Divorciades,

Evangèliques i
Vegetarianes
De
Gustavo Ott © 1989

Personatges:

GLORIA
BEATRIU
MERCHE
 ESCENA I

GLORIA: Arriba tard, el fill de puta. El fill de puta arriba tard. Primer em demana
que vaja a l'hotel, que em necessita en el llit. I jo… Jo vaig perquè sóc
molt… Llavors ve i… ve i arriba tard. (Fuma) Quines boles! Arriba tard!
Llavors, com si res, em diu que no aniré a la festa amb ell. (Camina cap
a un costat ràpidament) A la festa! Que no vaig a la festa! (Torna
violenta) I ni tan sols va esperar que em llevara la roba per a dir-m'ho!
Entens?

BEATRIU: Jo…

GLORIA: No, clar que no entens. No entens res. Què entendràs tu! (A un costat)
Vol anar sol a una festa… ah? (A BEATRIU) Però, Has sentit alguna
vegada en la teua vida alguna frase més maleïda que esta? (No troba
cigarrets. Veu d'home rata)“Amor meu, és que necessite estar sol en la
festa” “Sol”. “A soles” (Alt) Amb l'altra idiota estarà! (BEATRIU li dóna un
cigarret). Gràcies, no fume. (L'encén. Fuma). Són iguals… Igualets tots.
(Pausa. Respira. En to normal) I tu… Com et dius? Que vol anar a soles.
Diu que vol anar a soles. Què creus?

BEATRIU: Que va amb una altra…

GLORIA: Sí. Clar. Sense dubtes. Per descomptat. Evidentment.

BEATRIU: És el teu marit?

GLORIA: Ni marit ni nóvio ni res, perquè l'acabe d'enviar a fer la mà. Que es
busque una altra idiota. Jo no suporte més. Perquè no és la primera
vegada, Brunilda… No és la primera. Jo ho vaig passar una vegada i ho
vaig passar la segona. La tercera i la quarta, que van vindre juntes.
Després la quinta… Però ja van deu, Antònia…

BEATRIU: BEATRIU…

GLORIA: (Alt) BEATRIU, BEATRIU, BEATRIU… (A les seues coses) Deu vegades, ho
he comptat, amiga, deu vegades, amb estos dits que han d'arrapar-li la
cara fins a traure-li els testicles!

BEATRIU: Per la cara?

GLORIA: No m'importa que siga difícil, per a això m'estic deixant créixer les
ungles! Mira! (SE LES MOSTRA. IMMENSES.) És que no m'ho torna a fer.
Ni que m'invite a Ganímedes. Ni que em telefone. Ni que em busque
per… (De sobte recorda alguna cosa) Les sabates! (Trau del seu bosso de
mà un parell de sabates roges de tacó. Sospira) Encara sort! Com vaig
eixir corrent, vaig pensar que me'ls havia deixat. Tinc la sensació que he
oblidat alguna cosa en alguna part. Què et pareixen?
BEATRIU: Molt boniques. Amb un vestit negre.

GLORIA: Exactament. Els acabe de comprar. Me'ls anava a posar en la festa…

BEATRIU: (Pren les sabates) Per a unes sabates el que sobren són festes, volguda.

GLORIA: Però és que esta festa és especial. Es casa el seu germà. Mon cunyadet.
Porte setmanes buscant un vestit i unes sabates fabuloses per a anar a
eixe casament… Si veres el vestit. Obert per ací. (Assenyala el bust, molt
exagerada la Gloria) Tots m'anaven a mirar.

BEATRIU: Vés sola.

GLORIA: Si poguera…

BEATRIU: No coneixes el nóvio?

GLORIA: Clar que sí. Va ser nóvio meu primer.

BEATRIU: Ah, bo, tu vas per germans…

GLORIA: Si no vaig creuran que estic patint. I jo vull que em veja com una
estrela.

BEATRIU: Qui? El germà o ell?

GLORIA: Els dos.

BEATRIU: ¿Per a què?

GLORIA: Perquè sàpien el que es perden.

BEATRIU: Potser per això el teu nóvio no vol que vages, perquè no veges el seu
germà…

GLORIA: No és això. És per la seua esposa.

BEATRIU: Ah! (Molesta) El teu nóvio és casat.

GLORIA: La mosqueta morta de la seua esposa, la serp de dos caps és la culpable.

Ell no la vol.

BEATRIU: Clar que no la vol, si va amb tu.

GLORIA: Això dic jo.

BEATRIU: Això diuen totes.

GLORIA: Pero jo sóc una altra cosa per a ell. (Pausa) A més, la serp és… Ella era
molt bonica però ara, ara és una vella, grossa, calba i plorona. Pareix
que tinguera cinquanta anys.
BEATRIU: Els hòmens deterioren. I el matrimoni et tritura.

GLORIA: (En el seu) Segur que demà torna com un gosset falder i em mira amb
eixos ulls i em diu les coses que ell diu i una perdona. No és la primera
vegada. Tinc comptades quinze vegades. No tres, ni deu. Vint, Adelaida.

BEATRIU: Vas dir quinze. BEATRIU.

GLORIA: BEATRIU. I són trenta-dos. Crec. No sé. El que siga.(CAMINA A UN

COSTAT, FURIOSA) Tenia la meua nit arreglada. Vaig pensar que la
passaríem junts. Que el portaria a dinar i que acabaria disculpant-se i
donant-me les gràcies. Perquè sóc jo la que sempre paga. Eixe quan
veu el compte, es revisa, posa cara d'àngel, somriu i pague jo. Ara no
sé què fer.

BEATRIU: Vore una pel.licula. Quan a mi em passa alguna cosa pareguda, vaig al
cine. Potser per això he vist tantes pel·lícules romàntiques. Per a
perdonar.

GLORIA: Jo no vull perdonar, preferisc massacrar-lo.

BEATRIU: Quan veia una pel·lícula que m'agradava, que era romàntica, que tenia
molt d'amor, jurava que era basada en un fet real. Que eixa història era
tan real com la vida mateixa. Que dos sers humans poden amar-se així
com en les pel·lícules “per sempre”.

GLORIA: Benilde: Res que acabe bé, pot ser veritat.

BEATRIU: Dónes molt d'ànim. Hauries d'escriure un llibre d'autoajuda.

GLORIA: Encara sort que et vaig trobar. Quan tinc problemes, preferisc una
tortuga que a un familiar, una amiga o un home al meu costat.

BEATRIU: Gràcies.

GLORIA: No em referisc a tu.

BEATRIU: Et referixes a la tortuga.

GLORIA: Com?

BEATRIU: Quant de temps portes amb ell?

GLORIA: Dos anys. Des d'un maleït 21 de març. El vaig conèixer a les 6 del matí,
en la muntanya. Feia exercicis. (Veient-la un poc grossa) Tu com que no
fas molt d'exercici. Dieta? Lipo? Màgia negra?

BEATRIU: No m'agraden les coses organitzades i

GLORIA: Eixe dia estava amb MERCHE, la meua amiga, es de Beneixida,

Beneixama, Benialgo. El cas és que em cau molt bé perquè ella és…
Ella… ella és una retòrica. Té quaranta, però si la veres. Pareix de la
meua edat. Treballa ací, al cine, de llanterna.
BEATRIU: Eixe treball sempre em va agradar.

GLORIA: Però ella diu que és una merda.

BEATRIU: Pots veure totes les pel·lícules.

GLORIA: Ella és mig monja. La veritat és que no recorde a quina religió pertany.
Espiritista, maçóns, israelita… bruixeries d'eixes. Eixe dia, quan vaig
conèixer el meu nóvio, la molt cabuda em discutia que era impossible la
vida en altres planetes.

BEATRIU: I tu?

GLORIA: Per favor! Jo estic absolutament segura.

BEATRIU: Encara no han trobat res.

GLORIA: Perquè no saben buscar. Però jo sé… Jo sé.

BEATRIU: Què saps?

GLORIA: (Semi-secret) Que hi ha marcians i ovnis i eixes coses.

BEATRIU: Pareixes molt segura.

GLORIA: Jo he tingut contactes pròxims.

BEATRIU: Has vist extraterrestres?

GLORIA: He vist els aparells esfèrics. La nebulosa galàctica. Ells ho dominen tot i
nosaltres som els seus conillets d'índies.

BEATRIU: Llavors amb mi han estat fent experiments.

GLORIA: Eixe dia li comptava tot açò a la meua amiga, la presbiteriana. Però ella
res. Em va fer un rés, un embruixament i llavors va aparèixer ell.

BEATRIU: Qui?

GLORIA: El meu nóvio.

BEATRIU: Estava per allí?

GLORIA: No. Venia en un helicòpter. Ell té helicòpter perquè se li fa molt difícil

arribar al treball pels matins, amb el tràfic i això.

