Basica IApuntsPsicologia

DarkDraker
www.wuolah.com/student/DarkDraker
57
Basica-IApuntsPsicologia.pdf
Bàsica I_Apunts_Psicologia
1º Psicologia Bàsica I
Grado en Psicología
Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte

Blanquerna
URL - Universidad Ramón Llull
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su
totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1984142
Apunts de Bàsica I
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Primer Curs de Psicologia
URL – Blanquerna
Professor: Jordi Rusiñol
2018 / 2019
Arnau Carmona Feliu
1
ÍNDEX
1. Què és la Psicologia? 4
1.1 Definicions actuals de Psicologia 4
1.2 Autors iniciadors de la psicologia 5
2. Anàlisi i experiments dels psicòlegs més importants 6
2.1 William Wundt 6
2.1.1 En què consisteix l’experiment? 6
2.1.2 Conclusions de l’experiment 6
2.1.3 Deixebles 6
2.2 E. Hauss 7
2.2.1 En que consisteix l’experiments 7
2.2.2 Característiques de l’experiment 7
2.3 Francis Galton 8
2.4 Alfred Binet 8
2.5 William James 9
2.5.1 Deixebles 9
2.5.2 Mètodes d’estudi de James 9
2.6 E. Thorndike 10
2.7 I. Sechenov 10
2.8 I. Pavlov 10
2.8.1 Estudi del condicionament 10
2.8.2 Comparació 11
2.9 John R. Watson 11
2.10 B. F. Skinner 12
3. Mètodes de la Psicologia 13
3.1 L’experiment 13
4. Aprenentatge 15
5. El condicionament clàssic 17
5.1 Procediment excitatiu 17
5.2 Procediment excitatiu de segon ordre 17
5.2.1 Condicionament de segon ordre de tipus emocional 18
5.3 Contracondicionament 19
¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

5.4 Condicionament inhibitori 23

5.5 Efecte de bloqueig de Karmin 24
5.6 Aversió adquirida al gust 28
5.7 El condicionament emocional 29
5.7.1 Neurosis experimentals (Pavlov) 29
5.7.2 Karn 30
5.7.3 Wolpe 30
5.7.4 Condicionament dAlbert 31
6. El condicionament operant 32
6.1 Thorndike 32
6.1.1 La llei de l’efecte 32
6.2 Skinner 33
6.2.1 Com mantenir el comp dels organismes un cop condicionats 34
7. Condicionament operant 36
7.1 Principi de Premark 36
7.2 Passos a seguir per determinar el condicionament operant 36
8. Altres formes d’aprenentatge 37
8.1 Experiment d’expectatives de Tolman 37
8.2 Aprenentatge latent de Tolman 37
8.3 Exp. de bloqueig de la via comú de Tolman 37
8.4 Experiment dels mapes cognitius de Tolman 38
8.5 Experiment per la indefensió d’animals 38
9. Teoria Gestaltica 40
9.1 Experiment de transposició 40
9.2 Experiments de Köhler 40
10. L’aprenentatge operacional 41
10.1 L’experiment de Bandura 41

1. Què és la Psicologia?
Segons les definicions que hi havia al segle XIX és l’estudi de la ment o l’estudi de la
consciència.
L’inici de la psicologia es va donar en dos punts:
1875 – Seminari a Hardvard.
1879 – Alumnes matriculats i laboratori de psicologia.
Els objectes d’estudi en tots dos llocs era la consciència però tenien dues visions:
 A EE.UU., James no era un bon científic ni un bon experimentador però era un bon
teoritzador.
 A Alemanya els científics feien molt bons experiments i tenien material desenvolupat.
*A partir d’aquest punt la psicologia començaria a extendre’s arreu d’Europa i d’EE.UU i es va començar a integrar
els seus estudis dins el funcionament de la societat.
1.1 Definicions actuals de Psicologia
1. És l’estudi científic (S’evita subjectivitat amb el mètode científic.) de la conducta (El

comportament que s’estudia és directament observable, verificable i quantificable.) i dels processos
mentals. (No és directament observable però la deduïm amb conductes.)
2. A més d’estudiar la conducta i els processos mentals, la psicologia analitza la influència
que tenen en ells l’estat físic i mental de l’organisme, així com l’ambient extern
(ambientals, econòmics, socials, culturals i polítics.)
Els processos mentals poden arribar a crear realitats que no son raspallades per objectes, això fa
que el subjecte treballi sobre aquesta realitat creada. És l’anomenat efecte “phy”. Aquest
fenomen s’encarrega de que el subjecte treballi sobre aquesta realitat.
Tot comportament té un lloc en un determinat medi i els processos mentals, conductuals i

perceptius varien segons aquest. A continuació posem un exemple d’esquema per representar
aquest entorn:
Estímul  Atenció  Percepció  Memòria  Presa de decisions Resposta
Objectivable i mesurable ......
Part subjectiva ......
El condicionament és una forma d’aprenentatge associatiu. Un cop arribem al final de la cadena,
la resposta es pot convertir en un estímul de tal manera que torna a crear una nova cadena en
forma de comportament.
4
Els objectius de la Psicologia:
 Observació
 Descripció
 Explicació
 Predicció
 Control
Àrees en les que treballa la Psicologia acadèmica i d’investigació.
Docència Bàsica
Desenvolupament (evolutiva Psicometria
Fisiologia Psicologia social o de grups.
Diagnòstic i intervenció Personalitat
Salut
1.2 Autors iniciadors de la Psicologia
EE.UU. Wilhem Wundt (1832-1920) Universitat de Leizpig [Estructuralisme]
William James (1842-1910)  Universitat de Hardvard [Funcionalisme]
Tots dos van apostar per una metodologia experimental. També consideraven que hi havia
temes que no es podien estudiar mitjançant experiments i ho feien mitjançant la observació.
L’objectiu de tots dos autors era l’estudi de la consciència.
URSS Iván Pavlov (1849 1936)  [Metodologia Experimental]
Ell és metge, no psicòleg. Degut a aquest fet es va dedicar a l’estudi de la fisiologia. Un error
que comet en la metodologia el portarà a estudiar el condicionament.
En el moment de la revolució soviètica queden prohibits els estudis de la psicologia. Lenin li

donarà finalment el permís per estudiar-la però li prohibeix el nom de psicologia. El seu
deixeble va ser metge d’Stalin.
U.K. Francis Galton (1822-1911)  [Psicologia experimental / estadística]
Un dels seus estudis més importants va ser la mètrica de tasques mentals.
Àustria Sigmund Freud (1856-1939)  [Psicoanàlisi]
No entra en la matèria que estudiarem però si que és un precursor de la psicologia.

2. Anàlisi i experiments dels psicòlegs més importants
2.1 Wilhem Wundt
És una psicologia molt complexa i habitualment succeeix que hi ha contradiccions. Li passa

igual que a William James.
L’objectiu de l’estudi de Wundt és l’experiència immediata.  Posem per exemple que jo dic
que vull un iogurt i la persona que tinc davant comença a pensar en ell i comença a salivar.
Vol que el subjecte experimental estudiï la seva pròpia consciència. Mitjançant l’experiment li
resultarà molt costós i haurà d’implementar la física i la química en l’estudi de la psicologia.
Gràcies a això, Wundt va trobar elements estructurals en la consciència. En cap moment volia
conèixer el mètode de funcionament.
Per dur a terme aquests experiments necessitava disposar a un individu dins un laboratori amb
les variables controlades. Per tal de no contaminar els resultat no podia estar ell a la mateixa sala
que el subjecte.
A Wundt sempre se li va resistir l’estudi de la memòria.
2.1.1 En què consisteix l’experiment?
El subjecte veu un estímul (imatge) que es mostra mitjançant un projector. Ell, ha d’escriure el
primer que li passa pel cap quan ho veu.
Objectiu de l’experiment: trobar patrons comuns entre subjectes.
De l’experiment va treure una dada sobtant que era que tots els resultats es podien agrupar en
dos grups:
 Sensacions simples: pel, color i forma

