx. L’edat mitjana de
8,50
maternitat a Catalunya és ara de 31,57 anys. L’endarreriment progres-
8,25 siu del primer fill per part de les famílies catalanes s’ha relacionat so-
8,00 vint amb la incorporació massiva de la dona al món professional, sen-
7,75
1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013
se unes mesures eficaces de conciliació laboral i familiar; però més
Font: Idescat i INE
Catalunya Espanya recentment s’ha vist reforçat per la dificultat d’accedir a un habi-
tatge i a una feina estable per part d’àmplies capes de la societat.
18.  EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT
I LA MORTALITAT: COMPARACIÓ
La mortalitat s’ha mantingut estable, amb un índex que ha passat del
ENTRE CATALUNYA I LA RESTA 7,8   ‰ el 2010 al 8,2   ‰ el 2013. En canvi, la mortalitat infantil ha caigut
D’ESPANYA del 3,22   ‰ del 2004 al 2,51   ‰ del 2013. Amb aquestes dades, la taxa de
creixement natural ha estat d’1,45   ‰ per al mateix any (18).

18 INTERPRETA ELS GRÀFICS.

• Com ha estat el creixement de la població
a l’inici del segle XXI?
• Com va evolucionar la natalitat a partir
de les darreres dècades del segle XX?
• Com ha evolucionat la mortalitat?
• Per què presenta més variacions?
• A partir de l’evolució de la natalitat i la mortalitat,
com penses que s’ha comportat el creixement
vegetatiu?

208
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

Vall
d’Aran
Pallars
Alta Sobirà
Ribagorça
Cerdanya Alt
Ripollès Empordà
Alt
Urgell Garrotxa
Pallars Pla de
Jussà Berguedà l’Estany

Gironès Baix
Solsonès Osona Empordà

Noguera Selva
Moianès
Segarra Bages Vallès
Pla
Oriental 19.  DENSITAT DE POBLACIÓ DE
Segrià Urgell Vallès Maresme
d’Urgell Anoia
Occidental CATALUNYA PER COMARQUES
Conca de
Garrigues Barberà Alt Barcelonès
Penedès Baix
Alt
Llobregat
Camp Baix Densitat de població
Priorat Penedès Garraf
(en habitants/ km2)
Ribera Baix 19 INTERPRETA EL MAPA.
menys de 50
Terra d’Ebre Camp Tarragonès
Alta de 50 a 150 • Quines comarques són
mar
Baix
de 150 a 450 més densament poblades?
Ebre Mediterrani de 450 a 1.000
• Quina localització
de 1.000 a 2.000
Montsià geogràfica tenen? Hi té
més de 2.000
influència el relleu? I les
activitats econòmiques?
• Quines són les comarques
menys densament
La distribució de la població sobre el territori no és homogè- poblades? Quines activitats
nia. La població es concentra sobretot al litoral, a les grans econòmiques caracteritzen
àrees urbanes i al llarg dels eixos de comunicacions. La Cata- aquestes comarques?
lunya interior i les zones de muntanya estan menys poblades.
La gent viu en ciutats mitjanes i pobles, o manté un hàbitat 20 UTILITZA LES TIC. Com és
dispers. Les províncies més poblades són Barcelona, Girona i la població de les comarques
de muntanya de Catalunya?
Tarragona (per aquest ordre), mentre que Lleida és la menys
Entra al web de l’Institut
poblada. L’any 2014, l’àrea metropolitana de Barcelona tenia
d’Estadística de Catalunya
1.937,4 hab./km2 i les comarques de Lleida, 36 hab./km2 (19). Tot i
i cerca dades de les
el desenvolupament d’activitats relacionades amb el turisme i el comarques de l’Alt Pirineu
lleure, les comarques de l’interior i de muntanya han anat per- i l’Aran: superfície, població,
dent població per l’èxode rural i per l’abandonament d’activi- homes, dones, densitat,
tats econòmiques tradicionals, com l’explotació forestal, la ra- natalitat, mortalitat, edat
maderia i l’agricultura. de nupcialitat. Redacta
un informe breu sobre
Les zones més properes a la costa tenen més oferta d’ocupació,
aquesta àrea.
tant en la indústria com en el sector dels serveis, cosa que ha
fet augmentar la població i la seva densitat.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Quines han estat les causes principals de l’augment • Quines són les causes de l’abandonament de les
de la població catalana durant el segle XX? comarques d’interior i de muntanya?
• A partir de quin moment va disminuir el ritme Pensa. És convenient que la població es continuï
de creixement? concentrant a les zones intensament poblades i urbanitzades?
• Per què l’edat mitjana a l’hora de tenir el primer fill Què es podria fer per potenciar que la població que hi ha
s’endarrereix a Catalunya? es mantingui a les àrees rurals i de muntanya?

209
 6 Estructura i tendències demogràfiques a Catalunya

Per grups d’edat, el grup entre 25 i 44 anys és avui el més nom-

Homes Dones brós i correspon al 31,5  % de la població total de Catalunya. En
85 i + canvi, com en altres àrees del nostre entorn, la població de 0 a 15
80-84
75-79 anys ha experimentat un retrocés i representa actualment el
70-74
65-69
16,8  % (20).
60-64
55-59 El grup de gent més gran de 65 anys ha anat augmentant de
50-54
45-49
manera progressiva i constant; actualment representa el 17,4  %
40-44
35-39
de la població total, i en el futur encara hi haurà més gent gran.
30-34 Aquest envelliment és degut a la combinació de tres factors:
25-29
20-24
15-19
• L’augment de l’esperança de vida, que ha crescut de mane-
10-14
5-9
ra pràcticament constant les darreres dècades. Se situa actual-
0-4 ment en 79,8 anys per als homes i 85,4 anys per a les dones, i fa
5 4 3 2 1 0 En % 0 1 2 3 4 5
Font: Idescat
que el segment de població de més edat s’incrementi. Aquest
fet va acompanyat d’un descens de la mortalitat, que sobre-
20.  PIRÀMIDE DE POBLACIÓ tot es posa de manifest en la caiguda de la mortalitat infantil.
DE CATALUNYA, ANY 2010
Amb tot, el creixement de població vella farà que les xifres de
mortalitat s’ampliïn.
• La fecunditat, actualment situada en 1,33 fills per dona, és un
element capital que cal tenir present en la disminució del crei-
xement poblacional.
En %
18 • Les fluctuacions de les persones que arriben pels moviments
16
migratoris, que contribueixen a augmentar i rejovenir la po-
14
blació i també a incrementar la natalitat (21). Durant la crisi eco-
12
10
nòmica, el ritme d’arribada va disminuir sensiblement, a més
8 del fet que un nombre significatiu de persones van marxar.
6
L’envelliment de la població és avui el tret més característic de
4
la societat catalana i planteja desafiaments de futur. La societat ha
2
0
de fer front a necessitats creixents –com el pagament de més
pensions, serveis d’atenció a persones amb dependència,
98

00

02

04

06

08

10

20 2
13
1
19

20

20

20

20

20

20

20

Espanya Catalunya
Font: INE activitats de lleure i hospitals–, fets que a la vegada modifiquen
21.  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
l’organització familiar i les pràctiques socials. El futur depèn
ESTRANGERA A CATALUNYA de l’evolució de tots els factors, que, combinats, poden dibuixar
DEL 1998 AL 2013 realitats diferents.

21 INTERPRETA ELS GRÀFICS.

• Quin és el grup d’edat més nombrós? Per què?
• Són més nombroses les dones o els homes?
Com et sembla que influeix aquest fet en la
societat?
• És gaire nombrosa la població de 0 a 15 anys?
Per què creus que passa això?
• En quin tram d’edat es comença a reduir
la població?
• En quina etapa de la vida són més nombroses
les dones que els homes?
• Quina ha estat l’evolució de la població
estrangera entre els anys 1998 i 2013?

210
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

Homes 2026 Dones 2026 Homes 2051 Dones 2051

Homes 2013 Dones 2013 Font: Idescat Homes 2013 Dones 2013
95 i + 95 i +
90-94 90-94
85-90 85-90
80-84 80-84
75-79 75-79
70-74 70-74
65-69 65-69
60-64 60-64
55-59 55-59
50-54 50-54
45-49 45-49
40-44 40-44
35-39 35-39
30-34 30-34
25-29 25-29
20-24 20-24
15-19 15-19
10-14 10-14
5-9 5-9
0-4 0-4
400.000 300.000 200.000 100.000 0 En 0 100.000 200.000 300.000 400.000 400.000 300.000 200.000 100.000 0 En 0 100.000 200.000 300.000 400.000
hab. hab.

22.  PREVISIÓ DE L’ EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DE POBLACIÓ 2013-2051. ESCENARI MITJÀ

Projeccions de població els propers anys

A curt termini l’esperança de vida continuarà augmentant, 22 INTERPRETA

amb un horitzó que situaria la dels homes en els 85,3 anys i la de ELS GRÀFICS.
les dones en 90,2 anys cap al 2050. En la pràctica significaria que • Compara la base
el grup d’edat més gran de 80 anys podria duplicar-se respecte de les piràmides que
a les xifres actuals. representa el sector
de població més jove
La població activa, de 16 a 64 anys, es reduirà progressivament
i explica’n l’evolució
com a conseqüència de l’evolució demogràfica i de la disminu- prevista per als anys
ció de l’arribada d’immigrants. El 2026 s’haurà reduït de 2026 i 2051.
230.000 persones respecte als 4,918 milions actuals. Aquest fet • Observa el grup d’edat
provocarà que, l’any 2026, l’índex de dependència de les perso- superior als 65 anys:
nes grans respecte als treballadors actius passi de les 26,5 perso- com s’explica l’evolució
nes cada 100 treballadors a les 34,3 persones. que farà?
La xifra de naixements disminuirà per la baixada de la fecun- • Per què la població
ditat i del nombre de dones en edat de tenir fills; en el període en edat de treballar
disminueix segons que
2013-2025 hi haurà el 21,8  % menys de naixements que durant el
es pot apreciar en
període 2000-2012. El creixement natural per a aquest període
la piràmide prevista per
serà segurament negatiu. En canvi, les emigracions a l’estranger al 2051?
superaran l’arribada d’immigrants, com a mínim fins a l’any 2020
• Sabries explicar què vol
(22). dir escenari mitjà?
Aquest escenari demogràfic pot variar si s’apliquen polítiques
que afavoreixin un augment de la fecunditat i es registra una
millora econòmica que incrementi l’arribada d’immigrants. Per
això els experts estableixen amb criteri científic un escenari baix,
un de mitjà i un d’alt.

CLAUS PER ESTUDIAR

• 
Com afecta en la piràmide de població de Catalunya el fet que augmenti l’esperança de vida?
• 
Quins factors incideixen en el procés d’envelliment de la població catalana?
• 
Quins d’aquests factors haurien de modificar-se perquè la població experimentés un augment en el futur?
Pensa. Tal com és la població catalana i amb les perspectives de futur que té, com hauria de ser la política social
de les administracions públiques?

211
 ACTIVITATS FINALS

23 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia i completa la taula.

POBLACIÓ D’EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Europa occidental Europa oriental Espanya Catalunya

•  Natalitat: •  Natalitat: •  Natalitat: •  Natalitat:

•  Fecunditat: •  Fecunditat: •  Fecunditat: •  Fecunditat:
Característiques
•  Mortalitat: •  Mortalitat: •  Mortalitat: •  Mortalitat:
•  Esperança de vida: •  Esperança de vida: •  Esperança de vida: •  Esperança de vida:

  Ha crescut   Ha crescut   Ha crescut   Ha crescut

Evolució   Ha disminuït   Ha disminuït   Ha disminuït   Ha disminuït
  S’estanca   S’estanca   S’estanca   S’estanca

•  Zones poblades: •  Zones poblades: •  Zones poblades: •  Zones poblades:

Distribució
•  Zones poc poblades: •  Zones poc poblades: •  Zones poc poblades: • Zones poc poblades:

Estructura •  Per grups d’edat: •  Per grups d’edat: •  Per grups d’edat: •  Per grups d’edat:

•  Emigració: •  Emigració: •  Emigració: •  Emigració:

Migracions
•  Immigració: •  Immigració: •  Immigració: •  Immigració:

CONCEPTES

24 Pensa i respon: 26 Fes una redacció breu explicant com ha estat

•  Com és la població europea en relació amb la d’altres l’evolució de la població espanyola des de l’inici
continents? del segle XX fins a l’actualitat.

•  Quines són les diferències principals entre la població 27 Completa la taula sobre la distribució de la població
de l’Europa occidental i la de l’Europa oriental? A què
espanyola.
són degudes?
•  Quins efectes té l’emigració en la població de l’Europa DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
occidental?
•  Per què la població de l’Europa oriental va Grans
Centre Perifèria agrupacions Arxipèlags
experimentar una forta disminució del creixement  
urbanes
a partir del 1990?
•  Per què parlem de l’envelliment com una característica
de les societats europees?

25 Defineix el concepte de taxa de dependència.

•  Raona quins problemes pot tenir una taxa alta  
per a la població espanyola i la catalana.

212
 La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

28 Comenta els gràfics.

‰
4,5 Milions de persones

4,0 10

3,5
9
3,0

2,5
8
2,0

1,5 7

1,0
6
0,5

0,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 5
1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2026 2031 2036 2041 2046 2051
Catalunya Espanya Unió Europea
Registrat Baix Mitjà Alt
Font: Idescat, INE i Eurostat Font: Idescat, Estimacions de població i Projeccions de població 2013-2015

23.  TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIU (NATALITAT-
MORTALITAT/POBLACIÓ EXPRESSADA PER CADA
1.000 HABITANTS ) A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA
• Fins a quin moment es produeix creixement?
•  On és més intens: a Europa, a Espanya o a Catalunya?
•  Quines són les raons que provoquen la davallada?
24.  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA SEGONS
DIFERENTS ESCENARIS
• Com penses que hauria de ser la fecunditat en cada un
dels escenaris que apareixen en el gràfic?
•  Com incidiria l’arribada d’emigrants en cada cas?
•  Tindries en compte altres factors?

COMPROMESOS

La situació de les dones en l’actualitat i els comportaments demogràfics

29 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix
Facebook i Apple han ofert a les seves empleades la possibilitat de finançar la
congelació d’òvuls per posposar la maternitat, ja que aquest tractament costa
atentament l’article i respon.
prop de 8.000 euros. Com que l’edat de maternitat coincideix amb el període de • Es pot considerar la congelació
màxima productivitat i exigència en la carrera professional, les empreses creuen d’òvuls un ajut a les dones
que així atrauran més dones cap al sector tecnològic, el qual té una presència
femenina escassa.
treballadores?

Però la mesura ha generat controvèrsia perquè té avantatges i inconvenients. El • Per què es fa, normalment?
discurs explícit és ajudar la maternitat i el control del calendari de la fertilitat, Amb quina intenció penses que ho
però el missatge implícit és que un embaràs combina malament amb els nivells ofereixen com a incentiu algunes
de competitivitat i exigència professionals i que per poder progressar professio- empreses?
nalment cal posposar la maternitat o bé renunciar-hi.
• És just per a les dones haver de
És possible que aquesta idea ja s’hagi interioritzat i moltes dones s’acullin
a l’incentiu. Però cal recordar que la solució que s’ofereix és incerta. Les tècni- posposar la maternitat per poder
ques de congelació d’òvuls estan lluny de garantir la maternitat. Per aconseguir tenir èxit laboral?
un embaràs reeixit, l’òvul ha d’estar bé després de la congelació; posteriorment • Quines conseqüències té per a la
ha de ser fecundat in vitro (circumstància que no sempre s’aconsegueix) i s’ha
d’implantar bé a l’úter, moment en el qual pot fracassar la fecundació. societat una mesura d’aquest tipus?
Cal plantejar bé la proposta perquè la conciliació de la vida laboral i familiar és 30 EXPRESSIÓ ORAL. Debateu a classe
possible, tot i que la natalitat als països avançats ja s’ha ressentit força per les
dificultats de la conciliació.
la problemàtica expressada a l’article
i proposeu mesures alternatives
La protecció de la maternitat interessa en primer lloc a les dones, però no
només a elles; concerneix tota la societat. Governs i empreses han d’estudiar que dignifiquin la condició de la dona
mesures que facin realment compatible la professió i la maternitat quan la dona i facin realment compatible
decideixi tenir fills. la maternitat amb l’èxit laboral, de
El País, 20/10/2014 (Adaptació). manera que incentivin la natalitat
de debò.

213
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Interpretar un mapa de coropletes

Els mapes de coropletes mostren la distribució d’un aspecte geogràfic en entitats

territorials concretes, com ara un estat, una comunitat autònoma, una província, Per interpretar un mapa de coropletes
una comarca o un municipi, per mitjà de diferents tons de color o trames. cal fixar-se en aquestes
característiques:
Els valors representats són uniformes dins del territori perquè prèviament s’ha
calculat la mitjana dels diversos valors que hi ha en diferents punts del territori • L’aspecte que es representa.
de referència. • Els valors i com s’agrupen
Normalment, els valors de l’aspecte que es vol representar s’agrupen en intervals, a la llegenda.
i a cada interval s’assigna un to de color, que serà més intens o fosc com més • El color de cada interval.
alt sigui el valor.

m ar Ca ntà bric
PRINCIPAT CANTÀBRIA PAÍS F R A N Ç A
D’ASTÚRIES BASC
COMUNITAT
I C

GALÍCIA FORAL DE ANDORRA

NAVARRA
N T

CASTELLA LA RIOJA
I LLEÓ
C ATA L U N YA
L À

ARAGÓ
A T

COMUNITAT
A

DE ILLES
MADRID BALEARS
UG

COMUNITAT
CASTELLA-
R T

VALENCIANA
EXTREMADURA LA MANXA
À

P O
O C E

REGIÓ m a r
DE M e d it e rrani
ANDALUSIA MÚRCIA

Densitat de població
(en habitants per km2)
Ceuta
Menys de 50
Melilla De 50 a 100
De 100 a 200
O C E À AT L À N T I C
De 200 a 300
CANÀRIES M A De 300 a 400
Més de 400

25. 
DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMUNITATS AUTÒNOMES D’ESPANYA

31 Interpreta el mapa d’aquesta pàgina. 32 Reflexiona sobre les dades.

• A quin tipus d’entitat territorial es refereixen • Et sembla que aquest desequilibri de població és un
les dades? avantatge o un inconvenient per a un país? Per què?
•  Quins colors es fan servir en el mapa? 33 APRENENTATGE COOPERATIU.
•  Quins valors representa cada color?
Debat la situació amb dos companys i feu propostes que
• A quines comunitats corresponen els valors més alts, permetin reduir l’impacte d’aquest desequilibri. Després
a les de predomini urbà o rural? exposeu-les a classe i trieu entre tots les més aplicables.
• Quina és la comunitat més densament poblada? • Quines mesures de caràcter econòmic, social o polític
En podries explicar alguna causa? podríeu suggerir perquè el desequilibri de la població
• Quines comunitats tenen menys densitat de població? no comporti un greuge per a les zones menys
Enumera’n possibles causes. densament poblades?

214

RESOL UN CAS PRÀCTIC. Propostes per frenar la despoblació
L’Estat espanyol té més de mil pobles en procés de despoblació. Uns cinc-cents estan condemnats a desaparèixer.
Per evitar-ho, en els últims anys molts ajuntaments han llançat ofertes per atreure nous habitants.
Aquesta és l’oferta que ha fet l’Ajuntament de Bayárcal, un municipi de la comarca de Las Alpujarras, a Almeria.
Bayárcal (Almeria)
• Nombre d’habitants: 347 (2013)
• Població menor de 10 anys: 8   %
• Població major de 64 anys: 24   %
• Densitat de població: 9 hab./km2
• Altitud del municipi: 1.258 m
34 Analitza la situació de Bayárcal.
• Diries que la població del municipi està envellida?
En què et bases?
• Per què et sembla que és condició indispensable per
sol·licitar l’«oferta» ser una família amb tres fills en edat
escolar com a mínim?
• Dedueix de les dades i la imatge les causes que han
derivat en la necessitat d’atreure nous habitants
al municipi.
• Quin futur espera a Bayárcal si no hi va cap família?
Penses que seria un futur bo o dolent per als habitants
d’aquest poble? Per què?
La població a Europa, Espanya i Catalunya  9
Bayárcal ofereix casa gratis
per rejovenir-se
L’Ajuntament de Bayárcal té tres habitatges en propietat
que pretén cedir de manera gratuïta a aquelles famílies
que estiguin disposades a fer la maleta i viure a la vora
mateix del parc nacional de Sierra Nevada.
A més, també podran disposar d’una parcel·la agrícola per
conrear l’horta tradicional per un lloguer simbòlic, «pot
ser un cèntim», i per un període de temps negociat amb
el propietari. «Disposaran d’un equip de veïns del poble
que els ensenyaran les tècniques agrícoles de conreu
de la zona i els assessoraran», exposa Jacinto Navarro,
l’alcalde de la localitat.
La condició sine qua non és que el nucli familiar tingui,
almenys, tres fills en edat escolar. Aquesta «oferta»
solidària serà vàlida durant el període d’escolarització
dels nens, després del qual l’Ajuntament la podrà
mantenir o revocar.
«A Bayárcal hi ha pocs nens, cada vegada menys. El poble
envelleix a passos de gegant», explica l’alcalde com a
motiu principal per prendre aquesta dràstica iniciativa.
Actualment, Bayárcal té un únic centre educatiu, el
col·legi rural Alpujarra Alta, on estudien uns 14 nens.
«Volem aturar la situació abans que s’acosti el perill
de tancament de l’escola.»
Ideal.es, 3 de març de 2014 (Adaptació).
35 Busca solucions.
• Organitzeu la classe en grups de quatre alumnes.
Penseu en les oportunitats que pot oferir el vostre
municipi a altres persones de fora i redacteu una oferta
per atreure nous habitants.
36 Reflexiona sobre la despoblació.
• Organitzeu un debat a classe sobre la despoblació.
– Quins efectes té? Són positius o negatius? Per què?
– Us semblen suficients les mesures que han
aplicat a Bayárcal per frenar la despoblació?
Per què?
215
 MANERES DE PENSAR
ANÀLISI CIENTÍFICA. Com seran les pensions del futur a l’Europa occidental?
Les pensions del futur
L’envelliment de la població europea planteja un
problema greu: els treballadors mantenen, amb els
impostos que paguen a la seguretat social, un
percentatge cada vegada més elevat de persones
jubilades. Amb aquests impostos es paguen les
pensions i es financen serveis com la sanitat.
Actualment, a l’Europa occidental hi ha quatre
persones en edat de treballar per una que té més de
65 anys. Si la tendència actual es manté, el 2050
s’haurà passat de quatre a dos treballadors.
Per poder garantir l’actual sistema de pensions en el
futur, alguns països prenen diverses mesures:
37 Reflexiona.
•  Et semblen adequades aquestes mesures?
•  Quines conseqüències tindria que l’estat
no pogués pagar les pensions?
•  Què podries fer per assegurar-te una bona
vellesa?
38 Recorda el que has estudiat.
•  Sabries definir la taxa de dependència?
Quina informació ens proporciona?
216
•  Fomentar la natalitat, amb la concessió d’ajudes
econòmiques, serveis assistencials com ara llars
d’infants gratuïtes, i allargar el permís remunerat
posterior al naixement.
•  Endarrerir l’edat de jubilació. Afavorir la immigració
legal per augmentar el nombre de treballadors.
(Països com Espanya estan endarrerint
progressivament l’edat obligatòria de jubilació
dels 65 als 67 anys, en un procés que culminarà
el 2027.)
•  Pots dir com és la fecunditat a l’Europa occidental i
quines mesures es poden adoptar per augmentar-la?
39 Consulta les dades a l’IDESCAT.
•  Entra a l’IDESCAT, www.idescat.cat. Busca el nombre
total de pensionistes que hi ha a Catalunya. Utilitza
les paraules clau: pensionistes, pensions i altres
prestacions, règims de cotització, règim general
i tipus de pensió; després considera la població total
catalana i calcula quin percentatge de la població
representen els pensionistes.
 n
o e
s

APRENENTATGE COOPERATIU La població a Europa, Espanya i Catalunya  9

Vall d'Aran F R A N Ç A

Un treball Pallars ANDORRA

Alta Sobirà
d’investigació Ribagorça
Cerdanya
Alt Empordà
al teu municipi Alt Urgell
Ripollès
Garrotxa
Pla de
Pallars
ARAGÓ Berguedà l'Estany
Jussà

Solsonès Gironès Baix

Osona Empordà

Noguera
Selva
Bages Moianès
Segarra Vallès
Oriental
Pla
d'Urgell Urgell Anoia Vallès
Segrià Maresme
Occidental
Conca
de Barberà
Garrigues Barcelonès
Alt Penedès
Baix
Alt Camp Baix Llobregat
Priorat Penedès Garraf

Baix
Ribera Camp Tarragonès
Terra Alta
d'Ebre mar

Baix Ebre Mediterrani

Montsià

COMUNITAT
VALENCIANA

26.  Full del padró municipal. 27.  COMARQUES I MUNICIPIS DE CATALUNYA

40 
Formeu un grup que haurà de dur a terme una investigació 41 A partir de les dades anteriors,
sobre les característiques del vostre municipi. redacteu un informe que consideri:
• A través del web de l’ajuntament podeu accedir a l’estadística • La descripció de les característiques
municipal. Des d’aquest lloc podeu obtenir les dades necessàries poblacionals del municipi.
per al vostre treball. En alguns municipis l’ajuntament no disposa • Els problemes demogràfics
directament de totes les dades; en aquest cas, podeu obtenir-les a (envelliment de la població, descens
través del web de l’IDESCAT, http://www.idescat.cat/, feu clic de la natalitat, migracions exteriors,
a Territori i després a El municipi en xifres. Allà marqueu les dades immigració, etc.) i les perspectives
del vostre municipi i busqueu les informacions següents: de futur, les possibles projeccions de
la població.
Població total:
42 Exposeu el vostre treball a la classe,
Naixements:
oralment. Debateu els diferents
Defuncions:
escenaris de futur de la població
Matrimonis: del vostre municipi.
Expectativa de vida:
Grups d’edat:
Grups d’edat. Homes: ET RECOMANEM
Grups d’edat. Dones:
Un llibre:
Creixement vegetatiu:
Jonas JONASSON, L’avi de 100 anys que
Migracions: es va escapar per la finestra, 2012.
Població per naixement: Una pel·lícula
Població estrangera: En construcció, de José Luis Guerín,
2001.
Creixement total:

217
 10 Els f luxos migratoris

SABER
Les quatre direccions de les migracions internacionals
•  Com són les migracions actuals i quins
factors les produeixen. Direcció sud-nord
35 %
•  Com van ser les migracions   74.297.000
persones
del passat. Direcció nord-nord
25 %
•  Quines són les polítiques de migració. Direcció nord-sud 6 % 53.464.000
13.279.000 persones persones
•  Quines conseqüències tenen   73.158.000
persones
les migracions en les societats.
Direcció sud-sud
•  Com són les migracions a Espanya   Font: DAES/ONU.
34 %

i a Catalunya.

SABER FER

•  Analitzar un mapa de fluxos migratoris.

•  Elaborar un esquema de migracions.
•  Valorar la visió de la migració  
als mitjans de comunicació.
•  Entendre què són les quotes  
de migració.

ENS FEM PREGUNTES. Per què es produeixen els moviments

migratoris?
Les migracions són moviments de persones d’un lloc geogràfic cap
a un altre. En aquest sentit poden ser dins d’una mateixa regió o
país o, també, entre països diferents. És freqüent que es produeixin
entre una zona rural i una zona urbana. La causes són diverses:
aquestes persones poden ser forçades a sortir del seu entorn o
emigren per cercar millors condicions de vida per a ells i les seves
famílies. Milers de persones han fugit de la gana o de la inestabilitat
i la por, i busquen nous horitzons en altres llocs. Les noves
tecnologies han contribuït encara més a facilitar aquests moviments.

218
 1 283
Rússia

97
48
63

25

20
26
36
Alemanya

35
Ucraïna Kazakhstan
28
Estats Units 19
Turquia 2 021 Afganistan Xina
2 413
Iran

14
12 1
Bhutan

01
1 957 Aràbia Saudita EAU 3 191

89

14
Burkina Bangla Desh

48
11
Mèxic 91 15
57
Faso 1 20 Índia Vietnam
1 432 0 Filipines
1 41
7
Els 20 principals Costa d’Ivori
Malàisia
corredors migratoris
del món 1 850 1 317
Indonèsia

Contingent de migrants
1 283
(en milers)
Corredor de la migració
Nord-Nord
Corredor de la migració
Sud-Sud
Corredor de la migració
Sud-Nord
Nord
escala
Sud 0 1.460

quilòmetres
Font: OIM. Nacions Unides. 2012.

INTERPRETA EL MAPA I LES DADES

COM HO SABEM?

• Quina és l’orientació principal dels corrents

• L’Organització Internacional per a les Migracions
mundials de migració?
és la principal organització intergovernamental
• Per què les més importants són
per a l’assistència a les migracions i té la seu
les migracions sud-nord i sud-sud?
a Ginebra (Suïssa).
• Quins països atreuen més immigració?
• Entra al web http://www.spain.iom.int
• Quina és l’emigració interior menys
i consulta l’Observatori Permanent de la
important?
Immigració, que conté una important base
de dades estadística de les migracions. • Quina migració és menys important, la
nord-nord o la sud-sud? Raona la resposta.
 50
En milions de persones 1 Les migracions: factors i tendències
40

30

20
Anomenem migracions els moviments de població que consis-
10 teixen a deixar el lloc de residència per establir-se en un altre
país o una altra regió, especialment per causes econòmiques o
0
EUA F. de Alemanya Aràbia Canadà socials i no per motius d’oci. La persona que marxa del lloc de
Rússia Saudita
residència és un emigrant; la persona que arriba de fora rep el
Font: FMI. 2010.
nom d’immigrant (1).
1.  PAÏSOS AMB MÉS IMMIGRACIÓ
Podem diferenciar diversos tipus de migracions:
• Per la durada: temporals, quan la persona marxa per un perí-
ode breu (per estudis, per una feina temporal, etc.); definiti-
ves, si la persona no torna al seu lloc d’origen.
• Per l’espai on passen: interiors, les que fa la població d’un
país dins les seves fronteres (pagesos que marxen a les ciutats,
gent que canvia de ciutat per feina); internacionals, les que
tenen com a destinació un país estranger; interregionals,
quan els països pertanyen a la mateixa regió o continent; in-
tercontinentals, quan la població es desplaça d’un continent
a un altre.
• Pel caràcter: voluntàries, per motius econòmics, personals o
familiars; forçades, és a dir, no desitjades, com ara els exilis i
les deportacions, quan perilla la llibertat i fins i tot la vida, o
quan es produeixen arran d’una catàstrofe natural, com ara un
sisme o un període de fam (2).

Factors de les migracions

Els motius que porten les persones a deixar casa seva per esta-
blir-se en un altre lloc són molt diversos.
Els més importants són els següents:
Econòmics. Un índex d’atur molt elevat i l’esperança d’un sa-
• 
2. 
Els migrants mexicans detinguts
en intentar creuar il·legalment lari i un nivell de vida més alts són els motius que empenyen a
la frontera dels Estats Units són la majoria de les migracions.
retornats o deportats al país
Socials. Molts migrants busquen una sanitat i una educació
• 
d’origen.
més bones.
Polítics o religiosos. Moltes persones fugen de guerres o
• 
persecucions per motius ideològics, religiosos i ètnics; aquest
és el cas dels refugiats.
1 INTERPRETA EL GRÀFIC. Catàstrofes naturals. Els terratrèmols, les inundacions, les
• 
•  Quins països tenen
sequeres perllongades..., poden motivar que les persones es
el nombre més gran proposin d’iniciar una nova vida en un altre indret.
d’immigrants?
Familiars. Quan els immigrants, una vegada instal·lats, fan
• 
venir els membres de la seva família (reagrupament familiar).

220
 meridià de Greenwich
cercle polar àrtic

O C E À

A T L À N T I C O C E À
tròpic de Càncer

P A C Í F I C

O C E À

equador P A C Í F I C

O C E À

Í N D I C
tròpic de Capricorn

Migració neta
(en milers de persones)
Més de 10
escala De 10 a 0
0 1.200
cercle polar antàrtic De 0 a -5
Font: ONU. 2010. quilòmetres
Menys de -5

3.  LES MIGRACIONS AL MÓN Sense dades

2 INTERPRETA EL MAPA.
• Quins són els continents més
Trets dels fluxos migratoris internacionals 508877-02-071-a
importants quant a la sortida
Les característiques de les migracions actuals508877_02_p71_migraciones
són: leyenda GEODOS
d’emigrants? Quines
característiques tenen?
• La població que migra acostuma a ser jove, tant homes • Quins són els continents
com dones, però hi ha diferències entre regions. Per exem- més importants d’arribada
ple, la major part dels immigrants originaris de l’Orient d’immigrants? Quins atractius
Mitjà són homes, mentre que els que provenen d’Oceania tenen per als països
i de l’Europa de l’Est són dones. d’arribada?
• Quina és la migració
• La població que té escassa o nul·la formació porta a terme, interregional principal?
en els països als quals arriba, les feines que la població lo-
cal no està disposada a fer, perquè són dures i sobretot
mal remunerades. Amb tot, els immigrants amb una
certa qualificació o amb estudis superiors tenen accés a
feines més ben remunerades. CLAUS PER ESTUDIAR

• La majoria dels desplaçaments es produeixen entre paï-

• Defineix: moviment migratori,
sos propers o amb una cultura semblant però molts d’al- emigrant, immigrant i refugiat.
tres són des de països pobres cap als més desenvolupats
• Quina és la raó principal dels
encara que estiguin allunyats físicament o culturalment.
moviments migratoris que es fan
En els últims anys, com a conseqüència de la crisi iniciada el en l’actualitat?
2007, han augmentat les migracions des de països desen- • Quins altres motius hi ha?
volupats cap a països en vies de desenvolupament. • Enumera les característiques
Aquest flux, que representa un percentatge molt petit respec- de les migracions internacionals.
te del total de les migracions internacionals, respon, d’una
Pensa. Si marxessis a estudiar
banda, a la manca de feina en molts països desenvolupats i, en un altre país, quin tipus de migració
d’altra banda, a la demanda de treballadors qualificats en els seria?
països emergents d’Àsia, Hispanoamèrica i Àfrica.

