MEE_2

Primers auxilis

UF.1 Primers auxilis.

1. Nivells d’actuació.

1.1. Nivells d’actuació habituals.

 Primer nivell:
 Problemes lleus.
 Problemes no greus.
o Trasllat centre sanitari.
o Trucar 061.
 Problemes que amenacin la vida trucar 112.
 Segon nivell: Atenció professional d’emergències.
 Tercer nivell: Atenció sanitària professional en l’Hospital.

1.2. Nivells d’actuació en cas de lesió esportiva.

 Protocol col·lectiu A:
Jugadors cadets, infantils, preinfantils, mini, premini i escoles.
 Protocol col·lectius B:
Entrenadors, delegats, directius, tècnics, directius de totes les categories i jugadors
Sènior, Sots 25, Sots-21, Júniors i lleure de clubs.

2. L’actuació en primers auxilis.

2.1. Presentació del primers auxilis.

 Primers auxilis. Conjunt de mesures urgents.
 Socorrista. Qui dona els primers auxilis s’ha de limitar a allò imprescindible. Mai
suplantar un professional.

2.2. Consell per l’actuació:

 Mantenir la serenitat.
 Una avaluació general.
 Tinguis cura de la teva seguretat.
 Explora bé.
 Mou-la amb molt de compte.
  Tranquil·litza.
 Mantingues-la escalfada.
 No li donis menjar ni beguda.
 Fes que rebi atenció medica.
 Accepta els teus límits.

2.3. Valoració inicial de l’assistència en una urgència.

Els signes vitals:
 La temperatura corporal.
La temperatura normal està entre 36 i 37,5. Si no tenim termòmetre:
 Dors de la mà en la front.
 Comparar amb la pròpia temperatura.
 La Respiració.
 El pols.
 Freqüència.
 Ritme i intensitat.
 El dolor (Símptoma).
Per alleugeri el dolor:
 Posició còmoda.
 Tranquil·litzar amb actes i paraules.
 No aplicar medicaments.
El Dolor exigeix una atenció urgent.
Fases en la presentació dels primers auxilis:

 Protegir:
 Avaluar l’entorn per evitar nous accidents.
 Separar la víctima de la zona de perill.
 Tenir cura de la teva seguretat
 Alertar:
 Avisar el servei d’atenció urgent.
 Donar la informació necessària.
 Socórrer:
 Avaluar la víctima.
 Decidir les actuacions
 Establir prioritats.
 A l’hora de prendre decisions, l’ordre a de ser:
 Vida
 Funcionalitat
 Estètica
 2.4. Avaluació d’emergència.
 Objectiu, Risc vital?
 La vida depèn:
 Que tingui respiració.
 Cor bategui.
 No tingui hemorràgia greu.
 Actuació:
 1r comprovar que esta conscient.
 2n valorar la respiració.

L’avaluació d’emergència té com objectiu saber si la vida de la persona córrer risc

imminent.

Valoració de la consciencia. Sacsejar, preguntar-li respon no?

Valoració de la respiració. Obrir via aèria, avaluar la respiració

2.5. Farmaciola.
 Contingut.
 Per que sigui útil, ordenat, ben conservat.
 Telèfons d’emergència.

3. Procediments d’immobilització i mobilització.

3.1. Aplicació de procediments de mobilitat.

Avaluar la necessitat de mobilització:
 En cas d’evacuació:
 Trasllat centre sanitari
 Esperar l’assistència especialitzada.
 La clau: els moviments o el transport incorrectes poden agreujar les
lesions.
 Seqüencia correcta d’actuacions:
 Avaluació d’emergència.
 Estabilitzar les funcions vitals.
 Decidir esperar o si cal traslladar-la.
 Col·locar-la en posició de repòs o traslladar-la amb seguretat.

Mobilització de la víctima.
Valorar el beneficis o perjudicis del trasllat. Moltes vegades és necessari moure la persona
de la zona de perill.
 Modalitats de trasllat:
 Trasllat manual per un sol socorrista.
 Per dos socorristes.
 En llitera.
El trasllat manual per un socorrista

 Si pot caminar. Aixecar-la pel davant, peus, genolls. Pel trasllat la maniobra de
Ruteck.
 Si no pot caminar i està conscient:
 A cavall
 A coll
 Sobre les espatlles.
 Posicions de seguretat i espera:
 Col·locar-la en repòs.
 La posició dependrà de:
 La lesió.
 L’estat de les funcions vitals.
 Estat de consciencia.