 Sentiments simples: depèn del propi pensament de l’individu. Per exemple bonic, lleig,
terrorífic, divertit...
Es va adonar que les sensacions simples, quan es combinaven entre elles donaven lloc a les
idees. Quan es juntaven els sentiments simples es donava lloc a les emocions.
2.1.2 Conclusions de l’experiment
En primera instància va concloure que no es podia crear cap tipus de pensament que no fos
possible ser materialitzat amb imatges com podia ser llibertat o amor. Finalment va dir que si
que es podia.
Organització i categorització dels sentiments simples:

 Plaer – displaer
 Excitació – depressió
 Tensió – relaxació
2.1.3 Deixebles
El seu deixeble Kraepelin es va centrar molt en l’associació d’idees. Va fer un experiment que
consistia en que li donaven una paraula al subjecte i ell havia de dir una altra que li vingués al
cap. Kraepelin estudiava la relació.
Com Wundt no agafava ni a nens, ni a discapacitats ni a retrasats, Kraepelin si que els va agafar
per aquesta associació d’idees (també va agafar a gent normal). Amb aquest experiment va
extreure resultats:
 Els normals sempre guardaven una lògica entre el terme que se’ls hi donava i el terme
que responien.
 Els psicòtics feien una relació absurda relacionada amb la semàntica.
 Altres pacients amb problemes donaven relacions que tenien a veure amb traumes.
2.2 E. Hauss
Va ser el primer en demostrar científicament l’estudi de la memòria. Donat el aprofundiment

que va fer en el tema va decidir estudiar la memòria associativa (d’estímuls).
2.2.1 En què consisteix l’experiment?
L’idea principal de l’experiment consisteix en la memorització de llistes de síl·labes alemanyes

sense cap sentit semàntic.
Es llegeix una síl·laba i es dona el mateix temps per memoritzar-les. Quan ja ho ha fet diversos
cops i s’ha encertat, li demanem al subjecte que torni demà a la mateixa hora. Al segon dia
encara no coneixerà la llista. El que succeirà és que el segon dia necessitarà menys intents per
memoritzar la llista.
Gràcies a aquests resultats es pot demostrar l’existència de la memòria.
2.2.2 Característiques de l’experiment
 Quan més llarga és la llista més costa memoritzar-la.

 A menor número de síl·labes a memoritzar, més fàcil és recordar-les.
 Hauss va determinar els temps que es tardava en oblidar la llista.
20 min  42%
1 dia 66%

1 setmana 72%
1 mes  78%
2.3 Francis Galton
No és professor universitari, treballa sol. Estudia diversos temes, però que afecten a la
psicologia és la intel·ligència. Per fer aquests estudis de psicologia utilitzarà la matemàtica. A
més, farà ús d’ella per quantificar els processos mentals. (el estudi dels processos mentals
mitjançant la quantificació s’anomena psicometria.)
Per Galton, la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes.
WUNDT GALTON
Estudiava característiques en comú de tots Estudiava els aspectes diferencials en els
els éssers humans. comportaments dels individus.
Per acudir al comportament mental primer havia de saber com s’expressa aquest comportament,
sinó no el pot medir. Els éssers humans s’agrupen formant una gràfica de corba normal.
Galton diu que la intel·ligència és una capacitat psíquica heretada. (G [general] de

intel·ligència)
G Surten moltes capacitats específiques relacionades amb l’aprenentatge. Aquestes venen

donades per les qualitats genètiques.
Quantifica la intel·ligència mitjançant el càlcul de la correlació general. El vincle entre les

qualitats A i B ha de poder fer justificat de forma matemàtica. Per exemplificar això podem
recordar que a major alegria, major generositat.
2.4 Alfred Binet
Tot i que estudia en altres matèries, la intel·ligència ocupa la major part de la seva investigació.
Estudia i quantifica la intel·ligència. Binet planteja la hipòtesis de que la intel·ligència
evoluciona amb l’edat.
GALTON BINET
La intel·ligència té una part heretada i una La intel·ligència creix i madura amb l’edat.
altra apresa. Acumulació d’experiències.
Binet es dedica a observar que fan els infants a l’escola. Per observar-los i estudiar-los els
classifica en edats. Aquestes agrupacions són molt complexes, precises i detallades. Un cop
8
separats per edats usa dues variables per analitzar-los: Què s’aprèn a aquesta edat? Ho ha de
poder fer el 80% dels nens.
D’aquesta forma pot estimar quines conductes pertoquen a cada determinada edat. Gràcies a
aquestes classificacions podem saber el que es considera normal a determinada edat. D’aquesta
forma es poden detectar endarreriments o persones més dotades.
2.5 William James
Es dedica a estudiar la consciència. Diu que no té sentit estudiar-la d’una forma estructural ja
que no és estàtica, és fluida. Sempre està canviant. La “foto” que facis no serà igual un instant
després.
Consciència: entitat psíquica que afavoreix a l’individu a adaptar-se al medi.
*James vol estudiar com funciona la consciència no com està formada.
James diu que la consciència sempre es transforma en moviment.
1. Et mous per identificar el 2. Interactues amb el medi 3. Modifiques constantment

medi les pautes del comportament.
*Quan has de repetir molts cops la teva conducta apareix la formació d’hàbits.
2.5.1 Deixebles
James no va posar limitacions als deixebles. Gràcies a aquest fet va permetre l’evolució de la
psicologia americana. Els seus deixebles no estudien coses que no aportin res a la societat ja que
James va fer especial èmfasi en això.
2.5.2 Mètodes d’estudi de James
No fa investigació empírica però els seus deixebles si. Fa ús de tres mètodes:
Introspecció Consisteix en comparar l’auto observació d’un individu amb l’auto

(comparada) observació d’un altre. No hi ha necessitat de fer experiments però
sempre està quantificat.
Experiment Amb l’ajut de la matemàtica.
Metodologia Possibilita estudiar diferents variables psicològiques i comparar-les amb

(comparada) diferents grups.
Ex: memòria adults vs memòria nens.

2.6 E. Thorndike
Estudia la psicologia animal, en especial l’aprenentatge. Thorndike entra dins la psicologia

comparada de James ja que és el seu deixeble.
Es considera el precursor del conductisme, és a dir, admet la consciència com a objecte d’estudi
dins la psicologia.
[E – O – R - C]
(Pot ser fisiològic o conscient)
Estímul (medi Organisme que Resposta La resposta va
ambient) executa el seguida d’un
comportament comportament
*en el cas d’aquest autor.
Fa una aprenentatge per assaig d’error-èxit. Dins això s’ha de fer especial èmfasi en la llei de
l’efecte. Aquesta llei de l’efecte, més tard, es diria condicionament operant.
2.7 I. Sechenov
Diu que per fer estudis psicològics no fa falta estudiar psicologia, s’ha d’estudiar el
comportament. Hem de conèixer dos aspectes del seu pensament.
 Tota activitat psíquica es pot reduir a moviment muscular.

 Tota reacció de l’organisme són actes complexos.
2.8 I. Pavlov
Està enquadrat a la línia de Schenov i no té molta llibertat de moviment. Ell va descobrir la

casuística de que els gossos comencen a salivar abans de menjar.
2.8.1 Estudi del condicionament
Pavlov considera que sempre existeix un reflex en els organismes. Aquest reflex no és après. A
més, considera que a l’hora d’estudiar el condicionament el medi i la resposta són dos
elements a tenir en compte.
Normal E  R
Pavlov Ei  Ri i= incondicional = reflex
10

Pot ser que per un reflex, l’estímul sigui neutre (EN) que no obliga a res. Aquest estímul es pot
convertir en un estímul condicionat (EC) i com a conseqüència obtindrem una resposta
condicionada (RC).
EC  RC
Exemple: Un gos saliva cada cop que veu menjar. Si abans de donar-li menjar fem sonar una
campana el gos acabarà associant la campana amb menjar i quan l’escolti començarà a salivar.
Ei  Ri
Veu el menjar Salivació
EC  RC
Campana Salivació quan escolta la campana
2.8.2 Comparació
Thorndike  E O R C (perquè ve de James)
Pavlov  E R (Perquè ve de Sechenov)
2.9 John B. Watson
És deixeble de James i es caracteritza per ser bastant contradictori. Diu que la psicologia s’està
equivocant en l’objecte d’estudi. S’ha de canviar de la consciència al comportament. A arrel
d’aquest pensament de Watson, gran part de la comunitat nord-americana adopta una posició
conductista.
Deixa la investigació i entra al món privat on coneixerà autors com Skinner i Tolman.
Estudia el comportament perquè és observable, mesurable i objectivable. Ell vol saber suficients
coses del comportament per predir-lo i canviar-lo.
Watson és partidari de pensar en que per canviar una conducta hem de fer ús d’estímuls. De la
mateixa forma que si donem x estímuls es produiran x conductes. Donat aquesta creença
Watson s’oblida completament del pensament per estudiar la conducta en la seva totalitat.
Aprenentatge elemental i repetitiu:
E  R E  R E  R
Quan creem hàbits:
E  R  R  R
Un cop Watson és expulsat del món privat entra Skinner.
11

