FREGAMENT

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica.

El dia de la pràctica, completeu les caselles blaves (mesures) i les violetes
(càlculs teòrics) del full de Dades i pugeu-lo a ATENEA (Lliurament de
Dades).
Després de la pràctica, completeu l’informe (només les pàgines 9-11) i
les caselles grogues, corresponents als vostres càlculs, i les de color
taronja (arrodoniments) que pujareu també a ATENEA (a Lliurament
de l’Informe) en el termini màxim d’una setmana.

Objectius
* Estudiar el fregament estàtic i dinàmic
* Estudiar les condicions de bolcada i lliscament imminent

Introducció
En desplaçar un objecte que descansa sobre una superfície apareix una força que impedeix
el seu moviment: la força de fregament. Això succeeix tant quan l’intentem començar a
moure com quan ja s’està movent. Experimentalment, però, es veu que “costa més”
començar a moure un objecte, que mantenir-lo en moviment. Dit d’una altra forma, la
força de fregament quan un objecte està en repòs (anomenada estàtica) és més gran que
la que actua quan es mou la força de fregament dinàmica. El primer objectiu de la pràctica
es estudiar aquestes dues forces.

D’altra banda, també pot passar que l’objecte bolqui abans de començar a desplaçar-se.
En aquest cas no només cal tenir en compte la magnitud de les forces aplicades sobre
l’objecte, també cal tenir en compte el seu punt d’aplicació. Això ho estudiarem en la
segona part de la pràctica.

Fregament
El fregament és conseqüència de la rugositat de les superfícies. A nivell microscòpic
aquesta rugositat es tradueix en forces tangents de contacte entre les superfícies que
dificulten el desplaçament del cos. Cal diferenciar, com hem vist, dos règims:

Lab FFI Fregament

1
 • Règim estàtic. el cos està en repòs. En aquest cas les dues superfícies estan
“encaixades” l’una en l’altra
• Règim dinàmic. el cos està en moviment i va fent petits salts sense encaixar-se del
tot en la superfície.

Figura 1: Règim estàtic i dinàmic

Experimentalment s’arriba a la conclusió que una bona forma de quantificar la força de

fregament és assignar-li un valor proporcional al pes. A la constant de proporcionalitat se
l’anomena coeficient de fricció i varia segon si el règim és estàtic o dinàmic.

Règim estàtic:

El cos no es mou en aplicar una força fins que arribem a un cert llindar. La força
mínima que hem de fer per moure l’objecte és:

𝐹𝑓,𝑒 = 𝜇𝑒 𝑁 = 𝜇𝑒 𝑚𝑔 (1)

Règim dinàmic:

El cos ja està en moviment i la força de contacte entre les dues superfícies és

constant i igual a:
𝐹𝑓,𝑑 = 𝜇𝑑 𝑁 = 𝜇𝑑 𝑚𝑔 (2)

És molt important que us fixeu en que el punt d’aplicació de les forces és irrellevant
pel que fa a la condició de desplaçament imminent, i en el càlcul de la força de fregament
dinàmic (veure diagrama del sòlid lliure al final de la pràctica).

S’observa experimentalment que el coeficient de fregament estàtic sempre és més gran

que el dinàmic 𝝁𝒆 > 𝝁𝒅 . Això està d’acord amb la descripció microscòpica doncs el cos
està més “encaixat” en la superfície quan està quiet.

Lab FFI Fregament

2
Bolcada
Imaginem per un moment que fem el càlcul de moments amb les forces tal i com estan
dibuixades en la figura 2, és a dir, en la condició de desplaçament imminent. Si calculem
els moments respecte del punt O (alineat amb pes i normal), l’única força que faria
moment seria la força aplicada 𝐹⃗ . Dit d’una altra forma, no hi hauria cap força per
contrarestar el moment que fa aquesta! Això implicaria que el cos sempre bolca: i això
és, evidentment, fals.

El que passa és que el punt d’aplicació de la força normal s’ha desplaçat cap a la dreta
(segons tenim les forces dibuixades a la figura 2). Si la força es prou intensa o l’alçada h
prou gran arribarà un moment en que la normal estarà aplicada just a l’extrem dret del
cos. Augmentar més la força o l’alçada implicaria que la normal sortiria fora del cos, i
per tant el cos bolcaria: el moment de la normal ja no podria contrarestar el moment de la
força 𝐹⃗ .

