UF2; INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU

1. Desenvolupament motor 3
1.1. Introducció al concepte de desenvolupament motor i psicomotricitat 3
1.2. Principis del desenvolupament motor 3
1.3. Bases neurofisiològiques del desenvolupament motor: la mielinització 4
1.4. Factors que determinen el desenvolupament motor 4
1.4.1. Factors endògens (interns) 4
1.4.2. Factors exògens (externs) 4
1.4.2.1. Factors físics 4
1.4.2.2. Factors socials 4
1.5. Tipus de moviment 4
1.5.1. Actes Reflexes 5
1.5.1.1. Reflexos arcaics 5
1.5.1.2. Reflexos inalterables 5
1.5.1.3. Reflexos d’aprenentatge 6
1.5.1.4. Reflexos transformables 6
1.5.2. Els Moviments Voluntaris 6
1.5.3. Els Moviments Automàtics 7
1.6. Lleis de Desenvolupament Psicomotriu 7
1.6.1. Llei Cèfalocaudal 7
1.6.2. Llei Pròximodistal 7
1.6.3. Llei de Flexors i Extensors 7
1.7. Teories del desenvolupament motor 7
1.7.1. Teoria del desenvolupament motor de Wallon 7
1.7.2. Teoria de sistemes dinàmics d’Esther Thelen 7
1.8. Fites del desenvolupament motor 8
2. Desenvolupament de la marxa, la manipulació i la motricitat gràfica 9
2.1. Control Tònic i Postural 9
2.1.1. To muscular de base o passiu 9
2.1.2. To muscular actiu 9
2.1.3. Hipertonia 9
 2.1.4. Hipotonia 9
2.1.5. Equilibri 10
2.1.6. Coordinació 10
2.1.6.1. La coordinació general 10
2.1.6.2. La coordinació segmentària 10
2.2. Locomoció i desplaçaments: la Marxa (Etapes) 10
2.2.1. Primera etapa (0-5 mesos) 10
2.2.2. Segona etapa (5-7 mesos) 11
2.2.3. Tercera etapa (7-10 mesos) 11
2.2.4. Quarta etapa (cap als deu mesos) 11
2.2.5. Cinquena etapa (fins al final de l’etapa infantil) 11
2.3. La Manipulació – Prensió (etapes) 11
2.3.1. Primera etapa (des del naixement fins al 4rt. mes) 11
2.3.2. Segona etapa (4t al 6è mes) 12
2.3.3. Tercera etapa (6è al 10è mes) 12
2.3.4. Quarta etapa (1-6 anys) 12
2.4. La grafomotricitat 13
2.5. L’evolució de la motricitat gràfica 13
2.6. Evolució de la motricitat gràfica segons V. Lowenfeld 13
2.6.1. L’etapa del gargot 13
2.6.1.1. Gargot incontrolat 13
2.6.1.2. Gargot controlat 13
2.6.1.3. Gargot amb nom 13
2.6.2. L’etapa preesquemàtica 13
2.7. Elements grafomotors 13
2.7.1. El suport i la posició 14
2.7.2. Els instruments 14
2.7.2.1. Instruments naturals 14
2.7.2.2. Instruments artificials 14
2.8. Activitats i materials d’estimulació motora 14
2.9. L’observació i el registre de l’activitat motora en l’educació infantil 14
3. Els trastorns motors 14
3.1. Trastorns del desenvolupament cognitiu i motor (classificació) 14
3.2. Detecció de les dificultats en el desenvolupament motor 14
3.3. Alteracions o trastorns del desenvolupament motor 14
3.3.1. Paràlisi Cerebral infantil 14
3.3.2. Espina bífida 14
3.3.3. Distròfia muscular 14
3.3.4. Trastorns motors lleus 14
3.4. Intervenció en alumnes amb alteracions motores 14
 1. Desenvolupament motor

El desenvolupament motor fa referència a les pautes evolutives, als canvis que es

produeixen en l'ésser humà amb relació a les possibilitats de moviment.
Existeix un estret paral·lelisme entre el desenvolupament de les funcions motores i funcions
psíquiques (atenció, memòria, pensament). Per això parlem de desenvolupament
psicomotriu.

1.1. Introducció al concepte de desenvolupament motor i psicomotricitat

La fita del desenvolupament psicomotor és el control del propi cos fins a ser capaç de treure
d’ell totes les possibilitats d’acció i expressió que a cadascú li siguin possibles.

