LA SENYORA GERTRUDIS

Interior d’una perruqueria. Hi ha una finestra a l’esquerre que dona al carrer i una porta al fons
que porta a la vivenda. A banda i banda de l’espai, unes butaques amb secador de peu. Hi ha
una cos assegut/estirat sota un secador davant de la finestra. Donant voltes per l’habitació, la
perruquera amb la típica bata, una mica atabalada. Sentim una porta que s’obre i es tanca, i
una veu que ve de fora l’espai escènic....

ANDREU : (En off) Soc jo! Hola xurri! Vinc suat com un porc... Me’n vaig a dutxar ! Ja es a punt
el sopar? Ostres, quina olor de socarrim....

ASUN : Andreu....

ANDREU : (En off) Que se’t ha cremat alguna cosa?

ASUN : Andreu, vine un moment...

ANDREU : (En off) Que t’he dit que me’n vaig a la dutxa. No trigo ni deu minuts....

ASUN : Vols fer el favor de venir? Has de veure una cosa...

ANDREU : (En off) Vaaaale...Ya voy....Però després no em renyis si arribo tard a sopar, i que si
ja tens la taula parada i que si s’està refredant la verdura i que si/(Entra a la perruqueria i veu
el cos estirat) Hostia !!! Però, però, però.....Que és això?

ASUN : Mira que ha passat...

ANDREU : Ja ho deia jo que feia pudor de socarrim.....Però com ha sigut?

ASUN : No se com ha pogut passar, t’ho juro...

ANDREU : Però ...està...?

ASUN : Jo crec que si... No es mou....Ai, Andreu....

Andreu estira el cable del secador i veiem que esta cremat.

ANDREU : T’ho havia dit mil cops que aquest secador el dia menus pensat ens donaria un susto

ASUN : Ha sigut culpa meva. Me l’he carregat jo...

ANDREU : Com que te l’has carregat?

ASUN : Li he posat els rul·los i he enxufat el secador. He anat un moment a la cuina i quan
estava posant a bullir la verdura , Xoff ! se’n ha anat la llum. He pujat el diferencial, però Xoff!,
ha tornat a saltar. I a la tercera vegada que he pujat la palanqueta, m’ha semblat que sentia un
crit.....He pujat corre cuita i me l’he trobat així...com un pollet...

ANDREU : També ha sigut mala pata que la fessis seure al secador que fallava...

ASUN : El que fallava? Tots fallen ! T’havia dit mil vegades que fessis el favor de mirar-te els
enxufes , que de tant en tant sortien xispes i...T’ho havia dit mil cops! “Andrés, que un dia
vamos a tenir un disgusto”

ANDREU : Jo soc paleta, no electricista! No em demanis coses que no se fer!

ASUN : Que poc manitas que ets...

1
 LA SENYORA GERTRUDIS

ANDREU : Si. Ara resultarà que la senyora ha electrocutat a una clienta però la culpa es meva!
Habrase visto...

ASUN : Vaig a trucar...

ANDREU : A qui vols trucar?

ASUN : A qui vols que truqui? Doncs a la policia...O...a una ambulància? A qui hauríem d’avisar
primer? Ai Andreu! No ho sé...No se que fer!

ANDREU : A la policia dius? Que t’has tornat boja?

ASUN : Ha estat un accident...

ANDREU : I esperes que s’ho creguin? A veure, que els hi diries?

ASUN : Això. Que ha sigut un accident. Que jo havia marxat un moment a endegar el sopar i
que ja me l’he trobat així...

ANDREU : Si : i que te l’has trobat fregida perquè el secador feia temps que estava mig
espatllat.

ASUN : I que?

ANDREU : I que no havia passat cap revisió, ni el secador ni la pelu, i que el local no compleix
cap norma d’establiment obert al públic, i que no has pagat l’impost d’activitats comercial des
que vas obrir, perquè això, encara que tot el barri sap que existeix, es un negoci il·legal. Està
clar? Es un negoci il·legal, i et caurà un puro per això, per no pagar impostos, per posar en
perill la vida de les teves clientes, en general, i per homicidi imprudent d’aquesta senyora en
concret . Et sembla poc?

ASUN : Andreu, crec que veus masses series de lladres i serenos a Netflix...

ANDREU : Asun : és la realitat. Si vas de bona fe i deixes que entri en això la poli, estàs morta...

ASUN : Ai, Andreu...M’estan agafant calfreds...

ANDREU : Pel cap baix, de cinc a vuit anys....Que vols? Que els nens es quedin orfes de mare?

