Sessió cientlfica del dia 20 de novembre de 1933

PRESIDENCIADEL DR. PI SUSER

Problemes d'urbanisme
pel Dr. LL. CLARAMUNT I FUREST

De tots els problemes d'urbanisme que no s'han pogut resoldre en-

cara, malgrat les quantioses despeses esmercades per -'nostra ciutat per
a engrandir-se i fer-se més polida, atractívola i bella, no n'hi ha cap que
deixi d'estar afectat per algun cante11 d'ordre sanitari.
D'ells n'havem escollit aquells que, al noshe jndici, tenen major afi-
nitat amb la higiene i la sanitat, els quals apuntareni, tot seguit, a ma-
nera d'índex, perque els prengui en consideraci6 i3Acad&mia,si els creu
dignes de mereixer aquest honor, i puguin ésser estudiats i desenvolupats
eu altres reunions cientffiques, ainb la deguda atenció, dinhe sempre de
I'ordre higio-sanitari ; car sota altres conceptes de cardcter esseneialment
iirhanístic, haurau d'ésser tractats per tknics especialitzats en aquekes
disciplines.
Anotem, tot seguit, els

La continuació de la reforma de la veila ciutat, en el que sigui ne-

cessari ; I'exteusió de la xarxa de clavegneres a tots els nuclis de pobla-
ci6 que es vagin forniant i també a les cases aíllades, per evitar que les
excretes puguin contaminar les déns de ks frontj i msiouar contagis
de febre tifoide ; la destrucció del dipbsits d'aigües residuals de les cases
corresponents a carrers que tingniu claveguetlff, amb el vessament directe
a elles; I'endegament d'aqueixes aigües perque no resultin perilloses en
ésser vessades a la mar ; la recollida higienica de les escombraries i lliir
destrucció ripida, per la cremació ; el possibilitar la urbanitzaci6 dels ter-
renys de la banda de Ilevant, mitjan~antla desaparició de la S2quia Comtal
i els canals de reg-atge derivats d'iella. que avui no tenen, gairebé, res a
regar; I'aprofitament de I'aigiia que circula per dita SPquia, amb el fi
 d'augmentar el cabal de la que n'és propietaria la Ciutat ; el sanejament
i venda dels terreeoys que restarieu llhres, els quals sóu, avui, dipdsits de
les escombraries de la part de la població que recorre l'esmentada Sequia,
i per aquest motiu estan ininats de nzus rle rates ; el tractament higienic
de to- les esl+cies de bestiar, iiecessari per a l'alimentació de la Urbs, a
la seva arribada dels llocs de producció, initjancaut l'estahlirnent de camps
de repiis i de renutrició abaus d'ésser sacrificat ; la instauració d'un mer-
cat, conjuntanieut ariib aqueixos mateixos camps, culn~inantaqueixa mena
de Colonia zootrbfica amb un nou Escorxador, construit i habillat segons
els perfeccionaments de la tecnica moderna ; la .rzigil&ucia,inspecció i anh-
lisi de la llet, incloent-hi els aninials productors i tot el personal que
tingui alguna relació amb la indústria i el comer$ d'ella ; i, finalment,
I'estudi i resolució del problema hospitalari i sanatorial, mitjanpnt l'ar-
bitratge de mitjans i-coniiinics per satisfer les despeses de l'internament
d'individus afectats de malalties generals en els hnspititls i de tuberculo-
sos en els sanatoris.
Aquestes reforn~es,que *lama la c r e k e n p de la població, cons-
titueixen altres tants problemes que l'higienista té el deure de mantenir
vivents tothora, perque els adminiitradors de la Ciiitat, teniiit-los pre-
sents, no piigujn negligir la seva resolució.

