TEMA 1 MªÁngeles García García

UNITAT 1. EL VOCALISME TÒNIC.

ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica

Se separen els nexes intervocàlics
No se separen els nexes
rr: guer-ra, ter-ra
ss: ros-sa, pas-sar
sc: es-ce-na
ix: coi-xa, bai-xa
tj: plat-ja, jut-jat
tg: fet-ge, for-mat-ge
tz: dot-ze, set-ze
l·l: vil-la, il-lu-si-ó
qu: per-què, pi-quet
gu: an-ti-gui-tat
ll: se-ge-llet, cab-de-llar
ny: pe-nya, se-nyal
tx: flet-xa, cot-xe
tl: vet-la, amet-la
tll: rat-lla, rot-llo
tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra
tn: cot-na
mm: im-mens
nn: An-na, in-no-cent
A final de paraula tampoc:
ig: ba-teig
ix: peix, guix
tx: des-patx

-S'han de separar els constituents que integren una paraula composta

o una paraula derivada amb prefix o forma prefixada:
in-expert (i no i-nexpert), vos-altres (i no vo-saltres)

- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà

Remarques - No s'ha de deixar cap lletra sola a final o començament de línia:

amor (i no a-mor) his-tò-ria (i no his-tò-ri-a)

- Quan l'article o la preposició de s'apostrofen, no és possible

separar-los de la paraula amb què ho fan:
l'a-mor (i no l'-amor) d'a-bans (i no d'-abans)

1.1.1 Els diftongs

a) decreixent: es produeix una disminució de l'obertura de la cavitat bucal, quan la vocal dèbil (i/u) va
darrere de la vocal sil·làbica i funcionen com a semivocals. Ex. Ai-re, rei-na, boi-na

b) creixent: quan es produeix un augment de l'obertura de la cavitat bucal (és a dir, quan la semivocal
precedeix la vocal). Normalment en aquestos diftongs la vocal u va precedida de les consonants g/q +
vocal i funciona com a semiconsonant. Ex. quo-ta qua-dre

Però La i i la u també formen diftong creixent quan es troben entre dos vocals o a començament de paraula
(precedides o no de h) seguides d'una vocal: bo-ia, me-ua; hie-na, hui, io-gurt. En aquests casos i o la u
funcionen com a vertaderes consonants.
Per tant, el grup vocàlic ui pot ser tant diftong creixent com decreixent: buit (pron. [bwít] o
[bújt]), descuit (pron. [deskwít] o [deskújt])

1
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Diftongs decreixents
AI mai, aire AU cauré, pau
EI rei, reina, remei EU hereu, veure
IU viu, estiu
OI almoina, boira OU coure, remou
UI cuina, buit UU duu, lluu

Diftongs creixents
QUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua
QÜE qüestió GÜE ungüent
QÜI obliqüitat GÜI pingüí, lingüístic
QUO quota, quocient GUO paraiguot

RECORDEU
a) Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, i i u, vagen darrere de la vocal
sil·làbica. Per tant les combinacions IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les
vocals dèbils van davant: va-lèn-ci-a, his-tò-ri-a...

b) Si hi ha una H intercalada, no es produeix diftong: ve-hi-cle...

c) Si la vocal dèbil duu accent o dièresi no hi ha diftong: ve-í, ve-ï-na...

d) No hi ha diftong en els cultismes llatins acabats en –ius o –ium: Mà-ri-us, Pi-us, a-quà-ri-um...
ni en els sufixos –isme, -ista: e-go-is-me, e-go-is-ta...

e) Les paraules compostes o prefixades no formen diftong: pre-in-dus-tri-al, re-u-ti-lit-zar...

1.2 Vocalisme tònic

El sistema vocàlic del valencià diferencia entre vocals tòniques o fortes i vocals àtones o febles.
Aquest sistema consta de set elements d’acord amb la distribució següent:

Vocals tòniques Vocals àtones

i u i u
e o e o
ε ɔ a
a

Exemples: [a]: pa; [ε]: cel; [e]: més; [ɔ]:bo; [o]: món; [u]: autobús.
2
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Com heu pogut comprovar, de vegades, la grafia de la E i la O poden representar dos sons diferents.