1.2. Principis del desenvolupament motor

- Cada infant es desenvolupa a un ritme diferent

- Les expectatives dels altres influeixen en la conducta de l’infant
- En qualsevol estadi del desenvolupament, l’infant podria posar èmfasi en un aspecte
determinat en detriment d’altres aspectes.
- Determinats reflexos primaris com poden ser la prensió i la marxa han de
desaparèixer abans d’adquirir els moviments corresponents.
- Amb la maduració del sistema nerviós el procés ha d’arribar al còrtex cerebral i així
l’infant pot realitzar moviments conscients i voluntaris.
- El desenvolupament progressa des d’una resposta feble, global i relativament
desorganitzada a la resposta específica, localitzada i organitzada
- L’adquisició bàsica dels moviments més fonamentals es produeix en els primers
cinc/ sis anys de vida.
- Al llarg d’aquest període s’adquireixen els patrons bàsics de moviment controlats
principalment per la maduració del sistema nerviós.

En definitiva;
- Per tal que un infant pugui caminar, primer ha de ser capaç de mantenir-se dret
sense ajuda: després, haurà de caminar amb suports i posteriorment de forma
independent, però cada infant ho farà al seu propi ritme, quan madurativament
estigui preparat.
- Per tal que ocorri tota aquesta seqüència de maduresa, s’ha de produir, entre altres
coses, un procés de mielinització del sistema nerviós.
 1.3. Bases neurofisiològiques del desenvolupament motor: la mielinització

Diversos factors poden afavorir el desenvolupament motor, però el moviment només és

possible si les ordres es transmeten correctament des del cervell, per les vies motores, fins
als músculs que realitzen el moviment.

Mielinització; “és el procés de recobriment de mielina de les cèl·lules del sistema nerviós”.
La mielina és una substància composta per greixos i per proteïnes. La mielinització és la
condició necessària per al desenvolupament, ja que fa possible la transmissió de l'impuls
nerviós més ràpidament. Comença al fetus i dura fins al segon o tercer any (IMPORTANT)

1.4. Factors que determinen el desenvolupament motor

1.4.1. Factors endògens (interns)

Són aquells que estan relacionats amb la genètica i la maduració. Inclouen característiques i
trastorns que pugui haver heretat l’infant, predisposició genètica per a la realització de
certes activitats motores, constitució psicoquímica del cervell.

1.4.2. Factors exògens (externs)

Són aquells que influeixen en el desenvolupament, però que procedeixen de l'exterior.

1.4.2.1. Factors físics

Alimentació, higiene, condicions sanitàries.

1.4.2.2. Factors socials

Tenen a veure amb el context que envolta l’infant, l’entorn ha de proporcionar a l’infant
seguretat i afecte. Hi ha d’haver un ambient estimulant que li ofereixi múltiples experiències i
que reforci les seves capacitats motores, en definitiva una bona qualitat de vida pel que fa a
l’equilibri en el seu desenvolupament, la cura que es tingui del nadó, i un clima sa que li
proporcioni seguretat i n’afavoreixi l’autonomia.

1.5. Tipus de moviment

- El nadó no té control sobre els seus moviments (sistema motor molt arcaic).
- El sistema neuromotor madura (l’adquisició del to) i els moviments del nadó seran
molt més precisos i variats.
 1.5.1. Actes Reflexes
És una resposta espontània i involuntària donada davant d’un estímul extern
Alguns d’aquests reflexos esdevindran la base de moviments voluntaris
És una conducta innata (no apresa)
Van desapareixent a mesura que el sistema neurològic de l’infant madura per donar pas als
moviments controlats
Tant la mancança d’aquests moviments com el fet que no desapareguin poden ser
símptomes de lesions cerebrals o d’algunes malalties genètiques

1.5.1.1. Reflexos arcaics

Són la reacció innata a un estímul intern o extern (desapareixen en els primers mesos de
vida)
- Moro
Quan el nadó sent un cop sobtat o experimenta un canvi de posició sobtada, reacciona
separant bruscament els braços i després torna a posar sobre el pit.
Desapareix entre els 3-4 mesos.

- Babinski
En estimular la planta del peu, els dits s’estenen com un ventall.
Desapareix entre els 7 i 9 mesos.

- Punts cardinals
Si li estimulem la comissura dels llavis, es produeix una rotació del cap en el sentit de
l’estimulació.
Desapareix entre els 4-5 mesos.