ASUN : Andreu! Per favor! I que fem doncs?

ANDREU : Hauríem de fer desaparèixer el cadàver....

ASUN : Fer-lo desaparèixer? Però que t’has begut l’enteniment? Com vols fer desaparèixer a la
Senyora Gertrudis?

ANDREU : Aquesta es la Senyora Gertrudis?....La ricachona ? La que es dueña de mig barri? Així
xamuscada no l’havia reconegut...

ASUN : I la que ha fotut fora de casa també a mig barri per no pagar a temps el lloguer....

ANDREU : Quina cabronassa! Ja me’n recordo!

ASUN : Te’n recordes tu i se’n recordaran tots d’aquí un parell de dies, quan no la vegin
aparèixer per enlloc.

ANDREU : Però vols dir que la buscarà algú?

2
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : Moltes simpaties no tenia, es cert...Però be que es feia veure per tot el barri, cada
tarda, passejant amunt i avall per lluir el palmito...I mira-la ara!

ANDREU : Vivia sola?

ASUN : No ho se....

ANDREU : Tenia família?

ASUN : Una neboda que la venia a veure de tant en tant. O al menys, això és el que deia ella.

ANDREU : O sigui, que pot ser que algú la trobi a faltar

ASUN : I ara que hi penso, també hi ha l’equatoriana que l’acompanya...

ANDREU : No fotis Asunción! Que l’acompanya una equatoriana?

ASUN : Ara no se ben bé si es equatoriana o ...colombiana? podria ser?

ANDREU : Aquest no es el punt, Asun. Tant me fot d’on sigui. El punt és : l’ha portat algú
aquesta tarda a la pelu o ha vingut sola?

ASUN : Jo diria que ha vingut sola....ai, no ho sé, no me’n recordo!

ANDREU : Només faltaria que ara se’ns presentes la equatoriana a buscar-la amb la cadira de
rodes...

ASUN : La senyora Gertrudis no va amb cadira de rodes.

ANDREU : No m’ajudes Asun. No m’ajudes...Tenim aquí un fiambre i l’hem de fer desaparèixer

ja! Vinga : dóna’m un cop de mà

Va cap a la vella i l’agafa per les aixelles. Amb un gest indica a Asun que l’agafi pels peus. Entre
els dos l’aixequen

ASUN : I ara que?

ANDREU : No ho se...Deixa’m que pensi...(senyalant amb el cap a una cadira) Deixem-la aquí
de moment.

L’asseuen però cau cap endavant. Després de algunes manipulacions, aconsegueixen que es
quedi més o menys dreta, però es queden un a cada banda aguantant-la per evitar que caigui.

ANDREU : Ara que m’ho penso, no la podem deixar aquí.

ASUN : Andreu, per favor, m’estàs atabalant...Que em vols dir amb tot això? Com vols que ens
en desfem?

ANDREU : Si ara vingués una clienta d’última hora , i es trobes la butaca ocupada per una
senyora d’edat que no respira ni es belluga, a veure : com li explicaries?

ASUN : Andreu, son quarts de nou. Ja no vindrà ningú més...

ANDREU : Si , refia-te’n . Aquestes velles son imprevisibles,

ASUN : No parlis així de les meves clientes!

ANDREU :. Una colles de iaies! Si la més joveneta deu tenir vuitanta anys!
3
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : (Deixa anar a la vella. Només l’aguanta l’Andreu) Doncs mira : aquestes “iaies” son les
que estan aguantant la pelu i les que estan mantenint aquesta família, que si ens haguéssim de
refiar només del teu sou...

ANDREU : Que vols dir amb això?

Deixa anar a la vella que torna a caure endavant

ASUN : No em facis parlar més del compte...

Adonant-se de que cau la vella, l’agafen al vol entre tots dos i la redrecen.

ANDREU : No tinc ganes de discutir. “A lo que ibamos, Asunción! Y no te vayas por las ramas...”

ASUN : Por las ramas....Quina barra...

Veient que s’aguanta sola, es separen de la cadira i se la queden mirant

ASUN : Pobre Senyora Gertrudis! Es que no me’n faig la idea...”Quien la ha visto y quien la ve”
Ella sempre tan pinxa...

ANDREU : I tant cabrona...

ASUN : Ai Andreu : “lo cortes no quita lo valiente”

ANDREU : Asun, ara no es el moment de la misericòrdia. Hem de fer alguna cosa ràpida i ja!

ASUN : Vols dir que...?

ANDREU : T’ho he dit només veure-la : ha de desaparèixer.

ASUN : I com se’t acut fer-ho?