Referint-uos 31 primer problema eniinciat, cal recordar que la refor-

nia comencada l'any 1908 fou rebuda anih satisfaccio plena pels baroelo-
nins que l'estavem desitiaiit des que Cerda, l'any 3838, la va indicar en
el plano1 de I'engrandiinent amb aquelles tres ratlles, niarcant les tres
grans vies A. B. C. que havien de sanejar la Barcelona d'aquell temps, que
s'estava ofegant, per compmib, diutre del seu cerele amurallat.
La reforma d'una ciutat no és empresa que es yugui realitzar sense
una preparació ben estudiada, i per no haver-ho tingut present els que
n'havim de tenir cura, no va reeixir la que va comentar-se amb l'ober-
trira del carrer de Bilbao, des de la placa d"Cirquinaona a la de Junque-
res. Aquest fracas palesh la necessitat d'uua millor preparació, la qual ha-
via de basar-se en I'aprovació de disposicions que fessin possible l'exproph-
ció dels immobles, i en estadiar i organitzar %es finances d'una empresa
de tanta importancia. Entre taut, Barcelona va preparar 1'Exposició Uuiver-
sal de l'any 1888 que va celebrar ainb taiita brillantor, i el resiiltat principal
d* la qual fou el desvetllament d'energies que guardava en estat de latencia,
les quals l'hau concluida a l'actual grandiós decenvolupament. Malgrat
aixb, hagué d'esperar encara, vint anys, a veure prosseguir la reforma de
la vella Ciutat, i, a l'any 1908, s'engalauava pRr rebre al Cap de lJEstat,
que vingué expressainent de Madrid per inaugurar les obres que ja han
reformat i sanejar tina part iniportant d'ella.
Per aixo creiem que no pot haver-hi qui dubti que la part dr. Reforma
que va esventrar la Ciiitat des de la plasa de Junqueres a la de Sant Se-
hastia. va contribuir, cl'una manera be11 evident, a la higi'enització d'aque-
quals - per l'estretor cle ilurs cstatges: per la manca d'aigua potable en
nioltes i l'escassetat d'aquest elernent, tan vital, en totes; per la deficien-
cia de ventilafió :le 1 , s liabitacions 1 per no arribar, a inoltes, directan~ent,
el', rai,qs de sol. i estar, altres, siibiiierqides en iiiia penumbra de llum di-
fusa; i, sobretot, per liaver de respirar iiii aire podrit. procedent de la
clavegiierit o del dipdsit de les letrines, a causa de no estar les aigüeres d e
gndaiiletit aillacles aiiib tanques hidriiiliques - 110 eren cases sanes ni
podieri qunlificar-se d'liabitables. 1 contribiiia, encara inés, a augmeutar
llcii manca d'habitahilitat, i'estretor i la tortuosit.~tde molts carrers en
els qiie no arribava inai la llutii del sol al seii foiis, i, en algiius, ni e n
el cor de l'estiii. Per aquesta 3~iancade solejainent, I'aire del carrer, que
piijav:~ cap als estatses, estava einii!atziiiat ainb el tiif de la humitat, 3
causa d'haver-se arrossegat sobre les Ilainbordes, $en les escletxes de les
qnais hi creisia constantiiieiit la molsa.

LAMINVA EN LA XORTi\I,ITi\T

2 s iin fet be11 encoratjador la iriinva qiie e11 la mortalitat general de

Barcelona ve palesaiit-se dciraiit l'actual segle, car, des de l'aiiy 1901, amb
un coeficient de. 27'15 defuiicions, per cada iniler d'habitants, segiieix un
iitiiie descenrlent, que interronipeii les iel>id&miesde febre tifoide de I'any
1914, aiiih iiii coeficient de 27'30, i la de grip, de l'auy 1918, amb una xifra
de 35,53; per arribar als ~iiesactcals anib iin coeficieiit de 14,70, que
correspon a l'aiiy 1932.
Parallelarnent a les causes generals de mortalitat, en el que va de
segle, Iia segiiit u11 caiiií eii fraiic descens la febre tifoide, car amb un coefi-
cieiit de 0,627, corresponent a I'any 1901, lia baisat a 0'230 al final de
I'aiiy 1932, pero amb 1111 salt que el fa asceudir a 3'081, a l'any 1914, de
trista recordanya.
Igualiii,:íit segueis una via parallela la tiiberculosi, la qual, a l'any
1913, en pie període d'activitat de I'eiiderrocaineiit de les cases, determina
lliir niortaljtat pel coef;.::ient 2'98, per descendir, unifoirneinjent, fins a ob-
tenir-ne un altre asseii!~alat per la sifra 1'36, en finalitzar I'any 1932, el
qiial és el iiienor d'aquest lapse de 20 anys. (Vegi's el Quadre de morta-
iitat.!
No hi ha dirbte qile el iuillorameiit de les condicions sanitaries de la
nostra Ciutat, que han originat aquest descens, tan acusat, en la mortali-
tat, 6s degiit a caitses generals coinpleses, la totalitat de les quals ha d'es-
capar a la sagacitat de l'higienista.
Entre dites caiises, pierd, s'han de considerar priinordials la higienit-
zació dels noiis estatges proveint-los de conioditats confortables ; la cons-
trucció de més de 400 quildmetres de bones clavegueres ; la pavimentació
iiiiperin,eable de les vies públiques ; la inspecció i vigilancia higienica dels
establiinents de producció i venda de substancies alimtntícies i en especial
de la Ilet ; la inspecció i vigiliucia de les altres indústries; la inspeccib,
vigilancia, anilisi i esterilització de les aigiies potables dels graiis i petits
abastan~ei~ts, que practiquen, diariarirent, el Laboratori Municipal i 1'Ins-
tihit Municipal d'Higiene; la iiisist2ncia iiilatigable d'aqiiesta tlarrera
Institució en fer dotar d'aigiia els estataes qiie no en posseeixen, en fer
augmentar el cabal als qiie la tener1 escasa ; en obligar a cegar els pous
domestics que, per estar eavats en un suhsbl putrefncte, la tenen impotable,
i l'actuació incessant dels patblegs i dels clíuics eiicaminada a salvar la vida
dels malalts.
La Reforiila, coiiien$ada a I'any 1908, participa de totes aqiieixes
causes de saiiejainent, pel que fiof rrssegurn7-se qiie ella ha contribiiit, d'una
manera positizia, a la higieiiit7ació de la ciiitat i al salvninent de nioltes
vides.