BEATRIU: És més fàcil per l'aire

GLORIA: El cas és que el caminava en el seu helicòpter i estava aterrant prop de

sa casa i llavors em va veure. L'imbècil va baixar i em va despentinar
tota. Així el vaig conèixer. No era com per a enamorar-se?
BEATRIU: Va arribar com un extraterrestre.

GLORIA: Des de la galàxia més llunyana. Pels altaveus em va recitar un poema. I

em va llançar un regal. Em va oferir una branca xicoteta i va dir que la
branqueta era jo. Després vaig descobrir que se les menjava amb
vinagre.

BEATRIU: Les branques!

GLORIA: Menjar vegetarià. És macrobiòtic i amb el temps jo també vaig acabar

menjant espàrrecs i sopeta.

BEATRIU: No menges carn?

GLORIA: La sang i la carn destruïxen l'esperit.

BEATRIU: Jo menge carn roja tres vegades al dia.

GLORIA: (Mirant-la) Se't nota.

BEATRIU: Què vols dir?

GLORIA: Els animals quan els maten, segreguen adrenalina que queda en la carn i
això és el que una es menja. Pura energia tràgica.

BEATRIU: I l'adrenalina dóna càncer, supose.

GLORIA: L'adrenalina d'animal mort mata el teu esperit.

BEATRIU: De totes maneres el meu esperit està més mort que el llatí.

GLORIA: La cartera! No tinc ni… No tinc res!No tinc res! Et dónes compte? Res. Me
l'ha deixat al hotel, segur.

BEATRIU: Has de tornar.

GLORIA: Tornar? I si ell encara està allí?

BEATRIU: No el mires.

GLORIA: I si em busca i em diu coses? Jo no tinc orgull.

BEATRIU: Bo, eixe és el teu problema. Has d'enfrontar les coses.

GLORIA: I tu?

BEATRIU: Jo què?

GLORIA: Vine amb mi.

BEATRIU: Què?

GLORIA: Vine amb mi. M'acompanyes a l'hotel. És ací prop. Busquem les nostres
 coses

BEATRIU: LES TEUES coses…

GLORIA: … i ens n'anem.

BEATRIU: Jo crec que millor entrem a vore la pel·lícula

GLORIA: Després, després… Véns amb mi. Et presente com la meua millor amiga
Sí? Sí? Sí? (Com qui ja té tot concretat)

BEATRIU: Mira: Jo vaig a comprar pistaxos…

Focus en MERCHE, caminant cap a l'extrem dret de l'escenari.

MERCHE: Gloria, vida meua, el meu cel. Com estan les coses?

GLORIA: Normal.

MERCHE: No et vaig veure arribar. Que fas ací?

GLORIA: Vore la pel·lícula.

MERCHE: Una altra vegada? L'has vist set vegades!

GLORIA: M'agrada el protagonista, ja ho saps.

MERCHE: Jo no li veig res.

GLORIA: Perquè te la pases resant per a ser cega.

MERCHE: Vius plena de dimonis de la carn.

GLORIA: Dimonis de la carn. Mira: M'agrada “Miky Ruky” Què passa? Si esta
pel·lícula em relaxa. Què passa? I si vinc quantes vegades vulga. Què
passa?

MERCHE: Res. No passa res. Però una senyoreta no hauria de veure este tipus de
pel·lícules.

GLORIA: Tu la veus tots els dies.

MERCHE: Jo treballe ací.

GLORIA: I tanques els ulls cada vegada que ix l'esquena de RUKI?

MERCHE: Sí. No. Clar que sí!

GLORIA: I si tanques els ulls: Com complixes amb el teu treball?

MERCHE: Jo…
 Entra BEATRIU amb dolços i roses.

BEATRIU: No hi havia pistatxos. Porte roses.

GLORIA: Et presente a MERCHE, Josefina.

BEATRIU: BEATRIU. Hola.

MERCHE: Hola!

GLORIA: MERCHE treballa ací.

MERCHE: (La il.lumina) I sóc la llanterna…

BEATRIU: Creus que tindré temps d'anar al bany?

MERCHE: Depén del que vages a fer.

BEATRIU: Apanyar-me un poc. Saps què… hi ha un home allà fora que m'està
buscant conversació.

MERCHE: El coneixes?

BEATRIU: No, però…

MERCHE: Llavors no li incites.

BEATRIU: No ho estic fent.

MERCHE: Ja li has vist les mans?

GLORIA: Per a què, MERCHE?

MERCHE: Anell…

BEATRIU: No porta.

GLORIA: Fadrinet.

MERCHE: El que tu hauries de buscar.

GLORIA: Amén.

BEATRIU: Vaig i torne.

GLORIA: Pren-te el teu temps. Ací passen quinze minuts de propaganda i un curt
dels Beatles.

BEATRIU: No m'ho perd.

MERCHE: Encara que la toilette està plena, com si ningú no haguera orinat en sa
casa.
GLORIA: Serà que no volen gastar paper?

MERCHE: Com estan les coses, volguda, els comprenc…

BEATRIU: Encara que ja fins a això ho estan cobrant. No sé ací, però en…

MERCHE: Ací també, reina. En les funcions de la vesprada i la ultima de la nit,

quan ve gent. Et cobren el paper i fins i tot l'orinada.

Ix BEATRIU, corrent.

GLORIA: Ja no es pot ni cagar en pau, MERCHE.

MERCHE: El fi del món. Tot està dit en l'Evangeli.

GLORIA: MERCHE, per favor: L'evangeli diu que ens cobrarien per cagar?

MERCHE: En l'Apocalipsi…

GLORIA: Diu això? Textualment?

MERCHE: No amb eixes paraules, però ho suggerix…

GLORIA: I com diables es pot suggerir una cosa així…?

MERCHE: En la Condemnació a la Gran Prostituta, quan es parla de ganes de fer

alguna cosa i no poder fer-ho.

GLORIA: I això és cagar?

MERCHE: Clar que sí…

GLORIA: I per què no utilitzen paraules que tot el món entenga?

MERCHE: Perquè tot és simbòlic.

GLORIA: No sé quin símbol puga tindre orinar i cagar gratis i en pau.

MERCHE: Ho té, Gloria, ho té. Ho diu l'Evangeli.

GLORIA: Què serà el que no diu eixe tros de llibre!

MERCHE: El teu.

GLORIA: Què?

MERCHE: El que se't veu de lluny.

GLORIA: Què se'm veu què?

MERCHE: Què t'ha passat?

GLORIA: Res.
MERCHE: Res? El mateix va dir la meua germana Cecília quan va tornar una nit
amb eixa mateixa cara de camell extraviat en l'àrtic. “Què et passa,
germana?” “Res, MERCHE, no em passa res”. I tot seguit es va llançar
pel balcó.

GLORIA: Es va matar llançant-se des del balcó?

MERCHE: No, matar-se, no. Era d'un primer pis.

GLORIA: Però el que importa és la intenció.

MERCHE: Això sí. Bo, dis-me.

GLORIA: Ai, MERCHE. Deixa'm.

MERCHE: Té que veure amb el macrobiòtic eixe que tens per nóvio?

GLORIA: Jo no tinc nóvio... Són coses privades.

MERCHE: I si són privades com s'assabenta una?

GLORIA: Pregunta-li a l'Evangeli, que ho sap tot.

MERCHE: Ai, Gloria. Tu no estàs en pau amb Jesús.

GLORIA: És veritat. No estic en pau amb ell. Estic en guerra. I precisament hui
estic furiosa amb Déu. Perquè tots els hòmens, incloent-lo a Ell, amb la
seua divinitat i tot, són una merda.

MERCHE: Ai! Xiqueta. Ave Maria, Jesús i Josep. No digues això que Déu et castiga.
Recorda que l'última vegada et va vindre molt malament.

GLORIA: Què va passar?

MERCHE: Et va manar una lliçó.

GLORIA: Déu mai no m’ha donat lliçons, MERCHE, no inventes.

MERCHE: Ah no? I per què creus que et van eixir setanta-cinc granets que et van
poblar la cara com una colònia de formigues africanes?

GLORIA: Això li succeïx a totes les adolescents.

MERCHE: Als 32 anys?

GLORIA: Va ser casualitat. Una intoxicació.

MERCHE: Que només vas poder resoldre amb l'oració.

GLORIA: MERCHE, hui no necessite Testimonis de Jehovà.

MERCHE: Evangèlica, per favor, sense insults.

GLORIA: Tu no pots entendre les coses d'amor.

MERCHE: Que no? A veure: Què t’ha fet l'orientalista macrobiòtic?

Gloria amaga la cara. Se li ixen algunes llàgrimes.

Et continua tractant com una estúpida. I t'ho he dit mil vegades, però no
vols escoltar-me, Gloria. No vages amb hòmens casats. I molt menys
amb vegetarians robustos.

GLORIA: Un vegetarià no ha de tindre cara de cadàver.

