Aquest article parla de com la sang artificial revolucionarà la sanitat en molts aspectes com

disminuir la dependència de les donacions de sang, facilitar la investigació mèdica i el

desenvolupament de nous tractaments i medicaments, en permetre provar-los en mostres
de sang artificial abans de portar-los a assaigs clínics o
els riscos de transmissió de malalties infeccioses presents a les donacions de sang
convencionals; aquest punt no té gaire sentit, ja que en les donacions de sang
convencionals abans que el donant doni la seva sang a aquesta se li fan proves de
determinació de l'hemograma, grup sanguini ABO, Rh, determinació d'anticossos irregulars,
anàlisi de VIH, Hepatitis B i C i sífilis per assegurar-se que la sang és sana i que el pacient
no rebi cap mena d'infecció.

L'article també diu que la sang artificial podria ser dissenyada específicament per a cada
pacient, tenint en compte les seves necessitats i característiques genètiques individuals,
però encara que això pogués arribar a ser realitat l'execució seria força complicada, és a dir,
el fet de classificar i emmagatzemar la bossa de sang de cada persona seria força complicat
tenint en compte que no se sap quanta quantitat de sang necessitaria una persona en cada
situació, així que crear sang per a cada persona en específic i poder tenir-la en lloc segur,
saber exactament on estaria en cas d'emergència per poder induir-la el més ràpid possible
seria gairebé impossible.

Cal recalcar que l'article parla de la sang artificial com si fos un fet, és a dir com si ja hagués
estat creada, però en cap moment no s'esmenta en quin lloc, qui va dur a terme la
investigació ni quina tecnologia es va fer servir. Del procés es diu que es van utilitzar
cèl·lules mare pluripotents conegudes per poder convertir-se en qualsevol mena de cèl·lula
sanguínia, la qual cosa és certa, però el text no se'ns explica com es va efectuar aquesta
operació.

Tot i que el text per si mateix en llegir-lo no sembla gaire verídic en comparar-lo amb altres
que parlen del mateix tema ens podem adonar de diferents factors:

Manca de llenguatge científic i tècnic: Al text principal tot just s'utilitza un llenguatge
científic o tècnic com per exemple seria el funcionament de la sang, la tecnologia usada, si
la transfusió seria diferent de la convencional, l'explicació de funcions de la sang com el
transport de l'oxigen o que la sang té més components que els glòbuls vermells, amb altres
funcions molt importants, com ara el transport de nutrients, la resposta immunitària, o les
funcions de coagulació.

Manca de referències i informació: En aquest text no se'ns dona cap informació ni de qui
està redactant l'article, ni com i quan s'ha dut a terme aquesta troballa, quins experts han
estat part del procés ni a quina escala ha estat aquesta investigació (mundial, un sol país,
una ciutat...) simplement se'ns diu que ha estat investigat, realitzat i que serà molt
prometedor sense cap mena de dada o estadística que ens ho confirmi.

Altres opinions: En cercar informació sobre la sang artificial la majoria dels textos acaben
més o menys amb la mateixa conclusió:
 - Realment no és posible crear sang artificial (http://www.donantescordoba.org/content/%3Fhay-
sustitutos-de-la-sangre#:~:text=Ni%20se%20puede%20fabricar%20sangre,el%20momento%20no%20est%C3%A1n
%20conseguidos.)

- Sí que s'ha aconseguit crear una substància similar a la sang (als Estats Units) que
compleixi les seves funcions però en humans és efectiva en un percentatge molt
baix, gairebé inútil
-
S'han fet múltiples proves amb diferents substàncies candidates de complir les
mateixes funcions de la sang però cap no ha funcionat
https://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-todavia-no-tenemos-sangre-artificial-20230510083247.html

Aquests textos sí ens donen dades, referències i utilitzen un llenguatge científic (els dos
últims compleixen més aquests requisits que el primer).

L'únic que podríem dir que sí que és cert del text és la idea que la sang artificial es presenta
doncs com una prometedora revolució biomèdica capaç de transformar la medicina
transfusional i salvar innombrables vides. Amb les seves aplicacions mèdiques potencials i
el seu impacte a la salut pública

En conclusió, aquest text és més un text sensacionalista que un científic, ja que un text
científic difon els resultats i les troballes de la recerca. El, autor ha de ser un investigador
que s'adreça a un públic especialitzat (com a la comunitat científica), per la qual cosa pot
emprar un llenguatge tècnic i formal i en aquest text no hi ha res d'això així que sens dubte
no és una font d'informació fiable.