“Cuando creiamos que teniamos

todas las respuestas, de pronto,

cambiaron todas las preguntas”
-Mario Benedetti

2
AGRAÏMENTS

M'agradaria agrair a totes les persones que m'han donat suport durant l'elaboració
d'aquest treball. Especialment, a les dues tutores Pilar Femenia i Lluisa Sanchez,
que sense la seva guia, consells i ajuda, aquest treball seria molt diferent.

També vull agrair a l'institut La Pineda que ha proporcionat xerrades i materials de

com elaborar el treball de recerca.

I finalment, a la meva família, amics i companys que aportant els seus diferents,
granets de sorra m'han motivat a continuar fent aquest treball que emocionalment ha
sigut una muntanya russa.

3
ÍNDEX

RESUM 6

1.INTRODUCCIÓ 8
1.1 Hipòtesis 8
1.2 Objectius 8
1.3 Metodología 9
1.4 Inconvenients a l’hora de fer el treball 9

2.QUÈ SÓN ELS TCA(Trastorns de conducta alimentaria)? 10

2.1 Saber identificar un trastorn alimentari. 11
2.2 I perquè adolescents? 12

3.TIPUS DE TCA 14
3.1 Anorexia nerviosa 14
3.2 Bulimia nerviosa 15
3.3 TCANE: El trastorn per fartanera i els casos incomplets o atípics. 16

4.LES XARXES INFLUEIXEN EN ELS TCA? 17

4.1 Estereotips 18
4.2 L'autoestima 20
4.3 Dietes d’aprimament 21
4.4 La Imatge corporal 22

5.ELS INFLUENCIADORS REALMENT SON D’AJUDA PER ELS TCA? 24

5.1 Els anomenats “trends” promoguts per les plataformas com Instagram i Tik
tok. 25
5.2 Recopilació de “trends” que he considerat perjudicals per els TCA a Tik tok 25

6.L'IMPACTE QUE VA TENIR LA PANDÈMIA EN ELS TCA I LES XARXES

SOCIALS 27
6.1 Grafica de l’augment d’ús de les xarxes socials a la pandemia a Espanya 28

4
7.ENQUESTA: "La influència de les xarxes socials als TCA" 29
7.1 Amb quin gènere t’identifiques? 29
7.2 Quina és la teva edat? 30
7.3 Sap que és un trastorn alimentari? 30
7.4 Has patit algun trastorn alimentari? 31
7.5 Alguna vegada t'has sentit malament amb el teu físic per una foto d'algú en
les xarxes? 31
7.6 Has intentat fer una dieta recomanada per un trend d'alguna plataforma com
Tik tok o Instagram? 32
7.7 Creus que les diferents xarxes socials creen estereotips que causen trastorns
alimentaris? 33
7.8 Crec que el meu pes i la meva imatge determinen el meu valor com a
persona, a causa dels estereotips socials? 34
7.9 He fet comentaris despectius sobre el meu cos o comparacions negatives
amb influencers de les diferents plataformes? 35

8. RESULTATS I REFLEXIONS DE LA ENQUESTA: “La influència de les xarxes

socials als TCA” 36

9.CONCLUSIÓ 37
9.1 Procés de recerca 37
9.2 Resultats 37

10. BIBLIOGRAFÍA / WEBGRAFÍA 39

11.ANNEXOS 41
11.1 Respostes destacades de les persones que van votar que sí en la pregunta
7.3 de l’apartat 7. 41

5
RESUM

El meu treball consta de dues parts, una teòrica i una pràctica. En la part teòrica
primerament expliquem que és un trastorn de conducta alimentària, com
s'identifiquen i a quina edat afecten més aquest tipus de trastorns. Seguidament,
parlem sobre els diferents tipus de TCA que podem trobar i finalment continuem amb
la base del nostre treball que és confirmar que les xarxes socials influeixen en els
trastorns alimentaris amb una àrdua recerca teòrica en llibres, webs i plataformes
digitals.

En segon lloc, ens trobem amb la part pràctica que és una enquesta amb diverses
preguntes sobre el tema ja esmentat anteriorment en les mateixes xarxes socials, a
més, esbrino si la meva hipòtesi “Es pot confirmar que a causa de les xarxes socials
els TCA han augmentat” és certa.

Resumen

Mi trabajo consta de dos partes, una teórica y una práctica. En la parte teórica
primeramente explicamos que es un trastorno de conducta alimentaria, como se
identifican y a qué edad afectan más este tipo de trastornos. Seguidamente,
hablamos sobre los diferentes tipos de TCA que podemos encontrar y finalmente
continuamos con la base de nuestro trabajo que es confirmar que las redes sociales
influyen en los trastornos alimentarios con una ardua investigación teórica en libros,
webs y plataformas digitales.

En segundo lugar, nos encontramos con la parte práctica que es una encuesta con
varias preguntas sobre el tema ya mencionado anteriormente en las propias redes
sociales, además, averiguo si mi hipótesis “Se puede confirmar que debido a las
redes sociales los TCA han aumentado” es cierta.

6
Abstract

My work consists of two parts, one theoretical and one practical. In the theoretical
part, we first talk about and explain what an eating disorder is, how it is identified and
at what age this type of disorder affects the most. Then, we talked about the different
types of ED that we can find, and finally we continued with the basis of our work,
which is to confirm that social networks actually influence eating disorders with an
arduous theoretical research in books, websites and digital platforms.

Secondly, we come to the practical part, which is a survey that includes several
questions about the aforementioned topic on the social networks themselves. In
addition, I find out if my hypothesis that states that "It can be confirmed that due to
social networks EDs have increased" is true.

7
1.INTRODUCCIÓ

Aquest treball serà dedicat a la repercussió negativa de les xarxes socials en els
trastorns alimentosos i promoció de la idea d'un cos ideal i perfecte que sol ser
diferent de la realitat.

La meva motivació per a parlar sobre aquest tema és degut a la quantitat de

vegades que he deixat de menjar i m'he sentit mal veient vídeos de dones perfectes
en una pantalla que m'ha portat a prendre males decisions i preferir dormir durant
moltes hores i no menjar, causant així problemes alimentosos, mai tan greus com
una anorèxia crònica o bulímia.