MERCHE: Per descomptat que sí. Ha d'estar raquític i demanant perdó. El teu té
panxeta i és tan carnívor com el gos del carnisser, que fins a insectes
engul… Mira, Gloria, jo seré pastora del senyor, però també sóc dona, tu
creus que estic amb l'Evangeli perquè no sé d'estes coses? Tot al
contrari… Eixes són les panolietes de la missa, que no tenen ni quinze
anys i que per verges s'imaginen santes.

GLORIA: Verges?

MERCHE: Jo vaig entrar vella a açò i li ho agraïsc al senyor perquè jo ja he pecat

molt. Pecat per ací, pecat per allà. Molts, molts pecats i tots distints i de
distintes grandàries.

GLORIA: Però, MERCHE, jo vaig pensar que estaves “freda”

MERCHE: I vaig tindre dos marits, i ja vaig pagar. Dos marits és pagar. Tinc
l'experiència en el carrer i tinc l'experiència de l'Evangeli i Crist. I et jure,
t'assegure, que Jesús almenys no deixa blaüres com eixa.

GLORIA: (Alarmada) Tinc un blaüra?

MERCHE: En el muscle.

GLORIA: Maleït gos brut, fill de la grandíssima puta.

MERCHE: (al cel) Perdona-li el llenguatge Déu en les altures, que la pobra està
molt malament.

GLORIA: Es nota molt?

MERCHE: Podries dir que és una xuplada. Què va passar?

GLORIA: Ens barallarem.

MERCHE: Res de nou.

GLORIA: Esta vegada va ser definitiu. Una baralla forta.

MERCHE: Pel que es veu et va guanyar en el primer assalt. Et va pegar?

GLORIA: MERCHE, no em va pegar. “Pegar” sona a marietes. Em va llançar una

 punyada que em va deixar en el lloc.

MERCHE: Tu no aprens. Mai no li deixes pegar-te. Hi ha regles en açò de les

parelles. I més et val complir-les.

GLORIA: Una fa tot el que es puga per comportar-se com una verge i al final
sempre t'acaben tractant com una puta.

MERCHE: No digues això que em dóna sentiment.

GLORIA: No sé que fer. Va dir que si el deixava em mataria.

Entra Beatriu, amb pressa.

BEATRIU: Gloria, Gloria… M'ha invitat a sa casa…

MERCHE: I deixaràs a soles a Gloria, en este moment de desgràcia

incommensurable?

GLORIA: Desgràcia inco.... què?

BEATRIU: (Assenyalant el seu rostre) Estic bé?

MERCHE: No deuries…

GLORIA: Espera un moment, deixa'm llevar-te la desgràcia “incodurable”

GLORIA s'alça. Trau de la seua cartera coloret i pintura de llavis.

Maquilla un poc Beatriu.

GLORIA: Que no et veja com una panoli. Pot espantar-se. Dóna'm un somriure,
així. No, així no. Així (Ho fa) i mira-ho amb picardia, entusiasma'l.
Menja-te'l. Mossega-ho, arrapa-ho, beu-t'ho complet. Com la Kim
Basinger. “Oh mi good”.

BEATRIU: Ha intentat besar-me.

GLORIA: Dóna-li corda. Ells creuen que esta pel·lícula ens posa calentas.

BEATRIU: Això mateix em va dir.

GLORIA: Mon ex em va portar set vegades. I set vegades acabarem despertant el

recepcionista de l'hotel.

BEATRIU: (A MERCHE) Estic be?

GLORIA: Bella.

BEATRIU: La meua primera cita en un any.

GLORIA: Gaudix de la vida i mana els convencionalismes al carall. Una bona nit
ajuda a oblidar.
BEATRIU: T'ho agrairé sempre.

GLORIA: Per a això estem les amigues. Demà vine al parc a trotar amb nosaltres,
que estàs pesadeta. I ens comptes.

Beatriu i Gloria es besen. Beatriu ix.

MERCHE: A mi mai no em donares un bes així.

GLORIA: La teua religió ho prohibeix.

MERCHE: No és veritat.

GLORIA: Què importa!

MERCHE: Com ara tens amiga nova, les velles no fem miracles.

GLORIA: Per favor!

MERCHE: Eixa és una hipòcrita, que t'ho dic jo…

GLORIA: És una dona com totes.

MERCHE: Més falsa que un bitllet de 13,50.

GLORIA: Estàs que et mossegues els colzes dels zels.

MERCHE: Es va ajuntar la merda amb les ganes de cagar!!!

GLORIA: MERCHE! No hi ha raó perquè et poses així. Tu eres la meua amiga de

tota la vida.

MERCHE: Sóc molt impulsiva.

GLORIA: Això no t'ho coneixia. Tu no eres així.

MERCHE: Estic canviant, Gloria. I tinc por.

GLORIA: Tots estem canviant.

MERCHE: Sí, però jo canvie cap arrere. Retrocedisc (Trist). A tot li tinc enveja. A
tot li tinc ganes. Sent que la vida és curta

GLORIA: No puc creure que tu em digues açò. El que et fa falta és amor, com a
Carmela.

MERCHE: No havies d'haver-la induït.

GLORIA: No és una xiqueta, MERCHE.

MERCHE: No tens moral.

GLORIA: Moral! Si saberes el que volia fer…

MERCHE: (De sobte, alegre) Problemes?

GLORIA: Fixa't. Me la vaig trobar en el metro, que és un lloc baix terra on tenen
trenets que vénen l'un darrere de l'altre i…

MERCHE: Gloria: jo sé el que és el metro

GLORIA: Si? I quan el vares conéixer?

MERCHE: Dis-me el que li passava a l'Estefanía!

GLORIA: Ah. Bo, volia suïcidar-se. Tirar-se als riells del tren… Tirar-se com una
bossa de fem arrugat, com un deixalla, com qui ja no li importa res.
Volia matar-se i jo la vaig salvar.

MERCHE: I per què volia matar-se?

GLORIA: No em va dir per què. Però jo crec que es vol matar perquè menja carn
com una gossa… I és que, tu em vas a perdonar, però una persona que
menja carn tres vegades al dia ha de ser una suïcida en potència.

MERCHE: Gràcies al gran poder de Déu, filla. (Abaixen les llums un poc) Açò ja
començarà. (Mirant cap a on està Beatriu) Demà anem al parc a trotar, a
les sis. Potser jo puga ajudar-la. Som expertes en gent que vol matar-
se. Els rehabilitem i els posem a cantar-li a Déu.

GLORIA: Llavors és millor que es tire als riells del metre.

MERCHE: Gloria…

GLORIA: Sí…?

MERCHE: Fes-me una besada com a ella.

GLORIA: Pareixes una xiqueta de cinc anys.

Es besen.

MERCHE: He d'anar-me'n…

GLORIA: Demà en la muntanya a les sis.

MERCHE comença a retirar-se. Es deté.

MERCHE: Estan en la porta… S'han besat!

GLORIA: Per a veure…

MERCHE: Mira…

GLORIA: (Volteja) No veig bé…

MERCHE: Segurament no vindrà a assentar-se amb tu…

GLORIA: Qui ho anava a creure, la mosqueta morta eixa!

MERCHE: I l'home s'està aprofitant. Mira on li posa mà.

GLORIA: (Veient cap eixe lloc) Que li aprofite! Un bon masegada li lleva a una les
ganes de… Figa! (Alt) Grandíssim fill de la grandíssima, desgraciat,
maleït, rata fastigosa, gos brut…!

MERCHE: Però calma't, ens estan sentint. Què passa?

GLORIA: La mosqueta morta s'està besant amb el meu nóvio!

MERCHE: Sant cel! Però si és l'encisam andant! I ella es deixa!

Gloria intenta anar cap a ells. MERCHE la deté.

Què faràs?

GLORIA: Portar-la al metre i espentar-la perquè es torne carn morta. Veus? Veus?
Eixes són les pitjors. Les que pareixen fràgils.

MERCHE: No és culpa seua (Els veu embelesada). Vaja… i quin bes més llarg.

Gloria li arrabassa les roses a MERCHE amb ràbia. Rega un poc en

el sòl.

GLORIA: I jo que li vaig pintar els ulls i la boca. Però cal veure que sóc idiota.

MERCHE la mana a callar.

No calle! I és més. Ara mateix vaig a traure-li els ulls als dos (CAMINA
FURIOSA CAP A LA PORTA)
Gloria, furiosa va cap a Beatriu. MERCHE la deté. Llums. Sona
«It’s been a hard day´s night» dels Beatles. Fosc.
 ESCENA III

6:30 de l'endemà. Parc. Sonen pantaixos i timbres de bicicletes.

A un costat, banc i pedra.

BEATRIU: (Cansada) … Ja no tinc forces, Gloria. No tinc… No vull trotar.

Gloriaaaaaaa!

Entra Gloria per l'altre costat de l'escena. Porta un morral xicotet

en l'esquena.

GLORIA: Camina, patix, arrossega el teu cos sobre les pedres. Que la teua
cel·lulitis voluminosa germine sobre la terra fangosa.

