Mistica Cortesa Petit

[podcast]
Sense
nom possible
MariPau Serrat Adell | Marta Viñals Kosters

Mística medieval en el pensament europeu | Professora: Blanca Garí |
Màster en Cultures Medievals | Curs 2022 -23
Índex
Fitxa tècnica | Objectius i metodologia | Referències gràfiques 1
Introducció 4
Cronograma 4
Fonts primàries | Fonts multimodals | Annex 22
El Càntic dels Càntics 27

Cronograma 27
Fonts primàries | Fonts multimodals | Annex 40
Hadewijch 43
Cronograma 43
Fonts primàries | Fonts científiques | Fonts multimodals 57
Fitxa tècnica
Nom del podcast Sense nom possible
Durada dels capítols 22' (aproximadament)
Àmbit Cultura Medieval, Recepció de la cultura medieval.
Gènere Conversacional
Ciutat d'origen Barcelona
Idioma català, neerlandès, espanyol, anglès
Horari podcast en diferit
Episodis produïts 3
Primera emissió juny 2023
Públic potencial Interessats en història, literatura, mística medieval, lírica cortès. Cultura medieval. Segles XIII-XIV
1
Podcast | Mística medieval en el pensament europeu
Objectius i metodologia
Els objectius d'aquesta sèrie d'episodis són els d'acostar de forma informal, però rigorosa, la mística medieval
a un públic estudiant o amatent de les Humanitats, en concret, amb la cultura medieval europea. D'aquesta
manera, es proposa contingut que segueix referint la voluntat de divulgació des de l'Acadèmia produint-ne el
retorn a la societat.
El primer episodi es centra en una petita introducció sobre què entenem per mística medieval, la resta, es
centraran cadascun en una obra, autor o tema particular que s'emmarqui en la mística medieval, però sobretot
en allò que anomenem Nou Misticisme.
La metodologia es basa en el recull i sintetització de diverses fonts primàries clàssiques i secundàries citades
pertinentment per a l’elaboració dels guions amb un to fresc i desenfadat. Les autores proposen una via de
comunicació per afavorir les consultes sobre els temes exposats al final de cada episodi (correu electrònic:
sensenompossible@gmail.com). Està previst que, si es dóna el cas, part de la línea d'episodis pugui ser en
forma de col·loqui i, a més a més, es contempla la possibilitat de convidar altres alumnes del Màster en
Cultures Medievals.
A més a més de les fonts escrites, s'incorporen interpretacions musicals contrastades que recolzen el contingut
i imatges pertinents que l'amplien.
Tenint en compte la importància de les imatges relacionades les autores es plantegen la seva publicació a
xarxes (IG: @sensenompossible) per il·lustrar l'argumentació i mantenir obert el diàleg.
Les fonts citades o els crèdits de les il·lustracions se citaran en tots els canals de publicació emprats.
2
Referències gràfiques
Foto de portada: Alegoria de l’Esposa de Crist amb la llança a la mà i, a la dreta, Jesús assenyalant la ferida del costat. (Font: Rothschild Canticles,
f. 18v i 19r).
Fotografia de perfil: Representació de la divinitat. (Font: Rothschild Canticles, f. 98r).
3
Cronograma
Podcast: Sense nom possible: Introducció a la mística medieval
Data: 31/05/2023
Episodi: 01
Duració: 00:24:04
Autor/a: Maria de la Pau Serrat Adell, Marta Viñals Kosters
TEMPS DURACIÓ CONTINGUT REFERÈNCIES

0’ 2’45" [#Introducció prèvia (només aquest episodi)]
Mp. És això de… pst, pst, Marta;
Mt. Sí?
Mp. Tu creus que els hauríem d'explicar el perquè de la
música?
Mt. Si, no…? Crec que seria una bona idea explicar com
hem triat aquesta melodia, aquesta arrencada. Vull dir, no
ha estat a l’atzar.
Mp. No, no pas. I menys trobar una cosa que fos
representativa i il·lustrativa.
Mt. (riu) Perquè és tan fàcil tornar a caure en l’estela
d’aquesta medievalitat/
4
Mp. /grandiloqüent
Mt. /grandiloqüent i de tintura romàntica; perdoneu-me.
Mp. Sí; no, no. Totalment. Estàvem intentant buscar
alguna cosa que fos fidel, que estigués composta a l’Edat
Mitjana i que tingui alguna relació amb el nostre podcast i
amb el que estem a punt de dir.
Mt. I si estem parlant de Mística/
Mp. Qui millor?
Mt. …que la mare Hildegarda?
Mp. I el seu Ordo Virtutum?
HILDEGARDA DE BINGEN,VOX ANIMAE (1995). Ordo
virtutum [en línia].
Mt. Aquesta edició l’hem trobat a Spotify publicada per
Vox Animae el 1995. En concret és la part IV. I la nostra
musicòloga de capçalera, la Isabel Rodríguez ens l'ha
ratificat, tot i que puntualitza que n'hi ha d'històricament
més acurades.
És intensa, oi?
Mp. Molt intenseta. A més a més la representen a la
película “Visión”/ IMDb. Visión [en línia].
Mt. /de la… (xist)
Mp. …Natàlia…/
Mt. No, no és Natàlia…
Mp. … Caterina…/
5
Mt. …von Trotta?

Mp. Sí! (tecleja) A veure aquí? (pren aire) Bàrbara? No!
(silenci) Ah! Aquesta és la protagonista… Margarethe Von
Trotta.
Mt. Margarethe von Trotta, el 2009
Mp. Correcte.
Mt. Però per no atabalar-nos: l’”Ordo Virtutum”, la part IV,
crec que era aquí, espera,
[#Benvinguda Inici.wav]
2’45’’ 15’’ [TÍTOL I SUBTÍTOL DE L’EPISODI]
Mt. Sense nom possible 1. Introducció a la mística

medieval.
Mj. De què parlem quan parlem de mística medieval?
[#Transició]
6
3' 1’10’’ [NOM PODCAST]

Mt. Abans de començar, potser hauríem d’explicar per què
hem triat aquest títol.
Mp. Sí, perquè més aviat, més que triar-lo, vam tenir una
epifanía.
Mt.(riu) Epifania, revelació…, diga-li com vulguis…
Mp. precisament perquè no sabíem com dir-li… perquè

què és l’escriptura mística?
Mt. És que al final, l’escriptura de l’experiència mística Cirlot i Garí (2021): 40.
és això: intentar posar en paraules allò que no pot ser
explicat, la unió amb Déu.
Mp. Exacte, intentar parlar de mística amb paraules és

acabar dient que no tens paraules, que estàs intentant
posar nom a una cosa que, en realitat, és inefable.
Mt. D'aquí que sigui "Sense nom possible".
[#Transició]
7
4’10’’ 1’20’’ [INTRODUCCIÓ PERSONAL]

Mt. Mari Pau, abans de continuar… potser hauríem de
presentar-nos, perquè em sembla que encara no hem
aclarit qui és qui.
Mp. Tens raó. Bé, com acabeu de sentir, jo sóc la Mari

Pau. Em vaig graduar en Història per la Universitat de
Barcelona fa poc, justament encara no fa un any.
Mt. I jo sóc la Marta, graduada en Estudis Literaris per

la mateixa universitat. Aquest parell d’aprenents de
medievalista ens hem conegut al màster en Cultures
Medievals de la nostra “alma mater”.
Mp. Juntes som una mena de novícies pel que fa a

l’estudi de les diferents àrees que conformen deu segles
d’història medieval…
Mt. …que es diu aviat, però que engloben mil anys, mil
anys de literatura, d’història, d’art, de llengua, de
canvis…
8
5’30’’ 6’ [QUÈ ÉS L’EDAT MITJANA?]

