De la unitat didàctica a la seqüència didàctica o projecte

De la unitat didàctica a la seqüència didàctica o projecte Treball per parelles Compareu la

unitat didàctica Valencià 6é Primària Micalet «Projecte Aventura» amb un vertader projecte
integrat de llengües i continguts, com és Conocer es crecer, adreçat també als alumnes del
darrer curs de Primària i generat, a instàncies del govern del País Basc, per un equip de
professors experts en TIL-TILC coordinats per Teresa Ruiz.

GUIA D'OBSERVACIÓ

Aspectes que cal analitzar:

1) Nivell d'exigència dels materials. Quins materials us semblen més complexos, els de la
unitat didàctica o els del projecte? Compareu-los i enumereu els aspectes en què s'observa
el nivell d'exigència (complexitat dels textos, de les activitats proposades, de la gestió de la
informació, de l'activitat final plantejada...).

Respecte a la unitat didàctica cal destacar que les activitats requereixen un nivell d’exigència
més elevat que el projecte, ja que són més difícils de fer. No estan tan pautades i desglossades
com en el projecte. De manera que en el projecte, les activitats i la informació són clares i
estan interrelacionades entre elles. També hem observat que al projecte hi ha activitats de
coneixements previs que ajuden a partir de la base de l’alumnat per a practicar i assolir-ne els
continguts. Per contra, la unitat didàctica no proposa cap activitat de coneixements previs ni
activitat final de síntesi.

2) Interés per la motivació de l'alumnat. La UD tracta de motivar els alumnes? I el projecte?

En què consisteix aquesta motivació? A través de quins recursos s'intenta motivar? Penseu
que la UD i el projecte aconsegueixen motivar els alumnes? Penseu que la motivació és un
fet important i determinant en el procés d'aprenentatge? Per què?

La motivació és un fet important que determina el procés d’aprenentatge dels alumnes, ja que
sense motivació no hi ha aprenentatge. El treball per projectes ajuda els xiquets a aprendre a
aprendre, els motiva a descobrir i, el més important, afavoreix un aprenentatge significatiu. Pel
que fa a la unitat, aquesta no presenta cap tipus de motivació, ja que l'alumne ha de contestar
les preguntes exposades i s'ha de regir per la informació donada. A més a més, al llarg de les
unitats es presenten les tasques repetitives i on els aprenentatges no són personalitzats. Se
segueix una mateixa dinàmica de treball, en què l'alumne està avorrit i desmotivat i deixa
d'escoltar i és impossible que aprenga res del que s'està treballant a l'aula.

3) Explicitació del procés d'aprenentatge

a. S'explicita a l'alumne què aprendrà al llarg de la UD? I al llarg del projecte? Se li justifica a
l'alumne Es justifica a l’alumne (sobraria el LI: dos CI) per què és important que aprenga el
que se li pretén ensenyar? Penseu que és convenient justificar a l'alumne per què ha
d'aprendre el que se li proposa? Quines conseqüències penseu que pot tindre el fet
d'explicitar-ho o no?

Hi ha una clara diferència respecte a l´enfocament a l´hora de plantejar la presentació del

treball que ha de fer l´alumne. D´una banda, a la unitat didàctica l´alumne no coneix ni se li
presenta quin és el treball plantejat i que aprendrà al llarg d´aquesta unitat. D´altra banda, al
projecte els alumnes tenen tota la informació d´allò que han de fer, cercar i aprendre.

Pensem que és convenient justificar a l’alumne la importància del que aprendrà. És molt
enriquidor per a l´aprenentatge transmetre seguretat a l´hora de treballar autònomament i
oferir les tasques amb idees clares.

b. S'explicita a l'alumne quin és l'ordre que se seguirà en l'aprenentatge? En cas que

s'explicite, aquest ordre us sembla coherent des del punt de vista pedagògic? Les parts que
estructuren la UD i el projecte estan aïllades (aprenentatge atomitzat), o constitueixen parts
d'un tot coherent (aprenentatge holístic)? Per a analitzar aquest aspecte, podeu preguntar-
vos: a) els apartats en què s'estructura l'aprenentatge podrien seguir un altre ordre sense
alterar-ne el procés?; b) els aprenentatges proposats en les activitats estan relacionats amb
la producció final que s'exigirà en l'avaluació?