En parlar sobre l'impacte de les xarxes socials i els problemes alimentaris que poden
crear, el meu objectiu és conscienciar a les nenes/nens i adolescents sobre les
conseqüències i repercussions que poden tenir aquestes plataformes en la nostra
salut.

1.1 Hipòtesis

“Es pot confirmar que a causa de les xarxes socials els TCA han augmentat” és
certa o falsa.

1.2 Objectius

● Demostrar que en les xarxes socials es creen estereotips, causen una baixa
autoestima amb una imatge corporal negativa i promouen dietes no sanes
que causen TCA.

● Que molts els influenciadors mostren una realitat irreal.

8
 ● Demostrar que a partir de l'augment de l'ús de les xarxes socials en la
pandèmia van augmentar els TCA.

1.3 Metodología

Primerament, vaig fer una investigació exhaustiva sobre els TCA, que eren, com
s'identifiquen, a qui afectaven i per què i finalment els tipus que hi havia.

Seguidament, vaig començar a buscar llibres i llocs web on es parlava

específicament de la influència de les xarxes en els TCA, els estereotips causats per
les xarxes, dietes que es promouen molt en plataformes digitals, informació dels
anomenats influenciadors i finalment també vaig fer una recerca dels "trends" que
considerava perjudicials per a l'aparició o per l'augment dels TCA. Continuadament,
vaig llegir llibres que parlaven de l'autoestima i imatge corporal.

Per acabar, vaig fer una enquesta amb diverses preguntes per comprovar i
corroborar la meva hipòtesi

1.4 Inconvenients a l’hora de fer el treball

A l'hora de fer el treball el que més problemes em va portar és que vaig tenir un
bloqueig mental on ja no sabia què posar, que fer o que afegir. També, vaig intentar
fer entrevistes a persones amb TCA, però per diversos motius de les persones que
volia entrevistar no es va poder fer.

9
2.QUÈ SÓN ELS TCA(Trastorns de conducta alimentaria)?

Els TCA són trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant
de la ingesta alimentària i una obsessió pel control del pes.Menjar és una necessitat,
forma part de la nostra supervivència. Sense menjar no podríem viure, per això, és
tan important que es produeixi aquest avís de l'organisme: la sensació de fam.

Però no obstant això, no sempre que mengem, estem famolencs i sentim gana. Igual
que no sempre que tenim gana ens ve de gust menjar.Aquesta necessitat
d'alimentar-se és molt més complexa que el simple fet de sentir el so del nostre
budell rugir i seguidament triar menjar per a callar-lo o directament no menjar per la
preocupació de si engreixare de mes.

Encara que el seu coneixement i descripció es remunta a fa molts anys, segles, és

realment en les últimes dues dècades quan la seva presència en les consultes i en
els mitjans s'ha imposat de manera aclaparadora.Els trastorns de conducta
alimentària estan de moda. Han traspassat el camp de l'estrictament mèdic i
professional, per a ser motiu de freqüents comentaris en els mitjans de comunicació i
d'abundants reportatges en premsa, ràdio i televisió.

1 2
Imatge representativa tca Imatge d’una peça amb una

cinta de medir

1
Font: https://pin.it/67J6ooD
2
Font: https://pin.it/3Bx0xuC
10
2.1 Saber identificar un trastorn alimentari.

Alimentar-se no és tan senzill com voler menjar i fer-ho, va molt més allà. La
complexitat és tal que recull tots els nostres sentits: gust, olfacte, vista, tacte, oïda; a
més de les nostres emocions, que són infinites , els nostres pensaments, els nostres
sentiments. Abasta també la informació, les cognicions... És crucial ser conscients
d'aquesta complexitat, ja que, amb això, ens adonem que quan diem o intuïm que
tenim un problema amb el menjar, en realitat, estem afirmant, sense adonar-nos, que
el problema es troba en tots els aspectes que estan mediant en aquesta acció de
menjar.

Hi ha tres tipus de factors que poden provocar un TCA: els factors predisposants,
precipitants i de manteniment. Els factors predisposants són els que es troben
presents abans de l'aparició del TCA i que augmenten els risc que es desenvolupi
sense fer-ho inevitable. Els factors precipitant, tal com el seu nom indica, indueixen
al fet que la malaltia aparegui.Són els que marquen l’inici de la malaltia.Moltes
vegades són els esdeveniments vitals estressants per a la persona. Finalment, els
factors de manteniment són aquells que actuen una vegada ja ha aparegut la
malaltia. Provoquen que el o la malata no es curi i, a mesura que la malaltia
evoluciona, li resulta cada vegada més difícil sortir-ne.

Els factors predisposants són: genètics; edat (13-20 anys); sexe femení; trastorn
afectiu; introversió/ inestbilitat; nivell social mitjà alt; familiars amb trastorns afectius;
familiars amb addiccions; familiars amb trastorns de la ingesta; obesitat materna;
ideals estètics dominants.

Els factors precipitants són: canvis corporals emocionals en l’adolescència (físics,

poca acceptació del cos, sexualitat, emocions canviants); relacions grup-família;
separacions i pèrdues; ruptures conjugals de pares; obesitat prèvia, crítiques
respecte al cos; malaltia aprimadora; esdeveniments vitals estressants; pràctica
d’activitats físiques que exigeixen estar primes.

Els factors de manteniment són: conseqüències de la malnutrició; interacció familiar

aïllaments socials; cognicions distorsionades; activitats física excessiva (iatrogènica).

11
2.2 I perquè adolescents?

Els canvis psicològics que es produeixen en l’adolescència, en l’àmbit fisiològic, és el

canvi més violent i intens que produeix l’ésser humà al llarg de la vida. Aquest
canvis, tal com hem dit afecten físicament i psicològicament.