Mp. I són deu segles d’història per convenció… Ara
potser allargaré aquesta introducció, però crec que és
necessari, deixa’m explicar-me com a historiadora…
Per exemple, Marta, imagina’t que sortim ara mateix al
carrer i preguntem al primer que passa: ¿quan
consideres que comença l’edat mitjana?
Mt. La majoria repetirien la data que ens han ensenyat

a tots al col·legi: el 476, la caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident.
Mp. Precisament. I com tu i jo bé sabem, aquesta data

es pot discutir. L’edat mitjana ve definida per una sèrie
de convencions històriques: actualment, encara
utilitzem el terme que popularitzà Keller (quèla), que Schaeffer (1976): passim.
coneixem amb el nom llatí de Cellarius.
Aquest autor alemany publicà la Historia Medii aevi el
1688 i popularitzà el terme edat mitjana.
Mt. És clar, és el suposat període fosc que comprèn des

de la suposada caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, Stam (2009): 97.
que es produeix a finals del segle V, fins a la caiguda de
l’Imperi Romà d’Orient el 1453.
Mp. Per tant, era l’època que quedava “al mig”, la

mitjana.
Mt. T’imagines? Te’n vas a dormir com a romà i

l’endemà…
9
Mp. Cau Roma i et despertes, no sé com dir-ho…
Mt. una persona medieval! […] Això em recorda

l'Orlando, la novela de Virginia Woolf comença que se'n
van a dormir el segle XVIII on tot és llum, etcètera i
s'aixequen al segle XIX on tot és una barruntada de
núvols i llòbrec, etcetera…
Mp. Te'n vas a dormir amb el filtre "antigüedad" que és

blanc i t'aixeques i et despertes amb "filtro edad
media"/
Mt. Todo mal./
Mp. Tot de color marró, no existeixen els colors, una

boirina/
Mt. Qué daño ha hecho todo esto.
Mp. Tot i això, ens hem de desprendre d’aquesta idea

de declivi i caiguda de l’Imperi Romà que proposa
Edward Gibbon durant el s. XVIII. Stam (2009): 97.
Mt. Però alguna cosa bona devia tenir…
Mp. Sí, almenys Gibbon no considera que l’Imperi

Romà s’acabi amb la deposició de Ròmul August i té
clar que tenim continuïtats, tot i que també canvis, a
l’Imperi Romà d’Orient.
10
Mt. Aleshores, no tenim un gran punt que divideix la

història. Zurutuza (2009): 2.
Mp. No, per exemple, l’historiador anglès Christopher

Wickham creu que aquest canvi es dóna de manera
gradual entre el 400 i el 800.
Mt. És a dir, quatre segles, quatre-cents anys…
Mp. Precisament d'aquí ve el problema de la

periodització… I encara és pitjor pel que fa a la fi de
l’edat mitjana, però m’estic avançant.
Mt.Però per últim, eh! MariPau. Només dir que alguns

historiadors arriben a dilatar la fi de l'Edat mitjana (per
l'altre banda) fins al XVIII, és a dir, que no són mil anys,
no; com el cas de Le Goff que considera que no és fins Zurutuza (2009): 2.
aleshores que se supera el sistema feudal de l’Antic Le Goff (2017): 16.
Règim.
Mp. Veient la problemàtica que us hem anat generant

perquè vosaltres veníeu molt feliços pensant que la
Edat mitjana comença el 476 a.C i acabava el 1453 i ja ho
tenim fet; doncs, no.
Aleshores, tot això ens suposa una problemàtica extra
quan volem estudiar mística medieval perquè a més a
més hem de determinar què és medieval …
[#Música separador]
11
11’30" 8’30’’ [QUÈ ÉS LA MÍSTICA?]

Mp. Però ara que hem avançat una miqueta, anem a
veure com abordem l'Estudi de les Cultures medievals.
Mt. Buff, afortunadament com som tots de cases

diferents ens donem l'oportunitat d'afrontar-ho des de
diferents disciplines; d'aquí que estem emprant el mot
"Cultura" medieval i no "Història" medieval" o "Història
de l'Art medieval" etcètera…
Mp. O sigui, en definitiva, per resumir-vos-ho; l'estudi

de l'Edat mitjana no és una tasca planera, però tot i
això ens agradaria oferir-vos una humil finestra
d'entrada a una part d'aquest període.
Mt. Sí, perquè novícies com som…
Mp. Humils, sempre…
Mt. Ens hem meravellat de les coses que hem anat

trobant en aquestos mesos i teniem la necessitat de
compartir-ho amb vosaltres… què vols que et digui,
Mp. Marta,
Mt. Digues.
Mp. Què és la mística medieval? [aquí especulem]
12
Mt. La mística medieval, Mare de Déu santíssima, a

veure, podem definir la mística medieval com a corrent
de pensament que en el decurs del segle XIII consolida
el viatge de la transcendència dels éssers humans en la
unió divina. […] Sí?
Mp. Podria ser.
Mt. Podria ser un començament.
[#Transició]
Mt. Més aviat, com que treballem en base a textos, ens

hauríem de preguntar què defineix un poema o una
obra com a mística.
Hernández (2011): 12-13.
Mp. Podríem dir que la mística, des del punt de vista
etimològic és allò secret, que no podem conèixer.
Mt. De fet, la paraula mística prové del verb grec que

significa “tancar”, sobretot en referència a la boca i als
ulls. Campos (2015): passim.
Mp. És per aquesta raó que en les antigues religions

mistèriques, els iniciats havien de mantenir els secrets
que els eren revelats, com en el culte de Mitre, on
només els iniciats podien accedir al coneixement
litúrgic i teològic.
13
Mt. No coneixia aquest cas. Parlant sobre la definició

de la mística i com abordem el seu coneixement, Hernández (2011): 12-13.
m’agradaria llegir-te un fragment d’un article publicat
per Afhit Hernández el 2011 que porta per títol
“Misticismo y poesía: elementos retóricos que
conforman la estética mística”.
Mp. Ostres, les qüestions que es planteja a l’inici sobre

com definir què és un text místic em van semblar molt
pertinents.
Mt. Precisament planteja una dicotomia: ¿podem

definir un poema com a místic depenent de les seves
característiques estilístiques o retòriques, o bé ens hem
de centrar en l’experiència de l’autor o autora?
Mp. És clar, és quan Hernández es pregunta si existeix

un prejudici tradicional de caràcter religiós, o si el que
estem veient és l'experiència traslladada a la poesia.
Mt. Sí, i intentant resoldre aquesta qüestió, assenyala:
El investigador objetivo de la mística, entonces, partirá

siempre de una aparente derrota. Lo que busca definir es
un fenómeno interior que desembocará abruptamente en
un enmudecimiento o una ceguera producida por una luz
Hernández (2011): 13.
intensa o por una oscuridad abrumadora. En ese sentido,
el investigador de este fenómeno ya está destinado a la
pérdida. Por eso, cabe enunciar en este primer momento
una serie de cuestionamientos. Primero, ¿se puede hablar
14
pertinentemente de la mística si es que no se ha vivido

una experiencia como tal?; y aunque se viviese, ¿tendrían
los investigadores palabras o fórmulas que sirvieran de
herramientas para enunciar dicha experiencia? Es por
eso que todos los intentos de definición serán intuitivos y
de base plenamente bibliográfica. Esta debe ser una
premisa de la que debemos partir.
Mp. D’altra banda, Hernández també apunta que
la experiencia mística es interna, personal y fuera de todo

raciocinio. Su base es completamente emotiva y, a diferencia del
discurso lógico-lineal, no puede comunicarse de manera
discursiva dentro de un parámetro temporal y referencial como
cuando se cuenta una serie de anécdotas. Hernández (2011): 16.
Mt. Es que estás en el no-tiempo y en el no-espacio; ya
me dirás como vas a secuenciar nada… A veure
posteriorment trobem que l’autor intenta explicar la
paradoxa de posar per escrit allò inefable així:
debemos ahondar, si queremos ‘entender’ el proceso

místico dentro de los poemas, en el efecto estético y no en
el lógico discursivo, y descubriremos que la experiencia sí
es comunicable, pero en otro nivel.
Hernández (2011): 17.
Mira, això és com llegir el Joyce, t'has de deixar portar
pel text, has de deixar que el text et permeï d'alguna
manera i a partir d'aquí pots entrar en la història i en
com es desenvolupa, el que passa és que quan parlem
de mística estem parlant d'una experiència.
15
Mp. Clar, però és que Hernàndez ens parla de l'univers

lingüístic lineal de l'experiència i Joyce el que fa és
trencar precisament amb aquesta linealitat del discurs
i et porta a percebre-ho no desde una lògica lineal sino
passional, podriem dir?
Mt. No, d' allò que estem parlant en Joyce és una

manera de llegir, després quan reinterpretes tot el has
llegit te n'adones que és un discurs absolutament lògico
racional, amb les seves referències, etcètera. Vull dir,
que més enllà de l'experiència com a lector…
l'experiència de Joyce no és mística. Sí com a lectors
podem tenir aquest puntet de llegir/
Mp. de trencar amb això i de donar un exemple de què