1.5.1.2. Reflexos inalterables

Són aquells que perduren tota la vida (fisiològics): respirar, badallar, esternudar, tossir,
moure les pupil·les, miccionar (orinar), i defecar.
 1.5.1.3. Reflexos d’aprenentatge
Són aquells que apareixen com a conductes apreses (desapareixen i apareixen al cap del
temps en forma de conductes apreses)

- Marxa (caminar)
Si posem el nadó en posició vertical agafat per les aixelles i sobre una superfície dura i
plana, s’efectuarà un moviment similar al de la marxa.
Desapareix als 3-4 mesos.

- Reptació (gateig)
Si posem el nadó en decúbit prono, estat de repòs sobre una superfície dura i horitzontal,
panxa-avall, veurem que fa el moviment de reptar
Desapareix al voltant dels 3 mesos

- Natació (nedar)
Si introduïm el nadó al medi aquàtic, realitzarà moviments rítmics i coordinats a la natació
Desapareix al 4t mes.

1.5.1.4. Reflexos transformables

Són els que es van modificant en conductes voluntàries.

- Succió i deglució
Primer, l’infant els fa d’una manera innata en estimular-lo amb l'olor de la llet o el contacte
amb el pit de la mare, i després passen a ser voluntaris si vol menjar o empassar, però si
no, no els fa.

- Prensió palmar
Si estimulem el palmell del nadó amb un objecte, tanca la mà, i si li estimulem el dors de la
mà, l’obrirà.

1.5.2. Els Moviments Voluntaris

Es fa de manera conscient i intencionada.

La iniciació de qualsevol hàbit (neteja, alimentació), la iniciació de la marxa, de la prensió, la

iniciació de les destreses (anar en bicicleta, nedar).

Impliquen que l’infant interpreti un estímul i doni una resposta intencionada que produeixi el
moviment.

Apareixen a conseqüència de la maduració neurològica.

1.5.3. Els Moviments Automàtics

Moviments voluntaris que es fan sense pensar.
Quan el moviment passar a ser automàtic no requereix cap esforç

Aprenentatge dels moviments voluntaris perquè s’automatitzin

1.6. Lleis de Desenvolupament Psicomotriu

Autor; George E. Coghill

1.6.1. Llei Cèfalocaudal

Diu que el desenvolupament, el control i la coordinació musculars, progressen des del cap
fins als peus. És a dir, que el control cefàlic, precedeix (abans de) el del tronc i les
extremitats inferiors, i que, per tant, es controlen més aviat els moviments del cap que els
moviments de les cames.

EX; un nounat és capaç d’aguantar primer el cap, després l’esquena i després les cames.

1.6.2. Llei Pròximodistal

Diu que les parts del cos més pròximes (proximals) a la columna són controlades de manera
coordinada abans que les parts del cos que són més lluny (distals).

EX; la capacitat que té el nadó de giravoltar-se sobre si mateix abans de poder agafar amb
precisió un objecte petit amb els dits.

1.6.3. Llei de Flexors i Extensors

Diu que en l’organització del desenvolupament motor, primer dominen els músculs flexors i
després els extensors. Si observeu a un infant veureu que es capaç d’agafar un objecte
abans de deixar-lo anar, ja que els flexors fan l’operació d’agafar i els extensors de deixar
anar.

EX; fixeu-vos en el primer repte motor del nadó; mantenir el mentó un moment aixecat. De
manera progressiva, després aconseguirà aixecat tot el cap, més endavant, s'aguantarà
amb els colzes, s'asseurà i finalment caminarà.

1.7. Teories del desenvolupament motor

1.7.1. Teoria del desenvolupament motor de Wallon

1.7.2. Teoria de sistemes dinàmics d’Esther Thelen

1.8. Fites del desenvolupament motor

Treball de l’àlbum de fotos.

 2. Desenvolupament de la marxa, la manipulació i la motricitat gràfica

2.1. Control Tònic i Postural

Es denomina to muscular al grau de tensió (o relaxació), consistència i duresa dels grups

musculars.

El to muscular és fonamental en les activitats motrius propioceptives (postura, activitat

espontània) amb relació al propi cos, i exteroceptives (prensió, marxa) en relació amb el
món exterior, i condiciona l'activitat exploratòria i manipuladora de l'infant.

El to muscular està molt relacionat amb la vida emocional i de relació, ja que les
experiències de plaer o neguit es manifesten en l’àmbit corporal per un grau de tensió o
distensió. El plaer es manifesta a través de la relaxació i el neguit es manifesta a través de
la tensió.
- Vehicle de comunicació entre figura de referència- nadó.
- Importància del to muscular de la figura de referència a l’hora de transmetre
sensacions de plaer, benestar i tranquil·litat.

El control progressiu del to muscular ens permet avançar paral·lelament en el control

postural que fa referència a l'equilibri i a la coordinació dinàmica general i segmentària.

