¡TAXI!

I/O EMBOLICA, QUE FA FORT!

RUN FOR YOUR WIFE
De RAY COONEY

ACTE PRIMER

El teló s’aixeca i l’escena està buida. Les cortines de les dues finestres estan tancades,
però a través d’elles es filtren alguns raigs de sol.
(La música continua durant tota l’escena següent.)

La Mary entra des de la cuina de la dreta. Va amb camisa de dormir i porta una tassa de
cafè a la mà. Mira el seu rellotge, deixa la tassa a la tauleta, al costat del sofà. S’acosta a
la finestra del seu costat. Obre les cortines i els raigs de sol il·luminen tota la zona dreta i
part de la zona comú.
Mary mira per la finestra. (el seu home tarda en arribar a casa) Dubta uns moments i
finalment va cap al telèfon que hi ha a la tauleta del costat dret del sofà. Comença a
marcar tres números. Dubta i penja.
Mentre la Mary consulta una altra vegada el rellotge, la Bàrbara entra des del dormitori,
(primer terme a l’esquerra). Vesteix una camisa de dormir llarga i vaporosa i porta una
safata amb l’esmorzar.
La Mary torna a mirar per la finestra, mentre la Bàrbara tanca la porta del seu dormitori i
es col.loca darrera el sofà.
La Bàrbara posa la safata sobre la tauleta darrera el sofà, a la vegada que la Mary ha
tornat de la finestra i agafa el cafè.
Juntes, les dues dones miren simultàniament els seus rellotges – queda clar que cap de
les dues nota la presència de l’ altra- Mary viu a Wimbledon i Bàrbara a Chelsea.
Bàrbara es dirigeix ràpidament a la seva finestra, l’ esquerra, mentre la Mary va al telèfon
que hi ha a la tauleta de la dreta del sofà.
Novament marca tres números, dubta i es col·loca davant del sofà, cap al dormitori de
l’esquerra.
Al mateix temps que Mary fa això, Bàrbara ha obert les seves cortines. La llum il.lumina
ara el costat esquerre, i la resta de la zona en comú, que quedarà en semi-penombra.
Després obre la finestra, mira, la torna a tancar i va cap al telèfon, que és a la tauleta , a
l’esquerra del sofà.
La Mary i la Bàrbara dubten.i, totes dues alhora consulten els seus rellotges.
La Mary entra al dormitori amb la tassa a les mans i la Bàrbara comença a marcar tres
números al telèfon de l’esquerra. (el seu marit tarda en arribar a casa)
Bàrbara decideix no trucar a la policia, penja, agafa la safata i entra a la cuina. Mentre la
Mary ha tornat del dormitori. S’ha posat una bata. S’ acosta a la seva finestra. En aquest
moment la Bàrbara torna de la cuina. Porta un producte de neteja, un vaporitzador. El
deixa sobre la taula, darrera del sofà.va a la finestra i mira.
Totes dues dones s’allunyes de les seves finestres i passegen nervioses, sense saber què
fer. Simultàniament totes dues es dirigeixen a les seves portes d’entrada, obren i miren.
Tanquen i resten immòbils. Pensen què han de fer. Novament s’acosten, alhora, als seus
telèfons i marquen tres números. Un cop marcats s’asseuen a cada un dels costats del
sofà. La Mary a la dreta i la Bàrbara a l’esquerra. Esperen contestació a les seves
trucades. (Quan s’asseuen, la música deixa de tocar.)

(Nota: Aquesta escena es desenvolupa amb gran rapidesa, ja que les dues dones es
troben en un estat de gran tensió nerviosa.)

1
Mary- (al telèfon) Escolti? Voldria parlar amb la comissaría de policia de Wimbledon,
sisplau...Gràcies,
Bàrbara- (al telèfon) Senyoreta, em vol posar amb la comissaría de policia de Chelsea,
sisplau...Sí, gràcies.
Mary- Comissaria de policia d Wimbledon? ...Perdoni que el molesti, sargent, però
estic molt preocupada pel meu home...
Bàrbara- Policia? Estic molt espantada perquè el meu home tarda molt...
Mary I Bàrbara- (alhora) John Smith.
Mary- Sóc la Sra. Mary Smith!
Bàrbara- Sóc la senyora Bàrbara Smith!
Mary- Churchill avenue.
Bàrbara- Kings Road.
Mary- Nombre 25.
Bàrbara- Nombre 47
Mary- Wimbledon.
Bàrbara- Chelsea
Mary- Districte 19
Bàrbara- Districte 16.
Mary- Sí, John Smith... taxista
Bàrbara- És taxista... Es diu John Smith.
Mary- Aquest matí, quan m´he llevat, he vist que no era a casa,... quan havia d’haver
arribat ahir, més o menys a mitjanit.
Bàrbara- Havia de venir a casa aquest matí, cap a dos quarts de vuit.
Mary- Ahir va tenir torn de dia.

Bàrbara- Ahir va tenir torn de nit. Són més de dos quarts de nou i... és que ell sempre és
molt puntual.
Mary- Em preocupa perquè és molt rígid amb els horaris.
Bàrbara- El meu marit és la persona més puntual del món.
Mary- Es que treballa molt i em preocupa...
Bàrbara i Mary- (alhora) Potser s’ha quedat dormit al volant ...
Bàrbara- Als hospitals?
Mary- No, no ho he preguntat.
Bàrbara- Si fós tan amable…
Mary- Moltes gràcies.
Bàrbara- Molt agraïda.
Mary- Doncs, té un aspecto molt normal...diria jo.
Bàrbara- ... Normal i corrent,... podriem dir.
Bàrbara i Mary- (alhora) Estatura mitjana, ...cabells castanys,... ulls marrons...
Mary- Que si té alguna marca especial?...
Bàrbara- No, realment , no!
Mary- No, cap...
Bàrbara i Mary- (alhora) Es completament vulgar… Gràcies. (Les dues dones pengen els
telèfons i queden un moment pensatives. De cop sona el timbre de la porta de
Mary i ella va corrents a obrir la porta.
Mentre , i durant el diàleg que s´iniciarà a continuació, Bàrbara s´acosta a la
finestra i mira el carrer, després , més tard, agafa el vaporitzador que havia
deixat sobre la taula i entra a la cuina, a la dreta.En off, es senten les veus de
la Mary i el Sergent Truton).
Mary- (en off)- Ai, Déu meu!
Sergent T- (en off) Es posarà bé, senyora!
Mary- Sabia que havia tingut un accident...
2
Sergent T- L´agafi fort!. (El sergent T., de paisà, i la Mary, entren aguantant en John que
quasi no pot arrastrar els peus. Porta el cap embenat i, tot i que està totalmeny
atontat, intenta mantenir el cap dret... Durant el següent diàleg John està
assegut al sofà i la Mary el tracta com si fós un nen petit. Ella i el sergent
també s’asseuen)
Mary- Pobrissó meu! ...
John- Estic bé... (fent-se el fort, es vol aixecar)… Bé, ..., en perfecta us de les meves
facultats…
Sergent- Al sofà!
John- Estic perfectament, li ho asseguro ..., millor que mai... (La Bàrbara ha fet mutis
cap a la cuina)
Sergent T- (a la Mary) Sóc el detectiu, sergent Truton, de la comissaria de Wimbledon
Mary- Precisament acabo de telefonar a la seva comisaria.
Sergent- No ho sabia, senyora, feia tres hores que era a l´hospital amb el seu marit.
Mary- Ai, John, he tingut un ensurt de mort quan aquest matí he vist que no hi eres.
(al sergent) No havia faltat mai,... ni una sola nit . Què li ha passat, sergent?
Sergent T- Doncs, segons sembla, el seu marit ha topat amb un parell de “gamberros” (a
John) Oi que sí?
John- (fent que sí amb el cap) Sí
Mary- John, vaig a preparar-te un cafè, amor... et sentarà bé.
John- (repetint com un automata) Cafè… (Bàrbara torna de la cuina i tanca la porta)
Mary- Sergent, li sembla que li anirà bé prendre un cafè?
Sergent- Sí, està una mica “groggy”, però res més.
Mary- (compasiva) Oh, John!
Bàrbara- (mirant el rellotge, enfadada i preocupada a l´hora) Oh, John!. (La Bàrbara ha
pronunciat el nom de John dreta, al costat del sergent, que, naturalment, no
nota la presència de la Bàrbara. Aquesta entra corrents al dormitori i tanca la
porta.)
Mary- Vol un cafè, sergent?
SergentT- No, gràcies, senyora Smith, em fa mal... A l’ hospital han dit que el seu marit
s’ha de prendre aquestes pastilles. (El sergent dóna les pastilles a la Mary. En
John les mira i somriu amb cara de tonto). Li calmaran el mal de cap. Una
pastilla dos cops al dia.
Mary- (Mirant en John) Pobret meu!
John- Sí
Mary- Has esmorzat? (Cop de mà al cap)
John- No (també ho diu amb el cap)
Mary- (al sergent) Vaig a buscar el cafè. Ha sigut molt amable acompanyant-lo a
casa.
Sergent- Li confesso que m´ha fet molta il.lusió asseure´m al volant d’un taxi. He
experimentat un agradable sentiment de superioritat en conduir amb la llum
verda ignorant tots els que em feien senyals perquè parés. A més, (per en
John) no estava en condicions de tornar sol.
Mary- Moltíssimes gràcies.
Sergent T- Es el mínim que podíem fer. El seu marit és un heroi, veritat Sr. Smith?
John- (categòric) Sí
Mary- Es tan poc habitual en ell fer alguna cosa espectacular...! (a John) Cor meu…!
Sergent- Doncs aquest cop s´hi ha jugat la vida. (a John) Veritat?
John- (Somrient atontat) Sí
Mary- Va ser un idiota! (Mary fa mutis per la cuina i el sergent treu un bloc per
prendre notes)
Sergent- Abans d´anar-me´n voldria aclarir alguns punts....

3
John- Molt bé (Durant el diàleg en John observa l’habitació de dalt a baix tractant
d’assimilar-la)
SergentT- Anem a veure... (consulta el seu bloc) Ahir a la nit… aproximadament a les 23
hores... (somriu a John) és a dir, a les 11 de la nit, … vostè anava conduint el
seu taxi. Perquè el taxi és seu, oi? N´és el conductor i el propietari, veritat?
John- Perdoni..., quina hora és?
SergentT- (sorprès) Tres quarts de nou.
John- (tractant de fixar les idees) Tres quarts de nou...
SergentT- Tornant a ahir a la nit...eren aproximadament les 11 quan vostè es va veure
embolicat en un violent succés...
John- Violent, sí
Sergent- (llegint el que té apuntat al bloc) Vosté tornava a casa seva, a Wimbledon.
John- (preocupat, però encara atontat) Tres quarts de nou del matí?
Sergent- Sí (Torna a les notes del bloc) En passar per l´estració de tren de Wimbledon,
va veure una senyora gran lluitant amb dos joves.
John- Avui som dimecres. I ara és el mati?
SergentT- Sí!
John- I on és la nit del dimarts?
SergentT- Va passar mitja nit a la comissaría i mitja a l’hospital.
John- (s’ho diu a ell mateix) El meu itinerari...
SergentT- Perdoni...?
John- (Fent un esforç per a concentrar-se) Em sembla que me n’he anat del meu
itinerari...
Sergent- No m’ estranya.
John- (mirant al seu voltant) Som a Wimbledon?
SergentT- (perplex) Sí
John- (mirant cap a la cuina) Aquella és la Mary? (de cop en John treu una llibreta de
la seva butxaca i busca apressadament)
SergentT- Sí, precisament està preparant un cafè. (torna a les seves notes) Ah, és aquí!
Estació de metro de Wimbledon. Dos joves intentaven robar la bossa a una
senyora gran.
John- (llegint a la seva llibreta) Bàrbara, dos quarts de vuit.
SergentT- No, Dorotea Spinks, 23 hores. (en aquest moment torna la Mary amb el cafè.
En John guarda la llibreta. La Mary s’ ha oblidat de les pastilles a la cuina) La
senyora Spinks es barallava amb dos lladres. Vostè va parar el taxi i va anar a
ajudar-la.
Mary- Oh, John, podrien haver-te matat!
John- Calla, estic tractant de recordar una cosa. (Mary deixa el cafè sobre la taula i li
treu la jaqueta)
Mary- Ara et ficaràs de seguida al llit. (al sergent) Com pot veure, no està en
condicions de contestar cap pregunta. Per què no el va interrogar ahir a la nit?
(Durant la conversa, Mary posa la jaqueta del seu home sobre el respatller del
sofà i li dóna el cafè)
SergentT- Senzillament perquè el seu marit no va demostrar tenir ganes de col.laborar. En
primer lloc no volia dir-nos qui era. Tampoc volia dir-nos on vivia. I a més a
més, la senyora Spinks no parava de cridar i ell es desmaiava cada cinc
minuts.
Mary- Això li passa perquè és un burro.
SergentT- Li asseguro que no sabíem què fer. (a John) En fi, un parell de preguntes més
i ja haurem acabat.
John- Molt bé…. El meu taxi és al carrer, veritat?
SergentT- Sí.
John- Bé.
4
SergentT- Vostè va intervenir en la lluita...
John- Sí!
Mary- (a John) Idiota!
Sergent- Sra. Smith!
Mary- No em negarà que és un idiota . Ficar-se en una baralla perquè el peguin unes
bèsties.
John- No van ser ells. Va ser la senyora. Em va donar un cop de bossa al cap.
Mary- Com?... Vella estúpida!...
SergentT- Senyora!
John- Es va pensar que jo era de la banda.
Sergent- Sí, ja ho sé. Llavors els dos nois se´n van anar corrents.
John- Exactament. Se´n van anar pel carrer principal.
Sergent- Sí... Ens podria donar la seva descripció?
John- (fent un esforç per recordar) Doncs... és un carrer ample... amb botigues.... a
cada costat...
Sergent- Dels nois!
John- Va ser tot tan ràpid. Entre aquella dona que no parava de donar-me cops al
cap amb la bossa i jo tractant d’explicar-li que era un simple taxista que
passava per allà...
Mary- Si no et fiquessis on no et demanen...! (en aquest moment se sent el timbre de
la porta) Em perdona, sergent? (Mary fa mutis pel hall del pis)
John- (mirant el rellotge) Ja ha acabat? ... Es que tinc pressa.
SergentT- Una última cosa. Es tracta d’una petita confusió. A la comisaría ens va donar
una adreça...Ens va dir que vivia a ...(consulta el bloc).... al nombre 25 de
l’avinguda Churchill, a Wimbledon...
John- Sí (El sergent s’asseu al sofà, al costat d’en John)
Sergent- Però... a l’hospital...no sé perquè... tenen registrada la seva adreça com ...
(consulta el bloc) ...47 kings road, Chelsea (en John queda molt pensatiu)
John- (finalment diu) Tenen registrat això?
SergentT- Sí...... Suposo que ... no tindrà dos domicilis?
John- No, no!
SergentT- Ja. (fent broma) Perquè tenir una segona casa a Chelsea no és el mateix que
tenir-la a la Costa Blava....
John- (Rient la seva gracieta) No, es clar que no....!
SergentT- (molt amable) Per tant, m’agradaria que m’aclarís el perquè d’aquesta confusió.
John- (Intentant riure) Doncs....., no puc.
SergentT- Aleshores cal pensar que a l’hospital s’han equivocat.
John- Ja sap què passa. A les tantes de la matinada,….tothom arriba amb presses…,
quasi no hi ha personal… I el metge de guàrdia..., que segurament és un jove
amb la carrera acabada de poc....., nerviós,... no massa avesat amb aquesta
paperassa...., ves a saber què va escriure. Tingui en compte, també, les
condicions en que em trobava jo després de tants cops de bossa...El més
segur és que tampoc ho vaig dir amb gaire claretat ... i, heus aquí la confusió:
Chelsea- Wimbledon.. Sona igual!
SergentT- (atontat, com un autòmata) Sí. (El sergent s’aixeca i en aquest moment entren
Mary i Stanley, que porta una bata sobre els pantalons i sabatilles)
Mary- (com qui anuncia una visita inoportuna i no gaire agradable) Es Stanley. Ha
insistit en veure`t. (Stanley entra amb aire jovial)
Stanley- (a John) Què tal, noi?
John- (seriós) Bé!
Stanley- (mirant-lo minuciosament) Doncs tens un aspecte fatal…(al sergent ) Stanley
Graham. Sóc el veí de dalt.... Vostè és de la policia secreta, no?
SergentT- (sec) Detectiu sergent Truton, de la comisaría de Wimbledon.
5
Stanley- (somriu a Truton) Encantat. (a John) El lleter m’ha explicat què ha passat. Diu
que et van atacar mitja dotzena de” punkis” amb cadenes de ferro.
Mary- No va tenir res a veure amb punkis.
Stanley- Ah, no?
John- Perquè ho sapigues, em van pegar amb una bossa.
Stanley- Ah, maricons, no?
SergentT- (a Stanley) Es amic de la familia?
Stanley- Íntim. En John fa quasi dos anys que em deixa cèntims....Vol que li faci una
descripció detallada de l’acusat?
Mary- No, no és necessari, Stanley!
Stanley- (al sergent) Sap una cosa? No hi ha res que jo no estés disposat a fer per
aquest tipus... i al contrari, no hi ha res que no fes ell per mi. I Així anem per la
vida ... No fem res l’un per l’altre. (Stanley se’n riu del seu propi acudit, mentre
que al sergent no li fa cap gràcia). O sigui que el lleter no en tenia ni idea....
Mary- Va voler fer-se l’heroi. Una mica més i li trenquen el cap per voler anar a ajudar
a una dona vella que la volien robar dos lladres.
Stanley- Què dius, ara?
John- (posant-se les mans al cap) La tinc com buida,... com plena de serraduras...
Stanley- Però si no l’has tinguda mai plena! (al sergent) Es un pobre infeliç!
SergentT- (a Stanley) No arribarà pas tard al seu treball?
Stanley- Treball diu? Jo formo part de les estadístiques vitals del govern.
SergentT- No l’ entenc.
Stanley- Sóc un aturat temporal.
SergentT- Ja!
Stanley- Encara que estic estudiant ser un aturat permanent.
SergentT- (a John) Bé, ja no tinc més preguntes. Faci cas de la seva dona i fiqui’s al llit.
Stanley- (jovial) O t’estimes més anar a una discoteca?
Sergent- Si existissin més persones com ell, disminuiria la tassa de crimilanitat.. (a
Mary) Sra. Smith, li ho repeteixo,el seu marit és un heroi . Estic segur que
sortirà als diaris.
John- (preocupat) Als diaris?
SergentT- Li deixaré el telèfon de la comisaría per si recorda alguna cosa més sobre
aquells tipus. (Es treu un boli però no troba cap paper)
Mary- Tingui. (li dóna una llibreteta que ha tret del calaix de la tauleta de la dreta del
sofà)
SergentT- (escriu) Em pot trucar a qualsevol hora…o deixar l’encàrrec a qualsevol dels
meus homes.. Ara, m’ acomiado. Adéu Sra Smith... Bon dia, Sr Smith...
(el sergent ha arrancat el full de la llibreta i el dóna a la Mary, donant-li, també,
la llibreta. Aquesta la guarda al calaix del qual l’havia tret, i el paper el deixa
sobre la tauleta a la dreta del sofà).
Mary- (mentre deixa el full) L’acompanyo.
Sergent- (a Stanley) Passi-ho bé.
Stanley- (amb el mateix to jovial d’abans) Ah, no es preocupi! Mai he cregut tot el que
s’explica del seus “homes”. (El sergent li “perdona la vida” amb la mirada i fa
mutis seguit de la Mary.) Quin matí portem! ... I encara no és hora d’esmorzar!
(Sona el telèfon de la Mary. Stanley el despenja).
Residència dels senyors Smith.... No, no sóc el senyor Smith…Sí, hi és, però en aquests
moments es troba incapacitat...U.P. Què vol dir això?... Ah!
John- Qui és?
Stanley- U.P. Shhhhh! (al telèfon) Sí… sí..., avinguda Churchill,25, pis A Wimbledon.
Molt bé, entesos..... Fins ara... (penja) Eren de la U.P.
John- I què és això?
Stanley- United Press
6
John- (preocupat) La premsa?
Stanley- No, és una agència que proporciona notícies a tots els diaris...
John- (aclaparat) Els has donat la meva adreça?
Stanley- Sí, aquest poli tenia raó. Et convertiràs en un heroi.
John- No els vull veure!
Stanley- I per què dimonis no els vols veure? Simplement volen fer-te una entrevista.
Potser et faran fotos i tot.!
John- (angoixat) Una foto? (la Mary torna) Mary, no vull veure a ningú!
Mary- Què?
Stanley- Acaben de trucar el nois de la premsa. Vénen cap aquí.
John- Són uns poca-vergonyes!
Mary- Vaig a buscar les pastilles que et van donar a l’hospital...i a preparar cafè pels
periodistes..., i unes torrades... (Mutis cap a la cuina)
John- (cridant-la) T’he dit que no vull veure a ningú!!! (En John tanca la porta de la
cuina).
Stanley- Tranquil, home, tranquil...
John- Stanley, tu no ho entens.
Stanley- Amb la quantitat de porqueria que publica la premsa, tu et mereixes sortir a la
primera plana. (John estira Stanley i l’ allunya de la cuina)
John- Stanley, els diaris no poden parlar de mi. Tu t’ encarregaràs d’aquesta gent,
quan vinguin. Digues que no vaig ser jo, digues que vas ser tu. Digues
qualsevol cosa...
Stanley- Però què dius?
John- Seria la meva ruïna.
Stanley- La teva ruïna? Publicar això seria la teva ruïna?
John- Seria la meva ruïna amb la Bàrbara.
Stanley- Per què seria la teva ruïna amb la Barba....(s’atura) Qui és la Barbara?
John- (Dubitatiu) Una... una senyora!
Stanley- Una senyora? (adonant-se’n) Vaja, vaja amb en John! Així que la Bàrbara és
un petit “punt i apart”, eh?
John- La Bàrbara és una mica més que un petit” punt i apart”.
Stanley- Un gran punt i apart. Entendridor! (en John fa seure el seu amic d’una empenta
al sofà)
John- Stanley,no vull ni pensar què passaria si la Bàrbara s’assabentés pels diaris
que jo visc a Wimbledon amb la Mary.
Stanley- Per què?
John- Perquè jo visc a Chelsea amb la Bàrbara.
Stanley- No, noi, tu vius a Wimbledon amb la Mary.
John- També.
Stanley- (bocabadat) Tens dues cases?
John- Sí.
Stanley- Una, aquí, amb la Mary…?
John- Sí.
Stanley- I una altra amb la teva amigueta a Chelsea?
John- Sí, encara que la Bàrbara no és una amigueta.
Stanley- Què és, aleshores, una gateta d´angora?
John- No, és la meva dona.
Stanley- Què dius?
John- La Bàrbara i jo estem casats.
Stanley- (com no haver volgut sentir-ho) La Mary i tu esteu casats!
John- També!
Stanley- (completament perdut) Tens dues dones?
John- Sí.
7
Stanley- I dues cases?
John- Sí
Stanley- Valgue´m déu! I jo que te tenia per un home “vulgar”
John- Sí
Stanley- (movent el cap incrèdul) No m´ho puc creure.
John - Ja et crec, a vegades ni jo m´ho crec.
Stanley- I vas de Wimbledon a Chelsea com un obsès sexual.
John- Més o menys.
Stanley- Però ...Chelsea és molt a prop...?
John- Quatre minuts i mig amb taxi
Stanley- (exclamació) Caram…!
John- En realitat és molt còmode.
Stanley- (irònic) Ja m´ho crec.
John- Vull dir que ser conductor de taxi et permet fer moltes combinacions.... torn de
matí..., de tarda,... de nit ... de migdia....
Stanley- Suposo que hem de donar gràcies a Déu que no siguis pilot d’un Boing ... Què
me’n dius dels diners que et costa aquesta doble vida? Et deu costar una
fortuna!
John- Que va! Tant la Mary com la Bàrbara treballen. Per altra banda jo no tinc
practicament cap vici.
Stanley- Ni temps per tenir-lo!
John- O bé estic conduint el taxi o tornant ràpidament a casa per ficar-me al llit amb
la Mary ... o bé conduint el taxi o tornant a casa....
Stanley i John- (ràpid) Per ficar-te al llit amb la Bàrbara.
Stanley- Ja…. I t’has casat realment amb totes dues?
John- Si, és clar. Primer amb la Mary. Fa tres anys... i per l´esglèsia. Quatre mesos
més tard vaig conèixer la Bàrbara.
Stanley- Quatre mesos?
John- Va agafar el meu taxi a l’ estació Victòria. Venia de passar les seves vacances
a Mallorca. Estava moreníssima. Des de l´estació fins a casa seva no va parar
d’enraonar. I jo no vaig parar de mirar-li les cames. Totes dues. Quan vam
arribar la vaig ajudar amb les maletes i ella va preguntar-me si em venia bé
una tassa de te. No m´hi vaig poder negar, ho entens, no?
Stanley- Ho començo a entendre.
John- Seguia parlant i jo mirant-li les cames.
Stanley- Totes dues?
John- Totes dues. Després de prendre tres tasses de te, em va dir si hi volia tornar l
´endemà.
Stanley- A mirar-li les ca... (corregint-se) A prendre el te?
John- Les dues coses. ... Ja saps com m’agrada el te. Així que no m´hi vaig poder
negar i vaig tornar a prendre tres tasses de te.
Stanley- Llàstima que entre tassa i tassa no li parlessis de la Mary.
John- No vaig poder. Vaig passar d’una tassa de te a l’ altra com d’ oca a oca. I entre
el te i les seves cames ja no em vaig poder frenar.
Stanley- I, per tant, vas demanar-li que es casés amb tu.
John- No, jo em vaig casar amb ella.
Stanley- Mare de Déu!
John- No vaig tenir valor per dir-li que no. Ens vam casar al Jutjat de Chelsea.
Stanley- I et vas instal.lar a casa de la Bàrbara.
John- Sí
Stanley- Mente seguies vivint amb la Mary.
John- Ja t´he dit que tot és qüestió d’ organització.

