Tema 2 - Esforç Normal Pur

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez
2n curs d’Edificació Departament de Física
MECÀNICA DE MATERIALS I ESTRUCTURES
2– Estructures
ESFORÇ NORMAL I PUR
2n curs d’Enginyeria d’Edificació
Rubén Santamarta i Pau Estrany – Física de Materials
TEMA 2
1. DL de bigues carregades axialment
2. Diagrames de F, s i d normals
3. El pes com a força axial distribuïda
4. Estructures hiperestàtiques amb forces
axials
5. Deformacions i tensions tèrmiques
6. Estructures sotmeses a tracció o
compressió pura
2.1
DL DE BIGUES CARREGADES
AXIALMENT
BIGUES PRISMÀTIQUES UNIFORMES

2.1 - Canvis de longitud de bigues carregats axialment
▪ Bigues carregades
axialment:
2.1.1 - Bigues prismàtiques uniformes
TEMA 2 – ESFORÇ NORMAL PUR
bigues sotmeses només a

forces de tracció o de
compressió.
J.M. Gere & S.P. Timoshenko: J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
Mechanics of materials, (4ª ed.). Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999. Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.
2.1 - Canvis de longitud de bigues carregats axialment 2n curs d’Edificació Departament de Física
▪ Si la càrrega està situada al centroide de la secció

transversal i el material és homogeni, lluny dels
extrems i canvis de secció bruscos la tensió normal i la
deformació lineal axial són:
▪ Si el material és elàstic lineal i compleix la llei de

Hooke, l’allargament es pot expressar com:
▪ El canvi de longitud d’una biga és, normalment, molt

petit en comparació amb la seva longitud.
Trobar el canvi de longitud d’una biga d’acer de 2 m de
longitud sotmès a una tensió de compressió de 50 MPa.
(mòdul d’elasticitat de l’acer: 210 GPa)
▪ El producte EA es coneix com a rigidesa axial: indica

la resistència d’una estructura a l’esforç normal pur.
▪ És l’únic paràmetre important quan estam a la

sol·licitació d’esforç normal pur (sempre que els
efectes de vinclament siguin menyspreables; en
cas de que no ho siguin, veurem què fer al Tema 7).
▪ Permet comparar quina és la millor opció estructural

entre un nombre determinat d’opcions (sempre que
treballin exclusivament amb esforç axial pur).
CONVENI DE SIGNES
▪ Conveni de signes per ▪ Conveni de signes per a

als canvis de longitud: les forces:
Allargament (signe positiu +) Tracció (signe positiu +)

2.1.2 – Conveni de signes
Escurçament (signe negatiu -) Compressió (signe negatiu -)
▪ Aquest conveni és INDEPENDENT del signe de la força

normal que surt en aplicar el mètode de les seccions,
però tots dos coincideixen si es fan servir les
direccions aconsellades al tema 1.
CONVENI DE Força normal Força tallant Moment flector
SIGNES FINAL (N) (T) (M)
Positiu (+)
Negatiu (-)
BIGUES FORMADES PER SEGMENTS

▪ Si una biga està formada per segments on N, E i A

són constants, podem determinar el canvi de
2.1.3 – Bigues formades per segments
longitud total així:
J.M. Gere & S.P. Timoshenko:

Mechanics of materials, (4ª ed.).
Stanley Thornes, Cheltenham, 1999.
Passos a seguir:
1. Calcular reaccions, si escau.
2. Identificar els segments de la biga amb N, E i A

constants.
Zona 1
Zona 2
Zona 3

3. Determinar les forces normals internes dels diferents

segments (mètode de les seccions).
NO farem servir el mètode

de les seccions just als

punts d’aplicació de les
forces.
Tall per trobar N1
Tall per trobar N2

Tall per trobar N3

4. Calcular els canvis de longitud total de cada un dels

segments individuals, com si fossin independents:
5. Sumar tots els canvis de longitud dels segments de la

biga per a trobar el canvi de longitud total de la biga
NOTA: Els di de cada segment

s’han de sumar incloent el signe
corresponent a l’allargament (+)
o l’escurçament (-). Així el signe
de d respectarà el nostre criteri
de signes i podrem interpretar la
deformació total. Mechanics of materials, (4ª ed.).
La biga escalonada representada a la figura està

encastada en el seu extrem esquerre (A) i sotmesa a les
forces indicades a la figura. Coneixent el mòdul

d’elasticitat E del material de la biga, calcular les lleis

(equacions) de:
▪ Forces normals (F).
▪ Tensions normals (s).
▪ Desplaçaments de les seccions rectes (d).
Fixar-se en el conveni de signes!