Seguidament es presenten les condicions biològiques a les quals els adolescents es

veuen sotmesos.
● Del cervell (des de l’hipotàlem a la hipòfisi) parteix un senyal hormonal que
estimula els ovaris i els testicles, que comencen a segregar les seves
respectives hormones, la qual cosa al seu torn provoca els caràcters sexuals
primaris: agrandament del penis en l’home i de l'úter i la vagina en la dona.

S’inicia així el desenvolupament sexual que afecta el cos del nen i de la nena i
apareixen els caràcters sexuals secundaris.
● En el noi: apareix el borrissol púbic i axil·lar; creix la barba; canvia la veu; hi
ha una lleugera ginecomastia temporal; comença a activar-se l’aparell
reproductor; apareix el desig sexual.
● En les noies: hi ha un desenvolupament progressiu de les mames; augmenta
el dipòsit de greix en diferents parts del cos; creix el borrissol públic i axil·lar;
apareixen les menstruacions i l’ovulació; apareix el desig sexual.

A més d’aquest canvi físic, hem de tenir en compte els canvis emocionals als quals
es veuen sotmesos. A més de tots els canvis esmentats, es produeix un allunyament
de la dependència familiar i en contrapartida augmenten les relacions extrafamiliars,
que es van forjant marcades per la inestabilitat i les fluctuacions. En l’entorn socials
els amic passen a ser d’aquest moments el seu entorn més desitjat. En aquesta edat
es formen nous grups d’amics, i és més, necessiten contínuament la seva aprovació.
Es deixen portar pels gustos, desitjos i maneres d’actuar i vestir dels amic, inclosa
per descomptat una influència notable en la manera de comportar-se. Hi ha una
tendència a la comparació entre ells, i l’aspecte físic, el pes, la talla de roba són
elements bàsics de comparació. Aquestes comparacions en l’aspecte físic poden ser
factors desencadenants d’un TCA.
12
Luis Rojo (1998) defineix l’adolescència d’aquesta manera:
“La adolescencia es un período marcado por importantes cambios físicos y
psicológicos. En este período, el grupo de iguales es crucial para el adolescente,
necesita sentirse aceptado por él, y en especial, por el grupo del sexo contrario.
Finaliza la etapa de la niñez y comienza su desarrollo en el mundo como adulto.
Muchos adolescentes proyectan en su cuerpo los problemas e inseguridades que
esta etapa vital plantea. El traslado de los conflictos a la corporalidad puede llevarles
a sentir sus cuerpos como una envoltura incómoda de llevar y a la búsqueda de
soluciones inadecuadas Las dietas, el moldeado del cuerpo como estrategia para
mejorar la valoración de los demás y la propia es, especialmente en la adolescencia,
una estrategia arriesgada. Hay quien queda atrapado en ella. Centrado en cambiar y
controlar su cuerpo, desatiende otros atributos personales positivos y deja al margen
temas que le resultan más angustiosos. El reencuentro consigo mismo, con su
auténtico yo, se predice demasiado difícil y dolorosos”

13
3.TIPUS DE TCA

Entre els TCA es distingeixen l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns
de la conducta alimentària no especificats (TCANE): el trastorn per fartanera i els
casos incomplets o atípics.

3.1 Anorexia nerviosa

L'anorèxia nerviosa es diferencia pel rebuig de la persona a mantenir un pes corporal

dins dels límits normals. Es desencadena a causa de la restricció alimentària (deixa
de menjar), vòmits autoprovocats, ingestes de anorexígens, laxants o diürètics, o
practicant exercici de manera excessiva. Aquesta malaltia és acompanyada d'una
distorsió important de l'esquema corporal que fa que els que pateixen aquesta
malaltia es vegin grossos o grosses encara que estiguin per sota del pes que
deurien, també mostren una alegria preocupant quan baixen de pes i una excessiva
preocupació per la seva pròpia imatge. Neguen la seva primesa i relacionen el seu
baix pes amb l'autoestima.

3
Imatge anorexia nerviosa

A més produeixen símptomes psíquics com a ansietat, depressió, i, els més

destacats irritabilitat, pèrdua de rendiments intel·lectuals i fatiga. També símptomes
físics com a hipotensió, bradicàrdia i hipotèrmia, entre altres.

3
Font: https://images.app.goo.gl/1Z63Xakia7nDVBNh7
14
3.2 Bulimia nerviosa

Igual que en la anorèxia, els pacients també tenen una preocupació extrema amb el
seu físic i també tenen una distorsió de la imatge corporal.

La diferència és que es manifesta principalment per cicles d’afartaments repetitius,

seguit de conductes compensatòries, amb la intenció de compensar els afartaments.
Les conductes compensatòries després dels afartaments poden ser:
1. Vòmits.
2. Abusos de laxans.
3. Diïrètics o realització de dietes molt estrictes.
4. Pràctica d'exercici físic intens.

Aquest atacs de menjar molt son episodis que es fan d’amagat, en curts períodes de
l’espai temps i solen ser per la tarda o la nit. Durant l’afartament les persones tenen
la sensació de no poder parar de menjar. Després es senten culpables pel fet
d’haver menjat molt.

4 5
Imatge d’un atac de menjar Imatge de la sensació de culpabilitat

6
Imatge de la actitud compensatòria (vòmit)
L’aspecte físic d’aquestes persones sol ser aparentment saludable i això causa que
sigui difícil la seva detecció precoç.

4
Font: https://images.app.goo.gl/QAHCABhzn8nbTBHt6
5
Font: https://images.app.goo.gl/X2HLztxELihpzJmR9
6
Font: https://images.app.goo.gl/WWeryRGd6wSJ3GLw7
15
 3.3 TCANE: El trastorn per fartanera i els casos incomplets o atípics.

Entre els TCAE s'inclouen els casos d'anorèxia nerviosa i bulímia nerviosa, i el
trastorn per fartanera o binge eating disorder (BED) que són les formes incompletes
o casos parcials, bàsicament en els quals no es compleixen tots els símptomes
exigits pels sistemes classificatoris, o en què no apareixen tots els símptomes clínics
que habitualment conformen la síndrome clínica.