221
2 Les migracions actuals: origen i destinació cdrcle polar àrtic

Els moviments migratoris han estat una constant al llarg de la his­ CANADÀ

tòria; des de sempre, les persones s’han desplaçat d’un indret a un

altre a la recerca d’una vida millor. En l’actualitat, el desenvolupa­ O C E À
ment dels transports (sobretot terrestres) i l’avenç de les comuni- ESTATS UN
P A C Í F I C
cacions (Internet) han afavorit que augmenti la quantitat de migra­
cions, fet que planteja nous reptes a les regions d’arreu del món (4).
tròpic de Càncer MÈXIC
L’any 2013, més de 230 milions de persones vivien en un país es­
tranger, i més de 700 milions ho feien en un altre territori dins del GUATEM

seu país nadiu. L’incentiu més gran en les migracions tant interna­ EL SALVADOR
CO
cionals com nacionals és l’econòmic: les persones volen aconse­ PA
equador
guir una feina que estigui ben remunerada.
Les migracions presenten característiques diferents segons el grau
de desenvolupament dels països.
Països amb un nombre d’emigrants elevat
tròpic de Capricorn
Països desenvolupats Països amb un nombre d’immigrants elevat
Països amb un nombre d’immigrants
Els immigrants que arriben a aquests països són, fonamental­ i emigrants elevat

ment, persones poc o gens qualificades que porten a terme fei­ Fluxos migratoris (en milions)
nes que no vol fer la població local perquè estan poc remunerades, De 12 a 3
De 3 a 1,5
i jubilats que provenen d’altres països (desenvolupats i en desen­
Menys de 1,5
volupament), que tenen un bon nivell de vida i es desplacen a
llocs amb condicions climàtiques, econòmiques i sanitàries més
bones. 4. ELS FLUXOS MIGRATORIS MUNDIALS
508877_02_p072-73_leyenda_FlujosMigratorios_GEODO
En períodes de crisi emigren les generacions joves, que tenen
una formació elevada i que, o bé no troben feina, o bé tenen feines
poc remunerades. Això provoca que es desplacin a països tant des­
envolupats com en vies de desenvolupament, on calgui mà d’obra
especialitzada.

Països en vies de desenvolupament i menys desenvolupats

En aquests països, el moviment migratori principal és l’èxode
rural (del camp a les ciutats) a causa de les males condicions de
vida en el medi rural (amb greus mancances en educació, sani­ CLAUS PER ESTUDIAR
tat, infraestructures...) i per l’atur. Això provoca un creixement
molt ràpid de les ciutats, a les quals arriba una gran quantitat • Quants milions de migrants hi
ha al món?
de població i es generen mancances com ara la falta d’habitat-
ges, d’infraestructures i de serveis (carrers, enllumenat, reco­ • Quines són les característiques
dels immigrants que arriben
llida de residus, atenció mèdica...). També han estat països amb
als països desenvolupats?
molta població que emigrava a l’estranger. Part d’aquests emi­
• Quins fluxos migratoris
grants es van establir en països desenvolupats que necessitaven
es donen als països en vies
força mà d’obra i poc qualificada. Avui dia la tendència canvia i
de desenvolupament?
són els països en vies de desenvolupament els que es con-
Pensa. Què representa per als
verteixen en receptors d’immigrants. Especialment hi arriba
països emissors de població
mà d’obra qualificada, molt necessària per al progrés econòmic. la pèrdua de treballadors
El 43,1  % dels moviments migratoris es donen entre països en qualificats?
vies de desenvolupament.

222
 ISLÀNDIA FINLÀNDIA
SUÈCIA
ESTÒNIA F E D E R A C I Ó D E R Ú S S I A
LETÒNIA
REGNE UNIT PAÏSOS LITUÀNIA
BAIXOS POLÒNIA BIELORÚSSIA
BÈLGICA UCRAÏNA
FRANÇA ARMÈNIA KAZAKHASTAN MONGÒLIA
SUÏSSA
ROMANIA GEÒRGIA
UZBEKISTAN
ITÀLIA KIRGUIZISTAN
NITS PORTUGAL TURQUIA TURKMENISTAN
ESPANYA TADJIKISTAN JAPÓ
O C E À ISRAEL SÍRIA IRAN AFGANISTAN XINA COREA
TUNÍSIA IRAQ DEL SUD
MARROC KUWAIT
JORDÀNIA PAKISTAN
A T L À N T I C SÀHARA BAHRAIN O C E À
LÍBIA ARÀBIA QATAR BANGLA
LAOS
CUBA OCCIDENTAL EGIPTE SAUDITA
OMAN DESH
MAURITÀNIA MALI NÍGER SUDAN ÍNDIA
BELIZE PUERTO RICO UNIÓ DELS
MALA HONDURES
SENEGAL BURKINA TXAD ERITREA IEMEN EMIRATS TAILÀNDIA VIETNAM P A C Í F I C
FASO CAMBODJA FILIPINES
NICARAGUA GUINEA ÀRABS MYANMAR
OSTA RICA NIGÈRIA SUDAN BRUNEI
SIERRA LEONE GHANA ETIÒPIA
ANAMÀ SURINAM LIBÈRIA CAMERUN DEL SUD
COLÒMBIA GUAIANA COSTA SOMÀLIA SRI LANKA MALÀISIA
FRANCESA TOGO UGANDA
D’IVORI BENIN GABON KENYA
EQUADOR RWANDA INDONÈSIA
GUINEA CONGO SINGAPUR
EQUATORIAL BURUNDI
PERÚ O C E À
BRASIL
ANGOLA MOÇAMBIC
ZÀMBIA
BOLÍVIA ZIMBABWE
Í N D I C
NAMÍBIA MADAGASCAR
BOTSWANA
AUSTRÀLIA
PARAGUAI
REP. DE
ARGENTINA
SUD-ÀFRICA
meridià de Greenwich

escala
0 1.115

quilòmetres Font: Banc Mundial. 2010.

OS SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

  Analitzar un mapa de fluxos migratoris

Un mapa de fluxos representa un aspecte geogràfic FES-HO AIXÍ
en moviment, com ara els desplaçaments de la 3 • Quin fenomen es representa en el mapa?
població. Normalment s’hi utilitzen fletxes que uneixen • Esmenta tres països amb un nombre
els punts d’origen i de destinació, i que ens indiquen elevat d’immigrants i tres països més
en quina direcció es produeix el flux o moviment.
508877_02_p072_73_FlujosMigratorios_GEODOS amb un nombre elevat d’emigrants.
En alguns mapes de fluxos, les fletxes tenen gruixos • Com es mostren els fluxos migratoris?
diferents, que són proporcionals al valor que Entre quins països són més
representen. Així, a més d’indicar-nos el sentit importants?
del moviment, també podem saber quins fluxos són • D’on provenen principalment
més importants. els immigrants d’Austràlia?
• Què pots dir d’Espanya en el context
Per interpretar un mapa de fluxos t’has de fixar dels fluxos migratoris mundials?
en els aspectes següents: • Es produeixen moviments migratoris
1.  La llegenda. Localitza els símbols en el mapa entre països del mateix continent?
i explica’n el significat. En quin són més importants?
• Quines conclusions pots treure
2. El sentit i el gruix de les fletxes. Identifica
sobre els fluxos migratoris a escala
els llocs d’origen i de destinació dels fluxos
mundial?
i la importància relativa de cadascun.

223
 3 Les polítiques de migració

Política d’immigració
Els governs estableixen quotes d’immigrants i lleis d’immi-
gració en què es determina quines persones tenen dret a que-
dar-se legalment al país i en quines condicions poden obtenir la
nacionalitat. D’aquesta manera s’intenta reorientar l’arribada
d’emigrants cap a les necessitats de l’economia dels països re-
ceptors i, d’altra banda, es busca evitar les situacions de margi-
nalitat i els conflictes amb la població autòctona. Dins d’aques-
ta immigració legal es compten també les persones que, per la
seva situació de persecució i risc als llocs d’origen, han dema-
5. Tanca a la frontera dels Estats Units
nat asil polític, el qual una vegada concedit atorga protecció i
amb Mèxic.
drets com a resident legal al país d’acollida.
Un cas especial és l’acollida per raons humanitàries que, arran
de crisis naturals o situacions d’emergència diverses, obliguen
els països receptors a rebre poblacions necessitades.

La immigració il·legal
Les persones que no compleixen els requisits marcats se’ls con-
sidera immigrants il·legals i poden ser expulsats del país d’ar-
ribada. S’estima que cada any dos milions de persones travessen
il·legalment les fronteres dels Estats Units, el Canadà, Austràlia,
Nova Zelanda i la Unió Europea.
La situació dels immigrants il·legals sol ser molt dura. Com que
no poden tenir un contracte de feina, treballen al marge de la
legalitat, sovint en condicions gairebé d’esclavitud, i en molts
països no tenen ni els drets més bàsics.
La migració il·legal és presa fàcil de l’abús i el control de xarxes
delictives i màfies, que cobren als migrants per traslladar-los
6. 
Emigrants africans rescatats
al Mediterrani.
clandestinament al país receptor, a vegades en condicions de
risc a causa de les precàries condicions del viatge, com és el cas
dels africans que travessen el Mediterrani per arribar als països
del sud d’Europa (6).

4 INTERPRETA LES
CLAUS PER ESTUDIAR
FOTOGRAFIES.
•  Quin és l’objectiu
• En què consisteix la migració legal?
de la tanca de la
frontera que apareix • Quins objectius cerquen els governs?
a la fotografia 5? • Què és l’asil polític?
•  En quines condicions • Què s’entén per acollida per raons humanitàries?
travessen l’estret de • Què és la migració il·legal i per què la controlen les màfies?
Gibraltar, sovint, els
Pensa. Quins problemes comporta la migració il·legal? Com es podria
migrants nord-africans?
reorientar aquest fenomen?

224
 Els fluxos migratoris  10

SABER-NE MÉS

Migracions del passat

De l’Àfrica a la resta del món

L’ésser humà ha migrat des dels orígens. de Gibraltar, que llavors no estava cobert d’aigua.
Els primers humans van aparèixer fa uns cinc Els primers habitants d’Oceania hi van arribar fa
milions d’anys a l’Àfrica oriental. Els primers uns 55.000 anys. Venien de l’Àsia i van arribar a
pobladors eren nòmades i en els seus diferents illes, navegant en petits rais fets de troncs.
desplaçaments van anar poblant el territori africà. A Amèrica, els primers habitants hi van arribar
Fa una mica més d’un milió d’anys, els nostres fa uns 20.000 anys, també procedents de l’Àsia.
avantpassats van arribar a l’Àsia. Una mica més Van accedir al territori americà a través de l’estret
tard, nous grups migrants van passar a Europa de Bering, les aigües del qual estaven glaçades
per dos camins: el sud-est de l’Àsia i l’estret en aquell moment.

Migracions que expliquen com som

1. Amèrica va ser conquerida per espanyols,
anglesos, portuguesos i francesos en els
segles XVI i XVII i s’hi van
desplaçar molts europeus.
Hi buscaven oportunitats
més bones. La barreja
d’europeus i indígenes
explica la importància
de la població mestissa.
2.  Els conqueridors 3. El 1787 van arribar a Austràlia
europeus van portar 750 convictes desterrats a l’illa
a Amèrica mà d’obra pel govern anglès i, onze anys
esclava des de després, 170.000 més.
l’Àfrica. Entre els Aquests convictes són
segles XVI i XIX, uns l’origen de la població blanca
14 milions d’africans van ser traslladats a Oceania. Els nouvinguts
a Amèrica a la força. Aquest és l’origen van massacrar la població
de la població negra en aquell continent. indígena.

7. 
PRINCIPALS MOVIMENTS MIGRATORIS DELS ÚLTIMS SEGLES

4.  Al final del segle XVIII es van

crear els Estats Units d’Amèrica,
a la costa atlàntica del territori
actual d’aquell país. Els
EUROPA
colonitzadors europeus es van XI X-
XX
le s
anar estenent s eg segle XX
cap a l’oest, s e gle XI X
I- XI X
fins que van
Estats Units
le s XV
s eg
arribar al
Carib s e gle s XVI - X I X
Pacífic. La
major part de
la població Brasil
indígena va ser
Austràlia
exterminada.
Argentina
s e gle X VI I I

5.  Entre 1815 i 1930 uns 50

milions d’europeus van emigrar
fora del 6.  Entre 1800 i 1890 7.  Entre 1950 i 1970
continent. la industrialització a les puixants economies
La principal Europa va provocar de França, Bèlgica, els
destinació l’abandonament Països Baixos, el Regne
eren els Estats massiu del camp Unit, Alemanya i Àustria
Units, que van i un creixement van atraure nombrosos
acollir més de extraordinari de les emigrants del sud d’Europa. Més de dos
30 milions ciutats on hi havia les fàbriques. La població milions d’espanyols van emigrar en aquella
d’immigrants. urbana va passar del 10   % al 30   %. època al nord d’Europa.

225
 4 Les conseqüències de les migracions

Els desplaçaments massius de població massiva no afecten de la

mateixa manera tots els territoris. Poden tenir efectes negatius
i positius, tant en els països d’origen com en els de destinació.
Les conseqüències de les migracions poden ser diverses.

Com són les conseqüències per als països d’origen

•  Demogràfiques: Les persones que marxen solen ser joves i,
per tant, la població dels països d’origen tendeix a envellir.
8. 
Infants fills d’immigrants jugant D’altra banda, molts dels que marxen són dones en edat fèrtil,
en un col·legi a Barcelona. la qual cosa accentua la tendència a l’envelliment perquè tin-
dran els fills en els països de destinació (8).
•  Econòmiques: L’atur baixa en els països emissors. Els emi-
grants normalment envien diners a les famílies, que suposen
una entrada de divises per als països d’origen. Però també la
marxa dels emigrants comporta una pèrdua de mà d’obra
jove i normalment formada.
Culturals: El contacte amb els països receptors implica un in-
• 
tercanvi cultural que acaba enriquint les societats de sorti-
da, ja que quan els emigrants retornen al seu país hi porten nous
gustos i costums.

Com són les conseqüències per als països d’arribada

Demogràfiques: L’arribada d’emigrants suposa un rejoveni-
• 
ment de la població, tant perquè es tracta normalment d’im-
9.  Immigrants musulmans pregant migrants joves com perquè les famílies solen tenir un nom-
en una mesquita a Mataró. bre de fills més alt que les poblacions de destinació.
Econòmiques: L’arribada de població jove i amb formació
• 
laboral molt disposada a acceptar tot tipus de feines, contri-
bueix a la dinàmica econòmica dels països d’acollida. A ve-
CLAUS PER ESTUDIAR gades també es poden generar tensions per la competència
amb determinats sectors de població local.
• Enuncia el tipus Socials: Molts emigrants pateixen problemes de desarrela-
• 
de conseqüències de ment, manca d’adaptació i d’integració en els països d’ar-
les migracions massives. ribada, als quals se sumen el rebuig, les conductes racistes
• Quins efectes positius i xenòfobes en els països receptors i l’aparició de xarxes ma-
i negatius provoquen
fioses que controlen la immigració.
en els països emissors
i receptors? Culturals: L’arribada de gent diversifica la cultura i promou
• 
Pensa. Imagina’t que els països els intercanvis. Enriqueix i dinamitza les relacions entre la
desenvolupats concedissin més població autòctona i els nouvinguts (9).
ajudes efectives per impulsar
Mediambientals: En les ciutats, les situacions de marginali-
• 
els països pobres. Com et sembla
que afectaria això els moviments
tat generen problemes de contaminació i deteriorament
migratoris? ambiental, soroll, etc. A vegades, això és motiu de polèmi-
ques i acusacions injustes.

226

DESCOBREIX
Els centres d’internament d’estrangers.
Un problema de drets humans?
D’uns quants anys ençà, i coincidint amb l’augment de
l’arribada de població estrangera als nostres municipis,
han proliferat els anomenats centres d’internament
d’estrangers (CIE) d’una manera força silenciosa i
desapercebuda per bona part de la població.
Aquesta situació de desconeixement combinada amb
la manca de legislació per regular el funcionament
d’aquests centres els converteixen en espais on els
drets humans fonamentals no es respecten.
Els centres d’internament són centres destinats a re-
cloure totes aquelles persones estrangeres proce-
dents de països no comunitaris que han estat trobades
en una situació de residència irregular al nostre país.
Aquest tipus de centres no són centres penitenciaris,
però s’hi reclouen de manera preventiva, i totalment
irregular, les persones estrangeres detingudes mentre
esperen que les autoritats competents les expulsin de
l’Estat per ser repatriades als corresponents països
d’origen.
Tal com apunten diverses entitats defensores dels
drets humans i dels drets dels immigrants, com ara
SOS Racisme, aquests tipus de centres violen diversos
drets humans i els vulneren de manera sistemàtica.
Des del seu fonament mateix, els centres d’interna-
ment no respecten aquests drets bàsics de tota per-
sona. El fet de recloure i privar de llibertat persones
pel simple fet de cometre una falta administrativa no
pot ser raó per recloure-les o privar-les de llibertat.
Entenem que aquesta és una acció desmesurada i
5 INTERPRETA EL TEXT.
•  Què és un centre d’internament
d’estrangers?
•  Per què es parla de manca
de coneixement i manca
de legislació?
•  A quins tipus de persones
afecta?
•  Es tracta d’una presó? Quina
és la diferència?
•  Què denuncien les onegés
i les associacions de drets
humans?
Els fluxos migratoris  10
10.  Centre d’internament d’estrangers.
exagerada, ja que no es tracta de cap delicte. S’hi afe-
geix que actualment no hi ha cap mena de legislació o
normativa que reguli o garanteixi unes condicions de
vida dignes per a les persones recloses en aquests
centres.
Davant d’aquest silenci informatiu de l’administració,
és important fer visibles aquestes accions que vulne-
ren sistemàticament els drets de persones que tan
sols han comès una falta administrativa. Als centres
d’internament s’hi reclouen les persones per causa del
seu origen i no pas perquè han comès un delicte, en
situacions d’indefensió legal total. Aquests tipus de
centres reflecteixen l’actitud dual dels nostres estats,
tant en l’àmbit espanyol com europeu, de voler frenar
per la via policial la mal anomenada immigració il·legal.
OIS, Observatori de la Immigració a Sabadell
(Text adaptat).
•  Aquests centres existeixen tan sols
a Catalunya i Espanya?
•  Què proposa l’article?
6 DEBATEU.
•  Organitzeu grups a classe. Recolliu
informació a la premsa per preparar
un debat sobre la situació dels immigrants
il·legals i el respecte dels seus drets,
fins i tot quan la llei diu que han de ser
expulsats.
•  Després exposeu els problemes que
planteja la situació i intenteu debatre
possibles solucions.
227
5 Les migracions forçades: els refugiats
11. 
Refugiats africans rebent ajuda
humanitària d’ACNUR.
12. 
Nens refugiats en un camp al Sudan.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Descriu què és un refugiat.
• Digues quines són les
diferències entre immigrant
i refugiat.
• Digues alguna zona del món
que tingui camps de refugiats.
Pensa. Creus que la comunitat
internacional fa tot el que pot
per ajudar els refugiats? Raona
la resposta.
228
Una situació diferent de la de l’immigrant és la
del refugiat. Un refugiat és una persona que es
veu obligada a marxar del seu país perquè té
por de ser perseguida, maltractada i, fins i tot,
assassinada per motius de religió, llengua,
ideologia, opinió o per motius ètnics.
Les grans crisis de refugiats sorgeixen, normal-
ment, quan hi ha guerres. Com que tenen por de
la violència dels dos bàndols enfrontats, cente-
nars de milers de persones abandonen casa seva
i busquen un lloc segur.
L’estatut de refugiat és oficial. El país d’acollida el manté i li
concedeix protecció per evitar que aquesta persona es vegi
obligada a tornar al seu país mentre hi perduri la situació de
guerra.
Si l’allau de refugiats és molt important i el país d’acollida no es
veu capaç de fer front a les despeses que això comporta, la co-
munitat internacional hi coopera. Les Nacions Unides i diverses
ONG, per exemple, organitzen campaments i gestionen les aju-
des de particulars i institucions de tot el món, amb les quals es
dona als refugiats aigua, aliments, habitatge (que pot ser tan
precari com ara un tendal), medicaments, educació, etc (11).
Al món es calcula que hi ha més de 22 milions de refugiats. La
majoria són a l’Àsia, l’Àfrica subsahariana (12) i Europa.
7 UTILITZA LES TIC.
• Consulta www.acnur.org/t3. Clica a «El ACNUR» i «Historia
del ACNUR», i fes una redacció on expliquis què és
l’ACNUR, quan es va crear i amb quin objectiu. Afegeix-hi
altres dades d’aquesta organització que et semblin
importants i comenta la tasca que fa en algun conflicte
concret. Al seu web ho expliquen.
• Llegeix l’article Rigor i reflexió per tractar sobre
la immigració. https://catalunyadevreporter.wordpress.
com/2014/09/08/rigor-i-reflexio-per-tractar-sobre-la-
immigracio/. Reflexiona i contesta les preguntes:
– Què pensa el periodista Carles Solà sobre l’ús
de la paraula il·legal en relació amb la immigració?
– Quines paraules utilitzen els mitjans de comunicació per
esmentar fets relacionats amb la immigració? Aquestes
paraules tenen un sentit positiu o negatiu? Raona
la resposta.
– Què proposa el periodista per informar sobre
la immigració i tractar-la amb rigor i reflexió?
 Els fluxos migratoris  10

DESCOBREIX

La fugida de cervells
L’expressió fugida de cervells fa referència al
desplaçament de persones amb un nivell educatiu
elevat d’un país a un altre, generalment per
aconseguir condicions de vida i salarials més bones.
Anomenem guany de cervells quan ens referim al
país que rep personal altament qualificat.
La fugida de cervells té conseqüències diverses:
• Als països emissors els efectes són negatius si
la persona que emigra no hi torna mai, ja que el país
s’ha gastat una quantitat important de diners en EUA Països Baixos
la seva formació i la despesa no comporta cap 2013 2013
2012 2012
benefici per a aquest estat. Si la persona torna 2011 2011
després d’una estada d’uns quants anys 2010 2010

a l’estranger, els efectes poden ser positius, 2009

0 25 000 50 000 75 000 100 000
2009
0 1 000 2 000 3 000 4 000
perquè aquesta persona tindrà més coneixements
Alemanya França
i experiència acumulats durant el període d’estada 2013 2013

en altres països. 2012 2012

2011 2011
• Per als països d’acollida de «cervells» els efectes 2010 2010

són sempre molt positius, ja que poden disposar 2009 2009

0 10 000 20 000 30 000 40 000 0 10 000 20 000 30 000 40 000
de persones altament qualificades i especialitzades
Itàlia Regne Unit
sense haver hagut d’invertir diners en la seva 2013 2013
formació. 2012 2012
2011 2011
Els Estats Units són la destinació principal de la 2010 2010

fugida de cervells. 2009 2009

0 1 000 2 000 3 000 4 000 0 5 000 10 000 15 000 20 000

Suïssa Països escandinaus

2013 2013
2012 2012
2011 2011
2010 2010
2009 2009
0 5 000 10 000 15 000 20 000 0 1 000 2 000 3 000 4 000

14. 
JOVES ESPANYOLS RESIDENTS A L’ESTRANGER
2006-2013

8 INTERPRETA EL TEXT I ELS GRÀFICS.

• Per què és un problema la fugida
de cervells per als països en vies
de desenvolupament?
• Per què succeeix?
• En quin cas pot resultar positiu?
• Quins països reben més joves
espanyols?
• Per què creus que Alemanya és un gran
receptor de cervells?
• I per què els EUA són la principal
13.  La Gran Bretanya, Filipines, l’Índia i Mèxic són
destinació de la fugida de cervells?
els principals «exportadors de cervells».

229
 6 Les migracions a Espanya

Les migracions externes

Des del final del segle xix es van intensificar les
migracions d’espanyols a països estrangers. Eren
persones que volien sortir de la pobresa. S’hi van
sumar els refugiats polítics de la Guerra Civil es-
panyola (1936-1939) i del règim dictatorial del ge-
neral Franco (1939-1975). Fins al primer terç del
segle xx els emigrants s’establien a l’Amèrica
15.  Emigrants espanyols
Central i del Sud (sobretot a Cuba i l’Argentina) i,
esperant el tren.
en menys quantitat, al nord de l’Àfrica (Algèria).
En milers de persones
A partir de 1950, uns quants països europeus (Ale-
600 manya, Suïssa i França) es van convertir en les
400 destinacions preferents. El 1973 gairebé 2 milions
200
d’espanyols vivien a l’estranger (15).
0 La crisi econòmica de 1973 va comportar la fi
-200 d’aquesta intensa emigració. Es va reduir el nom-
-400
bre de llocs de treball als països que fins llavors ha-
2009 2010 2011 2012 2013
vien acollit els immigrants espanyols i molts fins i
Immigració Emigració Saldo
tot van haver de tornar a Espanya.
16.  MIGRACIONS EXTERNES D’ESPANYA A partir de l’any 2008, i per efecte de la crisi econò-
mica, es va produir una nova onada d’emigració
Taxa de migració neta (1905-2013)
dirigida principalment a països de la Unió Euro-
En ‰ pea, en menor quantitat també als Estats Units i a
10
Taxa positiva
alguns països de Sud-amèrica. Els que marxen
Taxa negativa són, en molts casos, treballadors molt qualificats
5
que volen millorar professionalment (16).
0
La immigració exterior
-5
A partir de la darrera dècada del segle passat la
immigració va experimentar un important
-10
creixement a Espanya, comparativament més que
19 5

19 0
19 5
19 0
19 5
19 0
85

19 0
20 5
20 0
20 5
2010
19 0

19 0
19 5
20

19 5
19 0
19 5
19 0
19 5
19 0
55

13
0

6
6
7
7
8

9
9
0
0
0

1
1

2
3
3
4
4
5

19

19
19

19

no pas en cap altre país comunitari. L’any 2000 tan

sols l’1  % de la població espanyola era estrangera;
17. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DELS MOVIMENTS
MIGRATORIS A ESPANYA
cinc anys més tard ho era el 9  % (17). Més de la mei-
tat dels immigrants procedeixen de l’Amèrica del
Sud, sobretot de l’Equador, i del Marroc. La majo-
9 INTERPRETA ELS GRÀFICS. ria són joves amb poca qualificació que treballen en
•  En quin moment la taxa de migració neta l’agricultura, l’hostaleria, la construcció i el
ha estat positiva? servei domèstic.
•  D’acord amb els gràfics, consideres   També arriben immigrants d’altres països de la
que Espanya és un país d’emigració   Unió Europea, sobretot joves de l’est que volen mi-
o d’immigració?
llorar la seva situació econòmica. També hi ha molts
•  Com han evolucionat l’emigració i   jubilats de països occidentals atrets pel bon clima
la immigració entre els anys 2009 i 2013?
de les costes espanyoles i per unes condicions de
vida més econòmiques que als seus llocs d’origen.

230
 Europa: 2.288.091
Romania: 715.034
cercle polar àrtic Regne Unit: 321.139

Àsia: 346.248
Xina: 160.457
Pakistan: 63.947

tròpic de Càncer

Oceania: 2.750
equador

Amèrica: 1.395.892
tròpic de Capricorn Equador: 452.392
Colòmbia: 365.996

meridià de Greenwich
Àfrica: 1.039.150
Marroc: 740.097
escala Algèria: 57.960
0 1.740

quilòmetres Font: INE. 2013.

18.  LLOC DE PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT

A ESPANYA 10 INTERPRETA EL MAPA.
• Ordena de més a menys
La distribució de la població estrangera
els noms dels països
L’any 2014, més del 10  % de la població que vivia a Espanya que aporten més immigrants
era estrangera (18). Aquesta població es reparteix de manera a Espanya.
desigual pel territori. 508737_06_p136_Extranjeros_mundi_GEODOS
• Quin és el continent que
Les comunitats autònomes amb una proporció més alta d’es- aporta un nombre més gran
trangers són les Illes Balears (18,3  %), la Regió de Múrcia d’immigrants a Espanya?
(14,7  %) i la Comunitat Valenciana (14,7  %). A l’altre extrem se • Quina diferència establiries
situa Extremadura, on la població estrangera tan sols repre- entre la immigració romanesa
senta el 3,4 % del total. i la que prové del Regne Unit?
Entre els motius d’aquesta distribució destaca que els territo- • Quin és el país africà que
ris costaners ofereixen ofertes en l’hostaleria i l’agricultura aporta més immigració
a les persones que venen per trobar una feina. a l’Estat espanyol?
• Quina és la procedència
D’altra banda, la població europea amb un poder adquisitiu alt
dels immigrants asiàtics?
es trasllada a aquestes zones d’Espanya perquè hi ha un clima
• D’on provenen
agradable i tenen bons serveis (sanitaris, de transport...).
els immigrants
sud-americans?

CLAUS PER ESTUDIAR 11 UTILITZA LES TIC.

• Per aprofundir en les
• Com han estat les migracions exteriors dels espanyols durant
característiques de
el segle XX? I actualment com és l’emigració exterior?
la migració, redacta un
• En quin moment es comença a produir l’arribada massiva
informe breu sobre l’edat
d’immigració estrangera?
i el sexe dels immigrants.
• Per què l’arribada d’immigrants es torna molt menys significativa Entra al web de l’Institut
a partir de 2009? Nacional d’Estadística,
• Quines són les destinacions principals de la immigració al territori http://www.ine.es, clica a
de l’Estat? Demografia i població; a
• En quins sectors productius treballen els immigrants? continuació, Fenòmens
Pensa. Per què creus que una persona decideix emigrar? Diries que demogràfics,
és fàcil prendre aquesta decisió? Raona la resposta. i després, Migracions.

231
7 Catalunya, una societat d’immigració

Una de les característiques de la demografia cata-

En milions d’habitants
7,0 lana al llarg del segle xx ha estat la immigració.
6,5 Fins als anys setanta, Catalunya es va nodrir d’im-
6,0 migrants procedents d’altres llocs de l’Estat espa-
5,5 nyol, com ara Múrcia, Andalusia, Extremadu-
5,0
ra, Galícia, etc.
4,5
4,0 L’any 1970, el 37,7  % dels residents al Principat no
3,5 havia nascut a Catalunya. Aquesta proporció és
3,0 la màxima observada al llarg de tot el segle xx.
2,5 Cal tenir en compte que una part important del
2,0
62,3  % d’habitants nascuts a Catalunya estava
1,5
constituïda per fills d’immigrants, tant antics
1,0
0,5
com vinguts més recentment.
0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Per regions, els immigrants andalusos eren els
Població estrangera Població autòctona
més nombrosos amb diferència (16,5  % del con-
Font: Idescat
junt de la població catalana). Si bé els que prove-
19. 
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AUTÒCTONA I DE LA nien de les zones tradicionals d’emigració com
POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA, 2000-2009 ara l’Aragó (3,4  %), Múrcia (2,7  %) i el País Va-
lencià (2,2  %) encara eren importants, havien per-
dut el pes que havien tingut durant la primera
Oceania 694 Oceania 0,06 % part del segle xx, mentre que augmentaven els
Resta d’Europa 60.407 Resta d’Europa 5,55 %
contingents arribats d’Extremadura (2,9    %) i de
Àsia 140.244 Àsia 12,88 % Castella i Lleó (6,1  %). A mitjan anys setanta,
però, els fluxos migratoris procedents d’altres
llocs de l’Estat es van interrompre.
Unió Europea 289.723 Unió Europea 26,6 %

Les noves immigracions exteriors

Des de la darrera dècada del segle passat, els flu-
xos migratoris s’han reactivat. Aquest cop els im-
Amèrica 26,74 %
Amèrica 291.277
migrants provenen majoritàriament de l’Àfrica, de
l’Amèrica Llatina, de l’est d’Europa i de l’Àsia.
Catalunya, amb el 20  % del total, ha esdevingut una
Àfrica 28,17 %
de les comunitats dins l’Estat espanyol amb un
Àfrica 306.825
percentatge més alt d’immigrants (19). Aquest
fet és molt important, ja que incideix directament
Font: Idescat
en l’economia, i té, al mateix temps, conseqüènci-
es demogràfiques, socials i culturals. Cal consi-
20. RESIDENTS ESTRANGERS A CATALUNYA L’ANY 2014
derar que en un període de temps relativament
curt, entre els anys 2000 i 2009, la població estran-
gera va passar de 181.590 (el 2,9  % de la població
12 INTERPRETA ELS GRÀFICS. catalana) a 1.184.192 residents (el 16  %) (20). També
• Com es produeix el creixement s’ha de tenir en compte que, per efectes de la crisi,
de la població catalana en el període la població estrangera disminueix per l’alenti-
2000-2009? Raona la resposta. ment de les arribades i el retorn de persones,
• Quines són les procedències principals en part compensades pel reagrupament familiar i
dels immigrants estrangers a Catalunya? les nacionalitzacions. Actualment els estrangers
representen el 14,5  % de la població catalana.

232
 Els fluxos migratoris  10

13 INTERPRETA EL MAPA.
Vall
d’Aran
Pallars • Quines són
Alta Sobirà les comarques que
Ribagorça
Cerdanya Alt concentren un nombre
Ripollès Empordà
Alt més alt d’estrangers?
Urgell Garrotxa
Pallars Pla de • Quines comarques tenen
Jussà Berguedà l’Estany
menys presència
Gironès Baix
Solsonès Osona Empordà de població estrangera?
Noguera Selva
Moianès 14 UTILITZA LES TIC.
Segarra Bages Vallès
Pla
Oriental • Cerca informació sobre
Segrià Urgell Vallès Maresme
d’Urgell Anoia
Occidental la població estrangera
Conca de
Barcelonès a la teva comarca al web
Garrigues Barberà Alt
Alt Penedès Baix de l’Institut d’Estadística
Llobregat
Camp Baix de Catalunya: http://
Priorat Penedès Garraf

Ribera Baix www.idescat.cat/

Tarragonès
Terra d’Ebre Camp Població estrangera poblacioestrangera.
Alta (en %)
mar Entre el 8 i l’11,5
Redacta un informe breu
Baix
Entre l’11,5 i el 14,5
indicant el nombre
Ebre Mediterrani
Entre el 14,5 i el 18,5
de residents, els grups
Montsià Més del 18,5
d’edat i sexe
i la procedència.