trenca/
Mt. de codificar el llenguatge d'una altra manera. O des

d'un altre lloc.
Mp. Trobo que hem deixat bastant clara la problemàtica de

com definir la poesia mística, aquesta experiència, de com
es pot transmetre, de com es viu, de com la podem
percebre… ara, Marta, què ens diries?
16
[LA FERIDA DEL COSTAT]Mt. Home, jo crec que

hauriem de parlar de la "ferida del costat"
Mp. Ai.
Mt. Que és la base de la transmissió del coneixement per

amor. A veure, ens hem de situar en el context medieval i
en la manera que tenien, o que ens ha arribat, de
relacionar les imatges amb els textos bíblics. La imatge del Cirlot i Garí (2021): 38.
Sant sopar amb Joan sobre el pit de Jesús veiem que es
desenvolupa com/
Mp. Com una icona independent, que té significat en si Figura 1 (veure annex)
mateixa, fora del context del Sant Sopar.
Mt. I a més a més, de vegades referenciada com a "beure",

com si Jesús estigués donant el pit.
Mp. De fet, Hildegarda també en parla d'aquesta imatge i

de com rep la revelació.
Cirlot i Garí (2021): 64.
Mt. És que no es pot parlar de mística sinó és d'aquesta

manera. Bé, sí. Hem vist persones parlar de mística molt
coherent, ordenada i de forma concisa, però/
Mp. nosaltres no en som capaces. Som aprenents/
Mt. No encara. En algun moment en serem capaces. Ara

de moment, no.
17
Per resumir podríem parlar de la ferida del costat és una

icona que neix a partir d'aquest coneixement que es pren
de Jesús, no de forma racional sino de forma íntima a
Figura 2 (veure annex).
través de l'amor.
Rudy (2011): 46.
Mp. També en el context del sorgiment, de l'adoració del Cirlot i Garí (2021): 195-196.
Sagrat Cor de Jesús…
Mt. Eh, també; perquè en el cor tenim la memòria, a l'Edat Cirlot i Garí (2021): 117-118.
mitjana en el cor tenim la memòria, in cordis. No tens la Figura 3 (veure annex)
sensació de que estàs començant a enfilar una espècie de
tapís en què un fil carrega sobre l'altre i l'altre sobre
l'altre… és tremendo … Ai! Perquè –parlant de coses que
s'entrellacen– podriem parlar del nus diví. Tu creus que
podem parlar del donut diví?
Mp. Això Marta, millor ho deixem pel dia que parlem de

Seuze.
Mt. Parlarem de Seuse?
Mp. Ho intentarem.
20'00"’ 2'55" [RESUM I CLOENDA]
Mp. D'altra banda i no exclusivament, ens volem

centrar en un període que és la baixa Edat mitjana, la
raó per la qual endinsar en aquest període és perquè és
quan comença el que Victoria Cirlot i Blanca Garí/
18
Mt. noms que sentireu sovint/
Mp. Sí. El que aquestes autores proposen és el terme

McGinn (1991).
Nou misticisme;/
McGinn (1998): 1-30.
Mt. no és que el proposin elles. Perquè tenim la
MacGinn també que ens va costar de llegir, però la vam
llegir…
Mp. És Bernard McGuinn. És un home.
Mt. És un home?
Mp. Sí, és un home.
Mt. No… Que no, que és una dona!
Mp. Sí sí… Bé, parlem de El nou misticisme com concepte

en què Victoria Cirlot i Blanca Garí aposten també
beven d'altres autors anteriors/
Mt. Com Bernard McGuinn
Mp. I tot i que es gesta a partir dels canvis que es

produeixen a l'Occident europeu a partir del segle XI i
sobretot a partir del XII finalment tot això cristal·litza
en el segle XIII.
19
Mt. Cadascú… tenim papers femenins molt

importants, però no només perquè per exemple tenim Cirlot i Garí (2021): 117-118.
l'eminència del mestre Eckhart i Seuse, que els estem
treballant ara i són impressionants.
Tampoc no cal que oblidem que el despertar de la
ciutat provoca també noves maneres de relacionar-se
amb tot allò litúrgic i de noves formes devocionals/
Mp./ Nous ordes mendicants…
Mt. que tot plegat condicionen un nou horitzó que Cirlot i Garí (2021): 21-26.
permet el floreixement d'aquests nous usos en la
paraula i en l'escriptura.
Mp. Que a més a més van associats sobretot amb l'ús de

les llengües vernacles; cada vegada s'usen més les McGinn (1998): 18-20.
llengües maternes que no pas el llatí imperant.
Mt. Sí, als segles XIII i XIV és aquell moment de

frontissa en el que el llatí queda únicament i exclusiva
com a llengua de cultura, és una llengua apresa; no hi
ha ningú que la parli i ja tenim la diglòssia permanent
entre el llatí i la llengua vernacle.
Mp. I per a fer el colofó final, només dir que Hildegard Cirlot i Garí (2021): 67.
von Bingen és l'autora que actua com una mena de
frontissa entre l'antic misticisme i el nou.
Però això ho veurem en un altre episodi .
20
22'55’’ 1'09" [#Acomiadament - únic per a tots els episodis]

[#Inici Ordo Virtutum Pt. V
Esperar uns 5 segons i atenuar de fons]
Mt. I per últim, si considereu que hi ha quelcom que cal

discutir no ho dubteu: escriviu-nos, contacteu amb
nosaltres, envieu-nos les vostres queixes (esperem
fonamentades) perquè aquí hem vingut aprendre –i
d'aprendre– no se n'acaba mai.
Mp. A falta de colom o patge missatger, podeu

escriure’ns per mitjà de correu electrònic a
sensenompossible@gmail.com.
Mt. Moltes gràcies per escoltar-nos!
Mp. Fins al proper episodi! I ara/
Mt. /“Germanes. Aneu-vos en pau”.
Mp. Donem gràcies a Déu.
[#Apujar volum Ordo Virtutum #A silenci]
21
Fonts primàries
HILDEGARDA DE BINGEN. Ordo Virtutum. Edició de 2018. Estudi, edició crítica i traducció de Eulàlia Vernet Pons i Mariona Vernet Pons. Barcelona:
Edicions de la Universitat de Barcelona.
Bibliografia científica
ASTARITA, Carlos (2016). “La periodización en la historia y una larga Edad Media. Comentario crítico”. A: Historiografías, núm. 12, pàg. 113-131.
CAMPOS, Ismael (2015). “Vínculos familiares en el contexto mitraico: las inscripciones pro salute”. A: Klio, vol. 97, núm. 2, pàg. 671-686.
CIRLOT, Victoria i GARÍ, Blanca (2021). La mirada interior. Mística femenina en la Edad Media. Madrid: Siruela.
HERNÁNDEZ VILLALBA, Afhit (2011). “Misticismo y poesía: elementos retóricos que conforman la estética mística”.
A: Revista de El Colegio de San Luis, núm. 2, pàg. 12-34.
LE GOFF, Jacques (2017). L’edat mitjana explicada als joves i als no tan joves. Barcelona: Viena Edicions.
MCGINN, B. (1991) The foundations of mysticism. A: MCGINN, B. (1991). The presence of God : a history of Western Christian mysticism, vol I, New York: Crossroad.
MCGINN, B. (1998) The flowering of mysticism: Men and Women in the New Mysticism - 1200-1350. A: MCGINN, B. (1991). The presence of God : a history of Western
Christian mysticism, vol III, New York: Crossroad.
RUDY, Kathryn M. (2011). “Kissing Images, Unfurling Rolls, Measuring Wounds, Sewing Badges and Carrying Talismans: Considering Some Harley
Manuscripts through the Physical Rituals they Reveal”. A: Electronical British Library Journal, article núm. 5, pàg. 1-56.
SCHAEFFER, Peter (1976). “The Emergence of the Concept “Medieval” in Central European Humanism”.
A: The Sixteenth Century Journal, vol. 7, núm. 2, pàg. 21-30.
STAM, Christian D. (2009). “Intellectual liabilities: Lessons from The Decline and Fall of the Roman Empire”. A: VINE, vol. 39, núm. 1, pàg. 92-104.
22
VERNET, Eulàlia i VERNET, Mariona (2018). Estudi. A: HILDEGARDA DE BINGEN. Ordo Virtutum. Edició de 2018. Estudi, edició crítica i traducció de Eulàlia Vernet
Pons i Mariona Vernet Pons. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pàg. 17-150.
ZURUTUZA, Hugo (2009). “Construcción y deconstrucción de un texto: Framing the Early Middle Ages de Chris Wickham”.
A: Anales de Historia Antigua, Medieval y Moderna, vol. 41, pàg. 1-13.
Fonts multimodals
HILDEGARDA DE BINGEN,VOX ANIMAE (1995). Ordo virtutum [àlbum musical]. Etcetera Records. [Data de consulta: 28 de maig de 2023]. Recuperat de: Online.
FOLQUET DE MARSELHA; THORNTON, B; BAGBY B i SEQUENTIA (1995). “Tant m’abellis l’amoros pessamens”. A: Dante & the Troubadours [album musical].BMG Music.
[Data de consulta: 28 de maig de 2023].Recuperat de: Online.
IMDb. Visión [fitxa tècnica de pel·lícula]. [Data de consulta: 18 de maig de 2023]. Recuperat de: Online.
23
Annex
Figura 1: Estatua de la icona de Joan l’Apòstol sobre el pit de Jesús. Inicis del segle
XIV.
(Localització: Bayerisches Nationalmuseum München, Inv. Nr. 65/38. Recuperat de:

Online).
24
Figura 2: Detall de la representació a escala 1:1 de la ferida de Crist al rotlle

Harley T11. Segle XV.
(Font: Harley Roll T11. Recuperat de: Rudy (2011): 46).
25
Figura 3: Imatge del cor de Jesús crucificat i, a l’interior de la

màndorla que hi dóna accés, dues figures.
(Font: Pintura anònima.El Cor a la Creu. St Walburg, Eichstätt.

Recuperat de: Ippel (2014): 338 citant a Hamburger, Nuns as Artists:
The Visual Culture of a Medieval Convent, Berkely et al. 1997, plate 10).
26
Cronograma
Podcast: Sense nom possible: El Càntic dels Càntics
Data: 31/05/2023
Episodi: 02
Duració: 00:26:41
Autor/a: Maria de la Pau Serrat Adell, Marta Viñals Kosters
TEMPS DURACIÓ CONTINGUT REFERÈNCIES

0’’ 53’’ [#Capçalera]
53’’’ 10’’ [TÍTOL I SUBTÍTOL DE L’EPISODI]
Mp. Sense nom possible 2: El Càntic dels Càntics.
Mt. De la poesia eròtica a la unió mística.

1’03’’ 3’49’’ [INTRODUCCIÓ AL CÀNTIC DELS CÀNTICS]
Mp. (recitar directament, sense introducció)
Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
Són embriagants els teus perfums,
aroma que s’escampa és el teu nom;
Càntic dels Càntics 1: 2-4.
per això les donzelles s’enamoren de tu.
Atreu-me darrere teu! Correm!
27
El rei m’introdueix a les seves estances:

«Amb tu fruirem i farem festa.»
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s’enamoren de tu!
(petita pausa). Què me’n dius Marta, què et suggereix aquest
poema?
Mt. Em recorda a (digues el que vulguis).
Mp. Doncs és un passatge bíblic.
Mt. No m’esperava aquesta sensualitat d’un text cristià.
Mp. Doncs aquest recull de versos eròtics escrits en hebreu no

només forma part de la Bíblia cristiana sinó que també s’inclou Robinson (2021): 1.
als Ketuvim, que al seu torn son la tercera part de la Tanakh, la
Bíblia hebrea.
Mt. És El Càntic dels Càntics?
Mp. És clar, tot i que molta gent el coneix per un altre nom. Si
no us sona, és perquè segurament n’heu sentit el seu nom en
castellà, llengua en què s’anomena el Cantar de Cantares.
En anglès, es coneix per diversos noms, entre els quals Song of Robinson (2021): 1.
Solomon, és a dir, la Cançó de Salomó, perquè se suposa que fou Càntic dels Càntics 1: 1.
escrit per l’arxiconegut rei Salomó.
28
Mt. El que volia partir un nadó per la meitat?

Primer llibre dels Reis 3, 16-24.
Mp. Aquest mateix.
Mt. I, exactament, quina relació té el Càntic dels Càntics amb la

mística medieval?
Mp. Doncs mira, per respondre aquesta pregunta, he de tirar

molt més enrere en el temps.
Mt. Ai redéu, espero que no ens torni a passar com a l’episodi

anterior…
Mp. No et preocupis Marta, que de seguida tornem al qüid de la

qüestió.
Tirant enrere, però, val a dir que no sabem exactament quan es Robinson (2021): 1.
van compondre aquests versos, ni tampoc quin és el seu origen.
El que sí que tenim clar és que, a partir dels segon i tercer segle
després de Crist, el Càntic dels Càntics fou reinterpretat com una
al·legoria apta per als jueus i cristians més… com podríem
dir-ho…??/
Mt. /decorosos?
Mp. Diguem-ho així, sí/
Mt. /perdona, però (riures), com es pot reinterpretar aquest

text de manera… diguéssim… casta?
Mp. Doncs molt fàcil, bàsicament, els jueus interpreten la

29
història d’amor que apareix en aquests versos com una

metàfora de la relació entre Jahvè i la terra d’Israel.
D’altra banda, els cristians també arribaren a comparar la
història entre els dos amants equiparant-la amb la relació entre
Crist i la seva Església o bé la de Déu amb l’ànima.
Robinson (2021): 1-5.
Mt. Ara començo a veure com es podria haver traslladat a la
mística medieval…
Mp. Tu què creus, Marta?
Mt. Doncs mira, em recorda precisament a la mística cortesa.
Mp. Doncs com bé assenyala Timothy H. Robinson, el Càntic

dels Càntics ha estat una de les formes d’inspiració més intenses
per a les místiques medievals, ja que suposa la màxima
expressió de la passió en les relacions amb Déu, del matrimoni
entre Crist i l’Ànima. Robinson (2021): 1.
Hernández( 2011): 22.
[#Transició]
4’52’’’ 2’04’’ [EL CÀNTIC DELS CÀNTICS DURANT L’ALTA EDAT
MITJANA]
Mt. Està molt bé la metàfora, però com arribem d’aquest
matrimoni diví del segle tercer fins a la mística cortesa de la
baixa edat mitjana?
Mp. En primer lloc, he de dir que la història del Càntic dels

Càntics pel que fa a la seva acceptació com a canònic en el sí de
l’Església cristiana fou, en els primers temps, una mica
30
convulsa.
Mt. Entenc per què… la veritat… i no m’estranya.
Mp. Has de pensar que ens trobem davant d’un text

eminentment eròtic, que celebra la sexualitat de la núvia i la del Matis (2019): 3.
seu amat, el nuvi, a la vegada que els juxtaposa a un paisatge
del Pròxim Orient.
Mt. En principi, no sembla ser que tingui un contingut ocult…
Mp. No, però durant l’alta edat mitjana es produí un procés

d’exegesi que en transformà el seu significat: el text es convertí
en un diàleg entre la núvia i el nuvi, que a la vegada
representaven Crist i l’Església. Alguns dels exegetes més Cirlot i Garí (2021): 40.
destacats que van advocar per aquesta interpretació foren Beda
el Venerable i el papa Gregori Magne.
A més a més, durant la reforma carolíngia d’època de
Carlemany que es produí entre els segles vuitè i novè, el famós
Alcuí de York i d’altres autors de l’època es referiren al Càntic en Matis (2019): 4-6.
diverses ocasions.
Tota aquesta influència deixà una petja que tindria continuïtat
durant els segles posteriors.
[#Transició]
6’56’’ 8’23’’ [EL CÀNTIC DELS CÀNTICS EN LA MÍSTICA (I)]
Mt. En quines autores de la mística medieval podem
apreciar aquest llegat?
31
Mp. En primer lloc, no podem parlar del Càntic dels Càntics

i la seva influència en les místiques medievals sense
mencionar l’Speculum Virginum.
Aquest manuscrit il·luminat del s. XII era una guia Cirlot i Garí (2021): 41.
espiritual per aquelles dones que havien escollit
convertir-se en religioses que tingué una gran difusió a
través de l’Europa medieval, tant en llatí com en llengües Mews (2001a): 1-3
vernacles.
Alguns autors han vist en aquesta obra una actualització
del Càntic dels Càntics en què la religiosa, és a dir, la monja, Mews (2001a): 3.
es converteix en la núvia ja que és l’esposa de Crist. Cirlot i Garí (2021): 41; Mews (2001b): 32.
Mt. I aquest tipus d’obra, era típica?
Mp. Doncs mira, a part de l’Speculum, tenim una altra Mews (2001a): 5.
obra en vulgar, en aquest cas en alemany, que tindria Cirlot i Garí (2021): 41.
relació amb el Càntic dels Càntics: el Càntic de Sant Trudpert.
Aquest responia a un clima religiós que havia estat Mews (2001a): 3.
propiciat, al seu torn, per les reformes monàstiques Mews (2014): 57-58.
difoses des de l’Abadia de Hirsau, a l’actual Alemanya, al
llarg del segles onzè i dotzè.
Mt. I és precisament en aquesta localització i moment