ANDREU : A l’obra estem fent ara els encofrats, i a aquesta hora ja no hi ha ni vigilant. La
portem allà, la fico en un forat, ho tapem de ciment i ja està...

ASUN : Això també ho has vist a Netflix, oi?

ANDREU : Es lo més segur, cari. D’aquí uns dies, ningú se’n recordarà, ja ho veuràs...Xurri :
confia en mi...

ASUN : No se Andreu, no se que dir-te...No fa ni una hora que ha entrat aquí, a cobrar el
lloguer, com sempre, amb aquella cara de set deus....

ANDREU : Encara va local per local a cobrar els lloguers?

ASUN : Sempre diu que no se’n refia dels bancs.

ANDREU : Ni dels llogaters, no et fot...

ASUN : I vaig i li dic que avui no m’anava be de pagar-li, que la setmana estava fluixa.

ANDREU : Si, i segur que t’ho ha perdonat, oi?

ASUN : Si, pots comptar! M’ha dit que tornava demà i que no li vingués amb romanços. Que no
li costaria gens denunciar-me...

ANDREU : Quina mala puta...

4
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : I quan em pensava que marxava, va i em diu que li faci la permanent, de franc, es clar,
a compte del deute, perquè “a aquesta hora ja han tancat a can Llongueras”. L’hagués
escanyat!

ANDREU : Però has preferit l’electrocució.....

ASUN : Andreu, no facis bromes amb això! Però es que, ara que la veig així, fins i tot em fa
pena...

ANDREU : Que t’ha de fer pena, Asun? Pensa en tot el que ens ha putejat, a tots plegats.
Mirate-la : amb el bolso ben agafat, fins a l’últim moment. Segur que va carregada de bitllets! i
ja no et dic res de les joies.

ASUN : Això si : sempre ha anat com un arbre de Nadal de guarnida...

ANDREU : Només amb el que porta al damunt ara, podríem pagar tots els deutes que tenim.

ASUN : Vols dir?

ANDREU : I tant! Això no es bijuteria, no...

ASUN : I tu que saps?

ANDREU : De quan treballava d’aprenent a la joieria, de quan érem novios. Que ja no te’n
recordes?

ASUN : I a tu et sembla que això que porta la Senyora Gertrudis es bo?

ANDREU : Per la pinta que te, si.

ASUN : Ai, no ho se...De fet, en feia molta gala, però tothom pensava que era per fer el
fatxenda, i que era tot plegat bijuteria...(imitant-la) “Jo és que només puc portar
Cartier”....Cartier!...Ja et foteran!

ANDREU : Si fos Cartier autèntic, tot el que porta al damunt, pel cap baix....dos-cents mil
euros.

ASUN : Apa Andreu! Que em vols fer beure a galet? Que cony ha de valdre això ?

Agafa un tamboret i seu al costat del cadàver per mirar millor les joies

ANDREU : Només per curiositat : busca-ho a Internet.

ASUN : On vols que ho busqui?

ANDREU : Busca a la pagina de Cartier, per anar sobre segur.

ASUN : (Agafant el mòbil) I tu vols dir que per exemple, aquesta merdeta de rellotge, per
començar, que mira que es petit....pot valdre més que....Hostia!

S’aixeca d’una revolada i la morta s’inclina cap a un costat. Andreu l’agafa al vol i la redreça

ASUN : Aquesta merdeta val això?

ANDREU : Quan diu que val?

ASUN : Cent quaranta mil ? IVA inclòs?

5
 LA SENYORA GERTRUDIS

ANDREU : Que t’havia dit?

ASUN : No m’ho puc ni creure...Cent quaranta mil....Si me’ls gastes en un puto rellotge, els
ploraria tota la vida. Si val més que un cotxe!

ANDREU : I no hem mirat el que valen el collaret i les arracades

ASUN : Ni els anells....Hostia, hostia, hostia Andreu.....

ANDREU : Ja t’ho dit abans : amb això podríem pagar tot el que devem.

ASUN : I fer obres a la pelu, que mira com està.

ANDREU : I canviar el cotxe, que ja no passa la ITV

ASUN : I fer el creuer per les illes gregues

ANDREU : Que dius per les illes gregues? Pel Caribe, a todo trapo . I si molt m’apures, a fer la
volta al mon!

ASUN : On ens roti, xurri!

ANDREU : I podríem apuntar al Xavi al campus del Barça aquest estiu, que igual ens el veu
algun ojeador i se’l queden...T’imagines? Un fill meu a primera divisió!

ASUN : No et facis tantes il·lusions, que igual no se’l queden, o igual no el veuen tan bo.