És important recordar que tant la [ε]com la [ɔ] es troben exclusivament en posició tònica, és a dir, en
la síl·laba en què recau la major intensitat de veu. Per això, si fem un derivat d’una paraula que tinga
[ε] o [ɔ] i canvia de vocal tònica, aleshores aquesta vocal es tancarà.

Ex: terra [ε] > terreta [e], porta [ɔ] > porter [o]

Quan les vocals són obertes l’accent és greu o obert i quan són tancades, agut o tancat.

à: obert
é: tancat / è: obert
í: tancat
ó: tancat / ò: obert
ú: tancat

És important fer la diferenciació fònica d’aquestes vocals, ja que és un tret propi del sistema lingüístic
del valencià i, a més, moltes paraules homògrafes distingeixen el significat per la pronúncia de la vocal:
Dona (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femení, amb [ɔ])

1.2.1. Contextos d’obertura de la e/o obertes

1. En contacte amb les vocals i i u o de Però Dénia, església, séquia, sénia,

síl·laba amb aquestes vocals: misteri, peu, mèrit... creu, greu o meu...
Compte: Sèpia o sépia
2. Davant de l, l·l, r, rr: guerra, terra, obert...
Però cérvol, herba, celta, selva, cercle...

3. Termes científics o cultismes: alvèol, hèlix, sèrum, Però termes acabats amb
E vèrtex, acèfal, elèctrode, espècimen... -ema: lexema, teorema...
-ense: castrense...
-teca: hemeroteca...
-edre: pentaedre...
Però església, llémena, Dénia,
4. En quasi totes les esdrúixoles: ciència, consciència...
Compte: tèrbola o térbola...

Però és tancada en les formes del verb

5. Els mots acabats en aquestes terminacions:
reptar
-ecte, -ecta, -epte, -epta
Però és tancada en els infinitius acabats
6. En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el
en -endre, com ara defendre, entendre,
verb cerndre: cendra, divendres, gendre...
prendre... i en la seua flexió

7. En alguns noms propis com ara Josep, Vicent... Però es pronuncia tancada València

3
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Però sou (verb),

1. Davant i i u o de síl·laba que conté i, u.
i paraules acabades en –oix: coix..
Exemples: bou, ou, boina, Alcoi, oli...
Compte: pou, tou

2. O seguida de grup consonàntic amb l o r: cobra,

orfe, mort, port, obri, ompli, dorm...
Excepció: estómac, dogma...
- majoria acabades en –oma:
3. Termes científics i erudits: esòfag, tòrax, patogen, carcinoma, glaucoma,
òvul... - majoria acabades en –orma: forma,
plumiforme...

Excepcions: tómbola, fórmula, pólvora

4. En les esdrúixoles: geòloga, història... góndola, tórtora, escórpora...

O O 5. En els demostratius neutres: açò, això, allò i en

Compte: la paraula però es pronuncia
els monosíl·labs i els seus compostos acabats en –o bo,
tancada
tro, ressò...

6. En les terminacions següents: -oc, -oca (exc. boca) -oç, -of, -ofa, -oig (exc.estoig), -oja,
-ol (exc, molt; escolta), -ola (exc. cola, bola, gola) -ort, -orta, -ossa (exc.bossa, gossa),
-ost (exc.agost, angost), -osta, -ot, -ota (exc. bot, nebot, gota, bota)

7. En els participis dels verbs cloure i els seus

compostos: conclòs, exclòs, inclòs, reclòs
8.En la majoria paraules acabades en -os: Però és tancada en els adjectius acabats
arròs, espòs, gros, mos, terròs en el sufix –ós: poregós, verdós...
8. En certs monosíl·labs i compostos: bo, rebò,
de debò, so, ressò, to, semitò, tro

9.En la majoria de les paraules acabades en –osa: Però és tancada en algunes paraules
cosa, llosa, prosa, rosa com glucosa, rabosa o sosa

*Grafies acceptades1:

a) Poden ser tancades o obertes: pou, tou, sèpia o sépia,...