3.2. Tècniques d’Immobilització.

Embenatges.
 Subjectius (gasses,...)
 Immobilitzador
 Compressiu (ho fa el fisio).

4. Primers auxilis. Per als accidents més corrents.

4.1. Contusions:
 Tipus:
 1r grau Blau (equimosi)
 2n grau Bony (hematoma)
 3r grau cop molt greu
 Pot afectar
 Al múscul
 A l’articulació
 Actuacions
 1r grau, aplicar fred.
 2n i 3r, fred, embenat compressiu, aixecar la zona afectada
 Trasllat.

4.2. Fractures i luxacions

 Les fractures
 Obertes
 Tancades
Les luxacions
 Esquinçar-se lligaments.

UF2. DEA i SVB

1. Aplicació de Tècniques de Suport Vital Bàsic. I desfibril·lació externa.

SVB: Suport vital Bàsic

ACR: Aturada càrdio-respiratòria.
SVA: Suport vital avançat.
RCP: Reanimació càrdio-pulmonar (24% de la població sap fer-ho)
CCR: Consell Català de Ressuscitació.
DEA: Desfibril·lador extern automàtic.

L’objectiu del suport vital bàsic és garantir l’aportació d’oxigen als òrgans vitals fins a l’inici del
suport vital avançat.

1.1. Causes de l’ACR. Importància del DEA dins de l’SVB.

L’ACR és la interrupció brusca i inesperada del batec cardíac. Interrupció de l’oxigen als
teixits, cervell i que als 8-10 minuts provoca la mort.
Trucar millor al 112.

Hi ha moltes causes d’aturada CR més freqüent és per una patologia cardíaca. L’ACR potser
causada per:
 Aturada Respiratòria. El cor funciona 3-5 minuts fins l’absència d’oxigen.
Causes, intoxicacions, obstrucció via aèria, trastorns sistema nerviós,
traumatismes toràcics.
 Aturada Cardíaca. Provoca manca d’oxigen als òrgans vitals com el cervell i a
l’instant és produeix l’aturada respiratòria.
Causes, ritme cardíac, atacs cardíacs, infart, angina de pit,...
L’ACR persones amb «Mort Sobtada».

El desfibril·lador extern automàtic (DEA).

Amb la RCP no n’hi ha prou l’ús del DEA es considera l’única teràpia efectiva en el 80% dels
casos.
El DEA dispositiu auto o semiautomàtic que quan detecta i analitzà el ritme cardíac
anormal o potencialment mortal, allibera una descarrega elèctrica.

La intervenció en el 1r minut té un 90% de recuperació cada minut que passa baixa un 7-

10% menys.

ANÒXIA. Manca total o parcial d’oxigen respirable.

El DEA és la eina que a demostrat més supervivència.
1.2. Protocols d’actuació de l’ILCOR. La cadena de supervivència i els algoritmes de l’ERC.
L’ILCOR (International Liaison Committee on resuscitation) (1992) Esta format per:
  American heart association (AHA)
 The European resuscitation council (ERC)
 The Australian and New Zealand committee on resuscitation (ANZCOR)
 The resuscitation council of Southern Africa (RSCSA)
 The Interamerican heart Foundation (IAHF)
 The resuscitation council of Asia (RCA)

La seva funció és identificar i examinar el coneixements rellevants per al SVB i SVA i buscar
el consens, té la seca cita cada 5 anys.

L’ILCOR defineix el SV com una sèrie d’actuacions des de la protecció de la zona o el medi
afectat fins la posada en marxa de la cadena de supervivència o vida.

Passos de la cadena de supervivència:

 Avis al sistema d’emergències mediques, trucar al 112.
 Inici de maniobres de RCP.
 Desfibril·lació precoç.
Les guies de ERC sobre SVB i SVA a Europa i al 2003 a Catalunya CCR té com a finalitat
promoure, coordinar i estandaritzar les activitats de recerca i formatives, difusió i bones
practiques.

Cadena de supervivència o cadena de vida.

