Endevinaendevinalla

Endevina endevinalla
Encara que no sóc peix, dins de
l’aigua sempre estic,
Taques negres a l’esquena
i vestit color vermell i cantant estic contenta, així que
dues ales juganeres arriba la nit.
per volar com un ocell.
 Endevina endevinalla
Endevina endevinalla

Digues-me, savi d’Atenes,

Navego per l’oceà,
quina és l’ela més gran
com si fos un transatlàntic.
d’entre totes les eles?
Porto al cap un sortidor,
i m’empaiten amb l’arpó.
 Endevina endevinalla
Porto un vel sobre d’un altre, de
Jo, o ell, dit al revés; seda de la més fina;
t’acabo de dir qui és. qui em vol descobrir ho paga,
plorant a llàgrima viva.

Endevina endevinalla
 Endevina endevinalla
Endevina endevinalla
Sembla or, plata no és,
Tinc cor sense tenir fetge,
qui no ho endevinarà, ben ximple
tinc pell però no tinc carn, serà.
de vella tothom m’estima,
de jove no em fan cap cas.
 Endevina endevinalla

N’hi ha de negre,
n’hi ha de blanc,
amb la dolçura el cor s’atura,
i és molt bo, sinó que no dura.
 Endevina
Endevina endevinalla endevinalla

Amb quatre peus,

Una cosa
cul entapissat,
que si cau a terra no es taca,
espera i suporta
i es taca si cau a l’aigua.
tots els convidats.
Endevina endevinalla

Fil massa fosc,

tombant camins,
dormint quan pot,
sempre escrivint.

Endevina endevinalla
 Ara parlen,
sembla sols,
per una eina
amb botons.
Endevina endevinalla Endevina endevinalla

De metall Per la plana,

o de paper, per la vall,
tots en volen sempre corre,
tenir més. mai fa tard.
 Endevina endevinalla Endevina endevinalla

No sóc cargol ni bolet,

Un jardí ple de flors blanques,
i la pluja em fa sortir,
amb un jardiner encarnat,
quan plou tot m’estarrufo,
mai no hi plou i mai no hi neva,
i quan fa sol estic pansit.
però sempre està mullat.
 Endevina endevinalla

Endevina endevinalla
Surt cantant,
fa tururut,
Dues capsetes menudes,
i de tots
que obren i tanquen alhora,
és mal rebut.
i a dins guarden una nina,
que mai no surt a fora.
 Endevina endevinalla

En una cova
plena de dents,
una senyora
mullada es veu.