Recompte ce ·lula : 'hemogram

1. INTRODUCCIÓ .
L’hemograma és una determinació analítica bàsica amb la qual s’estudia els elements
formes de la sang des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu.

És una prova molt comuna, ja que aporta informació rellevant no només per l'estudi de
patologies hematològiques, sinó també d’aquelles no hematològiques com poden ser:
● revisió rutinària
● simptomatologia característica de fatiga, pèrdua de pes, hematomes, hemorràgies, ...
● Sospita de neoplàsia

aument
● Cirurgia
● Embaràs S

● Seguiment de certs tractaments

● Evolució de malalties cròniques, sobre tot renals
S

L’hemograma inclou:
● Recompte cel·lular:
○ Hematies
○ Leucòcits
○ Plaquetes
● Fórmula leucocitària
● Concentració d’hemoglobina
● Paràmetres morfològics d’hematies i plaquetes
● Velocitat de sedimentació globular

2. PARÀMETRES ANALÍTICS EN L’HEMOGRAMA .

L’hemograma es realitza a partir d’una mostra de sang total anticoagulada amb EDTA.
/conserva millor la morfologia celular
2.1 Sèrie vermella
L’estudi bàsic de la sèrie vermella sanguínia inclou el recompte d’hematies, la concentració
d’hemoglobina sanguínia, l'hematòcrit i els índexs eritrocitaris.#
Aquests paràmetres són fonamentals pel diagnòstic de les anèmies (tipus, magnitud i
causes). Els valors de normalitat varien depenent de l’edat del pacient, del sexe i dels
mètodes utilitzats.
=
Manocitrica (100-115f1)
ADH)
Índex de valors corpusculars *
(VCM HCM , CHCM ADE ,

(80-100f1)
, ,

𝐻𝐶𝑇 · 10 anémiese Normocitrica

𝑉𝐶𝑀 = volum mitjà dels eritròcits
(180f))
↳ 𝑅𝐵𝐶
aporten
inf . Sobre =
Microcitica
La mida i la quant 𝐻𝑏 · 10
𝐻𝐶𝑀 = 𝑅𝐵𝐶
valor mitjà d’hemoglobina continguda en cada eritròcit
d'Hb del hematiel
.

𝐻𝑏 · 10 j
𝐶𝐻𝐶𝑀 = 𝐻𝐶𝑇
quantitat mitjana d’hb que hi ha en un volum det d’eritròcits
= 14 5- 15 %
VIN
,

-
HCT = hematocrit, mesura del volum de sang que ocupen les hematies whun ind
milas .
neu.

dell heratier
varietat de mida
distribució ) ↑ auplia
ADE =
amplitud de enotricitaria (comptadors nem .

anisocitosi (hem dif

.
mides)
ADH = amplitud de distribució d'Henoglobina
1pg =
18 g DP aniscomia (falta de coloració

VIN 2 2-312
. g/d
TAULA HEMOGRAMA

PARÀMETRE VALOR UNITATS INTERPRETACIÓ

6
Eritròcits (RBC) ♂: 4,30 -5,55 10 /µL ↓ Anèmies
(Hem) ♀: 3,90 - 5,20 ↑ Malalties respiratòries o cardíaques

Hemoglobina ♂: 13,5-17,2 g/dl ↓ Anèmies, hemorràgies

(Hb) (HGB) ♀: 12,0 - 15,6 ↑ Malalties respiratòries o cardíaques

Hematòcrit ♂: 39,5 - 50,5 % ↓ Anèmies, hemorràgies

(HCT) ♀: 35,5 - 45,5 ↑ Malalties respiratòries o cardíaques

VCM ♂: 80- 99 fl ↓ Anèmies microcítiques (ex. ferropènica)

♀: 80 - 99 ↑ Anèmies macrocítiques (megaloblàstica
per falta de B12)

HCM ♂: 27,0 - 33,5 pg ↓ Anèmies hipocròmiques

♀: 27,0 - 33,5 ↑ Anèmies hipercròmiques

CHCM ♂: 31,5 - 36 g/dl ↓ Anèmies ferropèniques o talassèmies

♀: 31,5 -36 ↑ Anèmies megaloblàstiques (B12)

2.2 Sèrie blanca

RECOMPTE SÈRIE BLANCA

PARÀMETRE VALORS INTERPRETACIÓ

Leucòcits (WBC) 3900-10200 µL ↑ Leucocitosi (infeccions, neoplàsies hematològiques)

(Leu) ↓ Leucopènia (infeccions, neoplàsies hematològiques)

Eosinòfils 20 - 500 µL ↑ Eosinofília (resposta al·lèrgica i infeccions parasitàries)

