ACTIVITAT 1:

​ ‐ Llegeix atentament els següents casos d’accidents per agents químics o biològics i malalties
imminents.
​ ‐ Indica:
● De quina lesió o malaltia es pot tractar
● Protocol d’actuació (que s’ha fe fer, què no s’ha de fer i què hem de tenir en compte)
1. La Lídia ha fet una trobada amb les antigues companyes amb qui va estudiar l’ ESO. Han
organitzant una calçotada en una casa rural amb pica‐pica on hi havia escalivada, truita de
patates i croquetes de bacallà. De postres podien triar gelat o tiramissú. Algunes d’elles al
vespre han començat a tenir malestar, nàusees, vòmits i diarrea.

Sembla ser una intoxicació alimentària de tipus digestiva.

Cal actuar de la següent manera:

1) Fer la valoració primària (intoxicats): consciència, pols, respiració i en cas que sigui
requerit iniciar les maniobres de RCP.
2) Fer la valoració secundària: identificar els símptomes que manifesta, en aquest cas
són les nàusees, malestar, vòmits i diarrea, així com lesions que presenta, prestant
especial atenció a la recollida d’informació sobre els fets.
- Què l’ha produït?: identificar l’aliment tòxic
- Quant?: precisar el millor possible la quantitat d’aliment intoxicat ingerit
- Quan?: hora o temps transcorregut des de l’entrada de l’aliment intoxicat al
nostre organisme
- Qui?: característiques de l’intoxicat, edat, al·lèrgies, estat de salut….
- Com?: identificar la via d’entrada (boca)
3) No induir al vòmit, però sí permetre’l si es produeix de manera espontània. Tenir
cura que no vagi a la via respiratòria.
4) Recollir una mostra del vòmit, si és possible.
5) Alertar al 112 i mentres esperem a l’arribada dels sanitaris trucar a l’Institut de
Toxicologia i seguir les seves instruccions.

Mai:

1) Administrar res per via oral a una persona inconscient

2) Induir el vòmit tret que així ho indiqui un metge. Un tòxic fort que produeixi
cremades a la gola en entrar també farà mal en retornar-se. Mai induirem el vòmit
en:
- Persones intoxicades per càustics (Ex: sosa càustica)
 - Aiguarràs
- Derivats del petroli
- Pacients inconscients o semiinconscients
- Pacients amb convulsions
- Embarassades
- Nadons menors de 6 mesos d’edat
3) Intentar neutralitzar el tòxic amb suc de llimona, vinagre ni qualsevol altra
substància, tret que així ho indiqui un metge o des de l’Institut Nacional de
Toxicologia.
4) Esperar a que es presentin els símptomes si hi ha la sospita que la persona s’ha
intoxicat.

2. La Jana és una noia de 23 anys, estudiant d’enginyeria a la Universitat de Girona, esportista i
a qui li agrada molt viatjar; comparteix pis amb la Karima i la Laia, dues estudiants més. Tres
tardes a la setmana fa classes de reforç a alumnat de batxillerat. El dissabte al matí, quan es
va despertar, va notar que tenia visió doble, que es volia aixecar i no podia, que tenia la part
dreta del cos adormida; el seu cos no responia a cap de les ordres que ella li donava.

Sembla ser un infart cerebral/ictus.

Cal seguir els següents passos:

1) Les companyes de pis, la Laia i la Karima, han d’intentar mantenir el control de la

situació i conservar la calma.
2) Un cop detectats algun dels senyals d’alerta a la Jana, traslladar-la amb urgència a
l’hospital trucant al 112 per activar un codi ictus.
3) Si no és possible traslladar la Jana:
● Trucar al 112 i especificar-los els signes o símptomes observats
● Estirar la Jana amb el cap i les espatlles aixecats (amb ajuda de coixins, mantes,
etc…
● Afluixar peces de roba estretes per facilitar la ventilació de la Jana.
● Facilitar un entorn tranquil (de soroll i llum), si és possible, per tractar d’evitar l’estrès
ambiental.
● Si la Jana queda inconscient, valorar la respiració, i si no respira, començar la
reanimació cardiopulmonar. Si respira, col·locar-la en posició lateral de seguretat
(PLS).
● Quan arribin els serveis d’emergències mèdiques, explicar-los els fets i les mesures
preses, així com tota la informació sobre la Jana.

Mai:

1) Administrar medicaments
2) Donar de menjar o beure, ja que es pot ennuegar
3) Forçar la víctima a comunicar-se si li costa, no subjectar-la si apareixen convulsions.
3. Una dia de principis de juliol, en Marc i la seva colla van a passar la tarda a la platja. Són dies
molt calorosos i aprofiten les estones que tenen lliures per trobar‐se i gaudir de l’estiu. En
Marc decideix anar a nedar, però al cap d’uns minuts surt ràpidament de l’aigua i es queixa
de dolor a la cama, com si s’hagués cremat; quan es mira la zona afectada veu que té una
erupció a la pell.

Sembla ser una pica de medusa (animal marí).