És el conjunt d’actuacions que és posen en marxa ràpidament i ordenadament davant una
ACR. Perquè sigui eficaç son necessàries unes baules/anelles solides (accions adequades) i
unides estretament.

1. Reconeixement precoç i petició d’ajuda. Reconèixer ràpidament una ACR i trucar

al 112 donant tota la informació disponible.
2. Reanimació cardiopulmonar RCP bàsica és la segona baula, execució de
maniobres de reanimació.
Perquè sigui eficaç s’han d’iniciar compressions toràciques immediatament, si se
espera als serveis mèdics sense fer res el més provable que la víctima mori.
El que realment es important és realitzar un massatge cardíac correcte.

 Posar les dues mans entrecreuades en el centre de l’estèrnum

 Fer compressions amb els braços estesos en angle recte
 S’ha de comprimir l’estèrnum 4-5 cm amb una freqüència de 100 per
minut.
 Les compressions siguin rítmiques i regulars, sense interrupcions.
 Les compressions s’han de mantenir fins que la víctima recuperi el
coneixement o fins que arribi l’assistència mèdica.
 3. Desfibril·lació precoç, és la tercera baula és la mesura més eficaç, consisteix en
una descarrega elèctrica controlada amb un desfibril·lador, si és fa en el primers
3-5 minuts hi ha unes taxes de supervivència 50-70%. És fan servir des de 1947 en
àmbits hospitalaris, recentment els DEA.
4. RCP avançada, és la 4 baula en la cadena de supervivència, pretén restaurar les
funcions vitals per un equip especialitzat, si no s’ha mantingut la víctima amb vida
el SVA serà inútil.

Algoritmes de l’ERC (1992)

S’encarrega d’adaptar a les característiques Europees les recomanacions de
l’ILCOR.
Un dels punts claus de les guies de l’ERC respecte al suport vital són:
 SVB adult amb DEA
 SVB pediàtric.
 RCP assistida per telèfon per adults.
 RCP assistida per telèfon pediàtrics.
En primers auxilis, entenem com algoritmes els passos del primers auxilis
seqüenciats i ordenats d’una manera gràfica.
1.3. Suport Vital Bàsic (SVB) en adults.
1. Trucar
2. Comprimeix
3. Descàrrega
4. Somriu
En aquestes publicacions queda clar que cada vegada l’algoritme és va fent més senzill
amb el propòsit de que la ciutadania el recordi.
PAS (Protegir, Avisar, Socórrer)
RCP 30+2
DEA

SVB, 1r pas: Trucar

 Seguretat de l’entorn.
 Comprovar si la víctima respon nivell de consciencia.
 Obrir les vies aèries.
 Comprovar la respiració.
 Actuacions en cas de que no respiri.
 Demanar el DEA
PLS (Posició lateral de seguretat)
SVB, 2n pas
La reanimació cardiopulmonar RCP consisteix en fer compressions al tòrax.
 SVB, 3r pas: utilitzar el DEA.
La causa més comuna d’una aturada cardíaca és un ritme anormal del Cor que es coneix
com fibril·lació ventricular.

DEA Desfibril·lador Extern Automàtic.

DESA Desfibril·lador Extern Semiautomàtic.

Seqüencia d’utilització del DEA.

Partim que el rescatador està fen RCP i demana el DEA:
1. Encendre i connectar els elèctrodes
2. Si hi ha més d’un rescatador continuar amb RCP mentre l’altre connecta el DEA.
3. Seguir les directrius
4. Abans de posar els elèctrodes:
 Treure o tallar la roba.
 Assecar la suor.
 Si hi ha molt pel s’ha de rasura.
 Si porta cadenes retirar cap enrere.
 Si pírcings als mugrons s’ha de tenir cura de que els elèctrodes no estiguin en
contacte.
 Si porta marcapassos s’ha de tenir cura de que no toqui aquesta zona.
 Si porta un embenat toràcic s’ha de tallar.
5. Retirar la coberta dels elèctrodes i col·locar seguin les instruccions.
6. El DEA comença a analitzar la víctima.
7. Assegurar-se que ningú toqui la víctima mentre el DEA actua.
8. Indica que està preparat per la descarrega:
 Aparteu-vos
 Pren botó de xoc (DESA).
 Continuar les directrius del DEA.
9. Si no està indicat la seva utilització:
 Reiniciar RCP 30+2
 Continuar segons indicació del DEA
10. Seguir missatges fins que
 Arribi ajuda qualificada.
 Víctima respira normalment, cal deixar els elèctrodes a la seva posició i si
continua inconscient situar PLS (posició lateral de seguretat).