8
Stanley- I de ser fort com un toro! No m’explico com te les apanyes! Jo, entre anar a
signar t´atur i contentar després, de 7 a 9, a la meva pastissera, quedo esgotat.
John- A tu et falla la ment.
Stanley- La....què?
John- Que allò teu és un complexe. Voler és poder!
Stanley- I si vols i no pots?
John- Te´n vas a fer punyetes. I ara deixa’m que haig de tornar ràpidament a casa de
la Bàrbara o tindrà un atac, perquè no hi arribo mai tard.
Stanley- Ara m’explico perquè necessites tanta organització.
John- Hi havia d’haver tornat a dos quarts de vuit, desprès del torn de la nit. ( treu la
seva agenda)
Stanley- Vols dir a casa de la Bàrbara, a Chelsey?
John- Sí
Stanley- (Staney mira l’agenda) Què signifiquen totes aquestes lletres?
John- És una espècie de codi per identificar el meu itinerari.
Stanley- T. A. M.?
John- Tarda amb Mary
Stanley- MD.A.B.?
John- Migdia amb Bàrbara.
Stanley- U.H.N.B., M.A.M.?
John- Última hora nit Bàrbara.. Matí aviat Mary
Stanley- GAT?
John- Ah, és per recordar que haig de portar el gat al veterinari (en aquest moment
torna la Mary amb les pastilles i un got d’aigua. John guarda l’agenda)
Mary- Té, carinyo, la pastilla et tranquilitzarà.
Stanley- (a John) T’aconsello que et prenguis la capsa sencera. (en John se´n pren una
i es guarda la capsa)
Mary- Només una. I ara, cap al llit, amor meu!
John- No puc.
Mary- Sí que pots. El pobre ha sofert un gran shock, eh Stanley?
Stanley- Em penso que tots hem sofert un gran shock!
John- No em puc permetre el luxe de perdre un dia de treball.
Mary- No estàs en condicions de conduir.
John- Treballaré només mig dia.
Mary- Ho veus, Stanley, en John val per dos!
Stanley- No ho saps bé prou! (en John el mira)
Mary- D´acord. (a John) Et vaig a preparar el dinar.
John- No. Me n’haig d’anar ara mateix.
Mary- No vull pas que te’n vagis sense el dinar.
John- Arribaràs tard a l’oficina.
Mary- Avui he decidit no anar-hi.
John- No?
Stanley- Això, a l’atur, com jo
Mary- I tu, ja va essent hora que busquis seriosament un traball, Stanley.
Stanley- Estic pensant fer-me taxista.
Mary- De veritat?
Stanley- Sí. Té els seus avantatges. Es treballa assegut i després... cap al llit. (la Mary
fa mutis per la cuina. En John, veloç, agafa el telèfon de la Mary i marca)
John- (mentre marca) No et facis el graciós que acabaràs ficant-te de peus a la
galleda.
Stanley- Perdona , noi, però és que et començo a veure amb uns altres ull. Qui ho havia
de dir!
John- Ves a la cuina i entretén la Mary mentre parlo amb la Bàrbara.
9
Stanley- Amb la Bàrbara?
John- No puc permetre que vagi a treballar sense saber que estic bé.
Stanley- Bé?…. Molt bé!!!! (el telèfon de la Bàrbara comença a sonar)
John- Aquest maleït accident m´ha fet pols. A la cuina. I que la Mary no surti!
Stanley- Això sí que es viure!!!! ( mutis)
Bàrbara- (al telèfon) Digui?
John- Hola, preciosa!
Bàrbara- Carinyo!!, On ets? T´has retrassat una hora i mitja.!
John- (amb veu baixa) Ho sento, vida meva, he tingut una avaria al taxi.
Bàrbara- Per què no m’has trucat abans?
John- (amb el mateix to de veu) No vaig trobar cap telèfon. Vaig haver de portar un
client a l’aeroport i quan tornava vaig quedar a mig camí.
Bàrbara- Des d’on em truques?
John- Estic en ple camp. ... he entrat a la primera casa que he trobat...és .... és ... és
una granja...
Bàrbara- Què et passa a la veu? (Stanley entra i va cap en John)
John- No vull despertar a la dona d’aquest senyor tan amable que m’ ha deixat
telefonar.
Bàrbara- Segur que estàs bé? No has tingut pas un accident?
John- No, cel meu, no. Estic bé... Només una mica cansat i ...nerviós.
Stanley- Escolta...
John- Ai! (S’espanta)
Bàrbara- (Estranyada) Què et passa?
John- Espera un moment. Aquest senyor em vol dir alguna cosa... (Stanley mira al
seu voltant) (a Stanley) Què vols?
Stanley- Et porto un missatge de la primera.
John- Què???
Bàrbara- Ets aquí, John?
John- Sí, aquest senyor tan simpàtic m’està preguntant una cosa... (a Stanley) Què
vols?
Stanley- La Mary diu si vols formatge i cogombre ... o una truita i tomata?
John- Tant és!!!
Stanley- Per què no li preguntes a la segona que et donarà per sopar aquest vespre?
(en John el mira furiós i ell riu amb cara de nen trapella)
John- Un de cada.
Stanley- (abans de que en John pugui seguir parlant) I en el termo, cafè i te?
John- Cafè!
Bàrbara- Cafè?
John- Perdona, cel meu... estava parlant amb l`amo de la casa, el granger...bé, ja
saps com són els homes de camp...
Stanley- “Marchando” una de café i dos entrepans (mutis)
John- Precisament el granger m’ha dit que els d’auxili en carretera ja m’han arreglat
el cotxe, Així doncs, me’n vaig de seguida, carinyo, però no volia deixar de
telefonar-te abans no te n’ anessis a treballar.
Bàrbara- No hi aniré avui.
John- No?
Bàrbara- Què no te’n recordes? Avui tu també t’agafaràs el dia lliure.
John- Jo? (ràpidament consulta l’agenda)
Bàrbara- Ho tenim planejat des de fa temps... Tots dos sols... (provocativa) L’ un per
l’altre.
John- (per a si mateix i fent referència l’agenda) Ah, si! D.A.A.B.
Bàrbara- D.A.A.B?
John- Dia d’amor amb la Bàrbara.
10
Bàrbara- No ho havies oblidat, veritat?
John- No, es clar que no! Ës que aquesta maleïda avaria m’ha capficat.
Bàrbara- Ara que ja està arreglat, vine corrents a casa, amor.
John- Ara vinc. No tardaré ni deu minuts.
Bàrbara- (sorpresa) Deu minuts?
John- (adonant-se’n) Sí… Tinc el cotxe a la A23, però puc agafar la primera desviació
a la M23 i seré a casa en un obrir i tancar d’ulls
Bàrbara- Condueix amb compte. Et vull tot d’una peça.
John- (amb cara de tonto) Sí...
Bàrbara- Estàs en forma?
John- (preocupat) No del tot, no creguis, (Se sent el timbre de la porta de Mary)
Espera un moment. Toquen el timbre.
Bàrbara- I què?
John- Hummm...! No, res, ... Jo no hi tinc res a veure. (tapant el telèfon i cridant en
direcció a la cuina) No us moveu, ja obriré jo. (Al telèfon ) Bé , preciosa, ara
vinc,espera’m amb els braços oberts... Fins ara.!
Bàrbara- Ah, John, avisa a la policia de Chelsea...
John- A la policia?
Bàrbara- O vols que els truqui jo?
John- Per què hem de trucar la policia?
Bàrbara- Aquest matí he denunciat la teva desaparició...
John- La meva desaparició?... (torna a sentir-se el timbre de la porta) No facis res. Et
tornaré a trucar de seguida. (En plena confusió, John deixa el telèfon mal
penjat. Torna a cridar en direcció a la cuina). Obriré jo! (John fa mutis cap al
hall. Mary torna amb un tall de pa a una mà i un ganivet a l’altra).
Bàrbara- (al telèfon) John?
Mary- Què dius, carinyo? (Stanley surt de la cuina)
Stanley- (Amb to autoritari, però de broma) Torna a la cuina, dona!
Mary- M’havia semblat sentir en John. (se n’adona que el telèfon està mal penjat.
Stanley, aterrit, veu que Mary agafa l’auricular) Escolti?
Bàrbara- Sí?
Mary- Escolti? Estava parlant?
Bàrbara- Sí, però no importa, ja l’espero.
Mary- Espera, a qui?
Stanley- A mi!!! (Stanley li agafa el telèfon)
Stanley- (A la Mary) És una llauna això de no tenir telèfon a dalt...Li ho vaig demanar a
en John i no va tenir cap inconvenient. He donat aquest número …. Potser em
truquen per una feina...
Mary- Ah, està bé!
Stanley- Escolti?
Bàrbara- Si?
Stanley- Perdoni per haver-la fet esperar.Sóc Stanley Graham.
Bàrbara- És l’amo de la casa?
Stanley- (Molt amable) Sí, sí, això mateix! (Stanley somriu a la Mary) Bé, vostè
dirà. ...Volia parlar amb mi, em sembla....
Bàrbara- No, no, jo, no...
Stanley- Endavant, sense por.Estic obert a qualsevol oferiment...
Bàrbara- Perdoni, però no l’entenc.
Stanley- (a la Mary) Ves a mirar que no es vessi el cafè...
Mary- No et preocupis. (s’acosta a la cuina, una mica sorpresa)
Bàrbara- Sr. Graham? Escolti? (Stanley segueix mirant a la Mary i somriu)
Stanley- Sí, sí, estic molt interessat...
Bàrbara- Interessat, en què?
11
Stanley- Doncs ..., en tot aquest assumpte. (Mary ha fet mutis per fi). Escolti,,, em sap
molt greu… No li fa res que el Sr. Smith la torni a trucar?.
Bàrbara- Si no hi té inconvenient, m’estimo més esperar. El Sr. Smith està bé, suposo?
Stanley- Sí, una mica commocionat, però res més...
Bàrbara- Commocionat?
Stanley- Ja es troba bé. L’aire del camp li ha anat molt bé.
Bàrbara- Què li ha passat? No m´ho ha pas dit que estigués ferit!
Stanley- Ah, no?
Bàrbara- Només m’ha dit que ha tingut avaria.
Stanley- Sí, exactament.
Bàrbara- I per això està commocionat?
Stanley- No, és que s’ha donat un cop al cap.
Bàrbara- Al cap?
Stanley- Sí, ... és que tenim una biga molt baixa.
Bàrbara- Oh,no!
Stanley- Sí, i és una biga molt sòlida...roure del segle XVI..(entra John corrents des del
hall)
John- És aquest maleït periodister…
Stanley- (Donant-li el telèfon) No t’importa solucionar això? (John agafa el telèfon i
empeny Stanley cap al hall)
Bàrbara- (al telèfon) Escolti?
John- (a Stanley) United Press…Fes-lo fora! (Stanley se’n va cap al hall)
Bàrbara- Escolti?
John- (amb veu baixa) Carinyo, ets tu? Em pensava que ja havies penjat.
Bàrbara- John, estàs ferit?
John- Ferit?
Bàrbara- Al cap!
John- Ah,sí!...
Bàrbara- El granger m’ha dit que et vas donar un cop amb una biga. Vols que vingui fins
a la granja a recollir-te?
John- No!!!... de cap manera. Estic molt bé. Què em deies de la policia? (en aquest
moment Mary entra amb una bossa de plàstic on ha posat els entrepams i el
termo)
Mary- Té.
Bàrbara- Vaig telefonar a la comissaría de Chelsey...
John- Un moment, ara vindrà el granger...
Bàrbara- No, si jo no vull parlar amb el granger...
John- Bé, bé,... el Sr Graham tornarà de seguida... (John somriu a la Mary)
Bàrbara- John?
Mary- Encara és la trucada de Stanley?
John- Doncs..., sí.!
Mary- Sobre un possible treball?
John- Sí!
Mary- Què deies d’ un granger?
John- Doncs..., sí. Aquesta senyora té una granja i està molt contenta perquè Stanley
vol treballar de granger.
Mary- De granger?
John- Això mateix!
Mary- I, per què?
John- Doncs, no ho sé… Em sembla que hi ha un malentès...Com que Stanley es diu
Graham... ella deu haver entès granja... (ja no sap què inventar)
Bàrbara- Ets aquí?