El trastorn per fartanera es refereix a aquelles persones, habitualment obeses, que

mengen compulsivament sense utilitzar mecanismes compensatoris per a controlar
el pes, com a hiperactivitat física o conductes purgatives
.
L'obesitat no es considera un *TCA primàriament psiquiàtric, ni està inclosa en les
classificacions dels trastorns mentals.

Finalment, el TCANE és una denominació que es dóna a una sèrie de trastorns del
comportament alimentari que no compleixen els criteris diagnòstics de l'anorèxia i
bulímia nervioses.

7
Imatge representativa dels TCANE

7
Font: https://images.app.goo.gl/Rnm5XmW74JVsyJi48
16
4.LES XARXES INFLUEIXEN EN ELS TCA?

Les xarxes socials són el mirall en el qual es miren els adolescents i joves d'avui en
dia. Un mirall que projecta ideals estètics basats en una perfecció irreal i l'ús de la
qual pot generar fort impacte en la seva autoestima, autoconcepte i imatge corporal.

Les xarxes socials exerceixen un paper clau en el desenvolupament i manteniment

dels TCA, sent en moltes ocasions un factor precipitant d'aquests, fomentant en
persones vulnerables la preocupació pel cos i l'alimentació. En persones amb TCA
poden dificultar la presa de consciència de malaltia, normalitzant conductes poc
saludables i mantenint les creences negatives sobre un mateix mitjançant la
comparació constant amb altres persones.

Com hem comentat, les xarxes socials poden potenciar que una persona
desenvolupi un trastorn de la conducta alimentària.

Hi ha molts estudis sobre això, com per exemple el realitzat per Saunders i Eaton en
el qual van participar 637 dones joves que mai havien manifestat cap TCA. Entre les
conclusions es va trobar una relació significativa entre consumir xarxes socials i la
presència de TCA, una major vigilància corporal o el comparar-se més sovint amb
persones idealitzades.

En un altre estudi de Wilkisch et al., es va observar que les preadolescents que

tenien Facebook o Instagram eren molt més propenses a saltar-se menjades i a
realitzar exercici físic estricte si es comparaven amb altres preadolescents que no
usaven aquestes xarxes.

Altres estudis semblants corroboraven a més la insatisfacció per la imatge corporal

en persones que consumien xarxes socials, que podríem qualificar com l'emoció
bàsica que genera les conductes descrites.

En el 2011, quan Facebook va adquirir Instagram, es va realitzar una recerca similar.

Mark Zuckerberg i el seu equip volien conèixer quin impacte podia tenir l'ús
d'aquesta xarxa social entre la població. Les dades obtingudes es van mantenir en
secret fins que el The Wall Street Journal els va publicar (per als seus subscriptors)

17
fa només uns mesos. META tenía dades que donaven suport a la hipòtesi que l'ús
intens d'Instagram provoca que les adolescents se sentin cada vegada més
insegures i infelices.

“Por término medio, las niñas de entre 11 y 13 años pasan mucho más tiempo en las
redes sociales que los niños de estas mismas edades. Estos suelen repartir más su
tiempo en videojuegos que en espacios como Instagram o TikTok. Ahora bien, a
partir de los 14 las cifras se igualan.”

4.1 Estereotips

Fàcilment podem notar que les xarxes socials aporten moltes coses bones al nostre
món, però lamentablement tot el que té avantatges, al mateix temps té els seus
desavantatges. No és necessari realitzar una molt profunda recerca per a notar que
hi ha una gran opressió cap a les dones per part dels estereotips de bellesa en les
xarxes socials.A això, a més, se sumen milers de comentaris negatius cap als
cossos no hegemònics(Supremacia que un Estat exerceix sobre altres), que poden
ser realment perillosos. Quan una persona es troba en un estat de vulnerabilitat, un
comentari negatiu pot portar a desordres alimentaris, o fins i tot a danyar-se.

La sobrevaloració de la primesa i altres canvis socials que es van produir en l'últim

terç del segle XX tenen un important paper en la gènesi dels trastorns alimentaris,
són un important brou de cultiu que n’afavoreix l’aparició; però no són suficients per
a explicar-los. Ens trobem davant un fenomen summament complex en el qual
conflueixen variables socials, biològiques i psicològiques.

En la nostra societat es presenta a la dona un ideal estètic difícil d’aconseguir,

antinatural, el prototip de bellesa es tradueix en la presència d’una “primesa
extrema”, moltes vegades, es presenten a les passarel·les de moda cossos
extremadament prims en què amb prou feines es marquen les diferències entre
perímetre pectoral i pèlvic. La constitució corporal pròpia de la dona mediterrània
estan considerades “talles grans”.
Al mateix temps es rebutja al obesos, des d’una edat molt primerenca els nens i
nenes amb un lleuger sobrepès són rebutjats socialment pels companys de classe i
són considerats malalts.
18
Les influències socioculturals van encaminades a reproducir el missatge que la
primesa corporal és sinònim de bellesa, control de si mateix, llibertat i èxit social.
Aquest missatge aflora contínuadament. Al dia rebem centenars d’inputs que hi
estan relacionats. La publicitat, que ens arriba a través de les revistes, televisió,
internet, anuncis al carrer, ràdio, cinema, les passarel·les de moda, les botigues,
sigui el que sigui el producte que es vengui.

L’impacte de les xarxes en els TCA és digne de destacar, ja que serveix de mitjà de
difusió de “estereotip social” i de conductes i d’hàbits de vida en els adolescents. Les
xarxes mostra videos o fotografies on surten dones primes i esveltes sense tenir en
compte les conductes alimentàries d’aquestes models i les associa a intel·ligència,
popularitat, atractiu, èxit professional i social.

8 9
Imatge representativa obesitat Imatge representativa de comentaris
negatius a gent amb sobrepes

8
Font:https://pin.it/12kX9A2

9
Font : https://pin.it/64FKJIs

19
4.2 L'autoestima

El fet que en aquest canal es comparteixin continguts i imatges molt editades o

restringides respecte al total o al tot projecta una idea distorsionada de la realitat.
Siluetes tonificades i esveltes, pells setinades i bronzejades, absència d'arrugues,
d'estries i de cel·lulitis són alguns exemples d'una realitat fictícia. I donada l'alta
exposició a xarxes d'una gran majoria, rebem aquests estímuls de manera constant.

