1-Poesia èpica llatina anterior a Virgili (època arcaica)

L’Odusia, Livi Andronic Traducció de l’Odissea

La Guerra Púnica, Gneu Nevi Com a gran innovació cal destacar que enllaça la
llegenda d’Eneas amb els orígens de Roma i veié per
primera vegada la raó de l’odi etern entre romans i
cartaginesos en els amors entre Dido i Eneas.
Annals, Quint Enni Vers èpic grec (l’hexàmetre)

2-Virgili:
2.1- Biografia
Publi Virgili Maró va néixer a prop de Màntua (ciutat de la Gàl·lia Cisalpina) l’any 70 aC.
D’origen modest i desposseÏt l’any 44 aC de les terres paternes, Octavi li va concedir
una indemnització i una finca a la Campània. Formà part del cercle de Mecenes.
Morí l’any 19 aC, a Bríndisi.

2.2- Obres
Les Bucòliques (Escenaris de pastors)
Les Geòrgiques (Tractat d’agricultura)
L’Eneida (Celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Júlia)

2.3- Estructura i contingut

Consta de dotze llibres o cants (800 versos cadascun):
Llibres I-IV: Eneas es dirigeix a Itàlia, es desvia cap a les costes d’Àfrica (culpa d’una
tempesta provocada per Juno). Dido, reina de Cartago, acolleix a Eneas. Dido
s’enamora. Eneas a l’inici accepta, però Mercuri, enviat per Júpiter, la hi recorda.
Eneas decideix partir i Dido se suïcida.
Llibres V-VIII: Eneas arriba a Cumes, la Sibil·la el guia al món dels morts. Anquises li
diu que fundarà Alba Longa, naixeran Ròmul i Rem, la seva descendència la gens
Júlia. Per últim, arriben els troians al Laci, allà el rei Llatí ofereix en matrimoni a la
seva filla Lavínia a Eneas.
Llibres IX-XII: Troians i aliats contra Turn. Eneas venç a Turn, el mata, s’acaba
l’Eneida.

2.4- Influències
L’Iliada i l’Odisea d’Homer, i Els Annals d’Enni.

3- L’èpica després de Virgili

Lucà amb la seva obra, Farsàlia, que és un llarg poema èpic sobre la guerra civil entre
Cèsar i Pompeu. Aquesta obra es antivirgiliana, narra d’una manera racional.
4-Barcino
Barcino va ser fundada ex novo durant la penúltima dècada del segle I aC.
El lloc fou triat per tal de controlar els dos eixos naturals cap a l ́interior, que són el riu
Rubricatus (Llobregat) i el Vaetulo (Besòs).
La ciutat fou bastida ordenant l ́ espai segons el model hipodàmic, situada en un petit
turonet anomenat Mons Taber.

Els dos carrers que vertebraven la ciutat eren el cardo, que correspon als actuals
carrers del Call i de la Llibreteria, i el decumanus maximus, perpendicular al primer i
que correspon als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat. Als extrems del cardo màxim,
en arribar a la muralla s ́obrien la porta principalis dextra i la porta principalis sinistra; i
als extrems del decumanus màxim hi havia la porta decumana, on ara hi ha la Plaça
Nova, i la porta praetoria, a la banda de mar.

Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino, era un simulacrum Vrbis Romae. Per
tant, les institucions de govern eren un calc dels de Roma.
Pòntifex màxim = Flamen
Senat = Ordo decurionum
Cònsol = Duúmvirs
Censor = Duúmvirs quinquennals
Edil = Edil

Que conservem de Bàrcino?

Del temple del fòrum es conserven quatre columnes de la part posterior amb
arquitrau situades damunt del podi.
Bàrcino estava ben proveïda d ́ aigua mitjançant dos aqüeductes, d ́ un dels quals
queden unes quantes arcades (al carrer de Duran i Bas i a la plaça Nova), i de l ́altre,
el nom medieval del carrer dels Arcs.
També sabem que hi havia, com a mínim, dos conjunts termals, un a la plaça de Sant
Miquel i un altre més enllà dels murs, a la banda de mar.
Les muralles fundacionals de Bàrcino hagueren de ser ampliades al final del segle III
dC a causa de la inseguretat provocada per les primeres invasions germàniques i
per les revoltes de camperols, o bandolers de la Gàl·lia. Aquestes muralles, amb
gairebé una vuitantena de torres, s ́ han conservat, en part, gràcies al fet que, en
créixer la ciutat medieval, es van construir cases arran de muralla tant a l ́interior (a
l ́espai perimetral lliure anomenat interualum) com a l ́exterior.