TEIXIT_CARTILAGINOS_HB1_Güell I_Franqué A_Montero E

TEIXIT CARTILAIGNÓS.
Ivet Güell, Andrea Franqué i Eric Montero

Enllaç:https://www.canva.com/design/DAFxueo-
OPc/Kapr0V5o4EJqiFXLdFC5tQ/edit?utm_content=DAFxueo-
OPc&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Annex
1.INTRODUCCIÓ

Definició i localització:

El teixit cartilaginós, també conegut com a cartílag, és un tipus de teixit connectiu que es troba
a diversos llocs del cos humà com (articulacions, orelles, nas, tràquea, i bronquis, laringe,
costelles, discos invertebrals…) i d'altres vertebrats. El cartílag és un teixit resistent i elàstic que
consta principalment de cèl·lules anomenades condròcits i una matriu extracel·lular composta
principalment de col·lagen i proteoglicans

Funcions:

-Serveix de suport i suport a altres teixits.

-Permet la permanència de la llum (cavitats) d'alguns conductes o òrgans buits (foses nasals,
laringe, tràquea i bronquis).
-Revesteix certes superfícies òssies que es posen en contacte amb altres, com les articulars.
-Constitueix el suport esquelètic a l'embrió i al fetus (en cas del teixit cartilaginós hialí)
-Intervé com a motlle per a què a partir d'ell s'origini teixit ossi.
-És un teixit que, a l'individu adult, té una distribució restringida.
-En certs peixos com els condroitis (peixos cartilaginosos) integra als individus adults, de manera
definitiva, la totalitat de l'esquelet.
-Reducció de fricció
-Amortiment
-Modelatge i creixement esquelètic
-Protecció vies respiratòries
-Producció so
-Flexibilitat i mobilitat

Composició:

Depenent de les característiques de la seva matriu extracel·lular, el cartílag articular es classifica

en 3 tipus:

1. Cartílag elàstic
2. Cartílag hialí
3. Fibrocartílag
Cada tipus té quantitats variables d'elastina i col·lagen. El cartílag articular és específicament el
teixit blanc i llis que cobreix els extrems dels ossos on s'uneixen per formar articulacions. El
cartílag articular sa permet que les articulacions es moguin i llisquin entre si amb molt poca
fricció, però està subjecte a danys i lesions, així com al desgast normal en passar el temps.
La funció del cartílag articular depèn
de la composició molecular de la
matriu extracel·lular (MEC), que
consisteix principalment en
proteoglicans i col·lagen. Com es va
esmentar anteriorment, el principal
proteoglicà al cartílag és l'agregà, que
forma grans agregats amb hialuronat
i està carregat negativament per
retenir aigua al teixit. El col·lagen
(principalment tipus II), actua per
restringir els proteoglicans i ajuda a
sostenir la seva estructura. En
conseqüència, l'ECM funciona per
respondre a les forces de tracció,
cisallament i compressió que
experimenta el cartílag durant els
moviments mecànics, com ara la
marxa normal o els moviments on es
suporti pes.

A més, una glicoproteïna coneguda

com a lubricina que abunda a la capa
superficial del cartílag i el líquid
sinovial, juga un paper important en
la lubricació i la protecció contra el
desgast del cartílag.

Capes:

Les capes del cartílag articular es defineixen per zones. Començant des de l'os subcondral, hi ha
una marca de marea (línia regular, ondulada i calcificada) que és profunda a la capa basal i separa
el veritable cartílag articular del cartílag profund, que és un romanent del cartílag inicial del
creixement longitudinal durant la infància.

La capa basal profunda es troba a continuació, aquesta consisteix en col·lagen tipus II que és
perpendicular a l'articulació i travessa la marca de marea. Aquesta capa basal també conté la
concentració més gran de proteoglicans, i els condròcits rodons d'aquesta capa estan disposats
en columnes.

La zona intermèdia és adjacent a la capa basal, amb una organització obliqua o aleatòria de
col·lagen tipus II. Aquesta zona és la capa més gruixuda de condròcits rodons, amb abundant
contingut de proteoglicans.

Finalment, es troba la capa superficial, també coneguda com a zona tangencial. Aquesta capa té
col·lagen tipus II que està orientat paral·lelament a l’articulació. Aquesta en lloc de condròcits
rodons, conté condròcits plans, a més de fibres de col·lagen condensades i proteoglicans.
Aquesta zona també és l'única zona on s'han identificat les cèl·lules progenitores de cartílags.
Propietats:

El teixit cartilaginós és una part indispensable del cos humà a causa de les seves propietats
importants. Tot i que té similituds amb altres teixits connectius, el cartílag té algunes diferències,
com la manca de vasos sanguinis, ja que la majoria dels altres teixits connectius estan altament
vascularitzats.

Algunes de les propietats més importants del teixit cartilaginós són:

1. Elasticitat: La primera propietat del cartílag és que pot patir una deformació quan se sotmet
a pressió o tensió, i després tornar a la seva forma original quan s'elimina la pressió. Aquest
atribut és possible a causa de la presència de fibres elàstiques que es troben al cartílag elàstic.
Alguns exemples més notables és el cartílag articular. El cartílag articular es troba a les
articulacions, com les dels genolls, malucs, espatlles, entre d'altres.

