1

APRENENT
A
CONVIURE
De Ramon Molins
 2

COBERT DE LA VALL DE BOHÍ: UNA PORTA DE QUADRA, UNES CAIXES I UNS ESTRIS DEL
CAMP.

TWIS: (ENTRA LA PRIMERA) Què Xulo! (SURT A FORA) Ei.... de pressa, veniu! Mireu que Wai!

ARRIBA LA WEB.

WEB: Wai? Què és aquesta porqueria?

TWIS: No t’agrada? Li podríem dir a la profe de venir una nit a dormir.

WEB: Està tot fastigós, no hi ha llum i a més fa pudor!

TWIS: Tu si que fas pudor....

MAND: (ARRIBANT) Prou, prou i .... prou! Ja no puc més!

WEB: No siguis exagerat!

MAND: Jo ja no camino més!

WEB: Però si acabem de baixar de l’autocar.

TWIS: Sempre t’estàs queixant.

MANDONGUILLA: Us he dit que m’espereu i heu passat de mi.

TWISTER: Passa de mi Mandonguilla!

MAND: A més sou vosaltres les que sempre feu tard....

WEB: Ai Mandonguilla, no ratllis! Ja sembles la meva mare!

MAND: I què més? Sempre...

TWISTER: Vols callar que ja tinc prou problemes?

MAND: I jo què? Jo no en tinc de problemes?

WEB: Mandonguilla...

MAND: Ni Mandonguilla ni nassos! I es clar que en tinc de problemes, i més que vosaltres!

TWIS: tranq....
MAND: Però no per això ho pago amb vo-sal-tres. (S’ENFADA MOLT)

TWIS: (MOLT PILOTA) Va Mandonguilla... no t’enfadis amb mi...

WEB: Ja veuràs com és l’última vegada...

MAND: Sí, com aquell dia que em vau dir q...

TWIS-WEB: Au, no ratllis!

 3

MAND: Jo...

TWIS: No t’ho prenguis malament Mandonguilla. No és per excusar-me, però últimament a casa
meva les coses estan molt malament.

WEB: Què passa?

TWIS: La meva mare va anar a parlar amb la senyoreta Rosario l’altre dia.

MAND: Amb la Senyoreta Rosario?

TWIS: Sí, una Tutoria d’aquelles. I total... que volen que repeteixi curs l’any que ve.

MAND: Què dius?

TWIS: Diuen que és el millor per mi, i això no és el pitjor, la meva mare vol canviar-me de col·legi.

WEB: Canviar-te de col·legi?

TWIS: Sí, diu que és pel sistema d’estudis i no sé què, però la veritat és que em té mania i vol
amargar-me la vida com sigui.

WEB: No hi ha dret, als grans no hi ha qui els entengui.

MAND: Saps Twister? T’entenc perfectament.

TWIS: Què vols dir?

MAND: Els meus pares.

TWIS: Què els hi passa als teus pares?

MAND: Que em volen fer la vida impossible. No em deixen tenir una mascota, no em deixen pintar
la meva habitació, no em deixen veure la tele per la nit, no em deixen jugar a la play...

TWIS: Són uns dictadors.

MAND: I sabeu que? El mes que ve, ve a viure a casa el meu cosí de Girona que ve a fer un curs a
la universitat i no direu mai a qui li tocarà compartir la seva habitació?

WEB: No!

MAND: Sí!

TWIS: Vols dir?

MAND: Sí!

TWIS: No seran capaços?

MAND: Ho són! Compartir la meva habitació amb un paio que te dinou anys i que és més pijo que
el ..........

TWIS: La veritat és que no sé on anirem a parar, si el Zapatero no hi posa mà, els pares acabaran
amb aquesta societat.
 4

WEB: Molt ben dit Twister.

TWIS: Per què no ens deixen fer el què volem? No demanem tant: Estar amb els nostres amics,
tenir una mica de independència i llibertat.

WEB: No ens entenen.

MAND: Sí que ens entenen, el que passa és que no ens tenen en compte.

