ESCENA 7 Vida de l'agressiva

L'AGRESSIVA és al centre de l'espai, tota tensa, mirant fixament al

seu davant.

AGRESSIVA: Què? Què passa? Eh? Teniu algun problema? Perquè si

us passa alguna cosa i no esteu bé amb mi, doncs... Vaja, només heu
de dir-ho i... en parlem. A mi m'encanta el diàleg i parlar de les
coses i si s'ha de ser comprensiva sóc la persona més
comprensiva que us pugueu tirar a la cara. (Pausa. Respira
fondo.) Hi ha tres coses que no supoooooorto en aquesta vida:
l'estupidesa, la incompetència i la feblesa de caràcter. I no sé què
passa que sempre estic envoltada de dèbils, d'incompetents i
d'estúpids... I no miro ningú... (Fa una repassada a tot el pati de
butaques.) Però hi ha moltes més coses que no suporto. Per
exemple, no suporto que la gent em miri fixament durant molta
estona. Perquè quan algú em mira... fixament... no puc evitar
pensar... Però què està mirant? Que no té res millor a fer a la
vida que mirar-me a mi? No té feina, no té casa, no té família?!
Tinc alguna cosa estranya a la cara, o se m'ha fet una carrera a
les mitges o em cau el moc o què passa?!

El CAIXER arriba pel pati de butaques i li allarga un kleenex.

AGRESSIVA: Què és això?

CAIXER: Un kleenex. (Petita pausa, AGRESSIVA no l’agafa,

es queda mirant el CAIXER amb cara de pal.) No ha dit que... li queia

el... moc? (Pausa. AGRESSIVA el mira amb cara de pal.) Perdó.
AGRESSIVA: NO em demanis perdó. Ja saps que no ho supooooorto.
CAIXER: SÍ, senyora directora...
AGRESSIVA: NO em diguis senyora directora, t'ho he dit mil vegades.
És servil. I ja saps que no supooooorto el servilisme!
CAIXER: SÍ senyora... directora.
AGRESSIVA, al CAIXER, que se'n va: I no somriguis d'aquesta
manera!!! Aquest somriure.... espantós... que sempre portes
posat... Fins i tot d'esquena te'l noto, el teu somriure
 hipòcrita!!! (El CAIXER ha desaparegut pel pati de butaques.)
Trobo que la gent somriu molt a la vida. Per què? No ho sé. Els van
molt bé les coses? Són molt feliços? Realment tenen algun motiu
per somriure tant?! No ho crec.

D'una part del pati de butaques apareix la FILLA.

FILLA 1 : Mama...
AGRESSIVA: NO em diguis mama, que sembla que encara tinguis sis
anys i ja saps que no ho supooooorto.
FILLA 1 : He de parlar amb tu..
AGRESSIVA: Què passa?
FILLA: (rient) Estic prenyada. (rient)
AGRESSIVA: Què has dit?
FILLA 1 , rient nerviosament: Que m'he quedat... prenyada… (rient
nerviosament)
AGRESSIVA: I ES POT SABER DE QUÈ RIUS, IMBÈCIL?? (La
FILLA s'enfonsa a la seva butaca. Parlant altre cop amb el públic:)
És que la gent riu en els moments més absurds. En aquest cas és un
riure de nervis, ja ho sé. La meva filla és la típica adolescent amb
els típics problemes que tenen els adolescents avui dia. I per què
tenen tants problemes? Perquè no treballen!!!
A mi m'ha costat massa arribar on sóc per complicar-me encara
més la vida inútilment. Sóc directora d'una oficina bancària i això
no és una feina fàcil. Ni gaire alegre, (pausa) la veritat.
EMPLEAT DEL BANC 1: Senyora... senyora directora ja tinc
preparats el papers de la compravenda de la casa del senyor Palau.
AGRESSIVA: Molt bé deixa’ls aquí, ara els miro.
EMPLEAT DEL BANC 1: Necesita alguna cosa més? he deixat
quatre còpies, les escriptures, he telefonat al gestor, als clients, al
notari, i...crec que està tot a punt per la signatura demà.
EMPLEAT DEL BANC 2: Aquest tio es un pilota!!!!
EMPLEAT DEL BANC 3: Si si, no es pot aguantar, fa fàstic, acaba
d’arribar i vol guanyar punts com sigui.
AGRESSIVA: Vosaltres dos!! Preneu nota, aquest és un tio
organitzat com Déu mana!! Va…. a la feina!! Panda de
tafaneres!!!
A mi m’agrada molt la meva feina i jo m'ho agafo tot molt
seriosament. Com ha de ser. L'únic que em permeto, de tant en
tant, és... (Aixeca un braç com si tirés una pilota enlaire.) ...jugar
una par-ti-de-ta... (Llança l'altre braç com si colpegés una pilota
imaginària.) d'eeeesquaix!