2. Resistència a la Compressió: El cartílag, especialment el cartílag hialí, és altament resistent a

la compressió. Això vol dir que pot suportar càrregues i pressions sense aixafar-se. Aquesta
propietat és crucial a les articulacions, on el cartílag actua com un coixinet per absorbir l'impacte
i distribuir les forces de manera uniforme. La resistència a la compressió del cartílag hialí a la
tràquea és essencial per mantenir la permeabilitat de les vies respiratòries, permetent que l'aire
flueixi de manera eficient cap ai des dels pulmons. Aquesta propietat del cartílag hialí a la
tràquea garanteix que les vies respiratòries romanguin obertes i funcionals, cosa que és
fonamental per a la respiració i l'oxigenació del cos.

3. Superfície Lliscant: El cartílag articular (cartílag hialí) proporciona una superfície suau i
relliscosa a les articulacions, cosa que facilita el moviment sense fricció excessiva. Això permet
que les articulacions es moguin sense problemes i amb menys desgast. Quan dos ossos es troben
en una articulació, com el genoll, les superfícies d'aquests ossos estan cobertes de cartílag
articular. La resistència al lliscament proporcionada pel cartílag articular a l'articulació del genoll
és essencial per a la funció i la mobilitat de l'articulació. Quan aquest cartílag es fa malbé o
desgasta, pot donar lloc a problemes articulars dolorosos, com l'osteoartritis. Per tant, la
integritat i salut del cartílag articular són crucials per mantenir una funció articular adequada i
prevenir el desgast prematur de l'articulació.

4. Avascularitat: El cartílag no té vasos sanguinis però té nervis. Al seu lloc, obté nutrients que
van lents i oxigen a través de la difusió des dels teixits circumdants.
Això limita la capacitat de regeneració del cartílag i ho fa més delicat a lesions. Aquesta propietat
dʻavascularitat és notable perquè el cartílag auricular no rep un subministrament sanguini
directe. En comptes d'això, obté els nutrients i l'oxigen que necessita per mantenir-se saludable
mitjançant un procés de difusió des dels teixits circumdants. La manca de vasos sanguinis al
cartílag auricular li confereix certes característiques, com la textura suau i la flexibilitat.

A causa de la seva avascularitat, el cartílag auricular pot ser més susceptible a la lenta
cicatrització de ferides i lesions en comparació amb els teixits que tenen un subministrament
sanguini més ric. A més, la manca de vasos sanguinis al cartílag auricular dificulta el lliurament
de medicaments i substàncies terapèutiques a aquesta àrea en cas de lesions o problemes
mèdics.

5. Flexibilitat: El cartílag és flexible i es pot doblegar sense trencar-se. Això és important en

estructures com el cartílag traqueal, que permet que la tràquea es flexioni durant la deglució. La
propietat de flexibilitat del cartílag nasal és fonamental per a la seva funció en la forma i
estructura del nas. Aquesta flexibilitat permet que el nas es doblegui i s'ajusti a diferents
maneres sense trencar-se o lesionar-se fàcilment. Per exemple, quan apliques una pressió
moderada sobre el nas, com quan t'ajustes unes ulleres, el cartílag nasal es flexiona per
acomodar l'ajust, i després torna a la forma original una vegada que es retira la pressió.

6. Suport estructural: En alguns llocs, com els discs intervertebrals de la columna vertebral i les
insercions de certs tendons, el cartílag fibrós proporciona suport estructural i ajuda a mantenir
l'estabilitat. Una altra part del cos on el teixit cartilaginós proporciona suport estructural és a les
costelles, específicament a la unió de les costelles veritables amb l'estèrnum. En aquestes àrees,
els extrems de les costelles es connecten a l'estern mitjançant cartílags costals o cartílags costals
veritables.

7. Protecció: El cartílag també pot actuar com una capa de protecció en àrees on cal amortiment
i absorció d'impactes, com els meniscs de les articulacions del genoll. La funció principal del
cartílag septal a l'envà nasal és proporcionar suport i protecció. Protegeix les vies respiratòries
nasals i, en certa mesura, el sistema respiratori en conjunt. A més, el cartílag nasal contribueix a
donar forma i rigidesa al nas.

Totes aquestes propietats fan que el teixit cartilaginós sigui essencial per a la funció i la integritat
del sistema musculoesquelètic i altres sistemes del cos humà.

Bibliografia:

Introducció: Wikipedia.“Tejido Cartilaginoso.” Wikipedia, 5 Nov. 2021,

https://es.wikipedia.org/wiki/Tejido_cartilaginoso Composició: De Medicina, F., Cel.lular, B., &

Histoliogía, E. (n.d.). Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. https://bct.facmed.unam.mx/wp

content/uploads/2018/08/2010TEJIDO_CARTILAGINOSO.pdf

Tipus de teixit: Elsevier. ““Tipos de cartílag: Característiques, Localización Y Pericondrio. .

“ElsevierConnect www.elsevier.com/es-es/connect/medicina/edu-histologia-tipos-de-
cartilago-caracteristicas-localizacion