CRÈDIT 8:SALVAMENT

AQUÀTIC
RESPONSABILITAT
¨ El/la socorrista aquàtic és responsable de realitzar una
tasca preventiva en tot moment i intervenir en situacions
d’emergència, garantint la seguretat de l’usuari/a de
la instal·lació aquàtica.
¨ El socorrista ha de tenir les següents característiques:
¤ Maduresa.
¤ Educació i respecte.

¤ Bon nivell físic en tot moment.

¤ Ha de reciclar-se periòdicament.

¤ Capacitat de treball en equip.

¨ El socorrista ha de tenir els següents coneixements:
¤ ASI

¤ Conèixer la normativa legal.

¤ Dominar les tècniques de salvament aquàtic.
¤ Conèixer les normes de la instal·lació (piscina, platja,
parc aquàtic...)
¤ Conèixer el RRI del nostre lloc de treball.

*Veure codi ètic del socorrista.

FUNCIONS DEL SOCORRISTA
¨ Informar i prevenir
¤ Informar l’usuari de les mesures de seguretat.
¤ Evitar situacions de risc.

¤ Llenguatge positiu

¨ Vigilar
¤ Cal escanejar la zona buscant certs patrons de
comportament.
¤ Cal recordar que el socorrista no prohibeix activitats,
sinó que explica i fa entendre les normes de
funcionament de la instal·lació.
¨ Actuar
¤ Seguir els procediments i protocols d’intervenció.
¤ Utilitzar els materials de salvament aquàtic i
assistencials
¤ Aplicar els primers auxilis necessaris fins l’arribada dels
recursos sanitaris
¨ Avaluar
¤ Ésimportant la realització d’una anàlisi de la nostra
actuació per part de l’equip de treball per depurar
possibles errades.
*Veure fitxa avaluació
INSTAL·LACIÓ AQUÀTICA

¨ Superfície o làmina d’aigua natural o artificial

habilitades per al seu ús recreatiu o esportiu.
 PISCINES
¨ Tipus de piscines:
¤ Segons duració temporada:
n Piscines descobertes (estivals)
n Piscines cobertes (tot l’any)

¤ Segons la profunditat:
n Piscines profundes
n Piscines poc profundes
n Piscines mixtes

¤ Segons la seva funcionalitat:

n Piscines esportives o de competició (mesures estàndard)
n Piscines d’ensenyament
n Piscines recreatives
n Piscines per tractaments terapèutics
PISCINES
¨ Característiques generals:
¤ Són instal·lacions tancades els riscos de les quals són
coneguts i permeten un control més gran en la
vigilància (distàncies curtes)
¤ L’existència d’una normativa ajuda en:
n la prevenció d’accidents
n les condicions higièniques del recinte
n Informacions relacionades amb els serveis de salvament i
socorrisme