que trobem la nostra estimada Hildegard von Bingen.
Mp. És clar, Marta, tornem sempre a l’origen del nou

misticisme. Hildegarda conegué l’obra de Rupert de
32
Deutz, que al seu torn veia en el Càntic dels Càntics la seva

vivència personal. Hildegarda, tot i no expressar la seva
experiència visionària de la mateixa manera, sí que escriví Mews (2014): 77.
sobre el Càntic dels Càntics, que utilitzà per a il·lustrar la McGinn (2021): 249-252.
vida de les verges consagrades, és a dir, les monges.
Mt. Ella, com sempre, una visionària…
Mp. Mai més ben dit… Si bé ella mai utilitzà les imatges
del Càntic dels Càntics per a referir-se a la seva capacitat
visionària, sí que ho feu el seu biògraf, Theoderic. Cirlot i Garí (2021): 38.
Hildegarda escriu “el que Déu li encomana” a través de les

seves visions. Vernet i Vernet (2018): 24-25.
[#Transició]
Mt. Doncs sí que dona de sí un poema…
Mp. Sí, i això que el Càntic dels Càntics és força curt: en

qualsevol Bíblia actual ocupa poc més d’una desena de
pàgines. Mira, ho pots veure tu mateixa.
Mp. Mentrestant, m'agradaria parlar-vos de la influència

que tingué, durant el segle dotzè, aquest poema en l’àmbit
de l’Orde del Císter, sorgida d’una reforma de l’Orde
Benedictí. Bernat de Claravall, un dels abats d’aquest orde
33
que més influència tingué. Robinson (2021): 12.

Pel que fa al Càntic dels Càntics, Bernat assentà les bases Cavadini (2021): 101-103.
d’una nova lectura d’aquest text que influenciaria els seus
contemporanis i successors, entre els quals trobem Cirlot i Garí (2021): 40.
Guillem de Sant Thierry: aquest últim, atret per l’obra de
Bernat, acabà per atreure a Guillem a l’Orde del Císter. Cavadini (2021): 107.
Mt. Caram, així es van fer amics gràcies al Càntic?
Mp. Doncs sí, Guillem quedà impressionat per la lectura

de Bernat, l’abat cistercenc de Claravall. Cavadini (2021): 107.
Mt. Escolta’m, i quina era aquesta miraculosa lectura de

Bernat de Claravall que tant impressionà a Guillem?
Mp. Per a Bernat, el Càntic era la màxima expressió de

l’amor entre Crist i l’ànima, com ja hem vist al principi
d’aquest episodi. És a dir, el llenguatge eròtic del poema Cavadini (2021): 118.
es resignificà per a representar la unió divina, i no només
això, l’erotisme del poema es convertí també en la manera Cirlot i Garí (2021): 40.
més modèlica de parlar d’aquest enllaç matrimonial diví.
[#Transició]
15’19’’ 2’35’’ [EL CÀNTIC DELS CÀNTICS EN LA MÍSTICA (II)]

Mt. Ja vaig veient com passem del segle segon després de Cirlot i Garí (2021): 40.
Crist a l’època dels trobadors…
34
Mp. Anem avançant, però abans d’arribar als trobadors

occitans i la seva fin’amor, m’agradaria posar-te un petit
exemple de la influència del Càntic dels Càntics en els
manuscrits il·luminats.
Mt. Bé, sempre és bo veure una mica d’art visual.

Endavant, fem un petit parèntesi:
Mp. Mira, a partir del segle tretze, comencen a aparèixer Gregory (2021): 316.
representacions de la núvia ferint el nuvi, una imatge que
s’origina en els següents versos: Càntic dels Càntics 3:9.
M’has robat el cor, germana meva, esposa,
amb una sola mirada m’has robat el cor;
amb una sola perla dels teus collarets.
Mt. Però en aquest fragment no diu enlloc que el nuvi

hagi estat ferit, d’on ve aquesta representació?
Mp. Els artistes medievals interpretaren aquesta mirada Figura 1

com si fos un atac físic, i s’identificà amb la ferida del Gregory (2021): 316-317.
Costat de Jesús a la Creu.
En trobem un clar exemple als Càntics de Rothschild, un
manuscrit en dos volums que s’il·luminà al voltant del
1300 a la zona de parla franco-flamenca; en realitat, és un
llibre de pregàries on apareix, precisament, Jesús foradat
per la llança de mans de la núvia, que Jeffrey Hamburger
35
anomenà “Jesús ferit per l’Esposa”.
Mt. Doncs sembla prou enrevessat…
Mp. I ho és, d’una banda tenim la imatge de la mirada del

Càntic dels Càntics, de l’altra, la seva identificació amb la
Gregory (2021): 316-317.
ferida de Crits i, per tant, la identificació de la ferida de la
núvia al nuvi com la ferida del Costat de Jesús durant la
Passió.
Hem de pensar que, com assenyala Hamburger, aquestes
imatges no estaven pensades com meres il·lustracions Cirlot i Garí (2021): 164.
sinó com a instruments d’iniciació al lector als misteris
més transcendents.
Mt. Va, ara sí, tornem a la mística cortesa.
Mp. De fet, aquest petit parèntesi ens torna a l’amor

cortès i la fin’amor dels trobadors occitans: és precisament Gregory (2021): 316-317.
en aquest manuscrit, el Rothschild, que tenim un exemple
de la intersecció entre l’amor cortès i la mística: la
interpretació de la ferida física prové de l’amor secular,
però la imatge torna al pla religiós a través de l’al·legoria
de la ferida del Costat de Crist.
I no només això, Jennifer Freeman, estudiant el
manuscrit, determinà que el seu programa iconogràfic
invitava als lectors de tots els sexes a la unió mística amb
Freeman (2013): 86.
Crist, és a dir, de manera que trobem les dones com a
36
subjecte actiu en la cerca de la unió amb Déu.
Mt. Per tant, ara sí, per fi tenim la irrupció dels motius de
la lírica cortesa en la mística medieval.
[#Transició]
17’54’’ 7’39’’ [EL CÀNTIC DELS CÀNTICS EN LA MÍSTICA CORTESA]
Mp. I si parlem de mística cortès, hem començar amb
Mechthilde (Mejtild) de Magdeburg. De fet, Cecilia Inés
Avenatti de Palumbo la considera una mena d’enllaç entre
Avenatti de Palumbo (2009): 524-528.
l’escriptura mística de Hildegarda, del s. XII, i les
místiques, en la majoria beguines, del s. XIV.
Mt. Ho sigui, tenim una dona que es cria com a beguina,

que després entra en un convent i que, a més a més, Cirlot i Garí (2021): 134.
escriu en llengua vernacla.
Mp. Sí, Mechthild passà gran part de la seva vida com a

beguina, és a dir, vivint la seva vida religiosa de manera
no reglada, tot i que quan ja era força gran acabà per
ingressar al monestir de Helfta, on moriria a finals del
segle tretze.
Hem de pensar que no només tenim la irrupció de l’amor
cortès que es produeix en llengua vulgar sinó també la Cirlot i Garí (2021): 37.
traducció de les imatges eròtiques del Càntic dels Càntics a
aquesta llengua…
37
Mt. Allò devia ser un descontrol… un escàndol!
Mp. Doncs sí, d’aquí que, en moltes ocasions, les obres

d’aquestes escriptores dedicades a la mística cortès, com
Cirlot i Garí (2021): 37.
la mateixa Mechthild de Magdeburg, Beatrijs van
Nazareth o Margarida Porete es traduïssin al llatí per
intentar diluir el discurs laic que havia penetrat en
l’escriptura mística, com també ho havia fet el Càntic dels Cuadrada (2018): 316.
Càntics.
Mechthild, Beatrijs i Margarida, com també Hadewijch,
són grans exponents de la mística cortesa, però ens
centrarem en aquesta últim autora en una altra ocasió.
Mt. I tant, ja ho tinc tot preparat.
Mp. Per últim, només dir-vos que aquest fenomen de

recórrer al llenguatge de l’amor cortès, que es combina
Cuadrada (2018): 319.
amb les imatges del Càntic dels Càntics, sembla ser que
hauria estat una pràctica habitual entre les místiques de
finals de l’edat mitjana, concretament d’entre els segles
tretze i quinze.
Ara bé, necessitarem un episodi sencer per a parlar-vos en
profunditat de l’ús de l’amor cortès en la mística
medieval, i fins i tot ens agradaria poder dedicar un
episodi a cada autora. És per això que, de moment, ho
deixarem aquí.
38
[#Transició]
Mt. Per últim, us voldríem recomanar algunes

publicacions per si en voleu saber més:
Mp. A part de l’evident i recomanadíssima lectura del