21. 
POBLACIÓ ESTRANGERA PER COMARQUES

D’on venen i com es distribueixen

En conjunt, la major part dels estrangers residents provenen de la
Unió Europea. Per nacionalitats, la comunitat marroquina era,
l’any 2014, la més nombrosa (226.818 persones) i equivalia a la
cinquena part del total (20,8  %), seguida de la població romanesa
(98.239), amb una representació del 9%, de la població xinesa
(49.773), de la italiana (48.857), la pakistanesa (44.449), la bolivi- CLAUS PER ESTUDIAR
ana (42.039) i l’equatoriana (41.834). El perfil mitjà de l’estranger
és el d’una persona jove, el grup d’edat més nombrós està entre • Per què es diu que
la demografia catalana
els 25 i els 40 anys, i majoritàriament de sexe masculí, tot i que
s’ha caracteritzat
també ha augmentat la proporció de dones i nens. En general, la per la immigració?
població estrangera fa tot tipus de feines, especialment aquelles
• D’on procedia la immigració
que no requereixen una gran especialització. La construcció, el anterior a 1970?
servei domèstic, les feines agrícoles i el transport donen feina • Quan comença el creixement
a la major part d’aquests immigrants. fort de la població estrangera
Quant a la distribució, la majoria es concentra a les grans àrees a Catalunya?
urbanes, especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana. En • Quines són les ocupacions
algunes comarques representen un percentatge significatiu de la principals dels immigrants
població. Les comarques amb més presència de població estran- estrangers?

gera el 2014 eren l’Alt Empordà (amb el 26,6  % d’habitants es- Pensa. La gran majoria
d’immigrants es concentren
trangers), la Segarra (24,7%), el Baix Empordà (19,8  %), la Sel-
a Barcelona i l’àrea
va i el Gironès (19,7  %). Alguns municipis concentren un alt
metropolitana. Per què diries
percentatge d’estrangers, entre els quals destaquen Guissona que passa això?
(49,1  %), Castelló d’Empúries (48  %) i Salt (40  %) (21).

233
 ACTIVITATS FINALS

15 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia la taula i completa-la.

LES MIGRACIONS

CLASSIFICACIÓ TIPUS DEFINICIÓ

• Temporals:
Per la durada
• Definitives:

• Interiors:
Per l’espai
•  Internacionals o exteriors:

• Voluntàries:
Pel caràcter
• Forçades:

• Econòmiques:
• Socials:

Per les causes • Polítiques:

(factors) • Religioses:
• Catastròfiques:
• Familiars:

•  Països desenvolupats:
Per la destinació
•  Països en vies de desenvolupament:

Conceptes 19 Observa el gràfic i respon les preguntes.

16 Pensa i respon. Homes Dones
90 i +
•  Què s’entén per èxode rural? 85-90
80-84
75-79
•  De quin tipus de migracions es tractaria normalment? 70-74
65-69
• Què són les migracions interregionals? Per què solen 60-64
ser les més importants en continents com l’Àsia? 55-59
50-54
45-49
• Què comporten les migracions per a la demografia 40-44
dels països emissors? 35-39
30-34
25-29
• Què suposen les migracions per a l’economia 20-24
dels països receptors? 15-19
10-14
5-9
17 Defineix 0-4
els conceptes següents: 2 1,5 1 0,5 0 En % 0 0,5 1 1,5 2

•  País emissor:
22.  ESTRUCTURA D’EDAT I SEXE DE LA POBLACIÓ
•  País receptor:
ESTRANGERA A CATALUNYA
• Emigrant:
• Immigrant: • Quin és el grup d’edat majoritari entre la població
•  Flux migratori: immigrant a Catalunya?
•  Immigració il·legal: • Dins d’aquest grup, són majoritaris els homes
o les dones?
•  Asil polític:
• Com pots explicar que el grup de més de 55 anys sigui
18 Fes una redacció breu explicant com han estat tan poc nombrós?
els moviments migratoris a Espanya des de l’inici • Com és el grup de 0 a 15 anys? Per què la proporció
del segle XX fins a l’actualitat. entre homes i dones és més equilibrada?

234

20 Comenta el gràfic i respon les preguntes:
Habitants estrangers empadronats
1.300.000
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Font: CERES
23. 
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA
A CATALUNYA
COMPROMESOS
La protecció dels nens immigrants
El Fons de les Nacions Unides per a la Infantesa (UNICEF)
ha fet una crida perquè els drets i el benestar dels nens
immigrants siguin al cor de la nova política europea, a tan
sols un dia perquè la Unió Europea presenti la seva nova agenda
sobre immigració.
La quantitat de persones que perden la vida quan volen
arribar a l’altra banda del mar Mediterrani és cinquanta vegades
més gran que durant el mateix període de l’any passat. Amb
l’augment de les temperatures, aquesta situació només
empitjorarà; per això, l’agència de l’ONU ha denunciat que
el nombre de nens que iniciaran aquest perillós viatge també
pujarà. Fins i tot els que aconsegueixin arribar a les costes
europees poden quedar privats de l’atenció urgent que
necessiten, ha assenyalat la UNICEF.
Tot i això, el risc més gran és el que afronten els nens que
viatgen sols. Segons l’Organització Internacional per a les
Migracions (OIM), de les 170.000 persones que van arribar per
mar a Itàlia des de Líbia l’any passat, més de 13.000 eren infants
que viatjaven sense un acompanyant adult.
Els últims informes indiquen que contrabandistes i persones que
trafiquen amb nens treuen profit d’una situació ja desesperada
per si sola, perquè s’aprofiten dels infants que demanen asil
i posteriorment sol·liciten als pares importants quantitats
de diners per alliberar-los.
La UE és una comunitat política de dret constituïda en règim sui
generis d’organització internacional nascuda per propiciar i
21 EXPRESSIÓ ESCRITA. Llegeix l’article i respon:
• Què és la UNICEF? Amb quina institució
internacional està relacionada? Quina és la seva
missió?
• Quina és la situació dels nens immigrants que
descriu?
• Quins són els perills que amenacen aquests nens?
Els fluxos migratoris  10
• Per què s’interromp l’intens ritme de creixement
l’any 2009?
• Com queda la població d’estrangers a Catalunya?
• Per què penses que es produeix un lleuger descens
del nombre d’immigrants a partir del 2011?
24.  Nen que viatjava d’amagat dins una maleta.
Els pares van arriscar la vida de l’infant perquè no
se’n volien separar, encara que no tenien permís
per portar-lo al país d’acollida.
acollir la integració i el govern en comú dels estats i els pobles
d’Europa.
Els infants queden tot sovint atrapats en els buits de les lleis,
les polítiques i les pràctiques del marc de protecció comú
dels Vint-i-vuit, i moltes vegades troben dificultats per accedir
a la justícia, l’educació i els serveis mèdics. En aquest sentit,
la UNICEF ha denunciat que sovint són detinguts i deportats,
de vegades a través d’expulsions en massa.
Mesures per a la protecció
L’agència ha assenyalat que la nova agenda que la Unió Europea
donarà a conèixer dimecres vinent ha d’incloure un seguit de
mesures indispensables per garantir la seguretat i la protecció
dels nens immigrants. En aquest sentit, ha instat els Vint-i-vuit
a reconèixer i tractar aquests nens sota la Convenció sobre
els Drets del Nen de les Nacions Unides, i a aplicar les polítiques
vigents per impedir que els infants siguin víctimes d’abusos.
La UNICEF també ha puntualitzat la necessitat d’adoptar mesures
a escala comunitària per augmentar els nivells de protecció,
a més de prohibir l’entrada de nens en centres de detenció.
Finalment, acaba manifestant que els menors han de rebre
un tracte i un accés als serveis que siguin consistents i iguals,
independentment de la seva nacionalitat, posició o raça.
UNICEF (Article adaptat).
Font: http://noticiasbit.com/internacionales/unicef-exige-a-la-ue-que-ponga-a-los-
ninos-inmigrantes-en-su-nueva-agenda/
• Quines mesures demana la UNICEF
per protegir-los?
22 EXPRESSIÓ ORAL. Discutiu a classe aquesta
problemàtica expressada a l’article i proposeu
polítiques de solidaritat en la línia que demana
la UNICEF. Penseu que es poden fer més
coses?
235
 COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Fer un esquema sobre les migracions

Un esquema és un resum
que expressa de manera gràfica
i ordenada les idees principals
d’un text. Ha de ser breu, senzill i clar,
de manera que, amb un cop de vista
ràpid, es puguin identificar les idees
més importants i com es relacionen
entre elles.
Per fer un esquema has de tenir en compte els aspectes següents:
•  Llegeix amb atenció el text; identifica-hi les idees principals
i les secundàries i subratlla-les.
•  L’esquema pot presentar diferents formes, però, en qualsevol cas, només
has d’escriure les paraules clau del text o frases molt curtes. Has de
deixar clara la jerarquia entre els elements o les idees. Per fer-ho, utilitza
números, lletres, punts, guions, fletxes, claus, tipus de lletra diferents...

23 Elabora un esquema sobre les migracions: 24 Amb les paraules de l’esquema de l’exercici anterior,
•  Llegeix les pàgines 220, 221 i 226 d’aquesta unitat. fer un esquema amb claus com aquest exemple:

•  Identifica-hi les idees principals i les secundàries  

i subratlla-les. •  Guerra o persecució per motius
polítics, ètnics o religiosos.
•  Elabora l’esquema: •  Causes
•  Estudis
•  …
MIGRACIONS
Causes o motius •  …
•  Pel caràcter
•  Econòmiques: índex d’atur molt elevat, salari baix... •  …
Les migracions

•  Socials
•  … •  …
•  Tipus •  Per la durada
•  …
•  …
•  …
•  Per l’espai •  …
Tipus on passen •  …
•  Per la durada - Temporals
•  … •  …
•  Positius
•  … •  …
•  Efectes

Característiques •  …

•  Emigren persones joves...

•  …
•  …

Conseqüències o efectes
•  Demogràfiques: Origen: envelliment de la població
•  Destinació: rejoveniment...
•  …
•  …
•  …
•  …

25.  Nens treballant amb l’ordinador a l’escola.

236
 Els fluxos migratoris  10

RESOL UN CAS PRÀCTIC. La visió de les migracions als mitjans de comunicació

Com altres estats del sud d’Europa, Espanya rep un contingent important d’immigració que prové de l’Àfrica.
Una part d’aquesta població, especialment la que és subsahariana, és originària de països amb greus
problemes econòmics i polítics. Normalment travessen centenars de quilòmetres per arribar a alguna zona
de la frontera sud d’Espanya, on intenten entrar de manera il·legal, moltes vegades transportats per xarxes
delictives i impulsats per la desesperació. La premsa sol publicar sovint notícies sobre aquests fets.

El bot de joguina per passar l’estret

L’anomenada ruta de l’estret, la que permet el salt
a la península Ibèrica des del nord de l’Àfrica, porta camí
de duplicar com a mínim el nombre d’immigrants en
situació irregular de l’any passat. Les causes de l’increment
són, sobretot, la inestabilitat d’alguns països subsaharians,
com Mali i Guinea Conakry, i l’actitud de les màfies locals
del tràfic de persones que busquen nous sistemes de
transport, com els bots pneumàtics de baix cost. Malgrat
tot, des de les ONG prefereixen parlar de degoteig
permanent i el fenomen està lluny de tenir les dimensions 26.  Immigrants amb pasteres a l’estret de Gibraltar.
que va tenir fa set o vuit anys en aquesta mateixa zona de Salvament Marítim per ser rescatats. L’any passat,
o del que té actualment a Lampedusa. El bon temps d’aquest segons dades de l’Associació pro Drets Humans
mes d’octubre ha propiciat l’arribada durant uns quants d’Andalusia (APDHA), el 69,3  % de les entrades detectades
dies seguits de petites barques pneumàtiques, guiades van ser pasteres de fusta i llanxes pneumàtiques tipus
a rem, de les que s’utilitzen com a element lúdic Zodiac, però hi va haver un 15,3  % que van creuar l’estret
a les platges, o de pasteres. En els dos casos el nombre en bots inflables. Fins a un 1,05  % van arribar nedant.
de persones oscil·la entre les set i les quinze. La majoria Una altra de les vies d’entrada va ser saltar les tanques
recorren la distància més curta entre Punta Cires, al nord de Ceuta i Melilla (l’11,8  %), i l’1,34  % ho van fer amagats
del Marroc, i la costa de Tarifa, que és d’uns catorze en cotxes, ocults en dobles fons, o com a polissons en
quilòmetres. Poc importa que els detectin, ja que sovint vaixells de càrrega o amagats als ferris.
són ells mateixos els que fan senyals i alerten els serveis La Vanguardia, 19 d’octubre de 2013 (Article adaptat).

25 Analitza la situació. • Analitza com es dona la informació: temps que dura

Què s’entén per ruta de l’estret?
• La població que el travessa augmenta
o disminueix?
• D’on provenen les persones que intenten
creuar l’estret?
• Què succeeix als països d’origen?
• Per on creuen i amb quins mitjans ho fan?
• Quin perill representa per a les persones
27 Reflexiona sobre l’emigració il·legal.
fer-ho amb aquests mitjans?
26 Organitza una setmana de treball sobre el tema
de les immigracions a l’Estat espanyol.
• Amb antelació, tria diversos programes
de la televisió que donin informació sobre
el tema, per exemple els telenotícies, els debats
i els reportatges.
• Anota les dades que et semblin interessants.
l’emissió, si s’afirmen coses sense aportar dades,
si es parla només sota un punt de vista o si hi ha
punts de vista diferents.
• Anàlisi.
a) Visió que es dona: positiva o negativa,
tranquil·litzadora o alarmista.
b) Si aporta prou dades o només es donen
les impressions periodístiques.
• Per grups organitzeu a classe un debat sobre
la immigració il·legal des del nord de l’Àfrica.
• Quines mesures penseu que serien efectives
per reconduir aquest fenomen? N’hi hauria prou
amb la vigilància? Seria més efectiu possibilitar que
els immigrants ho fessin de manera legal? S’haurien
de donar més ajuts als països d’origen perquè la gent
no hagués d’emigrar?

237
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. L
 es quotes per països solucionen el problema de la migració
pel Mediterrani?

SUÈCIA
FINLÀNDIA
NORUEGA
Rutes principals
C

m ar de migració
T I

REGNE del il·legal

N or d
UNIT
N
L À

ALEMANYA
AT

FRANÇA
m ar Negre
E À

IT

ESPANYA
À
O C

LI
A

Sardenya GRÈCIA

Sicília
illes TUNIS
m ar Mediterrani
Canàries
MARROC ALGÈRIA
EGIPTE
LÍBIA

27.  RUTES DE MIGRACIÓ IL·LEGAL 28.  Immigrants a Lampedusa esperen per pujar a 29.  Seu de la Comissió
un vaixell que els transporti a Sicília. Europea a Brussel·les.

Per primera vegada en la història de la Unió, la Comissió
Europea va activar ahir l’article 78.3 del tractat per decretar
l’estat d’emergència migratòria i va proposar la recol·locació
solidària –però obligatòria– de 40.000 demandants d’asil
procedents de Síria i Eritrea durant els propers dos anys.
El mecanisme d’emergència s’aplicaria a les persones «en
clara necessitat de protecció internacional» que arribin a Itàlia
i Grècia, els països més afectats ara per l’augment del flux de
persones que arriben de l’Àfrica, encara que els podria ampliar
a altres països si la situació canvia. Només es beneficiarien del
programa les nacionalitats amb un 75   % de possibilitats que
la seva sol·licitud d’asil sigui atesa, cosa que ara mateix el limita
a sirians i eritreus. La xifra de 40.000 representa el 40   % del total
de demandants d’asil que l’any passat va acceptar la UE. «Una
xifra inferior no hauria ajudat Itàlia ni Grècia. Una xifra més alta
no seria acceptada per la resta de països.» Brussel·les proposa
redistribuir els demandants d’asil segons quatre criteris, amb
diferent pes cadascun: població (40   %), riquesa nacional (40   %),
esforç passat en acollida d’estrangers (10%) i nivell d’atur (10   %).
La proposta preveu que Espanya es faci càrrec del 10,72   % dels
demandants d’asil del sistema d’emergència. En concret, 2.573
dels que arribin a Itàlia i 1.715 dels que arribin a Grècia; 4.288 als
quals caldria afegir 1.549 dels 20.000 als quals en el futur
s’ofereixi asil en origen, en el cas que els governs aprovin la
proposta de fer permanent aquest sistema per a 20.000
persones cada any (en una primera fase la participació seria
voluntària). En total, 5.297 persones en els propers dos anys.
La Vanguardia, 28 de maig de 2015 (Adaptat).

28 ANALITZA EL TEXT. • Com arriben els immigrants? Quins mitjans fan servir?
Quins riscos afronten?
•  Quina disposició ha activat la Unió Europea?
• D’on són? Quanta gent es troba aproximadament
•  D’on procedeixen els immigrants afectats
en aquesta situació?
per la disposició?
• De quines catàstrofes fugen, per exemple,
•  Què entens per estat d’emergència migratòria?
els que provenen de Síria o Eritrea?
•  A quin percentatge del total d’immigrants en aquesta
• Com se’ls acull quan arriben a Grècia o a Itàlia?
situació afecta la mesura?
De quins mitjans es disposa per atendre’ls?
•  Quins criteris segueix la Unió Europea per assignar
• Com reaccionen la resta de països europeus?
les quotes d’immigrants a cada país?
• Per què la Unió Europea estableix quotes?
•  Quants immigrants ha d’acollir Espanya?
30 REFLEXIONA.
29 APRENENTATGE COOPERATIU. Feu diversos grups
a classe i que cadascun se centri a estudiar • Què soluciona el repartiment de l’acollida per quotes?
les característiques i els problemes de les immigracions • El fet de donar asil a una part de la migració solucionarà
massives al sud d’Europa. Podeu investigar utilitzant el problema definitivament?
la premsa, Internet, el web de la Unió Europea, etc.
• Quines mesures proposaries per intentar reduir
Elaboreu una presentació PowerPoint que inclogui: la immigració massiva?

238
APRENENTATGE COOPERATIU Els fluxos migratoris  10

Anne aquí, Sélima allà: un debat sobre

la migració
El drama de la migració constitueix el tema central d’innombrables obres
literàries, pel·lícules i documentals, que ens conviden a reflexionar sobre
aquesta realitat. Anne aquí, Sélima allà és una d’aquestes obres. Escrita per
Marie Féraud, narra la història de la Sélima, una noia algeriana que viu amb
la seva família en un barri marginal de Marsella, al sud de França.
El dia que comença les classes al liceu (institut), la Sélima decideix canviar
el seu nom pel d’Anne per ocultar així la seva condició d’immigrant. Tot i això,
un viatge que fa a Algèria a la recerca de les seves arrels l’ajuda a obrir els ulls
a la realitat que l’envolta.
A continuació podeu llegir alguns fragments de la novel·la.

31 En grups de tres, comenteu

la lectura i contesteu
El dia que començava el liceu vaig decidir dir-me Anne.
les preguntes següents:
Aquell dia vaig matar la Sélima. La Martine, que repetia curs, va venir
•  Per què la Sélima adopta
a asseure’s al meu costat perquè jo semblava formal i ella no tenia ganes
un nom francès? Penseu que
de repetir, una altra vegada, l’any següent. De seguida em va preguntar:
aquest fet elimina les diferències
–I tu, com et dius? amb els companys de classe?
–Anne. Anne Jelloud –vaig contestar, i no recordo haver dubtat •  Com és la Sélima com
ni un instant. a estudiant? Descriviu-la.
Mentalment vaig repetir «Anne, Anne, Anne...» més d’una dotzena •  Com se sentia la Sélima al barri
de vegades. Estava contenta. Molt, molt contenta. en què residia? I al liceu?
M’havien admès al liceu pels pèls. Gràcies als meus professors del CES •  Quin problema tracta aquesta
Langevin, que s’havien adonat que alumnes com jo no es troben cada dia. novel·la? Coneixeu algun cas
Aquesta classe d’alumnes –bones persones, incondicionals, als quals semblant al de la Sélima?
tenen ficats a la butxaca amb una sola mirada una mica ferma– són els •  Si emigréssiu a un altre país,
que donen sentit a la seva feina. Jo sempre he estat el que els professors què faríeu per sentir-vos
anomenen en les seves reunions una alumna formal. [...] integrats?
Al meu CES de Pierrefont, Sélima formava part del decorat. A l’esbarjo,
32 Feu un debat a classe sobre
també se sentia «Zora, Farah, Mimouch, Larbi, etc.». Però aquí, al liceu,
era com ser un ocell exòtic enmig d’un estol de pardals que es deien la migració: causes,
Jean, Marie-Claire, Eric, Julie...; només amb el meu nom n’hi havia prou conseqüències, sentiments
per fer-me sentir aïllada. I jo el que volia era esborrar la diferència, de les persones (tant des del
desitjava profundament que l’ocell exòtic perdés els colors, desitjava punt de vista d’emigrants com
també tallar-li les ales perquè els altres li fessin una mica de lloc entre d’immigrants), etc.
ells.
Sóc algeriana, nascuda a França. Algèria, per mi, és la meva família ET RECOMANEM
i el barri on visc. Segons els meus pares, vaig néixer el 1960. Però
les dates no encaixen. El 1960, els HLM de Pierrefont encara eren Un llibre:
a les formigoneres. D’altra banda, el 1960, a Marsella no devia existir Santiago HERRÁIZ, Jaque en la red,
l’extraradi, i encara menys la ciutat dormitori de Pierrefont... Recordo que 2005.
saltava dins dels tolls i recordo perfectament el gos que em va mossegar
Una pel·lícula:
quan tenia quatre anys en un lloc que semblava un abocador públic.
Le Havre, dirigida per Aki
A la meva família sempre hi ha hagut el que podríem anomenar una Kaurismäki, 2011.
nebulosa artística al voltant del període anterior als meus cinc anys. Però
durant molt de temps no vaig fer cap mena de pregunta sobre això [...]. Un documental:
La voz del silencio, ACNUR.

239
11 L’espai urbà

SABER
•  La ciutat i l’espai urbà.
•  El procés d’urbanització.
•  Les xarxes urbanes.
ENS FEM PREGUNTES. Existeixen les ciutats
•  Metròpolis i megalòpolis. sostenibles?
•  Els grans reptes urbans.
Oslo és una de les ciutats més riques d’Europa
SABER FER i la més poblada de Noruega. Hi viuen 600.000
•  Analitzar l’espai urbà. habitants, i més d’1,5 milions a l’àrea
•  Analitzar la localització de les ciutats.
metropolitana.
•  Analitzar la transformació de la ciutat La ciutat vol ser una de les capitals més
de Medellín (Colòmbia). sostenibles i respectuoses amb el medi ambient
•  Valorar el creixement   del món. Per aconseguir-ho, plantegen
d’una megaciutat. un creixement econòmic, social i cultural d’acord
•  Analitzar ciutats amb el visor amb la capacitat de la natura per sostenir-lo.
Worldview.
•  Investigar les ciutats espanyoles
patrimoni de la humanitat.

Estació central
NORUEGA
SUÈCIA
FINLÀNDIA
00 km
0 4
Oslo

Jardí
botànic
Universitat

és verda2
Palau Reial Parlament Catedral Una ciutat m
s (307 km ) de
Uns dos terço o estan
54 km ) d’Osl
2
la superfície (4 de
ees protegides
Estació coberts per àr % dels
d’aigua. El 95
bosc i cursos
central
rd a
en un espai ve
ciutadans ten seva.
Ajuntament
metres de casa
menys de 300
Òpera
at:
Fortalesa à la b io diversit
otegir s
d’Akhersus
Oslo pr roduir espècie s verds
in t or
evitarà , crearà corred ntindrà
e s m a
invasor s, lleres, etc.) i
m
500
0
(riu è d isposa.
i blaus ur a ls d e qu
s nat
les àree
 ntaminada
Una ciutat menys co
Una ciutat més neta de les emissions
El 2030 reduirà el 50 %
Elevarà el nivell de neteja de la ciut
at: ivernacle, eliminarà
de gasos amb efecte d’h
reduirà la generació d’es com bra ries , ció de gasoil el 2020
ho les calderes de calefac
descontaminarà els sòls urb ans que txe elèctric.
tge. i fomentarà l’ús del co
necessitin i incrementarà el recicla

Jardí botànic

Òpera

INTERPRETA LA IMATGE COM HO SABEM?

• Llegeix el contingut del web de la BBC: http://
www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/05/
130506_escasez_basura_oslo_ig.shtml. Quin
valor econòmic poden tenir les escombraries?
• Compara la teva localitat amb Oslo. Quines
polítiques municipals et sembla que haurien
d’implantar perquè fos una localitat
sostenible?
• De quina manera practiques tu el reciclatge?
Cada any, la Comissió Europea concedeix el premi
Capital Verda Europea a la ciutat que ha implantat
la millor iniciativa per millorar el medi ambient
i la qualitat de vida de les ciutats. Aquests premis
són, per aquest motiu, un autèntic catàleg de
bones pràctiques i d’exemples útils per a les altres
ciutats.
• Investiga si alguna ciutat catalana ha rebut
aquest guardó i per quin motiu.
 1 La ciutat: funcions i estructura

Què anomenem ciutat

És convenient diferenciar dos conceptes: espai urbà i
ciutat (1).
• L’espai urbà és el territori que té densitats de po-
blació superiors als 150 hab./km2 i en el qual predo-
minen els usos artificials del sòl, com ara els habitat-
ges, les infraestructures de transport, les fàbriques,
els magatzems, les botigues, etc. En un mateix espai
urbà hi pot haver més d’una ciutat.
• La ciutat és un tipus de localitat que es troba a
l’espai urbà i que es diferencia d’altres menes de lo-
Espacio
Espai urbano
urbà
Ciudad
Ciutat
calitats perquè presenta:
Un nombre elevat d’habitants, concentrats en
– 
un espai petit. La xifra varia segons els països; a
Espanya es considera ciutat la població de més de
10.000 habitants.
Un predomini dels usos artificials del sòl. Per
– 
508877_03_p66_a_Valladolid
Universitat
això, tan sols un percentatge molt baix de la po-
blació es dedica a les activitats agràries, i l’espai
ocupat per usos naturals, com ara boscos, acostu-
Centre ma a ser petit.
històric Un estatut administratiu de «ciutat». Aquest
– 
Museu de estatut sol tenir l’origen en la consideració
la Ciència d’aquesta localitat com a ciutat al llarg de la his-
tòria.

Les funcions de la ciutat

Polígon
industrial
1.  Espai urbà i ciutat: Valladolid.
1 INTERPRETA LES IMATGES.
•  Quina entitat ocupa més
superfície, la ciutat o
l’espai urbà?
•  Quins usos del sòl hi ha a
l’espai urbà?
•  Quant d’espai ocupen les
zones verdes de la ciutat?
A les ciutats viuen milers de persones; és per això
que la funció residencial és la més important.
Però, a més, les ciutats concentren una gran part de
les activitats dels sectors secundari i terciari; d’aquesta
manera, compleixen altres funcions:
•  Comercial, tant a escala local com internacional.
•  Industrial, molt important fins fa pocs anys.
•  Politicoadministrativa, orientada a la gestió de la mateixa
ciutat, a través de l’ajuntament, o a la gestió d’espais més
amplis, com la comarca (en el cas de les capitals comarcals),
la regió (les capitals autonòmiques, per exemple), l’estat (la
capital estatal) o fins i tot diversos països (com ara les ciutats
amb institucions de la Unió Europea).
•  Cultural, ja que a les ciutats se situen els centres educatius
especialitzats, les universitats, els museus, els teatres, etc.
•  Turística, quan té atractius naturals, culturals, platges...
•  Religiosa, en el cas de ciutats com Jerusalem o la Meca.

242
 Les societats actuals  12

L’estructura interna de la ciutat

Les funcions no es distribueixen de manera homogènia a l’espai urbà i
podem diferenciar zones segons la seva funció principal:
• Barris residencials, en què predominen els edificis dedicats a ha-
bitatge i els serveis bàsics per als habitants: escoles, centres d’aten-
ció mèdica primària, botigues d’alimentació, etc.
• Àrees comercials, que s’acostumen a situar a la perifèria i a prop
de les vies de comunicació, per beneficiar-se d’un sòl més barat i de
la facilitat dels accessos.
• El centre o CBD (central business district), on es concentren les
seus dels principals bancs i les grans empreses, els comerços més
exclusius, els despatxos d’advocats, assessors, etc., i les institucions 2.  CBD de Kuala Lumpur (Malàisia).
més importants de la ciutat (2).
• Zones dedicades al transport, com les estacions de ferrocarril,
els aeroports, etc. Les zones més importants són aquelles en les
CLAUS PER ESTUDIAR
quals es produeix la connexió entre diferents mitjans de transport.
• Polígons industrials i de serveis, localitzats al llarg de les carre- • Quina diferència hi ha entre
teres que surten de la ciutat o més lluny. espai urbà i ciutat?
• Altres zones; per exemple, les àrees educatives o culturals, com • Què distingeix una ciutat
ara els campus universitaris i les zones en què es concentren els d’un altre tipus de localitat?
museus, o les àrees hospitalàries. • Quines funcions exerceix
A més, a les ciutats europees antigues se solen diferenciar tres zones la ciutat?
segons com han evolucionat al llarg de la història: • Quines zones es poden
• El centre històric o nucli antic. És l’espai que ocupava la ciutat diferenciar en una ciutat
abans del gran creixement urbà que va provocar la revolució indus- europea segons la seva
història?
trial. Acostuma a presentar carrers estrets i irregulars, per causa de
la falta de planificació urbanística. Allotja els monuments històrics Pensa. Quan visitem el centre
principals de la ciutat i constitueix una àrea comercial important. històric d’una ciutat molt antiga,
També s’hi troben nombrosos edificis antics destinats a habitatges, l’estem veient com era quan es
va fundar?
molts dels quals s’han rehabilitat.
• Els barris dels eixamples. Al segle xix van sorgir barris al voltant
d’àmplies avingudes de nova creació poblades d’arbres, els bule-
vards, traçats a partir de la ciutat antiga. Aquests barris que es van
planificar mostren carrers més amplis i distribuïts en quadrícula.
Alguns barris d’aquesta època avui es troben en males condicions per 2 UTILITZA LES TIC.
l’antiguitat de les edificacions i les indústries que van allotjar. Altres Fes servir Google Maps
s’han revalorat perquè han acollit zones de negocis modernes. o Bing Maps per conèixer
• La perifèria o zona suburbana. És l’anell edificat més exterior de el paisatge urbà de
Brasília (Brasil) i contesta:
la ciutat i, en l’actualitat, la zona de creixement. Hi conviuen les àre-
es residencials més recents (construïdes sobretot en les dècades de •  És una ciutat antiga
o recent? Esbrina-ho.
1960 i 1970) amb àrees comercials, polígons industrials, zones enca-
ra sense edificar, etc. •  S’ha desenvolupat de
manera planificada?
En ciutats d’altres continents no es pot establir aquesta zonificació Com ho saps?
perquè la seva història ha estat molt diferent o perquè són ciutats re- •  Hi pots establir una
lativament recents, com les dels països de l’Amèrica del Nord i d’Oce- distribució de zones
ania. La majoria d’aquestes urbs es van crear als segles xix i xx seguint segons les funcions?
un pla urbanístic concret. Tenen com a centre el CBD, i el paisatge està
dominat per gratacels.

243
 SABER-NE MÉS

Central business district (CBD)

Central business district (‘districte central de negocis’) també
anomenat downtown, són termes de la llengua anglesa per
anomenar el pol comercial o financer d’una ciutat.
El tret més característic del CBD és l’accessibilitat, ja que és
la facilitat d’entrar-hi el que dona funcionalitat a un centre
de negocis. La dificultat d’accés pot arribar a provocar un
desplaçament del CBD a una altra zona de la ciutat. És per això
que sovint el CBD està vinculat a nusos de transport (trens
de rodalia, metro, autobusos).
Una altra característica és el comerç de grans magatzems o
el comerç minorista de prestigi o especialitzat, molt diferent
del petit comerç tradicional del nucli antic, que resulta
desplaçat a l’exterior del CBD.
El CBD també atreu les oficines i els edificis emblemàtics
de les grans empreses, dedicades a serveis tradicionals i també
més innovadors de l’economia (activitats @), que utilitzen
el talent com a principal recurs productiu (poden estar 3.  El districte 22@Barcelona.
relacionades amb la recerca, el disseny, l’edició, la cultura,
la gestió de bases de dades o l’activitat multimèdia).
La instal·lació d’aquestes empreses comporta un augment
del preu del sòl i un creixement en vertical de la zona, de
manera que l’aspecte extern més característic del CBD 3 UTILITZA LES TIC. Entra a http://
de les ciutats són els gratacels, que contrasta profundament www.22barcelona.com/
amb l’urbanisme horitzontal que predomina a la resta de la documentacio/22bcn_1T2010_
ciutat. cat.pdf i informa’t sobre 22@
Tots aquests factors provoquen un canvi progressiu de la Barcelona. Després respon
funció residencial i produeixen el desplaçament de l’antiga les preguntes.
població, generalment persones d’edat avançada, cap a altres • On està situat el 22@
zones. Barcelona?
Trobem exemples d’aquests centres de negocis a les principals • Com ha anat canviant l’ús
ciutats del món, on destaca pel seu poder d’influència de l’espai i el paisatge urbà
el Canary Wharf de Londres, el World Trade Center de Nova d’aquesta zona?
York, el districte Shinagawa de Tòquio i La Défense de París. • Anomena algunes empreses
Al nostre país també tenen ubicació aquests districtes, el 22@ i universitats que estan
Barcelona de Barcelona (3) o Cuatro Torres Business Area ubicades en aquest espai urbà.
(CTBA) de Madrid.

4 INTERPRETA EL TEXT.
• Relaciona les dues columnes per obtenir frases certes sobre el CBD:
a) El tret més característic del CBD... 1. ... l’abandonament progressiu de la funció
b) La dificultat d’accés al CBD... residencial.
c) Sovint el CBD està vinculat a... 2. ... o el comerç minorista de prestigi especialitzat.
d) El comerç del CBD són els grans 3. ... un creixement en vertical del CBD.
magatzems... 4. ... nusos de transport (rodalia, metro, autobusos).
e) L’arribada d’empreses implica... 5. ... és l’accessibilitat.
f) La instal·lació d’empreses comporta... 6. ... pot arribar a provocar que es desplaci.