Aquest tipus de contingut, que a més en moltes ocasions està retocat, pot abonar
unes certes inseguretats. La majoria no li donem massa importància, és cert. Però
per a algú que té dificultats amb la gestió de la seva imatge corporal, sí que pot ser
un factor de risc referent als TCA i a la salut mental en general.

Molt sovint els éssers vius reflexionem sobre nosaltres mateixos. Les idees que una
persona té sobre ella mateixa configuren el seu autoconcepte, i la valoració que fa
sobre ella mateixa és l’autoestima, és a dir, la manera en què ens pensem, jutgem i
valorem.
Els pensaments negatius que es generen poden referir-se al que un fa, al que un
pensa de si mateix com a persona, i també al que creu que els altres pensen sobre
un mateix.

Hi pot haver moltes confusions amb conseqüències molt negatives i danyar la nostra
autoestima, fins al punt de modificar el nostre comportament social i sentir-nos tristos
i deprimits.

L’autoestima baixa provoca també sentiments d’inseguretat i incapacitat. Invalida les

persones a expressar-se lliurement i posarà barreres a una sèrie d’activitats que els
fan sentir-se insegures com, per exemple, posar-se una roba determinada. Aquest
comportament d’aïllar-se del món provocarà més limitacions, i sense adonar-se’n,
cauran en un bucle sense sortida.

20
4.3 Dietes d’aprimament

És el règim d’alimentació format per regles estrictes el que s’ha de menjar, en quina
quantitat i durant quant temps.

Qui no ha vist en xarxes socials anunciar un producte o dieta miracle? A priori pot
semblar una bona idea però evidentment no ho és, quan indagues t'adones de la
desinformació que hi ha, falta de regulació professional i un llarg etcètera.

És possible que aquest mateix matí hagis decidit prendre aigua amb llimona per a
"depurar" el teu organisme o deixis de menjar fruita després dels menjars perquè
engreixament i tot perquè ho has vist publicat en les xarxes.

Les dietes sense control i per raons estètiques són perilloses, han de ser
recomanades per professionals i sempre dins de l’àmbit de la salut. En els últims
anys s’ha observat que diferents sectors de la població s’ obsessionen per fer “dietes
miraculoses”, monòtones, proteïnades i dissociades, moltes de les quals, a la llarga,
poden provocar problemes greus de salut.

En definitiva el camp de la nutrició és especialment sensible a l'engany. Existeixen

falsos profetes de la nutrició, persones sense títols, que omplen les xarxes de mites i
dietes miracle, que confonen fins almenys incaut , a altre de "coachs" que no poden
dissenyar i prescriure dietes o plans dietètics, al no estar capacitats. Aquesta funció
s'ha de deixar als especialistes en nutrició.

10 11
Imatge representativa dieta Imatge d’una balança entre menjar sa i no sa

10
Font: https://pin.it/2pK1fCa
11
Font: https://pin.it/2abI2f8
21
4.4 La Imatge corporal

La imatge corporal és la representació de la imatge que cadascú té de si mateix i

també la manera en què un creu que el veuen els altres. Moltes vegades en
l’adolescència i molt més accentuat en algunes persones que pateixen un TCA,
s’equivoquen constantment en la valoració de les dimensions del cos, la figura se
sobredimensiona i algunes adolescents incapaces de reconèixer la seva pròpia
primesa.

Es pot "aprendre" a odiar la mateixa imatge corporal? La realitat és que sí. La

societat actual continua emfatitzant un model de bellesa distorsionat i nociu, ja parlat
abans en l'apartat Estereotips. Moltes nenes desenvolupen des de petites tenen una
mala relació amb el seu propi cos. Entre els 10 i els 11 anys evidencien ja
inseguretat corporal, rebutgen un cos encara no desarrollat i veuen defectes on no
n'hi ha. Així mateix, inicien aquesta conducta de comparació social en la qual
sempre es perceben en desavantatge.

Molts adolescents i joves utilitzen les xarxes socials com a mitjà per a aconseguir
una certa aprovació, tant dins com fora del seu cercle pròxim. Tot això juntament
amb l'ús de filtres, la pressió per la imatge corporal, la publicitat enganyosa i la sobre
informació nutricional, conformen una sèrie de factors de risc predisponents que
poden desencadenar Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).

Existeixen diverses teories que expliquen la manera en què les xarxes socials afecta
la nostra imatge corporal.

● Teoria de la comparació social

Aquesta teoria proposada per Festinger assenyala que les persones es comparen
amb els seus similars per a autoavaluar-se. Si se situen en una posició superior, la
seva autoestima s'eleva. En canvi, si se situa en una posició inferior, disminueix
l'autoestima.

22
 ● Teoria de l'objectivació

Fredrickson i Roberts, autors d'aquesta teoria, indiquen que la imatge ideal del cos
femení es construeix per a ser vist i avaluat pels altres, és a dir, moltes dones no
tenen una percepció i valoració interna, sinó que es preocupen pels que uns altres
puguin pensar.

Aquesta perspectiva, a més d'estar esbiaixada, comporta una vigilància constant cap
al seu cos, generant vergonya i ansietat si no correspon amb els cànons de bellesa.
A més, això es relaciona amb un major nombre de problemes alimentaris.

12
Imatge representativa sobre la imatge corporal

12

Font:https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Ftwitter.com%2Fic_redesociales&psig=A
OvVaw0UMuydFysGk_gLqT4Pfurw&ust=1673546188320000&source=images&cd=vfe&ved=0CBAQj
RxqFwoTCMjursmLwPwCFQAAAAAdAAAAABAI
23
5.ELS INFLUENCIADORS REALMENT SON D’AJUDA PER ELS

TCA?