A C D B
3A 2A
A
5P 3P P
a a a
BIGUES AMB VARIACIONS CONTÍNUES

Si la força axial, l’àrea de la secció o el mòdul elàstic

2.1.4 – Bigues amb variacions contínues
varien de manera continuada al llarg de l’eix longitudinal

de la biga NO podem fer servir les expressions anteriors.

• L’allargament d’un element diferencial és el següent:
• I l’allargament de tota la biga es pot expressar com:
L’exemple típic és el pes com a força axial (secció 2.3)

Les expressions anteriors són vàlides només si:

▪ Les bigues són de materials elàstics i lineals (compleixen la
2.1.4 – Bigues amb variacions contínues
llei de Hooke)
▪ Les forces aplicades no produeixen deformacions elàstiques

grans.
▪ El material és molt homogeni i isòtrop.
▪ La distribució de tensions és uniforme sobre tota la secció
transversal.
▪ Les equacions s’apliquen relativament lluny dels canvis de
secció bruscos i dels punts d’aplicació de les forces puntuals
(principi de Saint Venant).
▪ Les bigues amb canvis suaus d’àrea, no poden tenir un
pendent superior al 20º aproximadament (amb un 20º de
pendent els errors estarien al voltant del 3%).
▪ Etc.
2.2
DIAGRAMES DE FORCES,
ESFORÇOS I DESPLAÇAMENTS
NORMALS
2.2 - Diagrames de forces, esforços i desplaçaments normals 2n curs d’Edificació Departament de Física
A PARTIR DE LES FUNCIONS MATEM.

La manera més ràpida i còmoda de visualitzar les lleis de
2.2.1 – A partir de les funcions matemàtiques
forces o esforços i els desplaçaments associats a

aquestes forces, és mitjançant els diagrames. Aquests

diagrames no són més que la representació gràfica de les
funcions matemàtiques corresponents.
Un procediment per dibuixar aquest diagrames és:
1. Trobar les reaccions a
les lligadures.
2. Determinar el nombre
de zones on s’aplicarà
el mètode de les
seccions.
3. Trobar, mitjançant el mètode de les seccions, les

funcions matemàtiques en funció de x de la força, de
l’esforç normal i/o del desplaçament a cada una de les

zones.
NOTA: és convenient mantenir l’origen de les x en el
mateix punt, fix si és possible, per a tota l’estructura.
4. Assignar el signe de la força normal interna (o
desplaçament) mitjançant el nostre conveni de signes.
És automàtic amb el consell donat al tema 1!!
CONVENI DE Força normal Força tallant Moment flector

SIGNES FINAL (N) (T) (M)
Positiu (+)
Negatiu (-)
5. Dibuixar les funcions de la força, l’esforç i

desplaçaments normals agafant l’eix de les x paral·lel
a l’eix longitudinal de l’estructura. Fer servir valors

positius per traccions i negatius per a compressions.
NOTA 1: Cal Incloure els valors més significatius del

diagrama, el signe positiu/negatiu de la magnitud
dibuixada i la deformació que s’indueix al material.
NOTA 2: És convenient dibuixar els diagrames sota (o

al costat) del diagrama de cos lliure de la biga.


d’elasticitat E del material de la biga, es demana

dibuixar, a partir de les equacions, els diagrames de:

A C D B
3A 2A
A
5P 3P P
a a a
A PARTIR DE LES ACCIONS

Els diagrames representen gràficament el que li passa
físicament a l’estructura. Per tant, és lògic poder deduir-
los a partir de les càrregues (o al revés, deduir les

2.2.2 – A partir d’accions
càrregues a partir del diagrama).