244
 L’espai urbà  11

2 Els agents urbans

Els agents urbans són les persones que viuen i treballen QUALITAT DE VIDA
en un espai urbà i que participen en la creació, la gestió i l’ús
d’aquest espai.
Nivell Econòmic Producció
Els agents urbans poden intervenir en la vida urbana indi- de vida ecològica
vidualment, com a persones físiques, o a través d’enti-
tats, és a dir, com a persones jurídiques; segons els seus
interessos, tenen més o menys representativitat o implicació
Social Ambiental
en activitats urbanes. Entre els agents urbans destaquen per
importància:
Desenvolupament Consciència
•  Els propietaris, que són els que disposen del títol de pro- sostenible ambiental
pietat dels solars, les finques, els pisos, els locals i altres
espais urbans. 4.  Components del desenvolupament sostenible
(UNESCO, 2003).
•  Els promotors immobiliaris, que són els empresaris
que promouen la construcció, la venda i el lloguer d’habi-
tatges, de locals i de naus industrials.
5 INTERPRETA EL GRÀFIC.
•  Els empresaris i els comerciants, que són agents molt
dinàmics, ja que a través dels seus negocis i comerços • Quins components fan falta
generen llocs de treball i contribueixen activament a la perquè hi hagi un
desenvolupament sostenible?
vida econòmica de la comunitat.
•  Els treballadors de serveis públics o privats (sanitaris, 6 UTILITZA LES TIC. Entra a http://
educadors, investigadors, conductors, agents de l’ordre, www.diba.cat/web/xarxasost/
empleats de sectors culturals o administratius, etc.). grupstreball i coneixeràs grups
de treball que creen projectes
•  Tots ells més els altres habitants de l’espai urbà, de mane- per fer pobles i ciutats
ra individual o organitzats en associacions de veïns o sostenibles.
en comunitats de propietaris, poden expressar a les insti- A www.sostenible.cat/ la revista
tucions públiques les seves idees per millorar la gestió de de la xarxa de ciutats i pobles cap
l’espai urbà o el funcionament dels serveis públics. a la sostenibilitat, trobaràs
exemples de pobles i ciutats
Finalment, les institucions i els organismes públics són que gaudeixen d’un urbanisme
els encarregats de legislar i vetllar per l’ús correcte del sòl i un estil de vida sostenibles.
públic i informar els ciutadans dels projectes urbanístics.
La institució principal és l’ajuntament.
Actualment la ciutat i el seu espai urbà estan adquirint un
gran desenvolupament, fet que implica que tots els agents
CLAUS PER ESTUDIAR
urbans tinguin un paper important en la presa de decisions
sobre l’urbanisme.
• Qui són els agents urbans?
Tots els que viuen en àrees urbanes han de col·laborar per • Com poden participar les persones
fer de les ciutats i els espais urbans llocs adequats per a la en la gestió de l’espai urbà?
vida de les persones i, alhora, que siguin sostenibles. S’ha • Quina és la funció dels ajuntaments
de pensar en plans urbanístics que siguin compatibles amb sobre l’espai urbà?
els recursos de què disposa la ciutat, la societat, etc. Amb
Pensa. Les associacions de veïns, com
aquest propòsit es desenvolupen diferents projectes per poden ajudar a millorar els serveis públics
crear models urbans sostenibles que tenen en compte la in- de la ciutat? Posa’n alguns exemples.
tegració social, econòmica i mediambiental (4).

245
 3 L’organització de l’espai urbà
7 UTILITZA LES TIC. Consulta
el sistema d’informació geogràfica
de l’Ajuntament de Bilbao a
http://www.geobilbao.net.
• Fixa’t com la ciutat s’integra
a l’espai urbà.
• Si actives les capes Circulació
i Transport, quina informació
aconsegueixes?
• Quines altres utilitats pots
obtenir d’aquesta eina
informàtica?
CLAUS PER ESTUDIAR
• Defineix: ciutat central, espai periurbà
i àrea rururbana.
• Quines zones configuren l’espai urbà?
• Quin paper té la ciutat central a l’espai
urbà?
• El municipi on vius, a quin espai urbà
està ubicat? Per què?
Pensa. Per què es diu que l’espai urbà es
caracteritza per la mobilitat? Què es mou?
Quins inconvenients planteja això?
5. L’espai urbà de Pisa (Itàlia).
Àrea
Ciutat central i rururbana
espai periurbà
246508877_03_p68_Pisa
L’espai urbà presenta tres zones: la ciutat central, l’espai pe-
riurbà i l’àrea rururbana (5).
La ciutat central
La ciutat central és la localitat principal d’un espai urbà,
l’element organitzador, ja que s’hi concentren la majoria
dels sectors següents:
• Els serveis que utilitza el conjunt d’habitants de l’espai
urbà, com ara hospitals, universitats, comerços especialit-
zats o serveis d’alt nivell (bufets d’advocats, assessories,
etc.).
• Els habitatges de moltes persones que treballen en acti-
vitats econòmiques distribuïdes per aquest espai urbà.
• Les institucions, empreses, etc., on es prenen decisions
que afecten les persones i les activitats que es localitzen en
aquest espai urbà.
L’espai periurbà
L’espai periurbà és una anella àmplia al voltant de la ciutat
central, amb la qual pot formar una àrea metropolitana.
Les localitats de l’espai periurbà tenen ajuntament propi,
però presenten una forta dependència de la ciutat central.
• Part de la població treballa a la ciutat central.
• Els habitants van a la ciutat central per gaudir de serveis
determinats: universitats, hospitals, teatres, etc.
• Acull indústries, magatzems, àrees comercials..., que
depenen de la ciutat central per motius diversos: perquè
allà hi ha la seu de l’empresa, perquè necessiten serveis
tècnics i de manteniment que contracten amb empreses
de la ciutat central o bé perquè produeixen béns i serveis
per als habitants d’aquella ciutat.
L’àrea rururbana
És el territori que envolta l’espai periurbà. Es tracta d’una
zona intermèdia, ja que és rural però és també una zona
d’expansió de població, d’activitats i de maneres de
viure urbanes. En general, s’articula al llarg de les princi-
pals vies de comunicació.
Com a resultat, els habitants tenen una gran mobilitat en
aquest espai urbà, per anar a la feina, accedir a certs serveis,
per tornar al lloc de residència... Igualment, dins d’aquest espai
circulen mercaderies, persones, serveis, etc.
 L’espai urbà  11

La ciutat difusa, un nou model SABER-NE MÉS

Una ciutat difusa és aquella que presenta un espai urbanitzat no
continu ni compacte, sinó que hi ha espais rurals intercalats Conseqüències
entre espais urbans (6). Es tracta d’un model recent de creixe- de la ciutat difusa
ment de la ciutat, en el qual la urbanització es porta a terme a par-
Expandeix els usos
• 
tir de la formació de barris nous a l’àrea rururbana. artificials del sòl, cosa
El desenvolupament d’aquest tipus de ciutat és degut a diversos que dificulta el
factors: manteniment dels espais
naturals.
• El trasllat de determinades activitats empresarials fora de la
ciutat central, a localitats properes. •É
 s un tipus de ciutat
que consumeix més.
• L’intens desenvolupament de les infraestructures de Els habitatges unifamiliars
transport per carretera i la millora de les xarxes de trans- i els blocs de poca altura
port públic. consumeixen més aigua,
calefacció, etc.
• L’augment de les rendes familiars, que permet disposar de
diversos vehicles i residir en zones més allunyades del lloc de • Requereix més
feina o d’estudis, dels serveis més especialitzats... infraestructures
de transport que
• El desenvolupament dels valors que consideren més salu- incrementen encara més
dable la vida als espais rurals en contacte amb la natura. els problemes de
congestió de trànsit.
6.  Creixement difús a la província de Toledo.
• Els ajuntaments necessiten
sistemes de gestió més
Olías del Rey complexos i més
Bargas
infraestructures (xarxa
de distribució d’aigua,
clavegueram...).

Urbanitzacions

Zona industrial

Urbanitzacions

A-42

8 INTERPRETA LA IMATGE.
TO-20 • Explica per què aquesta imatge
representa un creixement urbà
TO-22 difús.
• Busca aquestes localitats
a Google Maps. Quins usos del sòl
identifiques al voltant de zones
Toledo de poblament difús?
Urbanitzacions • Com són les comunicacions entre
la ciutat central i aquestes zones?

247
 SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Analitzar l’espai urbà a partir d’un plànol

Un plànol és una representació esquemàtica d’una localitat sencera

o d’una part. En un plànol es representen a escala la xarxa viària,
els edificis, les zones verdes, les zones no urbanitzades... A la llegenda
figuren els símbols que apareixen al plànol i el seu significat (10).
En una localitat podem observar diferents tipus de plànols:

•  Plànol irregular. Els carrers no segueixen un ordre i els edificis

presenten mides diferents. Aquest plànol indica que
el creixement urbà ha tingut lloc de manera espontània. És propi
del centre de les ciutats antigues (7).
•  Plànol regular. Els carrers acostumen a ser més amplis, el traçat
mostra un ordre geomètric (plànol ortogonal o en quadrícula)
i els edificis presenten similituds en la mida i la forma. Aquest 7.  Barri Gòtic de Barcelona.
plànol indica que el creixement s’ha produït seguint un pla
urbanístic. El podem trobar als eixamples (8).
•  Plànol radiocèntric. Els carrers surten d’un punt central,
normalment una plaça. Altres carrers importants circumval·len
aquest espai central. La disposició dels carrers i els edificis pot
ser regular o irregular. Aquest plànol és característic de
les ciutats d’origen medieval.
Si l’escala del plànol és prou gran, també podem analitzar la trama
urbana, que fa referència a la disposició dels edificis. Si estan molt
junts, com passa en el plànol irregular, parlem de trama tancada;
i si hi ha amplis espais lliures entre els edificis, com en les noves
urbanitzacions de la perifèria, parlem de trama oberta (9).

FES-HO AIXÍ
8.  Eixample de Barcelona.
L’estructura de l’espai urbà

9 • Identifica la ciutat central i les localitats de l’àrea metropolitana

que es veuen al plànol de Barcelona.
• Com són les comunicacions entre la ciutat central i la resta
de l’espai urbà?

L’estructura interna de la ciutat central

10 • Fixa’t en la llegenda. Quins serveis localitzats

a la ciutat central utilitzaran els habitants de l’espai
urbà?
• Identifica’n les funcions: residencial, cultural...
• Quins tipus de plànol reconeixes a la ciutat central?
• A quina zona correspon cadascun?
• Com expliques aquestes diferències en el plànol?
• Observa les fotografies i digues a quina zona
la trama urbana és tancada i a quina és oberta.
9.  Perifèria de Barcelona.

248
 L’espai urbà  11

A-17

B-20

lt
ronda de Da
C-31
Santa Coloma
Nou Barris de Gramenet Badalona

B-20 B-10
E-9
Horta- Guinardó
Sant Adrià de Besòs
parc del
parc Güell Guinardó
Sant Andreu

Sarrià -
Sant Gervasi
Gràcia
Sant Martí
al
or
al
t Lit
D a
de Les Corts Eixample nd
ro
n da
E-9
ro parc de la
Ciutadella

Ciutat Vella
l’Hospitalet
Cornellà de Llobregat
de Llobregat
Sants-Montjuïc
B-10
parc de
Montjuïc
riu A-2
Llob
rega
t port de Barcelona
B-20
oral escala
a Lit 0
rond 0,8
m a r M e d i t e r r a n i quilòmetres

el Prat de Llobregat

Casc històric Hospital Vies de circunval·lació

Eixample Universitat Vies de circulació ràpida
ri u L

Perifèria Teatre Carretera

Ajuntament
lo b

Zones industrials
re

delta del Monuments

ga

Llobregat Eixample Districtes principals

t

Badalona Municipi de l’àrea metropolitana

10.  ESTRUCTURA URBANA DE BARCELONA

508877_03_p73_leyenda_Barcelona
249
4 El procés d’urbanització
En milions d’habitants
7.000

6.000

5.000

El creixement urbà 4.000

3.000
Al començament del segle xx, només el 13  % de la població
2.000
mundial vivia en ciutats. Avui, aquests espais acullen més del
53  % de la població, i s’estima que l’any 2050 aquest percen- 1.000

tatge vorejarà el 70  % (11). 0

1980 1990 2000 2011
Països Països emergents Total
Parlem d’urbanització quan fem referència al procés pel qual desenvolupats i en desenvolupamewnt

l’espai urbà guanya habitants en detriment de la població rural. Font: Banc Mundial. 2011.

El procés d’urbanització va començar als països més desenvo-

11. EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
lupats, però actualment és més intens en els països menys URBANA
desenvolupats.
Durant la primera dècada del segle actual, la població urbana va
créixer el 0,8% en els països més avançats i el 2,8% en els més
CLAUS PER ESTUDIAR
endarrerits. Malgrat tot, els països més desenvolupats continu-
en sent els més urbanitzats.
• Defineix: urbanització, megaciutat
Un altre tret de l’urbanisme és l’augment de les megaciutats, i slum.
que són aglomeracions urbanes de més de 10 milions d’habi-
Pensa. Avui dia, on creix més
tants. El 1975 tan sols n’hi havia cinc; en l’actualitat, superen la
la població urbana? Com ho
vintena, i el 2025 podrien ser més de trenta, la majoria situades explicaries?
en països emergents i en desenvolupament. El Gran Tòquio,
que inclou l’àrea metropolitana, és la megaciutat més poblada
del món, amb més de 30 milions d’habitants (13).
Tot i això, la majoria de la població urbana mundial viu en ciu-
tats mitjanes i petites. SABER FER DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

Els països desenvolupats Analitzar la localització

Els països desenvolupats es van començar a urbanitzar als se- de les ciutats consultant
gles xviii i xix, en general, en paral·lel al procés d’industrialitza- un mapamundi
ció. Per això, avui tenen:
La població es concentra en
• Percentatges de població urbana molt alts, que superen el indrets que presenten condicions
80  % de la població total del país. naturals (relleu, clima...) que
afavoreixen la vida de les
• Xifres de població urbana creixents, però a un ritme més persones i el desenvolupament
baix que el dels països emergents i en desenvolupament. de les activitats econòmiques.
L’augment de la població urbana als països desenvolupats s’ex-
plica per tres factors:
FES-HO AIXÍ
• Les activitats agràries aporten rendes més baixes que les 11 • Quines són les àrees
activitats que es desenvolupen a les ciutats; les ciutats, a més, metropolitanes més grans
presenten una oferta superior de serveis i llocs de treball. del món?
Això fa que continuï emigrant població rural cap a les ciutats. • On es localitzen la majoria,
• La població urbana és més jove que la rural, ja que els emi- a la costa o a l’interior? Quins
factors poden explicar aquesta
grants del camp són sobretot joves en edat de tenir fills.
situació?
• En un món global, les ciutats han refermat el paper de cen- • Quins avantatges presenta
tres econòmics pels quals circulen els béns i els serveis del aquest emplaçament?
mercat mundial.

250
 L’espai urbà  11

Els països emergents i en desenvolupament DESCOBREIX

En aquests països, la població urbana supera el
46  % de la població total. La urbanització hi Els slums
ha començat més tard que als països desenvolu- Cada any, milions
pats, però les xifres de creixement superen de de pagesos
molt les d’aquests països. abandonen
la misèria dels
Aquest fort ritme de creixement és degut a di-
llogarets rurals
versos factors:
i es traslladen
• Les intenses migracions del camp a les a les grans ciutats,
ciutats, a la recerca d’una vida millor (sous on esperen trobar
12. Slum de Kibera,
més alts, més ofertes de treball i de serveis...). alguna oportunitat a Nairobi (Kenya).
per viure millor.
• Com a resultat de les migracions, la població
Una gran part d’aquests immigrants aviat veuen
urbana és més jove que la rural i, per tant,
com les seves esperances desapareixen:
té un creixement natural més alt.
no troben feina o la que troben és molt precària
• Actualment, moltes ciutats d’aquests països i no els queda altre remei que construir-se, amb
acullen activitats econòmiques deslocalitza- materials de rebuig, una barraca en un slum,
des dels països desenvolupats i emergents que són enormes barris plens de barraques, en els
(fàbriques tèxtils, centres d’atenció telefònica, quals no hi ha serveis bàsics, com ara aigua corrent,
etc.). Això ha generat una gran quantitat de clavegueram, línies elèctriques, escoles, etc.
llocs de treball i d’oportunitats. Malgrat
tot, moltes vegades els salaris tan baixos que
reben no els permeten sortir de la misèria i 12 UTILITZA LES TIC. Entra a www.slumstories.
aconseguir un habitatge digne. Per això, els org i exposa a classe un dels episodis que
barris o slums creixen arreu, en països com s’expliquen en aquesta pàgina web. Localitza
l’indret en un mapa.
ara el Brasil, Haití, l’Índia o Nigèria, entre
d’altres.
meridià de Greenwich

13.  LES CIUTATS MÉS

GRANS DEL MÓN

cercle polar àrtic

Tianjin
Lahore
Moscou Seül
Londres 10,9
11
16,7 24,2
14 Pequín Osaka
París
París 19,9 Kobe
Chicago 10
11,2
Istanbul 17,8
10 Nova York Estambul Teherán Nova Delhi Calcuta
12 14 10 15,8 Tòquio
Los Angeles 21,8 25,3
Dacca 39,4
17,3 Xangai
el Caire Teheran 16,7
tròpic de Càncer 29,5
16,4 13,4 Shenzhen
Guangzhou
Karatxi 10
Ciutat de Mèxic 32,6
23,2 Shenzhen
22,2 Bangkok Manila 12,1
Lagos
Bombai
Madrás 14,9 22,5
16 22,610
equador Lagos
13,5
Kinshasa Jakarta
17 27
Ârees metropolitanes Rio de Janeiro
(en milions d’habitants) 12
tròpic
Río de de Capricorn
Janeiro
13
Més de 30 milions São Paulo
21,7
Buenos Aires
De 30 a 20 milions 15,7
escala
0 1.600
De 20 a 10 milions
quilòmetres
Menys de 10 milions

508877_03_p73_a_leyenda_areas_metropolitanas
251
 5 La xarxa urbana mundial

Les ciutats dinamitzen l’economia de les regions

Les ciutats es relacionen entre elles i formen una xarxa urbana
mundial que organitza en gran manera la vida del nostre planeta.
• Les xarxes de transport connecten de manera eficient les ciu-
Anchorage
Londres Estocolm tats, entre elles i amb el seu entorn rural. Tot i això, les comunica-
París
Pequín San Francisco Nova York cions entre moltes localitats rurals són escasses i de mala qualitat.
Tòquio Los Angeles
Memphis Madrid
Miami Les ciutats, per tant, s’han convertit en els centres distribuïdors
Manila Honolulu Ciutat Bombai de les xarxes de transport (14).
de Mèxic Bogotà

Rio de Janeiro • Les ciutats acullen les seus de les empreses i de les institucions
Sydney Santiago
Buenos Aires administratives locals, comarcals, nacionals i internacionals. Així
doncs, són els indrets on es prenen les decisions econòmiques
Font: Le Monde Diplomatique, Atlas de las mundializaciones. 2013.
i polítiques més importants, de manera que es converteixen en
els centres econòmics i polítics.
• La informació es difon a través de diversos mitjans de comuni-
Transport aeri de FedEx des del node de Memphis
Cap al Canadà
Cap a Iberoamèrica
cació: televisió, premsa escrita, ràdio, Internet..., que utilitzen xar-
Cap a Europa i Àsia
Cap a Àsia i Oceania
xes de cable, fibra òptica, antenes emissores, etc. La informació és
fonamental perquè les persones i les empreses puguin prendre
14. 
NODES DE TRANSPORT
decisions. Com que les empreses i altres entitats que produeixen
508877_03_p74_leyenda_FedEx_EEUU_mundo_GEODOS
la informació estan localitzades sobretot a les ciutats, aquestes po-
blacions actuen com a centres de difusió de la informació.
• A les ciutats es concentren els centres d’investigació i desen-
volupament: universitats, centres d’I+D+i de les empreses, etc.
508877_03_p74_FedEx_EEUU_mundoPer això, les ciutats són els principals centres d’innovació del
planeta en tots els terrenys: ciència, economia, cultura, estils de
vida...

Una xarxa urbana jerarquitzada: les ciutats globals

13 INTERPRETA EL MAPA.
•  Investiga a què es
dedica FedEx.
•  Quines ciutats estan
interconnectades?
Són ciutats globals?
14 COMPRENSIÓ LECTORA.
Llegeix aquest article   ceres principals (borses de valors, grans bancs...), d’organitzacions
sobre Londres a http://
cultura.elpais.com/
cultura/2012/05/03/
actualidad/1336044460_
973616.html i escriu  
els arguments que es  
donen per afirmar que  
Londres és una ciutat   Nova York, Londres, París, Tòquio i Hong Kong són actualment les
global.
A la xarxa urbana mundial, no totes les ciutats tenen el mateix pes;
hi ha una jerarquia, és a dir, un ordre d’importància de les ciutats
segons la influència que tenen les decisions que s’hi prenen i les
activitats que porten a terme.
La xarxa mundial està encapçalada per les considerades ciutats
mundials o globals (15), es prenen decisions que tenen repercussi-
ons econòmiques i socials a escala mundial.
A les ciutats globals es concentren les seus de les institucions finan-
supraestatals i internacionals (UE, ONU...), de moltes de les multi-
nacionals més grans, de les empreses de mitjans de comunicació
més poderoses i influents... D’aquesta manera, actuen com a centres
mundials dels fluxos financers, comercials, culturals, de la informa-
ció, etc. Aquestes ciutats estan molt ben comunicades entre elles i
amb les capitals del món més importants.
ciutats globals principals. No totes els ciutats considerades mundi-
als són igual de rellevants i influents.

252
 L’espai urbà  11

CIUTATS QUE DESTAQUEN...

En activitat Tòquio, Nova York, Londres,
de negocis Hong Kong, Xangai, Viena
(congressos)
cercle polar àrtic En capital Nova York, Boston, Tòquio,
humà Sydney
Brussel·les Moscou En intercanvi París, Nova York, Zuric,
Londres Berlín d’informació Estocolm
Toronto París Viena
Pequín En experiència Moscou (museus),
Chicago Nova York Madrid Barcelona Istanbul Seül
cultural Londres, Nova York, Xangai
Los Angeles Washington Tòquio
Tunis Nova Delhi Calcuta
Xangai En activitat Brussel·les, Washington,
tròpic de Càncer política Berlín, Ginebra, Nova York
Dacca Hong Kong
Bombai
Caracas Bangalore Manila
Addis Abeba
OCEÀ
equador Bogotà Chennai Kuala Lumpur CIUTATS EMERGENTS*
OCEÀ Nairobi Singapur QUE DESTAQUEN...
PACÍFIC AT L À N T I C Jakarta Per activitat Ciutat de Mèxic, Lagos,
OCEÀ
Rio de Janeiro de negocis Bogotà, Casablanca,
tròpic de Capricorn ÍNDIC
Nairobi
São Paulo Johannesburg
Sydney Per capital Karāchi, Lima, Chongqing,
Buenos Aires Ciutat del Cap humà Bangkok, Istanbul
Primeres
ciutats globals Per innovació Ciutat del Cap, Karāchi,
Primeres Ho Chi Minh, Lima, Lagos
ciutats emergents
* Ciutats de països amb ingressos baixos i mitjans
meridià de Greenwich

que, si mantenen l’índex de progrés actual,

cercle polar antàrtic
podrien atrapar els líders mundials en els
Escala indicadors d’activitat de negocis, capital humà
0 1.700 i innovació en una o dues dècades.

kilómetros
508877-03-075_ciudades_globales_leyenda

15. 
CIUTATS GLOBALS I CIUTATS EMERGENTS
15 INTERPRETA EL MAPA I LES TAULES.
• On estan localitzades les ciutats globals
La xarxa urbana nacional principals, en països desenvolupats
508877_03_p075_ciudades o en desenvolupament? Com ho
Dins de les fronteres d’un país també higlobales
ha una
explicaries?
jerarquia entre les ciutats:
• Quines ciutats globals destaquen a la Unió
• Les capitals dels estats i les ciutats que exercei- Europea? En quins aspectes?
xen una influència sobre el territori del seu país • De quins factors de creixement disposen
es consideren grans ciutats o metròpolis na- les ciutats emergents de la taula?
cionals. Acullen els serveis més especialitzats,
com ara els òrgans de govern i de l’administra-
ció centrals, i els centres de decisió de les grans
empreses.
CLAUS PER ESTUDIAR
Un país sol tenir una o dues metròpolis nacionals,
algunes de les quals són, també, ciutats globals.
• Explica per què les ciutats són centres de difusió
• En un esglaó inferior se situen els centres ur- de la informació.
bans regionals, que tenen d’àrea d’influència • Què vol dir que les ciutats formen una xarxa
una regió del país. Acostumen a estar ben co- mundial jerarquitzada?
municats amb les metròpolis nacionals, però
• Què és una ciutat global? Posa’n cinc exemples.
són d’un volum més petit i ofereixen menys
serveis especialitzats. Pensa. Com pot afectar un país i els seus habitants
el fet de no tenir ciutats globals ni d’altres de més
• Per sota hi ha les ciutats més petites, que no- petites que s’hi relacionin?
més influeixen en el territori més proper.

253

Boston
Nova York
Filadèlfia
Baltimore
Washington
16. La gran megalòpolis de BosWash,
als Estats Units.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Defineix què vol dir sistema urbà.
• Quina és la diferència entre
metròpolis i megalòpolis?
• En quins continents se situen
les megalòpolis més importants
del món?
• Quina és la megalòpolis de més
influència mundial? Raona
la resposta.
• Quins fets han afavorit
la urbanització del territori als
països en vies de desenvolupament?
Pensa. Quin criteri et sembla que s’ha
seguit per definir el nom de BosWash?
254
6 Metròpolis i megalòpolis
El teixit de relacions i interconnexions entre nuclis urbans en una
àrea més o menys densa, policèntrica i discontínua forma el siste-
ma urbà.
L’àrea d’influència d’una ciutat central cap a altres de la seva roda-
lia, que registren una intensitat molt elevada en els fluxos de per-
sones, de béns i d’informació entre elles, configura l’àrea metro-
politana.
Un sistema urbà policèntric molt extens, format per la unió d’àrees
metropolitanes contigües i expandides, es denomina megalòpolis.
Els límits d’una megalòpolis no estan determinats internacional-
ment. També es consideren megalòpolis regions o megaregions
(depenent de l’extensió) i grans àrees urbanes on hi ha un alt per-
centatge d’urbanització.
Les megalòpolis més influents del món són a l’Amèrica del Nord,
a l’Àsia oriental i a l’Europa occidental. La que predomina mundi-
alment és la metròpoli de BosWash, als Estats Units. Si es redueix
la projecció mundial, però amb una gran influència regional, te-
nim el cas del Caire, que té una gran rellevància en el món àrab.
Les megalòpolis mundials
La gran megalòpolis que es coneix amb el nom de BosWash és al
nord-est dels Estats Units, s’estén entre Boston i Washington
passant per Filadèlfia i té com a centre la ciutat de Nova York
(16). Engloba uns 50 milions de persones, cosa que representa el
17  % de la població dels Estats Units. Podríem dir que és la mega-
lòpolis més important del món perquè concentra les instituci-
ons de poder dels Estats Units (Casa Blanca, Congrés, Pentà-
gon...), i les seus de l’ONU, del Banc Mundial i del Fons
Monetari Internacional.
L’ONU ha fet uns càlculs probabilístics del futur de la població, els
quals indiquen que el creixement més alt d’habitants en àrees ur-
banes es produirà a l’Índia, la Xina i Nigèria, ja que aporten el
37  % del creixement projectat des d’ara fins al 2050.
El desenvolupament de les noves tecnologies i del transport ha
permès que empreses de països desenvolupats traslladin alguns
dels seus serveis cap a països en desenvolupament, on la mà
d’obra és més barata. Aquest fet ha afavorit la urbanització del
territori en països en vies de desenvolupament, juntament amb
els moviments migratoris dels espais rurals als urbans.
El desplaçament de les empreses cap a països en desenvolupa-
ment i les migracions internes del camp a la ciutat han donat com
a resultat la creació de megalòpolis arreu del món. Alguns exem-
ples són al sud i a l’est d’Àsia, a Sud-amèrica i a la costa oest
d’Àfrica (17 a 20).
 L’espai urbà  11

BRASIL

GHANA
Rio de Janeiro BENÍN
NIGÈRIA
TOGO

São Paulo

17. LA MEGAREGIÓ SUD-AMERICANA: Més de 43 milions   18. EL CORREDOR URBÀ AFRICÀ: Un enorme corredor
de persones viuen en aquesta regió situada entre   urbanitzat s’estén al llarg de les costes de Ghana, Togo,
Rio de Janeiro i São Paulo, al Brasil.  Benín i Nigèria.  

XINA

Nagoya

Kyoto Guangzhou

Kobe
Shenzen
Osaka

Hong Kong

19. LA MEGAREGIÓ JAPONESA: Segons les Nacions Unides, 20. LA MEGAREGIÓ XINESA: Una població creixent de 120
la població de l’àrea inclosa entre Koˉ be, Osaka, Kyoto   milions de persones viu a l’àrea del voltant de Hong Kong,
i Nagoya és a punt d’esclatar. Ara hi viuen 19,5 milions   Shenzhen i Guangzhou.
de persones, però l’any 2050 poden arribar als 60 milions.

16 INTERPRETA LES IMATGES. 17 UTILITZA LES TIC.

•  Indica i comenta la localització   •  Consulta Google Maps i elabora una  
de la megalòpolis de BosWash. llista amb el nom de les ciutats més
•  Classifica les cinc megalòpolis per   importants que formen part de cada
continents i esbrina si es troben   megalòpolis.
en països desenvolupats o en vies  
de desenvolupament.

255
 7 La xarxa urbana europea

La xarxa urbana europea

La xarxa urbana europea anomenada Banana
Blava, també coneguda com a Megalòpolis
Europea o Dorsal Europea, és un corredor ur-
banitzat discontinu de l’Europa occidental que
pren aquest nom perquè la seva forma recorda
vagament una banana (21). El color blau s’atri-
bueix al color de la bandera de la Unió Europea
(l’organització política, econòmica i social
més important d’Europa) i a la qual pertanyen
els països ubicats en aquest territori. Una altra
hipòtesi és que el color es refereix a la roba dels
treballadors de la indústria («coll blau»).
Aquesta gran àrea s’estén, aproximadament, des
del nord d’Anglaterra fins al nord d’Itàlia i
inclou ciutats com Manchester, Londres, Rot-
terdam, Amsterdam, Brussel·les, Anvers,
Luxemburg, Estrasburg, Zuric i Milà, entre
altres. A partir d’aquesta àrea es projecten eixos
secundaris cap al sud (París), cap al nord
(Hamburg) i cap al Mediterrani (22).
Des de l’edat mitjana aquesta zona ha estat una
ruta de comerç, després, d’acumulació de
capital industrial, i actualment comprèn una
de les àrees mundials amb més concentració
de grans ciutats, d’habitants, de producció
per quilòmetre quadrat i més densitat de tràfic
comercial (24).

mar escala
C

Límit oriental de 0 500

del l'Europa dels Quinze
tic
T I

quilòmetres
Límit oriental de
àl

Nord l'Europa estesa mar

B

ar Bases d'intercanvis del

N

ltic
Liverpool Manchester m potencials
Turisme Nord Riga

Bà
IC
L À

Birmingham
Amsterdam ar LT

C
m
Londres BÀ

I
Rotterdam Hamburg
Bristol ARC
I C

T
A T

Essen
Brusel·les N
N T

Bonn Berlín
À
me
Luxemburg ga
L

Frankfurt
L À

Praga
À

París
A

lòp
Estrasburg Stuttgart C Viena
A T

olis
R
O C E

Ginebra A Lió
Zuric
N I
O C E À

Torí Milà
Marsella R A m ar N e gr e
T E R
I
E D
Gènova M
C
R
A

mar mar
escala
0 300
M
Mediterrani e
d
quilòmetres i t
e r r a ni

21. Les ciutats més importants de la Banana Blava. 22.  Expansió de la Megalòpolis Europea.

23.  Port d’Anvers (Bèlgica).

CLAUS PER ESTUDIAR

• Amb quins altres noms es coneix la Banana Blava?

• Quines característiques té la Megalòpolis Europea?
• Quines són les ciutats més importants ubicades
a la Banana Blava?
Pensa. Què expressen els termes: treballador de coll
blau o treballador de coll blanc?

256
 L’espai urbà  11

Característiques de la Banana Blava

• Es troba dins de la Unió Europea. D’aquesta d’algunes ONG. Aquest element obliga que
administració forta i complexa deriven uns flu- les ciutats tinguin grans equipaments per a re-
xos administratius i funcionals de gran impor- lacions internacionals.
tància.
• És d’interès per a les empreses multinacionals
• Destaca la internacionalització d’algunes perquè és un centre geogràficament estra-
ciutats no capitals, com Frankfurt, que és la tègic amb una potent infraestructura de
capital econòmica d’Alemanya i de bona part transport, com per exemple:
d’Europa i del món, i és on hi ha la seu del
− Els ports d’Anvers i Rotterdam (23).
Banc Central Europeu. També Milà, a Itàlia,
que supera econòmicament en dinamisme − Els aeroports de Frankfurt, Londres i Am-
i iniciativa la capital mateix, Roma. sterdam.
• Té una projecció internacional que aconse- − L’àmplia xarxa d’autopistes i ferrocarrils d’al-
gueix a través d’exposicions universals, fi- ta velocitat, que sembla una teranyina que
res internacionals, campionats esportius, s’expandeix (25).
com és el Torneig de Wimbledon, a Londres, i Considerada la importància d’aquesta megalò-
manifestacions culturals de tot tipus. polis integrada dins la UE, més regions i ciutats
• Hi ha les seus centrals de la UE i d’altres or- s’hi aniran ajuntant per promoure interessos
ganismes internacionals, com l’OTAN, i econòmics, socials i culturals comuns.