2.10 B. F. Skinner
Aquest autor vol estudiar les contradiccions associatives que lliguen al comportament amb les
conseqüències. Skinner parla de ABC.
A B C
Antecedent Acció Conseqüència
La llei de l’efecte quedarà reformulada per Skinner eliminant l’organisme. Els seus experiments
estan totalment controlats per ordinador dins una gàbia experimental totalment controlada. Això
és possible gràcies als avenços tecnològics que pateix la ciència.
El que fa Skinner és donar un estímul (A) controlant les conseqüències (C). Com és lògic no
podem explicar processos mentals sinó que només podem determinar conseqüències.
12
3. Mètodes de la Psicologia
 Definició de teoria: Model amb el que s’intenta explicar un comportament.

 Hipòtesis: Suposada causa d’un experiment. Ha de ser una afirmació.
 Comprovació empírica: selecció de la mostra, disseny i execució.
 Comparació amb la hipòtesis formulada: Recollida i anàlisi de les dades.
 Discussió dels resultats en el context en el que s’hagi creat el problema.
 Comunicació a la comunitat científica.
Hi ha tres tipus de mètodes: observació, experimentació i quasi-experiment. Hi ha diferents

procediments que es poden emplear a l’hora de fer un experiment. En aquests entren les
enquestes, l’estudi de casos, les entrevistes, els tests i estudis correlacionats.
3.1 L’experiment
Població seleccionada a l’atzar d’una mostra: VI = Variable independent
-Assignació a l’atzar de subjectes al GC (grup de control). No reben VI.
-Assignació a l’atzar de subjectes al GE1 (grup experimental). Sotmesos a VI
-Assignació a l’atzar de subjectes al GE2 (grup experimental). Sotmesos a VI
L’essència de l’experiment és la comparació. Pel que fa a la comparació entre observació i
experiment es que la observació es purament descriptiva.
Els subjectes de l’experiment no poden saber en què consistirà l’experiment per tal de garantir
uns resultats fiables que venen donats per unes pautes de comportament fiables.
La VI és el fenomen causador d’un efecte. La VD depèn de la VI. En el llenguatge metodològic
l’Estímul (E) és la variable independent i la Resposta (R) és la dependent.
A l’hora de fer un experiment amb individus, el que fem és agafar de forma aleatòria aquests tres
grups de subjectes per tal de poder recollir les dades que busquem. Un d’ells ens servirà per provar
l’experiment i els altres per dur a terme l’exercici.
Els dos requisits mínims a l’hora de fer un experiment son el grup de control i la variable
dependent.
En tots els experiments sempre existeix el dubte de si existeix una variable estranya que pugui
alterar els resultats de l’experiment. Si es creu que una variable estranya por fer influència en
l’experiment, se li demana al investigador que la elimini. Si és impossible eliminar-la, ha de fer
que la variable estranya afecti a tothom. En aquest segon cas, la variable estranya pasa a ser
variable controlada.
Per exemple, si volem fer un estudi per mesurar la memòria dels subjectes, la intel·ligència és una
VE que intervé directament en la memòria. Com no la podem eliminar, classifiquem als individus
per poca, mitja o molta intel·ligència. Arribats a aquest punt procedim amb l’experiment. Hi ha
variables incontrolables com les de la emoció de fer l’experiment. En aquests casos l’investigador
farà una igualació tècnica. Aquesta igualació tècnica consisteix en que si en un grup d’individus
hi ha subjectes contaminats i no es poden utilitzar, a un altre grup s’ha de suprimir el mateix
13

número de subjectes. Pot ser que en el grup control hi hagi un número inferior de subjectes però
els grups experimentals han d’estar igualats.
14

4. Aprenentatge
VIDEO APRENENTATGE: El reflexos son habilitats apreses com per exemple mamar.
Apareix l’experiment de Pavlov amb gossos/saliva/campana (condicionament clàssic). La llei de
Thorndike diu que l’aprenentatge està condicionat per les seves conseqüències. Experiment colom
que ha de girar dins la caixa si vol menjar. Aquest experiment es de Skinner. També te coloms
que sumen, toquen piano i pugen escales. Skinner compara aquests experiments amb els ludòpates
de las Vegas.
A partir d’ara estem parlant de l’aprenentatge condicionat. El condicionament operant serà el que
en permeti aprendre coses noves. Són conductes adquirides. En el comportament operant, la
conseqüència controla la resposta.
E–R–C
E: Botó
R: Apretar el botó
C: Li dones menjar quan el prem. Nosaltres condicionem la conseqüència.
Per manca de conseqüència, amb el pas del temps s’acabarà eliminant la connexió entre resposta
i condicionant. Tot i així, durant l’aprenentatge, s’hauran creat connexions sinàptiques que
aquestes sí que perduraran al llarg de la vida del subjecte i en el futur podria tornar a activar
aquestes connexions per tornar-ho a fer.
L‘adaptació d’un organisme al medi requereix dos conjunts de capacitats:
 Disposar informació sobre els canvis del medi.

 Disposar de conductes que permetin ajustar-se a aquests canvis de la forma més
adequada per la supervivència.
L’aprenentatge conductual rep el nom d’aprenentatge associatiu. En el cas del gos-campana-

saliva es crea una associació entre diferents elements que prèviament no estaven associats
(saliva-campana). Hi ha canvis de conducta causats per esdeveniments del medi.
Aquest canvi ha de ser directament observable. El canvi ha d’estar produït per l’experiència, no
per atzar. Tots venen donats per la pràctica (muntar en bicicleta).
És important dir que els aprenentatges duren en el temps. A mode de sumari podem dir que
l’aprenentatge amb condicionament suposa un canvi relativament permanent que ve dona tper la
pràctica.
Alguns formes d’aprenentatge són les següents:
Habituació/ (pre-aprenentatge)
sensibilització
Associatiu Condicionament de resposta (estudiem estímuls)
15

Condicionament operant (estudiem l’associació entre resposta i

conseqüència)
Cognitiu Per insight
Observació o modelatge
Verbal o simbòlic
La base de l’aprenentatge associatiu és el comportament:
1. Patrons innats
 Reflexos (intervenen en moltes funcions vitals)
 Instints (patrons d’acció fixa) Apareix una seqüència comportamental iniciada per un
estímul. És un conjunt de conductes. Aquestes seqüències d’acció són més llargues que
el comportament.
 Impronta (estima) Experiment en els que els patos segueixen al científic. La impronta
passa en un determinat moment.
2. Pre-aprenentatge (habituació i sensibilització)
No apareixen respostes noves sinó que hi ha un canvi d’intensitat de la resposta de
l’estímul.
Habituació: al rebre un estímul molts cops l’animal s’acaba habituant.
Sensibilització: augmenta la capacitat de detecció de l’estímul.
3. El condicionament clàssic (la salivació dels gossos)
Aquí entra en joc la reflexologia rua i diu que hi ha dos tipus de reflexos:
 Incondicionat: connexió nerviosa innata i duradora entre una situació
estimulativa precisa i una resposta fixa.
 Condicionat: associacions temporals. Quan deixen de ser útils s’obliden. Acció
apresa entre un event que succeeix al medi i alguna resposta que es disposi dins
el propi repertori. (Pavlov)
L’experiment de Pavlov té com a punt de partida una resposta reflexa. Si no existeix aquesta
resposta reflexa, el condicionament serà impossible.
16
5. El condicionament clàssic
El condicionament clàssic l’entenem com a un condicionament excitatiu: es fa un moviment que

entenem com a resposta.
Hi ha dos tipus de condicionaments:
 Condicionament apetitiu: estímuls acceptats pels organismes.

