QÜESTIONARI D’ANSIETAT ESTAT- TRET

PART 1 PART 2
1. 1 1
2. 2 0
3. 2 0
4. 0 1
5. 2 1
6. 0 1
7. 0 3
8. 1 1
9. 0 2
10. 2 2
11. 2 3
12. 0 1
13. 1 2
14. 0 0
15. 2 0
16. 3 3
17. 1 1
18. 0 3
19. 1 2
20. 1 3
PT = 21 PT = 30

Com podem observar, les puntuacions entre la primera part i la segona difereixen. La
segona puntuació és més alta degut a que l’augment d’oxitocina provocat per donar
abraçades a altres persones ha influït en les respostes.

VIDEO
 1. Existeix relació entre l’oxitocina i la confiança? Què variable intermèdia pot
modular aquesta relació?

Hi ha una relació entre l’oxitocina i la confiança. S’ha observat que rebre oxitocina,
per exemple, inhalar-la, pot augmentar la predisposició a confiar en altres en
situacions de tipus econòmic. S’ha observat que quanta més oxitocina generava el
cervell, augmentava la quantitat de diners que tornaven als estranys. La variable
intermèdia que modula la relació és l’empatia, la capacitat d’entendre i compartir
els sentiments dels altres que està associada a la construcció de relacions socials.
L’empatia és qui ens connecta als altres i l’oxitocina qui modula la confiabilitat.

2. Relació entre l’estrès i l’oxitocina.

S’ha comprovat que en situacions d’estrès agut, la resposta de fugida pren

davantera sobre les situacions socials, per lo que l’oxitocina no té efecte sobre
aquestes respostes de l’estrès. D’aquesta forma, l’estrès inhibeix l’oxitocina.

3. Relació entre l’oxitocina i la testosterona.

La testosterona és una hormona sexual masculina que pot influir en el

comportament moral, de forma que augmenta la voluntat de castigar accions que
es consideren immorals.

PART 3
Com interfereix l’oxitocina amb:

 La depressió: S’observa un nivell elevat d’oxitocina en els pacients depressius

després d’èpoques d’estrès. A més, hi ha una relació proporcional entre
l’oxitocina i els mecanismes d’afrontament més eficaços, així com una millor
percepció de suport en pacients deprimits. Pel que fa a l’administració
intranasal de l’oxitocina, ha demostrat millorar l’activació de regions cerebrals
associades a les emocions en dones deprimides exposades a expressions facials
específiques.
 L’esquizofrènia: L’oxitocina podria tindre un paper important en els símptomes
negatius i cognitius de l’esquizofrènia. S’observa una relació inversa entre els
nivells plasmàtics de l’oxitocina i la gravetat dels símptomes. A més, alguns
estudis ensenyen millores en l’administració intranasal de l’oxitocina sobre tot
en els símptomes positius i negatius, encara que d’altres no troben beneficis
significatius.

 TLP: L’oxitocina regula la resposta als estímuls afectius i la regulació emocional,

associat a un polimorfisme en el gen del receptor d’oxitocina amb processos
socials com l’empatia i reactivitat a l’estrès en individus amb TLP. Els estudis han
demostrat que els pacients amb TLP mostren major atenció cap a cares
enfadades o relacionades amb el maltractament infantil, resposta que pot
canviar si administrem oxitocina.

 TEPT: L’oxitocina ha demostrat tindre efectes positius en la reducció de

símptomes de TEPT en persones exposades a trauma. A més, en policies
s’observaren millores en la resposta d’ansietat, connectivitat cerebral i reducció
de símptomes d’evitació en dones.

 TEA: Estudis han conclòs que hi ha nivells d’oxitocina i expressió diferencial del
receptor d’oxitocina en diverses àrees cerebrals, el que indica una importància
en la disfunció social en pacients amb TEA. En subjectes amb TEA d’alt
funcionament, l’oxitocina s’associa a millor rendiment social, i l’administració
intranasal d’aquesta ha reduït els símptomes de reciprocitat social en adults
amb TEA. En joves ha millorat el rendiment en tasques de reconeixement
emocional.