El diagrama de forces normals:
• És constant a les zones sense càrregues externes.
• Té discontinuïtats de salt on hi ha càrregues puntuals
aplicades (amb valor igual a la càrrega aplicada).
• Té una variació continuada a les zones amb càrregues
distribuïdes. En particular, el diagrama de la zona serà
una recta no constant si les càrregues són
uniformement distribuïdes.
▪ A les estructures més típiques, E i A són constants per

zones. Això simplifica el càlcul perquè el diagrama de
desplaçament és la integral del diagrama de forces
normals dividit per la rigidesa axial de la zona:

▪ O dit d’una altra manera, el pendent del diagrama de

desplaçaments és la força normal dividit per la rigidesa
axial de la zona:
La relació entre força normal i desplaçament ens permet

deduir algunes propietats dels diagrames de
desplaçament:
• És constant a les zones on les forces normals són zero

• No pot tenir discontinuïtats de salt.

• Té una discontinuïtat del pendent en tenir un canvi
brusc de normal (força puntual), àrea i/o mòdul.
• És lineal a les zones de força normal, àrea i mòdul
constants. El pendent és positiu per traccions i és
negatiu per compressions.
• És parabòlic a les zones amb normal lineal (i àrea i
mòdul constants). El pendent positiu més gran serà la
zona amb força normal de tracció més elevada (ídem
per pendent negatiu i compressions)

d’elasticitat E del material de la biga, es demana

dibuixar, a partir de les accions, els diagrames de:


A C D B
3A 2A
A
5P 3P P
a a a
2.3
EL PES COM A
FORÇA AXIAL DISTRIBUÏDA
Exemple de càlcul de tensions i deformacions en una biga

produïdes pel seu pes propi i una força puntual F. Farem
2.3 - El pes com a força axial distribuïda
el càlcul mitjançant el mètode de les seccions.

1. Calculam la reacció a l’encastament:
RA
2. Passam una secció perpendicular i
imaginària pel punt de càlcul, que x
està a una distància x de
L
l’encastament. P N
3. Separam les dues parts de
l’estructura i afegim les forces
internes necessàries per F
conservar l’equilibri estàtic.
4. Elegim un dels dos costats.
5. Aplicam les equacions de l’estàtica per trobar les

càrregues (i moments) interns.
Amb la força normal podem trobar RA

l’esforç normal:
x
L
Per al càlcul del desplaçament, com P N
la força axial no és constant,
necessitam el càlcul infinitesimal:
F
Feim l’integral des de l’encastament (x = 0), punt en el

que el desplaçament és 0. Fent la integral definida:
Si ens interessa trobar el RA

desplaçament de tota la biga,
basta substituir el valor x per x
la longitud total de la biga (L): L
P N
F
El problema també es pot fer per el
principi de superposició:
la biga només amb el pes propi més
la biga només amb la força puntual.
Com canvia el problema si

tenim la biga encastada
en el seu extrem inferior

en comptes del seu

extrem superior?
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

de Materiales (2ª ed.). Mc Graw
Hill, Madrid, 2002.
Un perfil metàl·lic HEB200 de 2 m està encastat en el

seu extrem superior. Sabent que el mòdul d’elasticitat és
210 GPa, i la densitat 7850 kg/m3 dibuixar els

diagrames de:
▪ Forces normals.
▪ Tensions normals.
▪ Desplaçaments de les seccions rectes.
2m
Taules de perfils metàl·lics (EA95 - Estructuras de acero en

edificación) Z
▪ Dibuixar els diagrames

de forces normals,
tensions normals i
desplaçaments de les
seccions rectes per a
una biga carregada amb
el seu pes propi (Fig. a).
▪ Reflexionar sobre com Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
calcular la curvatura de de Materiales (2ª ed.). Mc Graw

Hill, Madrid, 2002.
d.
▪ Com canvien els
diagrames en cas de
que el pes propi
exerceixi una forca de
compressió (Fig. b)? Luis Ortiz Berrocal, Resistencia
Hill, Madrid, 2002.
La tensió d’una biga encastada de secció constant amb

pes propi va canviant amb la posició.
Curiositat: Si volguéssim tenir una estructura amb pes

propi però amb la tensió axial constant a qualsevol punt,

hauria de tenir el següent perfil (per trobar aquesta
expressió s’ha de fer servir càlcul infinitesimal):
Luis Ortiz Berrocal, Resistencia