BEATRIU: No seguisques amb açò, Gloria…

GLORIA: Demana pietat.

BEATRIU: Pietat!

GLORIA: No tens orgull.

BEATRIU: Jo no tinc res.

GLORIA: T'he posat verí en l'aigua.

BEATRIU: Per favor, has d'escoltar-me…

GLORIA: Cianur amb verí de rates, insecticida, i sofre.

BEATRIU: Ja està, Gloria! Ja està! Vés a la merda.

GLORIA: Ai, reina, quin vocabulari.

Beatriu fa un gest molest. Gloria es lleva el morral i ho deixa

sobre el banc.

BEATRIU: No sabia que era el teu nóvio.

GLORIA: No vaig sentir res quan vos vaig veure besant-se. El que em va donar va
ser llàstima, Maria Antònia.

BEATRIU: Portem més de dotze hores juntes i encara no saps el meu nom.

MERCHE arriba amb bicicleta. Porta una bossa i un xicotet

reproductor amb cançons evangèliques. Ella les canta, a cor.

MERCHE: Menys… encara sort que es van detindre… Perquè les vaig veure… allà
arrere… i corre que corre… per a aconseguir agarrar-les

GLORIA: Apaga eixe artefacte diabòlic, MERCHE.

MERCHE: (Canta a cor) “Només Crist salva. Només la seua llum il·lumina.
Al·leluia, Jesús, t'ama. I jo cante a la seua pau divina.

GLORIA: (Deixa de trotar) Cançonetes per a retardats mentals a les sis del matí.
MERCHE, ens va a donar un atac d'Alzaeimer o Parkinson si seguixes
amb això.

MERCHE: (Apaga la música) I com seguix el teu braç?

BEATRIU: Millor

MERCHE: Anit quasi se l'arranques.

GLORIA: Hui acabe el treball

MERCHE: (A Beatriu)Però és que l'escàndol que es va armar era digne d'un

especial per la televisió. I Gloria volia matar-te. Gràcies al gran poder de
Déu, tot va quedar solucionat. L'encisam macrobiòtica no ens molestarà
més. (MERCHE mira cap a Beatriu) Així que: vols matar-te?

BEATRIU: (Mira a Gloria) Què?

GLORIA: MERCHE què ben coneguda eres pel teu tacte!

BEATRIU: Vaig pensar que eres la meua amiga…!

GLORIA: No sé com es va assabentar, de veritat.

MERCHE: He dit alguna cosa que no devia…?

BEATRIU: (Intenta eixir per l'esquerra) No sé perquè et vaig conéixer…

Beatriu plora. MERCHE la deté.

GLORIA: Has ficat les dos potes, bruixa.

BEATRIU: (Plorosa) La traïció, sempre la traïció.

MERCHE: Espera, espera, no et poses així. No sóc la teua enemiga.

GLORIA: Figa, no plores… No m'agrada…

Beatriu plora.

MERCHE: En la vida tot té remei, excepte la mort. Beatriu. Submissió, resignació i

oració. Saps que els suïcides no tenen lloc en el cel? Plora, que això és
bo. Et llava les culpes. Has viscut en el pecat i has gosat reptar la llei de
Déu. Plora i penedix-te.
GLORIA: Que faça el que vullga, però que no plore. Deteste la gent que plora
perquè em fan plorar. No faces tragèdia. (Plorica també) No plores,
plorar és de dones ridícules. Una no ha de plorar mai. Que ploren les
altres, però una no.

BEATRIU: Jo hauria de estar morta. I sense que em tinguen llàstima.

MERCHE tracta de concentrar-se. Tanca els ulls, parla en un

idioma estrany. GLORIA va cap al seu bosso de mà i trau un poc
de marihuana. L'encén, fuma i li passa a Beatriu. MERCHE no
s'adona.

MERCHE: Busca el gran poder de Déu. No et confongues. El diable és com un

triangle en el cor, les puntes del qual esmolades ho danyen i maltracten.

BEATRIU: (Després d'una bona xuplada) Ja em sent millor. Gràcies.

MERCHE: De res. Sabia que mon poder t'anava a… (S'adona) Gloria! Què estàs
fent?

GLORIA: Una puntelloneta, MERCHE.

MERCHE: Què? Droga! Estupefaents! Narcotràfic!

BEATRIU: No exageres.

MERCHE: Mercaderia il·legal. La policia. Poden estar darrere d'eixe arbre. Anirem a
presó! Destruïx això! Aniquila eixa arma del dimoni contra el teu esperit
Fins on has caigut, Gloria? Droga!

GLORIA: Bo, tant com “droga”, MERCHE. No. No. Una mariguanita. Baines del
passat. Costums que a una li queden. Gens perillós. A més, cent per cent
natural.

MERCHE: A les sis del matí!

GLORIA: En cas d’emergència calma. (A Beatriu) No t’ha calmat?

BEATRIU: Em sent millor. Dóna'm un altre poc.

MERCHE: És la temptació. (Diu alguna cosa en alemany) No permetes que Satanàs

et porte pels camins sulfurosos del pecat. «Allibereu-vos dels mals
hàbits”, diu l'Evangeli.

Beatriu fuma.

GLORIA: MERCHE, no digues això que t'he vist alçar el colze.

MERCHE: L'església evangèlica tolera un que altre vinet, un glopet, però no un vici.

Beatriu fuma de nou

 A més, això fa mal. Mata les neurones. I sobretot: és il·legal.

BEATRIU: No hi ha gens roín en açò, MERCHE.

MERCHE: Per coses com eixes, és que eres com eres.

BEATRIU: Com sóc?

GLORIA: Com és?

MERCHE: Així.

BEATRIU: Així, com?

MERCHE: “Una dona desesperada”.

BEATRIU: Jo no sóc una…

MERCHE: Volies matar-te.

GLORIA: Però no per una fumadeta, MERCHE, no sigues panoli. Beatriu ho va

pensar perquè… Ella estava en el metro i llavors vaig arribar jo. El tren
estava a punt d'arribar i… En el que la vaig veure, em vaig adonar.
Estava clar, ella… Es volia matar perquè és divorciada…

Beatriu riu. MERCHE i Gloria la miren.

BEATRIU: Gloria, no, no és així... (Riu) Si em volia tallar en trossets, no era pel
meu divorci. Per favor!

GLORIA: Però…

BEATRIU: Mira, res no és etern. Fas llaços i els desfàs en el mateix moment en què
saps que has de viure tota la teua vida. Tota. No per parts. (Fuma de
nou) Gens dura, assabenta't d'una vegada. Gens dura. Res. Ni açò.
(Ho tira) Quan una es va a matar no pensa en això. Pensa en una altra
cosa. Veus la teua vida en un fil. Veus tots els anys que has viscut, i no
veus res. No veus res atractiu. Trenta-dos anys i res. Res. Una no pensa
mai que es va a matar fins que, de sobte, tot sorgix com una possibilitat.

MERCHE: (Se li acosta) Per què vas pensar en això tan terrible?

Pausa.

BEATRIU: Crec que…

GLORIA: Què?

BEATRIU: I?

GLORIA: I?

BEATRIU: Jo…
MERCHE: Doní.

BEATRIU: Una…

GLORIA: Això mateix…

BEATRIU: Ummm…

Pausa.

GLORIA: (Explota) Ummm…! Collons¡ (La miren) Què? Què? Doní, què!

BEATRIU: Potser la raó, bo, una de les raons va ser… Va ser una dona. Això és.
Una dona.

GLORIA: Ai, esta menja tortilles amb pebre roig!

BEATRIU: No, res d'això.

MERCHE: El teu ex-marit anava amb una altra dona?

BEATRIU: Mon “ex” no té res a veure. Ella havia de tindre uns vint-i-cinc anys.
Vestia molt seriosament, molt elegant. Era tan bella. Em va
entropessar. Tenia pressa. Portava una carpeta, mirava el rellotge i…
tenia pressa. Això és tot. Llavors vaig mirar el meu aspecte i vaig saber
que eixa dona era la dona que jo volia ser. Una dona amb pressa.

GLORIA: I no ho eres?

BEATRIU: Em vaig casar jove, contra la voluntat de tota la meua família i fins a la
meua pròpia. No sabien del meu embaràs.

MERCHE: Tens un xiquet? Quina meravella!

BEATRIU: Una meravella dramàtica. En eixe moment vaig haver de deixar la

universitat. I els plans. Jo que somiava amb un escriptori i una
secretària, vaig haver de conformar-me de veure-li donar els primers
passos i canviar-li la robeta per primera vegada.

MERCHE: Això és bell. Un xiquet, que Déu t'ho cuide. Jesús és amor.

GLORIA: Jesús és una merda, MERCHE, no estàs sentint la història?