Un influencer es una persona que, d'alguna manera, ha aconseguit destacar en els

canals digitals, especialment en les xarxes socials, com Facebook, Instagram o Tik
tok,així com en plataformes de vídeo com YouTube.
És una persona que ha aconseguit construir una reputació gràcies a la seva
experiència en un tòpic específic, publicant continguts on comparteix el seu estil de
vida i creant un personatge de gran èxit en el món digital, el qual és seguit per un
gran nombre de subscriptors.

La majoria dels influencers, en l'actualitat, es dediquen a mostrar-nos la seva vida,

molts d'ells ometen les coses dolentes, o considerades com a tal pels estereotips o
estàndards creats socialment, però, no sols els influencers promouen tots aquests
estereotips de bellesa, sinó que la gent més “ordinària” també es veu obligada a
seguir amb l'ona i demostrar que formen part d'aquests estereotips de bellesa irreals.
A més de que les publicitats de les mateixes plataformes promouen tot això. Cada
dues històries d'Instagram, hi ha una publicitat i en general solen ser sobre cirurgies,
llocs d'estètica, apps que ens “ajuden” a millorar les nostres fotos per a tenir una
cara més polida o abdominals marcats i plans d'entrenament extrems per a estar
més prim entre altres. Però tot això no és casualitat. Les xarxes socials es connecten
amb les famoses cookies, que són arxius que creuen els llocs web que visitem per a
guardar informació de la navegació i facilitar l'experiència en línia. Pel que les
nostres xarxes socials estan al corrent de tot el que fem amb els nostres dispositius.

24
5.1 Els anomenats “trends” promoguts per les plataformas com
Instagram i Tik tok.

El significat de “Trend” depèn del context en el qual s'utilitza. Si parles en termes de

moda, és la tendència en el vestir de la temporada actual. Si estàs navegant en Tik
tok, un trend és la cançó més viral del moment i/o un ball que tothom està fent. En
termes de màrqueting, un “trend” són els temes més buscats o parlats del moment.
Pot ser un meme, una etiqueta en Twitter o el contingut més repetit en els últims
minuts.

5.2 Recopilació de “trends” que he considerat perjudicals per els TCA a

Tik tok

-Hi ha un trend a aquesta plataforma que es tracta sobre una persona que ha pujat
de pes i li diuen que es veia millor quan era més prima
● Mora, Milkaal. (2022, 11 octubre). Trends. Tit tok.
https://www.tiktok.com/@milkaalmora/video/7153077705091616005?is_from_
webapp=1&sender_device=pc&web_id=7167040761283479046

-Aquest trend promou que una ruptura amorosa que t’ha deixat sense apetit a fet
que tinguis un glow up, que vol es pot traduir per brillar de manera intensa. En les
xarxes socials s'ha començat a usar aquesta paraula per a fer referència a persones
que han experimentat un important canvi físic.
● Gomez, S. (2022, 28 noviembre). Trends. Tik tok.
https://www.tiktok.com/@soffgomex/video/7171156957938601221?is_from_w
ebapp=1&sender_device=pc&web_id=7167040761283479046

-“So my name is Bella hadid” es un trend on dones i homes intentan parèixer a la

modelo Bella hadid, que pateix de TCA, deixant de menjar o només bevent aigua.
● Trends. (2022, 8 octubre). Tik tok. https://vm.tiktok.com/ZMFEEhUAh/

25
- El següent trend es sobre una cançó de l’artista conegut com Camilo que diu que
les talles ideals son 90’, 60’ i 90’ , pero que la dona es perfecta sense aquestes talles
establertes per els estereotips.
● Blaz, F. (2020, 11 abril). Trends. Tik tok. https://vm.tiktok.com/ZMFEEY2u6/

- Aquest trend consisteix en utilitzar una camisa molt gran per després ajustarla a el
cos i deixar veure una petita cintura.
● Pinto, S. (2020, 24 junio). Trends. Tik tok. https://vm.tiktok.com/ZMFEobM8F/

26
6.L'IMPACTE QUE VA TENIR LA PANDÈMIA EN ELS TCA I LES
XARXES SOCIALS

Els pacients amb Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) han estat un grup
especialment vulnerable a la situació de confinament degut a les dificultats
d'haver-se hagut d'adaptar a un nou estil de vida on perdien el control situacional
que prèviament mantenien de manera pràcticament absoluta. Els estudis realitzats ja
parlen que els efectes del COVID-19 en pacients amb TCA són encara desconeguts,
encara que anticipen un major nombre de casos de TCA, una major gravetat de la
simptomatologia i un increment del servei d'urgències i de la càrrega dels cuidadors
per la falta de tractaments ràpids i efectius.

Indubtablement, el confinament i la limitació social que això comportava, ha estat el

principal factor de risc tant de la restricció alimentària com de la ingesta excessiva i
impulsiva que gran part de la població ha sofert. Un estudi realitzat a Hong Kong
(Chan & Chiu, 2021) va estudiar de manera conjunta els canvis en la dieta, els
símptomes propis dels TCA, l'ansietat, la depressió i també, el benestar psicològic.
Van trobar que el 86,1% dels participants, sense un previ diagnòstic TCA, va realitzar
almenys un canvi en la dieta durant aquest període de temps. A més, el 46,2% de la
seva mostra van classificar el seu estil d'alimentació com a insana, la qual cosa va
arribar a augmentar, fins al 25%, la probabilitat que aquests subjectes, malgrat no
tenir un previ diagnòstic del trastorn, poguessin arribar a patir-lo. Aquest succés va
generar de manera generalitzada un augment en l'ansietat i de depressió pel
sentiment de culpa en observar un canvi de la imatge corporal, generant al seu torn,
una insatisfacció amb el propi cos. Aquests resultats van evidenciar l'augment en la
probabilitat de patir un TCA en aquells individus que havien fet canvis en les seves
dietes, així com una major probabilitat de sofrir ansietat o depressió.