La unitat didàctica no segueix un ordre d’aprenentatge. Cada apartat es treballa sense estar
relacionat amb l’anterior, és a dir, es treballen continguts de forma aïllada. Al projecte podem
observar un aprenentatge holístic, ja que tota la informació té la seua coherència i relació:
comença una idea prèvia i la desenvolupa interrelacionant tots els temes que es s’han de
tractar. Aquests temes que treballaran són propers als alumnes. A més a més, els
aprenentatges proposats en les activitats estan relacionats amb la producció final que s’exigeix
en l’avaluació.

4. Didàctica integrada. Capacitat per a integrar les diverses llengües del currículum escolar
(TIL= Tractament Integrat de Llengües) i també els continguts de diverses àrees 2 de
coneixement (TILC= Tractament Integrat de Llengües i Continguts). Hi ha tractament integrat
en la UD? I en el projecte? Expliqueu en què consisteix aquest tractament integrat en el
projecte. Quines àrees temàtiques o assignatures s'integren? Com valoreu la integració de
llengües? I de llengües i continguts? Quines implicacions penseu que pot tindre en
l'organització escolar el tractament integrat? Penseu que és una proposta realista? Penseu
que és positiva per a l'aprenentatge dels alumnes? Exposeu punts forts i punts febles que
pot suscitar l'aplicació del tractament integrat des del punt de vista dels alumnes, dels
professors i de l'organització escolar.

Pel que fa al tractament integrat de llengües, ressaltem que la unitat didàctica no fa cap
referència a una altra llengua, sols treballa la llengua valenciana. En canvi, al projecte es
treballa de forma escassa el tractament de llengües, encara que hi trobem un o dos exercicis
per a referir-se a una nova llengua, en aquest cas l’eusquera.

En aquest tractament integrat de les llengües i continguts, tot el professorat passem a ser
professorat de llengües. Per tant, tots els mestres, siguen de l´especialitat que siguen, utilitzen
la llengua com a principal instrument de comunicació per a l´ensenyament. Per tot això, tots
som models de llengua i som responsables en la interacció lingüística en els alumnes i de fer-
los avançar en el seu coneixement.

Respecte al treball per unitats, la llengua és un instrument per a vehicular continguts i s´aprén
usant-la per fer coses. Avaluarem continguts de l´àrea, lingüístics i comunicatius.

Respecte al projecte, aporta el marc idoni per a l´aprenentatge. Aquest és un treball

multidisciplinar amb objectius generals que engloben altres aprenentatges.

5. La comprensió escrita. Es treballa? Quins textos s'utilitzen? Quin nivell de complexitat

tenen? Amb quin tipus d'activitats es porta a terme la comprensió lectora? Quin tipus
d'estratègies cognitives han d'efectuar els alumnes per a entendre els textos i demostrar que
els han entès?

La comprensió escrita es treballa tant en la unitat didàctica com en el projecte. En la unitat

didàctica es treballen textos més senzills i preguntes directes en referència al text. I en el
projecte, el text és més dificultós, i les activitats, més complexes. Els alumnes han d’analitzar el
text per extraure’n les idees principals, elaborar un esquema del que han llegit i contestar
preguntes fent una recerca d´informació. A les dues propostes es treballa la comprensió escrita
en un àmbit individual i grupal.

6. L'expressió escrita. Es treballa en la UD? I en el projecte? Com es treballa? És espontània o

planificada? Es porta a terme una seqüència didàctica lògica: lectura de textos model,
comprensió lectora dels textos model, anàlisi de les característiques lingüístiques i
discursives dels textos model, produccions parcials pautades i producció final? Quines
conseqüències penses que té en l'aprenentatge de l'expressió escrita seguir o no aquesta
seqüència didàctica? Importa el resultat només o el procés? Es detallen les fases que han de
seguir els alumnes en la producció escrita (planificació, textualització i revisió)? S'ajuda els
alumnes a reflexionar per a planificar millor el text? Es donen eines (rúbriques) per a avaluar
el text (revisar-lo) abans d'entregar-lo? Es donen pautes clares sobre les característiques
discursives que ha de complir el text? Aquestes característiques s'han treballat prèviament?

