Pràctica 2.

Preparació de l’acetat d’isoamil

21428-Laboratori de Química Avançada

Curs 2023-2024

Grau de Química

Maria Magdalena Pericàs Serra

INTRODUCCIÓ

L'esterificació és una reacció química que passa entre un àcid i un alcohol per formar un
èster i aigua. En termes més específics, és una reacció entre un àcid carboxílic (que té el
grup funcional -COOH) i un alcohol (que conté el grup funcional -OH) que dona com a
resultat la formació d'un èster i aigua. En aquesta pràctica, la reacció serà exactament
entre l’alcohol isoamílic i l’àcid acètic:

Il·lustració 1. Reactius de la pràctica

Els èsters són compostos relativament estables, amb punts d'ebullició més alts que els
alcans de mida similar a causa de les forces d'atracció intermoleculars. També poden
experimentar hidròlisi, on es descomponen en presència d'aigua, tornant-ne els
components originals, l'àcid i l'alcohol.

Els esters tenen diferents aplicacions i propietats:

- Aromes i fragàncies: son responsables de molts de aromes i fragàncies

agradables en fruites, flors i altres productes naturals. En aquesta pràctica s’obté
l’acetat de isoamil que es conegut com a l’oli del plàtan, ja que el seu olor recorda
a l’olor del plàtan. Un altre exemple seria l’acetat d’octil, que proporciona
l’aroma característic de les taronges.
- Dissolvents: alguns ésters son bons dissolvents per certs composts orgànics.
- Industria cosmètica: se utilitzen a la fabricació de productes cosmètics com
cremes, perfums...
- Indústria química: els esters tenen aplicacions en la producció de plàstics,
polímers i resines.
- Medicina: s’utilitzen com antisèptics. Cal destacar l’àcid acetilsalicílic,
comunament coneguda com l’aspirina que s’utilitza per disminuir el dolor.

L'aparell de Dean-Stark és un dispositiu utilitzat en química per separar i recol·lectar de

manera eficient els líquids immiscibles, com ara aigua i un compost orgànic, que es
generen en una reacció química. El seu disseny es basa en el principi de la destil·lació,
però amb una variació que permet la separació i la recol·lecció contínua d'una fase
líquida mentre es duu a terme una reacció. Aquest dispositiu es fa servir comunament
en reaccions on es forma un producte orgànic i aigua o un altre líquid immiscible. La
configuració típica de l'aparell de Dean-Stark inclou un matràs, un refrigerant, un tub de
degoteig i un recipient col·lector.
L’aparell de Dean-Stark consisteix en un cilindre de vidre de forma vertical, que sol tenir
marques de mesura al llarg de la seva extensió. La part superior del cilindre es connecta
l'extrem inferior del condensador de reflux (refrigerant). Des del lateral superior del
cilindre, surt un braç que és corb i acaba en una posició vertical per encaixar al matràs
de reacció.

Durant la reacció, els vapors generats pel dissolvent emprat en la reacció i pels
components a eliminar ascendeixen des del matràs de reacció cap al refrigerant, es
condensen i degoten cap al col·lector Dean-Stark. Dins aquest col·lector, els líquids
immiscibles se separen en dues capes o fases. Quan la fase superior (menys densa)
arriba al nivell del braç lateral, flueix de tornada al matràs de reacció, mentre que la fase
inferior queda atrapada. S’assoleix la capacitat màxima quan la fase inferior arriba al
nivell del braç lateral, ja partir d'aquest punt, aquesta fase també començaria a fluir de
tornada cap al matràs de reacció.

Per tant, resulta crucial eliminar part d'aquesta capa inferior del dispositiu Dean-Stark,
tantes vegades com calgui per mantenir el procés de separació de fases i recol·lecció del
líquid desitjat.