Densitat (hab/km²) escala escala

0 500 310 - 320 km/h Trondheim 0 500
menys de 50
270 - 300 km/h
de 50 a 100 quilòmetres quilòmetres
250 km/h
de 100 a 200 Sant Petersburg Hèlsinki
200 - 230 km/h
més de 200 Sant Petersburg
mar Estocolm menys de mar Oslo Estocolm
Aglomeracions 200 km/h
(milions d'habitants) Moscou
del del
ltic

ltic
en construcció/
més de 5 projecte Glasgow N o r d Riga Moscou
d’1 a 5
Nord

Bà
Bà

Copenhaguen Copenhaguen
ar
I C

ar
I C

m
Hamburg
m Manchester
Hamburg
N T
N T

Minsk Minsk
Amsterdam Berlín Londres Amsterdam Berlín
Londres Varsòvia Varsòvia
L À

Kíev Kíev
L À

Frankfurt Praga Brusel·les Praga Lviv

Brusel·les París
A T

A T

París Munic Viena Estrasburg Munic Viena

Budapest Odessa Budapest Odessa
À

Lió Bordeus
Milà Milà
O C E

O C E À

Belgrad Belgrad Bucarest Sebastòpol

Torí Bucarest
Montpeller Florència mar Neg re
Marsella m ar Negre
Sofia Sarajevo
Madrid Istanbul Madrid Istanbul
Lisboa Tirana Tessalònica
Barcelona Roma Barcelona Roma Ankara
Nàpols València Nàpols
Sevilla

m a r M e
d
Atenes m a r M e
d
Atenes Izmir
i t i t
e r r a n i e r r a n i

24.  Densitat de població a la Banana Blava (2012). 25.  Xarxa de ferrocarril europea (2012).

18 EXPRESSIÓ ESCRITA. 19 INTERPRETA EL MAPA.

• Redacta un text sobre la Banana Blava. • Tria cinc ciutats ubicades dins la Banana Blava
Fes-ho així: on puguis arribar en tren des de Barcelona.
− Llegeix el text i observa les imatges. • Informa’t en quines ciutats hauràs de fer
− Utilitza les expressions següents: transbordament i en quin tipus de tren viatjaràs
megalòpolis europea, localització, expansió, segons la velocitat:
població, xarxa de transport (terrestre, aèria − Alta velocitat: 250-300 / 350 km/h
i naval)... − Velocitat mitjana: 200-250 km/h
− Velocitat baixa: 160-200 km/h

257
8 La xarxa urbana espanyola

El procés d’urbanització a Espanya

A Espanya, el procés d’urbanització ha estat tar- – Empreses situades a les grans ciutats han
dà, lent i ha presentat diverses interrupcions. Es traslladat part de les activitats productives a
va desenvolupar en paral·lel al procés d’indus- zones properes i ben comunicades de la pe-
trialització i va provocar un èxode rural massiu. rifèria urbana o més lluny. Això ha impulsat
En aquest procés d’urbanització es poden dife- el desenvolupament de les àrees metro-
renciar tres etapes: politanes i el model de ciutat difusa.
• Des de mitjan segle xix fins al 1955 va ser
un procés lent. La població rural es va dirigir El sistema urbà espanyol
a poques ciutats: Barcelona, Bilbao i la resta La xarxa urbana espanyola està formada per
del litoral basc, Madrid, València i Saragossa. una sèrie de subsistemes. Els subsistemes estan
• Del 1955 al 1980 el procés es va accelerar, determinats per la importància administrativa i
al mateix temps que el d’industrialització. Un la influència política, econòmica i cultural d’una
terç de la població espanyola va emigrar des o de diferents ciutats i les relacions que s’esta-
de les zones rurals cap a les ciutats en les quals bleixen entre elles (26).
es produïa el desenvolupament industrial.
Les ciutats que van protagonitzar l’etapa anteri- SISTEMA URBÀ ESPANYOL
or van augmentar molt la població, i s’hi van su-
Subsistema L’integren Centre
mar les del litoral atlàntic i gallec, Valladolid, les
del litoral asturià i càntabre, Pamplona, les loca- Central Ciutats Madrid
castellanomanxegues i
litats de la vall de l’Ebre entre Logronyo i Sara-
castellanolleoneses de
gossa, les que se situaven a la carretera que unia
províncies properes. Destaca
les ciutats de València i Alacant, i algunes locali- Valladolid, que serveix
tats del triangle Sevilla-Cadis-Huelva. d’enllaç amb els
En aquesta etapa també es va produir un gran subsistemes litoral gallec i
asturià.
desenvolupament turístic, que va portar po-
blació a Màlaga, als arxipèlags balear i canari, i Basc - vall Inclou zones limítrofes. Eix Bilbao-
de l’Ebre Ciutats de Cantàbria, el País Saragossa
al litoral mediterrani entre Girona i Alacant, on a
Basc, Navarra, la Rioja,
més hi havia llocs de treball a la indústria. Burgos, Sòria i Aragó.
• De l’any 1980 als nostres dies el procés ha Català Catalunya i el nord de la Barcelona
estat diferent: província de Castelló.
– Els moviments migratoris del camp a la ciu- Llevantí Litoral de la Comunitat València
tat han continuat, però el volum i la intensi- Valenciana i de la Regió de
tat són molt més baixos. Múrcia.
Sud- Meitat occidental Triangle Sevilla-
occidental d’Andalusia, sud Còrdova-Màlaga
CLAUS PER ESTUDIAR d’Extremadura, Ceuta i
Melilla.
• Quines ciutats van accelerar el procés
Balear Illes Balears. Palma
d’urbanització?
Canari Illes Canàries. Las Palmas de
• Quins són els subsistemes? Quines ciutats
Gran Canaria,
els integren?
Santa Cruz de
• Quines ciutats nacionals tenen una projecció Tenerife
internacional notable?
Litoral gallec Ciutats de la costa atlàntica. Eix la Corunya -
Pensa. Per què els subsistemes es troben, sobretot, Vigo
en zones costaneres?
Asturià Triangle Gijón-Avilés-Oviedo. Oviedo

258
 mar Cantàbric
cap a París
asturià 11
L’espai urbà 
Avilés Gijón Marsella
la Corunya
Oviedo Sant Sebastià
Bilbao
litoral gallec Santiago
de Compostel·la
basc-vall de l’Ebre
Vigo

Barcelona
Saragossa
Valladolid

OCEÀ
AT L À N T I C Porto català
Madrid

central

València Palma

balear
Alacant
Còrdova llevant mar
Múrcia Mediterrani
sud-occidental

Sevilla
Jerez de
la Frontera

canari Cadis Màlaga

Sta. Cruz de
Tenerife Subsistema urbà Àrees metropolitanes
Melilla escala
Las Palmas de 0 132 Connexions, fluxos Subsistemes en
Gran Canaria l’eix mediterrani
quilòmetres

26. EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL

La jerarquia urbana 508877_03_p79_a_leyenda_sistema_

Podem establir una jerarquia entre les ciutats espanyoles segons 20 INTERPRETA EL MAPA.
508877_03_p79_a_sistema_urbano
les funcions que desenvolupen i el seu àmbit d’influència: •  Identifica  
• Barcelona i Madrid són ciutats globals. Estan connectades els subsistemes que  
amb els principals centres econòmics mundials, acullen els ser- es diferencien dins  
veis més especialitzats i les activitats tecnològicament més avan- del sistema urbà
espanyol. Quines són
çades. Tenen molta influència política, econòmica i cultural.
les principals ciutats
• Per sota hi ha altres grans ciutats nacionals: València, Bilbao, de cadascun? Quin lloc
Saragossa, Sevilla i Màlaga, que també tenen una notable pro- ocupen a la jerarquia
jecció internacional. urbana?

• En un nivell inferior hi ha els centres urbans regionals, ben •  On es concentren  
connectats amb les grans ciutats i que proporcionen serveis es- les àrees urbanes  
pecialitzats a les seves províncies i regions. Són Sant Sebastià, més grans, a l’interior
Oviedo, Santiago de Compostel·la, Valladolid, Alacant, Múrcia, peninsular o en zones
de litoral? Per què  
Palma, Cadis o Santa Cruz de Tenerife.
et sembla que és així?
• En el nivell següent se situen les capitals provincials i altres
•  Quins territoris queden
ciutats mitjanes, com ara Gijón o Jerez de la Frontera. fora d’aquests
• I per sota dels nivells anteriors hi ha les ciutats petites i les subsistemes?  
capitals comarcals, que abasteixen serveis bàsics a territoris Què implica això?
més reduïts.

259
 9 La xarxa urbana de Catalunya

F FR RA AN NÇ ÇA A El sistema urbà català

AN
ADNO
DRORRA
RA Diversos factors incideixen en la formació de l’actual model de
Puigcerdà
Puigcerdà Portbou
Portbou
la la
SeuSeu
d'Urgell
d'Urgell distribució urbana a Catalunya. Cal destacar-ne especialment
Figueres
Figueres
A R A G Ó
A R A G Ó

la la
Pobla
Pobla Ripoll Olot
Ripoll Olot Roses
Roses tres:
dedeSegur
Segur
Banyoles
Banyoles
Berga
Berga
VicVic
Girona
Girona Els nous moviments demogràfics. Principalment l’in-
• 
Palamós
Palamós crement d’habitants provocat per l’arribada d’un nombre
Balaguer
Balaguer Maçanet-Massanes
Maçanet-Massanes
Tàrrega
Tàrrega
Manresa
Manresa
Granollers
Granollers Blanes
Blanes
considerable d’immigrants, que ha donat lloc a modifica-
Lleida
Lleida Mollerussa
Mollerussa
Igualada
Igualada
Terrassa
Terrassa
Sabadell
Sabadell
Mataró
Mataró cions dels espais residencials.
Vilafranca
Vilafranca
deldel
Penedès
Penedès
Sitges
Barcelona
Sitges
Barcelona
• La deslocalització industrial i de serveis. Les indústri-
la la Plana-Picamoixons Valls
Plana-Picamoixons Valls
Reus
Reus Vilanova
Vilanova i lai la
Geltrú
Geltrú es i les empreses de serveis s’han desplaçat cap a noves
Sant
Sant
Vicenç
VicençdedeCalders
Calders
Tarragona
Cambrils Salou
Cambrils
Tarragona
Salou
n n
i i
RENFE
RENFE
Regionals
Regionals
àrees que havien estat espais rurals o poc poblats. Això ha
a a
Tortosa
Tortosa r
r r
r
Rodalies
Rodalies provocat la millora de les comunicacions i, en conse-
e e FGC
FGC
dd
t
i i t
Metro deldel
Metro Vallès
Vallès qüència, les persones també s’han desplaçat a zones que
Amposta
Amposta e e
MM escala
escala
0 0 35 35
Llobregat-Anoia
Llobregat-Anoia
abans resultaven poc atractives per residir-hi perquè que-
COMUNITAT
COMUNITAT a ar r Lleida-la
Lleida-la
Pobla
Pobla
VALENCIANA
VALENCIANA mm quilòmetres
quilòmetres
daven aïllades i desproveïdes d’infraestructures i serveis.
27. Xarxa ferroviària de Catalunya L’extensió d’un model de ciutat difusa. Un conjunt
• 
(2015). d’elements, com ara el desplaçament de les indústries i els
serveis, l’ampliació de les xarxes viàries, la necessitat
de sortir del tràfec de les grans ciutats o la utilització dels
mitjans informàtics per treballar a distància, han pos-
sibilitat la creació d’urbanitzacions d’ús industrial o resi-
dencial en zones properes als centres urbans i que anteri-
orment estaven destinades a usos rurals o formaven part
d’espais naturals.
El model urbà català actual és el resultat de l’extensió de
l’àrea metropolitana de Barcelona, de la configuració de
Vielha
Vielha diverses zones metropolitanes al voltant de les capitals pro-
la Seu
la Seu
vincials i de l’existència d’alguns territoris urbans secunda-
el Pont
el Pont
d'Urgell
d'Urgell Puigcerdà
Puigcerdà ris disseminats pel territori. La distribució i la intensificació
de Suert
de Suert
Ripoll Olot
Olot Figueres
Figueres
Ripoll
de la xarxa ferroviària o els fluxos de mobilitat laboral
Berga
Berga Banyoles
Banyoles
Tremp
Tremp
Solsona
Solsona Girona
Girona
del lloc de residència (afores de la ciutat) cap a la feina (dins
Vic Vic
Palamós
Palamós de la ciutat) reflecteixen aquest model urbà (27 i 28).
Balaguer
Balaguer Manresa
Manresa
Cervera
Cervera Granollers
Granollers Blanes
Blanes
Lleida
Lleida Tàrrega
Tàrrega
Terrassa
Terrassa
Igualada
Igualada
Sabadell
Mataró
Sabadell
Mataró Les àrees metropolitanes i grans àrees urbanes
Vilafranca
Vilafranca
del del
Penedès
Penedès Barcelona
Barcelona
Valls
Valls Vilanova
Vilanova
i la iGeltrú
la Geltrú
Pel grau de desenvolupament i l’àmbit d’influència de les
Reus
Reus el Vendrell
el Vendrell ciutats i les interrelacions entre elles, podem distingir cinc
andesa
Gandesa
Móra
Móra
d'Ebre
d'Ebre
Tarragona
Tarragona àrees urbanístiques en el territori català:
Nodes
Nodes
de de
mobilitat
mobilitat
laboral
laboral
Tortosa
Tortosa
de de
primer
primer
ordre
ordre • La primera àrea és la capital i l’àrea metropolitana (29), la
Amposta
Amposta
escala
escala
Nodes
Nodes
de de
de de
segon
mobilitat
segon
mobilitat
ordre
ordre
laboral
laboral
qual s’estén per les ciutats de Terrassa i Sabadell, i algunes
0 0 35 35
quilòmetres
quilòmetres
Fluxos
Fluxos
de de
mobilitat
mobilitat
laboral
laboral poblacions del Baix Llobregat, del Maresme i ciutats com
Granollers i Vilafranca del Penedès. Pel sud arriba fins a
28. Fluxos de mobilitat laboral. Vilanova i la Geltrú i Sitges.

260
 L’espai urbà  11

• La segona àrea metropolitana és la del Camp de Tarragona,

amb Tarragona, Reus, Valls, Salou i Cambrils, i, més al sud,
Tortosa i Amposta. Vallès Oriental
3a Corona

• La tercera àrea d’importància urbanística és Girona i amb dos Vallès

Occidental Maresme
2a Corona
i
n
eixos importants: l’àrea costanera, amb Roses, Palamós i Bla- Aglomeració Central r
a
r
nes, i l’àrea prelitoral, amb Figueres, Banyoles i la Bisbal Alt
Penedès Barcelonès
i
t
e
Baix d
d’Empordà. Llobregat
M
e
0
escala
20
Garraf r
a
• Més a l’interior hi ha Olot, Vic i Manresa, amb una segona línia m quilòmetres

urbana amb Lleida, Tàrrega, Cervera, Mollerussa i Balaguer. 29.  El territori de l’àrea metropolitana
• Finalment, hi ha una xarxa urbana als Pirineus que s’articula al de Barcelona. Divisió comarcal
voltant d’alguns centres urbans, com ara la Seu d’Urgell, Ber- i corones metropolitanes.

ga, Puigcerdà i Ripoll.

Transformacions de les ciutats catalanes

El desplaçament de les indústries, els comerços i els serveis cap
a noves àrees produeix la necessitat de readaptació dels barris,
amb els processos següents:
• El canvi de residència de molts habitants que marxen a bar-
ris apartats o a noves urbanitzacions i l’arribada d’immigrants,
que ocupen els antics habitatges que han quedat disponibles.
Això fa necessari ampliar o crear escoles, serveis mèdics,
serveis socials i comerços específics.
• El desenvolupament turístic, que es localitza en algunes
àrees de Barcelona i de les ciutats costaneres, produeix una 30.  La immigració africana és força
especialització del comerç i de les infraestructures per ade- nombrosa a Catalunya.
quar-les a les necessitats dels visitants. La creació d’hotels,
residències i àrees dedicades al lleure ha transformat la fiso-
nomia original de les poblacions. Aquests processos han afec-
tat particularment els centres històrics. Els preus inicialment 21 INTERPRETA EL MAPA.
més assequibles d’aquests llocs antics atreuen població immi-
• Hi ha coincidències
grada (30). Amb el temps, aquests barris han experimentat un
entre els nuclis de
procés de transformació i modernització, amb rehabilitaci- fluxos de mobilitat
ons pel valor històric dels edificis i la construcció d’habitatges laboral i la xarxa
nous, que han potenciat el comerç i el turisme. ferroviària? Per què?
• Quines són les
poblacions més ben
CLAUS PER ESTUDIAR comunicades? I les
que ho estan menys?
• Quins factors han influït en la formació de l’actual model urbà On se situen
de Catalunya? cadascuna d’aquestes
• En quantes àrees es pot estructurar el sistema urbà català? Escriu poblacions?
les tres ciutats més importants de cada àrea. • Els habitants de les
• Quins han estat els processos que han modificat l’estructura poblacions sense
de les ciutats catalanes en els darrers anys? ferrocarril, poden tenir
• Com ha afectat la modificació urbanística als centres problemes per anar
històrics? al seu lloc de treball
Pensa. S’ha fet alguna remodelació urbanística al poble si és fora del municipi?
o ciutat on vius? Raona la resposta.

261
 10 Els grans reptes urbans

Les carecterístiques pròpies del paisatge urbà generen proble-

mes específics que cal afrontar.

31. Linfen (Xina). És la ciutat amb més
contaminació atmosfèrica del món,
provocada per la intensa activitat minera
i industrial. L’esperança de vida
de la població és deu anys més baixa
que a la resta del país.
La contaminació atmosfèrica
A les ciutats es produeixen altes concentracions de gasos amb
efecte d’hivernacle, en especial per l’ús de vehicles i calefacci-
ons que fan servir carburants fòssils (31). Per aquest motiu:
Les ciutats contribueixen activament a l’escalfament global:
• 
aquest tipus de gasos permeten el pas de l’energia del Sol a la
Terra en forma de llum i calor, però dificulten que torni a l’es-
pai, fet que produeix un efecte similar al d’un hivernacle.
• 
La presència més alta d’aquests gasos és un dels factors que
expliquen el fenomen anomenat microclima urbà, illa de
calor o illa tèrmica, que fa referència a una temperatura
lleugerament superior a les ciutats respecte del seu entorn no
urbà. La diferència pot ser d’uns quants graus i es produeix
sobretot durant les nits sense vent ni núvols. També contribu-
eixen a aquest fenomen els materials de les construccions
(formigó, asfalt...) i l’altura més gran dels edificis, que retenen
més la calor, com també el fet que hi hagi menys espais verds
i masses d’aigua, que refresquen l’ambient.

C-33 Els problemes de trànsit

B-20
Les ciutats tenen una xarxa de transport densa per assegurar
Av. Diagonal
els intensos fluxos de persones i de mercaderies que es produ-
N-340 eixen diàriament (32). Això demana unes inversions elevades
Ronda litoral
en construcció i manteniment de la xarxa viària, i també en com-
plexos sistemes de gestió del trànsit. Així mateix, implica
Intensitat
Molt alta dedicar una part important del sòl a aparcaments i infraestruc-
Alta tures de transport.
Mitjana
Altres conseqüències provocades pel trànsit dens són la pèrdua de
temps en els desplaçaments, els embussos, la sinistralitat elevada,
32. DENSITAT DEL TRÀNSIT A BARCELONA
el consum energètic i la contaminació atmosfèrica i acústica.
508877_03_p76_c_leyenda_intensidad_plano_GEODOS
La gestió dels residus
508877_03_p76_c_intensidad_plano_GEODOS
La població urbana és molt nombrosa i el consum és força ele-
vat. Per aquest motiu, a les ciutats es generen enormes quanti-
22 EDUCACIÓ
tats de residus, que poden ser molt contaminants i que fan ne-
CÍVICA.
De quina manera pots cessari el tractament. Requereix crear abocadors controlats,
contribuir a reduir els incineradores, plantes de reciclatge i de compostatge, etc.
problemes urbans? Tot i això, a les ciutats de països menys desenvolupats hi ha
Posa’n exemples
abocadors il·legals, que contaminen el sòl, l’aire i l’aigua, i els
concrets.
residus van a parar directament a rius i mars, on la contamina-
ció de l'aigua provoca greus conseqüències en el medi ambient.

262
 L’espai urbà  11

Els problemes de marginalitat

Els preus del sòl i, per tant, dels habitatges varien d’unes zones a
altres de la ciutat segons factors com ara la qualitat dels edificis i
del barri, si disposa de zones verdes i de serveis bàsics, si està ben
comunicada, si a prop es desenvolupen activitats que ocasionen
malestar (males olors, soroll...), etc. En conseqüència, la població
es distribueix segons el nivell de renda.
Les persones amb menys recursos viuen als barris més degradats
de la ciutat o molt allunyats. Als afores de les urbs més poblades
dels països pobres i en desenvolupament han sorgit extenses bar-
riades de barraques que, en general, no tenen serveis bàsics com
ara clavegueram, aigua corrent i enllumenat (33).
33. Faveles (barraques) a la ciutat
D’aquesta manera, es produeix una segregació social de l’espai brasilera de Rio de Janeiro.
urbà i apareixen bosses de marginalitat, normalment conflicti-
ves (índex elevat d’atur i de fracàs escolar, drogues, delinqüència...).
CLAUS PER ESTUDIAR
L’abastament i altres problemes urbans
Les ciutats són grans consumidores de recursos (aigua, ener- • Explica què entens per: illa de
gia, aliments...). Els que les governen (a casa nostra, els ajunta- calor, reciclatge, segregació
ments) n’han d’assegurar l’abastament, de manera que es cobreixin social de l’espai urbà, bosses
les necessitats de les activitats econòmiques, dels transports i dels de marginalitat.
ciutadans, que, en general, consumeixen més que els habitants de • Enumera els problemes
les àrees rurals. principals de les ciutats.

Gestionar una ciutat no és fàcil i demana infraestructures grans i • Quines conseqüències tenen
costoses. És per això que un altre dels problemes urbans és el fi- aquests problemes per als
nancer, derivat de les múltiples despeses que genera una ciutat. ciutadans? I per als seus
governs?
Tot sovint, els governs municipals contreuen deutes elevats.
Pensa. Quines mesures poden
A més, hi ha altres problemes, que tenen a veure amb la planifica-
adoptar els ajuntaments per
ció del creixement urbà, que ha de ser sostenible; amb l’especu- combatre cadascun dels
lació immobiliària, que provoca una sobrevaloració dels preus principals problemes urbans?
dels habitatges i impedeix que les persones amb menys recursos
accedeixin a una casa digna; i amb el respecte i la integració de
les diferents cultures que conviuen a les ciutats.

SABER-NE MÉS

Viure en un cementiri
La Ciutat dels Morts es pot considerar un barri més del Caire (Egipte), amb
els seus bars, botigues, tallers, escoles... Hi viuen prop d’un milió de persones.
Però el més particular d’aquest indret és que es tracta d’un cementiri.
Alguns sepulcres es van construir amb habitacions, fins i tot amb jardins,
perquè els familiars del difunt el poguessin acompanyar durant els quaranta
dies preceptius de dol.
Per causa de la manca d’habitatges assequibles a la ciutat del Caire, moltes
persones amb pocs recursos econòmics s’han instal·lat en aquestes
habitacions previ acord amb els propietaris, que poden visitar els seus difunts
sempre que ho vulguin i, a canvi, els llogaters s’encarreguen de tenir cura
del mausoleu.

263
 ACTIVITATS FINALS

23 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia i completa l’esquema.

LA CIUTAT Grans reptes …………………

Espai urbà Organització Procés Xarxa urbana Xarxa urbana Xarxa urbana Xarxa urbana
i ciutat de l’espai urbà d’urbanització mundial europea espanyola catalana

als països les ciutats són

Característiques Subsistemes Àrees
ciutat la ciutat desenvolupats centres de/d’
diferències funcions
central difusa és

………… ………… ………… ………… …………

………… ………… ………… …………

als països Exemples

emergents i en de ciutats
estructura espai
causes desenvolupament globals
segons la funció periurbà

………… ………… ………… ………… …………

zones segons àrea per sota

conseqüències
la història rururbana se situen

………… ………… ………… …………

24 Explica si és el mateix espai urbà i ciutat.

Plànol de la ciutat de València.
25 Defineix:
4
•  Àrea metropolitana 4
•  CBD
•  Megaciutat
•  Ciutat global
•  Megalòpolis
1
•  BosWash

Processos

26 Explica: 3 2
•  La ciutat central, com organitza l’espai urbà?
•  El procés d’urbanització a Espanya.
4
•  La transformació de les ciutats a Catalunya.
3
Mapes i gràfics

27 Explica: 1 Casc antic

2 Primer eixample 4
•  Explica les característiques que presenta  
a cada zona el plànol de la ciutat de València
3 Segon eixample

(a la dreta) i digues quines funcions o activitats 4 Perifèria

s’hi poden trobar.

264
 L’espai urbà  11

28 
Analitza el gràfic i contesta les preguntes. • Com ha estat l’evolució del procés d’urbanització
mundial?
En milions d’habitants • A quin tipus de països ha crescut més la població
7.000
urbana? Per què et sembla que ha passat?
6.000
• Aquests països són els que avui estan més
5.000
urbanitzats?
4.000

3.000 Treball amb l’atles

2.000
29 
Consultael mapa de la pàgina 259 i classifica les ciutats
1.000
segons la jerarquia.
0
1980 1990 2000 2011 • Tipus
Països Països emergents Total
desenvolupats i en desenvolupamewnt •  Nombre d’habitants
Font: Banc Mundial. 2011.
• Ciutats

COMPROMESOS

La marginalitat urbana
30   Què
és la banlieue? Com es va originar? Com
A les ciutats dels països desenvolupats també hi ha
s’explica la conflictivitat generalitzada
barris deprimits, en què es produeixen fenòmens
de segregació i marginació. A França reben el nom de que hi ha?
banlieue.
31 UTILITZA LES TIC. L’any 2005 alguns joves de la
La banlieue té l’origen en els barris apareguts als
banlieue van protagonitzar una revolta. Informa-te’n
anys seixanta del segle XX, a la zona periurbana,
al web que et proporcionem i escriu una notícia
per allotjar els immigrants que arribaven a França per
en la qual expliquis què va passar, per què
treballar. La manca de serveis i les elevades
va passar i les conseqüències que va tenir.
densitats de població van fer que els habitants
d’aquests barris, quan assolien un cert nivell de •  http://elpais.com/diario/2006/06/04/
renda, marxessin a altres zones de la ciutat. internacional/1149372001_850215.html
El resultat d’aquest procés va comportar aquests
efectes: 32 PREN LA INICIATIVA. Imagina que ets l’alcalde
de la teva població. Reflexiona sobre quins són
• L’empobriment progressiu de la població que
els problemes que s’han de resoldre, segons
hi residia.
el teu punt de vista.
• La degradació dels edificis i dels habitatges.
• Ordena’ls pel grau d’urgència amb què s’han
• Escassetat de serveis. de solucionar.
• L’acumulació de problemes socials en aquests
• Proposa mesures realistes per limitar-los
barris, en els quals un percentatge elevat
o solucionar-los.
de la població es troba a l’atur.
Pots completar una taula com aquesta:

PROBLEMA PRIORITAT MESURES

265
 COMPETÈNCIES
COMPETÈNCIES DE
DE L’ÀMBIT
L’ÀMBIT DE
DE LES
LES CIÈNCIES
CIÈNCIES SOCIALS
SOCIALS
APLICA UNA TÈCNICA. Interpretar imatges satèl·lit de ciutats
L’Administració Nacional d’Aeronàutica i de l’Espai
dels Estats Units, més coneguda per les seves sigles
en anglès NASA, posa a disposició de tothom, a través
d’Internet, una gran quantitat d’imatges obtingudes per
astronautes i satèl·lits seus. Aquestes imatges serveixen
perquè coneguem millor el nostre planeta i, també, perquè
els científics les analitzin i puguin predir desastres naturals,
mesurar els impactes mediambientals, etc.
Worldview treballa amb layers o capes. Hi podeu anar
afegint capes i comparar unes imatges amb altres.
Cliqueu a la icona i experimenteu-ne el funcionament.
Us recomanem que comenceu per una visió nocturna de
les ciutats il·luminades: Earth at Night. Per accedir-hi,
escolliu aquestes opcions i cliqueu al damunt: Add Layers
- Base Layers - Earth at Night...
Podeu apropar-vos a
una zona del mapa o
allunyar-vos-en amb
la rodeta del ratolí.
33 UTILITZA LES TIC. Consulta Earth at Night a World.
• Quines zones del planeta són les més il·luminades?
Què indiquen les llums?
• Quins continents estan menys il·luminats? On es
concentren les llums d’aquests continents, a zones
de l’interior o a la costa?
• Trobes cap relació entre les zones més densament
poblades i les més il·luminades?
• Canvia de projecció. Quins canvis observes
en la manera de representar la Terra?
266
Worldview és un visor que ens ofereix la NASA perquè
puguem comparar diferents imatges i fer-ne anàlisis.
El podeu consultar a http://earthdata.nasa.gov/labs/
worldview.
Per interpretar les imatges de satèl·lit que ofereix
l’aplicació Worldview Nasa fes el següent:
• Un cop dins, clica en el símbol +, per afegir capes
d’informació.
•  A Base Layers escull Earth at Night.
• A Overlays escull una informació diferent com
ara la temperatura terrestre, la localització
de centrals nuclears, les extensions urbanes,
la densitat de població, la distribució dels volcans
al món...
Podeu enllaçar i
descarregar les imatges,
canviar la projecció, etc.
• Aproxima la imatge a la península Ibèrica. A quines
ciutats corresponen les zones més il·luminades?
• Quina relació hi ha entre les llums i la línia costanera?
34 APRENENTATGE COOPERATIU. Feu grups de tres.
• Busqueu a l’Observatori de la Terra de la NASA imatges
de Catalunya i d’altres indrets que us agradaria conèixer.
Comenteu les imatges.
35 Compareu la visió d’una ciutat a través d’Earth at Night
amb l’aterratge d’un avió a la nit. Quines similituds i
diferències hi veieu?
 L’espai urbà  11

RESOL UN CAS PRÀCTIC. El creixement d’una megaciutat: Lagos (Nigèria)

ÀREA METROPOLITANA DISTRICTES DE LAGOS Àrea edificada

DE LAGOS
1900 Àrea edific

NIGÈRIA
Ifako-ljaye

Agege
Ikeja
Kosofe

Alimosho 1963

Oshodi- Somulu
Isolo
Mushim
Lagos
Mainland llac Lagos
Surulere

Ojo illa de
Amuwo Odofin Apapa Lagos Eti Osa
1984

golf de Guinea
Apapa Districtes
Carreteres

Evolució de la població de Lagos

En milions de persones
20
18
16 2011
14
12
10 508877_03_p81_a_area_metro_Lagos
8
6
4
2
0 34. 
L’expansió urbana de Lagos
1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2025
entre 1900 i 2011.

Lagos és una de les ciutats APRENENTATGE COOPERATIU

africanes amb un creixement
urbà més alt. És una ciutat 36 Analitzeu els documents per 508877_03_p81_c_area_edificada_L
parelles.
portuària i el cor econòmic de Nigèria, • Per què Lagos es considera una megaciutat?
fet que atreu la població rural de l’interior, • Quan es va accelerar el creixement?
on els nivells de renda són molt més baixos.
• Penseu que aquesta tendència canviarà
Cada dia arriben a Lagos unes 2.000 persones que han en els anys vinents? Per què?
de buscar habitatge. Moltes no tindran recursos per accedir • Quina població es preveu que hi hagi
a una casa que sigui digna i acabaran vivint en un slum o, el 2025?
en el pitjor dels casos, al carrer, on formaran part dels sense
sostre. 37 Observeu el paisatge urbà de Lagos amb Google
Maps o Bing Maps.
El 70  % de la població de Lagos habiten en barris irregulars
o slums, molts dels quals construïts sobre barcasses •  Com descriuríeu la ciutat?
o en cases flotants, en què s’enfronten als riscos • Pel que fa als edificis i la seva qualitat, hi veieu
de les freqüents inundacions tropicals. una ciutat homogènia? Què reflecteix?

267
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. La transformació d’una ciutat: Medellín (Colòmbia)

El Metrocable
Al començament de l’any 2014 es van reunir
a Medellín (Colòmbia) unes 22.000 persones
per participar en el Fòrum Urbà Mundial. Allà van
examinar el tema del futur de les ciutats. L’atenció
es va centrar en la creació de «ciutats per la vida»,
és a dir, en la promoció d’un desenvolupament
equitatiu dins dels entorns urbans, espais on viuen
la majoria dels ciutadans del món.
La reunió es va celebrar en un indret que té un cert
simbolisme: la ciutat de Medellín, coneguda per
les bandes de narcotraficants i que ara destaca com
una de les ciutats més innovadores del món. Les barreres socials i econòmiques entre els
En les dècades dels anys 1980 i 1990, els caps dels assentaments informals i la resta de la ciutat es
càrtels governaven els carrers de Medellín. La font troben en procés de desaparició.
del seu poder no era tan sols el lucratiu comerç Els problemes dels barris pobres de la ciutat no s’han
internacional de la cocaïna (impulsat per la demanda solucionat del tot, però els beneficis que les millores
als Estats Units), sinó que també ho era l’extrema en infraestructures han portat es poden evidenciar
desigualtat social a Medellín i a tot Colòmbia. Als de manera brillant en cases ben cuidades, en murals
costeruts vessants de la vall que acull la ciutat, i en camps de futbol elevats a prop de les estacions
extenses barriades, pràcticament abandonades del telefèric.
pel Govern, proporcionaven un subministrament La ciutat ha fet grans esforços per transformar
abundant de reclutes per als càrtels. els barris, millorar l’educació i promoure
Avui dia, aquestes barriades són gairebé el desenvolupament.
irreconeixibles. Al barri pobre de Santo Domingo, Medellín i el Fòrum Urbà Mundial han demostrat
el nou Sistema de Metrocable, que consisteix en tres que és possible viure en un altre món, tan sols és
línies de cabines aèries, trasllada en pocs minuts necessari voluntat política per aconseguir-ho.
els seus residents des de centenars de metres
d’altura al vessant de la muntanya fins al centre Joseph E. Stiglitz, «Una llum d’esperança brilla per a
de la ciutat; així es posa fi a l’aïllament. les ciutats», El País (1-VI-2014) (Adaptació).

38 Llegeix l’article i respon. • Quin és el paper de les autoritats municipals

• Per què era coneguda la ciutat de Medellín durant
els anys vuitanta i noranta del segle passat?
• Què et sembla que és un assentament informal?
• Què és el Metrocable?
• Quines actuacions han permès transformar
la fisonomia urbana de les barriades més pobres
de la ciutat?
• Amb la millora de les infraestructures, s’han solucionat
els problemes de les barriades més pobres? Per què?
39 Opina.
• La millora de les infraestructures de transports
i comunicacions dignifica les condicions de vida
de la població? Raona la resposta.
en la millora de les condicions d’habitabilitat
d’una ciutat?
• Què podem fer els ciutadans per fer més fàcil
la mobilitat dins la ciutat?
• Coneixes alguna ciutat en la qual hi hagi un sistema
de transport com el Metrocable que superi el desnivell
del terreny?
40 Busca informació i respon.
•  Què és el Fòrum Urbà Mundial?
• Localitza geogràficament la ciutat de Medellín
i descriu-la.
• Informa’t sobre el Metrocable de Medellín i analitza
si és un sistema de transport ecològic.