L’expressió escrita implica un suport i un sistema de representació gràfica del llenguatge.

En la unitat didàctica es treballa la descripció personal d’una manera planificada. Primer ens
donen un exemple i després uns passos a seguir per elaborar-ne una de bastant guiada. Cal
destacar que no ens faciliten cap tipus de rúbrica per a revisar el text, ni tampoc un recull
d´estratègies per a poder planificar altres textos d´expressió escrita.

En canvi, en el projecte es porta a terme una seqüència més lògica, podem consultar diversos
models i analitzar-los grupalment, reflexionant sobre les característiques del text a través de
rúbriques i la planificació prèvia a la producció. L´enfocament metodològic dels projectes posa
l´èmfasi en el procés i no en el resultat final. En definitiva, l’objectiu és que els alumnes
aprenguen de manera activa i conscient el procés d’aprenentatge de l’escriptura i puguen
observar l’evolució i millora de la seua producció escrita.

El resultat final de cada treball no és un escrit, sinó un recull de feines que van des de la
planificació a la redacció final passada en net, passant (a més d’ ?) per anotacions, llistes, pluja
d’idees i esborranys que hagen estat necessaris.

7. L'expressió oral. Es treballa en la UD? I en el projecte? És espontània o planificada? Què

penseu que s'ha de prioritzar a l'escola, l'expressió oral espontània o la planificada? Per què?
En què consisteix la planificació en l'aprenentatge de l'expressió oral? En quins aspectes
s'observa al projecte? Detalleu-ho. Quins tipus de text o gèneres textuals penseu que
s'haurien de prioritzar a l'escola? En quin ordre es treballa l'expressió oral: abans o després
de l'expressió escrita? Quin penseu que hauria de ser l'ordre més coherent, si es tracta d'una
producció oral planificada? Per què?

Durant molts anys el llenguatge oral no ha gaudit de la rellevància que es mereixia en la

categoria de contingut i objectiu per a l'aprenentatge. Avui en dia, el llenguatge oral
contribueix poderosament en el desenvolupament cognitiu de l'alumne i és un instrument
indispensable per a iniciar-se en la reflexió i organització del pensament. Per tant, l'expressió
oral es treballarà molt més en el projecte que en la unitat didàctica. En aquesta última
l'expressió oral es presenta d'una forma més dirigida, planificada i repetitiva, ja que en totes
les unitats didàctiques es presenta un apartat dirigit a aquest contingut. Pel que fa al projecte,
l´expressió oral es treballa constantment i procura a l'alumne una expressió més espontània
que s´inicia en l´organització del pensament amb un esperit crític, amb una funció
socialitzadora tant per a intercanviar informació com per a expressar sentiments i reviure
experiències.

Per portar a terme aquesta expressió oral a l'aula, considerem de gran rellevància treballar
totes les tipologies textuals, ja que totes poden ser funcionals en algun moment.

I per últim, pensem que no hi ha un ordre de treball en l'expressió escrita i oral. Aquestes dos,
van conjuntament unides. Tant l’una com l'altra són una font de comunicació.

8. Agrupació dels alumnes. Les activitats plantejades en la UD són majoritàriament

individuals, per parelles o grupals? I en el projecte? Quina incidència penseu que pot tindre
aquesta circumstància en el procés d'aprenentatge dels alumnes? I en la gestió de l'aula per
part del professor/a? Què penseu que és més convenient, si tenim en compte que la finalitat
de la classe de llengua és propiciar la comunicació?

L’agrupació dels alumnes és un aspecte molt important a tindre en compte, ja que s’ha
d'aprendre a treballar tant individualment com per parelles i per grups. A la unitat didàctica es
treballa majoritàriament de forma individual així els alumnes tan sols s'enfoquen en l'èxit
individual i no hi ha interacció amb els altres membres del grup. Al projecte es treballen tots
els tipus d’agrupacions, potenciant el treball cooperatiu. Aquest, pren com a objectiu que el
grup arribe a una meta comuna i, per a aconseguir-la, l'èxit dels companys és tan important
com el propi. Per tant, es busca que cadascú rendisca i aporte el millor d'ell mateix per
aconseguir els millors resultats grupals. A més a més, tots els membres del grup comparteixen
el lideratge perquè tots tenen la responsabilitat en les seues accions i en l'evolució dels
aprenentatges del grup. S'ensenyen directament les habilitats socials que els membres del
grup necessiten per a treballar en col·laboració mentre es posen en pràctica. I per últim,
comporta la millor assimilació i aplicació dels coneixements analitzats i interpretats en grup.