La condició de bolcada imminent es calcula, per tant, tenint en compte que la normal està
just en un extrem del cos. Si calculem moments respecte del punt O de la Figura 2
obtenim:

−𝐹ℎ + 𝑑𝑚𝑔 = 0 (3)

Si ara aïllem la força obtenim
ℎ
𝐹 = 𝑑 𝑚𝑔 (4)

En la següent figura tenim resumits els dos resultats:

Lab FFI Fregament

3
 Figura 2: resum de les condicions de bolcada i lliscament imminent

Lab FFI Fregament

4
Mètode experimental
Material

• Bloc amb alçada d’aplicació de la força i massa variable

• Portapeces i masses
• Porta fotoelèctrica
• Balança
• Nivell

En primer lloc comprovarem que el pes mòbil del bloc sigui

de 200 g (quatre peces de 50g) i que estigui col·locat a 65
mm de l’extrem dret del bloc tal i com es mostra a la figura.
Mesurarem ara la massa total del bloc Mb (incloent-hi el pes
mòbil i la superfície de la part inferior). Per fer això no cal
deslligar la corda, és suficientment llarga i podeu traslladar
el bloc fins a la balança. Recordeu determinar també el
corresponent error. En aquest cas serà l’error sistemàtic
𝑠
de la balança, 𝜀𝑀 = 𝜀𝑀 .

Col·locarem el bloc just al principi de la primera porta

fotoelèctrica per tenir el muntatge preparat per a la segona
part de la pràctica. Per fer això vigilarem que l’inici de la
peça horitzontal del bloc estigui enrasada amb la porta
fotoelèctrica (veieu la figura).
Comprovarem també que la peça de plàstic groc passi per
la porta fotoelèctrica en avançar el bloc.
Per últim, comprovarem que la guia estigui paral·lela a la
corda per tal que no xoqui amb el bloc quan es comenci a
moure en la segona part.

Comprovem que la porta fotoelèctrica està configurada

correctament. Si no ho està, pitgeu el botó de selecció fins
que aparegui il·luminat amb un led la opció de la figura.
Comproveu també que la distància entre les portes
fotoelèctriques és de 50 cm.
No oblideu prémer el botó de reset abans de cada mesura.

Lab FFI Fregament

5
Part 1. Determinació del coeficient de fregament estàtic
Abans de res col·locarem l’anella que va unida a la corda en posició més baixa.
Comprovarem també que la corda està horitzontal.

El coeficient de fregament estàtic és només lleugerament més gran que el dinàmic. Això
vol dir que per determinar-lo treballareu en un règim en el qual qualsevol moviment o
petit cop pot fer que el cos (en repòs degut al fregament estàtic) passi a règim dinàmic i
es comenci a moure. Seguiu curosament les instruccions per tal de poder realitzar la
pràctica.
1. Afegiu al suport que penja de l’extrem de la corda masses cada cop més grans.
Per fer això aneu afegint discs (primer de 50g i posteriorment de 10 g) fins que el
bloc es mogui.
2. ATENCIÓ: Durant el procés d’afegir-los cal aguantar el bloc fins que aquests
deixin d’oscil·lar. Un cop tot està quiet cal deixar anar el bloc lentament!
3. Si donem un cop sense voler i es comença a moure el bloc, cal fer el següent:
o Torneu a col·locar el bloc a la posició original sense que hi hagi tensió a
la corda.
o Un cop a la posició original cal deixar anar el pes de l’extrem lentament
tot aguantant el bloc. El deixarem anar a poc a poc quan tot estigui en
equilibri.
4. Quan tenim la seguretat de que hem arribat a la càrrega màxima, traiem el
portapeces amb les peces i mesurem la seva massa 𝑚𝑠 . Anoteu la mesura a la
Taula 1.
En cas que, amb el nombre màxim de peces del suport, el bloc no es mogui, afegiu un
altre portapeces a la peça triangular que trobareu penjant de l’extrem del fil.
Atenció, ara enllaçarem amb la Part 2: no toqueu res del vostre sistema en equilibri
(inestable).

Part 2. Determinació del coeficient de fregament dinàmic

Per tal de mesurar el coeficient de fregament dinàmic mesurarem l’acceleració que pateix
el bloc a partir del temps que triga en avançar una certa distància 𝐷. Per fer això
col·loquem el bloc en la posició que s’ha explicat a l’apartat anterior (davant de la primera
Lab FFI Fregament

6
porta fotoelèctrica) i el deixem anar. Un cop està quiet i en equilibri donem un petit cop
a la taula de forma que es comenci a moure.
Determineu el temps que triga el bloc en recórrer els 50 cm entre les dues portes
fotoelèctriques. Anoteu la mesura i l’error a la Taula 2.
Torneu a repetir les parts 1 i 2 amb totes les superfícies enganxant-les a la part de sota
del bloc:
• Fusta
• Plàstic
• Suro. Atenció: per a la superfície de suro elimineu les peces de 200g del bloc!

Part 3. Determinació de la condició de bolcada imminent

Ara investigarem en quin cas es produeix la condició de bolcada imminent i la

compararem amb la condició de desplaçament imminent. Per fer això ens fixarem en els
resultats de l’experiència anterior i posarem pesos fins que el bloc es mogui.
Per tal de fer l’experiment més senzill, però, traurem pesos del suport fins que el bloc no
es mogui encara que li donem una petita empenta. Estarem doncs en un règim estable en
el qual la força de fregament es igual o menor que la determinada a partit del coeficient
dinàmic.
Per altra banda estarem aplicant la força màxima sobre el bloc sense que es mogui
(aproximadament, doncs tal i com us proposem, treballarem en règim estàtic utilitzant la
condició de règim dinàmic). Per determinar si es compleix la condició de bolcada
imminent en algun cas seguirem els següent passos:

Pujarem lentament mitjançant la rodeta (veure figura) l’alçada

ℎ des de la qual lliguem el fil. Ho farem sense canviar els pesos del
suport.