c.11,CONTINUAR I,i\ REFORME\

Recolzat en aquests fets, el. Sanitari, té el deure clr propiignar a favor

de la immediata continuació de la Reforn~aclte la Ciutat en les barriades
medievals de Sant Cugiit i Sant Pere, salvant, perh, coiii si fossin reliquies
santes, totes les joies arquitecthniqiies, escultiirals i picthriques, conegn-
des per endavaiit, i les que es vagin descobrint en en derroca^ les cases.
E n u n altre indret de la Cintat Es igualment necessaria la reforma
Ens refetim a la banda de Poneiit, especialment al iiistricte cinqiie, la qual
esta afectada per l'obertnra de la via C. en el plinol del tan injustainent
oblidat Cerda.
Exceptnant les gran naus ghtiqiies de les Dre~aneson es constriiieii
els vaixells de la marina de guerra catalana, qiian Catalunva >eramestressa
absoluta dels seus destins, les qiials han de conservar-se per ra6 de la seva
histaria i del seii art, la part del districte cinqiie conegiida p S i B a m Xi-
nesn, ha d'ésuer eiiderrocacla, perqui. pugui Esser sanejada inaterialment i
moralmeut, no rleixant pedra sobre pedra, removen! el strbsdl. aixecant el
nivel1 del terreny, obrint-bi espaioses vies dotades de tota mena de serveis
d'higiene i formosejant-la amb jardins. Cal que la renovació sigui comple-
ta, perque de I'ignoininiós record de l'esmentat irBarrix no en resti res ;
ni tampoc de! major nornbre de les seves cases, les qnals podrien anome-
nar-se (<casesmoridores!!, perqtre la mortalitat resulta excessiva en totes, i,
amb major motiu encara, perqiie en algunes, aquella, ha segiiit un ritme
tan acceleradament ascendent, que ha aconsgnit l'esfereidora xifra del
70 per 100 &ls seus habitants, en un lapse de tretze anys.