12
John- Una mica de paciència... La meva opinió és que pot interessar-li, .. sempre i
quan no s’hagi d’aixecar molt aviat... (Stanley i un periodista , amb una càmara,
entren des del hall, i Stanley intenta que no entri)
Stanley- Això és un “allanamiento de morada””!
Periodista- Escolti, que jo només vull cumplir amb la meva obligació, només vull fer-li una
foto...!
Bàrbara- (al telèfon) John!!!
John- (al periodista) Fora!!!
Bàrbara- Fora?
John i Stanley- (alhora) No volem publicitat, ja li hem explicat què va passar.
Periodista- I jo li dic que les notícies són les notícies. (a Mary) Es vostè la Sra. Smith?
Mary- Sí
Bàrbara- John?
John- El granger ara vindrà.!
Periodista- (a Mary) Posi’s al costat del seu home, per favor. (El periodista quasi empeny
la Mary cap en John)
John- No!!!! (en John posa el cap sota els coixins del sofà, al mateix temps que tira
l’auricular que cau a mans de Stanley) Ai, el meu cap!! (s’asseu a terra
aguantant-se el cap amb les mans. Mary va cap a ell i l’ abraça)
Mary- Carinyo!
Bàrbara- (al telèfon) John, ets aquí?
Periodista- Mirin! (John i Mary aixequen el cap) Perfecte! (dient això, el periodista els ha
fet una foto)
John- Escolti!
Periodista- Sortirà a la primera pàgina.
John- Això està per veure! (en John es posa dret d´un salt mentre el periodista surt
corrents. John el persegueix)
Mary- John! (la Mary també hi va al darrera. Stanley parla per telèfon)
Stanley- (decidit) El granger a l’ aparell...!
Bàrbara- On és el meu home?
Stanley- En aquests moments no s´hi pot posar.
Bàrbara- Que li ha passat alguna cosa?
Stanley- Ha anat al lavabo.
Bàrbara- Ha tingut un accident?
Stanley- No, suposo que ja hi haurà arribat a temps. Escolti, pedoni, però haig d’anar a
ordenyar les vaques.
Bàrbara- Sr. Graham, per favor, vull parlar amb el meu marit.
Stanley- És que el vater és a l’altre costat del camp de civada...
Bàrbara- (enfadada) Doncs li digui que em truqui tan punt acabi.
Stanley- Esperi un moment, vaig a buscar un paper. (Stanley agafa el mateix paper on
abans la Mary havia apuntat el número del sergent Truton)
Stanley- Digui’m el número.
Bàrbara- (molt enfadada) Ja el sap el número!
Stanley- Si?, Digui?
Bàrbara- (molt ceremoniosa) 674-31-05 (Stanley ha escrit el número a l’altre costat del
paper. El deixa a la tauleta)
Bàrbara- M’agradaria que em truqués de seguida.
Stanley- No es preocupi. A no ser que després de fer pis se n´hagi anat directament.
Bàrbara- Haig de saber què faig amb la policia.
Stanley- Amb la policia?
Bàrbara- Crec que el millor serà que els truqui i els digui que no es preocupin, que ja
està bé..
Stanley- No, no faci res! (truquen a la porta de la Bàrbara)
13
Bàrbara- He de penjar.
Stanley- No es mogui.
Bàrbara- Què li passa? (Mary entra corrents des del hall)
Mary- Stanley!
Stanley- (al telèfon) Adèu! (a si mateix) Qui la fa , la paga.! (Stanley penja. Bàrbara
dubta uns segons i finalment va cap a la porta de l’ entrada)
Stanley- On és en John?
Mary- No ho sé. Ha pujat al taxi i se n’ha anat volant.
Stanley- Valga’m Déu!
Mary- Suposo que no haurà anat en persecució d’aquell pobre periodista.
Stanley- No, haurà anat a casa de... (anava a dir Bàrbara, però calla a temps)
Mary- A on?
Stanley- A … passejar!
Mary- Em vaig a vestir i sortiré a buscar-lo. (Mary entra de pressa al dormitori.
Stanley, busca el número de Bàrbara que havia escrit al paper. Marca, mentre
Bàrbara entra amb el detectiu Porter, vestit de paisà)
Porter- Perdoni si arribo en un moment inoportú, senyora Smith.
Bàrbara- No, no, en absolut. Ve per allò del meu marit?
Porter- Efectivament. Aquest matí he parlat amb vostè quan ha trucat a la comisaría.
Sóc el sergent Porter. (sona el telèfon de Bàrbara)
Bàrbara- Perdoni!
Porter- Endavant! (Bàrbara despenja)
Bàrbara- (a Porter) S´assegui! (Li indica la cadira del fons a la dreta)
Porter- Gràcies.
Bàrbara- Digui?
Stanley- Sóc jo un altre cop, el granger.
Bàrbara- (molt seca) Ja!
Stanley- Seré breu, perquè tinc una euga a punt de parir...
Bàrbara- Vull parlar amb el meu home.
Stanley- El seu marit serà aquí amb vosté dintre d´un parell de minuts. Així que esperi i
no truqui a la policia.
Bàrbara- Doncs precisament hi ha un sergent de la policia aquí amb mi.
Stanley- Què? (Mary entra des del dormitori, sense que Stanley se n’adoni, porta un
vestit d’ estiu)
Stanley- Li digui al policia que se n’oblidi d’aquest assumpte, que ell ja està bé.
Mary- Policia? (Stanley es gira sorprès)
Stanley- Que està bé... però que m’oblidin, no m’interessa ingresar a les forces d’ordre
públic.
Bàrbara- Quines forces d’ordre públic?
Stanley- No,no, ... si el lloc de granger encara està disponible, el prefereixo. (Stanley
deixa el telèfon) Què s´han cregut aquests de l’atur! Jo, policia!
Bàrbara- Escolti!!!
May- Bé, vaig a buscar en John....Ai!, aquest cop al cap l’ha efectat més del que
suposàvem. (Mary va corrents cap al hall)
Stanley- Mary! (Stanley ha pronunciat aquest nom pràcticament a l’orella del sergent
Porter, el qual, com és natural, no reacciona)
Porter- Que passa alguna cosa, Sra. Smith?. (Stanley surt corrents darrera de la
Mary. Bàrbara penja el telèfon quan John entra a casa de la Bàrbara.:
evidentment ha vingut corrents i queda parat a la porta , respirant de pressa,
molt cansat).
Bàrbara- No, no és res.
Porter- Bé, aquest matí vosté m’ha trucat per denunciar la desaparició del seu marit.
Hem indagat a tots els hospitals de la zona i no....
14
Bàrbara- (el talla)-Sortosament, ja ha aparegut.
Porter- Me n’alegro. Però hi ha un parell de coses que m’ agradaria aclarir. (en aquest
moment apareix en John, intentant demostrar una indiferència que no sent)
John- Hola, carinyo!
Bàrbara- (Sorpresa) Vida meva, com és que has arribat tan aviat?
John- No hi ha gens de tràfic.
Bàrbara- Carinyo, el teu cap!
John- No és res!
Bàrbara- John, aquest senyor és un policia de la comissaria de Chelsea. (John comença
a tornar-se pàlid)
John- De la comissaria de Chelsea?
Porter- Sóc el sergent Porter.
John- Molt de gust. En fi, ja sóc a casa. Sa i estalvi. Li agraeixo el seu interès.
Porter- Voldria aclarir un parell de detalls....
John- El cas és que... no em trobo gaire bé... la veritat...M’he donat un cop al cap i.....
Porter- Amb ... una bossa, no? (John dubta)
John- Una bossa... diu?
Porter- (llegeix en una agenda) John Smith... Urgències...Hospital de
Wimbledon...Commoció cerebral…Causes: bossa de senyora.
Bàrbara- Johnny! (John la mira amb cara d´idiota. Després s’acosta a llegir l’agenda del
policia)
John- (per fi) Quina coincidència!
Porter- Coincidència?
John- Dos Johns Smith, i tots dos ens hem donat un cop al cap el mateix dia!
Bàrbara- Llavors, tu no ets aquest?
John- No, es clar que no! John Smith és un nom molt corrent.... (indicant l’agenda) Ja
veu que jo no sóc aquest individu.... El pobre es va ficar en un bon embolic
amb una senyora vella, dos lladregots i una bossa. Jo em vaig donar un cop
amb una biga de roure.
Porter- Aquest matí no era a Wimbledon, vostè?
John- No.
Porter- ....conduint un taxi?
Jonh- Què diu ara? ... Un taxi?
Porter- Segons les meves notes aquest home és taxista.
Bàrbara- No! (John torna a mirar a la Bàrbara com idiotitzat i s’acosta a les notes del
policia i les torna a mirar, estudiant-les)
John- (Demostrant una gran sorpresa) És increïble!!! (de sobte troba quelcom) Ah!!
Porter- Què?
John- Segons les seves notes, aquest John Smith ha sortit de l’hospital de
Wimbledon aquest matí a dos quarts de nou.
Porter- Sí.
John- No puc ser jo. A aquesta hora era al camp. Tinc testimonis. Et vaig trucar des
de la granja, eh carinyo?
Bàrbara- Sí, ..., si que és verirat...Ah, per cert, el granger...
John- ...Sí, ja t’ho explicaré. (a Porter) Sergent, no sap com li agraeixo el seu interès,
i em sap greu haver-li causat tantes molèsties...
Porter- Encara hi ha una altra cosa.
John- Sí?
Porter- Els meus col.legues de Wimbledon van apuntar una certa adreça com a
domicili del tal senyor Smith...
John- Perquè segurament viu a Wimbledon.
Porter- Ja, però és curiós que l’adreça que té registrada l’hospital és 47 de Kings
Road, Chelsea. (John posa cara de sorpresa)
15
Bàrbara- És la nostra adreça, John! (John torna a estudiar les notes de Porter)
John- (fingint cada vegada més sorpresa) Això sí que és una casualitat!
Porter- Això mateix penso jo.
John- No m’estranya!
Porter- I bé?
John- (pensant com un boig) La raó per la qual, a l’hospital de Wimbledon, tenen la
meva adreça a la fitxa de l’altre John Smith , és perquè fa un parell de dies jo
vaig anar-hi a aquell hospital, i segurament han confós els nostres historials.
(Porter pren nota d’això)
Bàrbara- Per què no m’ho vas dir, carinyo?
John- No era res important, estimada. Només vaig estar una estona a urgències (a
Porter) Estava revisant les bugies i em vaig donar un cop al cap amb la tapa
del motor.
Porter- Té molt mala sort amb el seu cap!
John- Sí, no sé com m’ho faig. Vaig entrar a l’hospital i al cap de cinc minuts ja era
fora...., no va ser res. Però, es clar, em van fer una fitxa completa (a Porter)
Això ho explica tot.
Porter- Vostè creu? (En el text que segueix, John es refereix en tot moment a les notes
de Porter com si la informació fós obvia)
John- (Convincent) Sí. L’hospital té la meva adreça de l’altre dia i l’adreça de l’altre
senyor Smith d’aquest matí. Naturalment, l’altre senyor Smith diu a la policia
que el portin a una determinada adreça a Wimbledon – que és on viu- però
quan vostés pregunten a l’hospital per l’adreça de l’altre senyor Smith, agafen
una fitxa equivocada a urgències i llegeixen: John Smith, taxista. Lesions:
commoció cerebral. I donen la meva adreça de Chelsey sense adonar-se que a
la fitxa següent hi ha l’adreça de l’altre John Smith. Naturalesa de la lesió:
commoció cerebral, que acaba d’anarse’n a casa seva a Wimbledon. (per uns
moments, Porter sembla totalment sonat pel que acaba de sentir)
Porter- (finalment) Bé, em sembla que això ho explica tot.
John- Sí , pot donar el cas per tancat. (John l’acompanya cap a la sortida)
Bàrbara- Sento molt haver-li causat tantes molèsties, sergent.
Porter- No té importància, senyora.
Bàrbara- L’acompanyo.
Porter- Molt amable. ( a John) ah, per cert…I en quan al seu cap…
John- Què?
Porter- On el van curar?
John- Quan? Quan em vaig donar un cop amb la tapa del motor o quan em vaig
colpejar amb la biga de roure?
Porter- Quan es va donar un cop amb la biga... la seva desgràcia més recent, podríem
dir.
John- Enlloc, la dona del granger havia sigut infermera...
Porter- Infermera, eh?
John.- Sí, en aquest cas he tingut sort i he caigut dret.
Porter- Me n’alegro i confio en que segueixi observant atentament on aterra. (Porter
somriu amablement i surt cap al hall, seguit de la Bàrbara. John respira
profundament, i es deixa caure a la cadira, al fons a l’esquerre, mentres Mary i
Stanley entren des del hall a casa de la Mary. Stanley segueix anant amb
bata).
Mary- No estava en condicions de conduir, Stanley, ara m’arrepenteixo d’haver-lo
deixar sortir.
Stanley- No et preocupis, estarà bé.
Mary- Trucaré el sergent Truton, a la comisaría.
Stanley- No, no l’has de trucar.
16
Mary- Va deixar el seu número apuntat aquí... (agafa el paper que és sobre la tauleta,
a la dreta del sofà). va dir que, si no hi era, parlés amb algun dels seus homes.
(Mary marca el número de la Bàrbara en lloc del número de la comissaria)
Stanley- A en John no li agradarà gens que hi barregis la policia.
Mary- Em preocupa el que pot fer i on pugui anar. Haurien d’haver-lo retingut a
l’hospital, en observació.
Stanley- En això, hi estic completament d’acord. (sona el telèfon de la Bàrbara. John
l’agafa)
John- Si?
Mary- Escolti, sóc la Mary Smith.... (Per uns segons la ment de John queda
completament en blanc. Després reacciona treient-se el telèfon de l´orella i
mirant-lo com si fós un bitxo rar.Se’l torna a posar a l’orella). Escolti, és la
comisaría de Wimbledon? (la ment d’en John és un autèntic caos).
John- Ay, ay,ay!
Mary- Escolti?
Stanley- Què passa?
Mary- No ho sé… han despenjat, però només sento una respiració agitada... (al
telèfon) Escolti?... (En John segueix sense saber què fer. Stanley li agafa el
telèfon a la Mary)
Stanley- Escolti? Parla Stanley Graham ...(John cada cop més atònit) Escolti? (Stanley
suspira, es dóna per vençut i torna el telèfon a la Mary)
Mary- Què hi ha algú? (Stanley ha quedat mirant fixament el paper on està apuntat el
número de telèfon, paper que agafa ràpidament de la mà de la Mary)
Stanley- (Adonant-se’n) Mary, quin número de telèfon has marcat?
Mary- Aquest. 674-31-05
Stanley- Permeta’m.(ràpidament li agafa l’auricular i es posa al telèfon) Escolti? ... Sóc
Stanley Graham… Endavant, Wimbledon... Graham a Wimbledon,… endavant,