Càntic dels Càntics a la Bíblia, no podem deixar de citar-vos
l’obra A Comnpanion to the Song of Songs in the History of
Spirituality, editada el 2021 per Timothy Robinson i que
inclou les últimes aportacions científiques realitzades per
autores i autors de prestigi.
Mt. Si, d’altra banda, voleu conèixer més sobre l’obra i la

vida d’aquestes dones que es dedicaren a la mística
cortesa, us animem a llegir-vos La Mirada Interior, de
Victoria Cirlot i Blanca Garí, que fa tan sols un parell
d’anys fou revisada i reeditada.
Mp. Deixem aquí aquest episodi del Càntic dels Càntics.

25’32’’ 1’09’’ [#Acomiadament]
39
Fonts primàries
La Biblia (traducció interconfessional catalana). Edició de 1993. Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya.
Rothschild Canticles (Beinecke Ms 404). Digitalitzat de la Beinecke Rare Book and Manuscript Library. New Haven: Yale University.
AVENATTI DE PALUMBO, Cecilia Inés (2009). “El imaginario de la luz en la mística cortés de Matilde de Magdeburgo: continuidad y transformación de la
herencia hildegardiana en el siglo XIII”. A: Revista Teología, tom XLVI, núm. 100, pàg. 523-536.
CAVADINI, Catherine R. (2021). “The Cistercian Song: Reception of Bernard of Clairvaux’s Exegesis in Later Cistercian Interpretations of the Song of
Songs”. A: ROBINSON, Timothy H. (editor) (2021). A Companion to the Song of Songs in the History of Spirituality. Leiden; Boston: Brill, pàg. 101-122.
CUADRADA, Coral (2018). “Mística y amor cortés”. A: CORRAL, Esther (coord.) (2018). Voces de mujeres en la Edad Media: entre realidad y ficción. Berlin: De Gruyter
Mouton, pàg. 309-322.
FREEMAN, Jennifer (2013). “Theologizing Gender in the Rothschild Canticles”. A: Medieval Feminist Forum: A Journal of Gender and Sexuality, vol. 48, núm. 2.
GREGORY, Rabia (2021). “Visual Exegesis of the Song of Songs in European Art”. A: ROBINSON, Timothy H. (editor) (2021). A Companion to the Song of Songs in
the History of Spirituality. Leiden; Boston: Brill, pàg. 294-326.
HERNÁNDEZ VILLALBA, Afhit (2011). “Misticismo y poesía: elementos retóricos que conforman la estética mística”. A: Revista de El Colegio de San Luis, núm. 2,
pàg. 12-34.
MATIS, Hannah W. (2019). The Song of Songs in the Early MEdieval Eras. Leiden; Boston: Brill.
MEWS, Constant J. (2001a). “Introduction”. A: MEWS, Constant J. (editor) (2001). Listen, daughter. The Speculum Virginum and the formation of religious women
in the Middle Ages. Londres: Palgrave Macmillan, pàg.1-14.
MEWS, Constant J. (2001b). “Virginity, Theology and Pedagogy in the Speculum virginum”. A: MEWS, Constant J. (editor) (2001). Listen, daughter. The Speculum
Virginum and the formation of religious women in the Middle Ages. Londres: Palgrave Macmillan, pàg.15-40.
40
MEWS, Constant J. (2014). “Hildegard of Bingen and the Hirsau Reform in Germany”. A: .KIENZLE, Beverly M.; STOUDT, Debra L. i FERZOCO, George (editors)
(2014) A Companion to Hildegard of Bingen. Leiden; Boston: Brill, pàg. 57-84.
MCGINN, Bernard (2021). “Women interpreting the Song of Songs: 1150-1700”. A: ROBINSON, Timothy H. (editor) (2021). A Companion to the Song of Songs in the
History of Spirituality. Leiden; Boston: Brill, pàg. 249-273.
ROBINSON, Timothy H. (2021). “Introduction”. A: ROBINSON, Timothy H. (editor) (2021). A Companion to the Song of Songs in the History of Spirituality. Leiden;
Boston: Brill, pàg. 1-17.
Fonts multimodals
FOLQUET DE MARSELHA; THORNTON, B; BAGBY B i SEQUENTIA (1995). “Tant m’abellis l’amoros pessamens”. A: Dante & the Troubadours [album musical].BMG Music.
[Data de consulta: 28 de maig de 2023].Recuperat de: Online.
41
Annex
Figura 1: A la pàgina de l’esquerra veiem l’Esposa amb la llança a la mà i, a la dreta, Jesús assenyalant la ferida del costat.
(Font: Rothschild Canticles, f. 18v i 19r).
42
Cronograma
Podcast: Sense nom possible: Hadewijch
Data: 31/05/2023
Episodi: 03
Duració: 00:22:50
Autor/a: Marta Viñals Kosters, Maria de la Pau Serrat Adell
TEMPS DURACIÓ CONTINGUT REFERÈNCIA

0’ 53’’ [#Capçalera]
53"’ 59’’ [TÍTOL I SUBTÍTOL DE L’EPISODI]
Mt. "Sense nom possible 3: Hadewijch".
Mp. De midons a minne?
Mt. Sí, perquè això és una pregunta. Ja ho veuràs.
Mt. Estic molt contenta.
Mp. Per què?
Mt. Perquè parlarem de Hadewijch.
Mp. I de què parlarem en concret?
43
Mt. De les diferències i similituds del jo poètic del trovador

vers la midons (missenyora), de la trobairitz vers l'amic
(l'amat) i de Hadewijch vers minne (amor). Però tinguem
present que amor és en femení. Quan fas la traducció a
llengua romànica amor passa a ser masculí.
Mp. I això perquè? Perquè aquesta relació amb les

trobairitz?
Mt. Amb les trobairitz també perquè és el desplaçament

d'allò formal que consigna la lírica trobadoresca en allò
esencial que suggereix la proposta mística.
[#Transició]
01'52" 2’23" [CONTEXT HISTÒRIC]
Mp. Abans d'entrar en profunditat podem saber una mica
qui era aquesta dona?
Mt. La persona? L'escriptora?
Mt. Uis! Això encara no ho sabem! (riu) No hi ha textos, no

hi ha documentació. És fantàstic perquè com a estudiant
de literatura és meravellós perquè com que no hi ha context
biogràfic només tenim el text per treballar. És cert que hi
ha a les cartes quan fa la relació de les persones perfectes
44
també hi ha la relació de les persones amb les que ella es

relaciona i això podria ser un indici.
Mp. Aleshores no sabem res de la vida de Hadewijch? Cirlot, V., Garí, B. (2021).
Bé, el que sí han aconseguit creuar és que era de la regió de
Brabant, que es deia Hadewijch i que conservem tres
exemplar que conservem a hores d'ara de les seves obres,
un a Brussel·les i dos més a Anvers.
I si vols que ens ubiquem mínimament, comencem a
sumar: el segle XIII (1240-1260), el moviment beguinal, de
les mulieres religiosae, les escoles catedralícies, la instauració
del sagrament de la comunió amb Crist –l'Eucaristia–
[dubte amb el concili de Lyon, de Vienne]
Tot són factors que dibuixen un escenari únic en la història

del món cristià europeu medieval perquè en molt poc
temps, tota aquest moviment intel·lectual per part de les
dones quedarà absorbit. Busqueu en MacGinn, si us plau.
McGinn, B.(1991) .
04'15" 3’19" [LA MÍSTICA CORTESA]