9. Integració de les TIC. D'on provenen els materials (textos) que constitueixen la base de
l'aprenentatge en la UD? I en el projecte? Quina unitat de programació penseu que permet
integrar millor les TIC a l'aula, la UD o el projecte? Justifiqueu la vostra resposta. Quina
incidència pot tindre això en el grau de motivació dels alumnes?

El text principal de la unitat prové del llibre “Els Perfectes”, de Rodrigo Muñoz Avia. També
podem observar altres textos més curts estrets de llibres com “Tirant lo Blanc”, “Versos
Diversos” o “La Llegenda de l’Amulet de Jade”.

En canvi, la major part dels textos que trobem al projecte provenen de pàgines web. A més a
més, també s’inclouen alguns enllaços d’interés on els alumnes poden buscar informació.

Podem concloure que les TIC estan molt més integrades al projecte, ja que com hem esmentat
anteriorment, hi ha moltes activitats on l’alumnat ha de buscar informació en enllaços per tal
de poder completar les tasques. Per contra, en el cas de la unitat no hi ha cap activitat
relacionada amb les TIC.

Sense cap mena de dubte, podem afirmar que la motivació dels alumnes serà molt major si
han d’utilitzar les TIC per a completar les activitats, ja que la tecnologia forma part del seu dia
a dia. Així mateix, passen a ocupar el paper principal en el seu aprenentatge i no són sols
receptors passius de continguts. Tampoc podem obviar que una de les competències bàsiques
que ha de desenvolupar l’alumnat al llarg de l’Educació Primària és la Competència Digital.
10. Avaluació. S'explicita als alumnes en què consisteix l'avaluació? L'alumne sap què
s'espera d'ell? Què constitueix la base per a l'avaluació de l'alumne en la UD? I en el
projecte? Té eines l'alumne per a autoavaluar-se al llarg del procés d'aprenentatge en la UD?
I en el projecte? Quina importància té l'avaluació en cada cas: serveix només per a obtenir
una qualificació o està integrada en el procés d'aprenentatge, és a dir, serveix per a
promoure l'aprenentatge? Quina importància penseu que tenen les rubriques d'avaluació
per a l'alumne? I per al professor? Quina proposta d'avaluació us sembla més adequada
tenint en compte que la finalitat de la classe de llengua és el desenvolupament de la
competència comunicativa?

Al llibre del Micalet no s’explicita en què consisteix l’avaluació en cap part de la unitat. En
canvi, al projecte els alumnes han de dedicar una activitat sencera per a avaluar tot el treball
que s’ha dut a terme.

Podem observar que a la unitat didàctica els alumnes no saben per què treballen al voltant
d’eixe tema. En canvi, al projecte els alumnes estan assabentats d’allò que han de treballar i
poden fer modificacions per afegir o llevar els aspectes que ells consideren més adequats.

En la unitat els alumnes no constitueixen la seua avaluació. No hi ha cap activitat perquè

s’avaluen o mostren quines han sigut les seues dificultats durant aquesta. Al projecte
observem diverses activitats perquè els alumnes avaluen el seus aprenentatges no sols al final
sinó també al llarg del procés. D’aquesta manera, els alumnes poden qüestionar-se
contínuament sobre el seu aprenentatge durant tot el projecte.

Les rúbriques d’avaluació són un instrument molt útil per a avaluar el procés d’aprenentatge
dels alumnes des d’una perspectiva més qualitativa ja que han d’estar formades per criteris i
nivells descrits per a facilitar la valoració que està desenvolupant-se.

Per als alumnes tenen una gran importància ja que tenen la informació clara i detallada del
que han d’avaluar-se seguint la seua implicació i resultats durant tot el projecte. A més,
l’alumne sap prèviament quin és el seu procés i pot autogestionar-se el seu aprenentatge de
forma efectiva sabent quina cosa i com van a avaluar-lo.

