PAC 1

1a)

El mètode de mesurament del llindar utilitzat és el mètode dels límits, donat que els estímuls es
presenten de forma ascendent o descendent, essent aquest el tret característic a diferenciar entre
els altres dos mètodes (Mètode d’ajust: estímuls presentats de forma continua; Mètode d’estímuls
constants: estímuls presentats de forma aleatòria).

Valor numèric: es calcularà fent la mitjana dels valors de transició entre cada estímul que és
percebut i deixat de percebre, o al contrari. Després, per al llindar absolut, farem la mitjana total i
el dividirem entre el total de les sèries/assajos (C. Villalba García, 2022).

Candidat/a 1: (20+25)/2)+(20+15)/2)+(25+30)/2)+(25+20)/2)+(20+25)/2)+(10+5)/2=120/6= 20.

Candidat/a 2: (25+30)/2)+(25+20)/2)+(30+35)/2)+(35+30)/2)+(25+30)/2)+(25+20)/2= 165/6= 27,5.

El candidat número 1 necessita una menor distància lateral, al ser el candidat amb el resultat
menor. Segons Weber i Fechner: a major magnitud d’un estímul, menor sensibilitat en el sistema
sensorial en els canvis d’intensitat que es donin. El candidat 2 necessita una major quantitat de
variació per a observar la percepció en 3D.

La forma més fiable de calcular el llindar és mitjançant el mètode dels estímuls constants, no
obstant, requereix de més temps d’experimentació (E. Muñoz Marrón, 2020).

1b)

Per a respondre a aquesta pregunta cal parlar de les claus pictòriques, de les quals es pot inferir
la profunditat senzillament amb la informació present en una imatge bidimensional. L’alumne/a ha
d’escollir i explicar dos de les següents claus pictòriques:

Oclusió, alçada relativa, ombres projectades, mida relativa, mida familiar, perspectiva lineal,
perspectiva atmosfèrica, gradient de densitat o textura.

També han de proporcionar 2 exemples d’una situació de vol des del punt de vista del/de la pilot
dins de la cabina. Per exemple:

Ombres projectades: durant l’aterratge, el/la pilot pot veure ombres que els edificis de l’aeroport
projecten. Això suposa una informació de l’entorn tridimensional accessible en absència de visió
binocular.

Perspectiva atmosfèrica: Un/a pilot que sobrevola una extensió d’illes percebrà més nítides
aquelles més properes, i les més llunyanes seran percebudes amb menor nitidesa.
 PAC 1
2a)

La relació existent entre un estímul original i la variació de la intensitat (augment o disminució) es

coneix com la llei de Weber-Fechner. Aquesta llei ens indica que la quantitat de canvi necessari
per a detectar una diferència en un estímul (per a ser percebut) està en proporció directa amb la
intensitat de l’estímul original (E. Muñoz Marrón, 2020, p. 35)

És a dir, a major intensitat de l’estímul original, major ha de ser el canvi d’aquesta intensitat per a
que es percebi una variació.

L’increment necessari per a apreciar un canvi en la intensitat estimular es calcularia amb la fracció
de Weber. DAP= llindar diferencial: E= valor de l’estímul original; K= és la fracció de Weber, és
una constant.

(Llindar diferencial) / intensitat de l’estímul original = constant (K)

DAP / E = K

2b)
r
Llei de Stevens (E. Muñoz Marrón, 2020). Ψ = Φ r= 0,4

A continuació, a la Taula 1, s’exposen els càlculs aplicant aquesta llei:

Intensitat Magnitud percebuda Diferència

0,4
20 dB SPL (20) = 3,31 0,31
0,4
25 dB SPL (25) = 3,62
0,4
40 dB SPL (40) = 4,37 0,21
0,4
45 dB SPL (45) = 4,58
Taula 1.

A l’empresa caldria explicar-li que la diferència en magnitud estimular percebuda és major de 20 a

25 dB SPL que entre 40 i 45 dB SPL (veure columna “Diferència”, on s’expressa la diferència en
magnitud percebuda entre 25 i 20 dB SPL [3,62-3,31=0,31] i 45 i 40 dB SPL [4,58-4,37=0,21]). El
salt de 20 dB SPL a 25 dB SPL és més notable que el de 40 dB SPL a 45 dB SPL.

3a)

S’ha de plantejar una tasca basada en la Teoria de Detecció de Senyals (TDS) (E. Muñoz Marrón,
2020).

Al llarg de 100 assajos, per exemple, els candidats i les candidates han d’indicar en quines
ocasions apareix un determinat estímul lluminós de certa intensitat (senyal). En tots i cadascun
dels assajos, en una pantalla d’ordinador apareix una explosió de colors (soroll; veure Figura 1).
 PAC 1
En una certa quantitat d’assajos, a més a més, es presenta el mencionat estímul lluminós (senyal).
A cada assaig, la tasca del/la candidat/a és respondre si el mencionat estímul lluminós ha estat
presentat o no.

Figura 1.

3b)

Resultats del/la candidat/a abans de les instruccions que impliquen repercussions

negatives per a cada falsa alarma:

Resposta del participant (detecció de l’estímul)

SI NO
Estímul visual Present 85 % 15 %

Absent 55 % 45 %

Taula 2.

Donades les noves instruccions, que comporten conseqüències negatives per cada falsa alarma,
el/la candidat/a veuria el seu percentatge de falses alarmes dràsticament reduït (ex: passa d’un
55% a un 12%). Un alt percentatge de falses alarmes comporta, alhora, un alt percentatge
d’encerts. És a dir, el/la candidata té una alta tendència a reportar l’aparició de l’estímul, ja sigui
quan aquest realment apareix (encert), com quan no (falsa alarma). Per tant, una reducció en el
nombre de falses alarmes molt probablement comporti una reducció en el percentatge d’encerts
(ex: passa de 85% a 70%). En definitiva, s’ha adoptat un criteri de presa de decisions més
conservador.
 PAC 1
4a)

Podem percebre moviment, tot i que aquest no s’estigui produint físicament. Això és degut al
fenomen del moviment aparent (D. Muñoz Marrón, 2020), derivat de l’estimulació ràpida de dues
localitzacions diferents de la retina mitjançant estímuls que en realitat són estàtics.

4b)

El nom tècnic pel qual fem referència a la informació visual sobre com els elements que
conformen l’entorn es desplacen en la nostra imatge retinal a mesura que nosaltres mateixos ens
movem és “flux òptic” (D. Muñoz Marrón, 2020).

Per altra banda, tot i que la pista d’aterratge és percebuda com una geometria diferent a mesura
que canviem la nostra posició respecte a aquesta, seguim identificant-la com la pista d’aterratge.
Això és en part degut al fenomen de la constància de la forma (D. Muñoz Marrón, 2020). Aquest
fenomen ens permet reconèixer un objecte en un format original sense alteracions, tot i que en el
moment en què el percebem generi una imatge diferent de l’objecte a la nostra retina. En
definitiva, diferents imatges retinals produïdes per un mateix objecte vist des de diferents
perspectives s’associen al mateix objecte.

Bibliografia

Muñoz Marrón, D [Daniel]. (2020). Percepció visual. Fundació Universitat Oberta de Catalunya
(FUOC).

Muñoz Marrón, E [Elena]. (2020). Introducció a la psicologia de la percepció. Fundació Universitat

Oberta de Catalunya (FUOC).

Villalba García, C [Cristina]. (2022). Percepció i emoció: alguns conceptes bàsics [recurs
d’aprenentatge audiovisual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).