Hill, Madrid, 2002.
2.4
ESTRUCTURES
HIPERESTÀTIQUES AMB
FORCES AXIALS
2.4 - Estructures hiperestàtiques amb esforços axials purs
Per calcular els esforços a una estructura isostàtica no es

necessiten les propietats del material; només les
equacions de l’equilibri estàtic, com hem fet fins ara.
Per calcular els esforços a una estructura hiperestàtica

necessitam equacions addicionals a més de les
equacions de l’equilibri estàtic. Generalment aquestes
equacions contenen informació específica sobre els
materials que la constitueixen.
Isostàtica Hiperestàtica

En el cas anterior una única equació d’equilibri no permet

trobar les dues reaccions introduïdes per les lligadures:
Es necessita una equació addicional: equació de

compatibilitat. Aquesta equació és diferent per a cada
estructura particular i, generalment, és una limitació o
condició sobre les deformacions o desplaçaments de
l’estructura.
També es necessita una equació constitutiva (relació
força-desplaçament) que en el cas anterior és, suposant
que el material sigui elàstic lineal:
Anam a resoldre un exemple d’una biga biencastada amb

una força axial puntual actuant en un punt de la biga.
1. Plantejar les equacions d’equilibri:
2. Escriure els canvis de longitud dels

segments (relació força-desplaçament):
3. Trobar les equacions de compatibilitat.

En aquest cas, suposant encastaments
ideals, el canvi de longitud total de la
biga ha de ser 0: J.M. Gere & S.P. Timoshenko:
4. Resoldre el sistema d’equacions. En aquest cas això

significa obtenir les reaccions.
El problema hiperestàtic ja està totalment

resolt. No tenim més incògnites extres i
es poden trobar les tensions normals, els
desplaçaments dels segments, etc. amb
les equacions habituals. Per exemple:
En aquest cas les reaccions no depenen del material (de

E) perquè la rigidesa axial de tota l’estructura és la
mateixa. En un cas general, les reaccions d’una
estructura hiperestàtica podrien dependre del material o
la geometria de l’estructura.
Una columna de formigó de secció circular amb diàmetre

de 45 cm i 1.5 m de longitud està reforçada amb 6 rodons
corrugats de 28 mm de diàmetre. Tenint en compte que el
mòdul d’elasticitat del formigó i de l’acer és 25 i 200 GPa,

respectivament, determinar els esforços normals als dos
materials quan s’aplica a la columna una força normal
concèntrica de compressió de 1550 kN.
(examen de problemes, febrer 2012)
Trobar les forces normals internes a la següent estructura

hiperestàtica en cas de barres amb la mateixa àrea i fetes
del mateix material.
3m 3m
4m
10 t
2.5
DEFORMACIONS I TENSIONS
D’ORIGEN TÈRMIC
DEFORMACIONS D’ORIGEN TÈRMIC

Els canvis de temperatura poden generar deformacions
2.5 – Deformacions i tensions d’origen tèrmic
tèrmiques i/o tensions tèrmiques.

2.5.1 - Deformacions d’origen tèrmic

A la majoria dels materials estructurals es pot aplicar la

relació temperatura-desplaçament (que és equivalent a la
relació força-desplaçament de la secció anterior):
on a és el coeficient de dilatació tèrmica o coeficient de

dilatació lineal.
Quines unitats té a? Quin hauria de ser el seu signe?
Conveni de signes per a les dilatacions/contraccions per a
que sigui coherent amb el que hem fet fins ara?
Les deformacions tèrmiques poden arribar a ser

importants!
EXEMPLE: A continuació calculam la força axial

necessària per a produir una deformació igual a la que

faria un canvi de temperatura de 50 ºC.
• La deformació produïda per una força normal a una biga d’acer
isostàtica i sense pes propi és:
on s és la força aplicada dividida per la secció.