I les paraules planes acabades en -ol: pèsol o pésol, tèrbol o térbol, terratrèmol o terratrémol, sègol
o ségol, trèvol o trévol , cèrcol o cércol, grèvol o grévol (en canvi, s'escriu sempre amb accent
agut cérvol, llépol).

b) A fi d'evitar una excessiva discrepància entre les diferents varietats de la llengua, també porten
accent greu —tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada en valencià—el pronom relatiu i

1
Gramàtica Normativa Valenciana. Col.lecció textos Normatius, 3. AVL, València, 2016
4
 TEMA 1 MªÁngeles García García

interrogatiu tònic què i la conjunció perquè, alguns cultismes i neologismes esdrúixols o plans
acabats en consonant (èter/éter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època) i el topònim València.

c) D'acord amb la pronunciació d'altres parlars, també s'ha introduït entre alguns sectors valencians l'hàbit
d'usar l'accent greu en paraules com les anteriors, amb l'objectiu de reduir les divergències amb les
grafies generalitzades en la resta del nostre idioma. Encara que es pronuncien amb e tancada, és
admissible escriure amb accent greu els casos següents:
- Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural: anglés o anglès, francés o francès,
comprés o comprès, admés o admès, cortés o cortès…(en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural,
s'escriuen amb accent greu interès, estrès i espès).

- Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinquè o cinqué, sisè o sisé ; alè o alé , café o
café, serè o seré, oboè o oboé (tanmateix, s'escriuen sempre amb accent agut cabriolé, consomé, puré,
macramé, peroné, suflé, ximpanzé).

- Les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona
conjugació i altres paraules acabades en -en: aprèn o aprén, comprèn o comprén, depèn o depén , ofèn
o fén; amèn o amén, edèn o edén…(en canvi, s'escriuen sempre amb accent agut atén, entén,
pretén i encén).

- Els infinitius acabats en -èixer, (amb l'excepció de créixer i de néixer); conèixer o conéixer, merèixer
o meréixer, parèixer o paréixer; -èncer: convèncer o convéncer, vèncer o véncer; ènyer: atènyer o
atényer, estrènyer o estrényer.

- La primera i la segona persona del plural dels imperfets d'indicatiu amb accent en el radical: fèiem o
féiem, fèieu o féieu, crèiem o créiem, crèieu o créieu.

En cas de dubte podeu recordar aquestes indicacions generals:

Les agudes solen ser tancades: café, després, aniré, Excepte: arròs, terròs, açò, això, allò, ,
comprén, nové, avió, camió... repòs, Vinaròs, arròs, alficòs, motocròs,
perquè, però, què...

Les planes majoritàriament són obertes: dipòsit, sòlid,

tèxtil, exèrcit, dèbil...
Quant als verbs, la conjugació sencera respecta l’accent
tancat, quan pertoca: déiem, córrec, preméreu (perfet
simple).
Excepte: els verbs de la 2a conjugació*:
véncer, créixer, córrer...
- les formes del verb ser: és, són...
-altres mots, com ara: estómac, cérvol,
préstec, feréstec, llépol, furóncol...

Excepte: fórmula, pólvora, tómbola,

Les esdrúixoles majoritàriament solen ser obertes: gènere,
góndola, tórtora, església, Dénia, llémena,
història, ciència...
feréstega, escórpora, témpores...
Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a
conjugació: ocórrega...

5
 TEMA 1 MªÁngeles García García

1.3 Repàs regles d’accentuació

Classificació dels mots a partir de la

síl·laba tònica Terminacions que s’accentuen

Agudes vocal
vocal + s
-en, -in
tardà, matí, passió, ningú, cabàs, cafés, canyís, confós, confús,
Berlín, entén..