Tots

NO HO SOPORTO MÉS AIXÍ

UN INFERN AIXÒ ÉS PER MI
ENS MALTRACTEN
PERQUÈ SI
DISCUTEIXEN
SEMPRE AMB MI
JA NO AGUANTO MÉS

TOT EL DIA ESTAN RENYANT

MAI NO PAREN A ESCONTANS
LA FAMÍLIA
FA PUDOR
I L'ESCOLA
MOLT PITJOR
NOS ENS DEIXEN EN PAU

Mandonguilla

PER LA NIT NO PUC VEURE LA TELE

SEMPRE FAIG LES COSES MALAMENT
ELS MEUS PARES NO PAREN DE RENYAR-ME

Tots

VOLEM DEIXAR DE SER SEMPRE ELS DOLENTS.

Twister

SEMPRE DIUEN QUE SOM UNS POCA SOLTES

I QUE NO PENSEM AMB ELS DEMÉS
NO ENS ESCOLTEN I PASSEN DE NOSALTRES

Tots

ÉS PITJOR QUE VIURE A L'INFERN

NO HO AGUANTO MÉS
SOM UNS MARGINATS
JO TAMBÉ TINC DRETS
NO NOMÉS ELS GRANS
 5

Un

JO JA NO PUC VIURE AIXÍ

JO VULL VIURE AMB ELS AMICS

Tots

SI ETS PETIT NO POTS PARLAR

NO TENS VEU NI POTS VOTAR
NO ET MENGIS EL CAP

Tots

AIXÒ ÉS LA REVOLUCIÓ
GUERRA ALS PARES DICTADORS
TAN SE VAL COM S'HO PENDRAN
JA MAI MÉS NO ENS MANARAN

SI ETS PETIT NO POTS PARLAR

NO TENS VEU NI POTS VOTAR
AIXÒ ARA CANVIARÀ

NO HO SOPORTO MÉS
NO HO SOPORTO MÉS
NO HO SOPORTO MÉS

TWIS: Ens hauríem d’escapar de casa. (TOTS ES POSEN A RIURE)

MAND: T’imagines? Vivint tots tres sols en una casa?

WEB: Fent el que ens donés la gana.

TWIS: Sense pares ni germans que ens amarguessin la vida.

MAND: Menjant tot el dia sense que ningú ens digués res.

WEB: Doncs si que estem be. (SOSPIR COL.LECTIU)

TWIS: Mandonguilla no t’acomodis que hem de marxar.

ASPIRINA: Sí, aviat es farà fosc i encara hem d’arribar al refugi

TWIS: Anem!

SE SENT UN TRO I ELS TRES AMICS MARXEN. AL MARXAR A LA WEB LI CAU LA

JAQUETA AL TERRA I NINGÚ NO HO VEU.FOSC. AL DIA SEGÜENT VEIEM A LA
TWISTER ENTRAR A LA CABANA.

TWIS: (VEU LA JAQUETA. CRIDANT) Web, és aquí!!!

WEB: (Entra) Ho veus? Ja et vaig dir que havia d’estar aquí, em devia caure al marxar.
 6

TWIS: I el Mandonguilla?

WEB: Ve al darrera, li pesa el cul i li costa pujar (RIUEN)

ASPIRINA: (ENTRANT) Ens hem apartat massa del camí. La Senyoreta Rosario s’enfadarà.

WEB/TWIS: Aspirina!

TWIS: Què hi fas tu aquí?

ASPIRINA: Jo seguia a la Web, pensava que tots venien cap aquí.

TWIS: Doncs ja pots fotre el camp.

MAND: (ENTRA) Jo... no espereu, eh!! Que hi fa aquest aquí?

WEB: No res, ara marxa!

TWIS: Au, fot el camp! Tu no ets de la nostra colla.

ASPI: Ui... s’ha posat a ploure.

MAND: Mireu, mireu! (TOTS MIREN DES DE LA PORTA) Mai no havia vist ploure d’una manera
tan bèstia.

WEB: Espero que no hi hagi goteres.

ASPI: Haurem d’esperar a veure si afluixa una mica.

MAND: Us imagineu viure aquí? Sols sense pares.... que wai!

WEB: Una passada.

TWIS: No sé de que et queixes Web?

WEB: Em queixo com tothom... de les meves coses.

TWIS: Però si tu estàs de conya.

MAND: Els teus pares són wais.

WEB: No sé...

TWIS: No saps?

WEB: A casa meva és com si...

ASPI: Com si...

TWIS: Tu què escoltes si es pot saber? (l'ASPIRINA S'APARTA)

 7

WEB: No sé... com si... com si no existís! Sí, és com si m’hagués tornat transparent. La meva mare
sempre està de viatge. El meu pare sempre està de mal humor i quan finalment estan els
dos sempre estan discutint.