C.~USES
D'JNS~LURRITAT INHERENTS ? L'ESTRUCTURI ni? 1,ES CASES

A més de les raons que degné tenii Cerda, en indicar en el seu planol,
I'ohertura de !a via C., en mitjancar el XIXE segle, la reforma, en aqueixa
banda de la Ciiitat, esta jtistificada per l'empla~ament defectuós de Ilurc
cases en u n terreny baix, de difícil desgrias i, per tant, facilment inunchble
pels aiguats ; per I'estretor dels carrers, la qiral cosa 6s causa de quP les ca-
ses sigiiin fosqiies i deficientinent ventilades ; per I'escassetat de superficie
concedida als estatpes, la qual no és suficient perque en ells hi pugui viure
 una faiiiilia, aiiib fills, eii les d ~ g i ~ d coiidicions
es d'higiene i de moral (*) ;
perqiir les habitacions no estan higienicaiiix'iit aillades de les clavegueres
ni dels dipbsits d'excretes i d'aigües residuals aiiib taiicaments hidriu-
lics; pertjui., e11 ~iioltescases, les coiuiiiies estaii emplasades dins de les
cuines i e n altres coiiiiiuiquen amb la cuiiia, sense que ni l'una ui l'altre
tinguin cap relació arnb I'exterior; ia qual cosa es causa que sempre
regni la iosrluedat i la pudor en elles i que la netedrit sigui pura il.lusió,
especialinent en l'aiioiirerrat eBarri Xin$s>i; perque I'aigua, en les cases
que la tcneii installada, sol ésser insuficient per a les necessitats d'una fa-
milia, i els dipbsils resulteii defectuosainent emplasats, mal tapats i bruts ;
i en les que iio la tetien iiistal.lada, o la treuen de pous que estan cavats
eil un subsdl piitrefacte, o l'haii d'aiiar a buscar a la iont pública, pel qual
motiu l'estalvien taut con1 poden.
Aqueixes deficirncies d'aigua, en qualitat, i e11 qiiantitat, es traduei-
xeil per manca de neteclat en la pell, en el vestit i en el m~enjar,la qual
cosa assegura la contii~uitatde diverses malalties greus, especialment I'en-
teritis, que smyoreja en gairebé toies les cases de l'esineutat barri i en
iiioltes cl'altres carrers del districte cinque.

La brutícia és la característica priiiiordial i l'abandó de les funcions

1116s clei~ieutalsd'Higiene, 6s la nonna en aqueixes cases ; inoltes de les
quals han convertit els celoberts en feiiiers, car, en dits celoberts, s'hi po-
den veure iiiuntanyes d'escoiiihraries que lii lleusa, des de les finestres,
aquella abigarrada barreja d'habitaiits. Aixb explica que les rates invadei-
xin aquells estatges, eu iiiolts dels quals lri conviueii, ainistosaiiient, amb
els veins.

D'altra part, fa créixer, encara inés, la iiisauitat d'iqueli districte, l'a-

tiiuntegaineiit dels coiivi\~eiits,així dels que hi sojornen permanentment,
o sigui els Ilogaters dels pisos i els seus rellogats, con1 dels que s'hi estan
accideiitalment, o sigui els que solaineiit lii van per dormir. Aquests dar-
(*) 'roda habitaci6n o casa debe reunir las siguientes condiciones generales: lia de ser seca,
ventilada, limpia y espaciosa. La hlta o insuficiencia de cualquiera de estas eondicioner consti-
tuye causa de insalubridad, que habrk 'le ser subsanada coniorine a lar preseiipcioncc o niedias
que Is thcnica de la construcción ofrece.
Eii interes de la Iiigiene y de la moral, la vivienda de una familia con hijos deheiá constar,
en terminos generales, de cocina, retrete inbependieiite, alcoba para el. matii~nonla,alcoba para
los hijos varones, alcoba par* las Iiijas y habitación de estsncia comlin, tadiis con euhieación y
ventilación prescritas por la higiene.
Los Ayiintuniiantos ejercer&"estrecha vigilancia e impedirán, por los iiiedios a s u alcance,
ltinto el hacinamiento de personas en Ini viviendas como el hacinamiento de viviendas en las
poblaciones, teniendo en cuenta las prescripciones del Reglamento de obras y servicios munici-
piibs. (ArfinJo 16 ~ l r CReginnwnfo de Sanidad fifwniLipoi dejdrero de '935, cdici~idn@$&O.
rers, que solen ésser va;iabunds que fan vida uocturna per cabarets i altres
llocs de dubtosa iiioralitat, sole11 passar la iiit ajassats eii coniunitat, i, de
vegades, en proniisctiitat de seses, en locals que, per a dit C. abuiideu en
aquel1 barri ; o clornieu en liabitacioiis, petites coi11 i l i ~ i ~ o lque
s , reben ven-
tilació per la porta d'entrada solailieiit, la qual s'obre a 1111 corredor que,
moltes vegades, uo coniunica ainb l'exterior, sinó anib un altrr local in-
terior.
E n aqueixes cofuriies dorineri, aquests desgraciats, amb la porb tan-
cada i sense inés renovació de l'aire que ia que pugui efectuar-se per itn
qnadrat de quinze centírnetres, sitnat sobre la porta.