Recordeu que en pujar la rodeta haurem de pujar també el suport

de la politja fins que la corda estigui totalment horitzontal.

Aguantarem en tot moment el bloc i a cada alçada el deixarem anar

per tal de comprovar si bolca.

Un cop trobem el punt de bolcada, tornarem a col·locar el bloc

recte i baixarem el regla fins que toqui el terra, de forma que
estarem mesurant la distància des del terra (veure figura)

Per mesurar l’alçada cal que ens fixem en l’indicador (veieu figura adjunta): aquesta ve
determinada pel marcador acabat en fletxa 

Lab FFI Fregament

7
Torneu a repetir tot el procediment amb totes les superfícies enganxant-les a la
superfície inferior del bloc:
• Fusta
• Plàstic
• Suro. Atenció: per a la superfície de suro elimineu la pesa de 200g del bloc!

Bibliografia
TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física per a la Ciència i la Tecnologia. Ed. Reverté. 6ª ed.
2010

Lab FFI Fregament

8
 Pràctica 2: Fregament

Grup: Lloc de treball: Data:

Professor/a de Laboratori:

Nom i cognoms:
NOTA
Nom i cognoms:

Part 1. Determinació del coeficient de fregament estàtic

Determineu el coeficient de fregament estàtic (valor i error) per a cada superfície a partir dels pesos que hi pengeu
(Taula 1).

Equació per trobar el coeficient de fregament estàtic:

Coeficient de fregament estàtic:

Plàstic: 𝜇𝑒,𝑝𝑙 = ±

Fusta: 𝜇𝑒,𝑓 = ±

Suro: 𝜇𝑒,𝑠 = ±

Part 2. Determinació del coeficient de fregament dinàmic

Determineu el coeficient de fregament (valor i error) a partir de l’acceleració (en m/s) del bloc:

Equació per tal de trobar 𝜇𝑑 , en funció del temps mesurat t, les masses de bloc i peces (𝑀 i 𝑚𝑠 ) i longitud
recorreguda (L):

Plàstic: 𝑎𝑝𝑙 = ± per tant: 𝜇𝑑,𝑝𝑙 = ±

Fusta: 𝑎𝑓 = ± per tant: 𝜇𝑑,𝑓 = ±

Suro: 𝑎𝑠 = ± per tant: 𝜇𝑑,𝑠 = ±

Lab FFI Fregament 9

Compareu el coeficients de fregament estàtic i dinàmics (tenint en compte els seus errors).

Tenint en compte les expressions teòriques dels coeficients de fregament estàtic i dinàmic obtingudes als apartats
anteriors, justifiqueu quin ha de ser major.

Tenint en compte els resultats experimentals dels coeficients de fregament estàtic i dinàmic obtinguts als apartats
anteriors, justifiqueu s podem afirmar si un ha de ser més gran que l’altre (tingueu en compte el seu error!):

Plàstic:

Fusta:

Suro:

Part 3. Determinació de la condició de bolcada imminent

Determina i justifica, de forma teòrica, si es pot donar la condició de bolcada, de desplaçament imminent, o
ambdues depenent de l’alçada a la qual es lliga la corda amb cadascuna de les tres superfícies. Feu això tenint en
compte els coeficients de fregament que heu obtingut i la massa i les dimensions del bloc. Suposeu que el bloc
és homogeni i que els coeficients de fregament estàtic i dinàmic son iguals.

Atenció: la predicció s’ha de fer a partir dels vostres càlculs teòrics, i s’ha de justificar a partir d’aquests, no a
partir del resultat de l’experiment. La resposta es considera incorrecta en cas que no estigui ben justificada!

Predicció teòrica (justifica la resposta per a cada material):

Plàstic:

Fusta:

Suro:

Lab FFI Fregament 10

Compareu la vostra predicció amb el que heu observat a l’experiment. En cas que la predicció no es compleixi
cal justificar quina pot ser la raó.

Plàstic:

Fusta:

Suro:

En el cas de la superfície de fusta calculeu l’alçada teòrica a la que cal lligar la corda per tal que es produeixi la
condició de bolcada imminent en penjar la massa que heu utilitzat a l’apartat tres . Suposeu que el bloc és
homogeni.
El càlcul ha de ser clar i entenedor!!!!

Càlcul teòric de l’alçada h

Aquesta alçada pot no coincidir amb l’alçada experimental. Això pot ser degut a que la suposició que el bloc és
homogeni és falsa. Quina és la posició real del centre de masses? (compteu que l’agafem des del punt de bolcada
imminent). Feu el càlcul a partir dels vostres resultats experimentals.

Càlcul de la posició del CM 𝑋𝐶𝑀

Lab FFI Fregament 11