“Si hagués arribat cinc minuts abans, no hauria passat res de tot això”

Aquestes paraules no paraven de repetirse dins del meu cap, pero ja no podia
fer res, ho havia fet malbé, tot el treball d’aquests mesos per a res, pero
començem per l’inici.

Em dic Laia, soc d’un petit poble de Girona i perque entengueu millor l’historia
hauriem d’anarnos a finals de juny de 2007, cuan acabava el curs de bachillerat
i em donaven la millor noticia del mon.

Per fi havia aconseguit entrar en la universitat que volia, tot l’esforç i el treball
per a aquest moment, l’unic problema, els diners. Els meus pares mai han
sigut de comprar molt regals per nadal mes be son de clase mitja baixa i jo ja
sabia que en el cas que entres en la UAB per estudiar ciencies de la salut em
costaria molt pagar-ho.Per això havia pensat d’anarme l’estiu a madrid amb els
meus tiets per treballar i aixi aconseguirme uns diners.

I aixi ho vaig fer, el 3 de juliol agafava el tren per arribar a madrid on

m’esperaven els meus tiets amb el meu cosi, que es deia Hector i tenia un any
mes que jo.Vivien en un barri aprop del centre per lo que no hauria de caminar
molt si havia d’anar a algun lloc.

M’havien agafat per fer unes practiques en un hospital els matins d’entre
setmana i per les tardes treballava en una especie de bar fins les 10 de la nit,
nomes tenia lliure els diumenges ja que fins i tot els dissabtes tenia jornada
nocturna en una discoteca del centre. Es a dir que no tindria casi temps lliure
pero si volia aconseguir els diners era el que calia fer.

La primera setmana treballant va anar prou be, les practiques eren interesants i
sabia que em servirien per la carrera i al bar vaig fer una amiga que es deia
Laura amb la que treballar era divertit.Per una altra banda els meus tiets em
tractaben com si fos la seva filla en canvi al meu cosi ni l’havia vist en els dies
que portava a madrid.