Planes les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim…
totes
Esdrúixoles sèrie, ciència, àmplia…

a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la
primera conjugació acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... són formes planes i,
per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estudie, copien, inicia...

b) Les abreviatures mantenen l’accent de la paraula sencera: núm- número, íd – ídem, pàg – pàgina,
telèf. – telèfon..

c) La conjunció o mai duu accent quan va entre xifres 10 o 20

d) els mots compostos sense guionet, solament conserven l’accent gràfic en el segon element, si les
regles d’accentuació ho permeten socialdemòcrata, fisicoquímic, valencianoparlant...

d) les paraules guionet conserven l’accent gràfic de cada component: pèl-roig, despús-demà...

1.3.1 Divergències de tonicitat

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià.
Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi en algunes:

Són agudes

alfil elit humit però timpà

avar fluor interval policrom tiquet
cautxú futbol misantrop quilogram xandall
ciclop handbol oboé radar xassís
criquet hoquei oceà Raimon xiclet

6
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Són planes
acne cardíac intèrfon omòplat tèxtil
adequa càstig leucòcit paréixer tórcer
alvèol conéixer magnetòfon policíac torticoli
amoníac córrer medul·la rèptil véncer
atmosfera créixer meréixer témer vertigen
austríac etíop míssil termòstat zodíac

Són esdrúixoles
aurèola èczema Etiòpia olimpíada pneumònia
diòptria elèctrode Himàlaia període rubèola
àloe ènema Isòbara plusvàlua Hèlsinki
Kàtmandu Àtila Cleòpatra Dàmocles Hèrodot

1.3.2 Doble accentuació

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten unpoder accentuar-se o no com ara: saxòfon* o saxofon,
dòmino* o dominó, càstig o castic*, pèrit* o perit, xofer,* o xofer, xilòfon* o xilofon, antílop* o antilop...
(*forma recomanada)

És important també que recordeu que els adverbis acabats en -ment s’accentuen solament si l’adjectiu
femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents:
àgil + -ment > àgilment dòcil + -ment > dòcilment tranquil·la + -ment >tranquil·lament

1.3.3 L’accent diacrític

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no acomplisquen les regles d’accentuació.
Es tracta de mots que tenen un accent diacrític (aquell que distingeix unes paraules d’unes altres
que s’escriuen igual i que tenen significats diferents). A continuació en teniu una llista dels més
importants, fixeu-vos-hi i bé i memoritzeu-los:

BÉ, BÉNS / BE, BENS
bé, béns (substantiu, ‘riquesa’): Va vendre tots els seus béns.
bé (substantiu, ‘bondat’): El seu únic desig és fer el bé.
bé (adverbi): Ho ha fet molt bé.
bé (conjunció): En principi, tot pareix correcte; ara bé, cal fer canvis.
bé (interjecció): Bé, ja hem acabat per hui!.
be, bens (substantiu, ‘corder’, [ɛ]): Portar al be.
be (substantiu, ‘lletra’, [e]): S'escriu amb be de burro.

DÉU, DÉUS / DEU, DEUS déu, déus (substantiu, ‘divinitat’): Els grecs tenien molts déus.
deu, deus (numeral, [ɛ]): Vine a casa a les deu del matí.
deu, deus (formes del verb deure, [e]): Em deu diners.
deu (substantiu, ‘font’, [e]): Era la deu de la seua inspiració.

7
 TEMA 1 MªÁngeles García García

ÉS / ES és (forma del verb ser): El meu germà és metge.

es (pronom): Estes coses es fan de seguida.

MÀ / MA mà (substantiu, ‘extremitat del braç’): Agarra'l ben fort de la mà.

ma (possessiu): Ma mare ja es troba millor.

MÉS / MES més (adverbi): Corre més.

més (adjectiu quantitatiu): Demà collirem més taronges.

mes (substantiu, ‘part de l'any’): En veurem el mes que ve.

mes (conjunció): Digué que vindria, mes no crec que ho faça.