SVB, 4t pas: Somriu.

Millor fer alguna cosa que no fer res.

1.4. L’aplicació de les tècniques de suport vital a la infància.

La causa d’aturada càrdiorespiratoria en la infantesa és majoritàriament respiratòria (en els
adults cardíaca). L’objectiu del SVB és aconseguir la oxigenació i manteniment dels òrgans
vitals.
Les ACR son més freqüents en nadons i durant el primer any de vida (mort sobtada del
lactant). Té conseqüències greus i si es supervivent, importants lesions neurològiques.

EL SVB en nadons i nens té les seves diferencies.

Respecte a l’ús del DEA en els nens:
 Igual que els adults es pot fer servir el DESA
 Majors de 8 anys el mateix tipus de elèctrodes que els adults, els menors és fan
servir elèctrodes pediàtrics o dispositius atenuadors de la potencia.


SVB en el nen.
 El primer pas és fer 5 respiracions de rescat (1seg.)
 30+2
 Trucar al 112.
Les etapes en el SVB en els nens, son:
1. Valorar la seguretat de l’entorn.
2. Comprovar consciencia.
3. Obrir les vies aèries, maniobra de front-mentó.
4. Comprovar la respiració
o Respira col·locar-lo en PLS
o No respira: 5 respiracions de rescat 30+2, si el socorrista està sol fer
primer 5+30+2 durant 1 minut (després trucar al 112).
5. Realitzar respiració artificial / ventilació/ insuflacions. Cal assegurar que les vies
estan obertes:
o Maniobra front mentó.
o Pinçar aletes nasals.
o Obrir la boca.
o Una inspiració normal posar el llavis fent que la unió sigui hermètica.
o Insuflar de manera constant durant un segon i vigilar l’elevació del tòrax.
o Mantenir cap inclinat i la barbeta aixecada. Vigilant tòrax baixa.
o La seqüencies anterior 5 vegades i començar les compressions
toràciques.
6. Compressions toràciques.
7. Obrir vies aèries.
8. Cicle 30+2.
 SVB en el lactant
Primer fer la respiració artificial i desprès les compressions toràciques (com el nen) però
amb dos dits.
1. Valorar la seguretat de l’entorn.
2. Comprovar consciencia:
o conscient
o inconscient, cridar demanat ajuda, obrir les vies aèries.
3. Obrir les vies. Maniobra front-mentó modificada (un dit al mentó).
4. Comprovar la respiració:
o Respira: Posició PLS en braços com si fos un bressol i el cap avall.
o No respira:
1. Trucar 112,
2. 5 insuflacions de rescat
3. El socorrista està sol, fer 5 insuflacions de rescat i 30+2 durant
un minut i trucar al 112.
5. Fer la respiració artificial o respiració de rescat. Posició font-mentó un dit i
hermètic. Fer aquesta seqüencia 5 vegades
6. Compressions toràciques.
o Posar el lactant superfície plana l’altura de la cintura del socorrista.
o 2 dits al pit (índex i anular)
o Pressió vertical 1/3 del tòrax.
o Deixar de fer pressió sense treure els dits.
o Comprimir el pit 30 vegades a un ritme de 100 compressions per
minut.
7. Insuflacions. Inclinar el cap aixeca mentó (1 dit) fer 2 insuflacions.
8. Seguir 30+2
Mai s’ha de sacsejar al lactant.

1.5. Quan s’ha de fer o no la RCP.

Tots els esforços s’han d’abocar en la identificació precoç de signes i símptomes.
En cas que hi hagi dubtes s’ha de comença la RCP.
La bioètica mèdica s’ha definit com aplicació del principis ètics a l’assistència i millorar
aquesta assistència.