ANDREU : Que vols dir? Si es el millor delanter centro del equip!

ASUN : De l’equip del barri, si. Si només te deu anys, Andreu!

ANDREU : I que? Que vols, que li passi igual que a mi? Si no hagués sigut per la lesió...

ASUN : Que si! Que ara encara jugaries amb el Sant Andreu! Es això el que anaves a dir ,oi?

ANDREU : I tu estaries ballant amb el Bolshoi, no?

ASUN : Lo meu es diferent Andreu. A mi, a casa, no em van deixar seguir amb el ballet, i em
van fotre d’aprenenta a la pelu de la tieta i.....Hem de treure aquest tema ara, un altre cop?
Doncs mira : no estaria malament apuntar a la nena a l’acadèmia de ball, que ja te set anys, i
això ho han de començar de petitets. El que no penso fer es obligar-la a quedar-se aquí,
pentinant i posant rulos tota la vida, com em va tocar fer a mi. Si te un somni...

ANDREU : Asun, el somni el tens tu. Quan t’ha dit la Lourdes que vol ser ballarina?

ASUN : Ja se li veu . Recorda l’últim festival de l’escola : era la que ho feia millor...Deixa’m que
somiï. Tu amb el Xavi fas el mateix : vols que sigui futbolista a tota costa. O no?

Pausa. Es queden mirant a la vella que torna a caure cap endavant. Van corrent a redreçar-la.

ASUN : Quan pot valdre tot el que porta al damunt?

ANDREU : No vull ni imaginar-m’ho.

ASUN : Andreu: estàs pensant el mateix que jo ,oi?

ANDREU : Que tenim una senyora difunta al sillon de la pelu, amb prop de mig milió d’euros al
damunt, sense família ni perrito que le ladre, i a la qui ningú trobarà a faltar. Es això?
6
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : Hi havia la neboda...

ANDREU : Que ningú ha vist mai...

ASUN : I la colombiana

ANDREU : Que no havies dit equatoriana?

ASUN : Ai, Andreu ...No ho se...De per allà. Però fa temps que no les veig juntes. Igual la va
acomiadar. I es que tenia un caràcter....

ANDREU : Doncs més al meu favor. Soltera y sola en la vida.

ASUN : I et sembla que faríem be de...?

ANDREU : De que? De treure-li una mica de pes del damunt?

ASUN : Però que en faríem del....del pes?

ANDREU : Que vols que en fem? Vendre-ho!

ASUN : Quan ens en donarien al “compro oro”?

ANDREU : Asun, per l’amor de Deu! Això no ho podem portar al “compro oro”, no fotem!

ASUN : Doncs bé que hi vas portar la medalla de la comunió de la nena, i la meva de “hoy te
quiero más que ayer...” i el nomeolvides que et vaig regalar quan vas marxar a la mili...

ANDREU : Asun : això no pot passar pel “compro oro”. Deixa-m’ho a mi. Ja tinc els meus
contactes.

ASUN : Ara no et facis l’interessant. A veure si et timaran, que tu ets molt panfilo quan vols.
Que se’t veu a venir!

ANDREU : Vale, prou, Asun! Jo se el que em faig! I ara fes el favor d’ajudar-me : no podem
deixar aquesta dona aquí...

ASUN : Però on la vols portar ara?

ANDREU : A la obra...

ASUN : A la obra? Tu i jo sols? Tu has vist lo que pesa?

ANDREU : Que vols? Que demanem ajuda a algun veí? Que t’has begut l’enteniment?

ASUN : Potser no es massa bona idea....

ANDREU : Vinga va : de moment traiem-la d’aquí (referint-se a la cadira)

ASUN : I doncs?

ANDREU : (senyalant un altre secador) Cap allà !

L’aixequen entre tots dos, però no poden.

ANDREU : Collons! Com pesa la cabrona! Entre ella i el bolso dels collons, una tonelada!

Asun intenta arrabassar-li el bolso però no pot. Finalment entre els dos l’aixequen i l’asseuen a
una butaca de l’altre banda de l’habitació.
7
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : No la podrem treure d’aquí .

ANDREU : Para molt de bulto...

ASUN : Doncs anem a treure una mica de pes, no?

Treu unes tisores de la butxaca i va cap a la vella

ANDREU : Espera! Que fas? Jo volia dir que/

Asun talla les corretges del bolso i li pren. L’obre i en treu un feix de bitllets. Torna a deixar-li el
bolso a la falda.