El tractament ha hagut d'adaptar-se a la situació descrita, per la qual cosa només es

realitzaven visites en els casos més greus i, el seguiment terapèutic s'ha vist obligat
a realitzar-se via telemàtica, la qual cosa implicava una major dificultat en casos de
possibles autolesions. Així mateix, l'augment de temps en la llar, ha incrementat l'ús
de xarxes socials, aconseguint en molts casos que el sentiment de solitud o
desemparament pogués reduir-se; no obstant això, també ha produït l'efecte contrari
a conseqüència de la multitud de “reptes fitness” i d'excessives autocures en

27
l'alimentació que es compartien diàriament per les xarxes.

6.1 Grafica de l’augment d’ús de les xarxes socials a la pandemia a

Espanya

13
Grafica de l'ús de les xarxes

A causa de la quarantena i el tiro de passar dies tancats, evidentment el consum de les

xarxes socials augmenta i amb això augmenten les possibilitat de més tca.

13
Font: Statista. (2022, 3 mayo). COVID-19: redes sociales con más perfiles creados en el
confinamiento en España 2020.
https://es.statista.com/estadisticas/1118907/covid-19-redes-sociales-con-mayor-numero-de-nuevos-pe
rfiles-espana/
Copiar al portapapeles
28
7.ENQUESTA: "La influència de les xarxes socials als TCA"

Amb la finalitat d'estudiar la influència de les xarxes socials en l'augment de TCA

s'ha realitzat una enquesta a 123 persones.

7.1 Amb quin gènere t’identifiques?

En aquesta gràfica podem observar el percentatge dels gèneres que han contestat a
l'enquesta realitzada. Estadístiques numèriques:

● 64,2% (79/123)de dones

● 34,1% (42/123)d'homes

● 1,6% (2/123) altres gèneres

29
7.2 Quina és la teva edat?

Amb la finalitat d'estudiar l'estigma social cap a les persones que creuen que les
xarxes socials afecten de manera negativa en els TCA s'ha realitzat una enquesta
amb persones majors de 10 anys, ja que com hem vist en la part teòrica, els TCA es
comencen a manifestar a partir dels 11 anys. Com observem a la gràfica hem
obtingut un 60,2% (74/123) de respostes de persones entre el 15 i 20 anys, un
18,7% (23/123) persones de més de 30 anys, seguit de un 8,9% (11/123) persones
de 20 a 25 anys, un 8,1% (10/123) de 10 a 15 anys i finalment amb un 4,1% (5/123)
persones de 25 a 30 anys.

7.3 Sap que és un trastorn alimentari?

Aquesta pregunta va ser realitzada per saber quantes persones que han contestat
l’enquesta saben que és un trastorns alimentari. Seguidament es fa una altra
pregunta per a les persones que si saben que es un trastorns alimentari que
trobarem en l'annexe. En aquesta pregunta un 59,3% (73/123) van contestar amb un

30
sí, un 23,6% (29/123) amb “tal vez” i finalment un 17,1% (21/123) que no sabien que
es un trastorn alimentari.

7.4 Has patit algun trastorn alimentari?

Pregunta feta amb la finalitat de saber quantes persones de las que han contestat
tenen TCA (18,7%-23/123), las que no han patit aquest trastorn (62,6%-77/123) i
finalment les que “tal vez” hagin patit un TCA i ho sabem,però mai van ser
diagnosticades mèdicament (18,7%- 23/123).

7.5 Alguna vegada t'has sentit malament amb el teu físic per una foto
d'algú en les xarxes?

Aquesta pregunta va ser realitzada per saber quantes persones s'ha sentit malament
amb una publicació que compleix amb l'esteretips establerts a les xarxes socials,
que ja hem parlat a la part teòrica, i també per escatir quantes persones han tingut

31
aquesta comparació que afecta la imatge corporal que afecta també a l'autoestima.
Estadístiques numeriques:

● 57,7% (71/123) han respost Sí

● 35,6% (44/123) han respost No

● 6,5% (8/123) han respost “Tal vez”

7.6 Has intentat fer una dieta recomanada per un trend d'alguna
plataforma com Tik tok o Instagram?

Aquesta pregunta ha sigut realitzada per veure quantes persones fan o segueixen
les dietes d'aprimament de les xarxes socials específicament Tik Tok o Instagram.
Estadístiques numèriques:

● Un 61% (75/123) no han intentat aquest tipus de dietes.

● Un 35% (43/123) si han intentat aquest tipus de dietes.

● Un 4,1% (5/123) alguna vegada “tal vez” ho han fet.

32
7.7 Creus que les diferents xarxes socials creen estereotips que causen
trastorns alimentaris?

Aquesta pregunta l'he fet per saber quantes persones, creien els estereotips o
cànons de bellesa creats per les xarxes causen trastorns de l'alimentació.
Estadístiques numèriques:

● Un 82,9% (101/123) ha respost que Sí

● Un 11.4% (14/123) ha respost un No

● Un 5,7% (7/123) ha respost “Tal vez”

33
7.8 Crec que el meu pes i la meva imatge determinen el meu valor com
a persona, a causa dels estereotips socials?

Aquesta pregunta va ser realitzada per saber a quanta gent que ha contestat
l'enquesta tenen problemes amb la seva imatge corporal. Estadístiques numèriques:

● Un 58,5% (72/123) ha respost que no li afecten, ni determinen com a persona

el estereotips causats per les xarxes socials.

● Un 30,9% (38/123) ha respost que si li afecten i el determinen com a persona

els estereotips causats per les xarxes socials.

● Un 10,6% (13/123) han respost que "tal vez" l'afecten i el determinen com a
persona els estereotips causats per les xarxes socials.

34
7.9 He fet comentaris despectius sobre el meu cos o comparacions
negatives amb influencers de les diferents plataformes?

S’ha fet aquesta pregunta en la enquesta per veure com els influencers que
compleixen els estereotips establerts per les xarxes socials afecten a l’autoestima.
Estadístiques numèriques:

● Un 48,8% (60/123) han respost que si han fet comentaris despectius del seu
cos o comparacions negatives.

● Un 40,7% (50/123) han respost que no han fet comentaris despectius del seu
cos o comparacions negatives.

● Un 10,6% (13/123) han respost que “tal vez” han fet comentaris despectius
del seu cos o comparacions negatives.

