Capítol XI, XII, XIII i Epíleg

En Suliman nomé va estar dos dies al llit de l’Hug. El dissabte feia molt bon dia i
l’esclau en veure que en Dalmau, el que portava la botiga del Serrat no havia
arribat. Quan es va despertar, l’ Hug, li va preguntar a en Suliman i ja es trobava
bé per estar treballant. En Suliman va respondre que si, i li va demanar a l’ Hug
si el podría acompanyar a veure en Jucef. L’ Hug li va respondre que si, que més
tard hi aniríen. LLavors va arribar en Dalmau amb la seva dona i es van posar a
treballar. L’Hug va haver d’anar amb el seu pare a visitar una casa a la cual la
seva mare volia comprar i quan va arribar va demanar al seu pare si podia anar
al mercat a mirar polls i si en Suliman el podía acompanyar.El seu pare va dir
que si, però en veritat anar al mercat era una excusa per anar a veure en Jucef.
En arribar a casa d’en Jucef i entrar tota la família d’en Jucef va donar les
gràcies a en Suliman per protegir en Jucef d’en Bernat. Deprès de parlar, els
dos nois van entrar a la cambra d’en Jucef i ell en veure'ls, casi fa un bot del llit.
Els tres nois van estar parlant de la llibertat d’en Suliman, de la recuperació d’
en Jucef i del seu casament… Llavors va arribar l’ hora de marxar i en Jucef el
va preguntar si a la tarda tornarien, els dos nois li van repondre que s‘
inventarien qualsevol excusa per poder-hi anar. En Sortir de casa en Jucef, l’Hug
es va adonar que el sol ja havia passat del punt mig i que ja havia passat l’ hora
de dinar. Van arrencar a corre perquè ja s’imaginaven com els renyarien a tots
dos. Però abans d'arribar a casa es van trobar l’Alamanda plorant per les
bufetades que li havia donat el seu pare. I ella el va explicar que el pare de
l’Hug s‘havia adonat que li havien robat tots els seus diners i de seguida va anar
a casa d'en Dalmau i va preguntar que s’havia quedat sol al primer pis de casa
seva. De seguida en Dalmau va dir que havia sigut en Suliman i en Joan Serrat
molt enfadat va cridar als guàrdies. L’Hug en saber tot el que havia passat va
buscar la manera en que en Suliman pogues fugir de Girona. De seguida se li va
acudir que el cosí del pare d’en Jucef havia de tornar a Perpinyà i van anar a
casa en Jucef on allà van manar la pressa al familiar d’en Jucef perque marxi el
més aviat possible. Com que la família d’en Jucef estava molt agraïda amb el
que havia fet en Suliman per en Jucef van portar en Suliman a Perpinyà on allà
va poder realitzar el seu somni, el somni de ser LLIURE.