MÓN / MON món (substantiu, ‘univers’): Ha creat un món fantàstic.

mon (possessiu): Mon pare és fuster.

PÈL, PÈLS / PEL, PELS pèl, pèls (substantiu, ‘filament que creix en la pell’): Té el pèl blanc.
pel, pels (contracció): Passarem pel pont.

QUÈ / QUE què (pronom interrogatiu): Què vols?

què (relatiu precedit de preposició): La casa en què vivim.

que (relatiu sense preposició): El riu que passa pel poble.

que (conjunció): No vull que tornes a fer-ho.
que (quantitatiu, exclamatiu): Que estrany!

SÉ / SE sé (forma del verb saber): No ho sé.

se (pronom): No se sap res.

SÍ, SÍS / SI, SIS sí, sís (substantiu): La llei s'aprovà per deu sís enfront de sis nos.
sí (adverbi): Sí que en vull un tros.

si (conjunció): Si vols que vaja, dis-m'ho.

si (substantiu, ‘cavitat, depressió’): Es refugià en el si de la muntanya.
si (substantiu, ‘part anterior del pit’): Porta els diners al si.
si (pronom reflexiu): Ell sempre parla de si mateix.
si, sis (substantiu, ‘nota musical’): Una simfonia en si menor.
sis (numeral): Té sis germans.

SÒL, SÒLS / SOL, SOLS sòl, sòls (substantiu, ‘pis, terra’): És un sòl molt rocós.

sol, sols (substantiu, ‘astre’, [ɔ]): Ja ha eixit el sol.

8
 TEMA 1 MªÁngeles García García

sol, sols (adjectiu, ‘sense companyia’, [ɔ]): Està sol.

sol (substantiu, ‘nota musical’, [ɔ]): La partitura està en clau de sol.
sol (forma del verb soldre, [ɔ]): Sol eixir a caminar tots els dies.

SÓN / SON són (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat són amics meus.
son (possessiu, [o]): Son pare és músic.
son (substantiu, ‘ganes de dormir’, [ɔ]): Tinc molta son.
son (substantiu, ‘acte de dormir’, [ɔ]): Té un son molt profund.

TÉ / TÉ té (forma del verb tindre): Té una empresa molt important.

te (pronom): La pel·lícula, no te la vaig contar tota.

te (substantiu, ‘planta’): Els anglesos tenen costum de prendre te.
te (substantiu, ‘lletra’): En esta paraula falta una te.

ÚS / US ús (substantiu, ‘acció d'usar una cosa’): Fes ús del teu dret preferent.
us (pronom): Ara us portarem dos caixes de taronges.

VÓS / VOS vós (pronom personal fort): Beneïda sou vós entre totes les dones.
vos (pronom personal feble): Emporteu-vos les revistes.

REMARQUES
 Recordeu que els monosíl·labs, llevat que siguen diacrítics, no s’accentuen mai: fa, pa, set (numeral,
ganes de beure)...

 Atenció: les paraules compostes amb un element amb accent diacrític, segueixen les mateixes regles
d’accentuació generals: rodamon, adeu, subsol...

1.4 Que / Què

No hem de confondre la conjunció completiva QUE amb el pronom relatiu/interrogatiu QUÈ (amb
accent).

Que conjunció: Les conjuncions completives introduïxen bàsicament oracions que funcionen com a
complement verbal, però també com a subjecte o com a complement d'un nom o d'un adjectiu. La
principal conjunció completiva és que, i pot introduir oracions subordinades en funció de complement
directe (diu que vol un llibre), règim verbal (Confie que plourà), complement del nom (Ell llibre que
has comprat)…:

Atenció: A diferència del que ocorre en altres llengües, la conjunció que no s'elidix amb verbs de
voluntat o de desig: Preguem que disculpen les molèsties/ espere que t’ho hages passat molt bé

9
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Què interrogatiu: El pronom què s'usa per a preguntar sobre coses, equival a “quina cosa”.
Sintàcticament, pot funcionar com a subjecte, atribut o complement directe (si no va precedit de
preposició) o realitzar altres funcions de complement verbal (en el cas que estiga precedit de
preposició), en este cas es pot substituir pel pronom neutre ‘allò’.

