TEMA 6: ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS

1. ÀMBITS D’ENTRENAMENT

OBJECTIU de l’entrenament en habilitats socials → millorar la qualitat de les relacions

interpersonals, millorar la comunicació i, en general, millorar les habilitats socials.

Suposa un procediment d’intervenció d’ampli ús, ja que es poden aplicar en la major part
d’àmbits en els quals es desenvolupen les nostres vides: àmbit laboral, educatiu, familiar, etc.

 Llistat d’entrenaments específics dirigits a repertoris molt concrets de conducta

La falta de competència social és un component i un dèficit important en molts trastorns

psicològics, com l’ansietat social o l’abús de substàncies

 Símptomes propis d’una situació social – Por a parlar en públic

 Importància de les pertorbacions de l’actuació

Un element central és l’actuació i la conducta (verbal i no verbal), ja que hi ha alguna cosa en

la nostre por relacionada amb una preocupació respecte a què pot pensar l’auditori.

Aquest auditori establirà una valoració sobre nosaltres en base a aquestes actuacions i a
aquesta execució. L’auditori no llegeix els nostres pensaments ni veu la nostra activació
somàtica, tot i que ambdós es poden intuir. En canvi, l’auditori si que s’adona de la nostra
actuació i la seva valoració final estarà basada en aquesta.
Si som capaços d’aconseguir mitjançant un entrenament que la persona adquireixi unes
competències que li permetin realitzar una execució mínimament correcte en públic, encara
que estigui preocupada i activada fisiològicament:

 Repercutirà en les reaccions i valoracions de l’auditori.

 L’auditori reaccionarà de forma favorable
 Això influirà en la percepció que tenim de la situació com la valorem i com ens sentim.

És a dir, l’element important són les pertorbacions de l’actuació, ja que és l’únic element
observat per l’auditori i que per tant pot influir en la reacció d’ell.

 Exemples de relació entre els diversos símptomes i components de la por

 Taquicàrdia → tremolor a la veu

 Sensació d’ofec → pensament de que hi haurà malestar i preocupació per això
 Pensa que s’acabi ja → parlar ràpid
 Preocupació perquè ho de malament → taquicàrdia (major activació)
 En general les preocupacions afectaran a l’organització del discurs
 Bloqueig →preocupació perquè tots ens miren
 Bloqueig → s’accentuen tots el components somàtics (posar-se vermell)

 Resum dels símptomes i del conceptes

Hi ha diverses situacions en les quals s’ha de parlar en públic (exposar un treball, fer una
pregunta a classe, expressar opinió en una discussió formal, etc) → Component situacional

En aquestes situacions es dona:

 La primera manifestació de la por

 Detectable per l’activació somàtica + interpretació/valoració negativa de
l’activació (ansietat, por, inquietud, tensió, etc).
 Aquesta activació, a menys que s’hagi donat un procés de condicionament, no
és directa, sinó que hi ha variables que medien en aquesta reacció, com els
processos cognitius.
 Processos cognitius → són pensaments verbals o imatges amb continguts concrets que
anticipen conseqüències desfavorables, avaluacions negatives d’un mateix, de la
situació i de la pròpia actuació, preocupació per reaccions somàtiques, etc.
 Medien en l’aparició de l’activació somàtica.
 A la vegada, l’activació retroalimenta que es produeixin nous pensaments i
processos negatius.
 Per tant, es dona una influència directa a les reaccions conductuals.
 Reaccions conductuals (evitació, fugida,
pertorbacions durant l’actuació) → si
estem constantment pensant no estem
centrats i tenim una major probabilitat de
patir oblits, que el discurs no sigui fluid,
etc.
 Influència recíproca → processos
cognitius influeixen en les
reaccions conductuals i viceversa.
  Influència recíproca → l’activació autonòmica té relació directa amb les
reaccions i s’influeixen mútuament.
 La nostra conducta té un efecte sobre l’auditori → rebem un feedback que
ens dona informació sobre si hem de continuar igual o modificar la nostra
actuació (els processos cognitius i l’activació no influeixen perquè no poden
ser percebudes per l’audtori).

2. MODELS EXPLICATIUS DEL COMPORTAMENT INCOMPETENT

3. TÈCNIQUES DE MODELATGE
3.1. APRENENTATGE SOCIAL- ALBERT BANDAURA