• La deformació d’una biga idèntica sotmesa a un canvi de
temperatura és:
• Com volem calcular la força equivalent al canvi de temperatura, la

deformació ha de ser la mateixa als dos casos, i per tant igualam
les dues deformacions per a obtenir:
• Fent servir E = 2.1·1011 Pa, a = 1.2·10-5 K-1, DT = 50 ºC, obtenim

una tensió de 126 MPa.
L’exemple anterior ens indica que, en aquesta biga, un

canvi de temperatura de 50 ºC produeix una deformació

equivalent a la que faria un esforç normal de 126 MPa.
Per tant, els canvis de temperatura en estructures
isostàtiques poden causar deformacions de la mateixa
magnitud que les càrregues aplicades.
Les deformacions tèrmiques als materials estructurals
són, normalment, reversibles.
Nota: la darrera fórmula de la diapositiva anterior s’ha

deduit per a aquesta situació concreta; NO s’ha de fer
servir en altres configuracions o situacions!
TENSIONS D’ORIGEN TÈRMIC

Com les lligadures eviten la lliure expansió/contracció de

l’estructura poden provocar tensions tèrmiques, encara
2.5.2 – Tensions d’origen tèrmic
que la temperatura sigui homogènia a tota l’estructura.

Les estructures isostàtiques, no generen esforços
tèrmics, mentre que les estructures hiperestàtiques poden
generar-ne esforços tèrmics sota gradients de
temperatura o, inclús, canvis de temperatura homogenis.
Isostàtica Hiperestàtica

EXEMPLE: A continuació imaginem la mateixa biga

d’acer d’abans, sotmesa al mateix augment de
temperatura de 50 ºC. Però ara la biga està biencastada i,

per tant, ja no és isostàtica.

• La dilatació tèrmica de la biga si no estigués biencastada seria
• Si els encastaments són ideals, faran una força tal que no

permetran que la biga es deformi. La contracció provocada es pot
calcular com:
• Si la contracció provocada pels encastaments és la mateixa que la

dilatació tèrmica però canviada de signe, les dues expressions
anteriors es poden igualar i tenim:
• Fent servir E = 2.1·1011 Pa, a = 1.2·10-5 K-1, DT = 50 ºC, obtenim

una tensió de 126 MPa.
El valor numèric coincideix amb el del cas anterior!

Aquest cas pràctic també és un exemple d’aplicació del

principi de superposició. Aquests són els passos seguits:
1. Per una banda es calcula la deformació produïda pel
canvi de temperatura com si no hagués força aplicada.
2. Després es calcula la deformació que es produiria si
només s’apliqués la força del encastaments com si no
hi hagués canvi de temperatura. Aquest valor és,
inicialment, la incògnita que volem conèixer.
3. Finalment, la deformació total de la biga és zero
(encastaments ideals) i igualam les dues expressions
per trobar la força que fan els encastaments.
Una IPN120 està sotmesa a una càrrega de compressió i,

de manera simultània, s’incrementa la temperatura 20 ºC.
▪ Trobar el canvi de longitud final del pilar (menyspreant el

vinclament). Què passa amb la dimensió transversal?

▪ Trobar la força axial si es biencasta la biga i no s’aplica cap força.
.
5t
0.227 mm
3m 3m 3m
Norma Básica de la Edificación EA-95:

Estructuras de acero en edificación.
Ministerio de Fomento. 2002
Una columna de formigó de secció quadrada (costat de

20 cm) i 1.2 m de longitud està reforçada amb 4 rodons
corrugats de 18 mm de diàmetre. Tenint en compte que

els mòduls d'elasticitat del formigó i de l'acer són 25 i 200

GPa, respectivament, i els coeficients de dilatació lineals
són 9,9·10-6 i 11,7·10-6 K-1, respectivament, determinar els
esforços tèrmics que es desenvolupen a l'acer i el formigó
com a conseqüència d'un augment de la temperatura de
27 ºC, tot i assenyalant quins són de tracció i quins són
de compressió.
(examen de problemes, setembre 2012)
2.6
ESTRUCTURES SOTMESES A
TRACCIÓ O COMPRESSIÓ PURA
2.6 - Estructures sotmeses a tracció o compressió pura
La tensió màxima admissible és la tensió màxima a la que