 Condicionament aversiu: estímuls rebutjats pels organismes. (ex. Descàrregues
elèctriques)
El concepte apetitiu/aversiu fa referència a les característiques de l’estímul incondicionat.
Determinats estímuls són acceptats pels organismes: l’anomenem estímul apetitiu. Els estímuls
que no són acceptats per l’organisme (són rebutjats) s’anomenen estímuls aversius.
Aquests condicionaments excitatius segueixen l’estructura típica del condicionament pavlovià

(comentada a la classe anterior):
5.1 Procediment excitatiu
EI  RI
EN  -
EN + EI  RI
EC  RC
5.2 Procediment excitatiu de segon ordre
Es farà posteriorment al condicionament clàssic:
EN + EI  RI
EC  RC
Aniré alternant assaigs diferents per a mantenir l’aprenentatge. En algun moment la idea es fer un
condicionament de segon ordre que es farà sobre l’estímul condicional.
Objectiu del condicionament excitatiu de segon ordre: A l’aparellament EC-RC afegir-li un

nou EN.
El segon estímul neutral l’anomenarem EN2 que, seguit de EC, ens portarà a la RC.
17

EN2 = llum
Fent l’associació reiterada d’aquest nou estímul neutral i l’estímul condicional (NO entra en
joc cap estímul incondicional), aquest seria el procediment de segon ordre:
EN2 + EC  RC
(llum) (so) (salivació)
EC2  RC
(so) (salivació)
En algun moment, l’animal ja associarà la llum amb el menjar sense necessitat del so, és a dir,
sense la necessitat de l’estímul condicionat original. El que hem fet aquí és canviar els EC
(substituir el so de la campana per una llum). La RC serà la mateixa: la de salivació.
En el condicionament de segon ordre no ha intervingut mai l’estímul incondicional! Només

necessitem un estímul incondicional (EI) per a mantenir l’estímul condicionat del primer esquema
(condicionament de primer ordre).
En humans, la major part del temps, EN2 correspon al llenguatge.
Aquest EN2 està fet sobre un EC i no sobre un EI. Això dificulta molt anar a ‘l’arrel’/el ‘reflex
originari que causa el condicionament’.
 Quants nous EN podríem anar afegint? Els animals poden arribar a 6, els humans es
queden entre 3 i 4 (o sigui que en realitat, no podem anar molt més enllà).
Els conductistes expliquen de manera més ampliada l’aprenentatge emocional (ells
l’anomenen el condicionament emocional). Moltes de les respostes emocionals que tenim no són
més que RC. Skinner: “M’estimes perquè et recompenso”. El condicionament emocional té les
seves aplicacions en l’estudi de les fòbies (totes s’expliquen molt fàcilment per condicionament).
5.2.1 Condicionament de segon ordre de tipus emocional
EN + EI  RI
(cabina) (descàrrega) (por)
EC  RC
(cabina) (por)
EN: condicions d’una cabina experimental (textura, color, material de construcció, olor, etc.)
18

Aquest esquema anterior és un cas de condicionament excitatiu aversiu.
La por es pot manifestar en animals com a defecació, esforç de l’animal per fer un salt i intentar
allunyar-se de l’estímul aversiu, pot haver-hi gossos que ensenyin les dents, fan algun so peculiar,
se’ls posen els pèls de punta, etc. Aquests comportaments són pròpiament la RC però li diem ‘por’
perquè és com aquesta es manifesta (els inclou tots).
Aquests investigadors van decidir que com a gàbia experimental havien de dissenyar una gàbia
bonica. Van posar una olor agradable, textura agradable, etc. i la van utilitzar d’estímul neutre de
manera que l’aparellament s'aplica dins aquest tipus de gàbia. Es va aconseguir una RC de por a
aquest entorn. L’animal no volia entrar a la caixa que en principi estava en les millors condicions.
Quan agafen de les gàbies a l’animal, abans de posar-lo a la gàbia ‘bonica’ feien sonar un so
contundent que l’animal sentia i després el traslladaven a la gàbia. Mai el so va ser seguit d’una
descàrrega (no hi havia EI): només el fet de sentir-lo abans de ser posat a la gàbia va ser suficient
com per donar una RC de por al so. L’estímul neutral – que posteriorment serà condicionat – era
el so.
Quan apareix el to (EN2) no hi ha descàrrega elèctrica (EI). L’aprenentatge es fa a l’estímul

condicional (gàbia).
Bona part de la por als trons son adquirits per el que els pares ens expliquen de petits. Mai hem
tingut un contacte amb un llamp segons després de que soni el tro. EC(tro)--RC(por al tro). EN2
és verbal: són les històries.
5.3 Contracondicionament
És un tipus especial de condicionament que es presenta quan una RC específica és substituïda

per una RC nova i incompatible.
Fins ara hem fet canvis respecte dels estímuls. En aquest cas l’idea bàsica és provocar un canvi
en la resposta condicionada. Aquest canvi en RC només és viable fer-lo a respostes
contradictòries amb la RC (no és canviar-la a qualsevol altra resposta, només passar-la a la
resposta contrària). Si la RC del gos era la salivació tractaria de que la salivació NO es doni al so
de campana és a dir, que quedi suprimida. Passar de l’ansietat a la tranquil·litat, de simpatia a
antipatia, etc.
Això es pot fer perquè l’organisme no pot estar simultàniament en dos estats incompatibles: un
no pot estar tranquil i ansiós al mateix moment. Es busca un xoc de respostes incompatibles per
tal de poder alterar la resposta condicionada (RC).
19

Esquema del contracondicionament:
 Condicionament inicial
EC1  RC1 EI  RI (contrària a RC1)
(so campana) (salivació) existeix un EI que porta a la RI contrària a RC1
 Contracondicionament
[EC1] EN + EI  RI
(so campana) ?  NO RC1
EC1 porta a “No RC1”, però sí la contraria.
EC1: so de campana
RC1: salivació
EI: he de buscar un reflex que anul·li la salivació
A partir d’aquest reflex que porta a aquesta resposta contrària reproduiré l’esquema del
condicionament clàssic (primer esquema). EC1 entra en aquest nou condicionament com a estímul
neutre (per això escrivim [EC1]EN), si l’associem amb EI (un reflex que anul·li la salivació)
aquest EN passa a ser condicional però no de RC1 sinó de la seva contrària (de NO RC1).
Exemple 1:
EI*  RI*
(descàrrega) (defensa)
EI  RI
(aliment) (salivació)
EN + EI  RI
EC  RC
(so) (salivació)
Contracondicionament:
[EC] EN + EI* > RC  RC (NO RC)
(so) (descàrrega elèctrica) (no salivació)
20
La descàrrega elèctrica ocasiona l’aturada de la salivació (EI): impulsa l’animal a una RC

defensiva. La RC defensiva prepara a l’organisme per defensar-se (ensenyar les dents, posar-se
tens, etc.), en aquest sentit quan el gos fa aquest moviment físic no saliva pràcticament.
Sobre l’esquema bàsic introdueixo el nou reflex (descàrrega) al so de campana. Si continuo fent-
ho l’estímul EN passa a ser EC de la RC (no salivació). He provocat un contracondicionament.
L’estímul és el mateix però he canviat una resposta condicionada per la seva contrària.
No podríem haver deixat l’animal i amb el temps ja s’anul·laria per extinció? Sí, però algunes
vegades ens interessa que el canvi de resposta (eliminació de RC) sigui ràpid. Els processos
d’extinció son lents (que els nens no fiquin els dits a un endoll, no que vagin provant)
Exemple 2:
EN + EI  RI
(ratolí) (so) (ensurt)
EC  RC
(rata) (ensurt)
Contracondicionament
[EC]EN + EI*  RC (NO RC)
(rata) (xocolata) (tranquil·litat)
Una manera d’ocasionar un contracondicionament seria canviar la resposta de l’ensurt per una
resposta de tranquil·litat. De quina manera? Utilitzant alguna resposta reflexa que ocasioni un
estat de tranquil·litat. En algunes persones funciona menjar xocolata. El contracondicionament és
el següent (ja està escrit al esquema anterior)
[EC]EN + EI*  RI*
(rata) (xocolata) (tranquil·litat)
EC  RC
21