La decisió de fer la RCP en els menors es decisió del pares. Altres aspectes ètics considerar
la víctima com a donant, aprenentatge.
Quan s’ha d’iniciar una RCP?
 Persones sanes, cròniques sense pronòstic de morir que no hagi passat més de 10
minuts.
 Si han passat més de 10 minuts en casos d’hipotèrmia, en nens i joves son més
resistents a la hipòxia.
 Quan tinguin possibilitat
 Hi hagi un dubte raonable.

Quan no s’ha d’iniciar una RCP?

 Final d’una malaltia crònica, degenerativa, procés maligne.
 Criteris inequívocs de mort irreversible.
 Lesions traumàtiques incompatibles amb la vida.
 Quan la RCP exposa a grans riscos al personal sanitari, electrocutats.
 Quan la aplicació de RCP suposo una demora en el rescat d’altres víctimes amb més
possibilitats de viure.
 Desig de no ser ressuscitat.
 S’hi ha passat molt temps més de 20 minuts.
 El metge en l’Hospital deixar clar «No RCP»

Elecció i suspensió del tractament.

Qui ha de decidir sempre és el pacient, però en cas de greus limitacions.
Administrativament recaurà sobre el metge.

Suspendre RCP
 Indicació errònia RCP.
 Restauració de l’activitat cardíaca.
 Més de 15 minuts i persisteix l’absència d’activitat elèctrica cardíaca (asistòlia).
 Fatiga extrema reanimador sense ajuda.
 Es notifica resultat de malaltia terminal.
 Lloc d’aturada lluny d’un centre assistencial.
 L’interval de SVB i SVA supera els 30 minuts.
 UN sol reanimador exhaust.
 S’aconsegueix reanimació exitosa.

Quan no s’ha de suspendre l’RCP.

 Si hi ha fibril·lació ventricular
 Si hi ha taquicàrdia ventricular.
 Si la causa és susceptible de corregir.

Responsabilitats mèdiques.
  El metge té la doble obligació, utilitzar mesures considerades fútils i d’utilitzar els
recursos de la manera més eficient i equitativa possible.
 Recursos malmesos útils per un altre.
 Dret a morir amb dignitat ortotanàsia.
 Malalties incurables, tractaments pal·liatius.

1.6. Mètode UTSTEIN.

L’AHA i l’ERC reunits en Utstein (1990) Redacten un model i terminologia uniforme.
Un glossari de termes acordats i un model de comunicació de dades.

Això permet:
 L’avaluació intrasistema (control de qualitat).
 La comparació entre sistemes.
 La investigació de noves línies d’actuació.

Definir termes essencials envers l’ACR

 ACR: Cessament activitat mecànica cardíaca. Diagnòstic d’absència de respiració i i
inconsciència.
 RCP: Un acte d’intentar restaurar la circulació. Potser bàsica o avançat.
 RCP bàsica: fet per algú no pertany a un sistema de resposta organitzat.
 SBV
 RCP: avançada SVA (Suport vital avançat)
 SEM: Sistema d’Emergències Mediques.
 Cadena de supervivència:
o Accés Ràpid
o RCP
o Ràpida desfibril·lació
o Ràpida SVA
 Etiologia cardíaca (presumible)
 Etiologia no cardíaca. Mort sobtada.
 DEA

Establir el model de comunicació de dades en l’ACR

L’estil Utstein va introduir el concepte de dada essencial i dada òptima. Així, es recomana
que les dades que es recullin siguin onze:
1. Població atesa: Permet el càlcul de l’índex de ACR i de supervivència.
2. Aturades cardiorespiratòries aptes pere a la ressuscitació.
3. Ressuscitacions intentades pel personal d’emergències.
4. Etiologia cardíaca.
5. Aturades presenciades
6. Fibril·lació ventricular
 7. Determinació de l’RCP en presencia de testimoni.
8. RCE, recuperació de circulació espontània.
9. Admissió a l’hospital
10. Donats d’alta vius.
11. Vius a l’any.

2. L’obstrucció de la via aèria per cossos estranys (OVACE)

2.1. Ennuegament en l’adult.

L’obstrucció de vies aèries per entrar un cos estrany (menjar, espina peix, pinyols d’oliva,...)
que impedeix o dificulta l’entrada de l’aire
Abans de cap mena d’actuació:
 Si l’obstrucció sigui incomplerta, parcial o lleu. La víctima pot parlar, tossir i respirar.
Mai s’ha de donar cops a l’esquena.
 Si l’obstrucció es complerta:
o No pot parlar però si assentir.
o No pot respirar o amb molta dificultat, respiració sibil·lina.
o Fa intents silenciosos de tossir.
o Fa el signe universal d’ofec (mans al coll).
o Color blavós de la pell (cianosi).
o Pot arribar a estar inconscient.