Mp. I abans hem parlat, en l'episodi anterior, una mica
d'allò que es considera mística cortesa. M'agradaria saber
si Hadewijch la considerem dins de la mística del descens,
ja? O està entre mig camí entre la cortesa i l'apofàtica?
45
Mt. Hadewijch és l'exponent de la mística cortesa perquè fa

servir, reinterpreta tots els tòpics de la lírica trobadoresca i
els i els interpreta i els reformula en el seu discurs.
Perquè us en feu una idea, he portat el llibre de Martí de
Riquer Los trobadores, perquè poden il·lustrar mínimament
això que diem. Ja veuràs… Jofré Rodel parla en "No sap
chantar qui non so dir", llegeixo directament la traducció:
Riquer, Martí de (2011).
Mai no vaig dormir tan plaentment
que el meu esperit no estigués allà al moment
ni tanta tristesa vaig tenir aquí
que al punt no estigués allí
i quan em desperto pel matí
tot s'esvaeix amb el teu sabor a tu
Te n'adones?
Mai no vaig dormir tan plaentment
que el meu esperit no estigués allà al moment
ni tanta tristesa vaig tenir aquí
que al punt no estigués allí
quan parlem de la dissociació entre l'esperit i la possibilitat

de transcendir el cos i entrar en comunió amb Déu…
Mp. És molt místic, no?
46
Mt. No és que sigui molt místic és que, per exemple la

Hadewijch el farà molt místic.
Veuràs, de les Cançons, n'he triat una que d'alguna manera
il·lustra la fortalesa, la vehemència amb què Hadewijch es
relaciona amb Déu, la divinitat, minne (direm minne,
Cirlot, V., Garí, B. (2021).
perquè ella parla de minne tota l'estona) i com ho explica a
les seves companyes. De fet, Hadewijch alguna cosa té és
que és mestra, estableix una relació mistagògica amb les
seves companyes a través dels seus versos, les seves
cançons… Podem entendre el corpus literari de Hadewijch
com una mena de guia de referència, una guia espiritual
per a fer el mateix camí que ella ha fet i on t'avisa quins són
els estadis, els passos, els llocs on estaràs, que veuràs, en el
decurs d'aquesta unió meravellosa sense nom possible
perquè no hi ha paraules al món per descriure el que sigui
que sigui quan entres en/
Mp: /l'experiència, la sublimació

[#Transició]
07'34" 13’20’’ [EL CONCEPTE D'AMOR:
RAUDEL - COMTESSA DE DIA - HADEWIJCH]
Mt. Això d'una banda. I quan parlem del concepte de
l'amor hi ha un altre trobador, Rigaut de Berbezilh, diu
47
Tots pregunten què s'ha fet d'Amor

i jo a tots, diré veritat Riquer, Martí de (2011).
Així com el sol a l'estiu que per totes parts
mostra resplandors i al capvespre es pon
igualment ho fa Amor:
Quan tot ho ha remogut
i no troba res que sigui del seu gust
es torna allí d'on va partir.
Mp. Vaja, que has descobert la sopa d'all
Mt. (riu) Vull dir, tothom ho diu, Hadewijch és la

culminació de la lírica trobadoresca, no ho diuen per res…
perquè trobes que… ja veuràs… això que hem parlat… ara et
recito –faré el que pugui. No la llegiré tota perquè la cançó
XL té…/
Mp. Estàs, estàs molt mística, eh Marta!
Mt. És que sóc molt mística, reina. (riuen) … La cançó LX

son vuit estrofes i és llargueta, però les estrofes cinc i sis és
on explica que paradoxalment per poder vèncer has de ser
ferit –et sóna, oi?– (riuen) i vençut per Amor. I en la
trobada que resulta d'aquesta victòria l'amant coneix la
potència d'Amor que és tan inmensa que li causa…
48
anorreament? o encara no ho podem dir? Però si una causa Cirlot, V., Garí, B.(2021).
de meravella i aquesta meravella alimenta el desig de
minne.
Però bé, deixeu-me llegir aquests versos, sí? I em dieu si
trobeu alguna relació amb els altres que hem vist.
Mp.No ens la faràs en neerlandés medieval?
Mt. Sí! Però després! Perquè després m'agradaria que

sentíssiu quina melodia –això és una cançó/
Mp. I tenim conservada la melodia?
Mt. D'aquesta no n'estic segura.
Mp. Ja ho mirarem.
Mt. Ja ho mirarem. Però en l'estudi… de fet aquest llibre,

Fraeters, V. et al. (2009).
Liederen, el llibre de les cançons de Hadewijch ho recull. En
la versió neerlandesa una de les hipòtesi és que són
contrafactas de melodies de lírica cortesa. Per tant, té
sentit que faci servir melodies trobadoresques a les seves
cançons –ho feia tothom– (riu).Ens ho va explicar
l'Adriana.[…]
49
Espera, que torno. La cançó LX. El que dèiem, les estrofes

cinc i sis són aclaridores quan parlem de mística
trobadoresca.
Per començar, mira; la cançó es podria titular "Al
començament de l'any nou".
Aventuro primer una traducció al català i després sentirem
la cançó:
Hadewijch (2022). Canciones.

[V]
Qui és conquerit per amor,
perquè en sàpiga,
la seva dolça natura li és presentada.
Així sent dolç amor, es ferit per llurs ferides.
Així meravella llurs meravelles,
beu ansiós de les més fondes venes
amb set cada cop renovada
abans no frueixi del dolç amor
VI
Adès gaudeix: ara desig crea, ara plaer beu
pel valent que es perd en amor
i ple de passió i plaer s'hi enfonsa.
Així felicitat d'amor és per a ell només
50
quan amor en amor s'aboca

i a amor per a qui amor és satisfet Hadewijch; "Alse ons dit nuwe jaer ontsteeta".
d'amor gaudeix en tant el toca.
A: Liederen, 2009.
[V]
Dien minne verwint dat hise verwinne,
Hem wert hare suete natuere noch cont.
Als hi ghevoelt die soete minne,
Wort hi met haren wonden ghewont.
Als hi met wondere hare wondere kinnet,
Sughet hi met niede der aderen gront,
Altoes met dorste van nuwen beghinne,
Eer hi ghebruct der zueter minnen.
VI
Soe werdet utermaten goet:
Begherte scept, ghenuechte drincket,
Die fiere die dat sine in minnen verdoet
Ende met woede in hare ghebruken sincket.
Soe heeft hi vol der minnen spoet
Daer minne met minnen haer minne al scincket,
Ende so wert die minne al minne volvoet,
Daer hi ghebruket der sueter minnen.
Mt. (suspira)
51
Evans, B. J. (1986).
Mp. M'ha fet recordar això quan estaves parlant del
trasllat de la fin'amors trobadoresca a la mística cortesa
les teories d'alguns autors que han estudiat el corpus de
les trobairitz i que parlen de què les trobairitz copien
directament la fin'amors masculina per invertir-la/
Mt. Això és mentida.
Mp.Sí. I això m'ha recordat moltíssim a l'obra de

Hadewijch. És a dir, estan fent servir uns recursos
similars, però el missatge que estan transmeten és
completament diferent. (riuen). Riquer, Martí de (2011).
Mt. Sí! La Comtessa de dia fa en aquesta balada preciosa…

és una cançó… que és una cançó preciosa. No sé si la tinc
aquí…
[busquen els versos de què parlen].
Mp.
[II]
D’aisso.m conort car anc.non fi faillenssa,
Amics, vas vos per nuilla captenenssa,
Anz vos am mais non fetz Seguis Valenssa,
E platz mi mout quez eu d’ámar vos venssa,
Lo mieus amics, car etz lo plus valens;
52
Mi faitz orguoill en ditz et en parvenssa,

E si etz francs vas totas autras gens.
I venssa, captenenssa… que fa servir aquesta "rima" per fer-ho

tot una mica més intens. No és que no sàpiga rimar, està
fent-ho totalment …
Mt. Ja veuràs. I ara aventurem una traducció:
Amic, em consola que mai en cap comportament

hagi comès cap falta contra vós,
doncs us estimo més que Seguís va estimar Valensa
i molt m'agrada vèncer-us en amor,
amic meu, doncs sou el més valuós:
amb mi us mostreu altiu
amb paraules i amb el tracte
i sou amable amb tots els altres.
No, no és que faci una còpia, no. Ella pren la veu poètica i
Hadewijch (1980).
explica en la seva cançó el plany d'amor que pugui tenir
vers el seu amic. Les trobairitz fan servir el mot amic i els
trobadors amada, midons, missenyora… totes les
possibilitats per referir-se a la dama. I Hadewijch també
com hem vist en el seu poema, amor es converteix en allò
que transcendeix la persona "si amor vol…" i aleshores
aquest amor es converteix en el camí, en la drecera, la
53
manera d'estar en el món fins arribar a allò que no pot ser

dit, que no té nom/
Mp. En la unió/
[EL CAMÍ DE LA MÍSTICA A HADEWIJCH]