Cada cop que presento la rata, enlloc d’anar seguida del soroll ara va seguida d’una xocolatina i
continuo repetint l’aparellament. La xocolatina és part del reflex i es transforma en estímul
dominant i ratolí > tranquil·litat.
Les respostes reflexes són automàtiques: el vincle entre EC i la RC és molt més fort que
qualsevol aprenentatge posterior. Sempre domina el reflex davant qualsevol altre tipus de
condicionament. Si s’ha ocasionat una resposta d’ensurt davant un animal (EC > RC), l’idea és
que l’humà que estigui condicionat passi a exactament la contrària. O sigui, que aquest EC no
faci que tingui ensurt sinó tranquil·litat. Hem d’aparellar aquest estímul (EC) amb un nou reflex
que porti a la RC contrària. Per això utilitzem un reflex que causi la resposta contrària.
Els animals només mengen en tranquil·litat (etologia).
Exemple 5:
EI  RI
(pessigolles) (somriure)
EN + EI  RI
(avi) (pessigolles) (somriure)
EC1  RC
(avi) (somriure) .
EC2 + EC1  RC
(“vindrà l’avi”) (avi) (somriure)
EC2  (somriure)
(“vindrà l’avi”)
EC2: vindrà l’avi Juan + EC1 > RC (somriure)
En algun moment EC2 ja anirà seguida de RC. Només la verbalització de que l’avi vindrà, ja
produirà un somriure.
S’aprèn a respondre a un mateix EC amb una RC contrària o incompatible a la RC anterior:

RC de plaer la volem canviar pel malestar per acabar amb la conducta alcohòlica.
22

EI  RI
(parella) (plaer)
EN + EI  RI
(copa) (parella-reflex) (plaer)
EC  RC
(copa) (plaer)
[EC]EN + EI*  RI*
(copa) (fàrmac) (malestar)
EC  RC
(copa) (malestar)
Molts bevedors diuen que consumeixen alcohol per plaer.

EI: estar amb la parella > RI (plaer). L’estar en parella ocasiona plaer.
RN: copa de licor
EC (copa de licor) > RC (plaer): associant parella-licor, el licor acaba ocasionant plaer.
EI (fàrmac) > RI (malestar). Per acabar amb l’alcoholisme fem servir un fàrmac que causi
malestar com a EI per tal que la copa de licor s’associï amb el malestar i no el plaer: contra-
condicionem.
EC (copa de licor) + EI > RI (malestar)
Al cap d’un temps no caldrà que administrem el fàrmac per a causar el malestar, només la copa
ja serà suficient com per produir malestar.
EC > RC (malestar)
5.4 Condicionament inhibitori
Voldrem condicionar a l’organisme a la inhibició de la resposta condicionada. Podria passar que,

a més d’aprendre a fer respostes tot el temps, l’organisme aprengui que en algun moment aquella
resposta que coneix no s’ha de fer servir: aquella resposta ha de ser inhibida en algun cas.
Sempre tindrà lloc en contexts excitatius.
23

- Condicionament excitatiu
EC+ + EI  RI EC+  RC
- Condicionament inhibitori
Alternar aquests assaigs excitatius:
EC + EI  RC
amb aquests inhibitoris
EC+ + EC- (sempre s’omet EI)  disminució de RC
L’aparellament de EC+ amb EC- (mentre fem l’associació no presentarem EI). L’organisme anirà
aprenent que tot i que estigui EC+, si hi ha EC- indica que no es presentarà EI, per tant, la RC no
serveix: és inhibida.
L’organisme aprengui a detectar que tot i el cond. excitatiu, en algunes circumstancies tot i que
es presenti EC, l’EI no apareixerà > de manera que la RC no sigui necessària.
Excitatius: utilitzem el signe +
Inhibitoris: utilitzem el signe -
RESUM INHIBICIÓ ESQUEMA:
EI  RI
EC+  RC+
Semàfor frenada
vermell
EC+ + EC-  disminució de RC
semàfor policia no frenes
vermell
EC- m’indica que no he de fer RC.
5.5 Efecte del bloqueig de Karmin (1969)
Més modern, més cognitiu.
El condicionament Pavlovià es mira amb lectures de tipus cognitiu –no rígidament conductual–.
24
GRUP FASE 1 FASE 2 FASE 3: prova
Control Les rates romanen EC compost per la Tots els animals en

sense entrenament presentació tasca de prémer una
simultània de llum- palanca que els
Experimental Condicionament
so seguit de la permeti obtenir
(Grup Bloqueig) clàssic: EC de so
descàrrega (EI) menjar,
seguit per la
posteriorment se’ls
descàrrega elèctrica
presenta EC = llum
(EI)
(no el compost)
Com reaccionaran?
(?)
A vegades s’entrenen els animals a fer una conducta per tal de veure l’efecte de determinat
fenomen sobre aquella conducta. Entrenen als ratolins a accionar una palanca mitjançant
condicionament clàssic. L’entrenament és relativament fàcil i després veurem si pot ser interferit
o no.
GE:
En la primera fase d’experiment se’ls presenta un so que va seguit d’una descàrrega elèctrica
(condicionament Pavlov). Això es fa varies vegades a fi que aquest so adquireixi la propietat
d’estímul condicionat (EC).
GE I GC:
En la segona fase - idèntica pels dos grups - tots rebran un estímul condicional compost (se’ls
presenta simultàniament una llum i un so) aquest estímul compost va seguit de descàrrega
elèctrica.
En la tercera fase:
En aquesta fase és on col·loquen a la caixa d’apretar palanca i rebre l’aliment. Quan estiguin ja
en la tasca de palanca > menjar apareix com a EC només la llum. Què passa tan en el grup control
com en el GE? L’única diferència és que uns han tingut entrenament i els altres no.
25

GRUP FASE 1 FASE 2 FASE 3: Prova
Control Les rates romanen EC composat per la SUPRIMEIX LA

sense entrenament presentació CONDUCTA
simultània de llum-
Experimental EC de so seguit per so seguit de la NO SUPRIMEIX
la descàrrega descàrrega (EI) LA CONDUCTA
elèctrica (EI)
(Grup Bloqueig)
El GC va entendre l’associació, els GE van aprendre que el so era EC: aquest so en l’altre
seqüència bloqueja l’aprenentatge compost de l’estímul: no aprenen res respecte de l’estímul
llum. Per ells, l’estímul condicionat llum no porta a cap resposta.
Els bloquejos es donen en funció de les experiències prèvies.
L’importància en el condicionament clàssic no està en la relació de contigüitat (entre una

senyal i un EI) sinó precisament en que els estímuls proporcionen a l’organisme informació
útil.
Dues afirmacions:
1.Importancia del valor informatiu de EC permetent una interpretació cognitiva del cond.
pavlovià, ja que la info pot permetre ajudar a l’organisme a predir el futur.
2. Pot dir-se que la contigüitat entre una senyal i un EI no es un requisit suficient per provocar
una RC, sinó que l’estímul que s’associï a EI ha de tenir una info confiable, útil i no redundant.
En l’exemple anterior, per GE, no és una informació (la llum) rellevant. L’informació ja hi és (ja
ho sabíem - parlem de cognició). No hi ha aprenentatge respecte EC (llum).
Per als animals del GC que no tenen condicionament propi: tot el conjunt sí que es rellevant. Per
això responen a l’estímul compost.
El fenómeno de bloqueo se obtiene de la siguiente manera. Primero, se realiza un

condicionamiento clásico, por ejemplo, el aprendizaje de la respuesta de salivación ante el tono
de un metrónomo. A continuación, se añade otro estímulo neutro al estímulo original, por
ejemplo, una luz roja, para formar un EC complejo. Una vez hecho esto, asociamos este complejo
de estímulos con la comida durante un número suficiente de ensayos. Si, finalmente, presentamos
26

solamente el último estímulo (que nunca ha sido asociado aisladamente con la comida), es decir,
la luz roja, veremos que no produce ningún tipo de RC.
i. Ensayo de condicionamiento
EC1  RC
(sonido)
EI
(comida) (salivación)
ii. Ensayo de condicionamiento
EC1
(sonido)
EC2 --------------------------------------- RC
(luz) (salivación)
EI
(comida)
iii. Ensayo de prueba

EC1 ---------------------------------------- RC
(sonido)
EC ---------------------------------------- - (no produce RC)
(luz)
27