Què relatiu: Quan el relatiu que s'utilitza precedit directament d'una preposició àtona: a, amb, de, en,
per (a), s'escriu amb accent gràfic (què) i equival a el/la qual, els/les quals.

Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuació:

QUÈ
Què fas?
INTERROGATIU (quina cosa/allò) Què passa?
No sabem què estudia.
La casa en què visc no és bonica.
RELATIU AMB PREPOSICIÓ ÀTONA El cotxe amb què he vingut és de mon pare.
(equival al relatiu el/la qual,els/les quals) Són qüestions per què no es preocupa ningú.

ACTIVITAT

1. Accentueu, si cal, els que següents:

a) Que vols per dinar?
b) Obri les finestres, que entre l’aire.
c) Saps a que es dedica?
d) No sé de que et queixes
e) No tinc més remei que contar-t’ho
f) Per que has vingut?
g) Sempre fa bromes, que graciós!
h) M’agrada que vingues.
i) Que em deixes el teu llibre?
j) No m’agrada la moto que t’has comprat
k) Pots dir-me. Que dimonis vols?
l) Que gran que està el teu fill!
m) Que m’has dit que vols? El material de que et vaig parlar?
n) El dia que vingues parlarem de l’augment de sou
o) Vols que parlem de que és el que està passant?
p) T’estic preguntant que et passa!

2. Completa amb "que" o "què".

a) Maria no vol______ li fem tantes preguntes.______antipàtica ______és!
b) No sé mai______penses.
c) Els assumptes ______hem de tractar avui són molt delicats.
d) Explica’ns a ______et dediques.

10
 TEMA 1 MªÁngeles García García

e) Confie ______vindràs a ajudar-me._______ et sembla?

f) Hem de fer alguna cosa per saber en _______ es fonamenten les seues sospites.
g) No he entès per _______s’han enfadat._______ susceptibles són els dos!
h) No m’agrada ________et comportes així!
i) Després de veure _____ha passat, comprenc de _____tens por.

1.5 Dièresi
És un signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u. La dièresi té les funcions següents:
1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. llengües,
lingüístic, qüestionari...

Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi. Exemples: quadre,
quota, quocient...

2. Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent
ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents: raïm, veïna, peüc,
heroïna...

Com a regla general, cal posar dièresi en els casos següents:

1- Derivats en i + –ment, -dor, -at, -ible, -na, - ficar, -ficat, -tzar, (agraïment, traïdor, europeïtat,
increïble, deïficar, deïficat, europeïtzar...)

2- Derivats d’una paraula amb i tònica en l’última síl·laba: trair > traïdor, veí > veïnat

Hi ha alguns casos en què no cal posar dièresi, vegeu-los:

Quan posem accent gràfic. Exemples:

suís, Lluís, veí...

Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no
condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en
agrairé, introduirem, produir, produiries, què la i és semiconsonàntica. creia, queia, duia,
conduint... deia, veia...

Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista Excepte els mots proïsme i lluïsme que no són
(precedits de vocal). Exemples: sufixats.
egoisme, heroisme, europeista...
En els mots compostos amb els prefixos anti-, co- Atenció: no es consideren compostos: reüll i les
, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx...
Exemples:
contraindicació, antiinflamatori, reincidència,
preindustrial...
En les paraules que acaben en les terminacions
llatines -us, -um
Exemples: Màrius, Pius, linòleum...