pot arribar una estructura en servei a qualsevol punt i, per
tant, ha d’estar bastant allunyat del límit experimental.
S’agafa com el límit elàstic del materials dividit per un

coeficient de seguretat major que 1:
Això es fa perquè les tensions reals poden ser superiors a

les calculades degut a diverses causes:
• Inhomogeneïtats del material.
• Diferències entre la forma calculada i la real.
• Errors de càlcul deguts a algunes simplificacions.
• Sobrecàrregues imprevistes o de difícil valoració, ...
Altra aproximació al mateix problema és, en comptes de

disminuir la tensió límit del material mitjançant un
coeficient de seguretat és imposar que una construcció
estigui assegurada quan els valors de les forces exteriors

són augmentats, multiplicant-los per un coeficient de
ponderació (g) major que la unitat.
Hi ha una normativa per trobar els valors d’aquests
coeficients de ponderació.
A arquitectura es fan servir tots dos, però en aquesta
assignatura NO els tindrem en compte. Quan parlem de
coeficients de ponderació els considerarem iguals a la
unitat; tampoc considerarem l’origen de les tensions
admissibles. Així doncs, a Estructures I només veurem
quins paràmetres de l’estructura són importants de cara al
dimensionat en diferents modes de deformació.
El dimensionat d’estructures consisteix en la determinació

de les dimensions mínimes que han de tenir però sempre
respectant les mesures de seguretat.
En el cas de bigues rectes, sotmeses únicament a tracció

o compressió pura centrada (resultant aplicada al centre
de masses) i sense vinclament es pot dimensionar amb la
següent expressió:
En aquesta assignatura no aplicarem coeficients de

ponderació i per tant g =1:
Nota: les restriccions imposades pel vinclament són més

fortes que les degudes a la compressió pura. Al tema 7
veurem com dimensionar en cas de tenir vinclament.
Hem de fer servir un perfil metàl·lic que aguanti una

càrrega de 250 t en tracció. Entre els perfils IPN360,

IPE360 i HEA360, quin faríeu servir?
(sadm = 2600 kg/cm2)
250 t 250 t
2.7
CONCLUSIONS
I ANNEXE
✓ Les bigues elàstiques i lineals sotmeses a esforços

purament axials, experimenten deformacions descrites
per una de les següents equacions:
✓ Per resoldre estructures hiperestàtiques necessitam les

2.7 – Conclusions
equacions de l’equilibri, equacions de compatibilitat i

relacions força(temperatura)-desplaçament.
✓ Els canvis de temperatura generen deformacions
tèrmiques i/o tensions tèrmiques:
✓ Les estructures sotmeses a esforç normal pur han de

dimensionar-se per a que compleixin:
TEMA 2 – CÀLCUL D’ESFORÇOS I DEFORMACIONS EN BIGUES 2n curs d’Edificació Departament de Física
BIBLIOGRAFIA DEL TEMA
Bibliografia principal
per a preparar el tema i ampliar coneixements
BIBLIGRAFIA DEL TEMA
▪ Luis Ortiz Berrocal, Resistencia de Materiales (2ª ed.), Mc Graw Hill, Madrid,
2002.
▪ Russel C. Hibbeler, Mecánica de Materiales, (6ª ed.), Pearson Educación,
México, 2006.
▪ James M. Gere, Timoshenko: Resistencia de Materiales, (5ª ed.), Thomson,
Madrid, 2004.
▪ Francesc Navés, Miquel Llorens, Càlcul d’estructures (3ª ed), Edicions UPC,
Barcelona, 2000
▪ Ferdinand P. Beer, E.Russell Johnston, John T. DeWolf, David F. Mazurek,
Mecánica de Materiales (5ª ed), Mc Graw Hill, México, 2010
Bibliografia complementària
▪ Robert L. Mott, Resistencia de Materiales (5ª ed.), Pearson Educación, México,

2009.
▪ Eduardo Martínez de Pisón Ascacíbar, Resistencia de Materiales - nivel básico,
Universidad de La Rioja, Logroño, 1999.
▪ Fernando Rodríguez-Avial Azcunaga, Resistencia de Materiales (4ª ed.),
Libreria Editorial Bellisco, Madrid, 1990.
▪ Andrew Pytel, Ferdinand L. Singer, Resistencia de Materiales (4ª ed.), Oxford
University Press, México, 2001.
Sentit del tema