Del pati de butaques apareixen les seves AMIGUES. Es tornen la

pilota.

AMIGA1: Arg!
AGRESSIVA,:com tornant la pilota: Urg!
AMIGA2: Arg!
AGRESSIVA: Urg!
AMIGA2: Arg!
AGRESSIVA: Urg!

AMIGA1: Arg!
AGRESSIVA,:com tornant la pilota: Urg!
AMIGA2: Arg!
AGRESSIVA: Urg!
AMIGA2: Arg!
AGRESSIVA: Urg!
AMIGA2: Aaaaargüü (L'AGRESSIVA es queda quieta, com si no pogués
tornar la pilota.) Hem guanyat, hem guanyat, hem guanyat!!!
T'hem guanyat un altre cop! És la tercera vegada que et guanyo
aquesta setmana.
AMIGA 3: T'estàs estovant, estàs perdent facultats, ja no ets la
mateixa... Me n'alegro, me n'alegro, me n'alegro!!
AMIGA 2:No era normal que sempre guanyessis, no? M'estaves
començant a fer una miiiica de rabieta...
AGRESSIVA, tensa: Ah sí?
AMIGA 2: Només una mica. I ara que et veig així... tan.... perdedora...
No ho sé, te'm fas com més humana, no?
AMIGA 1: Perdona, però no et passis. No hem jugat tant malament i
podriem haver guanyat sense problema.
AMIGA 2: Bé, em deus un sopar. Et va bé aquest dissabte?
AGRESSIVA: NO, aquest dissabte no puc. He quedat amb el teu
marit. AMIGA 3/1 : (es miren) Amb el seu marit?’!!!
AMIGA 2: Amb... el meu... marit?
AGRESSIVA: SÍ. No t'ho ha comentat ell, que ens veiem un cop al
mes? AMIGA 2 : NO, no m'ho ha comentat... I per què... us veieu?
AGRESSIVA: Per jugar al Trivial, si et sembla! Sembles idiota.
AMIGA 3/1: (es miren) Sou amants???!!!!!
AMIGA: Sou... amants?
AGRESSIVA: Des de fa tres anys. Però no pateixis, perquè ja me
n'estic cansant i aviat el deixaré. I llavors ja el tindràs tot per a tu.
Estàs contenta?
(L'AMIGA riu una mica, del desconcert i desapareix. Eixugant-se la
suor del front.)
No m'agrada gens perdre. És una de les altres coses que no suporto.
Em vaig enrotllar amb el marit de la meva amiga només una
setmana després de separar-me. Només de pensar que havia de
passar més de quinze dies sense anar-me'n al llit amb algú em
posava d'una mala hòstia... És que jo acumulo moltes tensions,
moltes, no sé per què, i d'alguna manera les he de treure, no? Vaja,
que ho vaig fer per no perdre el ritme. Tampoc és que el meu marit
fos gran cosa, al llit. Ni fora del llit tampoc. Era més aviat... una
merdeta d'home. El meu marit reunia les tres característiques que
em molesten més en una persona: la mandra, la inseguretat i la
tossuderia...

Apareix el MARIT pel pati de butaques.

MARIT: Carinyo...
AGRESSIVA: NO em diguis carinyo, t'ho he dit mil vegades…
MARIT: Em sembla que trucaré a la botiga i que vinguin ells a
muntar la prestatgeria...
AGRESSIVA: Què? Massa feina, oi?
MARIT: ÉS que em sembla que em falta una peça.
AGRESSIVA: Et falta una peça o només t'ho sembla? És que no
és el mateix. O et falta o no et falta.
MARIT: NO, en realitat no em falta cap peça però... és que ara
posar-me a muntar una prestatgeria... no em ve gaire de gust, la
veritat. Truco a la botiga i que vinguin ells, no?
AGRESSIVA: NO, no cal. Si et fa mandra ja la muntaré jo.
MARIT: Però si no em costa res... Faig una trucada i que la muntin
ells... AGRESSIVA: Però no t'acabo de dir que ho faré jo, burro?!
MARIT, després d'una pausa: Mira, saps què faré? Trucaré a la
botiga i que vinguin ells i fora problemes.

El MARIT se'n va a trucar.

AGRESSIVA: Era imbècil, pobret. El que no m'explico és com vaig

aguantar sis anys amb ell, la veritat. I el que encara m'explico
menys és que fos ell qui em deixés... I encara una altra cosa: per
què reia mentre em deixava? De què reia? Què era el que li feia
tanta gràcia? He estat pensant molt en això i... no he pogut arribar a
cap conclusió. Quina mena de riure era aquell? No ho sé.

