Oblidar és cosa de necis.

En la meva curta vida he pogut veure com aquells que s'abanderaven com A acabaven

defensant B. L'home tendeix als dogmes, és per això que durant tota la nostra

existència estem envoltats de ritus i tradicions, de fet, podem presenciar aquesta

realitat en nosaltres mateixos, ja que aquests costums formen part intrínseca de la

nostra cultura.

El patrimoni cultural, lluny de ser banal, estructura la nostra societat i dota

d'essència als nostres pensaments, que, en nombroses ocasions, cristal·litzen en la

bondat més absoluta i, desafortunadament, en la més atroç de les maldats, en unes

altres. Per tant, el primordial per a assegurar la nostra supervivència no sols radica en

la cultura, sinó que també es troba en la raó. Aquesta ha de ser capaç de recuperar de la

memòria col·lectiva aquells esdeveniments nefastos i així mateix els gloriosos, tots ells

dignes de ser recordats. Aquest coneixement, atorgat des de la història, ha de ser

necessàriament el més clar possible, hem de ser capaços de recordar detalladament el

passat per a evitar incórrer en errors pretèrits i afavorir un comportament benvolent en

el futur.

Malgrat tot, és evident que l'ésser humà tendeix, en cadascuna de les èpoques, a

convèncer-se de la seva pròpia virtut. És recurrent al llarg de la història que els homes

del moment es considerin el cim de la nostra evolució i, per tant, no eviten emprendre

accions, calcades a les passades, que acaben fracassant. Com ens va advertir en el seu

moment una de les ments més meravelloses que ha trepitjat la terra, Albert Einstein:

“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Podríem concloure llavors que els projectes que volem fer realitat han d'enfrontar-se

a la naturalesa humana i, per molt virtuosa que se suposi la persona en qüestió, la

realitat s'imposa: som el producte de les nostres accions i si les repliquem, repetim la

història. Per això, és important evitar postures maniquees, dogmàtiques, esbiaixades i

cal buscar en els antecedents històrics les conseqüències de segons quines actituds o
postures. Malgrat la comoditat de mantenir la nostra visió individual, hem d'obligar-

nos a nosaltres mateixos a defensar la veritat integral, per molt en conflicte que aquesta

es trobi amb el nostre ideari, l'honestedat intel·lectual ha d'estar per sobre dels nostres

impulsos emocionals. Com diria Ciceró, no saber recordar és anàleg a ser perpètuament

un nen.