BEATRIU: El xiquet va créixer, es va menjar tots els estalvis mentres jo… jo feia
cursos. Em gitava amb el meu marit. Vivia pensant en les eixides al cine,
en els amics esporàdics, en les instruccions per a fer el sopar, en tot el
que tinguera a veure amb res. Se'm van anar els anys veient televisió.
Llavors, vaig veure eixa dona. La vaig imaginar amb responsabilitats i
em va fer enveja. Perquè jo sóc només un despertador sonant a la
mateixa hora i un telèfon apagat. (A Gloria) No tens més d'això?

GLORIA: Sí, com no. Sempre llesta. (MERCHE la veu) És que vaig ser Scout.
 Gloria li dóna més porro.

MERCHE: Molt tard en adonem que no tenim 18 anys. Una és romàntica i somia
que tot pot ser bonic. Però després, descobreixes que la vida no és així.

GLORIA: Per què es van separar?

MERCHE: La va deixar per una altra.

BEATRIU: No em va deixar. Jo el vaig deixar.

GLORIA: Què?

BEATRIU: El vaig deixar. El vaig abandonar. Me'n vaig anar. (Se li queden mirant)
Però això no importa.

MERCHE: No importa. Clar que importa! Per què el vas deixar?

BEATRIU: No crec que vulgueu saber-ho.

GLORIA: MERCHE es talla la gola si no ho dius

MERCHE: Anem a ajudar-te, anem a ajudar-te…

MERCHE trau una botelleta de licor.

GLORIA: Mireu-la!

MERCHE: Un poc de gasolina, perquè camine…

GLORIA: Es suposa que és pecat.

MERCHE: (Beu) El diable està en el vici, no en el licor. Pecat és emborratxar-se,

però beure no… beure no…

Beatriu es tira un glop llarg. MERCHE li passa la botella.

BEATRIU: Mentres era casada, veia i coneixia gent que m'agradava, hòmens que
m'atreien. I pensava en coses que volia fer però que ja no podia. Em
sentia culpable. I ell… Ell va canviar. Ja no hi havia el mateix tracte.
No t'obrin la porta ni t'espenten la cadira. No et porten al cine, no
t'inviten a sopar, no volen gastar diners. No t'escriuen poemes i la passió
passa a ser costum.

MERCHE: Mai com a nóvios.

BEATRIU: A mi em van criar donant-m'ho tot. Des de xicoteta, sent important,

rebent afectes i atencions. Mai ningú no em va dir que jo podia ser una
segonassa. I ell… Era un maniàtic que l'única cosa que li importava era
que el bany estiguera sec.

MERCHE: ¡El va abandonar pel bany mullat!

GLORIA: Per això?

BEATRIU: Em vaig alçar en el matí, vaig obrir les aixetes, agarrí al xiquet i el vaig
deixar amb el bany inundat d'aigua.

MERCHE: (Beu) A Japó recomanen que quan tingues ganes de matar-te, et veges
en un espill.

BEATRIU: Ho vaig fer.

MERCHE: I no vas vore el rostre de Jesús?

BEATRIU: No, vaig veure una dona amb ganes de sentir.

MERCHE: (Fuig) No sentir, no és tan roín.

GLORIA: (A Beatriu) Has anomenat la corda a casa del penjat.

MERCHE: Fem una tragèdia perquè desitgem sentir. Però: sentir què? La luxúria?
El sexe? I res més? (Alt) Res més? Pensar sempre en sexe és pecat,
símptoma del dimoni.

BEATRIU: Jo no he dit res sobre el sexe.

GLORIA: És que MERCHE ho relaciona tot amb la seua baixada de libido.

MERCHE: Gloria!

GLORIA: Ull per ull, bruixa.

MERCHE: No pots guardar un secret.

BEATRIU: Tan prompte? No em digues que ja…? No estàs tan vella. O sí?

MERCHE: Sóc viuda. Porte cinc anys que no necessite un altre marit que no siga
Jesús.

GLORIA: Mira, MERCHE. Vols que et done un consell? Aconseguix-te un de vint

anys. Algun rosacruz, musulmà o colombià que t'agrade i que et porte la
corrent. Dura poc però gaudixes més.

MERCHE comença a concentrar-se.

MERCHE: (Seriosa) Basta amb què vos veja per a saber que teniu dins el dimoni
de la concupiscència!

BEATRIU: El dimoni de què?

GLORIA: Ai, sona terrible!

MERCHE: (Diu alguna cosa en el seu idioma inventat) La concupiscència.

GLORIA: En cristià, dona.

MERCHE diu una altra coses en un altre idioma inventat.

Això sona a embruixament.

MERCHE: Quan estic meditant en Déu parle un idioma sagrat que jo mateixa no
reconec. Parle amb ell, medite amb ell, dic algunes paraules.

Diu alguna cosa en un altre idioma estrany.

GLORIA: MERCHE, no et poses a fer eixes coses que a mi m'espanten.

MERCHE: Beatriu, tu tens eixe dimoni dins.

Diu alguna cosa en l'idioma estrany. En tràngol.

BEATRIU: No em mires així.

MERCHE: (A Beatriu) Vives amb eixe dimoni que…

Diu alguna cosa en un altre idioma.

BEATRIU: No tinc cap dimoni dins. No el tinc. Jo… Què vol dir concupiscència?

MERCHE: Lascívia.

BEATRIU: Ah. Això.

GLORIA: Saps el que és lascívia?

BEATRIU: Clar. No sóc ignorant. (A GLORIA) Què és?

GLORIA: Lascívia és això que una… eh… tu saps… Clar, quan un… eh… En els
avions…

MERCHE: Lascívia és desig carnal.

BEATRIU: Ah! Això!

GLORIA: Encara sort!

BEATRIU: Jo estava espantada.

GLORIA: Vaig pensar que tenia a veure amb el mal olor.

MERCHE: El dimoni de la lascívia et té atrapada per dins i mentres el tingues, no

podràs ser feliç.

BEATRIU: Ja me n'havia adonat.

MERCHE: Del dimoni?

BEATRIU: No, de la infelicitat. I tu com saps tot això?

GLORIA: Per samaritana escolàstica tibetana hindú.

MERCHE: Tinc molt de contacte amb la mort i eixes coses. Sé quan mor algú
encara que no ho veja i a vegades encara que no el conega. Es
comuniquen amb mi per infinites vies: colps, murmuris, pessics, ganxos
de roba, fotos… veig la cara d'un mort i sé qui és, com s'anomena i com
va morir.

BEATRIU: MERCHE series de gran ajuda en la morgue. Allà tot el món soterra el
mort que no li toca.

De sobte, MERCHE se li acosta a Beatriu. La presa pels muscles.

MERCHE: Vine ací… Tens un mal esperit…!

BEATRIU: Però tu eres evangèlica o espiritista?

MERCHE: Les coses de l'esperit són una sola.

GLORIA: No li guanyes una. Té una frase per a cada cosa.

MERCHE: Els mals esperits van a on poden saciar la seua perversitat. Els esperits
oloren les llagues de l'ànima, com les mosques oloren les llagues del cos.
Jo, jo, he sigut enviada pel senyor per a curar-te! Estàs llesta?

GLORIA: Ai, estàs fotuda, Augusta perquè et va a operar.

MERCHE: Mentres més ràpid…

Diuen alguna cosa en el seu idioma estrany.

GLORIA: Això significa “millor”.

MERCHE: Cal netejar les immundícies de l'esperit així com es netegen les del cos.
Però per a allunyar-les no basta de demanar-ho, sinó que cal abandonar
allò que ho atrau! (ALT) Estàs disposada a fer-ho? Tens fe?

BEATRIU: Crec… jo crec… que

MERCHE: Excel·lent.

Comença a parlar en el seu idioma. Després en valencià.

(Alt, en to místic) “Preeeeegueeeem al senyor totpoderós i

omnipooooteeent que ens envie bons esperits per a assistir-nos i que
allunye als que puguen induir-nos a l'erroooooooo i que ens done la
veritat necessària per a distingir la veritat de la imposturaaaaaaa.”

Fa un gest brusc. Parla un altre idioma. Comença el tràngol.

 Dimoni de la concupiscència que habites en este cos, T'ORDENE QUE
ISQUES! Ix!

Fa un altre gest

Bons esperits, vos suplique que assistiu a esta mortal, Anastàsia…

BEATRIU: Beatriu!

MERCHE: El que siga

BEATRIU: Els esperits acabaran assistint a una altra

MERCHE, resa en idioma secret. De sobte, en espanyol.

MERCHE: “Déu totpoderós, en el teu nom que els mals esperits s'allunyen de mi”
Repetix.(Beatriu ho fa)” ... i que els bons em servisquen contra ells”.
Repetix. (Beatriu ho fa)(Furiosa) “Esperits malfactors que inspireu mals
pensaments, esperits tramposos i mentiders que els enganyeu; esperits
burlaners que abuseu de la seua credulitat, vos rebutge amb tota la
força de la meua ànima i tanque l'oïda a vosaltres!”