2.1.1. To muscular de base o passiu

Grau d’excitació o relaxació d’una persona quan no està realitzant una acció específica.

2.1.2. To muscular actiu

És el que ens permet realitzar les accions específiques o voluntàries com caminar, seure,
girar el cap, saltar, etc.

2.1.3. Hipertonia
Excés de tensió, duresa i poca flexibilitat. En néixer presenta hipertonia en les extremitats.

2.1.4. Hipotonia
Hi ha major flexibilitat i manca de duresa i consistència. En néixer presenta hipotonia en l’eix
corporal.

Quan observeu un nadó, veureu que en els primers mesos les extremitats tenen certa
rigidesa, la qual no li permet, per exemple, estirar bé les cames; es diu aleshores que té un
to muscular d'hipertonia; el resultat és que els moviments són descontrolats, amb respostes
motores globals i indiferenciades. A mesura que va madurant i creix, els moviments passen
a ser més controlats amb respostes més concretes, seguint les lleis cefalocaudals, segons
les quals la maduració motora comença pel cap i acaba pels peus, i proximodistals, segons
les quals s'assoleix abans el control de l'eix del cos que de les extremitats.

2.1.5. Equilibri
Al parlar d’equilibri ens referim a un estat de desequilibri permanentment compensat. En
l’equilibri entrenen en jocs tots els sentits. En general, tot moviment com córrer, saltar,
llençar objectes, suposa un canvi en els punts de recolzament i en el centre de gravetat, per
tant, serà necessari fer reajustaments posturals per mantenir l’equilibri. Això implica un
domini de les diferents parts del cos que permeti la realització dels moviments de forma
sincronitzada.

Tot moviment suposa un canvi en els ponts de recolzament i en el centre de gravetat, per
tant, serà necessari fer reajustaments posturals per mantenir l’equilibri.

2.1.6. Coordinació
2.1.6.1. La coordinació general
La coordinació general fa referència als moviments globals que impliquen tot el cos
Exemples; saltar, corres, ballar.

2.1.6.2. La coordinació segmentària

Posa en relació determinades parts del cos i un objecte.
Exemples; tocar el piano, llençar una pilota o empènyer un element.

2.2. Locomoció i desplaçaments: la Marxa (Etapes) FOTOS

La marxa consisteix en la possibilitat de desplaçar-se per l’espai en posició erecta; aquesta

activitat suposa;
- Control de l’equilibri
- Coordinació dels moviments alterns dels membres inferiors
- To o força muscular.
La marxa evoluciona de forma ordenada seguint la llei cefalocaudal realitzant-se un control
progressiu del to de l’eix corporal des del cap, nuca, esquenes, pelvis i cames.

2.2.1. Primera etapa (0-5 mesos)

1 mes; de bocaterrosa fa moviments de cames d’extensió i flexió (reptació, inici del gateig).

2 mesos; manté el cap dret un instant.

3 mesos; sosté el cap, però no pot seure.

4 mesos; quan se l’aixeca des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos.
S’obté un control postural de la part superior del tronc que permet a l’infant passar de la
posició estirat a aixecar el pit, seure amb ajuda, recolzar l’esquena i agitar les cames.

2.2.2. Segona etapa (5-7 mesos)

Control postural de tot el tronc i de les cames. És capaç de seure sol, posar-se dret amb
ajuda i rodolar sobre el costat.
Als 5 mesos de bocaterrosa s’incorpora sostenint-se amb tot l’avantbraç (també pot fer
l’avió).

2.2.3. Tercera etapa (7-10 mesos)

Fa esforços per desplaçar-se i avança reptant sobre la panxa. Entre els 8 i 10 mesos, pot
gatejar recolzant-se sobre les mans, amb els braços estirats i sobre els membres inferiors
en flexió (sobre els genolls).

2.2.4. Quarta etapa (cap als deu mesos)

És capaç de mantenir-se dret ajudant-se d’un objecte que ha trobat en el seu desplaçament
gatejant.

2.2.5. Cinquena etapa (fins al final de l’etapa infantil)

Control de l’equilibri i coordinació de la marxa.

Els primers passos són insegurs. (separa cames, aixeca molt els peus, cos inclinat
endavant i braços estirats endavant)

Marxa està totalment automatitzada al voltant dels tres anys.

El ritme, l’equilibri, la velocitat i l’alternança de braços es consolida al cap als sis anys.

2.3. La Manipulació – Prensió (etapes) TEORIA

La prensió és la capacitat per agafar objectes amb la mà.