11
 TEMA 1 MªÁngeles García García

REMARQUES

- En el verb argüir la síl·laba gu- no forma diftong amb la vocal ar-gü-ir. Hem de col·locar dièresi sobre
la U en les formes d’infinitiu, gerundi (argüint), futur (argüiré) i condicional (argüiria), en la resta de
temps verbals, la dièresi va sobre la I (arguïsc, arguïa, arguïsca...)
A banda de les recomanacions anteriors, hi ha casos en què la dièresi no se situa sobre la vocal tònica i
per tant costa més detectar-la, ací teniu unes quantes:
PORTEN DIÈRESI SOBRE LA I: Aïrar-se Deïficat laïcisme (laic)
Aïllar Descafeïnat oïda
Amoïnar-se Esmorteïdor oleïcultura
Apaïsat Heroïna (heroi) posseïdor
Arruïnar Intuïció proteïna
Cafeïna Naïf pruïja
Cloïssa Saïm traïció, traïdor
Creïlla Ensaïmada Isaïes
Cruïlla Suïcidi Coïmbra
Decaïment Traïdor, Eloïsa
Deïtat Isaïes Ucraïna

PORTEN DIÈRESI SOBRE LA U: Blaüra Llaüt Reüll

Diürn Oriünd Saül
Diüresi Peüc Seül
Diürètic Peüngla Taüt
Garfiüt/ garfiüda Raül Transeünt
Geniüt/ geniüda Rabiüt/ rabiüda

- Cal prestar atenció als derivats de cultismes com ara:

Formen diftong No formen diftong

fluid fluïdesa
arcaic arcaïtzant
europeu europeïtzant
heroi heroïcitat
continu continuïtat
laic laïcitat
déu deïforme

- També hi ha paraules que canvien de significat segons porten dièresi o no, així:

Beneit (persona ximple) beneït ( lloat)

Fruit (vegetal) fruït ( del verb fruir, que s’ha divertit)
Reina (femení de rei) reïna (resina)
Roina (pluja) roïna (femení de roí)

12
 TEMA 1 MªÁngeles García García

Exercicis
1. Col·loqueu els accents o dièresis que falten:

a) Els metges inculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va ser fortuit, i no
provocat per la ingesta equivocada d’un quilogram de cocaina pura. Sembla increible, pero, que
ocorreguen aquests tipus d’accident

b) No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d’hoquei. La continuitat de l’equip esta assegurada i, a
mes, els mals resultats d’enguany son atribuibles a la poca experiencia dels jugadors. L’any que ve
estara totalment preparat i en forma, i no tan descafeinat com ara.

c) El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va acabar: fent-se
jesuita, ell! Que quan era jove no creia en Deu! Si m’haguera fet cas, s’hauria dedicat a la filosofia
classica.

2. Col·loqueu els accents que falten en les frases següents:

a) El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.
b) La tragedia d'Edip es la meua favorita.
c) Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.
d) Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.
e) Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.
f) El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.
g) Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.
h) L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.
i) L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.
j) Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.
k) Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.
l) El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix articular be els sons.
ll) El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.
m) M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara m'han de
traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi.
n) Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.
o) En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.
p) Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els ossos polars.
q) El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.
r) L'altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el viatge de Jason i
els argonautes.

13
 TEMA 1 MªÁngeles García García

3. Accentua correctament el text.

L'arribada dels nens a l'escola d'Educacio Infantil o Primaria pot ser molt dificil, sobretot durant les
primeres setmanes. Tal com explica un estudi elaborat per la Universitat Politecnica de Valencia,
tant pares com educadors han d'ajudar-los a superar aquest periode d'adaptacio, perque siga tan poc
problematic com es puga. Per aixo, abans del començament del curs, els experts recomanen visitar
el centre escolar amb els nens, recorrer les aules i instal·lacions i transmetre'ls que en aquest lloc
faran amics i s'ho passaran be. Aquesta visita previa suposa una bona oportunitat perque els menors
coneguen els seus nous tutors i educadors. I perque comproven que, entre ells i els seus pares,hi ha
una bona connexio i complicitat.