*Veure normativa piscina

 TRACTAMENT DE L’AIGUA
¨ L’aigua ha d’estar en perfectes condicions higièniques
per evitar qualsevol risc per a la salut provocat per
agents patògens
¨ EL PH:
¤ El PH ha d’estar entre 7.0 i 7.4.
¤ Si el valor és més baix que 7.0 augmenta l’agressivitat de
l’aigua contra les parts metàl·liques i les juntes de les rajoles.
A més l’acció del clor augmenta i provoca irritacions a les
mucoses.
¤ Si el valor és més alt que 7.6 augmentaran
considerablement les irritacions en mucoses i l’acció del clor
disminuirà.
PROACTIVITAT
¨ Actitud de treball que permet anticipar-se als
esdeveniments aplicant accions preventives per
evitar mals més grans.
¨ S’ha de conèixer tots els riscos de la instal·lació.
¨ S’ha de fer una avaluació constant.
DISSENY DE LA COBERTURA DE
SERVEI
¨ A. ZONES DE RESPONSABILITAT
¤ Zona primària: Làmina d’aigua de la instal·lació , ha
de tenir vigilància constant(accidents més greus però
poc nombrosos)
¤ Zona secundària: Constitueix la platja circumdant, no
necessita vigilància constant però ha de ser observada
regularment.
¤ Zona terciària: Altres àrees o dependències de la
instal·lació. No és necessari vigilar-les però sí
inspeccionar-les diàriament.
DISSENY DE LA COBERTURA DE
SERVEI
¨ B. PRINCIPIS BÀSICS DE COBERTURA
¤ Període de cobertura: S’ha de definir el temps total de
la instal·lació i el temps de vigilància dels socorristes.
¤ Zones de responsabilitat: Cal delimitar la zona de
vigilància, tenint en compte, mides de la instal·lació, nº
usuaris i activitats que es realitzen. ( evitar zones
mortes)
¤ Vigilància continuada: Si un socorrista entra a l’aigua a
fer un rescat s’ha de garantir que el seu lloc serà
vigilat per una altre socorrista.
 PATRONS DE COMPORTAMENT
NEDADOR DISTRESS VÍCTIMA ACTIVA VÍCTIMA PASSIVA
RESPIRACIÓ Coordinada Continua respirant i Lluita per respirar Vies aèries
Rítmica demana ajuda. i gairebé mai submergides, pot ser
Constant demana ajuda que no respiri o que
inhali aigua
MOVIMENTS Coordinats Relativament coordinats. R.I.A Immòbil
EXTREMITATS Les utilitza per mantenir la
flotació, demana ajuda.
POSICIÓ COS Horitzontal Horitzontal, vertical o Vertical Bocavall (submergit,
diagonal a la meitat de
l’aigua o a la
superfície)
AVANÇ Efectiu Escàs o nul Nul, s’ofegarà Nul, excepte si és un
entre 20 i 60 corrent
segons
DESCRIPCIÓ VÍCTIMES
¨ DISTRESS
¤ Nedador cansat
¤ Problemes dins l’aigua, però que no suposen un risc per
la seva vida.
¤ Controla el medi aquàtic tot tenint un problema.

¤ Pot demanar ajuda i cridar.

DESCRIPCIÓ VÍCTIMES
ž VÍCTIMA ACTIVA: Persona que s’està ofegant o no
sap nedar.
ž R.I.A ( Respuesta instintiva al ahogamiento)
› La víctima empeny l’aigua amb les mans cap a baix,
per poder treure les vies aèries fora de l’aigua ( no
és efectiu).
› Les cames fan el moviment de pujar escales.
› Tira el cap enrere.
› No veu més de 30 graus de camp visual.
› No poden cridar ni parlar, només intenten respirar.
› En 20”-60” es convertirà en víctima passiva.
DESCRIPCIÓ VÍCTIMES
¨ VÍCTIMA PASSIVA: Persona Inconscient.
¨ Es poden trobar submergides o surant.
¨ Casos extremadament urgents
¨ Poc temps per evitar danys cerebrals o mort
¨ S’ha de tenir en compte la causa de l’accident
(traumàtic?)
USUARIS DE RISC
¨ Extrems d’edat
¨ Extrems de pes
¨ Persones intoxicades per drogues o alcohol
¨ Persones usuàries amb flotadors
¨ Persones usuàries amb equips inadequats per
l’activitat que realitzen
¨ Grups no organitzats
¨ Persones foranes
¨ Persones amb discapacitats
TÈCNIQUES DE VIGILÀNCIA
1. TÈCNICA D’ESCANEIG: Fer la vigilància d’un
costat a l’altre buscant usuaris de risc i patrons de
comportament. (visió perifèrica)
1. TÈCNICA ESTÀTICA: Des de la cadira (lloc elevat),
quan hi ha molta gent.
2. TÈCNICA DINÀMICA: En moviment, quan hi ha poca
gent o està concentrada en un punt determinat.
FACTOR RID
¨ ERROR EN LA VIGILÀNCIA (FACTOR RID)
¨ R: No reconeixement dels patrons de comportament.
¨ I: Intromissió en tasques no pròpies del socorrista.
¨ D: Distracció
TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ
¨ 1. Senyals visuals
¤ Mà sobre el cap= situació sobre control
¤ Braç aixecat= el socorrista requereix ajuda urgent

¨ 2. Senyals acústics
¤ Xiulada curta= cridar l’atenció d’usuaris
¤ Xiulada llarga= intervé una persona socorrista
aquàtica
¨ 3. Equips de ràdio portàtil
¨ 4. Comunicació amb les persones usuàries
¤ Missatges clars, explicant el perquè de la norma,
mantenint la calma.
PAUTES D’ACTUACIÓ
¨ Actuar amb calma
¨ Escoltar a la persona i deixar que s’expliqui
¨ Contacte físic
¨ Facilitar l’expressió de sentiments, donar suport i
comprensió
¨ Evitar les persones curioses
¨ No deixar sola la persona afectada
¨ Cures generals: posar objectes personals en un lloc
segur, esbrinar la seva destinació, on són els seus
familiars o amics...
MATERIAL
¨ MATERIAL D’AUTOPROTECCIÓ
¤ Ulleres de sol
¤ Samarreta, gorra...(identificació)

¤ Hidratació, ombra...
¤ Vestit isotèrmic

¤ Fotoprotectors solars

¤ Calçat
MATERIAL
¨ MATERIAL D’ABAST
¤ Cèrcol de salvament
¤ Perxa

¤ Bossa de rescat

¨ MATERIAL DE CONTACTE
¤ Tub de rescat
¤ Llauna de rescat
MATERIAL
¨ MATERIAL DE SUPORT
¤ Aletes

¤ Ulleres i tub
¤ Carretell
¤ Xiulet

¤ Tauló de rescat

¤ Els prismàtics
MATERIAL
¨ MATERIAL D’IMMOBILITZACIÓ
¤ COLLAR CERVICAL
¤ IMMOBILITZADOR DE CAP

¤ TAULÓ ESPINAL
 L’OFEGAMENT
¨ DEFINICIÓ
¤ L’ofegament o asfíxia per submersió apareix quan el cos
està submergit o semisubmergit a l’aigua i aquest element
impedeix el pas de l’aire a les vies respiratòries.
¤ Es considera ofegat quan aquest fet suposa la mort al
moment o per complicacions posteriors però abans de les
24h.
¤ Es considera semiofegat quan aquest fet suposa la
supervivència durant almenys 24h després del succés.
L’OFEGAMENT
¨ L’ésser humà només pot romandre conscient a
l’aigua en immersió completa durant un curt
termini de temps, que va dels 30 als 90 segons
en el 80 per cent de les persones.

¨ La interrupció de flux de sang oxigenada al

cervell durant breus minuts produeix greus
lesions irreversibles i/o la mort.
 L’OFEGAMENT

¨ FACTORS QUE PODEN MILLORAR LA

SUPERVIVÈNCIA DE LA PERSONA QUE
S’OFEGA:
¨ Edat

¨ Baixa temperatura de l’aigua

¨ La no contaminació de l’aigua

¨ La salut

¨ La constància dels equips de rescat

 FASES DE L’OFEGAMENT
¨ 1a: Fase de lluita o sorpresa
¤ la víctima per la sorpresa de la situació fa una profunda
inspiració
¤ lluita per mantenir-se per sobre del nivell de l’aigua
¤ Durada de la fase: 20-60 segons

¨ 2a: Fase d’apnea voluntària

¤ La víctima fa una pausa d’apnea voluntària per evitar
empassar aigua.
¤ Es produeixen brunzits a les orelles i vertigen
¤ Seguidament continua la lluita
FASES DE L’OFEGAMENT
¨ 3a: Fase d’impotència
¤ Sense forces, es realitzen inspiracions
involuntàries que provoquen la inundació de
la via aèria.
¤ L’espasme de la glotis (si és que s’ha produït)
s’acaba perdent i es produeix una entrada
d’aigua als pulmons.
¤ Parada respiratòria
 FASES DE L’OFEGAMENT
¨ 4a: Fase convulsiva
¤ Pèrdua del coneixement i la víctima entra en fase de
convulsions degut a la hipòxia cerebral.
¨ 5a: Fase agònica (mort clínica)
¤ Parada cardíaca.

¤ Queda una mínima reserva d’oxigen a les neurones.