… canvio. Un, dos, un, dos… (John no pot estar més sorprès)
John- (al telèfon) Què dimonis feu?
Stanley- (al telèfon) Es aquí, Wimbledon? (a Mary) Hi ha problemes a la centraleta .
(al telèfon) Voldria parlar amb un dels seus homes...
John- Quins homes?
Stanley- O amb el sergent que corre per aquí...
John- Es que has perdut el poc cap que et quedava, idiota?
Stanley- (molt alegre) No, no, res d’això. (a Mary) Ara em passarà amb un dels seus
homes. … Hola, caporal, com està?
John- Per Déu, Stanley, a què jugues?
Stanley- El truco de part de la Sra Smith,... Mary Smith!. Es que està molt preocupada
pel comportament del seu home.
John- Com dimonis has aconseguit aquest número?
Mary- (a Stanley) Deixa’m parlar amb ell. … (sense més ni més li agafa el telèfon)
Escolti?, caporal? .... Per què vostè és caporal, no? (En John queda novament
aturdit i no contesta)
Stanley- S’ha tallat una altra vegada?
Mary- (al telèfon) Caporal, em vol posar amb el sergent Truton, sisplau? (A espatlles
de la Mary i Stanley, i per la porta del hall de la casa de la Mary, entra el
sergent Truton. Stanley el veu i una mica més i es desmaia. Després li diu,
amb mímica, que calli i, molt a poc a poc, l’acompanya a la cuina. La Mary no
se n’ha adonat de res, i es gira cap on era Stanley). Això és totalment ridi....
(calla en no veure Stanley) (el crida) Stanley!!! (torna al telèfon) Escolti? (John,
molt a poc a poc,penja el telèfon. Mary , davant això, reacciona marcant
novament, molt decidida. Mentres en John col.loca el telèfon sobre la tauleta
propera al sofà, torna la Bàrbara).
17
Bàrbara- (Sense que en John la vegi) Hola, carinyo!
John- Ai!! (En espantar-se, colpeja el telèfon amb la tauleta)
Bàrbara- (una mica sorpresa) Et trobes bé , amor?
John- Es clar que sí, però ho sento, no em puc entretenir... (en John torna a mirar el
telèfon, mentres pensa com un desesperat)
Bàrbara- Que no et pots entretenir?
John- No, haig de tornar a sortir... (fa intenció de sortir)
Bàrbara- No diguis tonteries. Que no ho recordes? D.A.A.B!
John- Sí, ja ho sé, però... (Bàrbara li posa els braços al voltant del coll i el besa)
Bàrbara- Dies d’amor amb la Bàrbara!
John- Ja ho sé… (sona el telèfon de Bàrbara. John despenja. Suspira vàries vegades
profundament i molt de pressa sobre l’auricular i penja. La Mary, enfadada,
penja donant un cop fort i surt cap al hall: La Bàrbara queda sorpresa davant el
que ha fet en John)
Bàrbara- Per què has fet això?
John- No vull que ens molesti ningú.
Bàrbara- (molt provocativa) Tens pressa, veritat?
John- Sí..., però no puc caure en la temptació...
Bàrbara- (Apretant-se contra ell) Sí que pots....
John- No, ahir no vaig guanyar ni un cèntim... com a mínim haig de fer un viatge
ràpid....
Bàrbara- Després. (Li treu la jaqueta i durant el diàleg següent, li va descordant la
camisa)
John- A més, tinc mal de cap.
Bàrbara- Raó de més per anar al llit.
John- Em sembla que no m’aniria bé, de veritat, no ho crec..
Bàrbara- Sempre has dit que cura qualsevol cosa!
John- Sí, sí, però...
Bàrbara- Especialment els mals de cap.
John- Els teus mals de cap, no els meus.
Bàrbara- Va..., anem... (L’empeny cap al dormitori, fons a la dreta) Veuràs com d’aquí a
una estona ja no te’n recordaràs del mal de cap.
John- Està bé...Una aspirina ràpida i després me’n vaig, eh? (Bàrbara l’estira cap a
dins del dormitori. Stanley i Truton surten de la cuina de la Mary).
Stanley- (mirant al voltant) En fi,sergent, en una situació semblant... vostè comprendrà...
SergentT- Es terrible...
Stanley- Precisament vostè va arribar en plena conversa. La pobre senyora Smith
estava destrossada.
SergentT- Lògic! Menys mal que em va avisar.
Stanley- Imagini’s. Assabentar-se’n així, de cop…
SergentT- Ja. I diu que van ser els avis?
Stanley- Sí, tots dos!
SergentT- Pobrets!
Stanley- Sí, pobrets!
Sergent- I passar en un dia d’excursió...!
Stanley- Sí..., però... tenien 80 anys... o sigui que...
SergentT- Tot i així no és forma de morir… despenyats!
Stanley- No se’n van ni adonar. ... Va ser una mort ràpida!
SergentT- Els dos avis?
Stanley- (tractant de refer-se després de la trista conversa). En fi.... Volia veure la
senyora Smith, veritat?
SergentT- Sí. Pel que es veu, hi ha una confusió en relació a l’adreça del Sr. Smith.
Stanley- Ah si?
18
SergentT- No està molt clar si es Wimbledon o Chelsea. (Stanley queda parat)
Stanley- (Repetint com tonto) Wimbledon …o …o ?
SergentT- El senyor Smith assegura que tot ha sigut un error per part de l’hospital.
Stanley- Segurament així serà.
SergentT- No. Quan he tornat a la comissaría hi tenia una trucada de la comissaría de
Chelsea, per informar-me que havien rebut una denúncia de la desaparició, en
aquella zona, d’un altre John Smith.
Stanley- (fingint sorpresa) No!!
SergentT- En el 47 de Kings Road, Chelsea.
Stanley- Mare meva!
SergentT- I aquesta és l’adreça que tenien a l’hospital.
Stanley- Increíble, veritat?
SergentT- Per tant, sap, per casualitat, on es el nostre Sr Smith?
Stanley- No, però em sembla que és a treballar.
SergentT- Al volant del seu taxi, suposo?
Stanley- Sí
SergentT- En aquest cas, aniré a casa de l’altre Sr. Smith
Stanley- A l’ altra casa? (espantat)
SergentT- Sí, a Chelsea.
Stanley- Li sembla que és convenient anar-hi?
SergentT- No em costa res.
Stanley- Però està fora de la seva jurisdicció.
SergentT- Es tracta d’una visita purament social, no oficial. (Truton surt cap al hall.
Stanley es llença literalment al telèfon i marca. Truton torna) Ah, Sr. Graham,...
Stanley- Sí?
Sergent- Sap que significa la paraula complice?
Stanley- (per veure si cola) Cònjuge? (Truton fa que no amb el cap) Ah!, còmplice! Sí!!
SergentT- Me n’ alegro. (Truton fa mutis. Stanley, mentre marca, va cap al hall per
assegurar-se que aquesta vegada el policia se n’ha anat .Sona el telèfon de la
Bàrbara. Poc després John surt del dormitori corrents i despenja. Va amb
calçotets, mitjons i sabates).
John- (al telèfon) Digui?
Stanley- Sóc jo.
John- Què cony vols ara?
Stanley- Escolta, no et servirà de molt enfadar-te amb mi, només sóc el veí del pis de
dalt.
John- Es que ... anàvem a ficar-nos al llit.
Stanley- Ja es pot enfonsar el món,eh!, que tu, a lo teu!
John- No diguis bestieses. Què passa ara?
Stanley- Truton ve cap a casa teva.
John- (espantat) Que Truton ve cap aquí? (en un altre to) I qui és en Truton?
Stanley- El policia que ha estat aquest matí amb tu, .... a aquesta altra casa.
John- (espantat) Dius que ve cap aquí?
Stanley- Sí, a veure a un tal Dr Smith.
John- Imposible!
Stanley- I la Mary corre com boja pels carrers , buscant-te. (Bàrbara apareix, vestida
amb negligé, a la porta de l’ habitació)
Bàrbara- Carinyo...
John- (al telèfon, parlant de pressa)Bé, gràcies per avisar-me. (cridant més) Si trobo
algú que necessiti tanta remolatxa, els posaré en contacte. (John penja i
Stanley queda perplex) Quasi res , dues tones de remolatxa.
Bàrbara- Un altre cop aquell pesat de la granja?
John- No et preocupis, no ens molestarà més.
19
Stanley- (Encara al telèfon) Escolta, ... John? (marca una altra vegada)
Bàrbara- Fitipaldi, a la pista!
John- No, ho he decidit. Sortirem de casa!
Bàrbara- Sortirem de casa?
John- Sí, per què no? Dinarem a un bon restaurant, ens beurem una ampolla de cava
i després,... a casa, a passar la tarda al llit!
Bàrbara- Jo ja estic preparada per anar al llit.
John- No, ho deixarem per postres. (entra corrents al dormitori)
Bàrbara- Carinyo! (Quan va per anar-se’n, sona el telèfon. Ella contesta)
Stanley- John?
Bàrbara- Qui és?
Stanley- Escolti, sóc el granger...
Bàrbara- (reacciona) Escolti, dubto molt que el meu marit pugui ajudar-lo. No és pas
remolatxer.
Stanley- No, aquest cop és tracta de patates
Bàrbara- No en volem de patates...
Stanley- Escolti, són patates de “Canabec”!
Bàrbara- No m’importa de qui siguin! El meu marit tampoc és patater! Li està molt agraït
per haver-lo ajudat aquest matí, però ara està molt ocupat i…
Stanley- Sí, sí …, ja ho sé... només vull parlar-hi un segon. (John surt del dormitori
ficant-se la camisa dins dels pantalons. Porta la roba de la Bàrbara )
John- (a Bàrbara) Va, de pressa, vesteix-te!
Bàrbara- Què faig amb aquest pesat?
Stanley- Escolti?
John- (al mateix temps que Stanley) (a Bàrbara) Ha tornat a trucar? Va, vesteix-te,
de pressa! (agafa el telèfon i li dona la roba i l’empeny cap al dormitori) (al
telèfon i cridant perquè el senti la Bàrbara). Escolti, senyor Graham, li prego
que no em torni a trucar.
Stanley- Es tracta de la Mary...
John- (amb el mateix to) Què passa amb la Mary? … Ah ja, la Mary, la seva vaca
asturiana. Sí, sí , ja me’n recordo.
Bàrbara- Vaca asturiana? (en John empeny a la Bàrbara cap al dormitori i tanca la porta)
John- Escolta, estic intentant sortir d’aquí abans no arribi el sergent Truton.
Stanley- Em preocupa la mary
John- A mi em preocupa tot!
Stanley- Es que ha sortit corrents a buscar-te.
John- I que vols que hi faci?
Stanley- Si no et troba anirà a la comissaria de Wimbledon, a parlar amb el sergent
Truton. (Bàrbara entra amb el vestit posat, porta les sabates a la mà i se les
posa mentre parlen).
John- (per la Bàrbara) Sí, realment les vaques són molt enredadores.
Stanley- Eh?
Bàrbara- Què li passa, ara?
John- D’acord .... Ah, les vaques,les vaques... dones!, al fi i al cap!
Stanley- La policia de Wimbledon pot dir-li a la Mary que Truton anava a Chelsea a
veure’t.
John- Sí, és clar, la pobre vaca es veuria atrapada entre els dos toros, veritat? Vinc
de seguida cap aquí i veurem tot el tema amb profunditat. De totes maneres,
qualsevol cosa que vostè pugui fer mentrestant per allunyar la vaca dels toros,
faci-ho!
Stanley- D’acord, ho intentaré . Em vaig a vestir i sortiré a buscar a la Mary.
John- Gràcies. I no perdi de vista a la vaca. (Pengen tots dos. Stanley corre cap al
hall)
20
Bàrbara- (A John) Què passa?
John- Que ve el toro! ... Ai, què dic! ... No! Pobre home! Quin problema! Resulta
que tots els sementals persegueixen la pobra asturiana! ... En fi, anem! (Es
posa la jaqueta que abans la Bàrbara li havia tret i havia deixat sobre el sofà).
Dinarem a un bon restaurant, sense presses, ens beurem el nostre cava i
després...”yuhu”! les postres! (porta la Bàrbara cap a la porta del hall, però de
sobte s’atura). Ah!, primer hem de passar pel teu banc.
Bàrbara- Pel meu banc?
John- Sí, no tinc ni cinc, Així que, de moment, m’hauràs de deixar algun cèntim.
(En John obre la porta al mateix moment que se sent el timbre de la porta)
(Tanca de cop i se´n duu a la Bàrbara lluny de la porta)
Bàrbara- Què passa?
John- Un altre cop la policia!
Bàrbara- Un altre cop?
John- Un altre policia, vull dir! (Torna a sonar el timbre) Veuràs... Sortiré per la porta
de servei i t’esperaré al banc. (va cap a la cuina) Si és la policia... confirma tot
el que em va passar a la granja i si, per casualitat, em volgués veure, digues-li
que un dia d’aquests concertarem una cita. Ens trobarem al banc... Em
reconeixeràs de seguida..., portaré la mateixa roba que ara...
(surt de pressa per la cuina). (Bàrbara arruga el front i va cap al hall,
mentrestant Stanley entra des del hall de la Mary, ja completament vestit. Porta
un diari a la mà)
Stanley- Mary, Mary, Ets a casa? (Mira el diari) “Taxista s’enfronta a dos malfactors”
Déu meu! Mary? (Bàrbara entra des del hall amb Bobby Franklyn. Es un
marica que parla, vesteix i actua molt exageradament)
Bàrbara- M´hi ha trobat per casualitat.
Bobby- Ho sento, guapa.
Bàrbara- No, no es preocupi.
Bobby- Es que acabem de mudar-nos al pis de dalt i realment és que no tenim res de
res.
Bàrbara- Ja ho entenc.
Bobby- Al menys, el molt asquerós de l´amo del pis podia haver posat una ampolla de
llet a la nevera...
Bàrbara- Vol també una mica de te i sucre?
Bobby- No, d’això ja en tenim. (xafardejant tot el pis) “C’est tres chic” Però que molt
“tres chic”....
Bàrbara- Necessita alguna cosa més?
Bobby- Per necesitar, necessito paletes, pintors, decoradors...preciosa. Estic de
pintura fins al ulls.
Bàrbara- (Somrient)Ho sento, això no és el meu fort.
Bobby- Ni el meu, estimada. Però “la molt vaga de la Cyril no mou ni un dit.
Bàrbara- Per cert, sóc la senyora Smith.
Bobby- Bobby Franklin.M’agradaria dir-li que no la tornaré a molestar, però coneixent-
me com em conec, no m’atreveixo a assegurar-ho. Que va, que va!!!
Bàrbara- Pot venir sempre que vulgui.
Bobby- No m’ho posi tan fácil perquè li prenc la paraula,eh?
Bàrbara- Estem a la seva disposició. El meu marit els pot donar un cop de mà.En aquest
moment no hi és, però és un home molt manyós.
Bobby- Si és jove i guapo , no deixi que la meva Cyril li posi l’ull a sobre. (Stanley entra
des de la cuina i tanca la porta)
Bàrbara- (rient) Ho tindré en compte. Esperi un moment.
Stanley- (cridant) Mary!

21
Bobby- Tres chic? Tres vull i no puc! Quina horterada de casa! (Bàrbara entra a la
cuina i Bobby xafardeja el dormitori de Bàrbara).
Stanley- (mirant el diari) Déu meu!! (Torna a cridar) Mary!! (Stanley ha cridat el nom de
la Mary al costat de Bobby, que no el sent. Stanley s’acosta al dormitori, obre
la porta i crida)
Mary, Ets aquí? (Bàrbara surt el cap per la porta de la cuina, mentre Stanley tanca el
dormitori . Durant el següent diàleg, s’acosta al telèfon de la Mary, consulta el
paper on hi ha els dos números i marca)
Bàrbara- (a Bobby) Els agraden a vostè i en Cyril els pastissos casolans?
Bobby- Ens encanten.
Bàrbara- Els de xocolata també?
Bobby- Ui, encara més! (es posa les mans a l’estómac, mentre Bàrbara torna a ficar-se
a la cuina. Sona el telèfon.Bobby dubta, però finalment despenja). Digui?
Stanley- Sra. Smith?
Bobby- (reacciona) No, no sóc jo.
Stanley- Ai, perdoni.
Bobby- Sóc el veí de dalt.
Stanley- Ah, un col.lega!
Bobby- Vostè també entén?
Stanley- No l’entenc.
Bobby- Ni jo tampoc.. Miri, preciós, vaig a buscar la sra. Smith
Stanley- No, és amb el Sr Smith amb qui vull parlar.
Bobby- Oi, que inducís! No és a casa el Sr Smith!
Stanley- Millor. Bé, això és el que em sembla. Hi ha algun policia per aquí?
Bobby- Però què és això?...Es tracta d’un programa de ràdio?... Què donen?... Vaig a
buscar la Sra Smith perquè no es perdi el regal.
Stanley- No, segur que ja està farta de mi i de les meves patates.
Bobby- (sense entendre res) Patates?
Stanley- Per cert, no tindrà la Sra Smith algun diari voltant per aquí?
Bobby- Un diari? (Mira buscant- lo)
Stanley- Sí, l’ Evening Standard, per exemple.
Bobby- No li ho sabria pas dir… encara que, és una mica aviat, no?
Stanley- No per la primera edició. (ràpid) Encara que no s’hi perd res..., és un diari
horrorós
Bobby- Ja, si vostè ho diu.
Stanley- Li aconsello que vostè tampoc el compri.
Bobby- Ah! ... Que està fent una enquesta d’opinió?
Stanley- No! Si veu el Sr Smith, li digui que ha trucat el Sr Graham.
Bobby- Graham?
Stanley- I li digui que les coses no van gaire bé a la granja. (Bàrbara torna de la cuina
mentre Stanley penja el telèfon i agafa un llapis i paper per escriure una nota.
Bàrbara porta una safata amb una ampolla de llet i dos plats amb pastís de
xocolata. Bobby continua mirant, amb ulls sorpresos, l’auricular)
Bàrbara- Aquí té!
Bobby- Ui, meravellós!…. Han trucat per telèfon i jo he contestat. (Bobby penja i agafa
la safata)
Bàrbara- Gràcies. Qui era?
Bobby- No ho sé… En un moment donat ha sortit a relluir que vostè estava farta de les
patates del Sr. Graham...
Bàrbara- Ah, era ell!
Bobby- No he acabat d’entendre què pretenia.
Bàrbara- És com la pesta!
Bobby- Rep moltes trucades d’aquest estil?
22
Bàrbara- Només les d’aquest Graham. Intenta , per tots els mitjans, desfer-se de dues
tones i mitja de remolatxa.
Bobby- Mare meva! Volia que li digués al Sr Smith que les coses no marxen gaire bé a
la granja.
Bàrbara- Amb ell al capdavant del negoci, no m’estranya.
Bobby- L’aire pur no li sent bé a ningú, mona. El seu marit també és del gremi?
Bàrbara- De quin gremi?
Bobby- Dona,... del gremi camperol.
Bàrbara- No! És taxista.
Bobby- Divi! Ens farà descompte als veïns?
Bàrbara- Ja li ho diré.
Bobby- Cyril i jo treballem en el món de la moda.
Bàrbara- Ho tindré en compte.
Bobby- La vestirem, estimada...Una preciosa túnica pel capvespre...El dolent de la
Cyril és que a vegades no deixa sortir a les clientes...
Bàrbara- Ja en parlarem d’això!...
Bobby- Ai, que bé! ... Però que bé que ens portarem! (Tots dos surten rient pel hall.
Stanley ha acabat d’escriure la nota i se l’està llegint a si mateix quan entra el
sergent Porter. El sergent tus i Stanley es gira)
Stanley- Oh!
Porter- Perdoni, però la porta era oberta.
Stanley- Ah, si?
Porter- Sóc el sergent Porter.
Stanley- (preocupat) De la comissaría de Wimbledon?
Porter- No, de Chelsea.
Stanley- (més espantat) De Chelsea?
Porter- Sí , voldria fer alguna comprovació... vinc en visita semi-oficial.
Stanley- Ah, si?
Porter- Es en relació amb al seu nom.
Stanley- El meu nom?
Porter- Sí, el seu nom, Sr Smith. (Stanley va per parlar , però s’adona de la situació).
Stanley- (quasi sense veu) Ja
Porter- (gaudint de la situació) Realment és una coincidència grandiosa. L’altre Sr
Smith també és taxista.
Stanley- (fingint sorpresa) Sí?
Porter- Però, es clar, ell viu a Chelsea.
Stanley- No!
Porter- Precisament vinc de parlar amb ell.
Stanley- (instintivament vol dir “no”, però calla) . El que faltava!
Porter- (divertit) Estava segur que el sorprendria.!
Stanley- (content) Sí, és clar!
Porter- Segurament ara es preguntarà què faig aquí.
Stanley- Doncs si.
Porter- Senzillament és una simple confirmació de la causa de la seva ferida.... (Porter
li observa el cap) ... al cap.
Stanley- Se m’ha cicatritzat molt ràpidament... però encara la tinc molt tendra, no es
pensi.
Porter- No m’estranya, perquè deu haver rebut un bon cop.
Stanley- Ja sap com feien les coses al segle XVI
Porter- (extrañita) Una bossa del segle XVI?
Stanley- (pausa) Sí, em sembla que un dels policies va dir que era una autèntica peça
de museo .
Porter- (considera això) La bossa?
23
Stanley- (considerant-lo també) No, la vella. M’han dit que em va pegar una autèntica
antiguitat.
Porter- (convençut) Bé, sembla que això ho aclareix tot.
Stanley- Me n’ alegro. Ara, si em disculpa, sergent, em voldria ficar al llit.
Porter- A aquestes hores?
Stanley- Sí, ...., és dimecres al mati... J.A.M.D.
Porter- J.A.M.D?
Stanley- Sí, “Jocs amb la meva dona”. (Stanley empeny el policia cap a la porta, quan
entra la Mary, que s’atura en veure el detectiu.Per uns moments, Stanley
queda immòbil, després va cap a la Mary i l’abraça i la besa).
Stanley- Hola, estimada,(Mary queda sorpresa) (parlant de pressa) Me n’alegro que ja
siguis aquí. No hi ha hagut res de nou des que te’n vas anar. Absolutament
res. Mira, carinyo, t’havia escrit aquesta nota.... té....(Mary agafa la nota).
Mary- (llegint) “Estimada Mary: Tot tranquil. Et suggereixo que et fiquis al llit la resta
del dia. Ens veurem tan bon punt pugui. Amb els meus millors desitjos, sempre
teu, Stanley.”
Stanley- (agafant-li ràpidament la nota) (a Porter) J.A.M.D.,… ja sap…. (fa una bola amb
el paper, i, amb molt de teatre, el tira a la paperera). ( a Mary) Ah,
Mary- Perdona , no t’he presentat el sergent…
Porter- Porter, de Chelsea.
Stanley- És de Chelsea.
Porter- Efectivament, sóc de la comissaria de Chelsea.
Stanley- A quatre passes, com qui diu...
Mary- (a Porter) La seva visita té alguna cosa a veure amb en John?
Stanley- (tallant-la) Tot està en ordre.
Mary- (a Porter) El meu marit està bé?
Porter- (mirant a Stanley) Suposo que si.
Stanley- Jo també. (Mary mira a Stanley)
Mary- (a Porter) Ha parlat amb ell?
Porter- (somrient a Stanley) Sí
Stanley- Sí
Mary- (mirant a Stanley) Quan?
Porter- Quan , què?
Stanley- Quan què, què?
Mary- (a Porter) Quan ha parlat amb el meu marit?
Porter- (sorprès) Doncs, ara mateix
Mary- Ara mateix?
Stanley- Sí…, ara mateix… o al menys, això és el que sembla.
Porter- (Confós) Sí
Stanley- Sí.
Mary- (a Porter) On?
Stanley- On què , estimada?. (Mary mira a Stanley)
Mary- On ha parlat amb en John?
Porter- Doncs jo era aquí i ell era....
Stanley- ... Més o menys allà…
Mary- L’he estat buscant pertot arreu.
Porter- (Sense deixar de mirar Stanley i cada cop més confós) Què diu ara!
Mary- Bé, i ara on és?
Porter- Qui?
Stanley- Qui vol una bona tassa de te?. (Mary mira a Stanley)
Mary- El meu marit, on és ?
Stanley- Això, on és? Quina és la seva posició? On es troba exactament de cara a la
policia?
24
Mary- Stanley!
Stanley- Stanley se n’ha anat a l’escola, carinyo.
Mary- Què?
Stanley- Li he posat la bossa de crispetes a la motxilla i l’ acompanyat a l’autobús.
Mary- Però , què et passa?
Stanley- Res, ara mateix em trobo perfectament, carinyo. (a Porter) Vostè també se’n va
content, veritat?
Porter- Sí, ara ja estic tranquil, ara que he parlat amb ell (assenyala Stanley)
Mary- (sorpresa) Amb ell?
Stanley- Amb mi, sí. (a Porter) Volia parlar amb mi, veritat? Parlant la gent s’entén.
Mary- (autoritària) Vols callar un moment?
Stanley- Només vull ajudar.
Mary- Doncs no ho sembla. (de cop veu el diari que porta Stanley a la mà). Es aquest
l’ Evening Standart?
Stanley- Hummmm! Ah!, sí!
Mary- No diu res d’allò d’ahir la nit?. (agafa el diari)
Stanley- Sí, en primera pàgina.
Porter- En primera pàgina! Té un heroi per marit, senyora! (Va cap a la Mary per
veure el diari)
Mary- Quina foto tan dolenta.! Jo estic horrible i el pobre John tampoc està molt bé,
que diguem.
Stanley- (rient) No!
Porter- Me la deixen veure?. (De cop, Stanley s’adona que en la foto hi surt el veritable
John, i, literalment, l’arranca de les mans de la Mary, justament quan Porter
estava a punt de mirar-lo. Ràpidament arranca les pàgines exteriors i dóna la
resta del diari a la Mary. Tant la Mary com el sergent queden parats i Stanley,
per dissimular, comença a doblar-lo. Després de doblar-lo, hi fa alguns forats.
Finalment ensenya la seva obra, que es redueix a una sèrie de nans en filera.
Mary i Porter el miren com idiotitzats. I ell ho tira a la paperera)
Stanley- Què em deia,sergent?
Mary- Que has begut?
Stanley- No em sembla pas que em preguntava això. (Porter, mut, ho nega amb el cap).
Però és una bona idea, un té carinyo?
Mary- No em diguis carinyo!
Stanley- (a Porter) Disculpi-la, però és que aquest matí ens ha passat de tot.
Mary- Stanley!
Stanley- L’Stanley no tornarà fins aquesta tarda, quan acabin les classes.
Mary- Què????
Stanley- A menys que el castiguin una altra vegada (a Porter) No vol saber res de
l’Stanley.
Mary- (cridant) De què dimonis estàs parlant?
Porter- (nerviós) No, no vull te, gràcies.
Mary- (nerviosa) Intentaré no perdre la calma...
Stanley- Em sembla molt bé, carinyo. (Mary mira a Stanley)
Mary- (a Porter). M’està amagant alguna cosa d’en John?
Porter- Que jo sapiga, no!
Stanley- No!
Mary- (cridant) Calla!
Stanley- No em mereixo que em parlis amb aquest to, carinyo.
Mary- Ves-te’n a dalt d’una vegada o ves-te’n a la cua de l’atur!!!
Porter- (tímidament) Serà millor que me’n vagi jo...aquest és un tema molt particular i...
Stanley- Sí, vostè ja no hi pot fer res més.
Mary- Vostè es queda, sergent (a Stanley) Tu, a dalt!!
25
Stanley- Mary, estic intentant...
Mary- Fora, Stanley, fora!!!
Stanley- Puc fer una trucada?
Mary- Fora!
Stanley- Només un minut...
Mary- Si no surts ara mateix, no pararé fins que et fotin fora del pis.! (Porter està
perdut)
Stanley- D’acord, però no oblidis que he fet tot el que he pogut (a Porter) La pobre ha
hagut de soportar tantes coses aquest matí! ... I ella no ha sigut mai una
persona forta! (Mary ja no pot més.i fa un crit com una boja).
Mary- Ahhh!!!!! (tira el diari enlaire)
Stanley- (fent un salt) Ai!!!!!! (Stanley surt corrents pel hall i Porter, espantat, s’enganxa
com una planxa a la paret. Porter agafa el diari)
Porter- Veurà , senyora Smith, em sembla que ha estat una mica dura.
Mary- És com un malson! No el soporto!
Porter- Tots tenim els nostres més o menys...Avui ha sigut un dia molt dur per vostès,
però segur que tot s’arregla amb un petò i una carícia.
Mary- (sorpresa) Un petó i una carícia?
Porter- No falla mai. Facin el que tenien pensat fer i no surtin del llit fins demà.
Mary- (Enfadada) Jo no tenia pensat tal cosa!
Porter- Doncs ell, sí.
Mary- Ell si? L´última cosa que faria jo en aquest món és anar-me’n al llit amb un
boig com aquest. (cada cop més enfadada) Però, quina classe d’ esposa es
pensa que sóc?
Porter- Doncs, realment, no ho sé.
Mary- Si es fa una cosa així, el matrimoni se’n va en orris.
Porter- Si vostè ho diu... Però el que em sorprèn és que hagi acabat amb el petit
Stanley.
Mary- (confosa) Encara no he acabat amb “el petit Stanley”
Porter- Ah, no?
Mary- Quan l’agafi a soles, ja ho veurà!!!
Porter- No, no ho faci! El pobre necessita carinyo. (Mary ho pensa un moment). Crec
que la meva dona podria donar-li algun consell en aquest sentit. Després de
parlar jo amb el Sr Smith.... (John apareix, mirant a poc a poc com si fos un
lladre, per la porta de la cuina, mira al seu voltant, va cap al telèfon i marca)
Mary- (talla a Porter) Si al menys pogués saber què li ha passat al meu home!
Porter- Pel que a mi respecta, ja m’ha aclarit la situació.
Mary- Vostè diu que l’ha vist, ... i a mi m’agradaria saber on és ara.
Porter- És a dalt, no?
Mary- I què fa en John, a dalt?
Porter- Que no era allà on anava?
Mary- A veure l’Stanley?
Porter- Em pensava que el petit Stanley era a col.legi. (Porter es rasca el cap,
totalment confós) (Sona el telèfon de la Mary. Ella l’agafa)
Mary- Digui?
John- (Aliviat) Oh, gràcies a Déu!
Mary- John, on ets?
Porter- (Mira a “dalt”).
John- No et preocupis d’on sóc!... va tot bé?
Mary- Doncs... sí.
John- No ha passat cap desgràcia?
Mary- No, però precisament ara hi ha un policia aquí amb mi, i diu que tot està
arreglat.
26
John- Un policia?
Mary- Sí, de la comissaría de Chelsea
John- Ah, si?
Mary- (a Porter) Vol parlar amb ell?
Porter- (mirant ,sorprès, novament cap a dalt) No, per què... si ja...
Mary- El sergent sembla molt satisfet.
John- Me n’alegro. Escolta... es aquí l’Stanley?
Mary- Stanley? Em sembla que Stanley ha begut massa! (Porter reacciona sorprès)
O s’ha drogat!. (Porter cada cop més atònit)
John- El pobre ha tingut un matí terrible, estimada.
Mary- Quan més aviat se’n vagi a viure amb aquella pastissera amiga seva, molt
millor. (Porter està horroritzat)
John- Bé, cel meu, ara vinc cap a casa.
Mary- Sí, afanya’t, i tan bon punt arribis...., de dret al llit.
John- Entesos. En cinc minuts sóc aquí.
Mary- D’acord, John, cinc minuts. (John i Mary es fan petons a través del telèfon i
pengen. John va cap al hall de la casa de Bàrbara)
Porter- Me n’alegro que vostè i el seu marit ho hagin arreglat tot.
Mary- Arreglat, el què?
Porter- Aquestes petites discusions, que, en definitiva, són les que mantenen unit el
matrimoni. Ens han mantingut units a la meva dona i a mi durant 40 anys. Bé,
ara la deixo, senyora Smith, no es molesti, ja conec el camí.
Mary- Lamento totes les molèsties que li hem acasionat.
Porter- No es preocupi, formen part del meu treball.....Ah, Sra Smith, permeti’m un
consell en relació a l’Stanley. Li baixi els pantalons ara que encara hi és a
temps, serà el millor tractament que li podrà donar. (Porter va cap al hall
mentre la Mary tracta d’entendre les seves últimes paraules. Finalment, movent
el cap, se’n va cap a la cuina, mentre entren John i Bàrbara des del hall de la
casa de la Bàrbara. . Ella porta l’Evening Standard a la mà).
Bàrbara- M’he sentit com una idiota.
John- Ho sento, estimada.
Bàrbara- T’he estat esperant a la porta del banc més de 10 minuts. (John l’abraça)
John- Ja t’he demanat perdó. Segur que ens hem creuat . Jo he tornat aquí a buscar-
te.
Bàrbara- Quin matí portem!
John- Has estat amb ... la...policia?
Bàrbara- Quin policia?
John- Fa un moment.
Bàrbara- Ah, no ! No era un policia!
John- (preocupat) No?
Bàrbara- Són els nous veïns. Ha vingut a demanar-me llet.
John- (ordenant les idees) Aleshores, encara no ha vingut cap policia?
Bàrbara- Que jo sàpiga, no. Bé, al menys des que se n’ha anat aquell sergent aquest
matí
John- Ai, Déu meu!
Bàrbara- En fi, vaig a preparar un cafè i a veure si em puc asseure tan sols cinc minuts
a llegir el diari.
John- No, no vull quedar-me a casa... T’he dit que aniríem a un bon restaurant i ....
(de cop) Quin diari?
Bàrbara- Aquell... L’Evening Standard. (Bàrbara obre el diari , en John l’agafa ràpid i
mira frenètic la portada)
John- (no pot reprimir un crit) Oh!!!!!!
Bàrbara- (sobresaltada) Què passa?
27
John- (treient-li el diari de la vista) No és res!
Bàrbara- Alguna cosa deu ser!
John- Res.
Bàrbara- Carinyo, no has fet més que mirar la portada i una mica més i et mores d’un
ensurt.!
John- No, no és res.
Bàrbara- Males notícies?
John- No és res
Bàrbara- A veure,deixa- me’l!. (Bàrbara va a agafar el diari)
John- No!!!. (Bàrbara intenta agafar-lo novament)
Bàrbara- T’hauré de recordar que l’he comprat jo?. (El vol tornar a agafar)
John- Però el tinc jo ... El vull... el necessito. (John trenca un tall de diari, se’ l posa a
la boca i comença a mastegar-lo, davant la sorpresa de la Bàrbara)
Humm!!! Que bo!!!
Bàrbara- Però... es pot saber què dimonis fas?
John- Ja ho veus... esmorzar!. (En talla un altre tall i fa el mateix)
Bàrbara - Per l’amor de Déu...!. (La Bàrbara vol agafar-li el diari, però abans no ho
aconsegueixi, John en trenca un altre tall i se’l menja). Carinyo, això deu ser
conseqüència del cop al cap. (Bobby entra en aquest moment amb la safata i
els plats buits)
Bobby- La porta estava oberta, i com que em va dir que entrés quan vulgués...
Bàrbara- Passi, passi!
Bobby- (a John) Vostè deu ser el marit d’aquesta encantadora .... (les paraules se li
moren a la boca quan se n’adona que li surt un tall de diari de la boca. En
notar-ho, en John, ràpidament, l’absorbeix. Bobby mira el diari trencat que
aguanta en John). Si vinc a interrompre... (John somriu amablement i , amb
mímica, li diu que no pot parlar, ja que té la boca plena) No, no es preocupi,
mengi tranquil. Sóc Bobby Franklin, el veí de dalt. Encantat. I Bon profit.
(Bobby allarga la mà, però John trenca ràpidament un altre tall de diari i se’l
torna a ficar a la boca. Bobby el mira sorprès i en John n’hi ofereix un tall, per
si en vol menjar. Bobby, atònic diu que no amb el cap), (es sobreposa) Bé, si
estan en ple dinar...
Bàrbara- (sense saber què fer) Jo... perdoni....
Bobby- No, si jo sempre estic encantat de veure quelcom diferent. Ah, gràcies pel
pastís de xocolata! Entenc perfectament que regali el pastís de xocolata,...
amb un marit així... (Li dóna la safata a la Bàrbara, però no pot deixar de mirar
en John). De veritat que mai... mai havia vist a ningú menjar... diari. Per què
és un diari, no? (John diu que sí amb cara de felicitat). Ja em semblava a mi. (a
Bàrbara) Me’n vaig de seguida. El pobre Cyril porta pintura vermella de cap a
peus. (a John). Li ho repeteixo, bon profit. (des de la porta) Ah, que no se li
indigestin les pàgines econòmiques! (Mutis)
Bàrbara- (A John) Però vols explicar-me què pretens?
John- Hummm, hummm!. (Amb gestos li diu que no pot dir res perquè té tota la boca
plena de paper)
Bàrbara- Et portaré un cafè perquè et passi. (Va cap a la cuina, però s’atura) No vull ni
imaginar el que haurà pensat el senyor Franklin!
John- Ell també és estrany. (quasi no ho ha pogut pronunciar)
Bàrbara- Ni la meitat d’estrany que tu!. (Bàrbara fa mutis per la cuina. John respira
aliviat.Acaba de tallat en trossets petits la resta de la portada. Per darrera d’en
John entra el sergent Truton, en John no se n’adona. El sergent l’observa
mentre col.loca els talls de diari al costat de la resta de diari, en fa una bola i
els llença a la paperera. En aquest moment, Truton se li acosta, quan en John
estava a punt d’escupir el diari de la boca).
28
SergentT– (Donant-li un copet a l’esquena) Sr. Smith!. (el cop fa que s’empassi el paper
de la boca). (Serà suficient que l’actor faci el gest d’empassar-se’l) (Es gira i
novament sembla que s’empassi alguna cosa dues vegades seguides, sobretot
en veure que Truton li somriu. Finalment s’ ennuega i, no acudint-se-li res
millor, li ofereix la paperera com si es tractés d’un trofeu aconseguit)
John- En vol?

TELÓ

29
 ACTE SEGON

(L’acció és continuació de l’acte anterior. Truton mira somrient a John, que sembla que es
troba cada vegada més malalt)

SergentT- Realment, no para vostè amb el seu taxi, eh, Sr Smith?. (John, amb gestos, li
diu que no pot parlar. Es posa les mans a l’estómac). Alguna cosa que ha
menjat no se li ha posat bé?. (John tracta de dir-li que no se li passarà pas de
seguida). No es preocupi, no tinc pressa. Quan es trobi millor ja m’explicarà
què fa aquí. (John no deixa de pensar, fa que sí amb el cap. Amb la mà li fa
entendre que esperi i se’n va cap a la cuina. Amb molta cura, tanca la porta
amb clau)
John- Li haig de dir una cosa.
SergentT- Me n’alegro que pugui parlar.
John- Es tracta d’aquest pis.
SergentT- Si?
John- Es meu.
SergentT- Seu?
John- Sí
SergentT- No me n’ha pas dit res aquest matí quan l’he vist ... en el seu altre pis.
John- No.
SergentT- Ni tan sols quan li he dit que hi havia un altre John Smith que vivia a Chelsea.
John- No.
SergentT- No se n’ha recordat, potser?
John- No..., és que no hi ha un altre John Smith,... només jo!
SergentT- Ja ho veig.
John- Tots dos pisos són meus.
SergentT- Ja ho veig.
John- Però la Mary, ... és a dir, la Sra.Smith, no ho sap que tinc aquest pis.
SergentT- Ja (Somrient)
John- No ho sap perquè aquest petit refugi el tinc per...
SergentT- ... Guardar-hi la seva col.lecció de segells, potser?
John- Una cosa així... És el meu petit paradís on vinc a buscar-hi pau i tranquil.litat.
SergentT- Ho entenc, com també entenc que aquí hi ha alguna cosa que vol mantenir en
secret.
John- No, no , res d’això.
SergentT- Veig que porta una doble vida.
John- No!!!. (El pany de la porta es mou un cop , i després la Bàrbara el torna a fer
moure frenèticament intentant obrir)
Bàrbara- (en off) La porta està tancada!!!
John- (al sergent). Es la minyona...ve tots els dies. Una dona molt agradable. (Crida
en direcció a la cuina) Segueix amb la teva feina, Bàrbara.
Bàrbara- (en off) Què dius?
John- (en el mateix to de veu) D’aquí a un moment vindré.
Bàrbara- Obre la porta, estúpid!
John- (al sergent) Aquestes minyones d’ avui dia són tan descarades!
Bàrbara- (sembla que ha de trencar el pany) Que no m’has sentit? La porta no es pot
obrir!
John- (al sergent) Si no la tanco a la cuina perd el temps anant d’un cantó a l’altre.
(crida) . Bàrbara, a treballar! (somriu al sergent)
SergentT- Té sort si es pot permetre tenir criada cada dia.
John- Només ve un parell d’hores. En realitat no és pas cara. (sona el timbre de la
porta) (crida en direcció a la cuina). Ja obro jo!!!
30
SergentT- No, permeti’m, m’estimo més que es quedi on és, no m’agrada veure’l corre
d’un costat a l’altre i donant-se més cops al cap. (surt cap al hall)
Bàrbara- (en off) Que em sents?. (John obre la porta de la cuina i entra la Bàrbara amb
la safata del cafè). Ja en començo a estar farta, a què jugues?
John- (amb cara d’idiota) Estava per aquí, fent-la petar... (nerviós mira cap al hall)
Anem!!!
Bàrbara- Què?
John- (la porta cap al dormitori) Ens en anem de seguida cap llit. No puc més. Estic
desesperat!!
Bàrbara- No has dit que primer ens aniríem a dinar?
John- A passeig, el dinar!! No vull desaprofitar aquest moment, va, pantera, despulla’t
Bàrbara- Espera’t, espera’t! No han trucat al timbre?
John- Sí, tu fica’t al llit que jo vaig a veure qui és!. (L’empeny dins del dormitori, amb
el cafè i tot i tanca la porta. Però la torna a obrir i crida). No comencis sense
mi!!!. (tanca la porta amb clau en el moment en que torna el sergent. John es
repenja a la porta fent-se l’indiferent i es guarda la clau a la butxaca)
SergentT- Miri qui ha arribat! El Sr.Graham! (Stanley fa cara de desconsol)
Stanley- Ho sento de veritat, John!
John- Oh, no! (John repenja el cap, com desmaiat, sobre la porta). En fi, suposo que
el joc s’ha acabat.
Stanley- Oh, Déu meu!
John- No et preocupis Stanley, ja sabia que no podia durar sempre.
SergentT- No té perquè dir res , si no vol.
John- No, no importa.
SergentT- Si hi ha algun delicte criminal, Sr. Smith, potser preferiria parlar en presència
del seu advocat?
Stanley- Quina mala sort!
John- No et preocupis, Stanley, no et passarà res!
Stanley- Ets tu qui em preocupa!
John- Es molt noble per la teva part, tenint en compte la teva posició.
Stanley- La meva posició?
John- (al sergent) No necessitem cap advocat. (a Stanley). Actualment ja no és
il.legal, veritat Stanley?. (Stanley queda mut de la sorpresa. John mira a
Stanley, després al sergent, novament a Stanley, que segueix amb la boca
oberta i sense haver entès la implicació que en John li vol fer agafar)
Stanley- (finalment) Què és el que no és il.legal?
John- Li ho dic jo o t’estimes més dir-ho tu?
Stanley- Dir-li, què?
John- Vaig suposar que ja ho hauria descobert, sergent
Sergent- Descobert, què?
John- La raó per la qual tinc dos pisos. Stanley i jo som així. (Stanley novament
bocabadat)
Sergent- Així, com?
John- Ens inclinem cap aquest costat. (John inclina el cap cap on hi ha Stanley, i
aquest, perplex, en aquest moment, es posa les mans als malucs)
Sergent- (a John) Què vol insinuar?
John- Ja sap... (John també es posa una mà al maluc, en un gest típicament femení i
aleshores s’adona que Stanley té la mateixa postura, cosa que aprofita per
indicar-ho al sergent. De sobte , Stanley se n’adona i, tapant-se la boca amb
una mà, assenyala amb un dit de l’altra acusant a John, però sense dir ni una
paraula)
John- Sí, “una història d’amor inconfessable.” (Stanley, aguantant-se el cap amb les
dues mans, va cap una cadira del fons a la dreta)
31
John- (Amb veu sincera) Ja ho veu, sergent, aquest ser tan estimat, va llogar el pis
de dalt de la nostra casa de Wimbledon, on vivia jo amb la meva dona, i... va
passar! Va ser un amor a primera vista!, veritat Stan?. (Stanley segueix a la
cadira amb el cap entre les mans). Aquí el té, abatut. Jo vaig lluitar tant com
vaig poder... Tota la meva vida vaig ser un home normal... al contrari d’ell que
és gay de naixement, comprèn?. (Stanley, furiós, s’aixeca i es posa de genolls
a la cadira). Però al final vaig comprendre que no podia enganyar a la meva
dona a la nostra pròpia casa ...Per això... Stan i jo...hem buscat aquest pis... El
nostra petit niu d’amor....
SergentT- (perdut) En fi, no sé què dir!. (Stanley s’aixeca furiós)
Stanley- Jo sí!!!! (a John) Ho sento, John.... (Stanley va cap en John, però aquest
s’avança i el para)
John- No ho sents pas més que jo, estimat!
Stanley- Ho he fet el millor que he pogut, però....
John- No tinc cap queixa, tresor.
Stanley- Jo no sóc gay.
John- Jo tampoc vull presumir de ser-ho, però....d’aquí a negar-ho! (al sergent) Som
conscients que és una situació molt delicada, sergent. Si la meva pobre Mary
arribés a saber que sóc... ja sap...A.C.D.C.
Stanley- A.C.D.C?
John- (retorçant-li el canell) No voldràs que t’ho gravi, eh, Stanley?
Bàrbara- (en off) –Escolta!. (la mateixa operació que abans amb la porta del dormitori.
Després se sent un cop. Els homes miren cap a la porta. Se senten més cops
a la porta del dormitori).
John- Una altra vegada la Bàrbara! Està arreglant el dormitori. L’he hagut de tancar,
com de costum, Stanley. Avui en dia el servei només dóna mals de cap.
Bàrbara- (movent vàries vegades el pany) Eh!!!!
John- Prou ja, i ves a netejar el bany!
Bàrbara- Ves-te’n a la merda!. (els homes es miren sorpresos)
John- (a Stanley) No hi ha més remei que parlis amb ella, Stan. Ets l’única persona
que escolta. (cridant) Tinc el Sr. Graham aquí amb mi, ja sap a qui em
refereixo... el Sr Graham!!!
Bàrbara- (en off) El Sr. Graham?
John – (en el mateix to) Sí
Bàrbara- Aquell tipus tan estrany?
John- (contesta ràpidament) Sí! Aquell!. (el sergent mira Stanley, que sembla abatut)
El Sr. Graham i jo necessitem estar a soles, Bàrbara.
Bàrbara- (en off) Què feu aquí?
John- No et preocupis, Bàrbara.
Bàrbara- (en off) Ha portat la remolatxa?. (tots tres es miren)
John- (Al sergent) La Bàrbara no suporta l’Stanley. Ella és molt puritana i ell ... és tan
llibertí (sospira profundament amb pena) Deixa’ns un moment tranquils,
Bàrbara!
Bàrbara- Ni parlar-ne!
Stanley- Un moment, haig de dir, categòricament, que...
John- (l’interromp) Ja ho has dit, Stanley... I molt ben dit, per cert. (al sergent) Ha
estat practicant, sap?
SergentT- (cautelós) Valdrà més que me’n vagi.
John- Oh, quina llàstima!
SergentT- Sí, tinc la sensació d’haver sumat dos i dos i que m’ha sortit cinc.
John- Sí, ningú està lliure de cometre errors. I tampoc hi ha necessitat de portar
aquest assumpte més enllà, veritat?
SergentT- No, suposo que no.
32
John- L’Stan i jo li ho agraïrem eternament, eh colomet?. (John passa el braç per les
espatlles de Stanley. Aquest el mira)
SergentT- De totes maneres, crec que hauria de tornar amb la seva dona, Sr. Smith
John- Amb la Mary?
SergentT- Es molt possible que necessiti la seva atenció, ha sofert un cop terrible....
John- La Mary?
SergentT- Sí, els seus avis...
John- Els seus avis?
SergentT- El Sr Graham ja està al corrent de tot. Era amb ella quan va rebre la terrible
notícia.
John- Quina terrible notícia , exactament?
SergentT- (a Stanley) Li ho dic jo o li ho diu vostè?
Stanley- M’importa una merda qui li ho diu!
SergentT- (a Stanley) Escolti, pel sol fet que la Sr. Smith i vostè siguin rivals en relació als
seus amors...
John- Un moment, que els ha passat als avis de la Mary?
SergentT- S’han despenyat.
John- Despenyat?
SergentT- A la muntanya.
John- A la muntanya?
SergentT- Sí, senyor.
John- No sabia que havien tornat de Sidney....
SergentT- Sidney? Austràlia?
Stanley- (sense entonació, com de memòria) No,... Estaven vivint amb el germà de la
Mary, en Sydney, que és campió d’alpinisme “a la pata coja” (John el mira
atònit)
John- Tindrien inconvenient en començar pel principi, sisplau?
SergentT- Malauradament , tots dos han mort.
John- Els avis de la Mary?
SergentT- Sí, senyor.
John- Tots dos?
SergentT- Sí, segons sembla, el desgraciat accident va passar durant una marxa, en un
dia d’excursió. Comprenc el gran xoc que això suposa...
John- I tant! L’avi de la Mary feia 25 anys que anava amb cadira de rodes...
Stanley- (Com la frase anterior, de carretilla) Però la seva dona l’empenyia pertot,
potser va ser ella la que... (gest). (Mary entra des de la cuina, fons a l’esquerra.
Dubta, mira el rellotge i decideix fer una trucada. Mira el paper on van apuntar
el dos números i marca)
SergentT- Sigui com sigui, en un moment com aquest, el seu deure és estar al costat de
la seva dona, Sr Smith.
John- Sí, sens dubte. .... Tan bon punt el Sr Graham em posi una mica més al corrent
de tots els detalls, aniré corrents al seu costat.
SergentT- (amenaçador) I si jo fos vostè, em quedaria per sempre al seu costat. (Sona el
telèfon de la Bàrbara. John dubta si contestar o no. Mira Stanley, Stanley
sembla idiotitzat. El sergent contesta)
SergentT- Digui?
Mary- Es el 674-31-05??
SergentT- Sí, li parla el sergent Truton .
Mary- Per fi puc parlar amb vostè. (el sergent fa cara de sorpresa) Sóc la Sra Smith
SergentT- La Sra.Smith?
Mary- Sí. Aquest matí ha vingut a casa meva, a l’avinguda Churchill.
SergentT- Sí, ja me’n recordo (a John) Em pensava que la seva dona desconeixia
l’existència d’aquest pis?
33
John- Així és!
Stanley- Crec que jo puc expli .....
SergentT- (tallant-lo) Calli!
Mary- (al telèfon) Escolti?
SergentT- Disculpi, Sra. Smth, és que ens havien interromput.
Mary- Un altre cop interferències?
SergentT- Com diu?
Mary- L’ultima vegada que vaig marcar aquest número només se sentien sospirs
profunds.
SergentT- O sigui que sospirs profunds, eh? Ja.! (mira en John i l’ Stanley severament)
John- (a Stanley) Ja t’ho vaig dir!
Stanley- Crec que s’ha equivocat de ...
SergentT- (a Stanley) Calli i segui!!. (L’agafa violentament i el seu al sofà)
Mary- Sap, estic molt preocupada pel comportament del meu marit.
SergentT- El comportament el seu marit?
John- Què diu, pobreta?
SergentT- Vostè a callar, també!. (mateixa operació que ha fet amb Stanley, tots dos
seuen al sofà)
Mary- Sí, últimament s’ha comportat d’una manera molt rara.
SergentT- Rara, diu? Ja!. (John i Stanley es miren)
Mary- M´ha telefonat i m’ha dit que vindria dintre de 5 minuts i d’això ja fa més de
mitja hora. I amb tot el que ha passat últimament....!
SergentT- Ja, el que no acabo d’entendre és perquè ha marcat aquest número.
Stanley- Jo ho sé, em sembla que jo ho sé!. (fa intenció d’aixecar-se)
SergentT- Segui! (Stanley seu). (a Stanley i John) El seu refugi ha saltat pels aires,
senyors meus. (John i Stanley es miren preocupats)
Mary- Escolti?
SergentT- Perdoni, Sra Smith, Estava tractant d’ aclarir el perquè de la seva trucada a
aquest número.
Mary- (Enfadada) Perquè és el seu!
SergentT- El meu?
Mary- Que vol dir que no és el lloc normal per localitzar-lo?
SergentT- Com? A mí, aquí?. (Stanley i John es miren sorpresos)
Mary- A vostè i als seus homes!
SergentT- (cada cop més molest) Quins homes?
Mary- Els que estan sota vostè.
SergentT- Ehhh!!!
Mary- Es que no es reuneixen tots aquí?
SergentT- Escolti, Sra Smith, , un moment, no tracti d’implicar-me en les activitats del seu
home!. (John i Stanley s’aixequen preocupats)
Mary- Per això el paguen!
Sergent- Doncs no, no em paguen per això!
Mary- (enfadada) Es clar, la cosa no té tanta importància com perquè vostè es
prengui cap molèstia... (al sergent li dóna com un cobriment de cor . Cada cop
més enfadat)
Stanley- Si em deixa que li expliqui...
SergentT- Calli!
John- Calla!
Mary- Escolti?
SergentT- (molt enfadat) Jo sóc un oficial de policia absolutament seriós i formal i no en
tinc cap culpa de que el seu marit i el Sr Graham siguin dues marietes. (John i
Stanley seuen horroritzats)
Mary- Marietes?
34
SergentT- Em sap greu confirmar-li les seves sospites. El Sr Graham ho és des que va
néixer i el seu marit acaba de passar-se a l’altra banda. (John i Stanley es
tapen les orelles amb les mans)
Mary- Que en John s’ha tornat ...?
SergentT- Sí!
Mary- Però si en John fuma amb pipa!
SergentT- Pitjor m’ho posa. Es gay!. (John i Stanley aixequen la vista)
Mary- Ai, Déu meu!
SergentT- Precisament ara estic amb ells i m´ho acaben de confessar.
Mary- (Sense forces) John i Stanley?
SergentT- Em sap greu haver-li donat aquest disgust, però vostè ja ho sospitava, no?
Mary- I diu que ara és amb ells?
SergentT- Sí. (aclarint) Però com a oficial de policia que compleix amb el seu deure.
Mary- No els haurà detingut, veritat?
SergentT- No, per desgràcia avui dia no és il.legal.
Mary- Si no els han detingut, què hi fan a la comissaria?
SergentT- No, no hi són pas a la comissaria, són al seu pis de Chelsea, a Kings Road.
(Completament destrossats, John i Stanley s’aixequen i de puntetes se’n van
cap a la sortida. A l’altre costat del telèfon, la Mary acaba de tenir una idea)
Sergent T- Escolti? Escolti?. (Mary ha deixat el telèfon i ha sortit corrents). Escolti, Sra
Smith! (es gira cap els dos homes) La seva dona sembla que.... (els veu que
volen anar-se’n. Crida ) “Alto” (penja). (John i Stanly paren en sec). On van,
precioses?
John- Jo havia pensat anar a casa a consolar la meva pobre dona.
Stanley- I jo vaig a veure si trobo algú que em consoli a mi.
SergentT- (a Stanley) Vostè, el millor que podria fer seria emigrar del país.
Stanley- Sí , al final no tindré més remei que fer-ho.
SergentT- Bé, haig de tornar a la comissaria per fer l’informe.
Stanley- (a John) No et sembla que li hauríem de explicar la carrera que portes.
SergentT- Mira qui parla! Al menys el Sr. Smith era un home normal, feliçment casat, fins
que vostè va venir a corrompre la seva vida, porc! (Surt cap el hall)
Stanley- (a John) Tu sí que ets un porc fastigós!
John- Calla! Quina culpa hi tinc jo? El que ho ha enredat tot és ell, que acaba de dir-
li a la meva dona que són un marieta.
Stanley- També li ho ha dit de mí! Aquest tipus es pensa que sóc homosexual... i
practicant... a més a més!
John- Bah! Si només practiques...
Stanley- I farà un informe... constarà per sempre més que sóc gay!
John- Deixa ja de pensar només en tu! . Ha donat aquesta adreça a la Mary. La vaig
a trucar per dir-li que ara vaig cap a casa per explicar-li tot el que ha passat.
(John agafa el telèfon i marca el número de la Mary)
Stanley- (a si mateix) Homosexual! Mare de Déu, amb la feina que tenia per convèncer
la gent de que sóc un hommo sapiens!
John- Si t’haguessis quedat a casa no hauria passat res de tot això!
Stanley- Ets un desagraït! Després que havia vingut per dir-te que la teva foto havia
sortit al diari!
John- Ja ho sé!
Stanley- La vaig haver d’ estripar!
John- I jo me la vaig haver de menjar!!!!. (Sona el telèfon de ca la Mary)
Stanley- Per què no et portes com un home i confesses la veritat?
John- Tot anava sobre rodes fins que tu et vas posar al mig per ajudar-me. No
contesta! Segur que s´ha desmaiat!. (penja el telèfon. Novament es mou el
pany del dormitori)
35
Bàrbara- (en off) Eh, John!
John- La minyona! (obre la porta amb clau, mentre ho fa , crida). Endavant, cel meu,
surt!. (Bàrbara entra)
Bàrbara- Què està passant aquí?
John- (molt amable) Res, res. El Sr Graham ja se n’anava, Eh, que ha estat un gran
detall per part seva de venir fins aquí?
Bàrbara- (secament) Sí!
John- Hem tingut una xerrada molt agradable. Per cert, la seva vaca asturiana
segueix sense trobar la parella ideal.
Bàrbara- (cada cop més seca) Ah, si?
John- Sí. Escolti, Sr Graham, i com ho sap vostè quina és la parella adequada?
Stanley- (mecànicament) Potser tots els sementals s’han tornat maricons.
John- (es queda rumiant-ho) Humm.... sí, potser només tenen fatxa. En fi, sentint-ho
molt, no et puc pas aconsellar sobre aquest assumpte.
Bàrbara- (a Stanley) I a més a més li estaria molt agraïda si deixés de barrejar-lo en els
seus problemes. El camp no ens interessa!
Stanley- I a qui cony li interessa?
John- No s’enfadi, Stanley... La meva dona no volia pas ofendre’l.
Bàrbara- (a John) Ja n’estic farta. Avui era el nostre dia i fins ara no has fet més que
parlar de vaques amb l’ Stanley. (decidida) Saps que et dic? Que me’n vaig al
llit! Pots triar entre venir amb mi o anar-te’n a la granja de l’Stanley i ficar-te al
llit amb una vaca.!. (Bàrbara, enfadada, se’n va cap el dormitori, quan sona el
timbre de la porta. Bàrbara es para)
John- (a Stanley) Mentre no sigui la vaca! (Bàrbara, feta una fúria, se’n va cap al
hall) Mira el que has aconseguit!
Stanley- Jo?
John- Sí, tu, t’has carregat els meus dos matrimonis!. (Stanley, també molt enfadat,
s’asseu a la cadira del fons a l’ esquerra)
Stanley- I m’ho dius a mi... que ja no em puc casar?. (Bobby, agitat, entra des del hall
seguit de la Bàrbara)
Bobby- Ha vist el sostre del bany?
Bàrbara- Doncs, no... no m’hi he fixat.
Bobby- Ens ha caigut el bidó sencer....Cinc Kilos de vermell escarlata, estimada. (a
John) Perdoni que l’ interrompi, primor. Ja els vaig dir que seria com de la
família. Ja s’ha acabat el diari?
John- Sí
Bobby- (rient) Què es va menjar, per postres, el calendari?. (John, enfadat, s’allunya
com si anés a fer quelcom i aleshores Bobby veu l’Stanley, que segueix
assegut). (Jovial) Hola!. (Stanley se n’adona de seguida del que és Bobby, i ,
nerviós, creua les cames).
Stanley- (Amb veu profunda d’home) Hola!
Bàrbara- El senyor Graham és un granger, amic del meu marit.
Bobby- Ah, sí!, El patater! Encantat, agrònom! (seriós a John) Ara parlo seriosament,
no és cap broma. Ens han caigut 5 kilos de pintura vermella escarlata al terra
del bany i em fa por que no els penetri a través del sostre.
John- (Impacient) No, no , segur que no penetrarà.
Bobby- (Insistint) Suposo que el seu bany estarà sota el nostre. (Bobby està revisant
l’habitació tractant d’imaginar on es el bany)
John- (seguint-lo) Doncs, ... no ho sé... Però, no importa.
Bobby- Pujaré a casa i donaré alguns copets al terra del bany perquè sàpiguen on és.
John- D’acord!

36
Bobby- Seria horrible veure’l gotejar, estimat... Sobretot si un està ficat a la banyera.
(Bobby va cap al hall. En aquest moment sona el timbre de la porta. Bobby es
gira cap a ells) Ja que me’n vaig, ja obrirà una servidora..
Stanley- Bé , em sembla que ja es hora d’anar-me’n
Bàrbara- (sarcàstica) Ja? Tan aviat?
John- Molt bé, truqui’m més tard. (amb doble intenció) Vull estar al corrent de com
marxen les coses per la granja.
Bàrbara- Sobretot!. No fos que et trepitgessin la mà. (entra El Sergent Porter)
Porter- M’ha obert una persona i m’ha dit: Endavant, passi sense por. (Sense que els
altres se n’adonin, Stanley s’asseu al sofà i amaga el cap en un costat). (a
John) Em recorda? Sóc el sergent Porter.
John- (fingint una alegria que no sent) I tant! El sergent Porter, de Chelsea
Porter- (A John) Perdoni que el molesti una altra vegada....
John- (amb el mateix to) No, no, és un plaer.
Bàrbara- Sí, quants més serem, millor. Si em necessita, em trobarà al llit! (mutis cap al
dormitori)
Porter- No serà necessari... (Bàrbara ha fet mutis i Stanley intenta anar-se’n d’amagat
cap a la cuina). (a John) Sembla enfadada...
John- No, res important. En què el puc servir?
Porter- He pensat que li agradaria saber que... (en aquest moment veu l’Stanley) Oh!!.
(John mira i també veu l’Stanley, a quatre potes o ajupit , prop de la porta de la
cuina. Intenta obrir-la i en aquest moment John el crida).
John- Eh, tu!!! Tenim visita!. (Stanley deixa la maneta de la porta i queda immòbil,
ajupit, d’esquenes a ells. Dubta uns segons i , sense canviar de posició es gira
i segueix ajupit a terra)
Stanley- Ja ens coneixem.
Porter- (sorprès) Sr. Smith!
John- Sí, digui?
Porter- (a John, amablement) No, no, L’altre Sr Smith. (Porter assenyala Stanley,.
John tracta d’assimilar la frase i mira l’Stanley)
John- Un altre Sr. Smith?
Porter- El seu “tocayo” de Wimbledon!. (John, que comença a entendre de què va la
cosa, somriu satisfet)
John- Sí, es clar! (a Porter) El Sr Smith s’ha deixat caure per aquí perquè ens
coneixem personalment.
Stanley- Sí, m’he deixat caure...
John- (a Porter) Es un noi molt agradable! (a Stanley) Ja l’ha trobada, Sr. Smith?
Stanley- (aturdit) Trobada, què?
John- La moneda que ha perdut.
Stanley- (adonant-se’n) No, però no es preocupi... la deixaré per a la seva assistenta.
(s’aixeca)
Porter- (amable, a John) M’hi jugo el que vulgui que va tenir una bona sorpresa quan
el va veure
John- Efectivament!
Porter- (gaudint amb la història) John Smith, taxista. Lesió: commoció cerebral ! Un
entre un milió!
Stanley- Resulta quasi increïble.
Porter- Sí, (a John) però gràcies al Sr. Smith, aquí present, ha quedat aclarit l’error de
l’hospital en relació als noms i adreces dels pacients.
John- (a Stanley) Li ho agraeixo, John.
Stanley- No té importància, John.
Porter- Ja no hi ha cap problema.
John- Cap problema, gràcies per la seva ajuda.
37
Porter- (a Stanley) Li prego em disculpi per haver arribat en un moment tan inoportú
aquest matí, Sr Smith.
Stanley- (rient de manera forçada) Bah!
Porter- (a John) En el precís moment en que anava a ficar-se al llit amb la Sra. Smith.
John- No em digui!
Stanley- (a John, marcant molt la frase) Comprendrà que era una situació una mica
delicada.
Porter- (a Stanley) Nosaltres ja hi estem acostumats a veure’ns barrejats en
discussions matrimonials. Però ja li vaig dir a la Sra.Smith, després d’haver-
se’n anat vostè, que no fes pagar els plats trencats a l’Stanley. (John es queda
pensat això que acaba de dir).
John- Esperi un moment...
Stanley- Stanley és el meu fill.
John- Ah!
Stanley- El fill meu i de la Mary.
John- Ah!
Stanley- El petit Stanley.
John- El petit Stanley, sí. Ah!!! ara sí! D’acord.. (En aquest moment entra la Bàrbara.
Porta el mateix negligé d’abans. Ignora els altres i es dirigeix a en John).
Bàrbara- He decidit concedir-te cinc minuts perquè et fiquis al llit amb mi.
John- Carinyo, tenim visites!
Porter- No es preocupi per mi, sóc un home molt comprensiu. (a Stanley) Es deu
encomanar. Dimecres matí amb... D.M.A.. (Porter se’n riu de la seva pròpia
gracieta).
Bàrbara- (massa amable) Li preparo sopar, sergent?
Porter- No, ja me’n vaig (referint-se a Stanley) Segur que va tenir una gran sorpresa
quan va aparèixer aquest senyor.
Bàrbara- Ja no em sorprèn res.
Porter- (divertit) Amb tot el que tenen en comú, no m’estranya.
Bàrbara- De què es tracta ara, sementals una altra vegada?
Porter- Perdó, què diu?
John- Carinyo (nerviós) En un obrir i tancar d’ulls estaré amb tu. No tardo ni cinc
minuts.
Bàrbara- A veure si en aquest temps ets capaç de resoldre les teves futures relacions
amb l’Stanley.(la frase de Bàrbara ha deixat parat a Porter. Bàrbara fa mutis
pel dormitori. Porter mira a John demanant-li una explicació)
Porter- Stanley? Què té a veure vostè amb l’Stanley?
John- (a Porter) La Sra. Smith i jo hem suggerit a l’altre Sr. Smith (assenyala Stanley)
que consideri la possibilitat de que adoptem el petit Stanley. (Stanley tanca els
ulls angoixat)
Porter- Adoptar-lo?
John- (amb veu ronca) Només va ser una suggerència.
Porter- (a Stanley) Tan malament van les coses?
Stanley- Cada vegada pitjor!
Porter- (a John) Potser serà el millor pel pobre nen!
John- (a Porter) Sí. Jo seré un bon pare. L’acompanyo...
Porter- (iniciant el mutis) Gràcies. (Sona el timbre de la porta. John subjecta a Porter)
John- Pensant-ho bé, ...potser li vindria de gust prendre un te, eh sergent?
Porter- Te?. (John va cap a la porta mentre segueix parlant)
John- Sr. Smith, per què no porta el sergent a la cuina i posen la tetera al foc mentre
jo obro la porta i m’ocupo del proper.? (tractant de contenir-se , fa mutis pel
hall)

38
Porter- (Stanley) Doncs, miri, no em vindria pas malament un te, no, senyor. (Stanley
obre la porta de la cuina)
Stanley- Vostè primer, sergent.
Porter- Gràcies. (a Stanley) Mentre prenem el te m’agradaria que em parlés dels
problemes en relació al pobre Stanley. (Porter fa mutis per la cuina)
Stanley- (pensant amb en John i per a si mateix) “El pobre Stanley”, és molt possible
que aviat el detinguin per un sagnant assassinat!. (Stanley també fa mutis per
la cuina. En aquest moment John entra des del hall. Sembla patir un fort shock.
Pensa uns segons, després corre cap a la cuina i obre la porta)
John- (Cridant histèric) Stanley!!!!!
Stanley- (surt un moment i diu amb ironia) L’ Stanley és en aquell maleït col.legi. (se’n
torna)
John- (Torna a cridar amb veu més suau) El papa de l’Stanley ? Vostè Sr. Smith!
(surt Stanley)
Stanley- (Molt sec) Què passa?
John- (molt amable) Em permet un moment Sr. Smith? (L’atreu d’una empenta i una
altra vegada, molt amable, crida en direcció a la cuina) De seguida li torno el
Sr. Smith, sergent...., mentrestant vagi picant el que li vingui de gust. (a
Stanley) Un desastre!!!
Stanley- El què?
John- La Mary!
Stanley- La Mary? Què li passa?
John- És aquí fora!
Stanley- No!
John- He anat a la porta, la he oberta i allà hi havia ...la Mary
Stanley- Què has fet?
John- Quasi em moro!
Stanley- I què ha fet ella?
John- No ha tingut temps de fer res, li he fotut la porta pels nassos. (sona el timbre)
Stanley- Em sembla que ho ha descobert tot.
John- No.
Stanley- Quina cara feia?
John- La cara d’ una dona a qui li acaben de dir que el seu marit és maricon. Surt i
parla amb ella, Stanley!
Stanley- Jo?. Jo que sóc qui t’ha pervertit?
John- Tant és! Qualsevol cosa mentre no descobreixi lo de la Bàrbara!. (Sona el
timbre novament, cada cop amb més urgència). Potser podria sortir per la porta
del darrera?
Stanley- No!, No ho has pas de fer! (l’aguanta)
John- (deixant-se anar) Doncs és el millor que se m’acudeix!. (Stanley torna a
aguantar-lo)
Stanley- Ja t’ha vist!
John- (intentant deixar-se anar) Surt i parla amb ella!. (La Bàrbara, encara amb el
seu negligee, entra des del dormitori. S’atura en veure la lluita dels dos homes.
Uns segons després, quan s’adonen de la seva presència, passen de forcejar
a fer unes gesticulacions ridícules)
Bàrbara- Puc interrompre aquesta Dansa Floral un moment?
John- Sí, vida meva. L’Stanley m’estava indicant com funciona la seva recollidora de
patates. Es fascinant!
Bàrbara- No sé si tu o el Sr. Graham ho heu sentit, però truquen a la porta.
JOHN- Sí, ja hi he anat. (torna a sonar el timbre)
Bàrbara- Doncs, qui sigui, sembla que no se n’ha assabentat.
John- Hi he anat dues vegades (a Stanley) Quina mala educació que té la gent!
39
Stanley- (quasi sense veu) Sí
Bàrbara- Qui és?
John- Ho pots preguntar.
Bàrbara- Ho estic preguntant!
John- Es una monja!!!. (Stanley no té més remei que repenjar-se a la paret del fons
per no caure)
Bàrbara- Una monja?
John- Demanadora!
Bàrbara- I què vol?
John- Una almoina!. (el timbre torna a sonar insistentment)
John- (a Stanley) Tinc una idea!
Stanley- I jo una altra de millor, jo em dedico al te i tu a la monja. ( Stanley entra
corrents a la cuina)
Bàrbara- (a John) (irònica) Potser a aquesta monja li faria il.lusió unir-se a vosaltres, per
veure si podeu arribar a la dotzena.
John- La despatxaré de seguida!
Bàrbara- Últimament no tens gaire sort en aquest aspecte, (anant cap a la porta) hi
aniré jo!. (en John la para ràpidament)
John- No, si et veu estem perduts! Li diré que dues almoines és el màxim que pot
aconseguir.
Bàrbara- Si no ets al meu llit d’aquí a uns segons, me’n vaig a un hotel!..... Sola!!! ( entra
furiosa al dormitori)
John- (Cridant darrera d’ella) Si te’n vas, et faria res sortir per la porta del servei?
(John tanca amb clau la porta del dormitori i va cap al hall , quan s’obre la porta
de la cuina i entra Stanley, que retrocedeix en veure la Mary).
Stanley- Calma, Mary, calma!
Mary- Feia segles que era a la porta!
Stanley- Però per fi has entrat...
Mary- Vull saber què passa aquí! Què fa en John a Chelsea i què és tota aquesta
història de vosaltres dos?
Stanley- Per favor, les preguntes una a una. (Porter, nerviós, treu el cap per la cuina)
Porter- Que li passa res, Sra. Smith? Es troba bé?
Mary- No, no em trobo gens bé! Vull saber què fa el meu home en aquesta casa!
Porter- (mirant Stanley) Em sembla que el seu marit és la persona indicada per dir-li
ho.
Stanley- Sí, el teu home t’ho explicarà.
Mary- En John m’ha fotut la porta pels nassos.
Porter- (a Stanley) No pot ser!
Mary- (alterada, cridant) En John m’ha fotut la porta pels nassos!!!
Porter- (en el mateix to que la Mary) Ja ho he sentit!
Stanley- Sergent, se li refreda el te.
Porter- (a la Mary) Escolti, escolti Sra. Smith. Crec sincerament que la solució que s’ha
proposat aquí resoldrà tots els seus problemes.
Mary- I què és exactament el que s’ha proposat aquí?
Porter- Que Stanley vingui a viure aquí, amb el Sr. Smith. (Mary a punt d’explotar)
Stanley- (a Porter) Ocupi’s del te! (el fa entrar a la cuina, empenyent-lo)
Mary- (a Stanley, furiosa) Ets un poca–vergonya i un canalla!. (va cap a ell, i aquest,
espantat, retrocedeix)
Stanley- Escolta, Mary!
Mary- Innocent de mi, creient que en John passava la nit treballant amb el taxi i
resulta que era aquí amb tu ... (John entra des del hall, sense veure la Mary)
John- Menys mal, per fi se n’ha anat! (veu a la Mary) Ah!!! Oh!!! Hola carinyo!
(l’abraça ràpidament)
40
Mary- (Feridora) Va, segueix amb l’Stanley!!!
Stanley- La Mary està una mica enfadada.
John- (acaronant-la) Pobreta meva! ... Va, vida meva, explica-m’ho camí de casa!
(l’agafa pel braç i se l’emporta amb ell)
Mary- Es aquesta la teva “cotxina” casa!
John- No cridis, carinyo. (la maneta de la porta del dormitori comença a moure’s. Tots
miren cap allà)
Mary- Qui hi ha allà?
John- Ves a saber!!! (cridant en direcció a la porta) Ja vinc de seguida. Estic parlant
amb la senyora que trucava a la porta.
Bàrbara- (en off) No m’importa el que facis, obre ara mateix!
John- (en el mateix to) He perdut la clau!
Bàrbara- (en off) Mentida! Es la segona vegada que em tanques!
John- (amable, a la Mary) Anem, vida meva!
Bàrbara- (en off) Obre la porta!. (se senten tres cops forts a la porta)
John- (a la Mary) No passa res. (de sobte, un soroll fort i la porta del dormitori s’obre
violentament. La Bàrbara entra a l’habitació a” trompicons” Va vestida amb
roba de carrer. I porta una maleta a la mà, amb la qual ha obert la porta d’un
cop. S’arregla el vestit, mentre els altres han quedat muts de la sorpresa.
Porter treu el cap per la cuina)
Porter- Hi ha algú que no el vulgui amb sucre? (en veure la situació) Serà millor que
cadascú se’l serveixi com vulgui (se’n torna a la cuina)
Bàrbara- (a John) Potser et trucaré des de l’hotel (a Stanley) Pot passar la nit aquí, si
vol. (a la Mary). Espero que en tregui més del que n’he tret jo!. (inicia el mutis,
però de cop es gira i es dirigeix a la Mary). I vostè, no segueix cap regla?
Mary- (després d’una petita pausa) Oh, perdoni, Com està?. (la Mary li ha donat la
mà, perquè es pensava que era això el que volia dir amb allò de la regla. La
Bàrbara queda bocabadada i després de mirar els dos homes, surt feta una
fúria, amb la maleta a la mà)
Mary- Què li passa? (pausa)
John- A ...Poldy?
Mary- Qui és Poldy?
John- Poldy?...un transvestit!. (Stanley s’allunya i, desfet, s’asseu a una cadira)
Mary- (paradíssima) Un transvestit?
John- Un tipus que es vesteix amb roba de dona.
Mary- Sé de sobres què vol dir transvestit!
John- Ah, ja deia jo!
Mary- (desconsolada) O sigui que...era un home?
John- Sí, Poldy és una meravella quan s’arregla.
Mary- (parada) I surt al carrer així?
John- Sí
Mary- Quina vergonya!
John- (assentint) Oh, i avui va discret, eh Stanley? En Poldy és un amic de l’Stanley.
(La Mary mira l’Stanley, que s’aixeca)
Stanley- En Poldy no és amic de l’Stanley.
John- Acaben de barallar-se, saps?
Stanley- (a la Mary) Poldy és amiga del teu home.
Mary- (espantada) John!!
John- Bé, Stanley, diguem que compartim la seva amistat.
Mary- Com?
Stanley- No compartim res!
John- En fi, no ens barallarem pas per ell, Stanley. La pobre Mary ja n’ha tingut prou
per avui, eh carinyo?
41
Mary- Ja ho pots ben dir! A casa mai vas demostrar aquestes vergonyoses
inclinacions teves.
John- No.
Mary- (A Stanley) . En quant a tu, no puc dir el mateix. (Bobby entra des del hall.
Sembla extenuat)
Bobby- (en entrar) Es que tothom és sord?. (John i Stanley es giren desesperats)
John- No! Ara no!
Bobby- Ningú ha sentit els cops?
John- Quins cops?
Bobby- Fa mitja hora que ballo un “zapateado” allà dalt.
John- No importa, no ens molesta.
Bobby- Però, bonic, t’està penetrant tota la cosa vermella!. (Bobby s’adona de la Mary i
la saluda alegrement movent la mà). Hola!, és nova, veritat?
Mary- (secament) Sí.
Bobby- Jo visc a dalt.
Mary- (educada, però freda) Encantada
Bobby- El mateix li dic. Si em permet, porta un vestit molt bonic.
Mary- (categòrica) Perquè jo, puc!. (Bobby la mira sorprès)
John- (A Bobby) Torni després.
Bobby- Després pot ser massa tard, gatet. Recorda que són 5 Kg. de pintura vermella.
John- No importa, no passarà res.
Bobby- Sí que passarà. Pensi que el seu bany és sota el nostre. (assenyalant el
dormitori) Es per allà, no?. (entra Porter des de la cuina amb una safata i en
servei de te)
Porter- (jovial) El te està a punt. A casa, al que servia el te, li deiem “mare”. Qui vol fer
de mare?. (Mary mira a Stanley, a John i després a Bobby)
Mary- A dit!
Porter- No sóc supersticiós. Serviré jo
Mary- Exactament, què està fent vostè aquí?
Porter- Tranquil.la, no estic pas de visita oficial. Estic fent de fada bona. (Mary, un cop
més, es mira els altres)
Stanley- Si jo fos de vostè, retiraria el que ha dit. (Stanley s’asseu al costat esquerre del
sofà)
Bobby- (a Porter) Li prego que em disculpi, carinyo, però no em puc quedar a prendre
el te. (a John) Haig d’entrar al bany, o sinó no em quedaré tranquil. (fa mutis
pel dormitori del fons esquerre)
John- (a Porter) No viu pas amb nosaltres. (Porter posa la safata sobre la taula
darrera el sofà)
Porter- Qui és que prendrà el te?
John- Jo, em ve molt bé una tassa de te calent. (John s’asseu al costat dret del sofà)
Mary- (secament) Per mí, no!
Porter- I la Sra Smith?
Mary- Li acabo de dir que no en vull.
Porter- (divertit) No, em refereixo a l’altra Sra. Smith. (Stanley i John queden sense
respiració)
Mary- Quina altra Sra. Smith?
Porter- La mestressa d’aquesta casa.
John- (amb veu pausada) Es refereix a Poldy. (durant aquest diàleg, Porter serveix
una tassa de te a John, una a Stanley i una per a ell)
Mary- Ah! Molt atractiva l’altra senyora Smith!
Porter- (alegre) Poldy? Li diu Poldy? M’agrada!. (John i Stanley el miren)
Mary- (a John) Coneix en Poldy?
John- Sí. (Porter li dóna la tassa de te a l’Stanley)
42
Porter- (recreant-se amb el nom) Poldy! (John i Stanley el miren una altra vegada)
Saben com li dic jo a la meva?. (John es tapa la cara amb les mans i Mary el
mira amb els ulls ben oberts)
Mary- A la seva?
Porter- Sí, portem molt més temps junts que no pas el Sr. Smith (assenyala en John) i
la seva Poldy. (Porter torna a riure i Mary tracta de creure’s el que està sentint.
John i Stanley es miren i Porter ofereix sucre a Stanley). (a Mary) Portem ja 20
anys junts. Un terrosset?
Stanley- (educat) No, gràcies.
Porter- Jo a la meva li dic Michi. (John aixeca els cap cap al cel)
Mary- Déu meu, és que tots són iguals?. (Porter està servint el te a Stanley)
Porter- Bé, la meva dona ja hi està acostumada, no li fa res lo de “Michi”. (Stanley
s’ennuega en beure el te i John va a ajudar-lo. Mary està escandalitzada.
Porter es disposa a servir sucre a John)
Mary- A la seva dona no li importa?
Porter- Es clar que no! Si sabés com em diu a mi la meva dona....
Mary- M’ho imagino.
Porter- (rient) “Gateta”. (John i Stanley deixen anar una rialla histèrica, Mary queda
seriosa). Diu que sempre estic RONRONEANDO ................... Gateta!
John- (a Mary) Si la seva dona ho diu.......
Mary- Una dona molt comprensiva.
Porter- És un amor de dona.
Mary- I es feliç amb lo de la” Michi”?
Porter- Quan fa 20 anys que ho aguanta, suposo que sí.
Mary- Veure per creure! Per cert, la seva Michi vesteix com en Poldy?
Porter- Només quan anem a ballar. (John i Stanley s’aixequen ràpidament. Durant la
següent conversa, en John dóna a l’Stanley la seva tassa i la de Porter, i
Stanley les posa sobre la safata)
John- (nerviós) Era molt bo el te, eh Stanley?
Stanley- Sí, molt bo.
John- I ara, estimat sergent, moltes gràcies per la seva visita .... i els seus consells.
(Porter queda una mica sorprès davant les presses d’en John)
Porter- Ho he fet amb molt de gust. Sé perfectament com n’és d’important tenir un
matrimoni feliç i com n’és de difícil adaptar-se en els primers moments.
John- (a Stanley) Ho veus?
Stanley- (a Mary) Ho veus?
Mary- Ho sento, però jo no estic preparada per adaptar-me fins en aquest punt.
Porter- Tot és qüestió de donar i de rebre. M’encantaria veure el Sr Smith (assenyala
en John) fent un petó a la seva Poldy i fent les paus... i a vostè... (assenyala la
Mary) passar per fi tot un matí al llit amb ell (assenyala Stanley)
Mary- (amb cara d’horror) Sí,eh?
Porter- Déu, meu! (a Stanley) Faci alguna cosa....!!!. (L’agafa per un braç i l’acosta a la
Mary. Mary, en veure Stanley, torna a cridar i a “PATALEJAR” amb més força)
John- Controli els seus nervis, Sra. Smith!. (Mary segueix fent el mateix. Stanley i
John intenten calmar-la. De mica en mica els seus crits es van convertint en
sanglots i sospirs .Bobby entra des del dormitori).
Bobby- Tot el sostre està gotejant! (es fixa en la Mary) Què li passa?
John- Té un atac d’histèria.
Bobby- Vaig a buscar una galleda (a Porter) Amb permís, amor. (Bobby fa una carícia
a la cara de Porter i va cap a la cuina)
Porter- Qui dimonis és aquest?
John- Una veïna.
Stanley- De dalt.
43
Mary- (crida com una boja) Ai, la de dalt!!!!
Porter- Vol que cridi un metge?
John- No! El millor serà que el nostre amic... (assenyala Stanley) se l’emporti a casa
seva. (John posa a la Mary al costat de l’Stanley. Mary aixeca els ulls, el mira i
comença a PATALEJAR novament)
Porter- Aquesta dona no està en condicions d’anar enlloc.
John- Un moment. Aquí tinc les pastilles que m’han donat aquest matí a l’hospital. (es
treu el pot de la butxaca) Són tranquil.litzants i antidoloroses . Inofensives. Porti
una mica d’aigua, sisplau!. (Porter va a la cuina, i entra Bobby amb una galleda
d’aigua i una “fregona”)
Bobby- (Cedint el pas a Porter) Endavant, reineta! (Porter se’l mira i entra a la cuina)
Qui és ? (a John)
John- La policia.
Bobby- Uhhhh!! ..... “Va de retro”!!!. (John i Stanley tracten de lliurar-se de les guitzes
de la Mary, mentre l’aguanten)
John- (a Stanley) Amb quins problemes m’has ficat!. (Porter torna amb un got
d’aigua)
Porter- L’aigua. (John treu un parell de pastilles del pot)
John- Amb dues ja n’hi haurà prou. (a Mary) Beu i empassa-te-les.
Mary- (encara histèrica) Empassa’t això.... (beu una mica d’aigua) i beu-te-les...
(agafa el pot que té en John en lloc de les pastilles i es”beu ”vàries pastilles”)
John, Stanley i Porter- (cridant) No! No! No!. (massa tard, la Mary ja ha “begut” del pot.
Fa gestos estranys).
John- Ai, Déu meu!
Stanley- Quantes n’ha pres?
John- (mirant el pot) Una dotzena.
Porter- La faci vomitar!
John- Què?
Porter- La faci vomitar! On és el bany?
John- Per allà. (a Stanly) Va, agafa-la!. (John i Stanley intenten aixecar la Mary, però
li fallen les cames)
Porter- Anem!!!!. (Porter es col.loca darrera de la Mary i entre tots tres intenten
aguantar-la. No s’aguanta dreta. Porter cau assegut al sofà amb la Mary al
damunt, John i Stanley s’agenollen a cada costat i intenten aguantar-la. En
aquest moment entra Bobby des del bany. Porta les mànigues de la camisa
arreplegades i tots els braços ben vermells, fins al colze. Tàmbé té taques
vermelles a la camisa i els pantalons. Observa l’escena)
Bobby- Diví, una orgia!
John- No és una orgia, idiota. S’ha pres un pot de pastilles.
Bobby- Faci’n-la vomitar!
Porter- Aigua amb sal, Sr. Smith!
John- Aigua amb sal! De seguida!. (John va corrents cap a la cuina)
Porter- (a Stanley) I bicarbonat amb vinagre!
Bobby- Déu meu, explotarà!
Porter- (a Stanley) Porti el que li he dit, Sr Smith.
Stanley- De seguida!
Bobby- (a Stanley) Vostè també es diu Smith?
Stanley- Com tots els meus fills! (mutis per la cuina)