MERCHE fa sons de trons amb la boca. De sobte corre al seu

costat.

Ha eixit!

BEATRIU: Qui?

MERCHE: L'esperit de la concupiscència! (ASSENYALA, COM SI ES TRACTARA D'UN

ENS INVISIBLE QUE CORRE PER ALLÍ) allí està, córreguen, està darrere
de mon, em perseguix, ara vol entrar en mi. Allunya't! Bestiola! (Diu
quelcom en el seu idioma) Ves-te’n!

MERCHE comença a tocar-se el cos, com si algú s'ho estiguera

fent, d'una manera sensual. MERCHE gemeca entre dolor fingit i
plaer real.

BEATRIU: Què fem?

GLORIA: Jo crec que res.

BEATRIU: Però està patint.

GLORIA: A mi em pareix que està gaudint.

MERCHE pantaixa. Es fica les mans entre les cames.

MERCHE: Esperit burlaner, desallotja el meu cos ah! Ah! Ah!

BEATRIU: Cride els bombers?

GLORIA: Contra un esperit?

BEATRIU: Un exorcista llavors? Vaig vore una pel·lícula en què
MERCHE té llavors un colossal i místic orgasme.

GLORIA: (A MERCHE) Ja està be, esperit, ja està be. Que vostés mai no duren
tant. Ix d'ací, esperit, ves-te’n ja, deixa-la en pau que ja va passar el
que havia de passar. Camina a llavar-te esperit, encén un cigarret i mira
la tele.

BEATRIU: Ja se li passa.

GLORIA: Eixe esperit tenia bona mà.

BEATRIU: La veritat és que eixe esperit no estava dins meu. I és una llàstima.

MERCHE: (De sobte recupera la raó. Esgotada) Se n'ha anat.

GLORIA: M'haguera agradat conéixer-lo.

MERCHE: No jugues amb estes coses, Gloria.

GLORIA: Li vas demanar el número de telèfon? Què va ha fer demà? Té un

germà?

MERCHE: (A Beatriu) Com et sents?

BEATRIU: Bo, eh… Jo estic igual.

MERCHE: (Molesta) Igual? Com que… Ja estàs alliberada. No tens el dimoni dins.
No sents gens distint? No sents les palometes volar, les branques dels
arbres, el so dels passets de les formigues?

BEATRIU: (Mira al sòl) Bo, crec que el pas de les formigues no. (Després d'una
pausa curta) Ho sent.

GLORIA: Has fracassat, vella pitonissa. (Saca un altre xiulet de marihuana)

MERCHE: (Furiosa) Has sigut tu i eixa herba maleïda. GLORIA: has fet
interferència, és la teua culpa…

GLORIA: No em fotes a mi, no vingas amb…

MERCHE: Eres rància i roïna.

GLORIA: Espera…

MERCHE: Calla, filla de Satan!

Intenta llevar-li la marihuana. GLORIA no la deixa. MERCHE la

galteja amb fúria. S'agafen dels pèls. Beatriu tracta de separar-
les. En el forcejament cau la botella de licor al sòl.

GLORIA: Què et passa?

 Se separen. MERCHE plora.

MERCHE: Perdona… perdona… amiga… Gloria…

BEATRIU: Què li va passar?

GLORIA: No li agrada perdre, és molt orgullosa. No sé com et van acceptar en els

maçons.

MERCHE: Evangèlics!

GLORIA: És el mateix!

Beatriu arreplega la botella i li oferix a MERCHE.

BEATRIU: Calma't un poc, pren…

MERCHE, beu llargament

Un altre, més calmada

MERCHE, beu llargament

Un altre, més calmada

MERCHE, beu llargament

GLORIA: Més calmada i acabes borratxa.

MERCHE: M'ho meresc. Has de perdonar-me, amiga…

GLORIA: MERCHE, per favor!

MERCHE: (Beu) Sense el teu perdó no podré ser feliç…

GLORIA: Que et vera el pastor prenent canya blanca abans de la set del matí…

MERCHE: (de genolls) Insulta'm, si vols. Si et ve de gust, assota'm en l'esquena.

Dessagna'm, pateja'm, mossega'm, acusa'm, neteja el pis amb la meua
cara, però perdona'm… Per favor…

GLORIA: Si el que vols és que et crucifique i et pose una corona d'espines et vas a
quedar amb les ganes perquè no veig televisió en setmana santa.

MERCHE: Perdó! Demane perdó!

GLORIA: Calma't. No em vas pegar fort. M'han donat tants canellassos

últimament que un més un menys…

MERCHE: Perdó o mort!

BEATRIU: Perdona-la d'una vegada, Gloria.

GLORIA: Val. Et perdone. So de campanes i veu celestial. Pa! Pa!

MERCHE: Perdona'm de veritat.

GLORIA: Què vols? Un pergamí?

MERCHE: Col·loca la teua mà en el meu front.

GLORIA: Estàs del coco com jo del cul.

BEATRIU: Fes el que et diu.

Ho fa.

MERCHE: Ara digues: “Et perdone totes les teues ofenses”

GLORIA: Això. Totes les teues ofenses.

MERCHE: “Et perdone”.

GLORIA: Et perdone.

MERCHE: (S'alça) Veritat?

GLORIA: Oblida-ho xica… estàs nerviosa. Les tres estem sense un caragol.

MERCHE: (Torna a beure) He d'asserenar-me. (Beu) Serena… (Beu) Tot ha passat.

Ja, ja… Serena.

GLORIA: Sí, és que fa temps que no va a Serens Anònims.

MERCHE: (Acaba de beure) Jo, la veritat, xicotes, últimament. Jo… A la meua edat
i quan s'ha deixat de… Ja no s'atrau a ningú. L'aniversari tan seguit, l'un
darrere de l'altre. Sóc una evangèlica vella. Quan arribe a les reunions
crec menys. Li demane a Déu que em mostre el camí i l'única cosa que
trobe és la mateixa soledat, per la mateixa vorera, (Beu) cap al mateix
lloc.

BEATRIU: Tens el teu poder.

MERCHE: No faces riure.

BEATRIU: Vaig sentir alguna cosa, de veritat.

MERCHE: No esmentes. T'agraïsc que vullgues fer-me sentir bé. Però no esmentes.
No ho faces. No tinc cap poder. No tinc… (S'alça) Abans… abans era
distint. Va haver un temps que vaig ser una verge.

BEATRIU: Això no té res de particular.

MERCHE: Era una verge santa.

GLORIA: Santa MERCHE, il·luminadora de Divorciades, Evangèliques i
Vegetarianes.

MERCHE: La meua mamà era creient. Em gitava rodejada de veles i resos. Un dia
la meua germaneta, que s'estava morint, va curar quan jo li cantava un
salm. I llavors, per la meua qualitat de xiqueta pura i per la histèria de
ma mare, es va córrer la veu que jo l'havia curat. Començaven a cridar-
me “la verge” i el pitjor és que era veritat. Jo era verge. Una verge molt
desgraciada.

GLORIA: Totes les verges són desgraciades.

MERCHE: Desgraciadissimes. Fins que va arribar el Predicador.

GLORIA: El primer miracle del dia: MERCHE conta intimitats.

MERCHE: El predicador era un home ros, guapíssim. Tenia veu d'àngel. Va arribar
dient que volia conèixer la verge perquè ell portava un missatge per a
mi. Va entrar a ma casa. Em va resar. Em va cantar. Em tancava els ulls
amb les seues mans blanques. Em va batejar amb les seues llàgrimes
platejades de fe. I quan el vaig veure agenollat… tan bon mosso, tan
parlador, amb eixa cara de sant, de qui mai no enterbolix l'aigua calma,
amb el seu perfum, el seu sabor a dolç, a àngel bo, a cosa que no es
toca, llavors em vaig abalançar contra ell i m'ho vaig menjar a besos.
I bo, ho vaig aprendre tot. Se'm va acabar la màgia, els resos i la
virginitat, clar està. Encara ho recorde i se'm posa la pell de gallina.

GLORIA: Encara sort i no senties.

MERCHE: L'endemà el meu predicador es va esfumar. Després em vaig casar per

primera vegada, però eixe marit no va durar. En el meu poble cap home
et vol amb un buit en la carrosseria. (Acaba la botella) El meu segon
marit era l'evangelista. Era funcionari de correus. Bevedor, doner,
noctàmbul.

BEATRIU: Jo eixe evangeli no l’he llegit encara, però m'interessa

MERCHE: És que la revelació li va vindre després, quan va caure greument malalt

de…d'escabiosis crònica.

GLORIA: Escabiosis?

MERCHE: Eh… Borradura anglesa.

GLORIA: I què és això?

BEATRIU: Sarna, dona. Li va donar un atac de sarna.

MERCHE: Després es va regenerar i fa cinc anys…

BEATRIU: Vas tindre la sort que es morira i et deixara en pau.