4.Escriu els accents i les dièresis que hi falten

a) Es molt questionable l’ambiguitat que demostres
b) Lluisa demostra molta espontaneitat i fluidesa quan parla en public
c) Saul es autoinmune a tots els farmacs, inclus, als antiinflamatoris
d) Has de llegir el prospecte per si el xarop te alguna contraindicacio
e) No resulta creible l’exces d’europeisme que demostra
f) Heu d’obeir-me i traduir aquets article

SOLUCIONARI
1. Accentueu, si cal, els que següents:
a) Què vols per dinar?
b) Obri les finestres, que entre l’aire.
c) Saps a què es dedica?
d) No sé de què et queixes
e) No tinc més remei que contar-t’ho
f) Per què has vingut?
g) Sempre fa bromes, que graciós!
h) M’agrada que vingues.
i) Que em deixes el teu llibre?
j) No m’agrada la moto que t’has comprat
k) Pots dir-me. Què dimonis vols?
l) Què m’has dit que vols? El material de què et vaig parlar?
m) Que gran que està el teu fill!
n) El dia que vingues parlarem de l’augment de sou
o) Vols que parlem de què és el que està passant?
p) T’estic preguntant què et passa!

2. Completa amb "que" o "què".

a) Maria no vol que li fem tantes preguntes. Que antipàtica que és!
b) No sé mai què penses.
c) Els assumptes que hem de tractar avui són molt delicats.
d) Explica’ns a què et dediques.
e) Confie que vindràs a ajudar-me. Què et sembla?
f) Hem de fer alguna cosa per saber en què es fonamenten les seues sospites.
g) No he entès per què s’han enfadat. Que susceptibles són els dos!

14
 TEMA 1 MªÁngeles García García

h) No m’agrada que et comportes així!

i) Després de veure què ha passat, comprenc de què tens por.

1. a) arguït, suïcidi, fortuït, cocaïna, increïble, però, ocórreguen

b) amoïnar-se, pèrdua, continuïtat, està, més, són, atribuïbles, experiència, estarà, descafeïnat.
c) agraïa, així, jesuïta, Déu, clàssica.

2. a) xofer ( o xòfer), pneumònia. k) és, nord-americà.

b) tragèdia, Èdip, és. l) és, lesió, bronquíol, bé.
c) míssils ll) intèrfon, és, víking
d) -- n) demà, viatjaré, despús-demà, Hèlsinki.
e) aturarà, fúria, volcà, déus. m) anàlisi, hematòcrits, leucòcits, líquids, anàlisi.
f) és, té, aurèola. o) cardíaca
g) Míkonos, Marràqueix. p) més, rèptils
h) essència, és, Aristòtil. q) xassís.
i) oboé (oboè), oceà. r) mètopa, Britànic, Jàson.
j) perits (o pèrits), indústria, tèxtil.

3. L'arribada dels nens a l'escola d'Educació Infantil o Primària pot ser molt difícil, sobretot
durant les primeres setmanes. Tal com explica un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de
València, tant pares com educadors han d'ajudar-los a superar aquest període d'adaptació,
perquè siga tan poc problemàtic com es puga.
Per això, abans del començament del curs, els experts recomanen visitar el centre escolar amb els
nens, recórrer les aules i instal·lacions i transmetre'ls que en aquest lloc faran amics i s'ho passaran
bé. Aquesta visita prèvia suposa una bona oportunitat perquè els menors coneguen els seus nous
tutors i educadors. I perquè comproven que, entre ells i els seus pares, hi ha una bona connexió i
complicitat.

4. a) És molt qüestionable l’ambigüitat que demostres

b) Lluïsa demostra molta espontaneïtat i fluïdesa quan parla en públic
c) Saül és autoinmune a tots els fàrmacs, inclús, als antiinflamatoris
d) Has de llegir el prospecte per si el xarop té alguna contraindicació
e) No resulta creïble l’excés d’europeisme que demostra
f) Heu d’obeir-me i traduir aquets article

15