Les vocals i les consonants s'agrupen per a formar síl·labes i aquestes representen el conjunt de sons

produït en una emissió fònica.

El nucli de la síl·laba és una vocal i pot estar acompanyada, o no, per consonants.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules són monosíl·labes (pa, te, plat...) o polisíl·labes (ca-sa,
tor-na-vís, san-go-ne-ra...).
Quant a la separació de les síl·labes hi ha unes regles que cal tenir en compte:
• Poden separar-se els dígrafs:
afer-rar revet-la
amas-sar rat-lla
as-cens set-mana
il-lús cot-na
jut-jat set-zena
jut-ge im-mens
cot-xe in-necessarit

• No poden separar-se:
ai-gua pe-nya
pa-quet e-nuig
pa-lle-ta

-Se separen elements que integren un mot compost:

ben-estar, bes-avi, mil-homes, vos-altres...
-No pot quedar-se cap lletra sola a final o a l’inici de línia:
d’ho-me (d’ / home*)
l’a-mic (l’ / amic*)
ale-gria (a- / legria*; alegri- / a*)

Uns altres elements que influeixen en la síl·laba són els diftongs i els hiats.

-El diftong és la unió d’una vocal i una altra semivocal, semiconsonant o consonàntica. S’hi
divideixen entre:

CREIXENTS DECREIXENTS
Q/G + U + A, O Aigua, quatre, quota... A, E, I, O, U + I, U semiconsonats
espai, seure, xiulet, coure, cuir, nuu...
Q/G + Ü + I, E Aigües, qüestió,
pingüí...

-També trobem, dins dels diftongs creixents, la unió d’una i/u consonàntica amb una
vocal: io-de / ua-di / fe-ien / cre-ua...

-La unió d’un diftong creixent i un de decreixent forma un triftong (i/u + vocal + i/u): Pa-ra-guai /
vé-ieu / en-cre-ueu / li-qüeu...

-Quan trobem dues formes vocàliques en contacte però sense formar diftong, les anomenem hiats:
po-e-ta, his-tò-ri-a, ca-no-a, me-te-or...