Pausa. La miren.
GLORIA: No, no és així. Ella volia el seu marit.

Gloria mira a MERCHE.

No?

MERCHE baixa el cap. Riu.

No puc creure-ho! I jo que vaig pensar que paties!

MERCHE: Vaig ser lliure molt tard.

GLORIA: Mai no ho haguera imaginat.

MERCHE: (Pausa. Amb claredat, sentint-se millor). Tu no podies saber-ho. Una es

fica a evangèlica perquè ell t'ho diu i t'ho parla tan bonic. UNA CREU.
Una té fe. Només perquè ell mou els llavis, amb tanta dolçor.

GLORIA: Jo mai no faria això.

MERCHE: No? Bo, quan jo et vaig conèixer eres tan vegetariana com una lleona
africana.

GLORIA: (Amb força) Sóc vegetariana. Però podria ser creacionista, flautista… o
presbiteriana, si és que algun dia descobrisc quin carall significa. No estic
lligada a ell ni a ningú. Si vull ho deixe i ja està. M'acoste, però no
necessite. No he de fer el que ell fa. Em talle les venes si em descobrisc
fent eixe paper.

BEATRIU: Llavors no eres vegetariana?

GLORIA: Si vull em menje una graella amb xoriço i m'assaborisc el greix. Em

prenc la sang com si fóra suc de tomaca. I què? Què em va a passar?

MERCHE: No et passarà res.

GLORIA: Clar que no!

MERCHE: Perquè eres vegetariana a vegades.

BEATRIU: Exacte. A vegades. Això és tot el que és. Així som les tres. A vegades. “A
vegades”, però quina frase més bona: “A vegades”. “A vegades” i unes
fabuloses sabates roges. “A vegades” i el teu vestit negre amb escot ací.
“A vegades” i un predicador per a cada una.

Riuen.

BEATRIU: I mentres arriba (Les perseguix amb un pal) A moure eixe cul, que
assentades com unes idiotes no arribarem a cap puesto!
(Les vagareja per uns segons. Les tres juguen com a xiquetes, feliços)

De sobte se sent un helicòpter. Vent. GLORIA absolutament

 petrificada. El so es torna més alt

MERCHE: Què és això?

BEATRIU: D'on ve?

MERCHE: Del cel…

BEATRIU: Gloria…

La miren.

MERCHE: Què et passa?

BEATRIU: Està tensa.

MERCHE: Gloria!

GLORIA: (Després de la pausa) Però…

De sobte, Gloria s'amaga darrere del banc.

MERCHE: Ah! És l'encisam!

GLORIA: (Des del banc) Fill de la gran puta. Sabia que m'anava a trobar. Que no
em veja.

MERCHE: Ja et va veure.

BEATRIU: I què? No tens per què parlar-li…

MERCHE: Ens està saludant.

MERCHE saluda.

GLORIA: No el saludes.

MERCHE: I què faig? Ens està mirant…

GLORIA: Jo no estic ací, esteu soles…

BEATRIU: S'està rient la porqueria eixa…

Gloria ix de l'amagatall, tremolant.MERCHE s'avança cap a

l'helicòpter.

MERCHE: Pregunta si eres tu.

GLORIA: Dis-li que no.

MERCHE: (Alt) Sí, és Gloria.

GLORIA: Evangèlica traïdora de merda. Mana-lo a l'infern.

MERCHE: Aterrarà.

GLORIA: Està boig! Està totalment boig si creu que aniré fins on està. Primer
morta. Primer em convertisc en rata. Primer em tire al metro amb esta
bova. Però no vaig. No vaig.

MERCHE: De sobte vol anar amb tu a la festa.

BEATRIU: L'esposa el va embarcar i busca una suplent. Que es fota.

El so s'allunya un poc.

MERCHE: Per què no vas? (Ambdós la miren) A veure què vol?

BEATRIU: Gloria: No - vas - a - anar.

GLORIA: (A MERCHE) Però tu estàs… I si… i si… i si vaig i… No vaig Ai!

Sona més fort l'helicòpter.

GLORIA: (Alt) Estúpid, espera't ací… (A Beatriu) Ja vaig. Seriosament.

Només un moment, per a veure què vol.

Pausa. Es canvia les sabates i la brusa.

De veritat… a dir-li algunes coses i després torne. Espereu-me ací. No

vaig a donar-li res. No em deixeu sola… Brizeida et deixe les sabates,
per a obligar-me a tornar. Les sabates i el bosso de mà i tota la meua
roba i les claus de la casa i la cartera i tot, tot. He de tornar. Pren tot…
Ja torne. Estic més perduda que el fill de Limbergh.

BEATRIU: Gloria, espera… puc fer-te una pregunta?

GLORIA: Sí, ràpid.

Beatriu la mira. El soroll de l'helicòpter arranca.

BEATRIU: (Ràpid) qui és Limbergh?

GLORIA: Qui és què?

BEATRIU: Limbergh, el perdut.

GLORIA: Limbergh? Què sé jo!

Gloria ix corrent.

MERCHE: Va tota despentinada.

MERCHE encén la ràdio. Sonen Els Beatles en balada ambiental.

BEATRIU: I ara què farem?

MERCHE: Esperar a Gloria. Saber si està bé.

BEATRIU: I si no ve?

MERCHE: No ho sé. No podem quedar-nos ací tot el dia. Cal portar al teu xiquet al
col·legi. Un xiquet. Quina cosa! Ara ho veus com un destorb però jo…
després… una… Com m'haguera agradat que no passara el temps.

BEATRIU: No vas tindre fills?

MERCHE: No vaig tindre temps. Maleïda siga… (VEU AL CEL)Déu meu!

BEATRIU: No crec que t'haja sentit

MERCHE: Bo, em dóna igual. Maleïsc tot el que em dóna la gana, no fota. Què
passa? Que em mane un raig i em partisca en dos si vol, però ja em té
farta amb tant de temor.

BEATRIU: No et poses així.

MERCHE: És que em té fins ací (S'ASSENYALA EL CAP) amb les seues amenaces i
les seues regles i les seues opinions llestes i certificades sobretot el que
passa (La mira) tu alguna vegada, per algun moment que recordes has
sigut feliç?

BEATRIU: Feliç? Jo… M'he divertit, encara que no he sigut feliç. Feliç en moments.
Feliç en una vesprada de pluja, veient les gotes caure i respirant
profundament. Feliç amb el xiquet, quan va començar a parlar i quan em
mirava amb necessitat.

MERCHE: Puix, jo no. Últimament no. És que sempre he hagut de fer el que no
vull. Com treballar en eixe cine. Dia darrere dia. Mai no he deixat d'anar.

BEATRIU: Mai no has faltat al treball?

MERCHE: Bo si, una vegada. Em vaig quedar a casa, en plantofes.

BEATRIU: Plantofes! Per què?

MERCHE: Per a estar més fresca. Vaig estar llegint una novel·la i sentint els veïns
barallar i a la gent insultant-se en el carrer. Em vaig sentir molt bé.

BEATRIU: Pots deixar el cine. Renúncia.

MERCHE: També està la congregació evangèlica. Estic cansada d'això. És massa.

Cansada de les nits cantant a Déu! Ell ja té qui li cante. Ha d'estar sord
de tanta lletra idiota i crits desafinats. Potser preferisc que un li parle de
front, sense palmadetes. Xica, he pensat que a Ell no li agrada eixa
música i la pregàdera No creus? A tu t'agrada?

BEATRIU: Sincerament, preferisc Els Beatles.

MERCHE: I jo la salsa
BEATRIU: Llavors deserta. Fuig.

MERCHE: I després què?

BEATRIU: Després, res. La vida.

MERCHE: Ai no! La vida, no!Quins nervis!

BEATRIU: La vida eres tu i ningú més. Cal fer com a Gloria. Una és una i no
importen els altres.

MERCHE: Només les amigues. Com tu.

BEATRIU: I com tu.

MERCHE: I Gloria.

BEATRIU: També.

MERCHE: Encara que ella mai no sent el que diuen els altres.

BEATRIU: Així és ella.

MERCHE: Gloria no torna.

BEATRIU: No es veu l'helicòpter per cap costat.

MERCHE: Una vegada quedarem a trobar-nos per a traure's el DNI juntes. I em va

deixar esperant per quatre dies.

BEATRIU: Quatre dies?

MERCHE: Quasi em detenen per indocumentada. I vaig pensar: “has de tindre una
bona excusa, Gloria, perquè si no, et fred en oli de resine”.

BEATRIU: On estava?

MERCHE: L'imbècil l'havia invitat a Ganímedes

BEATRIU: Ganímedes?

MERCHE: En Júpiter o Saturn…

BEATRIU: La va invitar a anar?

MERCHE: I la panoli va anar.

BEATRIU: A Ganímedes, el planeta?