268
APRENENTATGE COOPERATIU L’espai urbà  11

Ciutats espanyoles patrimoni ET RECOMANEM

de la humanitat
Un llibre:
La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial
Alexandre CIRICI PELLICER i Itziar GONZÁLEZ VIRÓS, Barcelona pam
Cultural i Natural és un tractat internacional aprovat
a pam, 2012.
l’any 1972 per l’Organització de les Nacions Unides
per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). Una pel·lícula:
Slumdog Millionaire, dirigida per Danny BOYLE i Loveleen TANDAN, 2008.
Té com a objectiu protegir i preservar els béns
del patrimoni cultural i natural del món que es Un web:
consideren excepcionalment valuosos per a la humanitat. http://earthobservatory.nasa.gov/. Tens accés a un munt d’imatges
i a diversos mapes globals. Subscriu-te a «Subscribe today» i rebràs
Actualment, 182 països subscriuen aquesta convenció,
de manera gratuïta per correu electrònic les millors imatges de la NASA.
entre els quals Espanya, adscrita el 1982. D’aleshores
ençà, i fins al 2010, 51 béns espanyols, entre altres el
conjunt històric de diverses ciutats, han estat declarats
patrimoni mundial. 36.  Tarragona.
D’aquesta manera, el valor de l’herència històrica de les
ciutats espanyoles és reconegut internacionalment i ajuda
a sensibilitzar la població sobre la necessitat de protegir
i conservar el patrimoni.

35. Conca.
38.  Salamanca.

37.  Segòvia.

PLA DE LA INVESTIGACIÓ • Cliqueu sobre el nom de la llista o bé directament sobre

41 Entreu a www.ciudadespatrimonio.org/
• Esbrineu quines ciutats espanyoles han estat declarades
patrimoni de la humanitat.
• Llegiu la «Presentación del Grupo» i expliqueu per què es
va crear el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat
d’Espanya.
42 Consulteu el web http://www.mecd.gob.es/mecd/
cultura-mecd/areas-cultura/patrimonio/mc/
patrimoniomundial/bienes-declarados/por-ano-de-
inscripcion.html i feu una llista amb les ciutats i altres
béns de Catalunya que formen part del patrimoni
mundial.
43 Localitzeu els indrets anteriors al web http://whc.
unesco.org/en/statesparties/ES.
el mapa.
• Veureu que aquest web també ofereix dades i imatges
del lloc.
44 Elaboreu un treball sobre una de les ciutats
guardonades.
• Recordeu d’esmentar la data en què va entrar a formar
part del patrimoni mundial i els motius d’aquesta
elecció.
• Situeu-ne l’interès històric en el temps. Per fer-ho, us
anirà bé consultar la informació que trobareu a ipce.
mcu.es, un recorregut històric pel patrimoni mundial a
Espanya.
• També podeu visitar el web http://www.spain.info/es/
• Il·lustreu el treball amb imatges.

269
12 Les societats actuals

SABER

• La societat, l’estructura, els canvis

i la diversitat.
• La diversitat cultural i els grans reptes de futur.
• Les llengües i les religions del món.
• Les societats espanyola i catalana.

SABER FER

• Analitzar el cas dels indígenes de Guatemala.

• Interpretar els fonamentalismes religiosos.
• Analitzar un nou concepte sociològic.
• Valorar l’ajuda que reben els sense sostre.

El globus simbòlic, evocació del logotip

de l’ONU, és obra de l’enginyer danès
Erik Reitzel. L’obra va ser donada pel
govern danès a la UNESCO el 1995.
Actualment es troba davant de la
seu principal de l’organització a París
i forma un conjunt al·legòric amb
les banderes dels països membres.

ENS FEM PREGUNTES. Anem cap a

una civilització planetària?
La globalització internacional, els fluxos
migratoris i les noves tecnologies de la INTERPRETA LA IMATGE
comunicació afavoreixen una certa
uniformització cultural a escala • Què simbolitzen el globus i les banderes?
planetària. Malgrat aquest procés
• De quina manera els fluxos migratoris
general, les diferències socials i afavoreixen els intercanvis culturals?
culturals entre països i dins d’un mateix
• Per què l’anglès és una de les llengües
país continuen sent molt importants.
més parlades al món?
 LES MIGRACIONS MUNDIALS

O C E À G L A C I A L À R T I C

FEDERACIÓ RUSSA

ÍNDIA, SUD-EST ASIÀTIC UNIÓ

AMÈRICA EUROPEA AMÈRICA DEL NORD
DEL NORD AMÈRICA
XINA JAPÓ DEL SUD I NORD
MAGREB
O C E À
E S TAT S O C E À
P A C Í F I C AMÈRICA DEL GOLF ÍNDIA
CARIB
JAPÓ CENTRAL ÀFRICA SUD-EST P A C Í F I C
SUBSAHARIANA A S I ÀT I C

AMÈRICA DEL SUD O C E À ILLES

DEL
Í N D I C PA C Í F I C
Migracions mundials O C E À
Zones d’emigració principals AUSTRÀLIA
A T L À N T I C SUD-ÀFRICA
EUROPA
Zones d’immigració principals
Fluxos migratoris principals
Migracions regionals
escala
Migracions de treballadors 0 2430
quilòmetres Font: Atlas de las Migraciones, Le Monde Diplomatique.
altament qualificats

Malai/Indonesi
2,7 % (2,5 %)
Japonès
2,2 % (2,1 %) Altres
16,8 % (50,1 %) Xinès mandarí
Alemany 17 % (15 %)
2,1 % (1,7 %)

Francès
2,1 % (1,3 %)

Anglès
17 % (5,8 %)
Portuguès
3,4 % (3 %)
Bengalí
4,2 % (3,5 %)
Àrab 4,2 % (3,3 %)

Rus 5,4 % (2,9 %)

Hindi/Urdu
Espanyol 15,3 % (3,2 %)
7,6 % (5,6 %)

(entre parèntesi: parlants com a llengua materna)

LES LLENGÜES MÉS PARLADES DEL MÓN

COM HO SABEM?

La majoria de governs disposen d’organismes encarregats de vetllar

per la situació i el desenvolupament social i cultural dels seus
respectius països. També hi ha institucions privades que actuen
en aquests mateixos camps, tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit
internacional. A més, a escala mundial, l’ONU disposa d’organitzacions
especialitzades en àmbits socials i culturals diferents, com per
exemple la UNICEF, que té com a objectiu protegir la infància,
o la UNESCO, que s’encarrega de l’educació, la ciència i la cultura,
i treballa per crear les condicions que afavoreixen el diàleg entre
les cultures i els pobles.
•  Busca informació sobre la UNESCO i valora la importància
de la tasca d’aquest organisme.

1.  La formació acadèmica
condiciona la vida professional
i social d’una persona.
2.  Acte públic d’una associació
de veïns. Les organitzacions
socials comparteixen
interessos comuns necessaris
per a la societat.
272
1 Les persones s’agrupen en societats
Vivim en societat
L’ésser humà és per naturalesa un ésser social que necessita agrupar-
se i cooperar amb els altres individus de la seva espècie. L’objectiu fona-
mental de la vida en societat és protegir el grup, incorporar les aporta-
cions de la col·lectivitat i garantir o millorar les condicions de vida del
conjunt.
Sistemes d’organització
Les primeres formes d’agrupació social van ser les unitats familiars, els
clans i les tribus. Posteriorment es van formar agrupacions més grans
i complexes, com els pobles i les ciutats, que a poc a poc van formar
estructures polítiques pròpies o que van ser integrades, de grat o per
força, pels regnes i els imperis que es van anar constituint.
Generalment, les societat disposen d’un sistema econòmic, que té com
a objectiu satisfer les necessitats materials de la població i donar-hi res-
posta; d’un sistema polític, que s’encarrega de garantir el govern, l’or-
dre i la seguretat del col·lectiu, i d’unes lleis, que serveixen per regular
la convivència. Les formes d’aquest complex sistema d’organització eco-
nòmica, política i legal canvien segons el país i l’època històrica.
Diferències culturals i socials
Els membres d’una mateixa societat comparteixen trets culturals co-
muns (la llengua, els costums, les tradicions, la religió, etc.), encara
que s’ha de tenir en compte que també hi ha diferències culturals
entres els diversos grups humans que la integren.
Les diferències socials s’expliquen bàsicament per raons econòmi-
ques, encara que també n’hi ha d’altres que poden estar directament
relacionades, com el nivell de formació acadèmica, la professió, la
situació laboral, l’edat, el sexe, l’origen, l’ètnia, etc. (1).
En el si d’una societat, les persones solen formar part d’organitzaci-
ons o entitats en funció dels interessos, de les necessitats o de les
idees. Aquestes organitzacions estan formades per individus que
comparteixen preocupacions i objectius comuns. Entre els diferents
tipus d’organitzacions socials podem destacar els partits polítics, els
sindicats, les entitats culturals, els clubs esportius, les associacions de
veïns o les organitzacions no governamentals (ONG) (2).
1 INTERPRETA LES IMATGES I EL MAPA.
• Creus que la formació acadèmica condiciona la vida de les persones?
Raona la resposta.
• Les organitzacions socials que comparteixen interessos comuns
són necessàries per a la societat? Per què?
• Quin tipus de societat predomina a cada continent?
 Les societats actuals  12

cer
cle
pol
ar à
rtic

OCEÀ
PACÍFIC
tròpi c de Cànc er OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ
PACÍFIC
equador

OCEÀ
ÍNDIC
tròpic de Capricorn

meridià de Greenwich
Societats rurals

Societats industrials

Societats postindustrials

Sense dades

3.  SOCIETATS RURALS, INDUSTRIALS I POSTINDUSTRIALS DOMINANTS PER ESTATS

L’estructura de les societats

Històricament, les societats s’han dividit i organitzat jeràrquica-

ment, és a dir, amb un ordre que ha determinat l’existència de
nivells, castes, estaments o classes socials. Als països demo-
cràtics i desenvolupats han desaparegut les diferències legals
entre els individus, però no les diferències socials, que tenen
un origen econòmic i, en molts casos, cultural. Les societats 4.  Actualment encara hi ha molta
desenvolupades, com la nostra, estan estratificades per classes gent que viu de les feines del
camp. Una dona d’Astúries recull
socials. Als països en vies de desenvolupament, les desigualtats
l’herba segada.
socials solen ser extremes, mentre que als països governats per
règims autoritaris i a les zones afectades per conflictes ar-
CLAUS PER ESTUDIAR
mats la situació és força més complexa, perquè els grups domi-
nants sotmeten la resta de la població.
• Com van ser les primeres
formes d’organització social?
Les societats segons l’estructura econòmica
• Quines són les causes que
En funció dels diferents nivells de desenvolupament econòmic i expliquen les diferències
tecnològic d’una societat, i de les diferents maneres de viure, po- socials?
dem distingir tres gran tipus de societats: les societats rurals, • Com s’han estructurat
les industrials i les postindustrials. històricament les societats?
• En funció de les
Les societats rurals són fonamentalment agràries i la major part característiques, indica
de la població viu al camp (4). A les industrials, la majoria de la els diferents tipus de societats
població viu en ciutats i més d’un terç de la població activa treba- existents.
lla en la indústria. Les postindustrials són societats plenament Pensa. Per què no desapareixen
urbanitzades en què més del 60  % de la població treballa en el les diferències socials?
sector de serveis.

273
 2 Les societats canvien

Els ritmes de les transformacions socials

50 %
Les estructures socials poden romandre més o menys estables al llarg
40 %
del temps o poden canviar amb rapidesa. Tot depèn de les circumstàn-
30 % cies. Quan els canvis són a millor, solen ser graduals, però quan
representen un retrocés, conseqüència d’una crisi econòmica, de
20 %
l’impacte d’un conflicte armat, d’una epidèmia o d’una catàstrofe na-
10 % tural, els efectes són immediats, devastadors i de llarga durada. En
aquest cas, els canvis afecten sobretot els sectors socials més vulnera-
0%
bles: els pobres, els nens, la gent gran, les dones i les persones amb
a
ca

ga

ia

A
it
di

EU
Un
èc
ar

ue
àn

discapacitats.
Su
m

or

e
nl

gn
na

N
Fi

Re
Di

5.  Probabilitat que una persona La mobilitat social

amb ingressos baixos es
mantigui en aquest nivell La possibilitat de promocionar d’una classe social a una altra pot depen-
tota la vida. dre tant d’un procés de transformació general com de la iniciativa
individual. Per exemple, una persona pot néixer en una família de clas-
se baixa, però pot passar a formar part de la classe mitjana o alta gràcies
16 %
a l’èxit en els estudis o en la feina; i a l’inrevés, una persona de classe alta
14 %
pot baixar socialment si perd la seva fortuna personal per la mala gestió
12 %
dels seus assumptes o pels efectes d’una crisi econòmica (5 i 6).
10 %

8% Segons la facilitat o la dificultat que les persones tenen per canviar

6% d’estrat social, distingim dos tipus de societats:
4% •  Les societats estàtiques o tancades, en què les persones canvien
2%
amb dificultat, perquè es pertany a un grup per naixement i això és
0%
molt difícil de modificar.
a
ca

ga

ia

A
it
di

EU
Un
èc
ar

ue
àn

Su
m

or

•  Les societats dinàmiques o obertes, en les quals la posició d’una

nl

gn
na

N
Fi

Re
Di

persona pot canviar amb més facilitat, normalment segons la riquesa

6. 
Probabilitat que una persona
amb ingressos baixos pugui
canviar de nivell i cobrar més.
i l’educació.
La nostra societat, que és democràtica i capitalista, es basa teòrica-
ment en la igualtat de les persones i la valoració del mèrit perso-
nal, i per això les possibilitats de canvi personal augmenten (7). Tot i
això, la família en la qual una persona neix i l’entorn on es forma mar-
quen en gran manera les possibilitats de promoció social. La nostra
societat, però, està sotmesa a crisis econòmiques més o menys dura-
dores, com la que va començar el 2007. Les conseqüències d’aques-
tes crisis són importants i afecten sobretot els sectors populars i les
classes mitjanes.

2 INTERPRETA ELS GRÀFICS.

7.  Conductora d’autobús.
La igualtat d’oportunitats entre
les persones permet que tothom
pugui millorar de qualitat de vida.
• En quins països les probabilitats de promoció social són més
altes?
• En quins països les probabilitats de promoció social són més
baixes?
• Compara i comenta la situació dels països nòrdics.

274

La societat occidental actual
La societat occidental actual és una societat postindus-
trial, ja que hi predominen les activitats vinculades al
sector terciari. Es tracta també d’una societat urba-
na, ja que més del 80  % de les persones viuen en ciu-
tats o zones molt urbanitzades. Quant a la demogra-
fia, es tracta d’una societat en procés d’envelliment.
Socialment, els ciutadans gaudeixen dels avantatges de
l’estat del benestar (educació, sanitat, pensions, sub-
sidis, etc.). Des del punt de vista de la tecnologia, és
una societat de la informació. Els avenços en els mit-
jans de comunicació han modificat diferents aspectes
de la nostra vida: la feina, el lleure, les relacions perso-
nals...
Canvis en les relacions de gènere
Des del principi del segle xx, però sobretot en les dar-
reres dècades, ha tingut lloc un canvi en les funcions
tradicionals dels gèneres en la societat occidental, tam-
bé en altres societats, però d’una manera molt més len-
ta. La dona accedeix cada vegada més a la formació
superior i a feines i llocs de treball de direcció i res-
ponsabilitat antigament destinats de manera exclusiva
a l’home, tot i que encara hi ha discriminació. La incor-
poració massiva de la dona al mercat laboral ha modifi-
cat també el model familiar tradicional. L’edat de matri-
moni i l’edat a la qual es té el primer fill s’han endarrerit,
les dones tenen menys fills i el treball domèstic comen-
ça a ser compartit pels dos gèneres. Promoure la
igualtat de gèneres és fonamental per eliminar les
barreres que impedeixen l’accés de les dones a les ma-
teixes oportunitat que els homes i aconseguir una soci-
etat més justa (7).
Societats multiètniques i multiculturals
La societat occidental actual avança cap a la barreja
d’ètnies i cultures. Entre els anys 2001 i 2004 van arri-
bar gairebé sis milions d’immigrants d’altres continents
a la Unió Europea. Aquesta xifra no ha fet sinó augmen-
tar des de llavors. Els immigrants arriben per fugir de la
pobresa, de la guerra o d’unes condicions polítiques
inestables. Busquen una vida més digna, i contribuei-
xen a l’enriquiment econòmic, demogràfic i cultural
dels països d’acollida. Les condicions laborals i de vida
a què accedeixen, però, són precàries, especialment
quan no tenen la residència legal. La desconfiança
d’alguns sectors socials i polítics, i els problemes d’a-
daptació als costums del país d’acollida, susciten de
vegades brots xenòfobs, que s’han de rebutjar i
substituir per actituds de respecte i integració.
Les societats actuals  12
3 COMPRENSIÓ LECTORA.
L’educació és un component essencial
de la mobilitat intergeneracional en ter-
mes d’ingressos i les diferències educa-
tives tendeixen a persistir a través de
generacions. Entre les característiques
de la família que ajuden a determinar la
mobilitat educativa a través de genera-
cions es troba l’origen ètnic, la llengua
parlada a casa, la mida i l’estructura de
la família i les característiques socioe-
conòmiques i culturals dels pares. D’al-
tra banda, algunes de les diferències
entre països pel que fa al grau de mobi-
litat entre generacions en termes d’edu-
cació són generades per les polítiques
educatives. Per exemple, l’orientació
precoç dels estudiants, en funció de la
seva capacitat, adreçada a determinats
sectors, sembla reduir considerable-
ment la mobilitat a través de les genera-
cions.
Anna Cristina d’Addio,
Intergenerational Transmission of
Disadvantage: Mobility or Immobility
across Generations? A Review of the
Evidence for OECD Countries, 2007.
• Per què l’educació és un component
essencial de la mobilitat social?
• Segons l’autora, quins factors
contribueixen a reduir la mobilitat
social intergeneracional?
CLAUS PER ESTUDIAR
• Per què les millores de les estructures
socials solen ser lentes i graduals?
• Assenyala les diferències entre les societats
estàtiques i les societats dinàmiques.
• De quina manera l’entorn familiar condiciona
les possibilitats de promoció social
d’un individu?
• Què és l’estat del benestar?
• De quina manera els fluxos migratoris
afecten les societats?
Pensa. Per què és important promoure
la igualtat de gèneres?
275

8.  Al·legoria de la civilització
francesa. Segons el peu de la
il·lustració: França va ser capaç
de portar lliurement al Marroc
la civilització, la riquesa i la pau
(Le Petit Journal, 1911).
9.  Cartell d’una botiga als EUA, escrit
en espanglish.
276
3 La diversitat cultural
Les civilitzacions
El mot civilització té bàsicament dos significats diferents. Inicial-
ment, la idea de civilització va ser formulada pels pensadors fran-
cesos de la Il·lustració durant el segle xviii en contraposició al
concepte de barbàrie. Una societat civilitzada era sinònim
d’urbana, organitzada i culta, resultat d’un pacte social; men-
tre que els anomenats pobles bàrbars eren considerats endar-
rerits, primitius, brutals i salvatges.
Durant el segle xix i fins a la Gran Guerra, el verb civilitzar va ser
utilitzat en el sentit de portar la cultura occidental als pobles colo-
nitzats d’altres continents, especialment de l’Àfrica (10). El procés
de colonització, a més a més de les implicacions demogràfiques,
econòmiques i militars, comportava la substitució dels valors
culturals dels pobles autòctons pels dels colonitzadors, ja que
els mateixos colonitzadors es cuidaven de difondre’ls i imposar-los
perquè els consideraven superiors. (8). El verb civilitzar va aparèi-
xer per primer cop al diccionari de l’Acadèmia de la Llengua Fran-
cesa el 1835, durant el context de la colonització d’Algèria.
L’altre sentit del mot civilització, el que fem servir en aquest
apartat, fa referència a les diferents entitats culturals que s’han
anat desenvolupant al llarg de la història, com la mesopotàmica,
l’egípcia antiga, la xinesa, l’índia i la precolombina, fins a
arribar a les actuals.
Podem dir que les civilitzacions són les grans cultures que s’han
desenvolupat al llarg de la història i les grans àrees culturals
en què es divideix actualment el planeta. Les persones que for-
men part d’una mateixa civilització tenen una concepció molt
semblant del món i comparteixen uns senyals d’identitat, que po-
den ser: la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, les
tècniques, el sistema de govern, etc.
Cada civilització té uns trets característics que la diferencien de
les altres. Avui dia hi ha diverses grans civilitzacions, com
ara l’occidental, l’eslava, la xinesa i la islàmica. La religió i
les implicacions culturals que té són un element fonamental en
la definició de les civilitzacions. Europa forma part de la civilit-
zació occidental, la base de la qual es troba en el món clàssic
(Grècia i Roma), en el món germànic i en la tradició judeo-
cristiana.
4 INTERPRETA LES IMATGES.
• Segons el dibuix de la portada del diari Le petit journal,
què va aportar la civilització francesa al poble marroquí?
• En quins dos idiomes està escrit el text del negoci?
A què creus que respon l’ús dels dos idiomes? I la barreja?
 Les societats actuals  12

cer
cle
pol
OCEÀ
ar
àrt GLACIAL ÀRTIC
ic

CIVILITZACIÓ ESLAVA

CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL
CIVILITZACIÓ
CIVILITZACIÓ JAPONESA
XINESA

tròpi c de Cànc er CIVILITZACIÓ ISLÀMICA OCEÀ

IB OCEÀ CIVILITZACIÓ PACÍFIC
ER
O C EÀ O C ATLÀNTIC HINDÚ
A
IV

equador PACÍFIC CIVILITZACIÓ Insulíndia

IL
M

DE
ER

IT

L’ÀFRICA OCEÀ
ZA
IC

NEGRA ÍNDIC
CIÓ
AN

tròpic de Capricorn
A

CIVILITZACIÓ

meridià de Greenwich
OCCIDENTAL

10.  LES GRANS CIVILITZACIONS DEL MÓN

Civilització i cultures
Dins de cada civilització es distingeixen una multitud d’unitats
que s’anomenen cultures. Així, en la civilització occidental 5 INTERPRETA EL MAPA.
trobem les cultures anglosaxona, escandinava, mediterrània,
•  Indica el nom de les
etc. Dins de cadascuna de les cultures es podrien fer altres distin- àrees territorials per
cions. les quals s’estén cada
Cada cultura es localitza en un espai territorial, que pot com- civilització.
prendre diversos països. I dins d’un país hi pot haver diferènci- •  Indica el nom de
es culturals entre els grups humans que hi conviuen (societats quatre civilitzacions
multiculturals). orientals.
•  A quina civilització
Cal tenir en compte també que els nous mitjans de transport i de
pertany Austràlia?
comunicació afavoreixen els contactes culturals massius i que Per què?
aquestes circumstàncies potencien els intercanvis i, de vegades,
uns valors culturals en detriment d’altres, de manera que s’afa-
voreix una certa uniformització cultural internacional.
En aquest sentit, és indubtable la força i la projecció mundial de CLAUS PER ESTUDIAR
la cultura anglosaxona, sobretot de la nord-americana. Mal-
grat tot, cal tenir en compte que no hi ha cap cultura, fins i tot la • Quin és el significat de la
nord-americana, que estigui exclosa de les influències d’altres paraula civilització?
cultures. En aquest cas, cal destacar les aportacions d’altres co- • Quins són els elements clau
munitats, com la dels hispans, que s’han consolidat com a pri- per definir una civilització?
mera minoria dels Estats Units. De fet, les cultures interaccio- • Quina diferència hi ha entre
nen entre elles i es barregen en determinats nivells, fet que civilització i cultura?
afavoreix el mestissatge i l’aparició de manifestacions cultu- Pensa. Per quina raó
rals híbrides, com és el cas de l’espanglish, parla híbrida, re- desapareixen les civilitzacions?
sultat de la barreja de l’espanyol i de l’anglès dels Estats Units (9).

277
 DESCOBREIX

Cultures indígenes amenaçades

Al món hi ha més de 150 milions d’indígenes que viuen en comunitats tribals repartits per uns 60 països. La situació
de la majoria d’aquests pobles és molt delicada. Malgrat que els seus drets de propietat territorial estan reconeguts
pel dret internacional, no sempre són respectats. A més, es tracta de comunitats molt vulnerables i algunes corren
perill immediat d’extinció (10 i 11).

cercle polar àrtic

pobles de Sibèria
Khantis

Innus

OCEÀ
tròpic de Càncer Jummas
AT L À N T I C Dongria
OCEÀ kondhs
indígenes de Sierra Nevada Jarawas Bataks
Palawanes
PACÍFIC Ianomamis indígenes Wanniyala-aettos
equador Nukaks de Raposa-serra do Sol Massais Penanes
Bakas
Zo’és Awás Ogieks
indígenes aïllats
Akuntsus OCEÀ pobles indígenes
Enawene nawes de Papua
Matsés
indígenes

tròpic de Capricorn
Ayoreos Guaranís Boiximans ÍNDIC
meridià de Greenwich

Wichís Enxets
pobles aborígens
d’Austràlia

Font: www.survival.es

11.  MAPA DELS POBLES INDÍGENES EN PERILL

«Els pobles indígenes del món han preservat

un extens bagatge històric i cultural de la hu-
manitat. Les llengües indígenes representen la
majoria dels idiomes del món i els pobles indí-
genes han heretat i han llegat un patrimoni ric
de coneixements, formes artístiques i tradi-
cions religioses i culturals.»

Secretari general Ban Ki-moon.

Missatge en el Dia Internacional
dels Pobles Indígenes del Món. 9 d’agost
de 2010 (Adaptació).
12. 
La tribu dels ianomami, al Brasil.

6 UTILITZA LES TIC. Al web de l’ONU http://www.un.org/es/globalissues/indigenous/indigenas/)

i de l’organització Survival http://www.survival.es/ trobaràs informació sobre la situació i els
problemes dels pobles indígenes del món.
• Cerca informació als llocs web indicats i elabora un petit treball sobre els pobles indígenes
(distribució geogràfica, situació, problemes, etc.).
• Busca a Internet el document final de la Conferència Mundial sobre els Pobles Indígenes, aprovat
per l’Assemblea General de l’ONU el 22 de setembre de 2014, i fes-ne un resum dels aspectes
més importants.

278
 Les societats actuals  12

SABER FER DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala

A Guatemala hi ha una població indígena estimada de més itzà, ixil, jacalteco, kaqchikel, k’iché, mam, mopan,
de 6 milions d’habitants, xifra que equival al 60  % de la poqomam, poqomchí, q’anjob’al, q’eqchí, sakapulteco,
població total del país. Guatemala destaca pel fet de ser el sipakapense, tektiteko, tz’utujil, uspanteko, xinka i gari-
segon país d’Amèrica (després de Bolívia) amb una propor- funa.
ció més alta de població indígena, però fins ara això no ha
És important destacar que el país continua mancant
significat una inclusió més gran en les estructures de l’es-
d’una base estadística diferenciada sobre els pobles in-
tat (13). Guatemala també es caracteritza per un llarg
dígenes i especialment sobre dones indígenes (13). L’in-
(1962-1997) i dolorós (200.000 morts i desapareguts) con-
forme de Desenvolupament Humà de 2008 assenyala
flicte armat, amb unes conseqüències que el país encara
que el 73  % dels indígenes són pobres i, dels quals, el
arrossega. La Comissió per a l’Esclariment Històric de les
26  % són extremament pobres, contra el 35  % de pobres
Nacions Unides va resoldre que durant el conflicte hi va
dels no indígenes, dels quals només el 8  % en pobresa
haver actes de genocidi contra la població maia.
extrema.
Els grups ètnics principals són els següents:
IWGIA. Grup Internacional de Treball sobre
achí, akateco, awakateco, chalchiteco, ch’ortí, chuj,
Afers Indígenes (Adaptació).

13. Dones al mercat de Chichicastenango

(Guatemala).

FES-HO AIXÍ
7 Llegeix el text i respon les preguntes.
• Els indígenes són la majoria o la minoria
de la població?
• Quina és la situació dels indígenes
respecte a la resta de la població?
• Com és possible que els índexs de
pobresa i d’extrema pobresa siguin tan
alts entre els indígenes?
•  Què vol dir genocidi?

CUBA
8 UTILITZA LES TIC. Consulta
MÈXIC la premsa digital de Guatemala
i altres pàgines web, i busca informació
JAMAICA
BELIZE sobre la situació de la població indígena.
Belmopan
OCEÀ • Has trobat gaire informació?
ATLÀNTIC
GUATEMALA HONDURES
• Quin tipus de notícies has trobat?
Tegucigalpa
Guatemala • Quin tipus de tractament es dona a la
NICARAGUA
San Salvador
EL SALVADOR Managua
informació sobre els indígenes?
OCEÀ • Elabora un treball monogràfic, amb
PACÍFIC
San José COLÒMBIA il·lustracions, taules estadístiques
escala
COSTA RICA
Panamà i gràfics, sobre la situació dels indígenes
0 215
PANAMÀ de Guatemala.
quilòmetres

14.  ESTATS DE L’AMÈRICA CENTRAL

279
 4 Les llengües del món

Les llengües i el predomini de l’anglès

En milions de persones

1200 La llengua és un dels trets culturals distintius d’una

societat i serveix d’element de comunicació i d’unió
400
entre les persones que la parlen. De fet, les llengües
350
són un dels patrimonis culturals més importants
300
de la humanitat i són cabdals en la formulació i la
250
transmissió de coneixements i valors.
200

150
Al món es parlen unes 6.000 llengües. Només a Àfri-
100
ca se’n parlen unes 1.000 de diferents.
50 •  El 96  % de la població mundial únicament utilitza
0 el 4  % de les llengües.
ol

s
í
s

ès

ab

s
al
nd

uè

nè
nè

Ru
ny

ng
gl

Àr

•  Més de la meitat de les persones s’expressen habi-

Hi

ug

po
Xi

pa

An

Be
rt

Ja
Es

Po

tualment en una de les deu llengües més parlades.

15. 
Les nou llengües més parlades del món.
9 COMPRENSIÓ LECTORA.
Tal com demostra clarament l’informe
Delors sobre l’educació per al segle XXI
(UNESCO, 1996), és important preparar les
generacions més joves perquè puguin
aprofitar les possibilitats que pot oferir
l’actual societat de la informació. A més,
cada cop hi ha més demanda de coneixe-
ment de llengües per a les relacions inter-
nacionals. Però l’educació fracassarà si,
per tot això, obvia o renuncia a certes llen-
gües i cultures que han format la identitat
i la integritat d’individus i comunitats sen-
ceres.
Informe sobre les llengües
del món, 2005.
•  Quina és la llengua que permet accedir
a una quantitat més gran d’informació
a través d’Internet?
•  Les llengües minoritàries haurien
de desaparèixer? Raona la resposta.
•  A Internet, el 90  % de les llengües no s’utilitzen.
Actualment, el predomini internacional de la llen-
gua anglesa és aclaparador. No és la llengua més
parlada, però és la més estesa i la més utilitzada a
Internet, davant del xinès i de l’espanyol, primera i
segona, respectivament (sense comptar l’hindi, per-
què no té tanta presència a Internet) (15). Aquest fet
s’explica per l’expansió colonial britànica, especi-
alment al llarg del segle xix , i per la influència
internacional dels Estats Units al llarg del segle xx.
Avui dia, l’anglès és la llengua oficial o adminis-
trativa d’un 75 països i és la llengua materna de 375
milions de persones. Es tracta de la tercera llengua
en nombre de parlants i uns 750 milions de perso-
nes l’han après com a llengua estrangera. També
és la llengua de la comunitat científica internaci-
onal i de la diplomàcia.
De vegades, l’àrea on es parla una llengua coincideix
amb un estat. Però és normal que un idioma es parli
en diversos països, com l’anglès, el francès, l’espa-
nyol o el portuguès, i també que dins d’un mateix
país convisquin llengües diferents. Per exemple, el
castellà és l’idioma oficial de 21 països, i a l’Estat
espanyol també es parlen altres llengües, oficials en
els seus àmbits territorials, com el català, el gallec
o l’eusquera. A més, hem de tenir en compte que
els migrants parlen la llengua dels seus llocs d’ori-
gen als països d’acollida, cosa que afavoreix els
intercanvis lingüístics. Després de l’anglès, el
francès és la segona llengua planetària.

280
 O C E À G L A C I A L À R T I C

Llengua parlada per

la majoria de la població
Llengua oficial diferent a
la parlada per la majoria
de la població
Llengua parlada per més
de 100 milions de persones

Alemany
Anglès
Àrab
O C E À
Bengalí
P A C Í F I C
Espanyol
Francès
Hindi/urdu
O C E À
Neerlandès/afrikáans
O C E À Í N D I C
Japonès
A T L À N T I C
Malai/indonesi
Persa/tadjik O C E À

Portuguès P A C Í F I C
Rus
Turc/àzeri/
turcman escala
0 1360
Xinès
quilòmetres
10 INTERPRETA EL GRÀFIC
I EL MAPA.
16.  LES LLENGÜES MÉS PARLADES AL MÓN
• Quines són les llengües més
parlades del món?
Llengües dominants i llengües en perill
• Totes tenen la mateixa
Les llengües amb un nombre més alt de parlants són el xi- extensió i projecció
nès (més de 1.200 milions de persones), l’anglès (uns 375 internacional? Per què?
milions com a llegua materna, fins a 750 milions com a sego- • Descriu, analitza i comenta
na llengua i un total aproximat d’uns 1.500 milions de perso- la situació lingüística dels
nes), l’hindi (prop de 490 milions) i el castellà o espanyol, diferents continents.

que és el nom que rep internacionalment, (uns 390 milions)

(16 i 17).
Ara bé, la importància d’una llengua no es basa només en el
nombre de persones que la parlen. L’anglès és la llengua
internacional dels nostres dies, ja que és el vehicle de comu-
nicació que utilitzem per comunicar-nos en els àmbits polí-
tic, econòmic i científic. Per això és la llengua que aprenen
més persones en el món. L’espanyol, però, s’està convertint
en la segona llengua més demanada en l’aprenentatge de
segones llengües.
17.  Rètols d’un carrer de la ciutat de Shangai.
La bona salut de les llengües predominants no pot amagar el
perill que corren moltes llengües arreu de món. De fet, la ten-
dència a la uniformització cultural amenaça la pervivència CLAUS PER ESTUDIAR
de les llengües més minoritàries. L’ONU ha advertit que la
• Quantes llengües es parlen al món?
meitat de les llengües que es parlen avui dia a la Terra podri-
• Per què és important la varietat
en desaparèixer al llarg del segle xxi. Les llengües que cor-
lingüística?
ren més perill són aquelles que no s’ensenyen a l’escola i
• Quina és la llengua que predomina
que no tenen el suport d’un estat, és a dir, aquelles que no
internacionalment?
tenen la consideració d’oficials o cooficials. D’altra banda,
• Quines són les llengües que corren
cal tenir en compte que, en alguns casos, la consideració d’o-
perill d’extinció?
ficialitat d’una llengua no és garantia de protecció per part de
Pensa. Per què una llengua es parla a
les autoritats, com passa en alguns països de l’Àfrica i de llocs que són a milers de quilòmetres
l’Amèrica del Sud. Hem de ser conscients que la pèrdua de la de distància del país d’origen? Posa’n
diversitat lingüística comporta la pèrdua d’una part molt un exemple.
important de la diversitat cultural.

281
 5 Les religions del món

La religió i la identitat cultural

En milions de practicants
2 100
Altres
La religió és el conjunt de creences, pràctiques i cerimònies
1 800
Anglicans
que es relacionen amb el que un conjunt de persones consideren
1 500
Ortodoxos diví o sagrat. La religió influeix en la manera de viure de les so-
Protestants
Xiïtes cietats, ja que directament o indirectament en condiciona els
1 200
valors, la manera d’organitzar la família, els hàbits alimenta-
900 ris, les festes, els costums, etc. Per això, les religions constituei-
Sunnites xen un senyal d’identitat cultural.
600 Catòlics

300
Les religions principals
0
Cristianisme Islam Hinduisme Tracional Budisme
xinesa
Les creences religioses són quasi tan antigues com l’ésser humà.
Les primeres religions eren animistes, és a dir, les comunitats
18. 
LES RELIGIONS AMB MÉS FIDELS
primitives adoraven les forces de la natura. Actualment, les
DEL MÓN
religions animistes continuen tenint gran importància en àrees
extenses d’Àfrica i de l’Amèrica del Sud, i en alguns punts
d’Austràlia i el sud-est asiàtic, moltes vegades barrejades amb
altres religions, com la catòlica (sincretisme) (19). Les religions
11 INTERPRETA EL GRÀFIC. amb un nombre més alt de practicants i que tenen més extensió
geogràfica són el cristianisme, l’islam, l’hinduisme i el budis-
• Quina és la religió
amb més nombre me (18):
de fidels? •  El cristianisme té més de 2.000 milions de fidels.
• I quina és la que en té •  L’islam té més de 1.400 milions de creients.
menys?
• Compara i comenta
•  L’hinduisme té uns 900 milions de practicants.
la religió que té més •  El budisme té més de 350 milions de seguidors.
creients amb la que
Altres religions importants són el sintoisme, que només es prac-
en té menys i raona
per què pot ser.
tica al Japó; les religions xineses (confucianisme i taoisme), que
es localitzen en una gran zona de la Xina i Corea i que rebrota
amb força en l’actualitat; i el judaisme, que es practica a Israel i
en petites comunitats disperses al nord i l’est d’Àfrica, Amèrica i
Europa.També cal tenir en compte que moltes persones no són
creients. Aquest grup és especialment nombrós a Europa i en
CLAUS PER ESTUDIAR
certes zones d’Àsia.

• Què és la religió? Els conflictes religiosos

• Quines són les grans religions Les religions s’expandeixen des de les àrees on es van originar.
monoteistes? Per això, és habitual que en un mateix territori convisquin perso-
• Quin és l’origen dels conflictes nes de religions diferents. Aquesta convivència ha estat pacífica
religiosos? en general, però al llarg de la història també ha estat font de con-
• Tothom és creient? Argumenta flictes, i fins i tot ho continua sent en diversos llocs en l’actualitat.
la resposta. Moltes persones han estat perseguides i expulsades del seu
Pensa. Per què són importants
país per les seves creences religioses. D’altra banda, en molts es-
les religions? tats hi ha una religió oficial i les persones no tenen llibertat per
practicar-ne d’altres, almenys de manera pública.

282
 OCE
À GLACI
AL ÀRTIC
RELIGIONS PRINCIPALS
Cristianisme
Cristiana catòlica

Cristiana ortodoxa

Cristiana protestant

Islam
Islàmica sunnita
OCEÀ OCEÀ
tròpic de Cànce r AT L À N T I C PACÍFIC Islàmica xiïta

Grans religions
orientals
equador
Budisme
OCEÀ OCEÀ
Hinduisme
PACÍFIC ÍNDIC

meridià de Greenwich
Sintoisme
tròpic de Capricorn

Altres religions
Religions tradicionals
i animistes
Religions xineses

Judaisme
ANTÀRTIC
GLACIAL
OCEÀ Font: Human Geography.
Culture, Society and Space.
Ed. Wiley

19. 
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LES PRINCIPALS RELIGIONS DEL MÓN

SABER-NE MÉS

Cristianisme Hinduisme
El cristianisme és una religió L’hinduisme és una religió
monoteista, és a dir, que politeista que va sorgir a l’Índia
creu en l’existència d’un en el segon mil·lenni abans de
únic déu. Va ser fundat Crist. L’hinduisme es concentra
per Jesucrist a Palestina principalment al seu lloc
en el segle I i el seu llibre d’origen, l’Índia, i als països
sagrat és la Bíblia. És la veïns. Els fidels creuen en la
religió més difosa a tot reencarnació; és a dir, creuen
el món, i la majoritària 20. 
Fidels catòlics en una
que quan una persona mor, 22. 
Banys rituals
església, combregant.
a Europa, Amèrica, Austràlia l’ànima es reencarna en un altre al riu Ganges.
i Nova Zelanda. Es divideix fonamentalment cos, humà, animal o vegetal.
en tres branques: catolicisme, protestantisme Aquest procés pot repetir-se durant milers d’anys.
i ortodòxia. Els hindús aspiren a abandonar el cicle
de reencarnacions i assolir la immortalitat, és a dir,
Islam l’estat ideal que només es pot aconseguir a través
de la renúncia, l’abstinència i la contemplació.
L’islam és una religió
monoteista. Va ser fundat
per Mahoma a Aràbia en el
Budisme
segle VII. El seu llibre sagrat
és l’Alcorà, que va ser El budisme és una doctrina
revelat a Mahoma per Al·là, fundada per Buda a l’Índia cap
que és el nom que els a l’any 500 aC. Actualment
musulmans donen a Déu. Es es practica sobretot al sud-est
practica sobretot al nord asiàtic. Els seus seguidors també
21. F
 idels musulmans
d’Àfrica, el Pròxim Orient, creuen en la reencarnació.
a la Meca.
el sud-oest d’Àsia i a L’alliberament consisteix
Indonèsia. Els musulmans practiquen l’oració, el dejuni al en l’èxtasi perfecte o nirvana.
mes del ramadà i l’almoina, i han de pelegrinar a la Meca Quan s’assoleix el nirvana, 23. Monjos budistes
almenys una vegada a la vida. L’islam es divideix en dues la ment s’il·lumina i s’obté la que han acabat
branques: la sunnita, que és la majoritària, i la xiïta. saviesa absoluta. el dejuni.

283
 En %
100
6 La societat espanyola
80

60
Característiques generals
40
La societat espanyola és una societat postindustrial, en la qual els
20
serveis representen més del 70  % de l’economia i donen feina a més
0
Nombre Persones Xifra d’un 75  % de la població activa. La població dedicada a l’agricultura
d’empreses ocupades de negocis
representa el 4  % de la població, i la que viu de la indústria, el
Empreses amb menys de 20 treballadors
Empreses entre 20 i 250 treballadors 12,3  %.
Empreses amb 250 o més treballadors
L’estructura empresarial es caracteritza per l’atomització i el pre-
24. PARTICIPACIÓ EN LA INDÚSTRIA
domini de la petita i mitjana empresa (24).
DE LA PETITA I LA MITJANA
EMPRESA A ESPANYA La població va arribar als 46.815.916 habitants l’any 2011. Entre el
2001 i el 2011 va augmentar d’uns 6 milions d’habitants. Aquest
Milions de persones
creixement tan important s’explica per l’arribada massiva d’im-
6 migrants, uns tres milions i mig en aquest període, l’increment de
5 l’esperança de vida, l’augment de la taxa de natalitat entre el
4
2005 i el 2009, i el fet que molts estrangers van aconseguir la naci-
3
onalitat espanyola.
2
1 L’arribada massiva d’immigrants i el rejoveniment temporal de la
0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
població no han aturat el procés d’envelliment. Durant els últims
Font: Eurostat deu anys s’ha incrementat el pes relatiu de la població de 40 a 64
25.  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ anys i ha disminuït el de la població de 16 a 39 anys. D’aquesta
ESTRANGERA A ESPANYA manera, per cada persona en edat no activa hi ha unes dues perso-
(2002-2011) nes en edat laboral.
Quant a la distribució per sexes, per cada 100 dones hi ha 97 ho-
mes. El percentatge de dones és lleugerament inferior als homes
12 INTERPRETA ELS GRÀFICS. fins als 50 anys, a partir d’aquí la diferència es capgira.
• Analitza i compara el La població es concentra en els municipis de mida mitjana. De
nombre d’empreses amb manera progressiva s’ha reduït la població que viu en municipis
el nombre de treballadors petits, amb una població inferior als 2.000 habitants, i ha augmentat
i les xifres de negoci que
la població dels municipis entre 50.000 i 100.000 habitants.
genera cada una.
• Descriu l’evolució del El nombre mitjà de persones que viuen en una llar ha disminuït
nombre d’estrangers gradualment en els últims 40 anys; s’ha passat de 4 persones el 1970
residents a Espanya entre a 2,53 el 2013. El nombre de llars més petites, les d’1 o 2 persones,
els anys 2002 i 2009, i continua augmentant, mentre que les grans, les de 4 o 5, disminu-
assenyala el perquè de eix. Les llars on viu una parella amb els seus fills o sense, són les
l’estancament a partir més habituals.
d’aquest últim any.
• Per què no coincideixen
La població estrangera que viu a Espanya ha arribat a la xifra de 5,7
les dades dels habitatges milions d’habitants, més del 12% del total. Espanya és el segon
amb algun tipus país de la Unió Europea amb més població estrangera. A par-
d’ordinador i els tir del 2010, però, l’arribada de nous immigrants ha disminuït de
habitatges amb connexió manera significativa (25).
a Internet?
A Espanya hi ha una diversitat cultural per raons històriques, ja que
• Què és el salari mínim
hi ha diferents pobles amb una llengua i cultura pròpies, com el
interprofessional?
català o el basc, i una altra per raó de la immigració exterior que ha
portat la seva llengua i cultura, més recentment.

284
 Les societats actuals  12

Noves tecnologies
2012
Espanya està superant el seu tradicional endarreriment tecno- 73,4 %
72,6 % 2013
lògic gràcies a l’ús de les noves tecnologies (26). L’any 2013, el
69,8  % de les llars espanyoles, uns 11 milions d’habitatges, tenien 69,8 %
68,9 %
accés a Internet, i el 98  % de les empreses de 10 o més treballadors
disposaven de connexió a la xarxa. A més, aproximadament el 66,6 %
65,5 %
72  % de les empreses tenien pàgina web. En el cas de les empre-
ses més grans, el percentatge arribava al 93,8  %. Així mateix, Es-
panya és un dels països amb més telèfons mòbils intel·ligents
Disposen Amb algun Amb connexió
(smartphones) i aplicacions de missatgeria instantània. d’accés tipus de banda
a Internet d’ordinador ampla

Salaris 26. EQUIPAMENT TECNOLÒGIC

L’any 2012 els treballadors a Espanya rebien un salari mitjà anual DELS HABITATGES ESPANYOLS

de 22.726,4 euros (27). Cal subratllar que hi havia més treballadors

en els nivells de salaris més baixos que en els més alts. El salari
més freqüent se situava al voltant dels 15.500 euros. S’ha de desta- Salari mitjà

car també l’existència d’una important discriminació salarial en

Salari medià
funció del gènere; és a dir, les dones cobraven menys que els
homes. El salari femení representava el 76,1  % del masculí. Aques- Salari més freqüent
tes tendències no han variat significativament des de llavors.
Salari mínim
interprofessional
Desigualtats socials 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Segons dades de l’OCDE, les diferències entre rics i pobres es van

eixamplar en el període 2007-2011. A Espanya, els ingressos per 27. ELS SALARIS A ESPANYA (2012)

família van disminuir de mitjana el 3,5  % anual en aquest període.

La pèrdua dels ingressos va afectar de manera diferent el poder
adquisitiu de les famílies. El 10  % de les llars menys afavorides van
perdre el 13  % anual dels ingressos, mentre que el 10  % de les
llars més afavorides solament van perdre l’1,5  %.
Els informes de diferents organitzacions nacionals i internacionals
han posat de manifest que algunes de les mesures adoptades per
superar els efectes de la crisi econòmica (retallades salarials,
reducció de prestacions socials, etc.) han afectat molt negati-
vament una part força important de la població (28). Es calcula
que a Espanya hi ha 4,4 milions de persones que treballen o
busquen feina que es troben per sota del llindar de la pobresa.
Segons la Fundació FOESSA, organització dedicada a fer estudis
socials, hi ha un risc que l’augment progressiu de la desigual-
tat es pugui transformar en crònic. De fet, segons dades d’insti-
tucions com la Creu Roja o Càritas, els problemes d’exclusió soci-
al han augmentat els darrers anys de manera alarmant.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Com és la societat espanyola en funció de la població activa?

• Indica les característiques més rellevants de la societat espanyola.
• Com afecta l’augment de l’esperança de vida a la societat espanyola? 28. Les manifestacions de protesta
Pensa. Per què la diferència entre rics i pobres es va eixamplar entre contra les retallades salarials i de
els anys 2007 i 2011? prestacions socials van ser molt
importants a tot l’Estat.

285
7 La societat catalana
29. El Mobile World Congress representa
una projecció internacional molt
important de Barcelona.
30. El Banc dels Aliments proporciona menjar
i matèries de primera necessitat a
persones amb risc d’exclusió social.
13 INTERPRETA EL TEXT
I LES IMATGES.
•  Quina aportació econòmica
creus que representen els
congressos internacionals
com el Mobile World
Congress?
•  Quins contrastos territorials
pot provocar la distribució
de la població?
•  Quins sectors de la població
són més vulnerables quan hi
ha una crisi com la del 2007?
•  Per què creus que sorgeixen
els moviments ciutadans de
protesta?
286
Present i reptes de futur
Catalunya ocupa el 6,3  % de la superfície d’Espanya i re-
presenta una mica més del 15  % del conjunt de la pobla-
ció (l’any 2015 va superar els 7,5 milions d’habitants). La
distribució de la població presenta forts contrastos terri-
torials, amb una alta concentració a Barcelona i l’àrea
metropolitana, que agrupa més del 60  % de la població.
L’economia catalana està clarament terciaritzada. Enfront
d’una visió industrialista del país, actualment els serveis
doblen l’aportació econòmica de la indústria. Dins del
sector de serveis, el turisme ocupa un lloc molt destacat.
De fet, Catalunya s’ha convertit en una de les regions
turístiques més importants de tota la conca mediter-
rània, i Barcelona, en una de les ciutats de referència pel
seu atractiu i per la capacitat per organitzar esdeveniments
de projecció internacional, com el Mobile World Congress
(29) . Malgrat la crisi, Catalunya continua sent una de les
zones més modernes i dinàmiques d’Espanya.
Des de fa uns quants anys, la societat catalana està experi-
mentant importants canvis socials i culturals. L’etapa de
creixement econòmic que es va perllongar fins al 2007 va
comportar l’arribada de milers d’immigrants de procedèn-
cia diversa, amb l’impacte social, econòmic i cultural que
això representa.
La crisi econòmica del 2007 ha castigat durament la po-
blació, especialment els sectors més vulnerables (30) . A
més a més, cal subratllar que les polítiques adoptades per
fer front a la crisi han repercutit negativament en els ser-
veis de l’estat del benestar (sanitat, educació, prestaci-
ons socials...).
De la mateixa manera, els efectes de la crisi i algunes de les
mesures adoptades per fer front al dèficit públic han afavo-
rit l’aparició de moviments ciutadans de protesta con-
tra les retallades i els desnonaments. A més, el desgast i el
descrèdit dels partits polítics tradicionals, en gran part
conseqüència directa de les polítiques d’austeritat i dels
casos de corrupció, han afavorit l’aparició de noves for-
macions polítiques amb programes de reforma social i
redistribució de la riquesa, que cal veure si podran fer-
los realitat.
Entre els problemes socials de més transcendència futura
per a la societat catalana en podem destacar dos: l’envelli-
ment i l’atur, els quals preocupen els governs i la societat
en general.
 Les societats actuals  12

L’envelliment de la població
L’envelliment de la població és una conseqüència directa de
la baixa natalitat i de l’augment de l’esperança de vida.
El 2014 la població major de 60 anys representava el 23,70  %
del total, mentre que la població situada entre els 0 i els 19
anys no arribava al 21%. Aquest fet és preocupant. La situa-
ció encara podria ser pitjor si no fos per l’arribada d’un im-
portant contingent d’immigrants des de l’any 2000, que va
rejovenir lleugerament la població (31).
L’envelliment progressiu de la població catalana, però, és
31. Els immigrants obren negocis amb
inevitable perquè les generacions nombroses nascudes als els quals mantenir la família que s’ha
anys 60 i 70 del segle passat començaran a jubilar-se en els quedat al país d’orígen.
propers anys (32). Aquest fet, si no canvien les coses, aug-
mentarà les diferències entre la població activa ocupada
i la població dependent. Aquest desequilibri ocasionarà
problemes al sistema de protecció social, que ja s’ha vist
afectat per les retallades pressupostàries adoptades a partir
de l’any 2010.

L’atur
El nombre d’aturats a Catalunya durant el primer trimestre
del 2015 va arribar als 552.974. L’elevat índex d’atur, so-
bretot el juvenil, és conseqüència de la profunda crisi des-
encadenada el 2007.
El primer trimestre del 2015, l’atur representava Catalunya
el 20,05% de la població activa. El dels homes era del
19,90%, i el de les dones, del 20,21 %. Per grups d’edat, l’ín- 32. Els centres per a la gent gran
dex més alt es concentrava en el grup dels joves entre el 16 proporcionen estones de lleure i ajuden
i els 24 anys, amb el 45,65  % d’aturats. Els seguien els ma- a mantenir la ment desperta.
jors de 55, amb el 19,00  %, i els de 25 a 54 anys, amb el
17,89  %.
El problema de l’atur és especialment preocupant entre els
joves i els majors de 55 anys. Davant de la impossibilitat CLAUS PER ESTUDIAR
de trobar feina a Catalunya, molts joves amb formació han
optat per l’emigració, especialment a països de la Unió Eu- • Quin és el sector econòmic que dona
ropea, com el Regne Unit, França o Alemanya. D’altra ocupació a la major part
de la societat catalana?
banda, alguns dels aturats majors de 55 anys, davant de les
• Explica de quina manera el
dificultats per trobar feina a causa de l’edat, han optat per
creixement econòmic va afavorir
crear el seu propi negoci. els fluxos migratoris cap a Catalunya,
i quines n’han estat les
La cohesió cultural i social conseqüències culturals.
• Com afectarà l’envelliment
Catalunya ha estat tradicionalment una terra d’acollida,
de la població el futur de Catalunya?
però l’arribada massiva d’immigrants l’última dècada ha ge-
• Indica alguns dels efectes socials
nerat alguns problemes de convivència entre la població
de la crisi econòmica que va
autòctona i les minories culturals i religioses. Aquests començar l’any 2007.
problemes han estat aprofitats per algunes formacions políti- Pensa. Per què emigra una part
ques xenòfobes per obtenir rendibilitat electoral. Malgrat tot, important del jovent català?
a Catalunya predomina la voluntat de diàleg intercultural.

287

33. A les universitats americanes hi ha
molta diversitat cultural.
34. Cabines telefòniques només
per a negres a la República
de Sud-àfrica els anys 90
del segle XX.
14 INTERPRETA
EL TEXT
I LES IMATGES.
• Per què creus que
la convivència entre
minories a vegades
no és satisfactòria?
Raona la resposta.
• Com és que a vegades
una cultura minoritària
s’acaba imposant?
• Per què la cultura
anglosaxona s’ha estès
tant?
• Què es pot fer per
integrar les minories
ètniques?
288
8 Els grans reptes culturals
La convivència entre majories i minories culturals
Com a conseqüència de la dinàmica històrica (guerres, conques-
tes, creació d’estats nous, migracions, exilis...), comunitats amb
cultures diferents conviuen dins d’un mateix país. En general, hi ha
una cultura majoritària, l’oficial, que s’identifica amb l’estat i que
predomina sobre les minoritàries. Per exemple, als Estats Units la
cultura majoritària és l’anglosaxona, que conviu amb les minories
hispana, asiàtica, negra i ameríndia (33). La convivència, però,
no sempre és fluida ni satisfactòria per culpa de qüestions políti-
ques, socials o ideològiques.
La situació ideal és que entre les diferents cultures que conviuen
en un mateix espai hi hagi una relació de respecte, però de vega-
des les persones són marginades per la seva raça o per la seva
identitat cultural (34).
Generalment, la cultura majoritària és la que sol imposar-se
sobre les altres. Però també pot passar el contrari. Per exemple, en
alguns països de l’Amèrica Llatina la població indígena majo-
ritària ha estat discriminada per la minoria d’origen occidental.
La desaparició de cultures
Al llarg de la història han sorgit i han desaparegut cultures. Unes
cultures han estat més influents que d’altres, però totes han estat
igual d’importants perquè eren el reflex d’una determinada forma
de viure i d’entendre el món.
Cada època històrica i cada regió geogràfica han tingut la seva cul-
tura predominant, importància que quasi sempre ha anat relaciona-
da amb el pes econòmic, polític, militar, tecnològic i artístic
del país o del conjunt de països identificats amb aquella cultura.
La civilització occidental és una de les més importants i este-
ses del món. Aquest fet s’explica pel nivell de desenvolupament
dels seus països i per la projecció exterior a partir dels segles xv i
xix.
Al llarg del segle xx la cultura anglosaxona dels Estats Units, que
forma part de la civilització occidental, s’ha estès per tot el món
gràcies al seu dinamisme i als mitjans de comunicació, que
familiaritzen moltes persones del món amb la manera de viure dels
nord-americans, amb els seus gustos, música, idioma..., i acaben
integrant en la seva vida algun d’aquests aspectes.
Conèixer i incorporar trets d’altres cultures és enriquidor. El
problema sorgeix quan les diferències culturals esdevenen mo-
tiu de confrontació o quan des de les instàncies de poder es
forcen processos d’aculturació, és a dir, de substitució d’una
cultura per una altra, ja que això empobreix la humanitat.
 Les societats actuals  12

Malauradament, alguns governs, en el nom d’uns suposats va-

lors superiors, han promogut veritables genocidis culturals en
ordenar la persecució sistemàtica de les cultures minoritàries
amb l’objectiu de fer-les desaparèixer (35).
Un dels reptes culturals més importants del mil·lenni és evitar
la desaparició de moltes cultures indígenes, sobretot de l’A-
mèrica Llatina, Àsia i Àfrica.

Els fonamentalismes religiosos

Els fonamentalismes religiosos són moviments que apliquen
el contingut dels llibres sagrats de manera estricta per regular
la vida d’una societat. Pels fonamentalistes només hi ha una 35. Els boiximans viuen arraconats
veritat, la dels textos sagrats, i això els sol conduir a ser extre- a la reserva de caça del Kalahari
mament rigorosos amb el compliment dels principis morals de central. La supervivència com a
poble està en perill a causa
la seva fe i radicalment intolerants amb qui no comparteix la
de la política del govern de
seva visió del món, però no necessàriament violents. Botswana, que pretén fer-los fora
Els moviments fonamentalistes rebutgen diferents aspectes del seu territori.
del món modern, com ara la igualtat entre homes i dones, o el
fet que les lleis no es basin en una interpretació estricta dels
principis religiosos. Els fonamentalistes es pensen que estan en
possessió de la veritat absoluta i no accepten la discrepància o
la crítica; són intransigents.
Encara que el fonamentalisme islàmic és el més conegut i estès,
hi ha fonamentalistes dins les tres grans religions mono-
teistes: el cristianisme, l’islam i el judaisme (36), i també en
alguna de politeista, com l’hinduisme.
Les formes més extremes de fonamentalisme desemboquen
en actituds fanàtiques i violentes que poden derivar en en-
frontaments armats i guerres. La intolerància dels fonamen-
talismes desferma prou sovint violència contra tots aquells que
no pensen com ells i també destrucció de qualsevol símbol cul-
tural o religiós que no correspongui als seus principis o valors 36.  Els jueus ultraortodoxos segueixen
religiosos (37). fidelment els preceptes de la Torà.

CLAUS PER ESTUDIAR

• Quina diferència hi ha entre

cultures majoritàries i cultures
minoritàries?
• Per què són importants
les cultures?
• Per què la cultura anglosaxona
té tanta projecció
internacional?
• Què són els fonamentalismes
religiosos?
Pensa. Quin és l’origen
37.  Exèrcits organitzats pels fonamentalistes islàmics torturen i assassinen de la intolerància religiosa?
persones, i destrueixen patrimoni històric de valor incalculable.

289
 DESCOBREIX

La situació de les dones a l’Índia

L’Índia és un país de grans contrastos. Històricament,
la societat s’ha articulat al voltant de les castes.
El sistema de castes és molt rígid perquè situa les
persones en compartiments socials tancats, dels quals
és pràcticament impossible sortir. De fet, hi ha moltes
lleis que prohibeixen la discriminació de casta, però és
molt difícil erradicar les pràctiques socials fortament
arrelades. A més, l’estratificació social de les castes
reforça la desigualtat de classe i la discriminació
de gènere (amb menyspreu cap a les dones),
especialment a les grans regions del nord i de l’oest
del país.

38.  Noies índies protestant contra l’assetjament sexual.

La discriminació de les dones
Les dones representen el 48  % de la població, uns 672
milions, segons les dades dels cens de l’any 2011. La
seva situació no és gens fàcil. El 50    % es troben en risc
d’exclusió i més de 175 milions són analfabetes.
De fet, l’analfabetisme és una de les principals xacres
que cal combatre.
Reforçar el paper de les adolescents i les dones
a l’Índia és molt important per fer front a la
discriminació de gènere. En aquest camp, l’educació
té un paper essencial. En els últims anys s’ha avançat
força, però encara queda un llarg camí per recórrer.
Segons Amartya Sen, professor de la Universitat de
Harvard i premi Nobel d’economia (1998), la formació
de les dones permet millorar la qualitat de vida de les
famílies i la supervivència dels nadons, i redueix
de manera molt significativa la mortalitat infantil.
Obstacles per a l’alfabetització de les dones
L’alfabetització de les dones, però, topa amb les
reticències de les famílies més humils i tradicionals.
Moltes pensen que l’escolarització de les nenes és
una despesa carregosa i innecessària. Aquesta forma
de pensar condemna moltes nenes a la marginació.
Des de petites, i pel sol fet de ser dones, tenen el futur
hipotecat. Estan predeterminades a casar-se i
a esdevenir una propietat de la família del marit.
és que la pràctica del dot es manté malgrat la prohibició
per llei.
La desatenció de les nenes i l’avortament selectiu
Les nenes estan més mal alimentades i reben una
assistència mèdica més deficient que els nens. Com
a conseqüència d’aquestes dues circumstàncies, la taxa
de mortalitat femenina entre 1 i 5 anys és un 75  %
superior a la masculina. Tanmateix, l’avortament segons
el sexe del fetus està prohibit, però és una trista realitat
que provoca forts desequilibris entre el nombre d’homes
i el nombre de dones. Segons dades de l’ONU, per cada
1.000 naixements de nens, neixen 918 nenes, quan haurien
de ser unes 950. Es calcula que cada any, abans de néixer,
moren entre 300.000 i 600.000 nenes. Les dades són
colpidores. Si les xifres són correctes, la pràctica de
l’avortament selectiu ha impedit el naixement de 10
milions de nenes en els últims 20 anys. Els contrastos
territorials, però, són molt forts. La mortalitat als estats
del nord-est és molt elevada, i als de l’est i del sud,
pràcticament inexistent (40).

El dot matrimonial
Un dels aspectes que s’ha de tenir en compte a l’hora
d’explicar el rebuig envers les nenes per part de moltes
famílies és el dot matrimonial, que és l’aportació
de béns que fa la família de la muller al marit. El
casament comporta una despesa que pot ser molt
elevada, ja que les famílies han de pagar el dot de la
filla, que marxa de casa seva i es trasllada a viure a
casa dels sogres, els quals haurà de cuidar (39), i també
la festa del casori. Aquesta circumstància explica la
preferència de les famílies pels nens. Un altre aspecte 39.  Les bodes índies acostumen a tenir un cost molt
que cal considerar per entendre la societat índia elevat per a la família de la núvia.

290
 Les societats actuals  12

15 COMPRENSIÓ LECTORA.
Els matrimonis prematurs
Segons dades de la UNICEF, organització de l’ONU per a la L’ONU qualifica d’«emergència»
infantesa, quasi la meitat de les nenes de l’Índia es casen els avortaments selectius de nenes
abans dels 18 anys i una de cada cinc ho fa abans de a l’Índia
complir els 16 anys. Un cop casades, ja no poden anar a
L’Índia no aconsegueix posar fi a la pràctica
l’escola, depenen del seu marit i tenen fills de molt
d’avortaments selectius quan se sap que el
joves. Es calcula que hi ha un 56  % de casos de matrimonis
fetus és femení. Les últimes dades que ha fet
de menors a les zones rurals i un 29  % a les zones urbanes.
públiques l’ONU indiquen que, per cada 1.000
Violència contra les dones nens que neixen al país, 918 són nenes,
la xifra més baixa des que hi ha registres.
A l’Índia, moltes dones tenen por de sortir soles de casa
Un desequilibri que pot afectar tota la societat
perquè són freqüents els assalts i les violacions (38).
i que posa el país «en situació d’emergència»
Les dones que treballen i trenquen amb els esquemes
[...]. Les dades són una prova del fracàs
tradicionals solen ser objecte d’insults i vexacions
de les polítiques índies per intentar revertir
públiques. Malauradament, la violència contra les dones
la tendència social a considerar les filles
és una pràctica força comuna.
una càrrega des de petites (primer, quan no
Dins del matrimoni també es produeixen episodis de treballen; després, perquè per casar-les cal
violència de gènere. Més de la meitat dels homes adults pagar un dot, i qui es beneficia de la seva
consideren que tenen dret a pegar a la seva esposa. feina d’adultes és la família del marit). [...]
A més, les violacions dins del matrimoni no són
considerades delicte. En els últims anys, el Govern indi ha intentat
algunes mesures per evitar aquests
L’impagament del dot matrimonial també és una causa
avortaments selectius, com ara prohibir
de violència contra les dones, que són pressionades pel
els aparells d’ecografia portàtils perquè els
marit i els sogres quan la seva família no paga les
pares no puguin saber el sexe del futur nadó i,
quantitats estipulades. En molts casos, la pressió és tan
fins i tot, restringir les ecografies durant
insuportable que les dones se suïciden.
el seguiment del part només per als casos
en què mèdicament siguin indispensables.
També han establert un sistema de bressols
als carrers perquè les famílies que no vulguin
870 una filla la hi deixin i no l’abandonin [...].
El País, 22-VII-2014 (Adaptació).
916
854
890
842 • Per què moltes famílies índies consideren
que les nenes són una càrrega econòmica?
889 911
952 • Quines mesures ha adoptat el Govern
941
per evitar l’avortament selectiu?
953
891 917
947 • De quina manera el desequilibri numèric
963 entre nens i nenes perjudica la societat?
936
902 16 INTERPRETA EL MAPA.
Menys de 930 • Indica la localització geogràfica dels estats
942
Entre 930 i 940 amb una desproporció més alta entre
944
Més de 940 homes i dones en el moment de néixer.
Sense dades • Assenyala la regió dels estats en què
946 Proporcions europees la desproporció és més baixa.
959 més baixes:
Itàlia 941 • Apunta les possibles causes
Espanya 940
Grècia 939 de la diferència entre els estats amb
Irlanda 935
una desproporció més alta i els que
tenen una desproporció més baixa.
40. PROPORCIÓ ESTIMADA DE DONES PER CADA 1.000 • Compara i comenta les xifres de l’Índia amb
HOMES EN NÉIXER els valors dels països europeus assenyalats.

291

41.  Molts nens sobreviuen amb
el que troben en els abocadors
de deixalles.
42.  La pobresa empeny moltes
persones a viure del que hi ha dins
dels contenidors d’escombraries.
17 INTERPRETA
LES IMATGES.
• Quins són els
problemes de les
societats modernes?
Quin és el més greu?
• Què provoca la
desigualtat social?
Per què?
• Quins són els grups
més vulnerables de la
societat? Per què
creus que passa, això?
• Què significa «marginat
social»?
• Per què el crim
organitzat s’aprofita
dels marginats socials?
292
9 Les desigualtats socials
Les desigualtats socials
Les societats modernes han de fer front a múltiples problemes.
La majoria tenen a veure amb l’economia, la salut, la subsis-
tència, l’educació, l’habitatge, la convivència, els delictes i la
violència de tot tipus. Els més greus estan relacionats amb la
subsistència. De fet, hi ha societats que no aconsegueixen sa-
tisfer les necessitats bàsiques (aliment, salut, habitatge)
d’àmplies capes de la població. L’Organització de les Nacions
Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que una
sisena part de la població mundial, uns 1.020 milions de per-
sones, passen gana.
La pobresa i l’empobriment provoquen situacions greus de
desigualtat social i discriminació. Els grups més vulnera-
bles solen ser les dones (gairebé dos terços dels pobres del món
són dones), els infants i els ancians, les persones d’una ètnia
diferent a la majoritària, els immigrants (sobretot els il·legals) i
els discapacitats (físics i psíquics). Al món, 1.300 milions de
persones no tenen accés a l’assistència mèdica bàsica, 2.500 mi-
lions no tenen accés a uns serveis sanitaris adequats i cada dia
moren 20.000 infants com a conseqüència de la manca de recur-
sos i atenció mèdica.
Les desigualtats socials i les dificultats per accedir a una forma-
ció adequada generen situacions d’exclusió i marginació so-
cial i augment de la pobresa (41). La pobresa està directament
relacionada amb la manca de recursos, però també amb les
dificultats per accedir als drets necessaris per poder gaudir
d’un nivell de vida digne. La darrera crisi econòmica ha fet que
molta gent hagi perdut l’habitatge. A la Unió Europea, per
exemple, hi ha 30 milions de persones que no disposen d’un
allotjament en condicions; d’aquestes, unes 410.000 no tenen
casa (42).
També hem de tenir en compte que hi ha grups de persones que
queden atrapades en el món de la marginalitat. La seva situa-
ció es complica perquè ningú els vol proporcionar una feina o
llogar-los un habitatge. En els casos més extrems es convertei-
xen en captaires sense llar. Molts són, o acaben sent quan vi-
uen un temps llarg en aquesta situació, drogoaddictes, alcohò-
lics i persones amb greus trastorns mentals els quals, sovint, es
van aïllant de la resta de la societat fins a acabar vivint al carrer.
Algunes societats també fallen en la tasca de garantir la segure-
tat dels seus membres. El crim organitzat, la delinqüència o
el terrorisme s’apoderen dels carrers o d’àmplies zones del ter-
ritori, s’infiltren en uns estats afeblits per la corrupció i se’n fan
amos.

La conflictivitat social
En totes les societats sempre hi ha tensions i
conflictes, ja que hi conviuen grups amb situa-
cions socials diverses i amb maneres diferents de
sentir, pensar i actuar. Un conflicte social és
una situació problemàtica en la qual dos grups o
més perceben de manera diferent els seus
interessos i valors, i s’enfronten per defensar-los.
L’única manera de solucionar els conflictes soci-
als és a través de polítiques d’atenció, preven-
ció, formació, promoció i reinserció social
veritablement eficaces.
La majoria d’ocasions, els conflictes se solucio-
nen de forma pacífica, però de vegades desem-
boquen en violència. Això passa quan una de
les parts imposa a la força la seva voluntat, o bé
43. Violència als suburbis de París a la tardor de 2005.
45. Disturbis racials a Baltimore (EUA) a la primavera
de 2015, després que un jove negre morís a causa Pensa. Com podem combatre la marginació social?
de les lesions provocades quan la policia el va detenir.
Les societats actuals  12
quan tenen lloc situacions de greus injustícies o
desigualtats. Com que la discriminació i la po-
bresa solen ser a l’origen de bona part dels con-
flictes socials, cal cercar solucions que ajudin a
corregir les desigualtats econòmiques, que
afavoreixin la igualtat d’oportunitats i que garan-
teixin els serveis bàsics a tots els grups socials.
Quan això no es fa, les tensions augmenten i l’odi
social i racial es manifesten en forma de violència
als carrers, especialment contra la policia (agents,
comissaries...) i la propietat pública (mobiliari
urbà...) i privada (botigues, vehicles...), com va
passar a les perifèries deprimides de les ciutats
franceses el 2005, al Regne Unit el 2011 i als Es-
tats Units el 2015 (43, 44 i 45).
Els fets es van produir perquè dos adolescents
d’origen africà van morir electrocutats accidentalment
quan fugien de la policia.
44. Disturbis racials a Tottenham (Anglaterra) a l’estiu
de 2011. Un jove negre va morir a mans de la policia.
CLAUS PER ESTUDIAR
• Quin són els problemes socials més greus?
• Per què les dones, la gent gran i els nens són
els grups socials més vulnerables en les crisis
econòmiques?
• Què és un conflicte social?
293
 ACTIVITATS FINALS

18 RESUMEIX L’ESSENCIAL. Copia i completa l’esquema.

SOCIETATS

Rurals Industrials Postindustrials

La societat viu al La societat viu al La societat viu a la

…… …… ……

l’activitat econòmica l’activitat econòmica les activitats econòmiques

principal és principal és principals corresponen a

…… …… ……

Conceptes Imatges

19 Explica el significat d’aquestes expressions: 22 Observa la fotografia.

•  Aculturació.
•  Casta.
•  Civilització.
•  Cultura.
•  Pobles indígenes.

20 Explica la diferència entre els conceptes següents:

•  Barbàrie i civilització.
•  Monoteisme i politeisme.
•  Població activa i població dependent. 46. Els cotxes d’alta gamma només són accessibles
•  Societats estàtiques i societats dinàmiques. a persones amb un alt poder adquisitiu.

•  Societat industrial i societat postindustrial. •  A quina classe social creus que pertany la persona  
que va comprar aquest cotxe?
Descripció

21 Copia i completa la taula sobre les civilitzacions. 23 Descriu la imatge i compara-la amb l’anterior.
Què s’hauria de fer per evitar les grans desigualtats
CIVILITZACIONS socials?
Nom Localització geogràfica
Occidental
Amèrica Central i Amèrica del Sud

47. A les faveles del Brasil hi viu molta gent

en condicions d’extrema pobresa.

294
 Les societats actuals  12

Mapes i gràfics •  Quines són les religions predominants?

24
•  Indica quina és la religió majoritària a cada país.
Descriu i comenta el mapa de les religions
a Europa. •  Totes les confessions religioses són cristianes?
Argumenta la resposta.
Escala
Cristianisme
0 500
catòlic 25 Analitza i comenta el gràfic.
kilòmetres
Cristianisme
ortodox
Cristianisme
protestant Llengües més utilitzades en llocs web
Islam

Altres
Italià 1,9 % 12 %
Portuguès 2,5 %
Xinès 2,8 %
I C

Francès 4 %
mar
tic Anglès 55,5 %
T

del
B àl
Espanyol 4,6 %
N

Nord
À

ar Japonès 5 %
m
T L

Alemany 5,8 %
A

Rus 5,9 %
E À

Font: ITU. 2014.

O C

mar Negre
•  Quina és la llengua predominant?
•  Per què la desproporció entre la llengua
predominant i les altres és tan gran? Raona
m a
r
M la resposta.
e
d i
t e r r a n i
•  Indica algunes conseqüències culturals que es
puguin derivar d’aquesta diferència.

COMPROMESOS

La importància del voluntariat social

El voluntariat social té com a objectiu lluitar contra

les injustícies socials i ajudar aquells que ho
necessiten, sobretot les persones en risc d’exclusió.
El voluntariat és una acció que desenvolupa
una persona de manera totalment lliure, gratuïta i
desinteressada. Els àmbits de treball del voluntariat
social són diversos: penitenciari, hospitalari,
immigració, inserció laboral, atenció domiciliària
a la gent gran, atenció als discapacitats psíquics i
físics, atenció als drogoaddictes, atenció a les
persones sense sostre, ajuda a famílies i nens
amb risc d’exclusió, lleure educatiu...
48. Una voluntària ensenya a un grup de gent gran com
utilizar un ordinador portàtil.

26 UTILITZA LES TIC. Consulta el web de la Federació 27 Són necessaris els voluntaris socials? Raona
Catalana de Voluntariat Social http://www. i argumenta la resposta.
voluntaris.cat i respon les preguntes:
•  Quin tipus d’activitats fan els voluntaris socials?
28 PREN LA INICIATIVA. Descriu la situació d’un barri
marginal o d’un col·lectiu en risc d’exclusió i
•  Quins motius impulsen una persona a fer-se
planteja un programa d’actuació a través de
voluntari social?
voluntaris socials per millorar-ne les condicions
•  Tria un camp d’actuació dels voluntaris socials i de vida.
explica com actuen.

295
 COMPETÈNCIES
COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DE
DE LES
LES CIÈNCIES
CIÈNCIESSOCIALS
SOCIALS

APLICA UNA TÈCNICA. Analitzar un nou concepte sociològic

Els aturats no són l’única cara laboral de la crisi econòmica, també ho és un

mercat de treball amb salaris baixos o molt baixos. L’any 2005 es va crear el terme
mileurista, que servia per definir els universitaris, molt ben preparats però que no
guanyaven més de mil euros al mes. Era una situació de precarietat salarial dins
un context de creixement econòmic. L’any 2007, la crisi econòmica va convertir
els mileuristes en privilegiats. La destrucció de llocs de treball i la pèrdua de drets
laborals va generar paraules noves, com ara sis-cents euristes, o precariat que
descriu una realitat social de precarietat laboral progressiva (49).

Per analitzar un nou concepte sociològic, cal seguir els passos següents:
• Localitzar el terme nou en un camp d’estudi determinat. 49. Precariat. El professor de la
• Investigar l’ús del terme i la realitat que defineix. Universitat de Londres Guy Standing
va publicar l’any 2011 un estudi
• Aplicar el terme a unes conclusions pròpies.
sobre l’heterogeni conglomerat de
persones que formen l’anomenat
precariat.

El precariat
29 Extreu informació de l’article.
El terme precariat, com els equivalents en altres llengües europees, es fa servir
des de fa almenys una dècada. Segons la majoria de les fonts, aquest • Què és un neologisme?
neologisme s’ha format a partir dels substantius precarietat i proletariat, encara • Quan va sorgir i com
que pel sociòleg Robert Castel es tracta d’una contracció dels mots precarietat es va formar el terme
i assalariat. precariat?
Entre els valedors i els difusors principals d’aquest neologisme tenim • Defineix el concepte.
representants del món acadèmic, com Robert Castel mateix, i activistes, com • Què és un hiperònim?
l’italià Alex Foti, un dels promotors de les «celebracions» de Sant Precari a
• Què vol dir precari? Explica
Europa. Per a Foti, el precariat de la nostra societat postindustrial seria si fa no
el sentit del concepte
fa el proletariat de la societat industrial.
en un context laboral.
Per aproximar-nos a una definició del terme podríem proposar, com a punt de
partida, aquesta: «Classe d’aturats i treballadors que es troben en situació de 30 Investiga.
precarietat prolongada pel baix nivell d’ingressos que tenen i per la incertesa
sobre el seu futur laboral.» • Cerca informació sobre l’atur,
Es pot adduir que el terme classe, que figura en gairebé totes les definicions de l’atur juvenil i la qualitat
les fonts consultades, avui dia resultaria massa restrictiu, ja que els de la feina a Espanya i Catalunya,
subassalariats (i els aturats) als quals es fa referència no comparteixen i elabora’n un petit estudi
necessàriament, almenys a l’origen, la mateixa «classe de pertinença». estadístic.
Però ens trobem davant del que podríem anomenar un terme reactiu, connotat • Amb la informació recollida,
ideològicament, encunyat en els marges del poder i utilitzat com una arma elabora un petit treball
llancívola contra aquest poder. Per això, encara que es faci servir de manera monogràfic sobre la situació
genèrica, l’hiperònim classe ens serveix aquí perfectament per situar el precariat del mercat laboral a Espanya
(com en el seu moment va passar amb el proletariat) en un lloc determinat de i Catalunya.
l’escala social i, per tant, de la lluita política.
31 Extreu-ne conclusions i utilitza
En aquest sentit l’ha utilitzat recentment Noam Chomsky. Si tenim en compte
el neologisme après.
que a la base del precariat hi ha la figura del precari, podríem simplificar la
definició anterior: «Classe social constituïda pels precaris.» • Com definiries la situació
El concepte de precariat està evolucionant, s’amplia, ja que, si d’entrada
del mercat laboral a Espanya
s’aplicava quasi exclusivament a persones sense formació, avui un dels grups i Catalunya?
més visibles d’aquesta nova «classe» és el dels titulats universitaris sense feina, • Una societat amb uns índexs
o amb feines que no requereixen una qualificació excessiva. de precarietat laboral elevats,
Luis González, «Precariat», Punto y Coma, Boletín de los Traductores és una societat justa?
Españoles de las Instituciones de la Unión Europea, núm. 124 • Què s’hauria de fer per millorar
(agost/setembre/octubre, 2011) (Adaptació). les condicions laborals
i salarials?

296

RESOL UN CAS PRÀCTIC. La violència dels càrtels de la droga a Mèxic i Guatemala
Violència a la frontera sud de Mèxic
Ara com ara, la pitjor plaga, la més nociva, la més
difícil de combatre per la seva manca d’escrúpols
i una crueltat sense límits porta el nom de l’última
lletra de l’abecedari: Los Zetas. El càrtel de Los Zetas,
una organització criminal mexicana sorgida de
l’escissió del càrtel del Golfo, per als quals actuaven
de sicaris, ha travessat la frontera sud de Mèxic i
s’està apropiant del nord de Guatemala. El seu segell
inconfusible, el de la violència més extrema, el van
estampar diumenge en una finca de la regió de Petén,
on els sicaris mexicans van assassinar 27 pagesos
davant de la casa de l’amo: els van posar en fila, els
van disparar i els van decapitar. Van deixar viva una
dona, segurament no per compassió, sinó perquè
donés fe pública de la seva infinita capacitat de matar.
Ahir, el president de Guatemala, Álvaro Colom,
va anunciar capcot la detenció del presumpte
responsable de la matança. Un personatge de nom
Hugo Álvaro Gómez Vásquez, més conegut pel seu
àlies Comandante Bruja, integrant d’una facció de
Los Zetas, anomenada Zeta 200, que havia acampat en
una finca dita La Mula, molt propera a la de Los Cocos,
on es va perpetrar la matança. Al campament es van
trobar 28 fusells d’alt poder, vehicles tot terreny i
uniformes militars. Això últim no és casualitat. El càrtel
de Los Zetas va ser fundat per militars d’elit de
l’exèrcit mexicà que van desertar i es van dedicar
a la delinqüència. Encara que al començament van
sorgir com a braç armat del càrtel del Golfo, al principi
del 2010 se’n van separar i van començar a actuar pel
seu compte. Segons les autoritats, els ingressos
32 Investiga.
• Què és un càrtel?
• Per què s’utilitza aquesta paraula per parlar
d’una organització criminal?
• Per què les autoritats estatals no poden
posar fi a aquesta xacra?
•  Què són els narcocorridos?
33 Llegeix el text i respon.
•  Què són Los Zetas?
•  Qui els va fundar?
•  A quina zona geogràfica actuen?
•  En quins delictes s’han especialitzat?
•  Què és l’estat de setge?
Les societats actuals  12
de Los Zetas ja no depenen en exclusiva del tràfic
de drogues, sinó de qualsevol mena d’activitat il·legal:
segrest, pirateria, extorsió a comerciants, prostitució...
Los Zetas són presents a tota la costa atlàntica
de Mèxic, des de l’estat de Tamaulipas, al nord, on
en l’actualitat mantenen una duríssima contesa amb
el càrtel del Golfo i amb l’exèrcit mexicà, fins als estats
del sud, on s’han especialitzat en l’extorsió a
emigrants, amb la valuosa col·laboració de policies
corruptes. D’algun temps ençà, tant les autoritats
guatemalenques com les agències antidroga nord-
americanes estan alertant de la presència cada vegada
més freqüent del càrtel a la zona fronterera entre
Mèxic i Guatemala [...].
Segons les autoritats guatemalenques, quan Los Zetas
no aconsegueixen doblegar la voluntat dels pagesos
locals a les bones, ho fan per força. Sembla que va ser
això el que va passar diumenge a la finca Los Cocos.
Van arribar buscant-ne l’amo, a qui ja extorquien. Com
que no el van trobar, van decidir deixar-li un missatge:
27 pagesos morts. Els jornalers havien anat a la casa
de l’amo de la finca per cobrar la setmanada.
Davant de l’empitjorament de la situació, el president
Álvaro Colom va establir dilluns l’estat de setge a
la zona de la matança. Un estat de setge que, de facto,
ja funciona al nord de Mèxic. De moment, sense
resultats.
Pablo Ordaz. «El càrtel de la droga més sanguinari
s’apodera del nord de Guatemala». El País (19/V/2011)
(Adaptació).
34 Opina.
• Per què els membres d’aquestes organitzacions
delictives actuen amb tanta brutalitat?
• Què poden fer els camperols per defensar-se?
• Per què alguns policies es deixen corrompre?
• Per què no és efectiu l’estat de setge?
• Per què els càrtels tenen tant de poder?
• Hi ha alguna relació entre les desigualtats
socials i la delinqüència organitzada? Raona
la resposta.
35 USA LES TIC. Busca informació a la premsa digital
mexicana i nord-americana sobre la política de tots dos
governs per posar fi al crim organitzat i al narcotràfic.
297
 MANERES DE PENSAR

ANÀLISI CIENTÍFICA. Les bases dels fonamentalismes religiosos

Els fonamentalismes religiosos impliquen l’acceptació d’un dogma únic, rigorós i exclusiu, que determina tots els
aspectes de la vida dels creients. Els diferents tipus de fonamentalismes, sempre excloents, coincideixen en la seva
oposició a la modernitat. Hi ha corrents fonamentalistes en la major part de les confessions religioses.

El fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic es presenta com l’executor de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. Memoritzat i copiat
escrupolosament des de la infància, l’Alcorà és el primer llibre de lectura, l’únic codi i la regla de vida. Als països
on s’han implantat governs fonamentalistes, com l’Aràbia Saudita i l’Iran, l’islam és l’única religió que es pot professar
en públic, els càrrecs religiosos intervenen en el govern i l’Alcorà, interpretat de manera conservadora, és la font
de les lleis. En aquests països se segueix la llei xaria, que té en compte un seguit d’ofenses greus contra l’Alcorà,
anomenades hadd, que són severament castigades (50). Entre aquests crims hi ha l’adulteri, que és penat amb
la lapidació (matar a pedrades); les relacions homosexuals, que es poden sentenciar amb la decapitació (tallar
el cap); beure alcohol, castigat amb la flagel·lació i les fuetades en públic, i el robatori, un delicte que es rescabala
amb l’amputació d’una mà al lladre.

El fonamentalisme cristià: els amish

Els amish conformen un moviment religiós no violent format per cristians protestants. El moviment va ser fundat
pel suís Jakob Amman al final del segle XVII com a reacció al que ell considerava una relaxació moral de la seva
Església. En el segle XVIII, molts amish van emigrar als Estats Units, on viuen en comunitats molt peculiars, amb un estil
de vida tradicional, d’esquena a la modernitat i al que passa fora del seu entorn (51). Les normes que regeixen cada
comunitat varien d’unes a altres. Així, el que en una comunitat està prohibit pot estar permès en una altra. Però, en
general, totes rebutgen els avenços tecnològics i el progrés social.
La majoria també rebutgen les ajudes i els serveis socials de l’estat. La seva manera de viure xoca en alguns
aspectes amb les lleis nord-americanes, sobretot pel que fa a l’educació i el treball infantil. Els nens i les nenes
amish es formen en escoles pròpies, que abandonen després de la instrucció elemental per començar a treballar
en la comunitat.

50.  Dones amb burca a l’Afganistan. 51.  Família amish als Estats Units.

36 Busca informació sobre el fonamentalisme islàmic 37 Busca informació sobre algun grup fonamentalista
i respon les preguntes següents: cristià i respon les preguntes següents:
•  Què és la xaria? •  Elabora una petita història del grup fonamentalista:
•  Indica el nom d’alguns països o territoris en els quals indica’n l’origen, el nom dels líders, la seva implantació,
estigui implantada la xaria. etc.
•  Quina visió del món tenen els fonamentalistes islàmics? •  Assenyala els principis religiosos en què es basa.
•  Com afecta el fonamentalisme islàmic en els costums   •  Valora si els membres d’aquest tipus de comunitats
i la vida de les dones? són realment lliures.

298
APRENENTATGE COOPERATIU Les societats actuals  12

El desarrelament social. Arrels Fundació

Arrels és una entitat que des del 1987 es dedica a l’atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Els membres
d’Arrels volen que ningú dormi al carrer (52). Des de la seva fundació han acompanyat més de 9.000 persones sense llar
en el seu camí cap a l’autonomia, els han ofert allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Compten amb el suport
de 47 persones contractades, prop de 400 voluntaris i 4.000 donants que fan possible dur a terme diferents programes
d’actuació.

Com s’arriba al carrer?

A la Unió Europea hi ha 30 milions de ciutadans que

no disposen d’un allotjament digne, dels quals
410.000 no tenen llar. A Espanya, per cada 100.000
habitats hi ha, com a mínim, 71 persones sense llar.
El 2012 s’han comptabilitzat 23.000 persones sense
llar ateses als centres assistencials d’allotjament i
restauració. Seguint la classificació europea ETHOS,
que entén que estar sense llar inclou més situacions
que dormir al ras, a l’Estat espanyol hi ha més d’1,5
milions de persones sense sostre, segons dades de la
Fundació FOESSA.
52. El voluntaris d’Arrels Fundació treballen per evitar que hi
A Catalunya, unes 37.000 persones tenen greus pro- hagi persones que dormin al carrer.
blemes d’allotjament, de les quals més d’11.500 no
tenen llar, segons dades oficials. A Barcelona hi ha 38 Aprofundiu en les causes de la marginació
prop de 3.000 persones sense llar. La Xarxa d’Atenció i el desarrelament social.
a Persones Sense Llar afirma que 900 persones dor-
• Organitzeu grups de tres persones i elaboreu un treball
men directament al carrer, 600 en assentaments irre-
col·lectiu sobre les causes de la marginació
gulars i la resta depenen dels recursos públics i pri-
i el desarrelament social.
vats existents per passar la nit.
• Analitzeu i comenteu entre vosaltres les causes
Una persona no acaba al carrer d’un dia per l’altre,
que poden portar una persona a viure al carrer.
sinó que la seva situació es va deteriorant amb el
• Busqueu informació addicional sobre la situació
temps. Tampoc hi ha una única causa. Els motius són
molts i variats: alguns depenen de la mateixa persona dels sense sostre en institucions dedicades a ajudar
i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim. persones amb problemes (Arrels Fundació, Càritas,
Motius que porten una persona al carrer: Creu Roja, etc.).
• Busqueu informació i elaboreu un cens de les situacions
•  Laborals. Pèrdua de la feina.
d’exclusió o marginalitat del vostre municipi.
•  Estructurals. Relacionats amb el procés econòmic,
• Analitzeu i comenteu els recursos disponibles (públics
el mercat immobiliari, els moviments migratoris.
i privats) per ajudar els sense sostre.
• Institucionals. Relacionats amb els serveis socials,
els mecanismes d’ajut i els procediments instituci-
onals. ET RECOMANEM

• Familiars. Relacionats amb una separació, un di-

vorci o la mort d’un familiar. Un llibre:
El racisme explicat a la meva filla, 2001. Tahar Ben
•  Personals. Relacionats amb l’educació, l’edat, la JELLOUN.
dependència i la salut.
Dues pel·lícules:
• Discriminació o absència d’un estatut legal. Re- Quiero ser como Beckham, dirigida per Gurinder Chadha,
lacionats amb les situacions particulars que poden 2002.
viure els immigrants i algunes minories, com la co-
Los lunes al sol, dirigida per Fernando León de Aranoa,
munitat romaní.
2002.
Arrels Fundació Un lloc web
(Adaptació). Arrels Fundació http://www.arrelsfundacio.org.

299
PROJECTE TIC Elaborar un informe a partir de fonts històriques

OBJECTIU
Els historiadors reconstrueixen la història a
partir de l’anàlisi, la comparació i la interpre-
tació de les fonts, moltes de les quals són tex-
tos que es conserven als arxius i a les biblio-
teques.
Aquest projecte et proposa accedir a arxius,
biblioteques, hemeroteques i museus virtuals
per interpretar fonts textuals (històriques i
historiogràfiques) i artístiques. Formularàs
hipòtesis de treball i, al final, podràs elabo-
rar una conclusió, que reflectiràs en un in-
forme.

Interior de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona.

Analitza les Homilies d’Organyà

1. Per analitzar les Homilies d’Organyà segueix els passos

següents:

• Escriu al cercador: Homilies d’Organyà Biblioteca

de Catalunya Manuscrits.
• Tria l’opció que correspon a les sigles: mdc.cbuc.cat
• T’apareixerà la imatge del manuscrit.
• A la columna de miniatures de la dreta cerca
el foli 7v.
Observa el manuscrit. Intenta transcriure el text
de la pàgina. Si no te’n surts, no et preocupis.

2. Surt del web de la Biblioteca de Catalunya i amb

el cercador Google busca la pàgina «Com és el
manuscrit de les Homilies d’Organyà?» http://www.
xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/M03b.htm.

3. Llegeix el text de la pàgina i contesta.

• De quina data és el text?
• Qui n’és l’autor?
• De què tracta el text?
• Què és la paleografia?
• 
Com s’anomena el tipus de lletra que es fa servir
en el document?
• Què diu el text del foli 7v?
• Per què són importants les Homilies d’Organyà?

300
Altres tipus de fonts

4. Consulta el web del Museu Nacional d’Art de

Catalunya http://www.museunacional.cat i busca-hi
la col·lecció d’art romànic. Segueix aquests passos:
• Clica sobre «Col·lecció», després sobre «Un cop
d’ull» i finalment sobre «Medieval romànic».
• Localitza la Majestat Batlló i clica sobre l’etiqueta
«Majestat Batlló».

5. Observa la imatge, llegeix la fitxa i contesta.

• Què són les majestats?
• Què simbolitzen?
• Indica els trets més rellevants d’aquest tipus
d’escultures.
• Seguien algun model? Si la resposta és afirmativa,
digues quin.
• Descriu les característiques de la Majestat Batlló
i explica’n la història.

Què saps de l’època?

6. Recorda el que has estudiat en aquest llibre i contesta.

•  Què va ser el feudalisme?
• Què era el feu? En quines parts es dividia? Quina
importància hi tenia el castelll?
• Què diferenciava el clergat regular del secular?
•  Què era el delme?
•  Per què era important la religió?
• Indica les diferències més rellevants entre l’arquitectura
romànica i l’arquitectura gòtica.
•  Què eren les rutes de pelegrinatge?
•  Quines van ser les causes del creixement de les ciutats?
•  Per què van ser importants les universitats?

Majestat
Batlló.

Castell de Montsoriu,
a La Selva.

301
PROJECTE TIC

Pintura mural del menjador de la Seu de Lleida. A la imatge, pelegrins i pobres menjant gràcies a l’ajut de la Pia Almoina,
obra del segle XIV.

Descobreix l’alimentació a l’edat mitjana

7. A l’edat mitjana, com a totes les èpoques històriques,
no tothom menjava el mateix. Per conèixer què i com es
menjava a Catalunya durant l’edat mitjana segueix els
passos següents:
• Consulta el web de Revistes Catalanes amb Accés
Obert (RACO) http://www.raco.cat/index.php/raco.
• A «Cerca avançada» escriu el títol de l’article
L’alimentació a l’Edat Mitjana, del professor d’història
medieval Prim Bertran.
• Llegeix detingudament l’article i explica què i com
menjaven els membres dels diferents estaments
de la Catalunya medieval.
9. Llegeix el text i contesta.
• Explica com es van desenvolupar els fets.
• Quins suports va tenir el candidat Ferran
d’Antequera?
• Per què la burgesia catalana el va ajudar?
• Quina interpretació ens dona el text del compromís
de Casp? Positiva? Negativa? Busca altres
interpretacions historiogràfiques (fetes per
historiadors) i compara-les.

Estudia un cas

8. Els representants del regne de la corona d’Aragó van

escollir rei Ferran d’Antequera en el compromís
de Casp (1412).
• Entra al web de la Biblioteca Virtual Miguel
de Cervantes http://www.cervantesvirtual.com.
• Escriu al cercador: Compromís de Casp.
• Entre els resultats apareixerà aquest epígraf:
Interregno (Compromiso de Caspe) (1410-1412) =
Interregne (Compromís de Casp) / Biblioteca Virtual
Miguel de Cervantes, Área de Historia. Clica sobre la
icona «www» i en la relació de monarques cerca
«Interregne (Compromís de Casp)» i clica-hi a sobre.

302
 ALGUNS CONSELLS
ELABORA UN INFORME
• Quan utilitzis fonts digitals,
Després d’analitzar els documents, elabora un informe sobre un dels assegura’t que són
temes tractats en aquest apartat; per exemple, el compromís de Casp. d’institucions reconegudes,
Segueix aquests passos: com ara universitats,
biblioteques, arxius, museus
Organitza les idees i institucions culturals
de prestigi reconegut.
• Reflexiona sobre els drets dels diferents candidats i sobre
les conseqüències de l’elecció de Ferran d’Antequera. • Abans de fer l’informe
organitza les idees. Elabora
– Quins drets presentava cada un dels candidats? Valora qui tenia més
un esquema del que
drets a la corona, des d’un punt de vista jurídic.
exposaràs.
– Quins van ser els factors determinants en l’elecció de Ferran
• Has de tenir cura de la
d’Antequera?
presentació de l’informe:
– A qui beneficiava i a qui perjudicava l’elecció de Ferran d’Antequera nombre de pàgines, apartats,
com a rei? Argumenta la resposta. cos i tipus de lletra, etc.

Elabora l’informe
• L’informe ha de constar d’aquestes seccions:

VALORACIÓ DEL COMPROMÍS DE CASP DEL 1412

• Causes
Per què es va celebrar?

• Context històric
Quines circumstàncies històriques expliquen que es prengués aquella
decisió?

• Conseqüències per a la corona d’Aragó

L’elecció de Ferran d’Antequera va afavorir el posterior enllaç matrimonial
entre Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella? Si et cal, busca informació
complementària per fonamentar la resposta.

Valora la importància de la digitalització

de les fonts documentals
i bibliogràfiques
En l’actualitat, diferents institucions digitalitzen
els seus fons i els posen a disposició de les persones
que hi estiguin interessades.

• Consulta els llocs web de la MDC Memòria

Digital de Catalunya http://mdc1.cbuc.cat i de la
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes http://www.
cervantesvirtual.com, i explica en què consisteix
cada iniciativa.

• Et sembla positiva la digitalització de les fonts

documentals i bibliogràfiques? Per què?

303
Direcció d’art: José Crespo

Projecte gràfic: Pep Carrió

Fotografia de coberta: Leila Méndez
Il·lustració: Jaume Bosch, El Infografista, Estudio Tenllado, Carlos Fernández del Castillo, Chema Fernández Román,
Joaquín López Cruces, Hugo Prades Martínez, Javier Vazquez

Cap de projecte gràfic: Rosa Marín

Coordinació d´il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Jorge Gómez i Ana Gómez

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero

Coordinació tècnica: Manuel Baña i Jesús Muela

Confecció i muntatge: Eduard Cánovas
Cartografia: Paul Coulbois, GEODÓS, Geotec Cartografía, GradualMap, Rosa López, Tania López i Adolf Vallejo
Correcció: Òscar Alegret, l’Apostrof, SCCL, Isabel Cama, Josep Llongueres i Marta Roig
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas i Rebeca Crespo

Fotografies: A. Real; Alicia García; B. Balaguer; C. Pérez; C. Roca; C. Villalba; F. Ontañón; F. Po; I. Rovira; J. C. Martínez; J. C. Muñoz; J. Gual; J.
Jaime; J. L. G. Grande; J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. Soler; J. V. Resino; Juan M. Ruiz; Krauel; M. G. Vicente; M. Sánchez; Michele di Piccione; ORONOZ;
P. López; Prats i Camps; R. Manent; S. Cid; S. Enríquez; S. Padura; 123RF; A. G. E. FOTOSTOCK/Oscar García Bayerri, Richard Ashworth, Fernando
Fernández, Santiago Santos, Robert Kneschke, Sylvain Grandadam, José Fuste Raga, Cesare Salvadeo, Walter Bibikow, Panorama Media, Xavier
Subias, Tolo Balaguer, Spencer Grant, Michael Short, Jihan Abdalla, Ariel Skelley, Xavier Forés, Walter Zerla, Roger Eritja, Peter Holmes, Kord.com, J.
D. Heaton, Karol Kozlowski, Ton Koene, Josep Curto, euroluftbild.de, Dennis MacDonald, Ken Welsh, Jim West, De Agostini/G. Dagli Orti, DINODIA,
Ulrich Doering/imageBROKER, SPL, The Granger Collection, SM/SSPL; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFÍA/Alberto Paredes/ ALAMY; ALBUM/
Mondadori Portfolio/Marco Ravenna, Rue des Archives/Tallandier, De Agostini/ G. Dagli Orti, Joseph Martin, Erich Lessing, akg-images, Prisma,
Oronoz, ASF; ARCHIVO PHOTOAISA/J. Bedmar/IBERFOTO, P.Rotger/IBERFOTO, IBERFOTO; CORDON PRESS/SYGMA/B. Rieger, Michel Setboun,
S. Cailleux, Tim Graham, /L'ILLUSTRATION, ALAMY/Simon Tranter Photography, CORBIS/ Jesús G. Pastor/ Demotix, Qlai Shen, Imaginechina;
DIGITALVISION; EFE/Andrej Sokolow/ Picture- Alliance, IP3 PRESS/MAXPPP/ Vicent Isore, lafototeca.com/Toni Garriga, Javier Etxezarreta, A.
Carrasco Ragel, EPA/Arshad Arbab, Alberto Estévez, lafototeca.com; , ERL / SIPA ICONO; EFE/SIPA-PRESS/Bülent Demir, Dickinson, Martha Rial,
Radhika Chalasani, E.R.L./SIPA ICONO; EUROPA PRESS REPORTAJES/SIPA-PRESS/Boutin; FOTO ANGELÍN/N. VILLABOY; GARCÍA-PELAYO/
Juancho/CENTRO COMERCIAL SUPERDIPLO; GETTY IMAGES SALES SPAIN/DEA/G. DAGLI ORTI, AFP/Gerard Julien, Daniel Christian,
Chip Somodevilla, Manjunath Kiran, Ullstein Bild, Izzet Keribar, Sean Caffrey, Gerard Sioen, Christophe Simon, Chris Mellor, Thinkstock, Carini Joe,
Erika Tirén/Magic Air, Ayan82; GTRESONLINE/AP IMAGES/ Robert Tonsing, ASSOCIATED PRESS; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com;
IMAGEN M.A.S.; INDEX/The Bridgeman Art Library; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales Spain; J. M. BARRES; KEYSTONE-NEMES/IMAGES ONE
TIME RIGHTS; MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; NASA; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC/J. M. Borrero; PAISAJES
ESPAÑOLES; PRISMA ARCHIVO FOTOGRÁFICO; SEIS X SEIS; STUDIO TEMPO/J. SÁNCHEZ; V.O. PRESS/PHOTOEDIT/Cindy Charles;
ALFAGUARA; Arrels Fundació/Patricia González; BIBLIOTECA DEL ARSENAL, PARÍS; BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA/ Laboratorio
Biblioteca Nacional; BLOM Sistemas Geoespaciales; MATTON-BILD; MEV/Museu Episcopal de Vic/Joan M. Diáz; MNAC-Museu Nacional d´Art de
Catalunya. Barcelona/Jordi Calveras; MUSÉE CONDÉ CHANTILLY; MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID/'Archivo Fotográfico. Museo
Arqueológico Nacional'.; MUSEU DE MALLORCA. PALMA; MUSEU HISTÒRIC MUNICIPAL, VALÈNCIA; Patrimonio Histórico-Artístico del Senado;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART, NEW YORK; ARXIU SANTILLANA

© 2015 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11
08005 Barcelona
Printed in Spain

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transforma-

ISBN: 978-84-9047-548-5 ció d’aquesta obra només es pot realitzar amb l’autorització dels titulars, llevat
d'excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Dere-
CP: 688125 chos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun
Dipòsit legal: M-24551-2015 fragment d’aquesta obra.