Els passos a seguir són:

1) Controlar les constants vitals

2) Retirar les restes de tentacles amb unes pinces i usant guants
3) Netejar la zona afectada amb aigua salada (no aigua freda), però sense fregar la
lesió. L’aigua calenta destrueix la toxina, de manera que submergir la zona afectada
en aigua calenta pot alleujar les molèsties.
4) Deixar l’àrea afectada descoberta
5) Anar vigilant l’evolució de la picada
6) Traslladar en Marc a un centre sanitari

Mai:

1) Aplicar vinagre, alcohol, amoníac o orina

2) Fregar i raspar la zona afectada
3) Rentar la zona amb aigua dolça
4) Netejar la picada amb sorra

4. La Marina fa 6è de primària i avui ha anat d’excursió amb l’escola. La Marina té al∙lèrgia als
fruits secs i és molt conscient dels aliments que pot ingerir i dels que no; a més, els mestres
en tenen coneixement. Tot i això, a l’hora de dinar ha agafat un tros de pastís que havia
cuinat el dia abans en Ricard, un amic de la classe. La Marina se l’ha menjat sense pensar,
possiblement per la situació d’alegria que hi havia en aquell moment entre els companys de
classe. Ràpidament ha notat coïssor a tot el cos i se li han inflamat els llavis i la llengua
provocant dificultat respiratòria.

Sembla ser una reacció al·lèrgica.

Els passos a seguir són els següents:

1) Retirar la Marina de l’al·lergen, si encara continua en contacte amb ell

2) Tranquil·litzar-la i col·locar-la en una posició còmoda.
a) Si està conscient i presenta dificultat respiratòria, col·locar-la en posició de
Fowler.
 b) Si no presenta dificultat respiratòria, col·locar-la en posició de Trendelenburg
(estirada amb les cames elevades)
c) Si està inconscient, col·locar-la en posició lateral de seguretat (PLS)
3) Afluixar tot el que l’oprimeixi: roba, corbata, cinturó, anells…
4) Valorar les constants vitals i iniciar RCP, en cas necessari
5) Preguntar a la Marina si li ha passat en altres ocasions i si porta a sobre medicació
per poder tractar la reacció (antihistamínics, broncodilatadors o adrenalina
autoinjectable).
6) Animar-la a prendre’s la medicació urgentment o administrar-li, si no pot fer-ho pel
seu compte.
7) Trucar al 112 i explicar la situació (donar tota la informació possible)
8) Quedar-se al costat de la Marina fins a l’arribada dels serveis d’emergència,
valorant-ne contínuament els signes vitals.

Mai:

1) Deixarem sola a la víctima

2) Adminisitrar res per la boca si té problemes respiratoris

5. La Sarai té 20 anys i és auxiliar de farmàcia que treballa amb tu en una farmàcia del barri. Fa
uns mesos que li han diagnosticat Diabetis mellitus tipus I i actualment està en una fase
d’acceptació de la malaltia i d’aprendre a trobar l’equilibri entre l’alimentació, l’exercici físic i
la medicació. Aquest matí, quan estàveu atenent als clients ha començat a tenir sensació
d’ansietat, tremolor, visió borrosa i s’ha hagut d’estirar al terra perquè es trobava molt
marejada.

Podria tractar-se d’una hipoglucèmia acompanyada d’una crisi/atac d’ansietat.

Els passos a seguir en una crisi/atac d’ansietat:

1) Mantenir la calma i aïllar la Sarai de l’entorn estressant (clients estressants), facilitant

la seva intimitat en la mesura del possible.
2) Tractar de relaxar la Sarai amb respiracions calmades, lentes i profundes, inspirant
pel nas i espirant per la boca.
3) Tractar que la Sarai confiï en nosaltres escoltant activament tot el que ens vulgui
comunicar que la pugui angoixar emocionalment. Si no vol compartir res, centrar la
seva atenció en la respiració.
4) Si es disposa d’una bossa, fer que respiri dins seu fins que es normalitzi la seva
respiració.
5) Valorar el pols de la Sarai, la seva respiració i el seu dolor.
6) Si la Sarai perd la consciència i pateix alguna convulsió, evitar que es copegi a terra i
es faci mal, retirar els objectes que puguin colpejar-la.
7) Trucar al 112 si la víctima perd la consciència i la situació no millora o s’agreuja.

Mai (crisi/atac d’ansietat):

 1) Afegir estrès en la víctima fent gestos exagerats
2) Donar-li begudes excitants (cafè, te, begudes energètiques, etc.)
3) Jutjar la víctima i menysprear-la per la situació en què es troba
4) Subjectar la víctima durant una crisi convulsiva, si apareix
5) Llançar-li aigua durant l’atac
6) Crear estats de pànic col·lectius
7) Cridar a la víctima, pegar-li bufetades o sacsejar-la amb els dos braços

Els passos a seguir en una hipoglucèmia:

1) Si la situació és lleu i la Sarai està conscient, davant dels primers símptomes,

administrar-li begudes ensucrades que augmenten ràpidament els nivells de glucosa
en sang.
2) Si la Sarai no millora, traslladar-la a un centre sanitari
3) Si la situació s’agreuja i la Sarai està inconscient: si respira, posar en PLS i trucar al
112. Si no respira, trucar al 112 i iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar. Si
la Sarai, al ser diabètica, porta glucagó intramuscular o subcutani, administrar-lo.

Mai (hipoglucèmia):

1) No administrar res per via oral en una persona inconscient en una hipoglucèmia.

ACTIVITAT 2:
‐ Llegeix atentament la següent història i respon les preguntes plantejades

En Clarencio, Leoncio i Sandalio van anar d’excursió al Parque Natural del Cañón del Río Lobos, en
Soria. En Leoncio va veure un escurçó i es va posar a jugar amb ell, donant‐li petits tocs amb un pal.
En un moment donat l’escurçó el va mossegar a la mà. Estaven sols a 7 km del poble més proper. No
portaven cap farmaciola a sobre, només roba, menjar, aigua, un mòbil, prismàtics i una càmera de
fotos. En Clarencio, qui va veure fa poc una pel∙lícula de l’oest va fer una incisió amb una navalla en la
zona de la mossegada i després va succionar el verí.

1. Quines característiques tindrà aquesta mossegada? Aquesta mossegada comporta dolor i

edema lleu (després de quatre hores de la picada), tot i que, si no és tractada a temps pot
comportar conseqüències letals. Aquesta mossegada es caracteritza per dos punts que es
troben separats uns 8 mm entre ells. D’acord a la quantitat de verí que l’escurçó hagi inoculat
a la víctima, els símptomes poden ser des d’una lleugera inflor en l’àrea de la mossegada fins
a una reacció greu que es manifesta amb nàusees i vòmits. Els casos extrems poden generar
problemes de coagulació i insuficiència renal.

2. Va actuar bé l’amic? En Clarencio no va actuar bé, ja que el protocol d’actuació davant una
mossegada de serp diu clarament que no es poden fer incisions ni succionar el verí. A més a
 més, abans de poder socórrer a l’altre ens hem de protegir, i, en Clarencio al haver succionat
el verí podria esdevenir una segona víctima en comptes de tenir una sola (Leoncio). En
aquest cas, en Clarencio hauria d’haver actuar de la següent forma:
1) Tranquilitzar en Leoncio
2) Mantenir en Leoncio en repòs
3) Immobilitzar la zona afectada, col·locant-la en una posició baixa
4) Netejar la ferida i cobrir-la amb un apòsit sec
5) Aplicar-hi fred local (no directe sobre la ferida) per retardar la disseminació del verí
6) Traslladar en Leoncio a un centre sanitari, evitant l’exercici en la mesura que sigui
possible

Mai:

1) Succionar la ferida
2) Fer incisions
3) Aplicar gel directament sobre la ferida

ACTIVITAT 3:
‐ Quins primers auxilis necessita una persona que pateix una intoxicació etílica? Diferencieu les
actuacions que proposeu en funció de la gravetat que pugui tenir aquesta situació.

L’alcoholèmia és la quantitat d’alcohol present en sang, i depèn de la quantitat d’alcohol ingerida, la

manera d’ingesta, la graduació alcohòlica de la beguda, el pes i sexe de la persona, la seva tolerància
a l’alcohol i l’ingesta d’altres substàncies.

La intoxicació etílica es pot desenvolupar en 4 fases:

- Intoxicació lleu
- Intoxicació moderada
- Intoxicació greu
- Intoxicació molt greu

Quan ens trobem davant d’una intoxicació etílica cal actuar de la següent manera:
1) Realitzar la valoració primària de l’intoxicat: consciència, respiració i pols, i, iniciar les
maniobres RCP, en cas necessari
2) Realitzar la valoració secundària: identificar els símptomes i les lesions que presenta,
prestant especial atenció a la recollida d’informació sobre la intoxicació:
a) Què l’ha produït?: indentificar si l’alcohol s’ha barrejat amb altres substàncies, com
drogues o fàrmacs.
b) Quant?: precisar al màxim possible la dosi de tòxic ingerida o rebuda.
c) Quan?: hora o temps transcorregut des de l’entrada en contacte amb el tòxic.
d) Qui?: característiques de la víctima, edat, al·lèrgies, estat de salut…
e) Com?: ha realitzat ingesta d’aliments…
3) Impedir que continuï la ingesta
4) No induir al vòmit, però tampoc impedir-lo
 5) Si està conscient, se li poden oferir líquids ensucrats
6) Si està inconscient i respira, col·locar-lo en PLS per si apareixen vòmits, controlant-li
contínuament la respiració
7) Abrigar la víctima, no mullar-la
8) Alertar els serveis d’emergència (112) i quedar-se amb la víctima fins a la seva arribada

Mai:
1) Donar de menjar o beure (risc d’ofegament)
2) Induir el vòmit (risc de broncoaspiració)
3) Deixar sol a la víctima (intentar mantenir-lo despert)