Actuacions si la víctima encara està conscient.

1. Envolta amb un braç, col·locant el palmell a la part alta de tòrax.
2. Inclina la víctima cap endavant.
3. Amb el taló de l’altre mà dona-li 5 cops interescapulars enèrgics.
4. Si no ha sortit maniobra de Heimlich.
5. Repeteix les dues maniobres:
a. 5 compressions interescapulars.
b. 5 maniobres de Heimlich.
6. Està inconscient truca al 112 i RCP.

Quan no s’ha de fer la maniobra de Heimlich.

 Víctimes obeses.
 Dones embarassades.
 Quan un és el revifador i víctima, maniobra de autohemlich.

Ennuegament en adults inconscients.

S’ha de fer la RCP.

  Vies aèries.
 Agenollar-se al costat.
 Palma de la mà recolzant el taló en el centre del pit.
 Enllaça les dues mans
 Directe sobre la pell.
 Braços rectes mans entrellaçades
 30 compressions maniobra front-mentó 2 insuflacions
 NO més de 10 segons obrint les vies aèries.
 DEA, DESA.
 Si no és disposa de DEA seguir RCP 30+2
 Si n’hi ha dos rescatadors torns de 2 minuts 5 cicles de 30+2.

2.2. Ennuegament en l’infant.

Sol passar en nens de menys de 5 anys.
Mai s’ha d’explorar les vies aèries a cegues.

Prevenir un ennuegament:
 Supervisar quan mengen estar asseguts, sen se córrer.
 Tallar ben petit el menjar sòlid.
 Ensenyar a mastegar bé.
 Vigilar joguines siguin pròpies de l’edat.
 No donar fruita seca a menors de 5 anys, crispetes, caramels, pastanaga, pinyols,...
 Recollir del terra qualsevol cosa sigui perillosa, taps de boli, peces de lego,
monedes,...
S’ha de portar al metge desprès d’un incident greu.

Actuacions en nens de més d’un any.

És idèntic al dels adults, si està inconscient fer 5 insuflacions de rescats abans de RCP.
Si és incomplert o parcial, encoratjar...

Si l’obstrucció és complerta i la víctima encara està conscient:

1. Envolta la víctima amb un braç, col·locant el palmell a la part alta del tòrax.
2. Inclina la víctima cap endavant.
3. Amb el taló de l’altre mà 5 cops intraescapulars enèrgics.
4. Maniobra de Heimlich (5 vegades)
5. Repeteix 5 compressions i 5 de Heimlich.
6. Si queda inconscient trucar al 112 i RCP.

En nens menors d’un any (lactants).

Les seqüencies tenen unes característiques especials.

Si l’obstrucció és incomplerta, parcial o lleu. S’ha de tossir, tossir, tossir...

Mai s’ha de donar cops a l’esquena.
Si tot va bé, expulsarà l’objecte s’ha de incorporar per facilitar l’expulsió.

Si l’obstrucció és complerta, deixarà de tossir, plorar, el to de la pell pot tornar-se blavós,

en aquest casos:
 No pot plorar.
 No pot respirar.
 Intent silenciós de tossir
 Pell blavosa cianosis
 Pot arribar a estar inconscient.

Si la víctima encara està conscient:

1. Col·locar lactant recolzat damunt l’avantbraç . Subjectant la mandíbula i el cap més
baix que el tronc.
2. Amb el taló de l’altre mà, 5 cops entre les escàpules.
3. Col·locar el nen panxa en l’aire amb l’avantbraç subjectant el cap i amb posició mes
baixa el cap.
4. Fer 5 compressions toràciques amb el tou dels dits índex i cor al centre del pit a
ritme lent.
5. Cal observa la boca cas que l’objecte estrany sigui visible.
6. Repeteix aquestes 2 maniobres fins que expulsi el cos estrany i respiri millor. Si perd
el coneixement RCP i 112.