↓ Eosinopènia

Basòfils < 200 µL ↑ Basofília (hipersensibilitat de medicaments i aliments,

algunes infeccions víriques)
↓ Basopènia

Neutròfils 1500 - 7700 µL ↑ Neutrofília (Processos inflamatoris, infeccions bacterianes)

↓ Neutropènia (infeccions víriques i algunes bacterianes)
● lleu 500 - 1500
● moderada 500 - 1000
● greu < 500
● agranulocitosi < 200
 Limfòcits 1100 - 4500 µL ↑ Limfocitosi (infeccions víriques i bacterianes, neoplàsies
en nens < 10 anys hematològiques)
hi ha + limfòcits ↓ Limfopènia (alguns virus (VIH), ús de certs medicaments)
que neutròfils

Monòcits 100 - 900 µL ↑ Monocitosi (infeccions víriques i bacterianes)

↓ Monocitopènia

LUC (cèl·lules grans <4% Valors elevats indiquen la realització d’extensions sanguínies
no tenyides)

Índex de lobularitat valors entre 2-3 > 3 patologies associades a granulocits

relació amb proporció < 2 patologies associades a limfòcits
(polimorfonuclears/
mononucleats)

2.3 Plaquetes
La determinació manual bàsica per l’estudi de les plaquetes sanguínies és el recompte de
plaquetes. Els comptadors hematològics electrònics complementen el recompte amb
paràmetres calculats com el plaquetocrit, el volum plaquetari mig i l´índex de dispersió de
plaquetes.

PARÀMETRE VALORS INTERPRETACIÓ

3
Recompte plaquetes 150 - 370 10 /µL ↑ Trombocitosi (ferropènia, infeccions, síndrome nefròtica)
(PLQ o PLT) ↓ Trombopènia (infeccions, neoplàsies, autoimmunes)

Plaquetocrit (PCT) 0,1 - 0,4 % ↑ En processos fisio/patologics de trombocitosis

VPM (volum 7-11 fl ↑ Macrotrombocitopènia (síndrome de Bernard-Soulier,

plaquetari mig) May-Hegglin i macrotrombocitopènia familiar)
↓ Síndrome de Wiskott-Aldrich

IDP (índex de 25-65 % ↑ indiquen una gran diversitat en la mida de les plaquetes i
dispersió de sol acompanyar a les trombocitosis. S’observa en algunes
plaquetes) hemopaties.

**En el cas de les trombopènies detectades per recompte automàtic, s’ha de confirmar amb
l’observació microscòpica de sang perifèrica.
3. MÈTODES MANUALS PER LA DETERMINACIÓ HEMOGRAMA

3.1 Recompte cel·lular

Els recomptes cel·lulars es basen en:
1. Diluir la sang total anticoagulada amb EDTA amb el diluient adequat en una
proporció determinada.
2. Carregar la dilució en la cambra de Neubauer
3. Comptar amb l’objectiu de 40x les cèl·lules en un volum concret de dilució
4. Efectuar els càlculs per obtenir el nombre de cèl·lules/µl de sang

Cambra de Neubauer
És un portaobjectes d’un gruix superior als portaobjectes convencionals. Tenen una franja
central delimitada per dos solcs laterals i dividida en dos per un solc horitzontal central. On
es troben les cambres de recompte i tenen gravades una quadrícula consistent en un
quadrat de 3 per 3 mm (9 mm²) amb una sèrie de subdivisions en quadrats més petits.

➔ Eritròcits
- es dilueix la sang amb líquid d'Hayen 1/200
- el recompte es fa el quadrat central de la cambra de Neubauer
- es compten els eritròcits de 5 quadrats (0,2 x 0,2 x 0,1) = 0,04mm3

Fórmula del recompte d’eritròcits

RBC = (Recompte 5 ) x 104

D’on surt la fórmula??

● els 5 quadrats fan 0,02 mm³ o 0,02 µl (0,004 x 5)
● si volem saber que hi ha en 1 µl multipliquem x 50
● si tenim en compte la dilució multipliquem x 200
50 x 200 = 104

➔ Leucòcits
- es dilueix la sang amb líquid de Turk 1/20
- el recompte es fa als 4 quadrats grans de les cantonades
- es compten els leucòcits de 4 quadrats (1 x 1 x 0,1) = 0,01 mm³

Fórmula del recompte de leucòcits

WBC = (Recompte 4 ) x 50

D’on surt la fórmula??

● cada quadrat fa 0,01 mm³ → per obtenir 1 mm³ multipliquem x 10
● com que hem comptat en 4 quadrats fem la mitjana dividint per 4 → ¼
● com que hem dividit multipliquem x 20
10 x ¼ x 20 = 50
 ➔ Plaquetes
- es dilueix la sang amb oxalat amònic al 1% → 1/100
- recompte es fa al quadrat central igual que les hematies

Fórmula del recompte de leucòcits

PLT/µl = (Recompte 5 ) x 5 · 103

D’on surt la fórmula??