44
Bobby- Ai, pillín, pillín!!! Al lavoro!. (Bobby torna al dormitori deixant la porta oberta.
Mentre, Porter aconsegueix posar la Mary dreta. Bàrbara entra des del hall,
quedant Porter d’esquenes. Deixa la maleta a terra i observa , molt sorpresa,
com Porter lluita per aguantar la Mary. Per fi Porter aconsegueix posar-la dreta
novament i posa les seves cames darrera de les de la Mary, aguantant-la.
Després la porta fins al dormitori, agafant-la per la cintura. Mary camina
balancejant-se. John surt corrents de la cuina amb l‘aigua amb sal i va de dret
al dormitori, sense adonar-se de la presència de la Mary. Tot seguit entra
Stanley amb el bicarbonat, el vinagre i una ampolla de Ketchup. Quasi al
mateix temps Bobby surt del bany amb una galleda plena d’un líquid vermell.
Entra de dret a la cuina. Bàrbara fa unes passes, trastornada pel que ha vist,
quan John surt corrents del dormitori)
John- (repetint-se a si mateix) Un desembussador!...(a Bàrbara). Un desembussador!
...(abans d’arribar a la cuina, es para en sec). (a Bàrbara). Poldy!!!
Bàrbara- Poldy?
John- Bàrbara, em pensava que eres a l’hotel!
Bàrbara- Bé... , en el fons m’ha semblat una bestiesa, carinyo.
John- No, al contrari. Es una excel.lent idea De seguida em reuniré amb tu.
Bàrbara- Què passa aquí?. (John intenta fer veure que està tranquil)
John- Res, res en absolut!
Bàrbara- M’ha semblat que passava alguna cosa al nostre dormitori.
John- Dormitori?
Bàrbara- El sergent hi acaba de portar la monja.
John- Ah, sí, ja no me’n recordava. S’ha marejat.!
Bàrbara- Pobra! Com ha sigut?
John- Com que no hem volgut donar-li més almoines, s’ha posat histèrica i s’ha trobat
malament.
Bàrbara- Mare de Déu!
John- Sí un càstig de Déu.
Bàrbara- I què feia el teu amic, el granger?
John- Ah, menys mal que encara era aquí, perquè com que quasi és veterinari...
Bàrbara- I què hi pinta el Sr Franklin, el veí de dalt? Semblava que acabava de donar
sang!. (Bobby torna de la cuina amb la galleda buida)
Bobby- La feina d’una casa no s’acaba mai (a Bàrbara) On era? El que s’ha perdut!
Semblava una manifestació antimíssils.
Bàrbara- Sí, això sembla.
Bobby- Tinc una angoixa amb aquest problema de la pintura, estimada!
Bàrbara- Va, no es preocupi!
Bobby- Vostè sí que es preocuparà quan vegi el bany. Sembla la cel·la del doctor
Petiot. (Bobby entra al dormitori quan Stanley en surt)
Stanley- John, has d’anar a parlar amb ella...(veu a la Bàrbara) Poldy! (Bàrbara
desconcertada) No era a l’hotel?
John- Ha pensat que era una bestiesa.
Bàrbara- (a Stanley) Què tal la seva monja?
Stanley- La meva... què?
Bàrbara- Que com es troba la germana Mary?
Stanley- (entenent-ho) Ah! (respectuós) La venerable germana Mary!
John- Està millor?
Stanley- Em temo que sí!
Bàrbara- I per què no portava l’hàbit?
Stanley- L’hàbit? Ah, no! Es una monja que va per lliure, veritat? (a John)
John- Més aviat deixada de la mà de Déu!. (Porter torna del dormitori)
Porter- Parla com un carreter!(se n’adona de Bàrbara) Ah, hola, Sra Smith!
45
Bàrbara- Com està?
Porter- Encara no està bé. No l’importa que descansi un moment al seu llit?
Bàrbara- No, es clar que no.!. (Bàrbara entra al dormitori. John corre cap en Porter)
John- No ho havia d’haver fet això!
Porter- Per què no?
John- Perquè no volem que la seva Sra. Smith (assenyalant Stanley) s’enfadi amb la
meva Sra. Smith, ni que la meva Sra. Smith s’enfadi amb la seva Sra. Smith
Porter- I per què haurien d’enfadar-se l’una amb l’altra?. (en aquest moment, se sent
un fort crit de la Mary, en off. Tots tres queden sense respiració. Mary entra
corrents des del dormitori. Va descalça . Encara està una mica “atontada”, però
està furiosa. Es gira cap a la porta del dormitori)
Mary- (Cridant) No s’atreveixi a tocar-me!!!, eh Poldy?. (Bàrbara apareix a la porta del
dormitori, està molt sorpresa)
Bàrbara- Però, què passa?
Mary- Em volia despullar!
Bàrbara- Per ficar-la al llit!
Mary- (a John) Em volia ficar al llit!
John- No, hi ha un petit malentès.
Stanley- T’importaria posar això per escrit?
Porter- Vaig a buscar les seves sabates (entra al dormitori)
Mary- (cridant) No et serveix, gateta!
John- (a Mary, pràcticament al mateix temps) Tranquil.litza’t
Bàrbara- (a Mary) Sí, calmi’s, germana!
Mary- (a Bàrbara) No em digui germana!
John- (a Bàrbara) Pot ser que encara sigui una novícia, entens?. (Porter torna amb
les sabates)
Porter- Tingui!. (Mary les agafa amb males maneres). Estic completament segur que el
seu comportament ve marcat per les seves relacions amb l’Stanley.
Bàrbara- (a Mary) El coneix l’Stanley?
Mary- Sí, el conec, però no es preocupi per mi, pot quedar-se’l per sempre.
Porter- Ja ho sabia jo que no en treuríem res de bo amb tot això de l’adopció!
John- (a Mary) La portaré al convent.
Mary- Per què dimonis haig d’anar a un convent?
Stanley- Això és una bona solució. Que professi!
Mary- Te’n recordaràs, Stanley!!! (Stanley es deixa caure al sofà)
John- (tallant-la ràpidament) Germana, sisplau!
Porter- Germana? (a Mary, referint-se a John) El senyor Smith és el seu germà? (La
Mary dubta i després torna a cridar com ho havia fet abans)
Mary- Ah!!!!. (Porter agafa Stanley pel braç i el posa al costat de la Mary)
Porter- Recuperi el seu amor, va!. (Mary mira Stanley i comença a donar guitzes)
Bàrbara- No hi ha dubte, està perdent el seny!
Porter- Sí, estic d’acord amb vostè! (a Stanley) No és normal no acceptar tenir
relacions sexuals!. (Mary crida novament i corre cap al dormitori)
John- (pausa. Molt educat) Les monges, mai! Perdoni’m!. (John segueix a Mary al
dormitori)
Bàrbara- Sergent! Em sembla que ha estat una mica dur!
Portet- Em sap greu. Però, en el fons, el problema que té és clar: insatisfacció!
Bàrbara- No ho entén? No pot! Està unida a Ell! (mira i assenyala el cel). (Porter mira
enlaire i després a Stanley)
Stanley- (després d’una pausa) Últimament hi ha força divorciats. (Stanley i Bàrbara es
miren i resten pensatius. Sona el timbre de la porta)
Bàrbara- Amb permís. (va a obrir)
Porter- (a Stanley) La seva dona va estar casada amb el tipus de dalt?
46
Stanley- Sí
Porter- Es refereix a ...(gest amb la mà, imitant un gay) aquell?
Stanlet- Sorprenent, veritat?
Porter- Increïble! I el petit Stanley és seu o d’ell?
Stanley- D’ell!
Porter- Ara m’explico els problemes de l’Stanley!. (Bàrbara torna amb el sergent
Truton)
Bàrbara- (a Truton) Li vaig a dir al Sr. Smith que el vol veure.
SergentT- Gràcies. Espero que no cobri molt cares les hores extres. (Bàrbara dubta un
moment i entra al dormitori). (a Stanley, poc amable) Encara és aquí?
Stanley- Fins que s’enfonsi el vaixell!
SergentT- (a Porter) Puc saber qui és vostè?
Porter- I jo, puc saber qui és vostè?
Stanley- (a Porter) Ell ho ha preguntat primer.
SergentT i Porter- (alhora) Qui és vostè?
SergentT i Porter- (alhora) Sóc oficial de policia de Wimbledon / de Chelsea). (pausa)
SergentT- Comencem de nou. Sóc el sergent detectiu Truton, de la comissaria de
Wimbledon.
Porter- Ah!, jo sóc el sergent detectiu Porter, de la comissaria de Chelsea.
SergentT- Ah! (no molt convençut) Es aquí de visita oficial?
Porter- Semi, diria jo. I vostè?
Sergent T- Semi, també! Diu que pertany a Chelsea?
Porter- Sí.
SergentT- Li importaria ensenyar-me la seva placa?
Porter- (sense fer-li molta gràcia) En absolut! (comença a buscar a les butxaques de la
jaqueta) Tal com he dit abans, només estic de visita semi-oficial
SergentT- (no molt convençut) Ja!
Porter- Li importa ensenyar-me la seva?
SergentT- És clar que no! (treu la seva placa i la hi ensenya)
Porter- (mirant-la) Mmmm!
Stanley- Tot en regla?. (el sergent T. i Porter miren Stanley. En aquest moment se sent
un crit al dormitori. Tots s’hi giren. Mary torna a sortir corrents)
Mary- No penso formar part d’aquest “trio” ! (al sergent T) Menys mal que ha vingut!
SergentT- Simplement venia a dir-li al Sr. Smith que no portarem aquests assumpte gaire
més lluny.
Mary- Per mi, el pot portar tan lluny com vulgui! Quina tropa! Això, més que una
casa, sembla una pel·lícula porno!
Sergent T- Porno?
Porter- (intervé) Jo li ho explicaré, estic al corrent de la situació de la Sra. Smith,
sergent...
Mary- (a Truton, referint-se a Porter) ...I aquesta “gateta” és la més porca del lot! (el
sergent T. mira a Porter)
Porter- (a Truton) La pobrissona està obsessionada amb el sexe...
Mary- Ja, mira qui parla! La reina de les Fades! Llàstima que tu no ho hagis fet igual!
SergentT- Per què ho diu això?
Porter- Tot té una explicació...
SergentT- (a Porter) Vostè creu? De moment , li prego no digui res fins que investigui els
seus antecedents!
Porter- Els meus antecedents?
Mary- Això, això! Li pregunti sobre els seus balls amb Michi!. (John entra des del
dormitori, aterrit)
John- La cosa ja no pot estar més enredada!... (veu en Truton) Hola, sergent!
SergentT- (sec) Bon dia una altra vegada, Sr. Smith!. (surt la Bàrbara del dormitori)
47
Bàrbara- (Desconsolada) La germana m’ha pegat!
Mary- I t’esgarraparé si te’m tornés a acostar, Poldy!
SergentT- (a Mary) Aquesta Sra., és la seva germana?
Mary- Senyora? (a Bàrbara) Va, ensenya’ns les tetes, a veure si en tens?
SergentT- Un moment, un moment!
Porter- Tot això és per culpa del petit Stanley i del seu ex-marit.
SergentT- Li he dit que no digués res.!
Bàrbara- (al sergent T) És un oficial de policia, vostè?
SergentT- Sí, en efecte.
Stanley- Puc dir una cosa?
SergentT- No, no pot, senyor Graham.
Stanley- (assenyalant John) Doncs, pot dir una cosa el Sr.Smith?
John- No, no pot, senyor Graham.
Porter- (a John, però referint-se a Stanley) Per què li ha dit Sr. Graham al Sr.Smith?
SergentT- (a Porter) Calli !!!
Bàrbara- (a Porter) Vostè acaba de dir-li (assenyala a Stanley) Sr. Smith!
Porter- Sí, és un taxista de Wimbledon.
SergentT- Un taxista?
Bàrbara- És un granger!
SergentT- Un granger?
Mary- Un maricon de cap a peus!
SergentT- Això ja ho sé!
Stanley- Puc dir una cosa?
John i el sergent T- (alhora) No!!!
Porter- Naturalment, si el padrastre també és marica, li ha d’efectar al petit Stanley.
(tots se miren)
SergentT- Escoltin. Estic intentant posar una mica d’ordre en aquesta casa. (a John) Sr.
Smith...
John- Aquest sóc jo.
Porter- (assenyala a Stanley) I ell?
Stanley- I jo... crec!
SergentT- Silenci!!!
Porter- N’hi ha dos.
SergentT- Ja ho veig
Porter- Dos Smiths, vull dir.
SergentT- (enfadat) Això no és més que una tapadora per amagar les activitats
homosexuals d’aquesta casa...
Bàrbara- Quines activitats homosexuals?
Mary- Tu t’emportes la palma, Poldy!
SergentT- Les relacions entre ell i ell. (assenyala John i Stanley)
Bàrbara- Què?
SergentT- Tots dos ho han admès.
Bàrbara- (incrèdula) Però, si s’ acaben de conèixer.!
Porter- És veritat, els vaig presentar jo. (El sergent T el mira)
SergentT- Que no se coneixien? Què vostè els va presentar? Començo a veure on
encaixes amb tot això, gateta.!
Bàrbara- (a John) Per què no dius res?
Stanley- Això, digues alguna cosa.
John- Estic tractant de pensar alguna cosa.
Bàrbara- Segur que els molt poca-vergonyes fa anys que es veuen a la granja.
Stanley- Vull confessar!!!
John- Tu ja has confessat. A callar!!!
Stanley- Una confessió com cal!
48
John- (indica al sergent T) Ell decideix el que és com cal o el que no!
Stanley- John, ho hem d’explicar tot.
John- Encara més?... Però si ja estan al cap del carrer!. (Bàrbara, de cop fa un crit)
Bàrbara- Ah!!!!!
SergentT- (A Bàrbara) Què passa?
Bàrbara- (a John, agafant-lo) El meu adorat John!
SergentT- El seu adorat John!! (a John) No em digui que també ha tingut temps de
dedicar-se a la dona de la neteja?
Mary- Quina dona de la neteja? Voldrà dir a aquest degenerat! (nou crit de la
Bàrbara) Ja t’està bé, per haver-me robat en John!. (Bàrbara deixa de plorar i
mira un moment a Mary)
Bàrbara- (entre sanglots) Com podia haver robat l’home a una monja?. (John resa,
demanant ajuda)
Mary- Una monja? (a John) Es això el que has anat dient de mi? Simplement perquè
m’agrada fer l’ amor d’una forma normal?
Bàrbara- Fer l’amor?
SergentT- Germana, per favor!. (Mary surt cap al hall, plorant)
John- Mary! Si jo sóc molt normal!
Bàrbara- Normal? I et dediques a monges i grangers?. (Bàrbara entra corrents i plorant
al dormitori)
John- Bàrbara!. (Bobby torna des del dormitori i es creua amb la Bàrbara, que està
plorant)
Bobby- (a John) Suposo que no és el millor moment, però ha de saber que el seu bany
està impossible. Li ha caigut tot el sostre!. (El Sergent T, a poc a poc, s’acosta
a Bobby)
SergentT- Qui cony és vostè?
Bobby- És curiositat o admiració?
SergentT- Sóc el detectiu sergent Truton.
Bobby-. I jo la Caputxeta vermella!
SergentT- (mirant John i Stanley) Ja ho veig!. (els dos homes estan enfonsats)
Bobby- Visc al pis de dalt, normalment (riu) Ui!, normalment!
SergentT- (a Bobby) O sigui que viu a dalt, eh?
Bobby- Amb Cyril.
SergentT- Amb Cyril....?
Porter- (a Stanley) Escolti, Cyril, és el germà de l’Stanley?
SergentT- (a Porter) Silenci!
Porter- En fi, hi ha moltes coses que no veig gaire clares, però del que estic
completament segur és de que el petit Stanley fa anys que hauria d’estar fora
del clan.
SergentT- (cridant) Calli! (a Bobby) I què fan exactament vostè i Cyril?
Bobby- Doncs, a part “ de “... de tant en tant, cosim.
SergentT- Quina vergonya! Quina casa! (a Bobby) Vostè, cap al bany!...
Bobby- Em sembla que jo ja no puc fer res més.
SergentT- (autoritari) Faci el que li dic!. (Bobby, ràpidament torna al bany) (Silenci)
John- (finalment) Ara sí que crec que ha arribat el moment!. (es posa dret)
Stanley- Jo crec que el moment havia d’ haver arribat fa hores.
John- T’hauria d’haver fet cas abans, Stanley, Quants infarts ens hauríem estalviat!
Stanley (no massa convençut) Jo t’ho havia dit.
John- Sí, m’ho vas dir. (al sergent) M’ho va dir. En fi, aquí està.....
Stanley- La veritat!!!
John- Sí, i tant!
Stanley- Tota la veritat!

49
John- Res més que la veritat!!!. (John indica a Porter i al Sergent T. que s’asseguin.
Quan ho fan, John sospira profundament abans de començar a parlar)
John- En primer lloc, vull aclarir que la monja no és monja. Va ser una idea que se’m
va acudir per sortir del pas. Tampoc està casada amb el Sr. Graham, el qual
tampoc té cap fill traumatitzat que es digui Stanley, i, per a tots aquells que
s’ho han cregut, el Sr. Graham no practica ni com a granger ni com a “l’altra
cosa “. En segon lloc, i desitjo que consti en el sumari, la criada – transvestit ,
no és ni criada ni transvestit. Finalment, vull confessar que tot el que he dit
abans no eren més que unes petites mentides inventades per mi amb un noble
propòsit... (Stanley CARRASPEA) Amb el simple, simple propòsit d’amagar la
meva veritable culpa... el meu gran secret. Vaig bé Stanley?
Stanley- Vas...vas bé!
John- La veritat és que estic casat amb aquesta senyora d’aquí dins i visc aquí, però,
al mateix temps, estic casat amb l’altra senyora i visc en un altre lloc. (a
Stanley) Es el que volies , Stanley?
Stanley- (aixecant-se, deprimit) Ara sí, ara sí que ets en John que coneixia!. (Stanley
passa un braç al voltant de les espatlles d’en John, per confortar-lo. Pausa,
durant la qual ambdós miren el sergent T).
SergentT- (per fi) Mentider, més que mentider.!!! Que es pensa que el crec?. (John tarda
uns segons en reaccionar i després mira a l’Stanley, que ha quedat bocabadat.
John somriu feliç i fa un petó a la cara de l’Stanley. Stanley accepta el petó i a
continuació comença a plorar)

(música)

(Quan comença la música, el teló comença a baixar)

FI

50