TWIS: Bah, pares!

WEB: Em sembla que ja no m’estimen.

MAND: El que passa és que solament pensen amb ells.

ASPI: (DES DE LA PORTA) No us vull interrompre, però això s’està posant molt malament.

TOTS VAN A MIRAR A LA PORTA.

TWIS: Quina passada.

ASPIR: Ei, mireu el riu, l’aigua passa per sobre del pont!

WEB: I com tornarem?

MAND: Jo no penso mullar-me per passar el riu.

TWIS: Amb la força que baixa l’aigua és impossible.

MAND: Dons haurem d’anar a donar la volta.

TWIS: Cap a on, “listillo”? Que no ho veus que estem aïllats.

MAND: Aïllats?

ASPI: Sí Mandonguilla, cap a dalt no hi ha sortida.

WEB: El mòbil no funciona, no deu tenir cobertura.

ASPI: Dons hem sembla que està molt clar, no?

MAND: Clar? El què?

WEB: Que haurem de passar la nit aquí.

TWIS: Aquí? Sols? Sense profe? Sense pares? Sols?

ASPI: Ara és impossible creuar el pont.

MAND: Així no hauré de caminar més?

WEB: Solament espero que ens trobin aviat i ens treguin d’aquí, això és súper cutre.

TWIS: Imaginat que és la nostra nova casa.

MAND: Imaginat que vivim tots quatre sols.

WEB: Ei, ei... nosaltres tres i aquest?

TWIS: Sí, ell no es del grup.

 8

MAND: Deixeu-lo. Per un dia no passarà res. A més no hi ha manera de fer-lo marxar. ....Imagineu,
podem fer el que vulguem.

TWIS: El que vulguem?

WEB: El que vulguem?

TOTS: El que vulguem!

tots

VIURE JUNTS, VIURE SENSE ELS PARES

VIURE JUNTS, VIURE SENSE ELS PARES
VIURE JUNTS, VIURE SENSE ELS PARES
OH, OH, OH, UH, OH, OH!

VIURE, JUNTS VIURE SENSE ELS PARES

VIURE SOLS, VIURE SENSE ELS PARES
QUÈ MÉS VOLS, VIURE SENSE ELS PARES
OH, OH, OH, UH, OH, OH!

NO TINDREM QUE CREURE A NINGÚ, NINGÚ ENS MANARÀ

(ningú, ningú, ningú, ningú, ningú!)
PODREM FER EL QUE ENS VINGUI DE GUST SENSE PREOCUPAN'S
( ye, ye, ye)
NO ENS CALDRÀ ANAR BUSCAR LA LLET NI ANAR A COMPRAR

NI COLE,
COLE, NO ANIREM AL COLE!
PROU DE MATES, DE CIENCIES I DE PROFES
ÉS LA VIDA QUE TOTS ESTAVEM ESPERAN

VINGA, VINGA, VINGA

VIURE, JUNTS VIURE SENSE ELS PARES
VIURE SOLS, VIURE SENSE ELS PARES
QUÈ MÉS VOLS, VIURE SENSE ELS PARES

MAND: No ens haurem de dutxar cada dia!

WEB: Podrem anar a dormir a l'hora que vulguem!

TWIS: I no ens haurem d'aixecar quan soni el despertador!

WEB: Ho arreglarem tot com si fos el nostre pis!

MAND: Aquí serà la nostra habitació

TWIS: Sí, dormirem tots junts!

WEB: I aquí posarem la sala de jocs!

MAND: Serà la casa perfecta!

 9

NO TINDREM QUE CREURE A NINGÚ, NINGÚ ENS MANARÀ

(ningú, ningú, ningú, ningú, ningú!)
PODREM FER EL QUE ENS VINGUI DE GUST SENSE PREOCUPAN'S
( ye, ye, ye)
NO ENS CALDRÀ ANAR BUSCAR LA LLET NI ANAR A COMPRAR

NI COLE,
COLE, NO ANIREM AL COLE!
PROU DE MATES, DE CIENCIES I DE PROFES
ÉS LA VIDA QUE TOTS ESTAVEM ESPERAN

VINGA, VINGA, VINGA

VIURE, JUNTS VIURE SENSE ELS PARES
VIURE SOLS, VIURE SENSE ELS PARES
QUÈ MÉS VOLS, VIURE SENSE ELS PARES
OH, OH, OH, UH, OH, OH!

FOSC. MÚSICA.

ASPI: Ui, Web, pots baixar la música?

WEB: A i m’agrada així.

TWIS: Web.... (LA BAIXA)

MAND: (BADALLA) Bé, jo me’n vaig a dormir.

ASPI: Què deuen fer els altres?

WEB: Deuen estar súper bé al hotel.

MAND: A l’hotel?

WEB: Sí, no crec que amb aquest temps hagin arribat al refugi.

TWIS: Bah!, a mi m’agrada més això.

WEB: És súper cutre.

ASPI: Ei, expliquem històries de por?

MAND: No.

TWIS: Sí, va!

WEB: No sabeu lo del contrabandista?

MAND: Quin contrabandista?

WEB: Aquell que va fugir de la policia i va disparar a un pastor.

ASPI: Ah, sí! Però això no és una història, ha passat de veritat.

WEB: Fa un mes i mig. A la vall Fosca que és molt a prop.

MAND: I el van atrapar? (ES TREU LES SABATES)

 10

ASPI: No, es va amagar al bosc i fins ara no hi ha hagut manera d’agafar-lo.

TWIS: Us imagineu? Podria estar amagat en qualsevol racó d’aquestes muntanyes.

WEB: Sí, un assassí sense escrúpols disposat a acabat amb la vida d’un grup de quatre nens
atrapats en una vella cabana de pastor.

LES NOIES COMENCEN A ENSUMAR AMB UNA CARA ESTRANYA.

TWIS: Mandonguilla!

MAND: Què?

NOIES/ASPI: Quina pudor de peus!!

MAND: No és culpa meva.

TWIS: Porc!

WEB: brut!

ASPI: Marrà!

MAND: És que..

NOIES: No ratllis!

ASPI: Això!

TWIS: I treu les sabates a fora.

MAND: Jo... ja sembleu la meva mare.

NOIES/ASPI: Fora!

EL MANDONGUILLA TREU LES SABATES I ELS ALTRES ES POSEN AL SAC DE

DORMIR.

ASPI: Bona niiiiiiit!

TWIS: (A LA WEB QUE ÉS A LA PORTA) Què fas?

WEB: Em rento les dents.

TWIS: (SOTA VEU) Pija!

LA WEB CONNECTA LA SEVA RÀDIO.

MAND: Vols apagar això?

WEB: Què passa?

ASPI: No es pot dormir amb tant soroll.

WEB: A mi m’agrada posar música abans de dormir.

 11

TWIS: Apaga aquest traste!

WEB: Sou pitjor que els meus pares.

LA WEB APAGA LA RÀDIO I LA LLUM (NOCHE AMERICANA) . SE SENT UN

MURMURI.

WEB: Aspirina què fas?

ASPI: Estic fent escales.

MAND: Què?

ASPI: És per les meves classes de música, és que...

TOTS: Calla!

LA TWISTER COMENÇA A JUGAR AMB LA SEVA PISTOLA DE JOGUINA.

TWISTER: ..... mort!

..... Vinc a ajudar-te Obi- wan!
..... No t'escaparàs Dark Vader!

WEB: Twister, vols parar?

TWISTER: ..... Mai no entraré en el costat obscur de la força!

EL MANDONGUILLA ES FA UN PET

TOTS: Marrà!

TRO, FOSC I TOTS A DORMIR. AL DIA SEGUENT. CONTINUA PLOVENT A BOTS I

BARRALS.

MAND: Això cada cop està pitjor.

ASPI: Fa por i tot.

TWIS: Mentre l’aigua no arribi fins aquí....

WEB: (AMB EL TELÈFON) Res, no hi ha manera.

ASPI: Dons ens ho haurem de prendre amb paciència.

MAND: Què han dit a la ràdio?

WEB: Que de moment continuarà plovent.

ASPI: I de nosaltres?

WEB: Que no ens poden treure d’aquí per culpa del temps.

TWIS: Sí, fins que no baixi el nivell de l’aigua no ens podran venir a treure.

MAND: Què més volem? sense classe, sense pares, sense obligacions, solament nosaltres.
 12

ASPI: Això sí que es vida.

SE SENT UN TRO QUE SONA MOLT FORT. FOSC.

HA PASSAT UN DIA SENCER I TOT COMENÇA A ESTAR REGIRAT.

WEB: Ostres, està tot fet una porqueria, no es pot ni caminar.

ASPI: (DRET AL COSTAT D’UNA PORTA) Twister! Ja fa vint minuts que estàs al Water, surt
d’una vegada”

WEB: No hi ha manera de trobar res.

ASPI: (PICA A LA PORTA) Va! Vinga...

TWIS: Ja va, ja va! (SURT) Què pesat!

ASPI: És que sol penses en tu? El Water és comunitari.

TWIS: Water? Un forat al terra és un Water?

WEB: Ostres, mireu! (AGAFA UNS MITJONS DEL MANDONGUILLA DE SOBRE DEL SEU SAC)
No pot ser, com s’atreveix?

TWIS: Qui m’ha tocat el meu llibre de supervivència?

WEB: Si fossis més endreçada.

TWIS: Mira Web, deixa’m estar, no em provoquis.

ASPI: Qui ha fet servir el paper de la meva llibreta al wàter?

WEB: Això és una casa de bojos.

MAND: (ENTRANT) Qui ha deixat les meves botes al carrer?

TWIS: Fan pudor.

MAND: S’han mullat.

WEB: Fan pudor!

MAND: Jo no em queixo de la teva música.

WEB: Què li passa a la meva música?

ASPI: Que és insuportable.

TWIS: Igual que quan tu et poses a llegir amb la llum oberta.

MAND: O quan tu ronques com si fossis un “oso hormigero”

TWIS: jo no ronco.

ASPI: Sí ronques Twister.

 13

MAND: sou insuportables.

WEB: Tu sí que ets insuportable.

MAND: Ves a pastar fang.

ES FORME UN ALDARULL TERRIBLE ENTRE ELS QUATRE,

TWIS: Reunió. (NO LI FAN CAP CAS) Així no podem continuar (SILENCI)

ASPI: Ens em de poder posar d’acord i pactar unes normes.

WEB: Normes?

MAND: Sí, ens hem de posar d’acord en triar unes lleis internes i comprometre’ns a complir-les.

WEB: I quines seran aquestes normes?

TWIS: A partir de les 11 no es pot tenir la música forta.

WEB: Ni la llum oberta.

MAND: I no es poden tocar les coses dels altres.

ASPI: Però s’han de treure les sabates que fan pudor al carrer.

WEB: I s’ha de ser més endreçat.

TWIS: No es pot menjar entre hores

MAND: Sí home....

WEB: S’està acabant el menjar.

ASPI: I s’ha de cuidar les normes d’higiene: rentar-se les mans abans de menjar, rentar-se les
dents...

TWIS: Cadascú pot fer el que vulgui, a veure si...

WEB: Les normes són les normes.

TWIS: Doncs que divertit!

ASPI: Hem de respectar la intimitat de cadascú.

MAND: Lo millor és dividir l’espai en quatre parts.

TWIS: Sí! Votacions. Qui vota per dividir els espais?

Proposta guanyadora!

Entre els quatre fan les divisions dels espais. Fosc.

Els amics es fan la punyeta els uns als altres
Fona el telèfon i tots hi van. La Web contesta però s'ha tallat.
Tots se'n van a dormir.

TWIS: Qui m’ha pres un paquet de magdalenes que tenia aquí al costat?
 14

MAND: A mi no em miris, està fora del meu territori.

WEB: A mi em falten dues cintes del Cassette.

ASPI: Prou, no tornem a discutir.

TWIS: No, si al final resultarà que com a casa no s’està en lloc.

RÀDIO: I fins aquí l'informatiu de les 9. Els recordem que la noticia més destacada de la
jornada és la sospita que el contrabandista que fa més d’un més que fuig de la
justícia encara està amagat en algun indret del Pirineu lleidatà. Recordem que el
fugitiu està considerat molt perillós i es recomana a tothom que pugui aportar
qualsevol informació que pugui du a la seva detenció, pot posar-se en contacte
amb...(LA WEB APAGA LA RADIO)

TOTS ES MIREN COM SOSPITANT QUE AQUELL PERILLÓS PERSONATGE PUGUÉS

ESTAR AMAGAT ALLÍ.

MAND: Ei, escolteu...

WEB: Què?

MAND: Ja no plou!

TOTS SURTEN AL CARRER. QUAN TORNEN NO SEMBLEN MASSA CONTENTS

ASPI: No plou, però cada cop hi ha més aigua per tot arreu.

TWIS: Això vol dir que encara no podrem marxar?

WEB: Ei, us imagineu que l’assassí estigués amagat aquí?

ASPI: No és un assassí, és un contrabandista.

WEB: Va intentar matar a un pastor, imagina’t que pot fer-nos a nosaltres.

EL MANDONGUILLA ENTRA DE FORA I ELS ESPANTA.

MAND: Esteu boges!

WEB: On es podria amagar?

TWIS: Ai, Web, calla! Com vols que s'amagui aquí?

MIREN ANTENTAMENT AL SEU VOLTANT INTENTANT ENDEVINAR ON POT

AMAGAR-SE SUPOSADAMENT EL FUGITITU.

ASPI: Ens podria haver escoltat tota l’estona.

MAND: També podrien ser imaginacions nostres.

TWIS: I ara què fem?

ASPI: Res.
 15

MAND: Res?

WEB: No podem fer res mes que esperar.

TOTS QUATRE VAN ALS SEUS RESPECTIUS TERRITORIS ARMATS AMB PALS I
OBJECTES QUE VAN AGAFANT. EL MANDONGUILLA ES DEIXA PEL MIG ALGUNA
COSA QUE DUIA A LA MÀ.

LIBE: Mandonguilla....

MAND: Què?

TWIS: Que no t’ho deixis tot al mig!

MAND: Jo ja sembles la meva mare!

TWIS: Són les normes.

MAND: (ESCARNINT) Són les normes. Pensava que havia de ser wai: ser independents, sense
pares, sense profes.... Llibertat absoluta! I resulta que estic pitjor que a casa teva.

WEB: Potser és que la teva mare té part de raó.

MAND: Ah, sí? De quina banda estàs tu?

WEB: Mandonguilla, el que no pot ser és que et deixis les coses a qualsevol lloc, després quan ens
fan falta no hi ha manera de trobar-les.

MAND: Tonteries.

TWIS: Algú ha vist el mapa?

ASPI/WEB: No..

MAND: Sí, el vaig agafar jo. .... El vaig deixar a....

TWIS: Mandonguilla!!!

ES QUEDA TALLAT. LA TWISTER TREU EL MAPA FET MALVÉ DE L’AIGUA

TWIS: Una mica de raó sí que tenim, no?

WEB: Ai, Mandonguilla....

TWIS: Tu no cantis victòria que igual passa amb tu i la teva música.

ASPI: ( A LA TWISTER) O quan tu et tanques al lavabo

MAND: (A L'ASPIRINA) O quan tu llegeixes amb la llum encesa.

WEB: (AL MANDONGUILLA) O amb els teus mitjons pudents.

MAND: (A LA WEB) O amb les teves manies.

ELS QUATRE AMICS S’AFUSELLEN AMB RETRETS.

 16

TWIS: Prou!

WEB: Ho veus, sempre has de tenir tu la última paraula.

TWIST: Això no és veritat i punto!

WEB: El que està clar és que sí hem viure junts haurem d’aprendre a respectar les normes i a
empassar-nos l’orgull i oblidar-nos dels nostres capricis i de les nostres manies

TWIS: Jo com a casa no s’està enlloc.

MAND: Això no és el que deies ahir.

TWIS: Oblida’m!

SONA EL TELÈFON MÒBIL DE LA WEB.

WEB: Senyoreta Rosario! ..... Que?... sí, sí..... tots estem molt bé..... quan...... escolti.... Sí... sí...
encara ens queda..... però.......

TOTS: Què?

WEB: S’ha tallat!

ASPI: Que t’ha dit?

WEB: Volia saber si ens quedava menjar, com estàvem i tot això, i qual anava a dir-me quan ens
traurien s’ha tallat!

MAND: Jo!

WEB: Ah, també m’ha dit que els vostres pares estan venint cap a Espot.

TWIS: Els meus pares?

MAND: Segur que la meva mare em porta un pastis de poma d’aquells que fa ella que estan de
mort....

LA WEB MARXA

ASPI: Tinc unes ganes de tornar a dormir al meu llit...

TWIS: Quan li expliqui a la meva mare tot el que ens ha passat no s’ho creurà.

MAND: Pobres, deuen estar espantadíssims.

ASPI: És Clar, de fet ells no sabien si estàvem bé o no...

TWIS: Segur que porten la cámara de vídeo i podrem gravar el pont i l’aigua.. i tot això.

ASPI: Ei... (SENYALANT CAP A LA PORTA PER ON ACABA DE SORTIR LA WEB) Què li
passa? (EL MANDONGUILLA I LA TWISTER ES MIREN) Ei...... Vosaltres sabeu el que
li passa. Digueu-m’ho.

MAND: Són els seus pares.

 17

ASPI: Que els hi passa?

TWIS: Que es volen divorciar.

ASPI: I?

MAND: Aspirina sembles tonto! I?, I?.... Doncs que ho està passant fatal!

ASPI: Us ho ha dit?

TWIS: Que va, ella no sap que nosaltres ho sabem.

MAND: I tu no li diguis, es moriria de vergonya.

ASPI: Perquè?

TWIS: Per què si ella no ho vol dir hem de respectar-ho, ja ho dirà quan vulgui, no?

ASPI: Dons jo crec que li hauríem de dir que ho sabem.

MAND: Ni parlar-ne.

ASPI: Si sap que ho sabem podrà parlar amb nosaltres i es trobarà millor.

TWIS: Si sap que ho sabem encara estarà més deprimida i s’enfadarà amb nosaltres.

ASPI: I això és un grup? Aquesta és la famosa colla? Em pensava que éreu els seus amics.

MAND: I?

ASPI: I... res! Que si sou els seus l’heu d’ajudar, i que si per ajudar-la hem de fer que primer ho
passi malament o s’enfadi amb nosaltres, doncs....

TWIS: doncs què?

ASPI: Doncs que s’ha de fer!

MAND: Sí, tu ho veus molt clar.

ASPI: No, jo no ho veig clar, jo dic el que penso.

TWIS: No si tens raó, però ja em diràs tu com.

ASPI: Com què?

TWIS: Com ho fem?

WEB: (ENTRANT) Com fem què?

TWIS: Res.

WEB: Què?... va digueu-m’ho!

MAND: Res, dona....

 18

ASPI: Parlàvem dels teus pares. (CARES DE CIRCUNSTÀNCIES)

WEB: Què passa amb els meus pares?

MAND: Res... que... dèiem que....

TWIS: ... Que segur que deuen estar molt enfeinats i per això....

ASPI: Sabem que es volen divorciar.

SILENCI. WEB MARXA CORRENT.

MAND: L'hem cagat!

TWIS: Estàs tonto!

MAND: Insensible!

TWIS: Imbècil!

MAND: No és la teva amiga

TWIS: Estàvem millor sense tu! (MARXEN RERA LA WEB)

ASPI: Mireu, jo no sé si és perquè són tant complicats, o perquè jo sóc “raro”, però no els suporto!!
(MARXA CAP AL WATER)

ENTRA LA WEB I S’ASSEU AL SEU TERRITORI, DARRERA ENTREN EL

MANDONGUILLA I LA TWISTER I S’ASSEUEN AL SEU COSTAT AMB LA MATEIXA
CARA DE “PAL” QUE ELLA.

WEB: Esteu al meu territori.

MAND/TWIS: Esteu al meu territori.

LA WEB S’ALÇA I VA CAP UN ALTRE LLOC ALTRES DOS LI CONTINUEN FENT

D’OMBRA.

WEB: Voleu parar?

MAND/TWIS: Voleu parar?

MATEIX JOC FENT UNS PASSOS DE CLAQUÉ.

WEB: Penseu estar així tot el dia?

MAND/TWIS: Penseu estar així tot el dia?

MAND: Web, no sé perquè et poses d’aquesta manera?

TWIS: Som els teus amics, no?

WEB: Això és diferent. Són coses privades.

MAND: De privades res. Som... Companys de pis!

 19

TWIS: Sí, de fet és com si fóssim una família, no?

WEB: I perquè deu ser que a les famílies sempre hi ha problemes?

MAND: No és que hi hagi problemes, és que tots som diferents i tots tenim diferents manies.

TWIS: És com amb la pasta de dents.

WEB: Què?

TWIS: Si, la mare sempre apreta el tub pel mig i jo no ho suporto.

WEB: Ah! Jo tampoc! Jo sempre començo per baix i el vaig enroscant.

MAND: O com fer “pipí”

WEB: Què?

TWIS: El meu germà quan fa “pipí” no alça mai la tapa del W.C. i ho deixa tot esquitxat!

TWIS/WEB: Eccsss!

WEB: I les bronques per fer anar el comandament de la tele?

TWIS: O per decidir quina pizza demanem.

MAND: Si trenques el pa amb la mà o el talles amb el ganivet.

TWIS: Si menges així o aixà....

MAND: Sí.... suposo que a tots ens molesten les coses dels altres i nosaltres molestem als altres
amb les nostres coses.

WEB: Viure amb gent és realment difícil. (SOSPIR COL.LECTIU)

Lo pitjor de lo dels meus pares és que no paro de pensar que és per culpa meva.

TWIS: No siguis tonta.

WEB: Ja, si jo ja sé que no, però....

MAND: Que es separin no vol dir que no els hagis de tornar a veure.

WEB: Ja ho sé.

ENTRA L'ASPIRINA I SE’N VA DE DRET AL W.C.

WEB: Què li passa?

TWIS: S’ha enfadat amb nosaltres.

WEB: Per?

TWIS: Per què nosaltres no et volíem dir que sabíem lo dels teus pares i ell sí, i com que quan t’ho
ha dit tu t’has enfadat, nosaltres li hem fotut una bronca i ara ja ho veus.

WEB: Pobre Aspirina, no l'hem tractat massa bé, no?

 20

MAND: No. I és un bon tio.

TWIS: Sí, jo no havia parlat mai amb ell, però és wai.

SURT I S’ASSEU AL SEU TERRITORI. LES NOIES LI FAN EL MATEIX JOC QUE A
LA WEB.

ASPI: No vull saber res de ningú.

COLLA: No vull saber res de ningú.

MATEIX JOC.

ASPI: Esteu fora del vostre territori.

COLLA: Esteu fora del vostre territori.

ASPI: No us suporto!

COLLA: No us suporto!

TWIS: Vinga, Aspirina, No t'ho prenguis així.

ASPI: No, si la culpa al final serà meva...

WEB: No t'enfadis amb nosaltres.

ASPI: Em sembla que estic millor sol, com fins ara.

MAND: Sol? Millor sol?

TWIS: Au, no t'enrotllis, aspirina. No ens diguis que no t'ho passes be amb nosaltres.

ASPI: No se....

WEB: Que faries ara sense les bronques de la Twister....

MAND: I sense la música a tota pastilla de la Web....

ASPI: OH...

TWIS: O sense els pets del Mandonguilla.

ASPI: Sí, però....

WEB: I nosaltres què faríem sense les teves escales?

RIUEN. LI CANTEN LES ESCALES I EL COLLONEEN.

TWIS: (FA UN CRIT MOLT FORT) Mireu!

COLLA: Què?

TWIS: Coses.

WEB: Coses?
 21

MAND: Sí, les coses que ens havien desaparegut. Estan aquí amagades!

ELS TRES CRIDEN I S’AMUNTEGUEN EN UN RACÓ.

MAND: l'assassí!

ASPI: eh...

WEB: Vosaltres creieu que ens matarà?

ASPI: Eeeeeh....!

TWIS: Els criminals no acostumen a deixar testimonis que els puguin reconèixer.

ASPI: EHHHH!

MAND: Però nosaltres no l’hem vist.

WEB: Per això encara som vius.

ASPI: (CRIDANT) Ei! Que sóc jo!

TWIS: Què?

ASPI: Les coses, que les he agafat jo.

WEB: Tu ens has robat les coses.

ASPI: No... no... jo ... és que, sabeu.... Sóc somnàmbul.

MAND: Somnàmbul?

ASPI: Sí, per la nit em llevo dormint i camino somnàmbul i agafo coses i....

TWIS: I per què no ens ho has dit abans, ens has fotut un ensurt de mort!

ASPI: És que... em feia vergonya....

TWIS: Agafeu-lo!!!!!!!!! (EL PERSEGUEIXEN)

SONA EL TELEFON DE LA WEB.

WEB: Srta Rosario! Sí... sí.... com?.... no l'entenc!

LA TWISTER LI PREN EL TELÈFON.

TWISTER: Porta! Srta Rosario! Sóc la Twister.... Què? Fora?...

EL MANDONGUILLA I LA WEB SURTEN A FORA A MIRAR.

Sí... sí... estem tots bé...

MAND: Ei, estan aquí, a l'altre costat del pont!

TWIS: Venen a buscar-nos!

 22

WEB: El meu yakuzzi!

ASPI: El meu llit!

MAND: La meva nevera!

TWIS: La meva mare!

TOTS: Torner a casa!!!