¤ La mort biològica és imminent si la víctima no és
rescatada.
¤ La seva recuperació està condicionada al dany que hagi
patit el cervell.
ACCIDENT PER HIDROCUCIÓ
¨ HIDROCUCIÓ O XOC TERMODIFERENCIAL
¨ Debilitació o interrupció de les funcions vitals a
causa d’un canvi brusc de temperatura, en
submergir-se el cos a l’aigua.
LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI
AQUÀTIC
¨ LESIONS PER ALTERACIÓ EN LA
TERMOREGULACIÓ
¤ Insolació
¤ Cop de calor
¤ Hipotèrmia
LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI
AQUÀTIC
¨ LESIONS CAUSADES PER ANIMALS MARINS
¤ Meduses
¤ Eriçons
¤ Aranya de mar o peix aranya
¤ Mossegades de peixos
¤ Rajades
¤ Taurons
LESIONS ESPECÍFIQUES EN EL MEDI
AQUÀTIC
¨ LESIONS PER PICADURES D’INSECTES
¨ D’ALTRES LESIONS:

¤ Cremades solars
¤ Irritació ocular
¤ Alteracions a causa del clor...
PLATJA
¨ Instal·lació oberta condicionada pels factors
mediambientals:
¤ Pot variar:
nEl seu fons
nFauna, flora.
nL’estat superficial de l’aigua
PLATJA
¨ Característiques bàsiques:
¤ Hi haurà un canvi important del material
(recursos) durant la temporada.
¤ Material principal: llauna de rescat, tot i que,
cada cop més, el tub de rescat.
¤ Hi haurà cartells informatius de la normativa
interna de la platja.
¤ Els llocs de vigilància varien segons la platja
 PLATJA
¨ NORMATIVA PLATJA
¨ Des del 31 de Juliol de 1972 s’aplica el codi de les
banderes:
¤ Vermella: prohibida
¤ Groga: perillosa

¤ Verda: lliure

¨ Classificació segons l’afluència de gent a la platja:

¤ Gran afluència: no hi ha més de 10 m2. entre dos usuaris
¤ Mitjana: entre 10-60 m2.
¤ Baixa: més de 60m2.
 PLATJA
¨ PLATJA GRAN AFLUÈNCIA:
¤ A. Una o més embarcacions (armilles salvavides i
anelles)
¤ B. Local adequat previst de respiradors i farmaciola.
¤ C. Torretes d’observació, anelles, armilles, pilotes de
salvament i llença caps.
¨ PLATJA AFLUÈNCIA MITJANA:
¤ A. Una embarcació.
¤ B. Torretes, farmaciola d’urgència i respiradors.

¨ PLATJA BAIXA AFLUÈNCIA:

¤ Si no hi ha SOS ha d’haver un cartell que ho digui
 ACCIDENTS DISBÀRICS

¨ BAROTRAUMAS: Traumes produïts per la pressió.

¤ Trauma timpànic: A mesura que baixa, la pressió deforma
el timpà fins trencar-lo.
¤ Barotrauma dental: L’aire dins de la càries pot fer trencar
el queixal (tant en apneistes com en submarinistes)
¤ Barotraumes nasals, maxil·lars, frontals...
¤ Barotrauma ocular: Equimosis (sortida de sang de l’interior
d’un teixit). Es recomana no fer servir ulleres de piscina a
més de 3m.
 ACCIDENTS PER DESCOMPRESSIÓ

¨ Llei de Boyle-Mariot: A temperatura constant a

major pressió el volum dels gasos disminueix
¤ Acumulació de nitrogen a la sang.
¤ L’aire que respirem( 70% és nitrogen)
¤ Els submarinistes respiren aire comprimit que en
pujar augmenta.
¤ Si no fas aturades, les bombolles de nitrogen
seran més grans i no les podrem assimilar.
 ACCIDENTS PER DESCOMPRESSIÓ
¨ LESIONS: ¨ SÍMPTOMES A LES
¤ Destructives: Destrucció teixits. EXTREMITATS:
¤ Obstructives: Obstruir reg sanguini. ¤ Pèrdua de sensibilitat

