L’alfabet i les xifres

L’alfabet e las chifras

L’alfabet*
L’alfabet
Aa
B be alta be nauta
C ce (ç : ce trencada)
D de
Ee
F ef èfa
G ge ge
H hac acha
Ii
J jota gi
K ca (estrangerismes)
L el èla
M em èma
N en èna
Oo
P pe
Q cu

R er èrra

S es èssa

T te

U u (en occità ü ‘a la
francesa’)
V ve baixa ve bassa

W ve doble/doble ve ve
dobla (estrangerismes)
X xeix icsa

Y i grega i grèga

Z itzeta izèda

* segons Albert Rossich, El nom de les lletres, Caplletra, 27 (Tardor 1999), 65-86.
Dóna les formes catalanes tradicionals. Al segle XIX, però, aquestes
formes van ésser substituïdes progressivament pels castellans, de manera
que la normativització del català empresa per Pompeu Fabra i l'Institut
d'Estudis Catalans se va fer, en aquest tema, sobre el desconeixement de la
nostra tradició gramatical.

Les xifres
Las chifras
0 zero zèro
1 una, una
2 dos, dues doas
3 tres
4 quatre
5 cinc
6 sis sièis
7 set sèt
8 vuit uèch / uèit
9 nou nòu
10 deu dètz
11 onze
12 dotze
13 tretze
14 catorze catòrze
15 quinze
16 setze
17 disset dètz-e-sèt
18 divuit dètz-e-uèch
19 dinou dètz-e-nòu
20 vint
30 trenta
40 quaranta
50 cinquanta
60 seixanta seissanta
70 setanta
80 vuitanta ochanta
90 noranta nonanta
100 cent
1000 mil mila
10 000 deu mil dètz mila
100 000 cent mil cent mila
1000 000 un milió un
milion
1000 000 000 un miliard
(sovent mil milions en
catalan)

En catalan se met lo tiret ? entre desenas e unitats i en los compausats de –

cents
En occità se posa el guionet quan hi ha e de lligam, però no pas en els
compostos de cent

23: vint-i-tres vint-e-tres

44: quaranta-quatre quaranta quatre ?
201 : dos-cents u dos cents un
2002 : dos mil u dos mila un