▪ Aquesta unitat didàctica és de vital importància ja que es veuen per primera
vegada gran part dels mètodes i hipòtesis per al càlcul d’esforços i
deformacions, realització de diagrames d’esforços i deformacions, plantejament
de problemes hiperestàtics o mètodes generals per a tractar problemes de
dimensionat. Aquests punts s’introdueixen per primera vegada en aquest tema

per a l’esforç normal pur, però són molt similars als que es faran servir també al
tema de flexió, el més important de tot el curs.
▪ Com les equacions i els problemes que descriuen l’esforç normal pur són més
senzilles que no pas les de flexió, aquesta unitat didàctica permet que
l’estudiant es concentri més en la mecànica de plantejament i resolució de
càlcul d’estructures simples que en posteriors temes.
Mètode de treball aconsellat

▪ Aquest tema requereix un esforç autònom del alumne molt més intens que el
tema anterior. El mètode òptim per a l’adquisició de les competències adients
passa per una primera aproximació a les nocions introduïdes pel professorat a
les classes teòriques; eventualment, l’alumne podria necessitar consultes
bibliogràfiques per clarificar o aprofundir en alguns dels punts de la unitat
didàctica.
Mètode de treball aconsellat

▪ L’estudiant hauria d’haver arribat a un nivell bàsic de comprensió dels conceptes
bàsics abans de realitzar els dos exercicis de grup que es proposaran a aquest
tema. Aquests exercicis, juntament amb els exemples vistos a teoria, i els que
l’alumne pugui trobar a la bibliografia recomanada, ajudaran a l’aplicació

pràctica dels conceptes introduïts a la unitat didàctica.
▪ Després d’haver completat i corregit els dos exercicis de grup, l’estudiant hauria
d’estar en condicions d’enfrontar-se a gran part dels problemes individuals
plantejats pel professorat. Una vegada vista a classe la resolució de tots els
problemes, és convenient que l’alumne revisi els conceptes teòrics i actualitzi la
seva visió d’aquests en funció del que haurà après durant l’aplicació pràctica
dels problemes.
▪ Si després de tot aquest procés l’estudiant encara té problemes seriosos a
qualque part de la unitat didàctica, és molt aconsellable que demani una tutoria i
que, posteriorment, complementi els exercicis donats pel professorat amb la
resolució de problemes plantejats als llibres recomanats. Aquest mètode de
treball que s’ha detallat aquí servirà per a la majoria d’unitats didàctiques
importants del curs.
Activitats a desenvolupar
▪ El material donat pel professorat a les classes teòriques per al
desenvolupament d’aquest tema és bastant exhaustiu, pel que la recerca
bibliogràfica estarà limitada a punts concrets en els que l’alumne vulgui

aprofundir, aclarir o complementar els conceptes continguts a la unitat didàctica.
▪ Al llarg del tema es faran dos exercicis de grup sobre aquests continguts així
com múltiples problemes individuals diferents per a exercitar el pas de la teoria
introduïda a la unitat didàctica a la pràctica. L’objectiu de fer un llistat bastant
complet de problemes no massa similars és evitar adquirir una mecànica
senzilla (i, per tant, moltes vegades errònia) en la resolució d’exercicis
semblants; es pretén, en canvi, que s’ hagi de pensar en el plantejament de
problemes aparentment distints per afavorir l’adquisició de competències en el
càlcul analític i resolució de problemes. Una vegada més, aquesta filosofia amb
el llistat de problemes individuals serà recurrent per gran part de les unitats
didàctiques del programa d’Estructures I.
Dificultats principals
▪ Poden aparèixer alguns obstacles de caire estrictament matemàtic durant la
resolució d’alguns dels problemes individuals plantejats, com ara el càlcul
d’integrals polinòmiques, resolució de (sistemes) d’equacions o simplement
càlcul matemàtic. Per a resoldre qualsevol problema d’aquest tipus, cal adreçar-
se al material de les assignatures del bloc de Fonaments Científics del primer
curs.
▪ També és probable que es detectin dubtes en l’aplicació del mètode de les
seccions vist en el tema 1, necessari en la resolució de molts de problemes, que
es resolen, una vegada més, repassant aquest tema. Els epígrafs que,
conceptualment, requereixen més esforç per part de l’alumnat són els 2.1.4., 2.3
i 2.4.
▪ Per acabar, l’estudiant sol tenir problemes per visualitzar la relació de l’apartat
2.5 amb la resta del tema, pel que és important que faci problemes d’estructures
hiperestàtiques amb esforços tèrmics per acabar de traçar la interacció entre els
esforços i deformacions deguts a variacions tèrmiques i l’aplicació de forces i
moments externs. Al llistat proporcionat pel professorat es poden trobar
abastament problemes individuals sobre aquest punt i, en cas de no ser
suficients, s’hauria de cercar-ne més a la bibliografia recomanada.