EL QUE DIUEN D'AQUESTS ESTATGES FLS IIETGBS SIINITI~RIS

En les informacions que presenten els tnietges sanitaris de 1'Institut

Municipal dlHigiene, sobre los coiidicions sanitaries de les c a s e del eBarri
Xines11, ressalieii llur deficient liabitabilitat per l'escassetat d'aigua, per
inanca de ventilacib i per ai~iuutegament; tanibé denuncien qiie la pudor,
insuportable, de gas sulfhídric procedent del dipdsit de letrines, invadeix,
tothora, la caixa de l'escala ; que en les cases, molt velles, hi conviueii els
escarbats i les rates anlb els seus hibitants; que eii els dipdsits cl'aigna,
plens de teranyines, h i entren les rates, car, en el fous d'alguns, s'hi obser-
ven esquelets d'aquests rouegadors. Un dels trietges saiiitaris, iiiforniaiit
sobre una casa del carrer de Robador, diu textualinent : <!...la casa 6s un
cabaret molt brut, en el qual, duraiit el dia, hi existeis aniiiiitegainent,
car hi viuien 15 dones.. .

EL QUE EN DIU L ' ~ L C A L D E

Parlant d'aquesta taca social, anoiueriada iiBarri XiuPsi~,deia, en una

conferPncia professada a 1'Ateneu Barceloní, el Dr. Jauine Aguadé, el se-
güent : i!AUA he vist tifddin ajassats en el iuateix llit on dorinen altres
>ipiersones; malolts de pulmonia clorniint a terra, damiitit d'una mala inan-
ntota ; i tuberculosos seuse possihilitat d'iiitervenció terapeutica ni profi-
>)ldctica.E n llurs cases hi ha replaiis als qiie hi aboqiieri sis, vuit i den
>>pisosi on els habitants, que no caben dintre de llurs r$tatges, han de fer
>?unavida en comfi, enti-emig de les baralles de les criatures, de les males
>iparaulotesdels homes i dels odis i railcúnies de tots. Si tots els i?%dividus
»que hi sojornen, sortissin, en un ltzo?i%entdonat, de llurs estatges, n o ca-
nbn'en. al carrer.11
EL QUE EN DIU D'ESTADÍSTIC~I
L'INSTITUT
La brutícia, la negació de tota idea de ben riure, l'aniuntegainent, la
miseria moral, en tina paraula, ajuutada a les condicions rrepeltents d'aquei-
xes cases, impossibiliten que la vida pugui desenvoliipar-se, norriialinent,
en elles. Mancava, pero, poder-ho demostrar amb fets d'ordre clíuic i aixd,
és el que ha cousegiiit el iiostre collega, I'Alcalde de Bdrcelona, Dr. Jaume
Aguadé, aeudint a i'arxiu de dits fets o sigui a l'lnstitut Municipal $Es-
tadistica.
 Aqueixa Institució, que esta animada per l'esperit conreadíssim de
D. Ailtoui Cramouse, amb la cooperació, no menys afinada i inte'ligeiit,
de D. Antoni Rodríguez, aiitic propulsor dels treballs meritissiins de dita
Institució, Iia comencat a confeccionar una Estadística de les habitacions
huirianes de Barcelona, ainb les dades de mortalitat pet- causes infeccioses,
infecto-contagioses i parasitaries, recollides i catalogades en llur arxiu, du-
rant el lapse 1920-1932, inclusius. E n la realització d'aquest estudi, 1'Ins-
titut d'Estadística, ha buscat, primerament, el cwficient de mortalitat per
100 habitants qne correspoñdria a cada una de les 60.000 cases de la nostxa
Ciutat si e l nonzbre de defuncions, hagudes en ellw durant aquells 13 anys.
pei les causes incloses en aquel! grup d'infeccions, s'hagués repartit, %ni-
forvrzevze~zt,entre totes elles. E: resultat, en aquest ca5, bauria donat la
xifra 6'1 1, del qual correspon una tretzava part, o sigui 0'47 per 100 a