ASUN : Ho veus? El que jo et deia : carregada de bitllets

ANDREU : Doncs això no s’ho endurà a la tomba. (Li agafa el feix de bitllets i se’l guarda a la
butxaca) Vinga, acabem amb la feina.

Es posa cadascú a un costat de la butaca i es disposen a treure-li les joies a la vella. De sobte
sona un mòbil dins del bolso de la vella. Andreu i Asun queden paralitzats, mirant-se. Al tercer o
quart timbre, Asun treu el mòbil del bolso i despenja.

ASUN : Si? Si, digame? (Tapant el micròfon del mòbil . A Andreu) Hostia! Es la colombiana...

ANDREU : Que no era equatoriana?

ASUN : Si...no....es que ahora no se puede poner...Soy la Asun, la peluquera...No, todavía no

està.....Si,tiene para un ratito...En media hora? No, mejor en tres cuartos... Si, si....O ya la llamo
yo ...Ah, que no? (Tapant el micròfon. A Andreu) Que diu que la ve a buscar....Hostia, hostia,
hostia...( Tornat al mòbil) Pues nada : aquí estaremos. Adiós....(Penja el telèfon. A Andreu) Que
diu que la ve a buscar!

ANDREU : Però perquè has agafat el telèfon?

ASUN : Ai, no se, ha sigut un rampell. Aquesta pensava venir de totes maneres. Ara al menys
sabem quan pensa venir.

ANDREU : Com si fos un avantatge!

Torna a sonar el mòbil. Asun mira la pantalla.

ASUN : Es el mateix numero d’abans...Que faig? Li agafo?

El mòbil segueix sonant, fins que la vella recupera la consciencia amb el soroll. Veu que la Asun
te el seu mòbil i li arrabassa de la mà.

VELLA : Que fas amb el meu mòbil? Porta cap aquí (El despenja) Si? Dime Consuelo. No , que
todavía no estoy (Tocant-se el cabell i mirant-se al mirall) Vaya mierda que me està haciendo
esta.....Nena! A veure com ho arregles això! No, Consuelo, no te lo decía a ti...Se lo decía a la
peluquera esta....Si, mira, no cal que vengas : ya volveré sola a casa, cuando me arreglen este
desastre......Que no....que te digo que no, que ya soy mayorcita. Que no ! (penja el telèfon)
Collons de equatorianes....

ANDREU : (A Asun ) Ho veus com era equatoriana?

VELLA : I aquesta permanent que? Encara no està? Brillo, nena, brillo!

8
 LA SENYORA GERTRUDIS

ASUN : Li falta una mica Senyora Gertrudis....Li torno a posar el secador i de seguida acabem

Li posa el secador , i sentim que va xerrant alguna cosa incomprensible, en to de queixa.

ASUN : Ni així l’ha palmat!...Es inmortal!....Mira, potser millor

ANDREU : Millor? Millor de que Asun? A la que vegi que li hem buidat el bolso, i que li falten la
meitat de les joies lligarà caps i et ben juro que recuperarà la memòria....I que tindràs a la poli
aquí en menys d’una hora. Això si no arriba abans la veneçolana/

ASUN : L’equatoriana!

ANDREU : Doncs l’equatoriana! Aleshores si que la tenim muntada...I adéu!

ASUN : ....Adéu....?

ANDREU : Adéu al cotxe nou

ASUN : I als creuers....

ANDREU : I no veuràs a la nena de solista al Lago de los Cisnes al Liceu

ASUN : Ni en Xavi saltant al Camp Nou a la final de la Champions.

Pausa. Es miren amb complicitat.

ANDREU : Has dit que tots els secadors fallaven?

ASUN : Pràcticament tots...

ANDREU : Aquest també?

ASUN : Aquest el que més. De fet ja no el feia servir perquè em passava la corrent quan
l’enxufava.

ANDREU : I si...?

ASUN : Perquè no?.....L’enxufes tu?

ANDREU : Treu la corrent abans.

Asun marxa. Fosc. Sentim la vella que rondina i l’Andreu manipulant els endolls.

ANDREU : Tot a punt!

ASUN : (En off, cridant) Li dono?

ANDREU : Si, vale!

Torna la llum uns segons, on veiem la vella electrocutant-se de nou fins que queda fregida del
tot.

Sentim una porta que s’obre i es tanca i una veu en off amb marcat accent colombià/equatorià

VEU EN OFF : Señora Gertrudis? Ha acabao ya?

Andreu es queda mirant la Senyora Gertrudis i assenteix amb el cap amb posat resignat.... Fosc

Sona la música de La Dolce Vita, de Ryan Paris.Fi

9