Tema 2 - Esforç Normal Pur

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 - Esforç Normal Pur

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURES I Rubén Santamarta Martínez

2n curs d’Edificació Departament de Física

MECÀNICA DE MATERIALS I ESTRUCTURES

BIGUES PRISMÀTIQUES UNIFORMES

bigues sotmeses només a

▪ Si la càrrega està situada al centroide de la secció

deformació lineal axial són:

▪ Si el material és elàstic lineal i compleix la llei de

▪ El canvi de longitud d’una biga és, normalment, molt

▪ El producte EA es coneix com a rigidesa axial: indica

▪ És l’únic paràmetre important quan estam a la

▪ Permet comparar quina és la millor opció estructural

▪ Conveni de signes per ▪ Conveni de signes per a

Allargament (signe positiu +) Tracció (signe positiu +)

Escurçament (signe negatiu -) Compressió (signe negatiu -)

▪ Aquest conveni és INDEPENDENT del signe de la força

BIGUES FORMADES PER SEGMENTS

▪ Si una biga està formada per segments on N, E i A

longitud total així:

J.M. Gere & S.P. Timoshenko:

2. Identificar els segments de la biga amb N, E i A

J.M. Gere & S.P. Timoshenko:

3. Determinar les forces normals internes dels diferents

NO farem servir el mètode

de les seccions just als

Tall per trobar N1

Tall per trobar N2

J.M. Gere & S.P. Timoshenko:

4. Calcular els canvis de longitud total de cada un dels

5. Sumar tots els canvis de longitud dels segments de la

NOTA: Els di de cada segment

La biga escalonada representada a la figura està

forces indicades a la figura. Coneixent el mòdul

d’elasticitat E del material de la biga, calcular les lleis

Fixar-se en el conveni de signes!

BIGUES AMB VARIACIONS CONTÍNUES

Si la força axial, l’àrea de la secció o el mòdul elàstic

varien de manera continuada al llarg de l’eix longitudinal

de la biga NO podem fer servir les expressions anteriors.

J.M. Gere & S.P. Timoshenko:

• L’allargament d’un element diferencial és el següent:

• I l’allargament de tota la biga es pot expressar com:

L’exemple típic és el pes com a força axial (secció 2.3)

Les expressions anteriors són vàlides només si:

▪ Les forces aplicades no produeixen deformacions elàstiques

A PARTIR DE LES FUNCIONS MATEM.

forces o esforços i els desplaçaments associats a

aquestes forces, és mitjançant els diagrames. Aquests

3. Trobar, mitjançant el mètode de les seccions, les

l’esforç normal i/o del desplaçament a cada una de les

CONVENI DE Força normal Força tallant Moment flector

5. Dibuixar les funcions de la força, l’esforç i

a l’eix longitudinal de l’estructura. Fer servir valors

positius per traccions i negatius per a compressions.

NOTA 1: Cal Incloure els valors més significatius del

NOTA 2: És convenient dibuixar els diagrames sota (o

La biga escalonada representada a la figura està

forces indicades a la figura. Coneixent el mòdul

d’elasticitat E del material de la biga, es demana

Fixar-se en el conveni de signes!

A PARTIR DE LES ACCIONS

los a partir de les càrregues (o al revés, deduir les

càrregues a partir del diagrama).