L’Església de les temptacions

1r. ACTE
(s’obre el teló, Carolina està en la preparació de pentinat i maquillatge per la boda)

Carolina: NOOO! No puc, no puc, estic massa nerviosa.

Mare Carolina: és un bon home, ell t’estima, tu estigues tranquil·la.

(carolina es tapa la cara i la seva mare li fa carícies. S'aixeca i…)

Carolina: Ja, però no sé si casar-me mama.

MC: sí, sí, de debò. Si no et cases tu em caso jo, amb aquest guapo.

Carolina: Però com sé si estic fent el correcte, com puc saber si no és un hipòcrita, potser
estic sent una ximple i està fent que m’estima pels diners. QUE FAIG!!!!!!!!!!!

MC: Mira perquè et quedi clar, aquest home és mil vegades millor que el teu pare.
(ella s’aixeca per explicar una història.)

MC: Un dia el teu pare va arribar a casa cansat de treballar, jo també ho estava, portava tot
el dia amb tu i la ximple de la teva germana.

Germana: eh???

MC: calla que estic parlant. Total que vaig passar dos dies a l'hospital després del cop que
em va ficar per no rentar-li els seus calçotets vermells, volia anar modern.

Carolina: ho sento molt.

MC: no és la teva culpa. Ames, el teu pare s’està podrint a la presó.

Germana: Però no ho entenc, que et feia el papa?

(Carolina murmura a l’orella de la seva germana, la seva germana fa cara d'espant)

MC: Bé no sé què faràs, però jo em beuré una copa…

(la mare de la Carolina surt d’escena)

Carolina: Doncs que bé, ni tan sols sé perquè li vaig dir que si quan em va proposar
matrimoni, encara que és veritat que m’havia pres uns quants mojitos, però igualment conta
no? A més ja no la podem cancel·lar, els diners no tornen, i la gent està emocionada.
Germana: No ho sé, jo de tu no em casaria.

Carolina: Gràcies pel teu consell, germana. Però ja no es pot tornar endarrere. És com un
cúmul de sentiments, de cop vull i de cop no.

Germana: Però ell no et mereix a més no saps o del seu passat…

Carolina: De què em parles, jo no en sé res. Què em parles d'un anterior matrimoni que no
va sortir bé? No passa res.

Germana: Bé germana, jo no puc fer res. És la teva elecció. Fes el que tu vulguis mentre et
sentis bé amb la teva decisió.
(Va dir intentant que estigui més còmoda).

(al costat en una altra Habitació)

Juanche: Pare, no sé si casar-me, no he passat uns bons mesos.

PJ: No et preocupis Juanche, tot sortirà bé. Tindreu fills i viureu la vostra vida!

Juanche: (Va murmurar) si bé, potser tinc més d’un fill…

PJ: Juanche has dit alguna cosa?

Juanche: Què? No..., ni he parlat.

PJ: Veus, ja et deia jo que en comptes de gastar-te tants diners en la boda aquesta, era molt
millor una pròtesi per la meva oïda…

Juanche: Va pare, estic en crisi i tu només penses en la teva oïda.

PJ: Era broma, era broma, tu tranquil, està tot molt bé preparat.

Juanche: Ja, però si descobreix el meu passat, no sé què faria.

PJ: No pensis en això.

Juanche: Ni tan sols sé si m’estima, li vaig demanar la mà en una disco, quan portàvem 6
mojitos.

PJ: Anda deixa-ho estar i anem a veure el menjar, m’han dit que hi ha font de xocolata.

Juanche: Ves tu, ara m’aproparé.

(El pare del Juanche surt d’escena i entra la mare de la Carolina tocada)

MC: Home, el meu futur nebot, com anem panda

Juanche: Senyora està bé?

MC: No, no estic bé perquè la meva filla es casarà amb tu tronco.

Juanche: No, no t’entenc.

MC: La meva filla no et mereix, ella ha de sortir amb un canyó, amb músculs i ros, tu ni tan
sols vas al gimnàs. Parles anglès? Jo vull un francès moreno amb un tatuatge de la meva
cara aaahh…

Juanche: Però si fa deu minuts estaves encantada amb la boda.

MC: Mira col·lega, a mi no em vacil·lis, t’has de modernitzar, com jo escric q en comptes de

què, supera això, fins que no siguis un gymbro, a la meva filla ni tocar-la m’entens tron? Em
captes?

Juanche: però…
(MC li tapa la boca dient shhhh i comença a fer-se la dramàtica)

MC: A sobre t’atreveixes a parlar-me, a mi la coquette, com ets capaç de fer-me això, a mi,
després de l'esforç que he fet, m’he deixat la pell.

Juanche: Senyora… Ho he pagat tot jo.

MC: no parlis! Hauria de fer-te vergonya, no puc ni veure't, a quina desgraciada

(MC surt de la sala cridant i corrent acudint els braços)
 2n. Acte

(Juanche està a l'altar al costat de la cura la dama d'honor de carolina és la seva germana i
la dama d'honor de Juanche és la germana de Juanche i prop està la seva mare i dels
extres que veuen la boda, s’escolta molt suaument la música.)

