CREACIÓ DE DIÀLEGS

Exemples d’estil directe

1.
—Mònica, què et sembla si anem al cinema a veure la pel·lícula que han
estrenat? —va preguntar Martí a Mònica.
—A mi no em ve de gust, preferisc quedar-me al sofà.
Aleshores, el Martí li va fer una proposta a la Mònica:
—I...Què et sembla si anem a sopar una pizza quan eixim de la pel·lícula?
A la Mònica li va canviar la cara i va exclamar:
—Amb molt de gust aniré al cinema! Però deixa’m triar la pizza!

2.
Quan eren les tres de la tarda van cridar a la porta i la va obrir Marta:
—Hola. Qui és vostè? —va preguntar la Marta al desconegut.
L’home que tenia al davant va ignorar la seva pregunta i li va demanar:
—Està l’Antoni en casa?
—Encara no ha arribat. Per què? —va preguntar l’adolescent.
—He de parlar amb ell. L’esperaré dins de casa si no t’importa —va respondre
el desconegut mentre entrava a casa d’una manera violenta.

Exemples d’estil indirecte

1.
Martí va preguntar a la Mònica si volia anar al cinema a veure la pel·lícula que
havien estrenat. La Mònica li va respondre que no li venia de gust i que preferia
quedar-se al sofà. Aleshores, el Martí li va proposar que anessin a sopar una
pizza quan sortissin del cinema. De cop i volta, a la Mònica li va canviar la cara
i va exclamar que amb molt de gust hi aniria, però amb la condició d’escollir ella
la pizza.
2.
Quan eren les tres de la vesprada van cridar a la porta i la va obrir Marta. Va
saludar i va preguntar al desconegut qui era. L’home que tenia al davant va
ignorar la seva pregunta i li va preguntar si hi estava l’Antoni. Ella va dir que
encara no havia arribat i li va preguntar per què ho volia saber. El desconegut
va respondre que havia de parlar amb ell i va entrar a casa de manera violenta.