MERCHE: Ni tan sols això. Un miserable asteroide. Més xicotet que la lluna. Però
no cregues que la va portar en coet. No. Eixe no és capaç d'un gest ni
utilitzant la imaginació.
BEATRIU: Llavors?

MERCHE: Segurament la va portar al Planetari i li va posar algun al·lucinogen. La

molt bova creu que ha estat allà i que ha tingut contactes pròxims.

BEATRIU: Llàstima que camine amb un tipus així.

MERCHE: Jo pressent que prompte ella pot prendre una decisió definitiva, si no
l'ajudem…

BEATRIU: Tu creus que…?

MERCHE: Jo ho crec tot.

LA RÀDIO: Ultima hora! El cos de Policia acaba d'anunciar la troballa d'un cadàver
difunt molt mort en el parc. Es creu que l'occit, que ara està difunt, va
poder haver-se llançat al buit o intrèpid des d'una gran altura.
Continuarem informant… (Torna la música).

MERCHE: Algú va morir en el parc.

BEATRIU: Tornaré a estudiar…

MERCHE: Algú hi ha mort…

BEATRIU: Acabar la meua carrera…

MERCHE: Van dir que era un cadàver de dona…

BEATRIU: I ser una dona amb pressa…

MERCHE: I Gloria que no arriba…

BEATRIU: Amb papers importants davall el braç…

MERCHE: Es tiraria de l'helicòpter?

BEATRIU: I jo amb escriptori i secretària…

MERCHE: No ho faria? O si?

BEATRIU: Com abans de casar-me, quan pensava que jo era molt intel·ligent, i
valuosa i que tenia un futur esplèndid per davant.

MERCHE: No m'estàs sentint?

BEATRIU: Sí.

MERCHE: Gloria no arriba i…

BEATRIU: Esperem un poc més…

MERCHE: I van dir que hi ha un cadàver de dona morta en este parc.

BEATRIU: Qui seria la víctima?

MERCHE: La ràdio va dir que era una jove, prima, alta i amb pèl negre

BEATRIU: Jo no he sentit res.

MERCHE: I que el seu nom començava per “G”. I Gloria no arriba. I va dir que ja
venia. I caminava en un helicòpter amb un psicòpata.

BEATRIU: Què estàs…?

MERCHE: Tu creus què?

BEATRIU: Què ella…?

MERCHE: Què ella això?

BEATRIU: Hi haja… És possible?

MERCHE: Estàs pensant que ella…? Sí.

BEATRIU: No!

MERCHE: Jo ho sent, ho puc sentir

BEATRIU: Eixa ens va a soterrar a les dos.

MERCHE: Destrossada per les aspes de l'helicòpter

BEATRIU: Si es va llançar no la van tocar les aspes.

MERCHE: Potser la va llançar mentres volava boca per amunt.

BEATRIU: No digues favades.

MERCHE: I si van barallar i ella es va tirar al buit?

BEATRIU: Però no es llançaria.

MERCHE: I si ell la va amenaçar?

BEATRIU: MERCHE, no crec que…

MERCHE: O ell mateix la va espentar. Potser per això va vindre a buscar-la. Per a
matar-la.

BEATRIU: Per què voldria matar-la?

MERCHE: Perquè no li va dir el secret.

BEATRIU: Quin secret?

MERCHE: Què sé jo!

BEATRIU: A Gloria no la van assassinar, MERCHE.

MERCHE: I si es va suïcidar. Es va llançar...

BEATRIU: No tenia raons.

MERCHE: Per amor.

BEATRIU: Una no es mata per amor.

MERCHE: Com ho saps?

BEATRIU: Perquè l'amor no basta.

MERCHE: Ella és una dona de solucions fatals.

BEATRIU: No penses en…

MERCHE: Gloria mai no havia muntat en helicòpter.

BEATRIU: Però ella…

MERCHE: Ni tan sols en bicicleta

BEATRIU: No digues això… em poses… em poses nerviosa…

MERCHE: La ràdio va dir que la dona vestia com ella…tenia el pèl negre…

BEATRIU: Espera… No seguisques… no seguisques…

MERCHE: Es ella. M'ho diu la meua percepció extrasensorial. Vaig a posar-me en

tràngol.

BEATRIU: Tornaràs amb això?

MERCHE: Reconec els morts des de lluny. Gran poder de Déu….(FA UN RITUAL)
Esperits de la mort, necessite saber si….És ella! És ella! Que em mora si
m'equivoque!

BEATRIU: No, més morts no.

MERCHE: Gloria morta, feta trossets, tota una tragèdia.

BEATRIU: Jo crec que…

MERCHE: Puc sentir-ho. Sent els morts, t'ho vaig dir. Ella es va matar… I nosaltres
la deixem sola… (Plorant) Pobre Gloria… intrèpida al buit com una rata…

BEATRIU: O un rata penada… Morta…

MERCHE: Es va matar. Ho va fer. Era ella.

Se sent la veu de Gloria, des d'ultratomba.

GLORIA: MERCHEeeeeeeeeee!

MERCHE: Sents la seua veu? Tracta de comunicar-se. Els morts parlen! Ve a

despedir-se!

Ambdós ploren.

GLORIA: MERCHEeeeeeeeeeee!

MERCHE: És el seu esperit. (Alt) Diiigueeesss Gloriaaaaa, et sentim des de la teua

penombra, en la vall de les ombres. Compta'ns… Com és això per allà?
Què vols dir-nos?

En eixe moment, entra Gloria, victoriosa.

GLORIA: Encara sort que em vareu esperar!

MERCHE i Beatriu criden del terror

GLORIA: Què? Estic molt despentinada?

MERCHE: No…és que…

BEATRIU: Nosaltres… estàvem… en…

GLORIA: El que vos he de comptar… Si sabéreu…

MERCHE: Gloria! Ests viva!

BEATRIU: Ai carinyet, més viva que la vida.

BEATRIU: Estàvem tan preocu…

GLORIA: Ho vaig fer… perquè aprenga. Ho vaig tractar com un gos immund de
femater, com una fastigosa rata peluda.

BEATRIU: Gloria, creiem que… estaves morta perquè… fa rato… la ràdio va dir
que… una dona… contra les pedres

MERCHE: I nosaltres estàvem tan tristes i melancòliques que…

GLORIA: Els conte o no els conte?

BEATRIU: Mira com em tremola el pols. Quan et vaig veure vaig pensar que…

GLORIA: No m'interrompes Violant, que mai no deixes parlar als altres. Acabe de
fer una cosa històrica. En la seua cara. En el seu front: Ho vaig deixar.

BEATRIU: (Alegre) Què?

GLORIA: Com la Kim Basínger al “Miky Ruki” en eixa meravella de pel·lícula. Li
vaig dir: aterra ací que m'abaixe d'este aparell immund. I no em va
importar. El vaig manar de passeig. I li vaig dir que se n'anara a l'infern,
si és que ho accepten. Total, hòmens hi ha molts i en la varietat està el
gust. D'ara en avant, que em tracten bé o que es foten. (Les veu) Que
vos passa, panolis? Estic tan contenta amb mi. Veritat que sóc la millor?

BEATRIU: (La besa) Eres la millor del món.

Comença a sentir-se davall, l'última part de “Let it Be”.

GLORIA: Bo, i què farem hui?

MERCHE: Nosaltres?

BEATRIU: Clar, nosaltres MERCHE. Recorda…

MERCHE: Nosaltres, i a l'infern el cine i la congregació.

GLORIA: Per què no ens posem ben guapes les tres i ens n'anem esta nit a ballar?

BEATRIU: Prenem cervesa.

GLORIA: O millor ens n'anem per a Ganímedes.

MERCHE: De nou Gloria amb els seus al·lucinògens.

GLORIA: Res d'això. Ganímedes és una Taverna deliciosa a l'estil dels seixanta,
amb música vella, Els Beatles i eixes coses.

MERCHE: I què farem allà?

GLORIA: Res, Beatriu. Estar

BEATRIU: (la presa de la mà) Beatriu. Has recordat el meu nom

GLORIA: Sí, però no t'acostumes. Anem?

BEATRIU: I em vaig a posar el teu vestit negre…

GLORIA: I jo les meues sabates roges amb tacó assassí…

MERCHE: I jo em pinte el pèl, em pose la faixa i trac pit!

(LES TRES QUEDEN PARLANT SOBRE COM LLUIRAN EIXA NIT I

ALS LLOCS ON ANIRAN. LA MÚSICA VA CREIXENT I ES PORTA ELS
TEXTOS. MERCHE, BEATRIU I GLORIA, MENTRES PARLEN,
ARREPLEGUEN FLORS I FAN ENTRE LES TRES UN RAM. SE
L'OBSEQUIEN ENTRE ELLES, HO REBUTGEN, JUGUEN COM A
XIQUETES FINS QUE GLORIA HO PREN I HO ALÇA COM UN
TROFEU. LES ALTRES DOS LA BESEN. RIUEN. FOSC)