Juanche: estic nerviós

Cura: tranquil, sortirà tot bé, déu està amb nosaltres.

Juanche: Però … Abans de casar-me he de confessar que el meu passat no és… no és…

Cura: Tranquil no has de dir res, deu et perdonarà.

Juanche : No sé jo potser hauria d’anar-me'n.

(La núvia entra amb el vestit i es posa al costat de Juanche)

Cura: Juanche rep vostè aquesta dona per ser la seva dona, per viure junts en sagrat
matrimoni, per estimar-la, honrar-la, consolar-la i cuidar-la, en salut i en malaltia, guardant
fidelitat, durant el temps que durin les seves vides?

Juanche: (dubte)… si… si

Cura: I vostè Carolina???

Carolina: Sí, senyora cura accepto.

Cura: Si algú s’oposa a aquesta unió que parli ara o calli per sempre!!!
(de cop sona música de discoteca Entra Eylin amb aires de superioritat acompanyat de
dues persones)

Eylin: JO M’OPOSO SENYORIA!!!

Cura: Emmm ostres no estic acostumada a aquests casos, normalment tothom calla, però…
que has de dir senyora?

Carolina: Tu qui ets??

Eylin: Deixa que em presenti.

(una llum l’enfoca només a ella i surt fum)

Eylin: Soc Eylin Muñoz, Milionària, model, i propietària de la col·lecció de roba Muñoz.

juancho: E… tu? Tu? Tu?, tu? Què fas tu aquí?

(Carolina mirant a juancho enfadada)

Carolina: de què dimonis coneixes aquesta noia?????!!!!!

Juanche: Doncs de res…

Eylin: Disculpa com que res?? Ell (assenyalant a Juanche) És el meu xicot i m’ha deixat
prenyada.

(TOTS en la sala criden QUÈ???)

Germana: EY espera això no potser. NO ÉS POSIBLE!!!

Eylin: Que dius clar que ho és, tinc els papers.

(Eylin ensenya els papers i tothom fa cara de sorpresa)

Carolina:Com has pogut, ets una bruixa.

Eylin: Tant bruixa que soc que m’ha deixat prenyada el teu xicot.

Carolina: Gairebé marit

Eylin: Mentre estigui aquí poc marit serà, i perquè ho sàpigues, són bassons

Carolina: Juanche, com has pogut fer-me això? I tu callat ja bruixa.

Eylin: Que em faci callar dius?, doncs jo estic prenyada pel teu xicot i tu no.

Carolina: Jo et mato filla de…

Eylin: Què has dit?

(La Carolina i la Eylin es van barallar i Juanche les va intentar separar)

Carolina: Juanche tu no et fiquis que ja he tingut suficient amb tu😡

Juanche: Però Carolina…

Carolina: NI CAROLINA NI CAROLINO CALLAT JA LA BOCA!

(Juanche intenta donar-li una abraçada a carolina)

Carolina: No em toquis, no vull saber res de tu mai més.

MC: Ja ho sabia jo, ets un INFIDEL. QUINA VERGONYA (va cridar la mare de la Carolina
emborratxada)

Eylin: No m’ho puc creure Juanche, em deixes per ella, després d’ajudar-te a deixar l’alcohol
i esborrar el teu historial criminal.

Juanche: Sabia que no em van soltar perquè sí.

Eylin: Què? El policia es deixava temptar molt fàcil.

Carolina: Que ets alcohòlic???? I criminal?? Hi ha alguna cosa més que m’ocultes?

Juanche: No, no res més.

Germana: Doncs. Jo sé més!

MC: tu calla

Germana: No vull Callar més!!!!! Jo també estic prenyada del Juanche.

MC: (aplaudeix borratxa com una sopa) bravo!!! Això és millor que la meva telenovel·la
turca, que es diu “Love is in the air”, la millor que he vist fins ara jaja!!
(canta amb una música):
Love is in the air, in the whisper of the tree
Love is in the air, in the thunder of the sea
And I don't know if I'm just dreaming
Don't know if I feel safe
But it's something that I must believe in
And it's there when you call out my name

Pare juancho: No creus que has begut molt.

MC: caperutxes, només he pres una o duges o tres o deu copes.

Carolina: Tu, la meva germana, com has pogut!

Germana: És que està molt bo, no em diguis que no és guapo.

Eylin: et recordo que parles del pare dels meus fills

Carolina: et recordo que estàs parlant del meu marit.

Germana i Eylin: Quasi marit

Carolina: Veniu aquí!!

(Les tres noies comencen a barallar)
Cura: En nom de deu paro aquesta baralla.

Germana de Juanche: Que noia tan maca (va murmurar)

Cura: Com has dit? (es va posar vermella)

(les tres noies paren de barallar)

Eylin: OH NO EL MEU PENTINAT!! Nois arregleu-me.

(Els mànagers de l’Eylin comencen a arreglar-li el cabell i el maquillatge)

Cura: No us fa vergonya? Ja sou adultes si us plau.

Carolina: El que em fa vergonya és que la meva pròpia germana m’hagi traït d’aquesta
manera. Per què ho has fet? Què t’he fet jo?

Germana: ho sento, però mai ningú em fa cas i per un cop, soc la protagonista saps el que
és que la teva pròpia mare et cridi i tracti de ximple. Per un cop volia tenir-ho millor, alguna
cosa millor que la teva, tenir una cosa que tu no tens.

Juanche: O gràcies, ja sé que soc però…

Les tres noies: CALLA!

MC: Què?! Ximpleries. Jo et dono menjar, un lloc on dormir, t’he pagat l’escola, que més
vols que et doni??????
Germana: Amor mama amor, compassió per un cop a la meva vida.

Carolina: No ho sabia, però no és cap excusa per quedar-te prenyada del meu marit.

Eylin: Quasi marit.

Mc: Tu calla Bruixa…

Cura: Si us plau que estem en una església.

Convidat: És la millor boda que mai he vist jajaja.

Tots: Calla (al convidat)

(Juanche agafa de la mà a Carolina, i la porta a un costat mentre tothom es baralla en
silenci, la llum només enfoca a ells dos i tothom calla.)

Juanche: Jo… ho sento des de l’ànima mai no he volgut fer-te mal, jo… L’he cagat.

Carolina: Ho sents?!, Ho sents?! Això no fa res, t’has enrotllat amb dues ties en mig de la
nostra relació, i una és la meva germana, era, no sé si la puc seguir considerant germana.
(Juanche plora i es posa de genolls.)

Carolina: no puc perdonar-te no ho faré, però t’estimava… Una mica.

Juanche: Jo també… una mica. Si us plau, em penedeixo molt.

Carolina: Haver-te penedit abans d’actuar.ñ

Juanche: Si us plau…

Carolina: Massa tard, mal fet, amor trencat, aquí s’acaba la discussió, no em tornaràs a
veure el pèl en la teva vida, HE DICHO CASO CERRADO!

(Carolina s’apropa a les dues noies i els convidats que estan discutint i cridant)

Carolina: NOIES!

(les noies paren de discutir de seguida.)

Carolina: és tot vostre, us ho podeu quedar per vosaltres, no el vull ni a ell ni als seus
diners, ni el seu anell,

(tira l’anell a terra.)

Carolina (dirigint-se al Juanche): No et vull tornar a veure ni en pintura, ni a tu ni a ningú

relacionat amb tu, i molt menys a tu, germana,

Germana C: Serà tot meu!!!

(la Germana de carolina li despentina el cabell a Eylin, per agafar l’anell del terra)

Eylin: EL MEU PENTINAT!! JO ET MATO!!!

(comencen a barallar mentre Carolina surt plorant)

Carolina: Perquè m’ha de passar això a mi, no hauria d’haver fet cas a la meva mare, sabia
que no m’estimava de veritat, sé que no sembla per tant, però la gent no sap que sento jo
ara mateix, que la persona que pensava que m’estimava m’hagi sigut infidel amb una
model, guapa, rica, famosa… ostres és molt normal, perquè voldria sortir amb mi tenint una
model de pretendent?!, El que em sorprèn és el de la meva germana, quina desgraciada
soc!
(Entra en escena Jonathan un noi guapo, es treu el casc de moto i es mou els cabells amb
els dits)

Jonathan: Ey -Ey pequeña no digas eso, tu eres perfecta. Vine amb mi i viurem una
aventura, només tu i jo amb les onades del mar, a sobre la meva moto sense destí fix.
(envia un peto a carolina)
Carolina: SIIII
(llença les flors i li dona la mà i surten d’escena, MC agafa el ram)

MC: Yujuu he agafat les floretes aquestes rares, espera llavors ni hi ha pico, o hi ha boda?
M’heu fet perdrem love is in the air per res? Sou tots uns caps de suros, paparutxes.

Cura: crec qui sí que hi haurà boda.

(agafa la mà de la germana )
Cura: Francisca (germana de juanche) des del primer moment que et vaig veure vaig sentir
que déu em beneïa amb la teva mirada, i espero que el senyor em perdoni pel que faré, sé
que no hauria de fer-ho, però no puc més, necessito estar amb tu.

(el cura agafa l’anell del terra)

Cura: Francisca, vols casar-te amb mi?

Francisca: (emocionada): Sí, sí, sí, si vull, si

Cura: Pare si us plau perdona la meva traïció, però ningú pot trencar l’amor que sento amb
aquesta dona, i entenc que em castiguis.

MC: Jo els caso (diu aixecant la mà i saltant).

(MC està entre la cura i Francisca)

MC: SÍ. N’em al gra que no tinc tot el dia aja, no m'interessa, d’acord, cura vols casar-te
amb aquesta!!!

CURA: si vull

MC: I tu???

Francisca: SI SI

MC: jo us declaro Xurri I XUrrita. Ara si em disculpeu beuré una cervesa

PJ: Crec que ja has begut suficient per avui.

TOTHOM Aplaudeix i es donen una abraçada.

(EYLIN i la germana de Carolina continuen barallant-se i Juanche està plorant a terra)

FI
GRUP Vestuari: Alejandro, Aitor, Unai, Víctor, Queralt, Isaac, Britany