¨ SÍMPTOMES: ¤ Formigueig

¤ Dificultat respiratòria. ¤ Crepitacions

¤ Cianosis ¤ Paràlisis

¤ Problemes de vertigen (caminen de ¤ Picor a braços i esquena

costat) ¤ Ronxes vermelles

¤ Alteració de consciència

¤ Nàusees, vòmits.
DINÀMICA MARINA
¨ Topografia: Relleu del fons del mar
¨ Onatge: Ondulacions estacionàries de l’aigua
que, normalment, es propaguen per l’acció del
vent.
¨ Els trencants: Es formen quan les ones es

desplomen a causa de la presència en el fons

d’un objecte artificial o natural.
Normalment, la disminució de profunditat serà
la causa principal de la formació dels
trencants.
DINÀMICA MARINA
¨ Els corrents: Fenomen del moviment de l’aigua
produït pel vent i les pròpies ones.
¤ Des del punt de vista del Socorrista s’ha de
tenir en compte:
¤ A les zones on trenquen les ones no hi ha
corrents
¤ A les zones on no trenquen les ones sí que hi
ha corrents; són llocs on l’aspecte és de
calma aparent. Aquí és on es presenta el
major nº d’intervencions.
DINÀMICA MARINA
¨ Hem de diferenciar tres parts d’un corrent:
¤ Boca: és la zona per on s’alimenta el corrent
generat pel desplaçament de l’aigua a les
zones més profundes.
¤ Coll: és la zona on es registra la major
intensitat del corrent.
¤ Cap: és la zona on el corrent comença a
perdre la força que portava el coll i
comença a desfer-se.
 PARCS AQUÀTICS
¨ Incidents més habituals entre les persones usuàries:
¤ A. Usuaris frenats als tobogans.
n Sense perill de col·lisió, avisar l’usuari perquè no
s’aixequi, ja que pot perdre l’equilibri.
n Amb perill de col·lisió, fer senyal acústica i treure l’usuari
el més aviat possible.
¤ B. Distraccions a les piscines receptores.
n Sovint usuaris es distreuen al vas de recepció per veure
com cau alguna persona.
n Caigudes i relliscades (percentatge més alt
d’intervencions)
 AIGÜES CONTINENTALS
¨ Llacs: Cos d’aigua estancada en una depressió del
sòl.
¨ Llacunes: Llacs de menor extensió i profunditat.

¨ Pantans: Retenció de l’aigua d’un riu de manera

artificial, mitjançant una presa.
¨ Rius: Encarregats de recollir l’aigua que s’acumula
de les muntanyes i transportar-la fins un llac, pantà
o mar.
No tots els rius són aptes per realitzar activitats.
Escala de l’1 al 6.
AIGÜES CONTINENTALS
¨ Aigües tranquil·les
¤ Comprenen llacs, llacunes, pantans i rius de
cursos mitjans i baixos.
¤ Piragüisme
¤ Vela lleugera
¤ Esquí aquàtic
¤ Bany en àrees habilitades
¤ Pesca
¤ Submarinisme
AIGÜES CONTINENTALS
¨ Aigües braves
¤ Comprenen els rius de muntanya i barrancs
¤ Descens de barrancs
¤ Ràfting
¤ Canoa i caiac
AIGÜES CONTINENTALS
¨ Factors que cal tenir en compte:
¤ En llacs i pantans ( zones obertes):
nCanvis sobtats de nivell
nCorrents en la zona d’aportació d’aigua
( riu, barranc...)
nTemperatura de l’aigua molt baixa ( de
6-7ºC a 10-12ºC a l’estiu)
nCanvis sobtats de nivell a la zona de
desguàs dels pantans.
nTempestes i vents forts
¤ En rius i barrancs:
nPresència de grans desnivells amb corrents
molt forts.
nPresència d’arbres, vegetació de ribera,
pedres, etc...
nCanvis sobtats de nivell d’aigua
nTemperatura de l’aigua ( de 4-7ºC a
l’hivern/ primavera a 10-12ºC a l’estiu)
nTempestes i vents forts.