Mt. Després la trobaràs a les cartes també explicant això i
en altres cançons, que ara no tenim temps de veure, explica
propedèuticament quines són les passes. Per exemple a la
carta número vint "A les dotze hores que no tenen nom":
"La setena hora innombrable, és aquella que en que res pot

sumir-se en amor i no res pot tocar l'ànima excepte el
desig. El més secret d'amor està en aquest toc en què a
mode d'operació l'eleva per amor és continuament desitjat,
tocat i nodrir-se en ell mateix. Que l'amor és íntimament
perfecte a sí mateix.
Mp. I està parlant tota l'estona en femení perquè amor en

neerlandès és femení.
Mt. Perquè estem parlant del Complete works. Hadewijch; la

edició de 1980… perquè tu saps el que m'ha costat trobar
aquest llibre? Està en anglès.
I això enllaça amb l'estrofa sisena…
54
Adès gaudeix: ara desig crea, ara plaer beu

pel valent que es perd en amor
i ple de passió i plaer s'hi enfonsa.
Així felicitat d'amor és per a ell només
quan amor en amor s'aboca
i a amor per a qui amor és satisfet
d'amor gaudeix en tant el toca.
Tota l'estona és el mateix, Hadewijch no diu una altra

cosa: has de seguir aquests passos per arribar a la unió
Cirlot, V., Garí, B.. (2021).
mística amb Crist.I et passaran coses, tindràs moments
de dolor i patiràs, però el goig i el gaudi que tindràs no té
nom.
També podríem parlar de com aquest tocar-se, el Newman, B. (2021).
contacte, contacte físic, touch, t'agafo, et toco, et
transmeto la meva calor a través del palmell de la mà…
doncs tota aquesta operació de transferència a l'Edat
Mitjana podia transferir molt més que la calor física, fins
i tot et podia deixar embarassada. Eh, a veure, estem
parlant de la Biblia. Tenim la Bíblia com a referència. A
què es refereix l'Anunciació sinó a la fecundació/
Mp. In vitro.
55
Mt. Ni in vitro, reina; por ósmosis!

Podríem parlar també d'això que m'ha agradat molt
també poder-la llegir a The permeable self .
[#Transició]
20'54" [CONCLUSIONS]
A forma de conclusió, si?
Hadewijch, beguina, s. XIII, fa servir els recursos de la

lírica trobadoresca en la seva proposta formal i pren el
concepte d'amor, no ja de senyor –i aquí responem la
pregunta que fèiem al principi–, de la lírica cortés que
hem vist en els poemes per fer-lo transcendir en la unió
mística amb Déu.
Crec que amb això, ja he dit tot el que havia de dir.
21’41’’ 1'09" [#Acomiadament]
56
Fonts primàries
HADEWIJCH (1980). The Complete Works. Edición de Mother Columba Hart. Mahwah: Paulist Press.
(2022). Canciones. Edición de Veerle, Wilaert, Frank Fraeters. Madrid: Siruela.
RIQUER, Martí de (2011). Los trovadores : historia literaria y textos. Edición de Pere Gimferrer. Barcelona: Ariel.
EVANS, B. J. (1986). “Countess of Dia” [en línia]. A: VVAA (1987-actualitat). Historical Anthology of Music by Women. Bloomington: Indiana University Press.[Data
de consulta: 25 de maig de 2023]. Recuperat de: «https://muse.jhu.edu/pub/3/oa_edited_volume/chapter/2963764».
FRAETERS, V. et al. (2009) Hadewijch Liederen. Historische Uitgeverij.
MCGINN, B. (1991) The presence of God : a history of Western Christian mysticism. New York: Crossroad.
NEWMAN, B. (2021) The Permeable Self: Five Medieval Relationships. University of Pennsylvania Press, Inc.
Fonts multimodals
HADEWIJCH (2009); "Alse ons dit nuwe jaer ontsteeta". A: Liederen [àlbum musical]. Research Centre Ruusbroec Institute; c:lvd:7098202. [Data de consulta: 20 de
maig de 2023]. Recuperat de: Online.
FOLQUET DE MARSELHA; THORNTON, B; BAGBY B i SEQUENTIA (1995). “Tant m’abellis l’amoros pessamens”. A: Dante & the Troubadours [album musical]. BMG
Music. [Data de consulta: 28 de maig de 2023].Recuperat de: Online.
57

Mistica Cortesa Petit

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mistica Cortesa Petit

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

[podcast]

MariPau Serrat Adell | Marta Viñals Kosters

El Càntic dels Càntics 27

Durada dels capítols 22' (aproximadament)

Àmbit Cultura Medieval, Recepció de la cultura medieval.

Ciutat d'origen Barcelona

Idioma català, neerlandès, espanyol, anglès

Horari podcast en diferit

Primera emissió juny 2023

Fotografia de perfil: Representació de la divinitat. (Font: Rothschild Canticles, f. 98r).

TEMPS DURACIÓ CONTINGUT REFERÈNCIES

Mt. …von Trotta?

Mt. Sense nom possible 1. Introducció a la mística

Mj. De què parlem quan parlem de mística medieval?

3' 1’10’’ [NOM PODCAST]

Mt.(riu) Epifania, revelació…, diga-li com vulguis…

Mp. precisament perquè no sabíem com dir-li… perquè

Mp. Exacte, intentar parlar de mística amb paraules és

Mt. D'aquí que sigui "Sense nom possible".

4’10’’ 1’20’’ [INTRODUCCIÓ PERSONAL]

Mp. Tens raó. Bé, com acabeu de sentir, jo sóc la Mari

Mt. I jo sóc la Marta, graduada en Estudis Literaris per

Mp. Juntes som una mena de novícies pel que fa a

5’30’’ 6’ [QUÈ ÉS L’EDAT MITJANA?]

Mt. La majoria repetirien la data que ens han ensenyat

Mp. Precisament. I com tu i jo bé sabem, aquesta data

Mt. És clar, és el suposat període fosc que comprèn des

Mp. Per tant, era l’època que quedava “al mig”, la

Mt. T’imagines? Te’n vas a dormir com a romà i

Mp. Cau Roma i et despertes, no sé com dir-ho…

Mt. una persona medieval! […] Això em recorda

Mp. Te'n vas a dormir amb el filtre "antigüedad" que és

Mt. Todo mal./

Mp. Tot de color marró, no existeixen els colors, una

Mt. Qué daño ha hecho todo esto.

Mp. Tot i això, ens hem de desprendre d’aquesta idea

Mt. Però alguna cosa bona devia tenir…

Mp. Sí, almenys Gibbon no considera que l’Imperi

Mt. Aleshores, no tenim un gran punt que divideix la

Mp. No, per exemple, l’historiador anglès Christopher

Mt. És a dir, quatre segles, quatre-cents anys…

Mp. Precisament d'aquí ve el problema de la

Mt.Però per últim, eh! MariPau. Només dir que alguns

Mp. Veient la problemàtica que us hem anat generant

11’30" 8’30’’ [QUÈ ÉS LA MÍSTICA?]

Mt. Buff, afortunadament com som tots de cases

Mp. O sigui, en definitiva, per resumir-vos-ho; l'estudi

Mt. Sí, perquè novícies com som…

Mp. Humils, sempre…

Mt. Ens hem meravellat de les coses que hem anat

Mp. Què és la mística medieval? [aquí especulem]

Mt. La mística medieval, Mare de Déu santíssima, a

Mp. Podria ser.

Mt. Podria ser un començament.

Mt. Més aviat, com que treballem en base a textos, ens

Mt. De fet, la paraula mística prové del verb grec que

Mp. És per aquesta raó que en les antigues religions

Mt. No coneixia aquest cas. Parlant sobre la definició

Mp. Ostres, les qüestions que es planteja a l’inici sobre

Mt. Precisament planteja una dicotomia: ¿podem

Mp. És clar, és quan Hernández es pregunta si existeix

Mt. Sí, i intentant resoldre aquesta qüestió, assenyala:

El investigador objetivo de la mística, entonces, partirá

pertinentemente de la mística si es que no se ha vivido