MIRADES

Laura Gutman

Els adolescents
som noctàmbuls

Si recordem la nostra pròpia adolescència o si convivim

amb adolescents, sabem que aquesta afirmació és certa.
Els adolescents ens n’anem a dormir tard, ens reunim amb
amics durant la matinada i preferiríem despertar-nos tard.
És una pena que ens vegem obligats a anar a l’institut molt
aviat al matí.
És una moda? No. És una confirmació que els adolescents –per individuar-nos– necessitem fun-
cionar per fora de la nostra manada. Estem desperts quan la nostra comunitat dorm. Explorem
les nostres habilitats quan els nostres pares o guies no ens donen indicacions ni ens controlen.
Temptegem les nostres experiències excitants d’amistat, sexuals o vocacionals per fora de tots els
mandats i sistemes de control de la nostra tribu. L’única manera de fer-ho és quan els altres dormen.
És curiós, però quan els individus necessitem arriscar-nos per as-
sumir la pròpia llibertat sense límits, fugint de tot control propi o aliè,
aprofitem la nit. Un exemple interessant és constatar que les dones És comprensible que
parim usualment de nit, quan la resta de membres de la nostra espècie
dormen. Per què? Perquè les comunitats es constitueixen, en part, com els adolescents també
a font de seguretat. Aquesta garantia d’estabilitat implica el tancament despleguem les nostres
de fronteres; per tant, brolla una quota de control. Entenc que aquests virtuts, en els moments
conceptes són subtils, però veritables. Dit això, si busquem –de vegades
sense tenir-ne plena consciència– artefactes per desplegar l’autodeter-
en què ens sentim menys
minació i l’espontaneïtat, ens cal absentar-nos dels territoris vinculars. exposats i més lliures
La nit és el millor refugi per no respondre a mandats interns ni externs.
A la nit estem més sols, més connectats amb vivències oníriques i
més lliures de prejudicis. La nit també és una bona aliada per inspirar-nos; de fet gairebé tots els
artistes creem les nostres obres quan els altres dormen. Aleshores és comprensible que els adoles-
cents també despleguem les nostres virtuts en els moments en què ens sentim menys exposats i
més lliures.

FORA DEL TEMPS DELS ALTRES

D’altra banda –funcionant contra rellotge– aconseguim muntar les nostres pròpies agrupacions
entre joves tan àvids de llibertat com nosaltres, creant identitat en interessos en comú: la música,
l’astronomia, el teatre, els jocs electrònics, els clubs de fans o allò que sigui que ens congregui.
Si els adults comprenguéssim que els adolescents no només volen sinó que sobretot han de
dormir de dia i estar actius de nit, canviaríem per a ells els horaris d’escoles i activitats esportives i
artístiques. En lloc de lluitar contra ells i considerar-los mandrosos perquè no es desperten al matí
amb entusiasme, com ens en beneficiaríem si acceptéssim una veritat tan simple i òbvia: els adoles-
cents necessiten constituir-se en si mateixos. I, per fer-ho, han d’estar fora del temps dels altres. ●

● Laura Gutman és psicòloga i escriptora. És autora, entre d’altres, de La maternidad y el encuentro con la propia
sombra i Qué nos sucedió cuando éramos niños y qué hicimos con ello, el seu últim llibre. — Més info: Podeu llegir
aquest i altres articles seus i tota la informació sobre les seves publicacions i activitats a lauragutman.com.ar.

12