Unissonans: totes les estrofes del poema tenen el mateix esquema de versos i

rimes.
Singulars: cada estrofa té un esquema propi de rimes però amb la mateixa
versificació.
Dissolutas: dins de la cobla cap vers rima amb un altre, però el mateix esquema
es repeteix en cada cobla, de manera que els versos primers rimen entre si, els
segons entre si, etc.
Exemple d’Arnaut Daniel:

Doblas: l’esquema de versos i rimes canvia cada dues coblas.

Retrogradadas: la rima d’una cobla apareix invertida a la cobla següent: abcd /
dcba
Capcaudadas: la rima (o rimes) final d’una cobla és la que s’usa al principi de la
cobla següent.
Capfinidas: una paraula de l’últim vers d’una cobla es reprèn al primer vers de
la cobla següent.
Creucreuadas: abba cddc (se’n diu així perquè abba és creuada):

a
b b
a

1
Lletres minúscules pels versos d’art menor (fins a octosíl·labs): 8a 8b 8a 8b
Lletres majúscules pels versos d’art major (a partir d’eneasíl·labs): 9A 9B 9B 9A
Cometa volada indica rima femenina: 8a’ 8b 8a’ 8b
Les lletres indiquen normalment els versos, no les coblas.