És una de les activitats humanes més complexa.

El paper de la mà és de vital importància pel desenvolupament intel·lectual, ja que permet

l’accés a experiències manipulatives implicades en la resolució de problemes.

2.3.1. Primera etapa (des del naixement fins al 4rt. mes)

Apareix la prensió reflexa (reflex de Grasping); l’infant tanca la mà quan s’estimula el palmell
i així agafa els objectes, és un acte involuntari.
Al final d’aquesta etapa desapareix el reflex i apareixen els primers signes d’activitat
voluntària.
Durant aquesta etapa se’l pot veure amb la mà tancada i el dit polze dins, o també amb la
mà oberta.
El nen/a realitza una exploració de la seva mà (ficant-se-la a la boca i mirant-se-la.)

2.3.2. Segona etapa (4t al 6è mes)

Comença a haver-hi una coordinació entre el camp visual i el camp tàctil.
És capaç d’observar la seva mà i decidir que agafa l’objecte que se li presenta.

Serà necessari acostar-li l’objecte de tal forma que pugui temptejar i corregir els moviments
dins que aconsegueixi agafar-lo, cosa que farà al final de l’etapa.

2.3.3. Tercera etapa (6è al 10è mes)

En la tercera fase comença el període manipulatiu, el fet de poder seure i el control del to
muscular li permetran anar perfeccionant el moviment per la prensió.

6 mesos; pot agafar un objecte posa davant d’ell fent servir el palmell de la mà i els dits
(petit, anular i mig), que es diu pressió palmar. Bona coordinació òcul-manual. L’operació de
deixar anar és involuntària

7-9 mesos; amb pinça inferior, agafa l’objecte amb ajuda del polze i el dit petit. Es pot
passar l’objecte d’una mà a l’altre (jocs manipulatius).

8-10 mesos; agafen objectes fent la pinça superior o fina, agafa amb el polze i l’índex en
oposició.

En finalitzar l’etapa l’infant pot explorar objectes amb forats, ranures de grandària més
petita, l’augment de la força muscular també li permet transportar objectes o arrancar-los.

2.3.4. Quarta etapa (1-6 anys)

L’infant podrà aprendre actes més complexos basats en el desig d’exploració i en les
necessitats de la vida social; agafar la cullera, beure en un got, agafar el llapis, obrir portes
o tallar tisores entre d’altres.
Dels 15 als 18 mesos: apilar dos cubs, menjar sol, passar les pàgines d’un llibre.

Dels 3 als 4 anys: guanya precisió, pot vestir-se, desvestir-se, cordar-se els botons i dibuixar
amb domini el traç.

Dels 5 als 6 anys: pot dibuixar lletres majúscules grans, copiar. Dibuixos complicats, fer gran
varietat de treballs manuals escolars i ser autònom en els hàbits.

En el desenvolupament de la prensió observem una evolució que va des de:

Localització visual de l’objecte Intent d’agafar l’objecte

Moviments amplis i globals Moviments més precisos i que impliquen menys
esforç

Activitat dels músculs propers a l’eix Activitat dels músculs més llunyans
corporal

Moviments grossos i poc hàbils Moviments dels dits que permeten la realització
d’accions més precises.

Utilització indistinta o simultània de les dues Especialització d’una de les dues mans.
mans
 2.4. La grafomotricitat

2.5. L’evolució de la motricitat gràfica

2.6. Evolució de la motricitat gràfica segons V. Lowenfeld

2.6.1. L’etapa del gargot

2.6.1.1. Gargot incontrolat

2.6.1.2. Gargot controlat

2.6.1.3. Gargot amb nom

2.6.2. L’etapa preesquemàtica

2.7. Elements grafomotors

2.7.1. El suport i la posició

2.7.2. Els instruments

2.7.2.1. Instruments naturals

2.7.2.2. Instruments artificials

2.8. Activitats i materials d’estimulació motora

2.9. L’observació i el registre de l’activitat motora en l’educació infantil

Apgar: No mostra el desenvolupament, avalua reflexos (és instantani).

Llevant: Mesura el grau de desenvolupament, no mesura reflexos.

3. Els trastorns motors

3.1. Trastorns del desenvolupament cognitiu i motor (classificació)

3.2. Detecció de les dificultats en el desenvolupament motor

3.3. Alteracions o trastorns del desenvolupament motor

3.3.1. Paràlisi Cerebral infantil

3.3.2. Espina bífida

3.3.3. Distròfia muscular

3.3.4. Trastorns motors lleus

3.4. Intervenció en alumnes amb alteracions motores