2022

PRÀCTICA 2.
TRIESTERIFICACIÓ DE GAL·LAT DE METIL MITJANÇANT LA
REACCIÓ DE WILLIAMSON
ANDRÉS SERVERA ROIG
Contenido
INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................2
OBJECTIUS....................................................................................................................................2
REACCIÓ I MECANISME................................................................................................................2
REACTIUS I SEGURETAT................................................................................................................2
MATERIALS...................................................................................................................................4
INSTRUMENTS..............................................................................................................................4
PROCEDIMENT.............................................................................................................................4
ANÀLISI DE RESULTATS.................................................................................................................6
RENDIMENT (%).......................................................................................................................6
QÜESTIONS..................................................................................................................................8
BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................................10

1
INTRODUCCIÓ
La síntesis de Williamson o la síntesis de èters de Williamson, és una reacció
d’acoplament desenvolupada per el químic anglès Aexander Williamson en 1850. La
seva importància es troba en la senzillesa i és àmpliament utilitzada en industria i
laboratori per a la obtenció d’èters simètric i antisimètrics.
La síntesis de Williamson és una reacció orgànica basada en el mecanisme de reacció
SN2 partint de un haloalcà primari i un alcòxid.
L’alcòxid pot ser primari, secundari o terciari, però es prefereix que l’haloalcà sigui
primari, ja que un haloalcà secundari o terciari són propensos a provocar reaccions no
desitjades.
Degut a la alta reactivitat dels alcòxid, generalment són preparats just per a la reacció
utilitzant una base com KOH. La elecció del dissolvent és primordial per a la velocitat
de la reacció, ja que solvents pròtics i polars disminueixen la velocitat de reacció.

OBJECTIUS
Dur a terme la triesterificació del gal·lat de metil, mitjançant la reacció de Williamson. I
dur a terme l’anàlisi dels espectres H-RMN i IR dels distints composts.

REACCIÓ I MECANISME
REACTIUS I SEGURETAT
Reactiu Carbonat potàssic
Formula K2CO3
CAS 584-08-7
Pictogrames

Frases H H315 H319 H335

Frases P P280 P302+P352 P305+P351+P338
P337+P313

Reactiu Gal·lat de metil

Formula C8H8O5
CAS 99-24-1
Pictogrames

Frases H H302 H315 H317 H319 H335

Frases P P261 P264 P264+P265 P270 P271,
P272 P280 P301+P317 P302+P352
P304+P340 P305+P351+P338 P319
P321 P330 P332+P317 P333+P313
P337+P317 P362+P364 P403+P233

2
 P405 P501

Reactiu DMF
Formula C3H7NO
CAS 68-12-2
Pictogrames

Frases H H226 H312+H332 H319 H360D

Frases P P280 P302+P352 P305+P351+P338
P308+P313

Reactiu Acetat d’etil

Formula C4H8O2
CAS 141-78-6
Pictogrames

Frases H H225 H319 H336 EUH066

Frases P P210 P240 P261 P280
P305+P351+P338

Reactiu Argó
Formula Ar
CAS 7440-37-1
Pictogrames

Frases H H280
Frases P P403

Reactiu Sulfat sòdic anhidre

Formula Na2SO4
CAS 7757-82-6

Reactiu Acetona
Formula C3H6O
CAS 67-64-1

3
 Pictogrames

Frases H H225 H319 H336

Frases P P290 P303+P361+P353 P304+P340
P305+P351+P338 P312

Reactiu Acetona
Formula C3H6O
CAS 67-64-1
Pictogrames

Frases H H225 H319 H336

Frases P P290 P303+P361+P353 P304+P340
P305+P351+P338 P312

MATERIALS
- Matràs de fons rodó de 100 ml de dues o tres boques
- Agitador magnètic
- 1oliva/adaptador en T
- 1 globus i gomes
- Embut d’extracció
- 2 Erlenmeyer de 250 ml
- Embut de vidre
- Matràs de fons rodó de 100 ml
- Refrigerant
- Kitasato
- Buchner

INSTRUMENTS
- Manta calefactora
- Bomba de buit
- Rotavapor
- Espectròmetre d’infraroig (IR)
- Espectròmetre de ressonància magnètica nuclear (RMN)

PROCEDIMENT
Es va realitzar la pràctica per 1 g de gal·lat de meti, per tant vàrem recalculcar(els
càlculs es trobaran al final del procediment) tots els reactius i dissolvents a utilitzar
(excepte el de 100 mL d’aigua (error comú de tots) que va dur a problemes alhora de
realitzar la pràctica que es comentaran a continuació).
En un matràs de una boca de 250 mL, vàrem afegir 1,11 g de gal·lat de metil i 5,48 g
de 1-bromododecà i 125 mL de DMF (el volum es va designar perquè era la meitat del
volum total del baló) i un agitador magnètic. Vàrem introduir al final els 3,76 g de
K2CO3, ja que es tracta de un element higroscòpic, és a dir, reacciona fàcilment amb