Pel que fa al professor, cal destacar que una rúbrica d’avaluació no és una feina fàcil elaborar
però, després és una eina on es veu amb claredat quin és el grau de coneixement assolit pels
alumnes. També, amb aquestes rúbriques el professor avalua la seua pràctica docent i després
pot comparar-ne els resultats amb els dels alumnes a fi de millorar.

La proposta més adequada per a nosaltres és el projecte ja que aquest dóna moltes
oportunitats als alumnes per a tindre un major contacte amb la llengua. En el projecte, els
alumnes han de donar la seua opinió en diverses tasques, han de participar en treballs en grup,
han d’exposar diferents temes als companys i han de debatre opinions.

Tot açò és el que fa que els alumnes puguen aconseguir el seu objectiu, ja que la comunicació
en aquest tipus d’activitats és la principal protagonista per a fomentar la llengua entre els
alumnes.
11. Feu una valoració general del treball per projectes, tot comparant-lo amb la UD
tradicional, des del punt de vista de l'alumne i del professor. Podeu basar l'argumentació en
els punts forts i febles que observeu en cada cas.

Al llarg de la reflexió que hem fet contestant les anteriors preguntes, un dels aspectes que
valorem com a mestres és que qualsevol metodologia utilitzada tant si és treball per projectes
com unitat didàctica, és enriquidora si la forma d´aprendre a aprendre i la motivació del
professorat afavoreix l´aprenentatge dels alumnes.

Però, a mode de síntesi hem extret alguns punts forts i febles de cadascuna de les
metodologies analitzades.

Pel que fa a l’alumne, al projecte podem observar el següent:

-Punts forts:

-Treball autònom, fomenta la creativitat dels alumnes,

-Treball cooperatiu, l´autoavaluació del procés d’aprenentatge, seqüenciació d’activitats,

fomenta les noves tecnologies (TIC), treballa totes les habilitats lingüístiques i afavoreix
l´aprenentatge significatiu.

-El punts més feble que podem trobar-nos és que el projecte pot durar més del que
esperàvem, ja que al llarg de tot el procés potser apareixeran més interessos per part dels
alumnes i no arribaran a realitzar-se totes les activitats programades.

Respecte a la unitat didàctica:

-Els punts forts que considerem són: la correcta seqüenciació d’activitats i el tractament de
tots els blocs de continguts.

-Pel que fa als punts febles:

-El treball a la unitat és generalment individual i no es pot treballar la comunicació entre els
alumnes.
-L’aprenentatge és molt dirigit i els alumnes no poden desenvolupar el seu aprenentatge
mitjançant la seua autonomia.
-La unitat no deixa lloc a fomentar la creativitat.

Des del punt de vista del professor, al projecte observem:

-Punts forts:

-Millor seguiment dels alumnes

-Atenció a les diferents necessitats dels alumnes

-Avaluació de la seua pràctica docent.

-Curiositat per la recerca d’informació motivant per a l’alumne i gaudir del seu treball.

Finalment, estos són els punts febles que considerem que té el professor al projecte:

-Treball diari exhaustiu de seguiment dels alumnes i el temps dedicat i implicació necessària
per a la preparació i recerca d’informació per fer el projecte. Cal destacar que aquest punt
feble descrit no és realment un punt feble real si la feina es realitza amb gust i motivació.

Són moltes les qüestions que al llarg d’aquest treball ens condueixen a fer una lectura reflexiva
sobre com l’ús exclusiu dels llibres de text pot obstaculitzar aquesta tasca inclusiva i portar a
l’exclusió d’alumnes.

En definitiva, pensem que els projectes són una metodologia molt útil i beneficiosa per als
alumnes. És el que les nostres aules necessiten avui en dia per a atendre totes les necessitats
que ens trobem en els nostres alumnes. Aquesta metodologia ajuda els alumnes a aprendre a
aprendre, els motiva a descobrir i, el més important aconsegueixen un aprenentatge
significatiu.

Reestructurat però a criteri meu. Pots desreestructurar-lo.

Potser és impossible no repetir “projecte” tant.

Suggeriment: no poseu “alumne” sinó “alumnat”.