El disseny de l'aparell de Dean-Stark permet que, durant la reacció, la fase més densa
(com l'aigua) se separi i es recol·lecti contínuament al recipient col·lector a través del
tub de degoteig. Mentrestant, la fase orgànica més lleugera torna al matràs de reacció,
cosa que permet que la reacció continuï.

Aquest mètode és especialment útil en la síntesi d'èsters, per exemple, mitjançant

l'esterificació, ja que l'eliminació contínua d'aigua (producte de la reacció) evita la
reversió de la reacció cap als reactius inicials, millorant així el rendiment de la síntesi del
èster.
MECANISME DE LA REACCIÓ

Il·lustració 2. Mecanisme de la reacció duita a terme.

OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA

L’objectiu de la pràctica es entendre que és una reacció d’esterificació i com es el seu

mecanisme. A més a més, s’aprendrà a fer el muntatge de Dean-Stark i s’entendrà
perquè serveix aquest. Aquest tipus de muntatge no s’havia fet a cap pràctica
anteriorment. També, es faran els espectres H-RMN per així poder analitzar-los i
comprovar que coincideixen amb els reactius i producte obtinguts.

MATERIAL

- Tub refrigerant
- Gomes
- Manta calefactora
- Matràs de destil·lació de 250 mL
- Separador Dean-Stark
- Embut de decantació
- Tub RMN
- Vial de vidre
REACTIUS
- Alcohol isoamílic - Frases H:
CAS: 123-51-3 H226 – H315 – H318 –
Pes molecular: 88 g/mol H332 – H335
- Frases P
P210 – P233 – P260 –
P305+P351+P338 –
P310
- Àcid sulfúric - Frases H:
CAS: 7664-93-9 H290 – H314
Pes molecular: 98,07 - Frases P:
g/mol P280 –
P301+P330+P331 –
P303+P361+P353 –
P305+P351+P338 –
P308+P311
- Ácido acético - Frases H:
glacial H226 – H314
CAS: 64-19-7 - Frases P:
Pes molecular: 60,05 P210 – P280 –
g/mol P301+P330+P331 –
P303+P361+P353 –
P305+P351+P338 - P310
- Cloroform - Frases H:
deuterat H302 – H315 – H319 –
CAS: 865-49-6 H331 – H351 – H361d –
Pes molecular: 120,38 H372
g/mol - Frases P:
P202 – P260 –
P302+P352 –
P304+P340 –
P305+P351+P338 –
P308+P313
- Toluè - Frases H:
CAS: 108-88-3 H225 – H304 – H315 –
Pes molecular: 92,14 H336 – H361d – H373 –
g/mol H412
- Frases P:
P210 – P280 –
P302+P352 –
P308+P313 – P331
Taula 1. Reactius, pictogrames i frases H i P
PROCEDIMENT

1. Síntesis amb ús d’un aparell de Dean-Stark.

Dins un matràs de destil·lació de 250 mL s’han d’afegir 16,3 mL d’alcohol iso-amílic, 30

mL de toluè, 12 mL d’àcid acètic i 10-12 gotes d’àcid sulfúric. Aquest procediment, s’ha
de realitzar a la campana de gasos. També s’ha d’afegir una pedra porosa.

A continuació, s’ha de fer el muntatge de Dean-Stark:

Il·lustració 3. Muntatge de Dean-Stark

El separador de Dean-Stark s’ha d’omplir de toluè fins que caigui una gota dins el matràs
de destil·lació. A continuació, es connecta la manta calefactora i el refrigerant. Cal
destacar que hem d’utilitzar pinces per subjectar el refrigerant, el matràs de destil·lació
i el separador de Dean-Stark juntament amb la vaselina. Un cop la fase aquosa ja no
augmenti de volum (aproximadament tarda 1h) hem de deixar refredar el matràs amb
temperatura ambient i després en un bany de gel.

2. Purificació de l’acetat d’isoamil.

A continuació, hem d’afegir el toluè del separador de Dean-Stark i el contingut del

matràs de destil·lació dins un embut de decantació. Després anem a la campana de
gasos i afegir 1/3 del contingut d’aigua per així rentar. Aquest procediment es fa dos
cops. Es decanta cada vegada la fase aquosa i així ens quedam amb l’orgànica. Cal
recordar que hem d’obrir la clau per així evitar sobrepressions. Després, per eixugar
s’introdueix una espatulada de 𝑁𝑎2 𝑆𝑂4 anhidre a l’Erlenmeyer on hem introduït la fase
orgànica. A continuació, es filtra per gravetat, es deixa refredar el producte i s’introdueix
a la gelera.

Després es munta l’aparell de destil·lació fraccionada, s’adjuntarà una representació

gràfica de com ha de ser:
 Il·lustració 4. Muntatge de la destil·lació

3. Caracterització de l’acetat d’isoamil.

Es farà mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear de protó.

CÀLCULS

- Càlcul de l’aigua teòrica formada.

99 𝑔 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐
13,20 𝑔 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 ·
100 𝑔 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 𝑐𝑜𝑚𝑒𝑟𝑐𝑖𝑎𝑙
1 𝑚𝑜𝑙 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 𝑂 18 𝑔 𝐻2 𝑂
· · ·
88,148 𝑔 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 à𝑐𝑖𝑑 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 𝑂
= 2,67 𝑔 𝐻2 𝑂

1,05 𝑔 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 𝑂 18 𝑔 𝐻2 𝑂

12 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 · · · · = 3,78 𝑔 𝐻2 𝑂
1 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 60,052 𝑔 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻2 𝑂

RESULTATS I DISCUSSIÓ

- Rendiment

A continuació es calcularà el rendiment però primer s’ha de calcular quin es el reactiu

limitant de la reacció per així saber el grams teòrics que s’haurien d’obtenir de acetat
d’isoamil:

0,81 𝑔 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐

16,3 𝑚𝐿 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 · ·
1 𝑚𝐿 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 88,148 𝐻𝐴𝑐
1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙 130,19 𝑔 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
· ·
1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙 𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚í𝑙𝑖𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
= 19,49 𝑔 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
 1,05 𝑔 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
12 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 · · ·
1 𝑚𝐿 𝐻𝐴𝑐 60,052 𝑔 𝐻𝐴𝑐 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐴𝑐
130,19 𝑔 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
· = 27,31 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
1 𝑚𝑜𝑙 𝑎𝑐𝑒𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑠𝑜𝑎𝑚𝑖𝑙
Per tant, podem veure que el reactiu limitant de la reacció és l’alcohol isoamílic. A
continuació es calcula el rendiment mitjançant el càlcul anterior i els grams reals
obtinguts:

𝑔 𝑟𝑒𝑎𝑙𝑠 3,26
𝑟𝑒𝑛𝑑𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡 = · 100 = · 100 = 16,7 %
𝑔 𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐 19,49

El rendiment del producte obtingut no és molt elevat. Això es degut a que quan es va
realitzar la destil·lació el termòmetre no es mantenia molt estable, ja que la manta
calefactora no donava la suficient temperatura. Hauria d’haver arribat fins a 136ºC
segons el guió però no assolia la temperatura. Per tant, segurament a l’hora de de
destil·lar vàrem mesclar producte amb els residus i com que els primers frasc clic es
varen rebutjar es va perdre part de l’acetat d’isoamil.

- Espectres RMN-H.

A partir dels espectres de ressonància magnètica de protó s’estudiarà l’estructura de

l’alcohol isoamílic, l’acetat d’isoamil, l’àcid acètic i el toluè. Amb els espectres podrem
saber si la reacció s’ha produït bé ja que se podran identificar cada un dels composts.
Cal destacar que el dissolvent utilitzat es el cloroform. A continuació es llegiran els
espectres.
Acetat d’isoamil.

Il·lustració 5. Acetat d'isoamil

Il·lustració 6. H-RMN de l'acetat d'isoamil

- La senyal sobre els 7,25 ppm correspon al dissolvent que es el cloroform.

- El carboni 2 té tres hidrògens veïns que estan sobre el carboni 3 i per tant el que
tindrem es un quadruplet. Aquest és el que esta en els 4 ppm.
- El carboni 3 també serà un quadruplet ja que veu a 3 hidrògens veïns, un es del
carboni 4 i els altres dos estan sobre el carboni 2. Per tant, es la senyal que està
sobre 1,50 ppm.
- El carboni 4 tindrà 8 hidrògens veïns que corresponen 6 als hidrògens del carboni
5 i 2 al del carboni 3. Per tant, el que veurem serà un multiplet que correspon a
la senyal que està sobre els 1,64 ppm.
- El carboni 5 només veu a un hidrogen veí que es el que té el carboni 4. Per tant,
el que hem de tenir es un doblet que correspon al darrer pic que està sobre 0,92
i 0,90 ppm.
Alcohol isoamílic.

Il·lustració 7. Alcohol isoamílic

Il·lustració 8. H-RMN de l'alcohol isoamílic

- La senyal que està sobre els 4 ppm correspon al carboni 1 marcat a la figura
anterior ja que aquest veu a dos hidrògens que estan sobre el carboni 2.
L’hidrogen enllaçat a l’oxigen no es té en compte ja que es fàcilment
intercanviable amb el dissolvent i per tant no es veu la seva senyal. Per tant, el
que veurem serà un triplet.
- La senyal que està entre 1,40 ppm i 1,60 ppm es tracta de un quatriplet. Aquest
correspon al carboni 2 ja que aquest veu a 3 hidrògens.
- La senyal que està entre 1,60 i 1,80 ppm es un multiplet. Aquest correspon a al
carboni 3, ja que veu 8 hidrògens.
- Finalment, la darrera senyal, que està sobre 1 ppm es tracta d’un doblet. Aquest
correspon al carboni 4, ja que nomes veuen un hidrogen que està sobre el
carboni 3.
Àcid acètic.

Il·lustració 9. Àcid acètic

Il·lustració 10. H-RMN de l'àcid acètic

• A 7,25 ppm hi ha la senyal del cloroform.

• La senyal a 2,1 ppm correspon als tres hidrògens que estan sobre el carboni 2 i
com que aquests no veuen a cap altre hidrogen el que s’observa es un singlet.

CONCLUSIÓ

En conclusió, s’ha realitzat la pràctica i s’han assolit els coneixements teòrics i pràctics
com és la utilització de l’aparell de Dean-Stark. Així i tot, el rendiment no ha estat molt
elevat, ja que la manta calefactora no donava el suficient calor i per tant la temperatura
no arribava als 136ºC. També cal destacar que el material utilitzat a la pràctica era per
volums majors, així i tot, es va rectificar temps després.

Així i tot, s’ha realitzat l’estudi dels H-RMN i tot i haver qualque impuresa ens ha quadrat
el resultat amb el que s’espera.
BIBLIOGRAFÍA

Aparato Dean-Stark | Técnicas y operaciones avanzadas en el laboratorio químico (TALQ) (ub.edu)

Esterificación - Wikipedia, la enciclopedia libre

Principales aplicaciones de los Ésteres (uaeh.edu.mx)

Ésteres de ácidos grasos, y sus aplicaciones en cosmética (pochteca.net)

Ficha de Datos de Seguridad: Alcohol isoamílico (carlroth.com)

Ficha de Datos de Seguridad: Ácido sulfúrico (carlroth.com)

Ficha de Datos de Seguridad: Ácido acético (carlroth.com)

Ficha de Datos de Seguridad: Triclorometano / Cloroformo D1 (carlroth.com)

Ficha de Datos de Seguridad: Tolueno (carlroth.com)