4
l’aigua de l’aire. Tot d’una vàrem abocar el K 2CO3 vàrem acoblar 2 olives al matràs i
amb l’ajut de una bomba al buit i un globus plè d’Ar (podria haver estat N 2 tant sols
necessitàvem una atmosfera inert. Primer deixàvem durant uns segons que la bomba
pogués extreure l’aire i després obríem la del globus d’Ar (observàvem que en 1s ja
bastava s’escoltava el canvi de pressió) i aquest cicle d’anar obrint i tancant les olives
per a la entrada de aire i de Ar es repeteix 2 vegades més, en total 3 cops. Deixarem
la reacció en agitació amb aigua a uns 80ºC (no feia falta ser exactes més o menys
20ºC a dalt a baix) ho deixarem així durant 2 sessions de 4h. Tant sols havíem d’anar
mirant el volum d’aigua de la olla perquè no s’evaporés i tenir volum d’aigua suficient
per poder anar encalentint la nostra mescla de reacció, si això passava havíem de
posar més volum d’aigua a la olla. La mescla de reacció després d’haver passat 8h va
passar de un color blanquinós o un groc tèrbol amb una espècie de sòlid a la
superfície. Vàrem desmuntar l’equip en el que teníem la nostra mescla de reacció amb
l’aigua i vàrem deixar el matràs refredar en un bany d’aigua-gel mentre hi afegim 100
mL d’aigua (amb cura alhora de extreure les dues olives). Dins campana vàrem
introduir amb l’ajut d’un embut de líquids (hauria d’haver estat de sòlids ja que la
nostra mescla de reacció tenia sòlid i va produir l’embós de l’embut) tot el volum de
reacció de dins el baló a un matràs de decantació de 250 mL. La mescla tenia grans
quantitats de sòlids i una aparença de color marró/groc. Intentarem realitzar la primera
extracció però vàrem veure que amb l’acetat d’etil el nostre sòlid de reacció no es
dissolia (problema degut a que no vàrem recalcular els 100 mL d’aigua introduïts) amb
aquella mínima quantitat de volum d’acetat d’etil, el nostre sòlid de reacció no es
dissolia, per tant separem en dos Erlenmeyers i anàrem fent vàries extraccions amb
major quantitat de volum d’acetat d’etil.. D’aquesta forma amb menor quantitat de
volum de reacció i major volum d’acetat d’etil, si aconseguíem que es dissolgués
(agitant prèviament) i podíem observar les dues fases i recollir la nostra fase orgànica
(la part superior).
(En les primeres extraccions teníem dificultat per observar 2 fases amb l’ajut de un
assecador a elevades temperatures i a amb major volum d’acetat d’etil ho vàrem
aconseguir)
Realitzarem en total 5 extraccions, vàrem obtenir un volum de fase orgànica de uns
250 mL. Per eliminar possible excés d’aigua en la solució vàrem eixugar amb Na2SO4
anhidre. En un baló de 250 mL ben eixut (ja que si tenia restes aquoses no hauria
servit de res les extraccions) per eixugar-lo el vàrem posar prèviament 5 minuts dins la
estufa, vàrem posar la meitat del volum en el baló i al rotavapor per eliminar l’excés de
dissolvent i una vegada extret afegirem la resta de volum de la fase orgànica. Una
vegada hem obtingut el cru de reacció, es deixa en un bany d’aigua-gel fins que
precipita tot, (es deixa un 15 minuts) i es filtra al buit amb l’ajut d’acetona pura. Es
deixa baix llum IR, però no li pot donar directament sinó més a les afores i no deixar-ho
dins una capsa sinó en un vas de precipitats (això es degut a que el gal·lat té un punt
de fusió molt baix i hagués quedat com “una pastilla”.
1 mol de gal·lat de metil 4 equivalent de 1−bromododecà 249,23 g de 1−bromod
1 g de galat de metil x x x
184,04 g de gal·lat de metil 1 equivalent de gal·lat de metil 1mol de 1−bromodo

1 mol de gal·lat de metil 5 equivalents de K 2 CO 3 138,206 g de K 2 CO3

1 g de galat de metil x x x =3,
184,04 g de gal·lat de metil 1 equivalent de gal·lat de metil 1mol de K 2 CO 3

5
ANÀLISI DE RESULTATS
Pesada final del trieter: 3,45g

RENDIMENT (%)
Reactiu limitant:
1mol de gal·lat de metil 1 mol de trieter −3
1,11 g de gal·lat de metil x x =6,03 x 10 mol de trieter
184,04 g de gal·lat de metil 1 mol de gal·lat de metil
1 mol 1−bromododecà 1mol de trieter −3
5,48 g de 1−bromododecà x x =7,32 x 10 mol de trie
249,3 g de 1−bromododecà 3 mol de 1−bromododecà
Per tant el nostre reactiu limitant és el gal·lat de metil.
689 g de trieter
6,03 x 10−3 mol de trieter x =4,11 g teòrics de trieter
1 mol de trieter
g pràctics 3,45 g de trieter
n= = x 100=83,94 %
g teòrics 4,11 g de trieter
Aquest rendiment tot i tenir un valor raonable, no és real degut a que té un alt volum de
DMF i acetona ja que el recalcul de aigua no es va realitzar.