La FILLA 2 apareix a escena

FILLA 2 : Mama...
AGRESSIVA: Home!!! l’altra filla, la que faltava i NO em diguis
mama!!!
FILLA 2: Com estàs?
AGRESIVA: Jo? Molt bé, per què? (se n’adona del que fa) Què
vols?
FILLA 2 : Em podries fer de cangur aquest dissabte?
AGRESSIVA: Ni parlar-ne, guapa. Ara vols sortir, oi? Doncs haver-hi
pensat abans. Que la cuidi algú altre, jo no cuidaré aquell
espècimen.
FILLA 2: Si us plau mama ajuda’m una mica.
AGRESSIVA: Qué no!!és la teva filla, és la teva responsabilitat!!!!
FILLA 2 : És un nen, mama. No tens ni idea de res, mama... Fas pena,
mama. (Es posa a riure.)
AGRESSIVA: Et fa molta gràcia, això? Estàs amb la merda fins al coll
i encara et fas gràcia tu mateixa. Sense estudis, sense nòvio…ets
patètica.
FILLA 2: Eh, eh!! Primer, estic buscant treball; segon, no et pots
queixat de que no tinc nòvio, tu i jo estem iguals. Jo no tinc nòvio i
a tu el papa no et vol.
AGRESSIVA: Però tu, què et creus? Se t’ha oblidat amb qui parles?
Sóc la teva MARE i aquest caràcter de merda que tens deu ser de
l’estúpid del teu pare.
FILLA 2: Que sàpigues que aquest caràcter l’he tret de tu.
AGRESSIVA: Ah si?? Bé. Ara busca qui t’agafi el nen.
MARIT: Hola!
FILLA 2: Mira el papa m’agafarà el nen i me’l cuidarà. A què si
papa?
MARIT: Clar que si bonica!! Qui no agafaria aquest nen preciós.
AGRESSIVA, en aparèixer el marit: Home, mira qui ha vingut... Què
passa Que ara vols tornar, oi? T'has adonat que sense mi no ets res,
oi? Que la teva incompetència supina t'impedeix de viure en aquest
món sense algú com jo que t'ajudi, oi?
MARIT: No, he vingut a buscar la prestatgeria.
AGRESSIVA: Ah. (Pausa.) Així no tornes amb mi?
MARIT, rient: Però què dius? Estàs de conya, oi?
AGRESSIVA: De què rius? Es pot saber de què rius, idiota?
MARIT: No m'insultis. Estic fins als nassos dels teus insults.
AGRESSIVA: NO t'agrada que t'insulti, eh? Cagat, malparit, cu-tre,
impotent, ridícul!!
FILLA: Sisplau, no insultis el pare...
AGRESSIVA: TU calla, tomaquera, fleuma, ventafocs, curta de
gambals! CAIXER: Senyora directora...
AGRESSIVA: TU també en vols? Desgraciat, llepaculs, titella,
ximpanzé subdesenvolupat!
AMIGA 3 : Escolta, com a amiga t'he de dir que em sembla
que estàs perdent els papers, eh...
AGRESSIVA: Goita, la que faltava. Demacrada, trista,
geperuda,
inculta, morta de gana, delinqüent, sarnosa, amorfa,
nosa, objecte, pepona!

Apareix el CAIXER amb un cafè. I]AMIGA, la FILLA i el

MARIT desapareixen.

CAIXER: Vol un cafetet? Per recuperar forces...

AGRESSIVA: Ja te'l pots fotre pel cul el teu cafè!!!! (El CAIXER se'n va
pel pati de butaques.) I NO SOMRIGUIS!!!!! (Pausa.) Ja sabia jo
que avui no seria un bon dia... Només de llevar-me al matí ja he vist
que avui (diu la data), serà un dia d'aquells que tindré mal humor. I
quan jo tinc mal humor... arribo a fer-me por a mi mateixa i tot.
L'únic que em pot calmar un dia com avui és agafar el cotxe i anar a
fer una volta. Anar amb cotxe per la ciutat és una de les millors
maneres que hi ha de treure tensions. Relaxa, relaxa molt. Per mi el
cotxe és un relajo total, no sé com dir-ho... Agafo el meu Alfa
Romeo, poso la clau al contacte i faig rugir el motor... Brrrr...
M'encanta aquest soroll... Poso primera, segona, tercera... A tot drap
pel mig de la ciutat. Quarta, cinquena.... Això sí que és un autèntic...
alliberament... (Comença a baixar pel pati de butaques cridant a
tort i a dret.) Fill de pu-ta, mamón, desgraciat, subnormal!!! On
t'han donat el carnet, en una tómbola??!! I tu què? On vas? On vas,
home, on vas????? Que no ho saps que no es pot girar a l'esquerra,
burro? Ah, és clar... Dona havies de ser!!...