cada any.
E n la practica, aquest repartiment uniforme no sol resultar mai ; per-
que les causes de morbositat, i, coiisecutivament, les de mortalitat, actuen
segons siguin la receptivitat de cada individu, les condicions e' la casa on
sojorui i les qualitats del medi que el rodeja. Per aixd, I'Institut Municipal
d'Estadística, h a hagut de transportar a la realitat de cada casa i de cada
estatge la distribució de les defuiicions i relacionara-les amb el nombre dels
habitauts, per poder establir comparacions amb aquella xifra 6'1 l . I aques-
ta realitat ha seguit, en una part del Districte Ve., que és la que correspon
al jutjat ~niinicipalde les Urecanes, la desenfrenada carrera ascendent que
ha culminat en un percrentatge de 70 correspoueilt a la casa assenyalada
a ~ n bel número 5 del carrer del Cid, i a 71,50 en la casa iiúmero 29 del car-
rer de Sant Rainon.
Per siutetitzar les dades de 1'Estadística de mortalitat, que esta plena
de cases d'aquesta mena, en la part de pobIaci6 compresa entre ia Rambla,
elcarrer de SHospital, les Rondes de Sant Antoni i Sant Pau, el Parallel,
e: Passeig de Coloin i la Placa de la Pau, fins a la seva juntura ainb la
Kaiiibla, amb el fi de no fer-110s pesats ni molestar l'atenciú dels senyors
Academics amb repeticions de ~onoeptesidentics, que sempre solen donar
monotonia al discurs, direm que les dades mitjanes de mortalitat de cada
carrer, oscillen entre 10'24 i 29'71 per 100, i que les xifres maximes de
les cases es nlouen entre 21'42 i 71'50 també, per 100 ; comptant-hi, entre
les causes més constailts de mort, la tuberculosi pulnlonar, la meningitis
tuberculosa, la bronquitis aguda, la pneumdnia, la hroncopneurndnia i Sen-
teritis.
Cal remarcar que aqueixa mortalitat cortwpon a! període compres
entre el's auys 1920-1932, inclusiiis, o sigui un lapse die 13 anys, pel qual
motiu correspon una tretzava part a cada any.
Així, prei-ient com exemple la c a s que hagi tingut la mortalitat més
elevada entre totes les dels vint-i-un carnws que tenim en estudi, la qual és
l'assenyalada amb el niimero 29 en el de Sant Ramon, li correspondri un
coeficient anyal de 5'50 per cent, pel fet d'baver tingut 10 defuncions
entre 14 habitan% durant aquel1 període de 13 anys esmentat abans, les
quals han estat ocasionades per les següeuts causes : meningitis, 3 ; ente-
ritis, 3 ; broncopneumbnia, 4.
 Gs costuni, en el nostre país, formular les estadístiqurs a base de quan-
titats que cori-es:x>iieii a uii tant per inil p r 1,a qual cosa, elevaut a aquest
tipus aquella xiira auyal de 5'50 per cent, que iiein deduit méi aniunt, tin-
dreiii un coeficieut de 55 fiar 1.000, el qual és un tipus de inortalitat tan
elevat, que noin& pot trobar-se entre tribus desconeixedores de tota noció
d'liigiene i de uetedat.
Aquests fets que acabeiii de sintetitzar són avalats per les certificacious
de defunció signades pels metges visilants, els quals corroboren, amb es-
creix, els inancaments d'ordre bígio-sanitari que doneu a les cases cor-
responents al Jutjat miiiiicipal de les Dresanes, aquelles coudicions repel-
leuts de que havem parlat suara, les qtials iiiipossibiliten que la vida pugui
desenvolupar-se uoriiialinent en elles.