En referència al punt de fusió no el vàrem determinar ja que el producte final obtingut

no era el desitjat.
H-RMN trieter gal·lat de metil

La senyal situada a 7,25 ppm amb una intensitat de 2,08 fa referència a 2H que són
els que pertanyen a l’anell aromàtic. Ambdós són equivalents no tenen cap H veïnat,

6
per tant hauríem de observar un singlet, però a 7,26 ppm apareix un pic que fa
referència al dissolvent en aquest cas al cloroform-d.
La següent senyal que apareix es troba sobre els 4,00 ppm amb un valor de intensitat
de 6,30, aquest fa referència als 6H situats sobre el primer C de cada cadena. La
senya presenta multiplicitat 3, fa referència a un triplet ja que cada senyal té 2H.
La senyal situada a 3,88 ppm amb una intensitat de 3, fa referència als H del metil de
l’èster, es tracta de un singlet.
Les senyals situades entre 1,85 i 0,90 ppm amb un valor aproximat de 6 i de 47,85 de
intensitat fa referència a la cadena de carbonis dels èters.
La darrera senyal situada a 0,86 ppm amb una intensitat de 9,38 que identifica els H
més llunyans al heteroàtom, fa referència a 9H, és a dir, els integra, tres per cada C i
es tracta de un triplet.
IR del trieter gal·lat de metil

Grup funcional Senyal (cm-1)

C-H (alcans) 2950-2850
Tensió C=O 1700
Anell aromàtic 1600-1400
Tensió C-O 1250-1000

IR gal·lat de metil

7
 Grup funcional Senyal (cm-1)
Alcohol 3400-3300
Carbonil (cetona) 1700
Anell aromàtic 1650--1450
Tensió C-O 1300-1200

QÜESTIONS
1. Analitzeu de manera crítica els espectres de IR i de 1 H-NMR comparant-los
amb els espectres corresponents de el gal·lat de metil.
La resposta es troba en l’apartat de anàlisi de resultats
2. Quins dissolvents son els més adequats per dur a terme la reacció de
Williamson?
Com a dissolvent es pot utilitzar l’alcohol del que deriva l’alcòxid, però millora el
rendiment de la reacció si utilitzem dissolvents apròtics com DMF, DMSO.
3. Per quin motiu es duu a terme la reacció en atmosfera inert?
La reacció es va produir en un globus ple d’Argó, ja que proporciona una atmosfera
inert. L’entrada d’O2 duria a terme la oxidació dels alcohols, i no obtindríem el producte
desitjat .
4. Proposa dues alternatives a aquesta reacció per preparar èters
Deshidratació d’alcohols.
El mètode més econòmic per a la síntesis de èters simples es la deshidratació
bimolecular catalitzada per àcids. La síntesis industrial del dimetil èter i del dietil èter
s’efectua d’aquest mode per mitjà de escalfament dels corresponents alcohols en
presència de H2SO4.
El mecanisme d’aquest procés s’inicia amb la protonoació del alcohol. Aquest intermig
resulta atacat per una altre molècula d’alcohol mitjançant un mecanisme S N2. Durant
el mecanisme no hi ha un consum net de àcid i els productes de la reacció són èter i
aigua.

8
Reacció entre haloalcas i alcohols
El mecanisme SN1 també ens permet preparar èters per reacció de haloalcans
secundaris o terciaris amb alcohols. Els haloalcans primaris no formen carbocations
estables i aquest mètode no es viable.
En el mecanisme de la reacció, els haloalcans secundaris i terciaris s’ionitzen per
formar un carbocatió que és atacat en una etapa posterior per l’alcohol, donant lloc a
l’èter.

5. Descriu un exemple bibliogràfic on emprin derivats alquilats de àcid gàl·lic i

explica la seua funció.
El gal·lat de dodecil és un antioxidant sintètic, s’obté per condensació de dodecanol i
àcid gàl·lic. És sensible al calor, així que no s’aplica en productes que arriben a altes
temperatures, o s’afegeix després de passar aquest procés. S’utilitza per prevenir la
degradació oxidativa de lípids.
S’utilitza en olis vegetals (excepte d’oliva), grasses animals, llet en pols, puré de
patata, sopa en pols i productes multi vitamínics. També s’utilitza per crear aromes
artificials i en menjars per animals.

9
Com efectes secundaris no es recomanable en nins i dones embarassades. En grans
dosis provoca hiperactivitat, asma, urticària, insomni, problemes digestius i diverses
reaccions al·lèrgiques.

BIBLIOGRAFIA
Introducció:
https://www.quimicaorganica.net/sintesis-williamson.html
Resposta a la pregunta 2:
https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_de_Williamson
Resposta a la pregunta 4:
http://www.sinorg.uji.es/Docencia/QO/tema4QO.pdf
https://www.quimicaorganica.net/sintesis-eteres-sn1.html
Resposta a la pregunta 5:
https://www.aditivos-alimentarios.com/2016/01/E312.html
Interpretació dels espectres:
Apunts de Determinació Estructural
https://www.ugr.es/~quiored/lab/tablas_espec/ir.htm

10