5.6 Aversió adquirida al gust (García y Koelling)
Ens parla de característiques especials vinculades al cond. Pavlovià.
Objectiu experiment: veure les característiques que han de tenir els estímuls pq puguin ser
realment EC.
No tots els estímuls serveixen per ser EC en segons quines condicions. De l’etologia sabem que
els ratolins mengen poques quantitats i depenent d’això mengen mes o no. (per això és difícil
enverinar-los).
 Fase prèvia: gàbia amb dos tubs d’aigua col·locats en una palanca q si és accionada deixa
anar una goteta d’aigua: entrenar-los a prendre líquid. Un tub és una solució amb sacarina
i l’altre només aigua. El tub de l’aigua està vinculat a un soroll i s’encén una llum.
tub1: aigua dolça
tub2: aigua + so + soroll
un cop els animals han après això.
 GE1: s’injecta clorur de liti a uns animals i se’ls deixa a la gàbia

GE2: irradiats amb raigs X i se’ls deixa a la gàbia
tant el clorur de liti com el raigs X ocasionaran nàusees i vòmit en l’animal. No és un

efecte immediat en cap dels dos casos.
Durant 24h no se’ls dona aliment ni aigua. Passades 24h se’ls torna a col·locar a la gàbia
dels dos tubs.
Tindran set i beuen líquid de l’aigua que no hi ha res amb so i llum en canvi de l’aigua
amb sacarina disminueix més de un 90% el seu consum.
Segona part de l’experiment amb altres animals no condicionats
1. primera fase igual
2. GE: quan prenen aigua tan d’un com de l’altre deixen anar descàrregues elèctriques
un cop el condicionament està establert els tornen a la gàbia, se’ls deixa 24h i se’ls torna a
col·locar en la mateixa situació > augmenta el consum de l’aigua dolça i disminueix la de l’aigua.
28
EI (sensació)
Droga/nàusees Descàrrega/dolor
EC (clau) gust dolç (aigua) Aversió No
clic - llum (aigua) No Aversió
Tenim una predisposició biològica. No tots els estímuls serveixen com a EN.
Vincular-se més a uns estímuls que no a altres.
Idea general: hi ha més facilitat en associar gust-vòmit i estímul visual o tàctil amb descàrrega.
Per això davant de una descàrrega la rata no voldrà beure aigua normal (perquè l’associa amb el
soroll i la llum) i quan li dona malestar estomacal quelcom ho associarà al gust (a la sacarina) i
no beurà aigua amb sacarina.
5.7 El condicionament emocional
Pavlov obre la línia de recerca cap al trastorn psicològic. Una de les patologies típiques de la
època és la neurosis. Aquesta consisteix en un patiment psicològic degut a esdeveniments
traumàtics. La persona que pateix neurosis és conscient que pateix el problema. D’aquesta
manera podem determinar que la neurosi és una forma de condicionament clàssic emocional.
Pavlov entén aquesta neurosis com una conducta apresa. L’experimentació d’això no és
aplicable als humans. D’aquesta manera s’estudiarà amb animals i es mesurarà mitjançant les
seves respostes físiques.
A continuació veurem els diferents experiments que es van fer:
5.7.1 Neurosis experimentals (Pavlov)
Es fa amb gossos que es troben dins una gàbia experimental. L’objectiu és que salivi quan es
trobi amb una llum circular. Es continua l’experiment amb els mateixos animals i aquest cop
s’introduirà una llum el·líptica que indica que rebran una descàrrega. Un cop han adquirit el
condicionament a totes dues seqüències el que es fa es col·locar una llum que sigui un híbrid
entre totes dues. Això crearà una resposta neuròtica als animals ja que no sabran com
reaccionar.
29

5.7.2 Karn (1938)
Utilitza un laberint tipus “T”. Karn utilitza gats pels seus experiments. La
diferència amb Pavlov és que Karn li deixa “lliure” moviment als animals.
Tot i ser un laberint tipus T, agafis el camí que agafis tornaràs a la posició
inicial. Això provocarà neurosis als gats.
5.7.3 Wolpe
Intentarà revertir aquestes conductes neuròtiques que pateixen els animals. Posteriorment ho
intentarà amb humans.
Es basarà en el contra condicionament (si un estímul condueix a l’organisme a una conducta,
intentarem canviar la conducta que duu a terme mantenint el mateix estímul.)
L’experiment:
Hi ha quatre sales neutres dividides entre si. Cada sala és una mica diferent a les anteriors però
manté línies de disseny semblants. Totes les sales tenen una gàbia.
L’experiment consisteix a posar al gat dins la gàbia de la primera sala i posar el menjar a dins.
La gàbia tindrà una llum a dins que informarà d’una descàrrega elèctrica.
L’aliment només estarà dins la gàbia. Tot i així, l’animal no voldrà entrar, és més, s’allunyarà
tot el que pugui. A les següents sales passarà el mateix a excepció de la última sala que veurem
com el gat està lleugerament més còmode.
El que fa Wolpe quan l’animal està a la última sala és treure el menjar de la gàbia i apropar-se’l
allà on es trobi l’animal. L’animal menjarà. Un cop l’animal s’hagi acostumat a menjar de nou,
se li anirà apropant poc a poc a la gàbia. El procés s’anirà revertint sala a sala fins a tornar a la
sala A (que és on va ser condicionat) que podrà menjar dins la gàbia.
Procés de condicionament  poques hores.
Procés de des condicionament  54 setmanes.
El des condicionament en humans té una mecànica diferent:
1. Entrenament de relaxació
2. Elaboració d’una jerarquia sincera de pors (de menys a més)
3. Exposició en imaginació segons la jerarquia marcada.
4. Exposició en viu.
30

5.7.4 Condicionament d’Albert
L’experiment en el que hi ha nadons asseguts a un matalàs i els hi apropen animals.

Condicionen als nadons mitjançant un soroll estrident cada cop que se li apropa un animal. A
arrel d’això el nen sempre intentarà evitar-ho abans que enfrontar-se.
31

6. El condicionament operant
Estímul (soroll)  Conducta (aixecar-se)  Reforç (aliment)
Antecedent Conducta Conseqüència

Condicionament Clàssic
Condicionament operant
Skinner és qui parla del condicionament operant. Diu que la resposta del subjecte pot tenir
efectes en l’entorn. Aquests efectes són els que poden fer que es repeteixi o no. Skinner mai té
en compte sentiments ni pensaments, és molt estricte.
6.1 Thorndike
Es basa en el condicionament instrumental. Entén a l’organisme com una totalitat. Aquest

organisme té sistema nerviós i funció psíquica.
Thorndike és anterior a Watson i simultani a Pavlov. El que vol fer és trobar una resposta
adaptativa a l’entorn. Per poder trobar aquest element en els animals, els hi donarà certa llibertat
de moviment en un entorn controlat.
Els seus experiments consistiran en posar organismes dins de caixes i hauran d’assolir una
conducta per tal d’assolir una conseqüència. És important no confondre conseqüència amb
premi. La conseqüència és que el gat surti de la gàbia amb els seus propis mitjans.
La gàbia té una palanca/botó que quan s’exerceix un determinat contacte obre la porta de la
gàbia. Les primeres vegades que obri la gàbia serà accidental.
Tots els intents fallits de sortir de la gàbia seran comptabilitzats. A mesura que repeteixi el
procés cometrà menys número d’errors per sortir. L’exemple d’aquest experiment és el del
pastor alemany que vam veure a classe.
La conducta que s’ha assolit amb aquest experiment és fàcilment extingible si sellem la porta.
Un cop ho haguem fet, l’animal ja no intentarà sortir. Aquest comportament encaixa amb la
psicologia de Pavlov.
6.1.1 La llei de l’efecte
Aquelles respostes que portin conseqüències agradables es connectaran més firmament amb la
situació. Passarà el contrari quan les conseqüències siguin negatives.
Skinner re formularà la llei de l’efecte dient que la conducta és generada pel pensament.
32
Thorndike durà a terme dues modificacions després de la versió de Skinner:
 Les respostes que produeixen conseqüències satisfactòries es consoliden.

 Els organismes aprenen les respostes que els hi permeten evitar estímuls desagradables i
dur a terme respostes que evitin fets desagradables.
6.2 Skinner
Vídeo ratolí que està en una gàbia i si tira d’una palanca després d’escoltar un so és
recompensat amb aliment. Els elements bàsics del condicionament operant són:
a) Les condicions antecedents.
b) El comportament * El reforçador sempre és un estímul incondicional
c) Les conseqüències
L’emmotllament consisteix en reforçar únicament variacions de resposta que es desvien de la

direcció desitjada.
Les conseqüències les podem classificar segons si són:
 Apetitives: Conseqüències que l’organisme accepta.

 Aversives: l’organisme refusa.
Aquestes conseqüències poden tenir dos tipus d’efectes:
 Increment de resposta [Reforç]  Aprèn a fer conducta

 Decrement de resposta [càstig]  Desaprèn a fer conducta
Els reforçadors poden ser:
 Apetitius (positius)
 Aversius (negatius)
No existeixen recolzadors universals. Determinar-los correctament depèn de la observació

prèvia. El concepte de contingència és el vincle entre resposta i conseqüència. En aquells casos
que tinguem els dos elements direm que hi ha una relació de contingència positiva. Si tenim
resposta però no conseqüència la relació de contingència és negativa.
Taula resum del condicionament operant:
33

Nom del procediment Contingència Resultat

Reforçament positiu Positiva: la resposta produeix Reforçament o increment de
un estímul apetitiu. la tassa de resposta
Càstig positiu Positiva: La resposta Supressió o disminució en la
produeix un estímul advers. tassa de resposta
Reforçament negatiu Negativa: la resposta deté o Reforçament o increment en
elimina l’aparició de la tassa de resposta.
l’estímul advers.
Càstig negatiu Negativa: la resposta deté o Supressió o disminució de la
elimina l’aparició de tassa de resposta
l’estímul apetitiu.
Exemples:
* Mirar els exercicis que vam fer sobre això, estan al drive.
Síntesis
L’estímul és... Naturalesa de l’estímul

Apetitiu Aversiu
CONTINGÈNCIA Es presenta després de Reforçament positiu Càstig positiu
la resposta Incrementa la resposta Disminueix la resposta
S’elimina després de la Càstig negatiu Reforçament negatiu

resposta Disminueix la resposta Incrementa la resposta
6.2.1 Com mantenir el comportament dels organismes un cop ja han sigut condicionats
Hi ha un moment en el que l’animal ja està satisfet i no vol més menjar. Per això es creen els
programes de reforçament.
Els programes de reforçament busquen exigir major grau de conducta obtenint la mateixa
recompensa. Nosaltres veurem dos tpus de programes de reforçament:
 Programes de raó: Controlats per la conducta que l’organisme realitza.

 Programes d’interval: Controlats pel temps. Busquen que una conducta ja apresa es faci
en un moment determinat.
* En tots dos grups hi ha dos subgrups: fix i variable.
Base per a la recompensa
34

El número de El temps que ha

respostes transcorregut
RAÓ INTERVAL
Criteri del programa FIX RF IF
per atorgar el VARIABLE RV IV
reforçador
Exemples:
* Mirar els exercicis que vam fer sobre això, estan al drive.
35

7. Condicionament operant
7.1 Principi de Premark
Les activitats de baixa probabilitat augmentaran si son contingents a activitats d’alta

probabilitat.
Van observar les conductes que duien a terme els infants. Les ordenàven jeràrquicament de més
freqüent a menys freqüent. Les activitats d’alta probabilitat utilitzaven estímuls apetitius
(reforçament). Aquestes serviran per fer les tasques que no volen fer.
7.2 Passos a seguir per determinar el condicionament operant
 Qui és el que aprèn?

 Quina és la conducta que està aprenent?
 Quina és la conseqüència?
 Què passa amb la conducta?
o S’incrementa?  Reforçament
o Es debilita?  Càstig
 Quan aquesta conducta ca seguida de la conseqüència:
o S’incrementa  Reforç positiu
o Es debilita  Càstig positiu
 Quan la conducta suprimeix temporalment la conseqüència:
o S’incrementa  Reforç negatiu
o Es debilita  Càstig negatiu
36
8. Altres formes d’aprenentatge
L’autor en el que ens centrarem és Tolman. Ell, ens explica que la conducta pot ser explicada
mitjançant entitats inobservables. Algunes investigacions d’aquest senyor introdueixen
conceptes com “expectativa”, “propòsit” i “mapa cognitiu”.
8.1 Experiment d’expectatives de Tolman
En la primera fase e ratolí és col·locat al punt de sortida i se li reforça

el gir a l’esquerra. A la segona fase es posen parets al laberint i es
pintaran les parets de cada calaix (una blanca i l’altra negre). Cada cop
que entri a la capsa blanca rebrà menjar i cada cop que entri a la capsa
negra rebrà una descàrrega elèctrica.
Aquest procés anteriorment esmentat es repetirà diversos cops. A la tercera fase es deixa al
ratolí al punt de sortida i quan arribi a la bifurcació aquest anirà cap al blanc tot i que estigui
situat a la dreta. En aquest punt és un s’identifica l’expectativa del valor blanc i el valor negre.
Per tal de fer referència a les variables cognitives, Tolman les esmena com variables meiadores i
variables intermitents.
8.2 L’aprenentatge latent de Tolman
Té un grup control sense reforçador, tot i així la resposta correcta és l’esquerra. El grup
experimental 1 rebrà la resposta des del primer assaig. Els primers 9 assajos del grup
experimental 2 seran igual que els del grup control.
En els resultats va veure que el grup experimental 1 ens mostrava com cada cop tenia menys
errades. El grup experimental 2 té menys erros que el grup experimental 1, cosa que sobta.
Va demostrar que els ratolins del grup experimental 2 van fer un aprenentatge latent sobre el
laberint i, quan ho necessiten de debò executen aquest comportament.
Aprenentatge latent  Reconèixer el laberint
Execució del comportament  posar l’aprenentatge a la pràctica.
* Gràcies a aquests dos experiments de Tolman podem demostrar que els animals tenen la capacitat d’adquirir
informació del medi. El dubte que li va sorgir va ser: seran capaços de fer inferències de les relacions entre els
elements apresos?
Això ens porta al següent experiment..
37

8.3 Experiment del bloqueig de la via comú de Tolman
Primer se li ensenya als animals a fer la ruta A. Després la B i

finalment la C. D’aquesta forma es jerarquitzaran els tres camins.
A continuació es fica la tanca 1 al camí A, es donen la volta i van

pel camí B. Després es posa la tanca 2 més al final. Quan arriben
a la tanca, giren ai van a buscar el camí C, no hi ha cap que
busqui la B.
Tolman diu que els animals són capaços d’identificar que un tram pertany tant a la via A com a
la via B.
8.4 Experiment dels mapes cognitius de Tolman
Laberints aeris. Els animals son entrenats a fer el recorregut. La

següent fase de l’experient té una variació del laberint:
Arribats a aquest punt voldrem saber quina és la primera resposta

dels ratolins. El 36% agafa la via 6, el 11% agafa la via 1.
Si superposem els mapes veiem que el sis ens porta al lloc on està el menjar. Això demostra que
poden fer mapes espaials.
8.5 Experiment per la indefensió d’animals (gossos)
Indefensió apresa: L’exposició a esdeveniments incontrolables produeix indefensió

degut al desenvolupament d’una expectativa segons la qual els esdeveniments són
independents de la conducta. Als EE.UU. hi havia un gran percentatge d’indefensió
als veterans de guerra.
Per explicar l’experiment necessitem determinar els grups de subjectes:
 Grup experimental 1 (condició escapable)

 Grup experimental 2 (no escapable o subordinat)
 Grup control (no és massa important en aquest experiment)
Els gossos estan lligat amb arnesos i tenen elèctrodes a les potes del darrere. Reben fortes
descarregues de 30 segons. Abans d’iniciar la descàrrega s’encén una llum.
Cada gos del grup experimental 1 està connectat amb el gos del grup experimental 2. El gos del
grup 1 pot parar la descàrrega apretant amb el nas a un botó però en del grup experimental 2
depèn de que el del 1 la detingui. Quan ja ho han fet diversos cops es dona per acabada la
primera fase.
38

A la segona fase els animals es troben a la planxa de metall electrificada amb un mur al mig.
Quan s’encén la llum, s’electrocuta la meitat a la que es troben els gossos. Els animals del grup
experimental 1 intenten i aconsegueixen saltar a l’altre costat mentre que els del grup
experimental 2 resten immòbils.
A continuació es posen els gossos del grup experimental 2 a l’altre costat i quan s’encén la llum
no passa res. Acte seguit es tornen a col·locar al costat amb corrent. Passa que un percentatge
extremadament petit intenta passar a l’altre costat.
8.5.1 Experiment per la indefensió d’humans
Aquest experiment també es realitza amb humans voluntaris. Els grups de subjectes són els
mateixos que a l’experiment amb gossos.
Els humans estan asseguts a una taula amb la mà a una planxa de ferro i amb l’altra mà feien
deures. S’encén la llum i reben descàrrega.
El grup experimental 1 va aprendre a aturar-ho mentre que el grup experimental 2 deixaven la

mà on estava.
39

9. Teoria Gestàltica
Els principis bàsics són:
 El tot és més que la suma de les parts.

 L’organisme organitza i estructura l’experiència. L’organisme és un agent actiu en
construcció de coneixement.
 La percepció sol ser diferent a la realitat. “El fenomen phi.” (Bàsica II)
L’aprenentatge s’ajusta a la llei de pregnància, suposa la formació de “l’impremta de la

memòria”.
9.1 Experiment de transposició
Transposició: aprenentatge que ja tenim que es pot passar a altres situacions.
A la primera fase hi ha dues safates: una de color blanc i una altra de

color blanc trencat. Es posa blat de moro a tots dos llocs i es posa un
vidre a sobre del blat de la safata blanca. Els pollets acabaran sent
condicionats a anar a la safata de color blanc trencat.
A la segona fase es col·loca una safata grisa i una més clara. La grisa
és la única vàlida. Es dona el cas de que els polles van directament a
la fosca.
9.2 Experiments de Köhler
Els animals no estan en gàbies però tampoc estan al bosc. Els animals s’han de aconseguir una
fruita que està lluny de l’abast natural.
Hi ha un mono a un recinte amb valles que tenen fustes i es poden separar entre si i veure per
fora.
Deixen dues canyes de bambú al recinte i un plàtan a fora. El mono al principi no farà res però
després ajuntarà totes dues canyes per agafar-lo.
* Es considera un aprenentatge per insight perquè aprèn per processos mentals interns.
Hi ha un altre experiment en que en un recinte hi ha una cistella de menjar q pensa. Després de

diversos intents frustrats, fa una muntanya amb capses i puja per agafar-la.
* Els altres ximpanzés aprenen per observació.
40
10. L’aprenentatge observacional
L’aprenentatge queda assumit dins aquest. Parlem d’aprenentatge observacional quan noves
conductes són adquirides o quan conductes que ja existeixen són modificades, com a resultat
d’observar el comportament d’altres persones (o models) i les conseqüències
(reforçaments/càstigs) que segueixen aquests comportaments.
Com l’entorn reforça i castiga el model:
 L’observador resulta reforçat pel model.

 L’observador és reforçat per una tercera persona.
 La conducta reproduïda produeix per si mateixa conseqüències reforçants.
 Les conseqüències de la conducta del model afecten de manera vicària a la conducta de
l’observador.
Segons Bandura, el model té quatre tipus d’efectes:
1. Adquirir noves conductes

2. Accentuar o debilitar inhibicions.
3. Efecte facilitador  És una conducta què es pot fer però no es fa.
4. Proporcionar normes.
10.1 Experiment de Bandura
Grup experimental 1  Model agressiu recompensat
Grup experimental 2  Model agressiu castigat
Grup experimental 3  Sense conseqüències
L’experiment es duu a terme amb infants de quatre anys. Els infants veuen un vídeo durant 3
minuts en el que apareix un senyo colpejant un nino inflable que es diu Bobo.
El grup experimental 1, al final del seu vídeo apareix un senyor donant llaminadures a
l’agressor. El grup experimental 2 veu com l’agressor es renyat. E grup experimental 3 no veu
res més.
El grup experimental 1 i el grup control tenen altes tasses de violència mentre que el grup
experimental 2 no en mostra tantes.
41

1. ATENCIÓ 2.RETENCIÓ 3.PROCÉS DE 4.MOTIVACIÓ

Concentració De la informació amb PRODUCCIÓ I Propis, recreació de
la memòria REPRODUCCIÓ DE models i recompenses
LA CONDUCTA
Mitjançant
l’observació
Aprenentatge observacional
* Tot aquest procés és absolutament mental, es mou per la consciència.
E [ Processos d’adquisició + Processos d’execució] R – C
42

Basica IApuntsPsicologia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Basica IApuntsPsicologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DarkDraker

Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte

Arnau Carmona Feliu

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

5.4 Condicionament inhibitori 23

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

L’inici de la psicologia es va donar en dos punts:

1879 – Alumnes matriculats i laboratori de psicologia.

1.1 Definicions actuals de Psicologia

1. És l’estudi científic (S’evita subjectivitat amb el mètode científic.) de la conducta (El

Tot comportament té un lloc en un determinat medi i els processos mentals, conductuals i

Els objectius de la Psicologia:

EE.UU. Wilhem Wundt (1832-1920) Universitat de Leizpig [Estructuralisme]

William James (1842-1910)  Universitat de Hardvard [Funcionalisme]

URSS Iván Pavlov (1849 1936)  [Metodologia Experimental]

En el moment de la revolució soviètica queden prohibits els estudis de la psicologia. Lenin li

U.K. Francis Galton (1822-1911)  [Psicologia experimental / estadística]

Un dels seus estudis més importants va ser la mètrica de tasques mentals.

Àustria Sigmund Freud (1856-1939)  [Psicoanàlisi]

No entra en la matèria que estudiarem però si que és un precursor de la psicologia.

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

2. Anàlisi i experiments dels psicòlegs més importants

2.1 Wilhem Wundt

És una psicologia molt complexa i habitualment succeeix que hi ha contradiccions. Li passa

A Wundt sempre se li va resistir l’estudi de la memòria.

2.1.1 En què consisteix l’experiment?

Objectiu de l’experiment: trobar patrons comuns entre subjectes.

 Sensacions simples: pel, color i forma

2.1.2 Conclusions de l’experiment

Organització i categorització dels sentiments simples:

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

Va ser el primer en demostrar científicament l’estudi de la memòria. Donat el aprofundiment

2.2.1 En què consisteix l’experiment?

L’idea principal de l’experiment consisteix en la memorització de llistes de síl·labes alemanyes

Gràcies a aquests resultats es pot demostrar l’existència de la memòria.

2.2.2 Característiques de l’experiment

 Quan més llarga és la llista més costa memoritzar-la.

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

2.3 Francis Galton

Per Galton, la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes.

Galton diu que la intel·ligència és una capacitat psíquica heretada. (G [general] de

G Surten moltes capacitats específiques relacionades amb l’aprenentatge. Aquestes venen

Quantifica la intel·ligència mitjançant el càlcul de la correlació general. El vincle entre les

2.4 Alfred Binet

2.5 William James

*James vol estudiar com funciona la consciència no com està formada.

James diu que la consciència sempre es transforma en moviment.

1. Et mous per identificar el 2. Interactues amb el medi 3. Modifiques constantment

2.5.2 Mètodes d’estudi de James

No fa investigació empírica però els seus deixebles si. Fa ús de tres mètodes:

Introspecció Consisteix en comparar l’auto observació d’un individu amb l’auto

Experiment Amb l’ajut de la matemàtica.

Metodologia Possibilita estudiar diferents variables psicològiques i comparar-les amb

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

Estudia la psicologia animal, en especial l’aprenentatge. Thorndike entra dins la psicologia

(Pot ser fisiològic o conscient)

Estímul (medi Organisme que Resposta La resposta va

 Tota activitat psíquica es pot reduir a moviment muscular.

Està enquadrat a la línia de Schenov i no té molta llibertat de moviment. Ell va descobrir la

2.8.1 Estudi del condicionament

Pavlov Ei  Ri i= incondicional = reflex

¿Qué estará pasando en Twitter? Síguenos: @Wuolah

Thorndike  E O R C (perquè ve de James)

Pavlov  E R (Perquè ve de Sechenov)