● cada quadrat fa 0,02 mm³ → per obtenir 1 mm³ multipliquem x 50
● la dilució és 1/100 → multipliquem per 100
50 x 100 = 5 · 103

3.2 Hemoglobina
● utilitza mètodes colorimètrics mesurant la densitat òptica amb un espectrofotòmetre
● cal tractament previ per transformar
hemoglobina → cianmetahemoglobina
ferrocianur potàssic
cianur potàssic

● comparem l’Abs. a 540 nm amb una corba de calibració feta amb patrons
d’hemoglobina coneguts i calculem a concentració

3.3 Hematòcrit

Macrohematòcrit
● utilitzem tubs Wintrobe per hematòcrit (graduats de 0 a 100 mm)
● utilitzem centrífuga 3000 rpm 15 minuts i es mesura l’alçada de les hematies al
mateix tub.

Microhematòcrit
● utilitzem capil·lars de 75 mm
● s’omplen ¾ parts amb sang
● se centrifuga a 10000 - 12000 rpm 5 minuts
● es fa sempre per duplicat, la diferència entres les 2 mostres (proves) no pot ser
superior al 2%.
4. AUTOMATITZACIÓ DE L'HEMOGRAMA
Els comptadors hematològics més senzills poden analitzar
● 8 paràmetres bàsics
● fórmula leucocitària de 3 poblacions (granulòcits/limfòcits/monòcits)

4.1 Principi del funcionament

Es fan passar les cèl·lules una per una per un orifici entre dos elèctrodes. Cada cop que
passa 1 cèl·lula es produeix una senyal (“pols”) i una conductivitat. La intensitat de la senyal
ens permet classificar-les en
○ eritròcits
○ plaquetes
○ leucòcits

La conductivitat està relacionada amb la relació nucli/citoplasma/densitat cel·lular. Ens

permet determinar la fórmula leucocitària.

Canal d'eritròcits/plaquetes
● S’utilitza una dilució 1/50000 → (50000 cèl·lules)
● es fa el recompte per triplicat
● la intensitat de la senyal farà recompte de
○ eritròcits (mida > 36 fl)
○ plaquetes (mida < 20 fl)
● en aquest canal es fa:
○ recompte hematies/plaquetes
○ hemotocrit/plaquetocrit
○ VCM/VPM
○ histograma de distribució eritrocitària
○ índex de dispersió plaquetari

Canal d'hemoglobina
● es fa la reacció per obtenir cianmetahemoglobina i es
mesura l’Abs a 540 nm
● s’obté
○ concentració hemoglobina
○ HCM
○ CHCM

Canal de reticulòcits
● requereix tinció prèvia per observar l’ARN del nucli
● alguns comptadors poden utilitzar la tinció en l’aparell de manera automàtica, i si no
es fa manual
Canal de leucòcits
● S’utilitza una dilució 1/500 (més o menys passen 8000 cèl·lules)
● el canal mesura 100 µm
● poden tenir 2 subcanals
○ peroxidasa → tenyeix els grànuls
citoplasmàtics. Permet el recompte de les 5
poblacions de leucòcits.
■ molta tinció en neutròfils i eosinòfils
■ poca tinció en monòcits, basòfils i
limfòcits)

○ basòfils → s’utilitza una solució de lisi que lisa

totes les hematies i leucòcits menys els
basòfils. El valor obtingut s’usa per
descomptar-ho de l’obtingut al canal de
peroxidasa (monòcits i basòfils) així obtenim el
nº de monòcits.

5. MORFOLOGIA CEL·LULAR DIGITAL

Aproximadament el 20% de les mostres requereixen comprovació mitjançant observació
microscòpica. Ens avisa una alarma.
● Podem fer l’extensió i tinció manual
● Es pot fer de manera automàtica
○ extensor-tenyidor automàtic
○ sistema de morfologia cel·lular digital. Les mostres queden arxivades per
posterior revisió d’un citòleg.

6.VELOCITAT DE SEDIMENTACIÓ GLOMERULAR

Es determina la velocitat de sedimentació dels eritròcits en 1 hora.
Abans es calculava en 1 hora i 2 hores i es feia l’índex de Kats
𝑉𝑆𝐺 1𝐻 𝑉𝑆𝐺𝐻 2𝐻/2
2
+ 2
Processos inflamatoris, infecciosos i neoplàsics fan augmentar les globulines i el fibrinogen
a la sang i això fa augmentar la VSG

Valors normals
♂: menys de 15 min/h
♀: menys de 20 min/h