35
8. RESULTATS I REFLEXIONS DE LA ENQUESTA: “La influència de
les xarxes socials als TCA”

L’ultima pregunta de l’enquesta va ser: Després d'aquestas preguntes, que penses

les xarxes socials influeixen en els trastorns alimentaris?

De forma abrasadora veiem com la majoria de les persones creuen que les xarxes
socials influeixen en els trastorn alimentaris i això dona molt que pensar i que no
som conscients del que estem generant. Això no pot continuar passant. No podem
permetre'ls als líders del futur creure que viure així està bé, que és normal. No estem
preparats per a ser constantment jutjats en cap aspecte de les nostres vides. Pot ser
realment nociu per a la salut mental dels i les joves. Les xarxes socials faciliten molt
la comparació entre cossos, per la qual cosa estant diàriament en contacte amb els
estereotips de bellesa, pot arribar a ser veritablement perjudicial per a moltes
persones. No podem continuar vivint així. És impossible viure en una societat en la
qual pel que sembla està bé passar hores comparant-nos amb els inassolibles
estereotips de bellesa. Aquest contacte tan constant amb ells es va tornar una cosa
natural en el nostre dia a dia. Estem tan acostumats a viure sota el seu domini que
no arribem a veure com ens limiten.

Estadístiques numèriques de les respostes a l’enquesta:

● Un 82,1% (101/123) ha respost que Sí.
● Un 13,8% (17/123) ha respost que “Tal vez”.
● Un 4,1% (5/123) ha respost que No

36
9.CONCLUSIÓ

La hipòtesi plantejada en el treball va ser la següent: “Es pot confirmar que a causa
de les xarxes socials els TCA han augmentat”

Durant la part teorica vaig aconseguir demostrar punt per punt tots el objectius que
ens van plantejar a la introducció. Que eren:

● Demostrar que en les xarxes socials es creen estereotips, causen una baixa
autoestima amb una imatge corporal negativa i promouen dietes no sanes
que causen TCA.

● Que molts els influencers mostren una realitat irreal.

● Demostrar que a partir de l’augment de l’ús de les xarxes socials en la

pandemia van augmentar els TCA.

Seguidament, gràcies a la enquesta que vaig fer a 123 persones sobre la influència
de les xarxes socials he aconseguit més fondament per afirmar la meva hipòtesi.

9.1 Procés de recerca

El procés de recerca no va ser tan complicat, sobretot si ho feia amb una recerca
digital, però vaig decidir fer la majoria de la meva recerca en llibres perquè per a mi
era molt més fàcil organitzar-me, vaig passar hores a la biblioteca buscant llibres que
m'ajudessin en el meu treball, però va merèixer la pena.

9.2 Resultats

Amb tota aquesta ardua investigació puc dir que la meva hipòtesis ha sigut acertada
i que les xarxes socials influeixen en l'augment dels TCA.

Hem d’aprendre a ser conscients que el que veiem publicat en les xarxes no és la
realitat, sinó una petita part d'ella que una persona ha decidit exposar i fins i tot fer
d'això el seu treball. No fa falta demonitzar les xarxes socials, hem de ser capaces
37
de conviure amb elles i donar-los un bon ús, ja que són una arma molt potent en
l'àmbit comunicatiu, d'aprenentatge i d'informació.

Per això he de destacar la importància de detectar factors o situacions de risc amb la

finalitat d'intentar prevenir unes certes conductes perjudicials per a la nostra salut
tant física com mental.

Com diuen Bellament, "Avui els convido a tots vostès al fet que triïn des del seu lloc
com poden fer perquè aquest maó no es continuï sumant a la muralla que tant ens
limita". És moment que posem un fre a tot això. Almenys des de les coses més
mínimes com restringir-se el temps en pantalla, o desnaturalitzar els comentaris
negatius que veiem en el dia a dia. No continuem promovent alguna cosa que ens
destrueix com a humanitat. És moment de reaccionar.

38
10. BIBLIOGRAFÍA / WEBGRAFÍA

● Álamo, M. d. (2020). ¿Por qué como si no tengo hambre? : las claves para
quererte, comprenderte y mejorar tu relación con la comida. Anaya
Multimedia.

● Chan, C. Y., & Chiu, C. Y. (2021). Disordered eating behaviors and

psychological health during the COVID-19 pandemic. Psychology, Health &
Medicine, 1-8.

● La mente es maravillosa (2012) ¿Cómo influyen las redes sociales en la

imagen corporal?. España. Recuperado de:
https://lamenteesmaravillosa.com/como-influyen-las-redes-sociales-en-la-imag
en-corporal/

● Lorán Meler, M. E., & Sánchez Planell, L. (2013). Comprender la anorexia, la

bulimia y el trastorno por atracón. Amat Editorial.

● Los años de evolución de la enfermedad tienen un impacto decisivo en la

respuesta al tratamiento de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA).
(2021, March 25). Hospital de Bellvitge. Retrieved January 10, 2023, from
https://bellvitgehospital.cat/es/actualidad/noticia/los-anos-de-evolucion-de-la-e
nfermedad-tienen-un-impacto-decisivo-en-la

● Personal de Al Jazeera. (21, 09 14). Facebook knows Instagram is harmful to

teen girls: WSJ. Al Jazeera. Facebook knows Instagram is harmful to teen
girls: WSJ

● Perpiná, C., i Baños, R. M. (2000). Imagen corporal en los trastornos

alimentarios. Evaluación y tratamiento por miedo de la realidad virtual.
València: Promolibro

● Serna de Pedro, I. d. l. (1998). Comer no es un placer: anorexia, bulimia,

obesidad. Litofinter.

39
● Serra Alías, M. (2015). Els Trastorns de la conducta alimentària. Editorial
UOC.

● Saunders JF, Eaton AA. Snaps, Selfies, and Shares: How Three Popular
Social Media Platforms Contribute to the Sociocultural Model of Disordered
Eating

40
11.ANNEXOS

11.1 Respostes destacades de les persones que van votar que sí en la pregunta 7.3
de l’apartat 7.

41
42
43
44
45