I,'ALC~LDEVOL QUE L'INSTITUT D'HIGIENE INTIIRVINGUI EN BL

N B ~ R RXINÉSD
I

Elc bous drsitjos de I'Alcalde que voldria veure xiitigat? els defectes
sauitaris d'aquelia I-iariiada meutre no sigui possible preparar una reforma
general de tot el Districte, han niotivat una actuació energica per part de
I'Institut Municipal <Higiene, que dedica actualnient la seva aDenci6 a
aconseguir dels propietaris deis immobles que facin aquelles millores més
indispensables, per tal que hagiti d'esinerqar-hi despeses poc costoses. Perh
ni aquest niíniiil s'atreveixrii a eniprendre per i'estat d'anarquia que regna
eu aquells carrers, el qual es tradueix, principalment, en fer cada llogater
el que més li conviugui, i és, en primer terme, no pagar el Iloguer.
Anib motiu de les visites qtie fa el personal inspector de l'lnstitut Mu-
nicipal d'Higiene a les cases d'aquella barriada I de les couminacions que
després s'hi envien per corregir niancainents sanitaris, 1%Direcció reb, amb
freqüencia, lletres de propietaris o d'administradors d'aquells imnlobles en-
caminades a convei~cer-laque tio poden esnier~ar-lridespeses per la raó
que els estatges no doneu rendes per causa de la inorositat dels llogaters,
els quals, en cauvi, exploten els pisos atapeint-los de catres, que posen
alli on poden, fins en el nienjador i en els corredors o passadissos per a
treure una bona renda, que eis perineti viixre yense trebaliar. Per aquest
motiu no es preocupeu que els rellogats hagin d'estar an'untegats i e n pro-
miscui'tat de seises, que d'aixd taut se'ls en dóua, car l'amoralitat d'aquests
explotadors els ha conduit ,a l'embrutiment més extreniós. El que desitgen
6s cobrar moltes pessetes del local i seguir com deutots del propktari, al
qual li deixen d? satisfer anyades senceres, malgrat pagar, encara, els
Iloguers, al rnateix preu de l'any .1914, o sigui, des de 14 pessetes cum a
míuim i a 25 coiii U niaxim. Afegeixeu, les lletres qu,- estem comentant,
que hi ha individus que, a més d'aixd, exploten e n a r a la seva muller i
els s u s fills, fent-los fer de captaires o de lladres, o altres coses pitjors.
Una lletra explica que d'iin piset del carrer de Cirés, sitiiat delt del terrat,
que reditua 15 pessetes inenstials, en treu el llogater irtés de 100 ; pera el1
no s'hi esti, sin6 que fa d'amo, car el té reUogat sense permíi; de l'admi-
nistrador ; i que en un altne pis, en el que tainpoc no s'hi esta el llogater,
hi viuen amuntegats tres matrimonis, mafgrat tenir la capacitat justa
per a un.

La realitat ~ c t u a limposa la npcessitat inaiornable d'estudia~i empren-

?re, tot seguit, la reforma del aBarri Xinesn, per estroucar aquesta déu de
vides que, diariament, es perden, per causa de !a saturacio d'insalubritat
de les cases, dels carrers i de l'amhient. Cal fer-ho sense demora, encara
que sembli q ~ i eaauest tnoilient no sigiii el més oportii per forniular aques-
ta proposició, car tota hora és bona quan s'empra per salvar la vida
del proxim, per +anejar i embeliii la ciutat i per g-iiarir-li una fastigosa
llaga moral com hquesta, que cada dia es fa més greu.
Aquesta milhra, com totes les millores que representen empreses de
gpan volada, nemsita arnbient, i aqiiest ambient solainent s'aconsegneix
parlant-ne i Eent-ne parlar a qui pot crear-lo, que són les Corporacions
de gran solvAncia, ajudades de la premsa. No hi ha dubte que es necessita
temps ; pero, entretant, es pot preparar el lloc on hauran de traslladar-se
els actuals habitants d'aquell diqtricte quan s'acosti el dia del comenwment
de les obres de la refonna, a fi que no tornin a omplir-se d'aduars de barra-
que. els voltants de la Ciutat.
S i I'Academia die Medicina de Barcelona, donada la seva autoritat
i presti~i,reconernts per tothom, volgnés interesar-se per la resoliicirí
d'aquest problema. no cal dubtar qiie es formaria al voltant d'ella aquel1
ambient citltada tan indispensahle per a la propulsih de les grans em-
preses, i qiie amb el recolze d'aquest ambient, les Aiitoritats es trobarien
més acompanyades per emprendre I'abra de la higienització Esica i moral
d'aquesta part 4e la nostra estimada Ciutat.

Discussid:

DR. A R M A N G ~ . - N otinc cap objecció a fer a l'important comunicacih

del Dr. Claramiint, beu al contrari, em semhla importantíssinia.
Tan sols. a manera de complement o d'interrogaci6. tocaré tres punts.
Ir. E n julio1 del 1914 vaig tenir itna consulta aritb el Dr. Cararach.
E?, tractava d'iin tifodic. E1 inetge de capcalera amb va fer saber que per
sota de la casa del inalalt passava la Seqiiia de Montcada. El mateix devia
din de dos cases vehes. En les tres hi havien llavors alqirns tifodics. La
sPquia no estava protepida de les materieS fecals. Com que el dit metge era
regidor de la ciutat, vaig pregar~lique dones avís del que succeia a l'oficina
de Sanitat, i em va prometre que ho faria.
Poques setmanes després va explotar en la nostra nrb la gran epide-
mia de tifoide que tanta xent s'en va endiir. No em vaig descuidar de pre-
guntar a Cararach si en el degut temps havia passat l'avís i em va assegarar
que ja ho haria fet. A dit srtnyor l'he tingut sempre per molt digne de
crMit.
Pregi~ntoara al Dr. Claramitnt : iSap si s'ha p o s t remei a aquella
 mala coiidició de dites cases? Sé que la nostra Oficina de Sanitat té molta
cura a examinar les aigües de Barcelona. E s bo mil-ar si estan etnpastifa-
des, pero molt iiiillor és evitar que es contaminin. I',s niolt més segura 1's-
sepsia que l'antisepsia.
Zn. Anvs endarrera, per a inforiiiar al liitbiic de la brutícia de la nos-
tra ciutat, vaix fer una visita als carrers més estrets de Barcelona. El que
vaig veure era esgarrifós. Vaig escriure 1111 inventari de porqueries i el
vaig trobar tan replistiant, que el vaig estripar sense publicar-lo. Ja sé que
Zola, en ~tLaTerre~i,rlescriu 1111 esliiit i una biiina de vaca, p r o jo s6c
més realista que naturalista i no veig la ~iecessitatd'espatllar l'estómac de
la gent.
Continuen aquests carrers éssent hruts i les reformes proiectades es fan
anib aquella calma propia de les cintats mal administrades. Aquestes por-
qiieries són la vergonya de Barcelona, i tnentre existeixin, mai aquesta no
sera una ciutat civilitzada. Convé castigar sense contrmplació els que en
tinguin la culpa, els qrials, vigilant hé ja se'ls pot atrapar i encara convé
més fer desapareixer aquests carrers com a cosa d'urg3ncia o sigui sense
esperar les altres reformes ja aprovades.
3r. La caipuda de les iiiuralles i la marxa de les cases cap a la recerca
dte l'aire i del sol, han inillorat a Barcelona, immensament, les condicions
de vida dels seus habitants. Atnh aixd i la vinguda dels sports, casi inco-
neguts, aquí, 70 anys enrera, han canviat del tot I'aspecte i cnricter de la
nostra gent des del teinps de la tneva joveritut. Ja s'ha perdut la mena
dels que anomeiiaven 711osqztits d'nrhre, xicots desnarits i de constitució
tuberciilosa. Els joves d'ara scín f»rts, sans i sense por.
No tot són avantatges. Els esports, si no hi ha enteniment, fan més
mal que bé. E n una carrerri a peu vaig veme caure tres joves en mig de
la ciirsa, i costa molt el *tornar-los. No es cosa despreciable el forpment
del cor. La gran dilatació del cor dret per M i g a té moltes voltes males
conseqüencies d.efinitives. Es descompon, llavors, algiin mecanisme que
mai més no s'adoba del tot. El meu fill Josep Maria. als 15 anys, per cria-
tnradies, va anar en un sol dia de Camprodon a Núria. i viceversa, va córrer
dues hores en bicicleta i va bnllar al vespre totes les sardanes qiie es toca-
ren. Des d'aqiiell dia ja no va poder fer cap cosa que exigís un esforc.
Igual que vn les curses a peu, passa aiiib !es de bicicleta. Els caln-
pions de les nnes i de les nltres no conserven aqiiest tito1 inés que iin o
dos anys; després fa11 una feina desairada o desapareixen de la pa-
lestra.
Per igual motiu acostumen a no envellir els cacadors de perdius i els
zrans exciirsionistes, si es deixen portar per la seva passió més enllA del
que dicta el seneill sentit o m ú .
Ja sé que en les deterlninacions individuals no hi podem res, fóra d'eti-
senyar el bon cami per mitji de piiblicacions populars, pero les autori-
tats haurien de reglairtentar els artes esportilis públics. Igual haurien de
ki les societats excursionistes.
E n una paraiila : procirnr per tots els initjans que els sports ser-
veixin per a niillorar l'espkie hninana i no per atropellar-la.
 CIUTAT DE BARCELONA

Dades oficials de 1'Institut Municipal d'Estadística, referents a rnortalitat

general, febre tifoide i tuberculosi, en lo que va del XX? segle.

MORTALITAT / Coeficients per rooo

I
Foneial 1 perfebre/Per tuberculosi
1
tifo*de Pulrnonar Alires 1 Total
1 General 1 Tifoi6.e 12
;: