BATALLA A LES YVELINES

de Jean-Michel Ribes i Roland Topor

El jardí’ d'una residència secundària a Yvelines. Rosers podats, una mica de

gespa, una estàtua antiga que representa una noieta grega corrent. Una tauleta
de jardí’ blanca i tres cadires al seu voltant. Franck Žs assegut, sense
americana, amb una camisa de qualitat. Escriu. Davant seu, uns quants
dossiers gruixuts, llibres austers i una pila de fulls blancs damunt de la qual
rellisca la seva ploma. Fa bon dia. S'atura un moment i rellegeix el que acaba
d'escriure.

FRANCK (xiuxiueig incomprensible del qual es destaquen algunes paraules

audibles): En tots els terrenys situats a més de tres quilòmetres d'una zona
urbanitzada (corregeix tot passant ratlla) a dos quilòmetres... o una milla i
mitja... n'hi ha de sobres, no cal exagerar... o -i això ho mantinc-... en el recinte
de qualsevol parc públic que tingui més de cinc mil arbres de fulles caduques o
bŽ mil de fulles perennes... en el benentès que l'edat límit de la persona
despullada no podrà sobrepassar els 85 anys... llevat d'una derogació—
excepcional feta per l'alcalde o per aquells que hi tinguin dret... qualsevol home
o dona sana.... (xiuxiueigs incomprensibles damunt d'un passat de sentit
evident). No està ben trobat, això... (Gira el full i escriu el número a dalt, a la
dreta) Pàgina 87... resolució— Ç5È. Problema del cul nu al Mezzogiorno i
aspectes delicats del pèl i del pubis en les zones del nord del Zuiderzee
(corregeix) ... septentrionals...
(De cop i volta el seu esguard es dirigeix a Nepo que acaba d'entrar al jardí’.
Nepo porta una sahariana, un short i un barret de palla que penja a la seva
esquena, agafat al coll per una cinta de cuir. Tots dos homes s'examinen.
Franck Žs el qui sembla més sorprès. Després d'una estona)

F: Nepo?.... Ets tu?...

N: S’ .
F: Has tornat?
N: Estava convençut que escrivies a màquina... Si algú m'ho hagués preguntat,
em sembla que hi hauria posat la mˆ al foc...
F: No... Mai no he sabut fer servir una màquina...
N: (examinant el jardí’) No ha canviat res... Tot Žs al mateix lloc... Et sorprèn
de veure'm?...
F: S’, no m'ho esperava... BŽ, vull dir que jo creia que...
N: Que havia marxat definitivament?
F: En certa manera, s’... (Franck s'aixeca i li ofereix una cadira) Seu, Nepo.
(Nepo tanca els ulls, inspira i sembla experimentar una profund plaer...)
N: Les roses... Ah, Žs el que més he trobat a faltar, a l’Àfrica... Les roses...
F: Ah, no n'hi ha per allà?
N: No... Hi creixen moltes umbel.líferes, zigomorfes de pistil, flumíflores de
colors, però no Žs el mateix.
F: Em pensava que quedaven unes quantes malvaroses a les muntanyes
Hokotika...
N (somriu): Completament fals... ƒs un enganya-turistes. Les roses malves dels
Hokotika han sigut completament devastades pels micos xisclaires...
F: Ah, s’?!
N: S’, la regió— n'és infestada. Els micos xisclaires necessiten imperiosament
la histamina i, sobre tot, l'angiosperma que Žs indispensable per a la
reproducció— de les roses malves... Fixa-t'hi com es venja la rosa: el seu
angiosperma crema violentament la boca dels micos que xisclen... Micos
xisclaires!
F: Pobres bèsties... ƒs terrible...
N: Llei de vida! Saps com els fan callar, els Kutubis, als micos xisclaires...?
F: No.
N: Doncs totes les noies verges del poblat s'unten, durant tres dies i tres nits,
amb greix de tuko...
F: De tuko?
N: S’, Žs un animal petit... Com t'ho explicaria... entre una rata i una gallina,
entens...?
F: S’, comprenc...
N: I durant aquest temps, els ÇtrochtsÈ, que s—n... diguem... La traducció—
més exacta seria: Nois en edat de lluitar..., arrodoneixen els llavis... i emeten un
so molt proper a la nostra O... però més gutural...
(Llança el crit)
F: Nepo... per què has tornat?
N: Per parlar-te d'Irene.
F: Irene?... Un moment, si us plau... (Escriu molt de pressa al seu full) En cas
d’èczema o d'herpes l'aspecte dels quals fos susceptible d'indisposar algú altre,
les superfícies malaltes s'hauran de cobrir amb un teixit lleuger que tanmateix
deixarà les parts sanes del cos a l'aire lliure... (Deixa la ploma)
Perdona'm...però Žs que després se me'n va del cap... S’... Què deies de la
Irene?
N: T'estorbo?
F: En absolut. Però em veig obligat a apuntar-ho tot i de seguida, perquè si no
se m'escapa... Potser Žs l'edat... Tu pots enrecordar-te de tot sense escriure-
ho?
N: S’. (Assenyala una de les tres cadires que hi ha al voltant de la taula) Ella
era allà... Jo seia aquí’... El Worsy no parava d'emprenyar com si se n’hagués
adonat abans que tu...
F: Worsy? Encara era viu, aleshores?!
N: Irene es va aixecar, se't va acostar i et va abraçar, tu no li feies cas... I
Aleshores ella et va dir...És el nostre últim petó—È... Tu vas somriure pensant
que feia broma i vas dir...
F: Abans d'entaular-nos? (Inquiet) ƒs el nostre últim petó— abans d'esmorzar,
Irene?
N: No, Franck, l’últim, l’últim de tots.
F: Però què et passa, Irene, estimada... estàs cansada...?
N: Cansada? Al contrari... Mai no m'he sentit tan lleugera/àgil... Ja no t'estimo,
Franck.
F: Irene, gateta, ja no jugo més, eh, em rendeixo.... Què passa?
N: Me'n vaig, Franck...
F: (ensorrant-se) Irene, amor meu... No Žs possible, n'estimes un altre?
N: S’.
F: Qui Žs?
N: Ell! (assenyala amb el dit la tercera cadira lliure, s'aixeca i va a seure-hi) I ell
era jo... i vam marxar tots dos aquella mateix vespre, lluny... a l’Àfrica... Ara fa
deu anys.
Franck s'agafa el cap amb les mans. Un silenci. De cop, es recupera.
F: Perdona'm. (Agafa la ploma i escriu) Ats que el mugr— forma part integrant
de la mamella o que, d'una forma més general, mamella i mamellam s—n
indivisibles, portar sostens a Hannover i Pomerania Žs grotesc, impresentable i
contrari als drets de l'home! (A Nepo) Mamella? Dues emes i una ela?
N: Espera... (Busca mentalment)... Aix’ no t'ho puc dir... ho he d'escriure.
Escriu la paraula diverses vegades, dubta, sembla insatisfet, s'enrabia, torna a
comenar, sense trobar, de forma manifesta, l'ortografia correcta. Durant aquest
temps, Franck s'aixeca i estira una mica les cames pel jardí’. Es desentumeix.
F: Te n 'adones, que he d'acabar aquesta esmena abans del vespre i encara s
—c al tercer punt!! Si haguŽs sabut el que representava com a entrega de s’
mateix ser diputat al Parlament Europeu, em sembla que hauria dit que no! No,
tinc dret a respirar, a viure, a ocupar-me de la meva col.lecci— de col.le˜pters;
si veiessis en quin estat estan els meus litres! Hauria dit que no perqu jo
tambŽ tinc dret al meu diumenge! Llavors, qu? Mamella va amb dues emes i
una ela o no?
N: (esgotat, deixa la ploma) No ho sŽ... Ja no ho sŽ!... (De cop, mira fixament
Franck) Franck, queda't la Irene!
F (estupefacte, sense acabar-s'ho creure): Has vingut a dur-me a la Irene? A
tornar-me a la Irene?
N (gairebŽ emocionat): Saps? Encara porta les teves arrecades... sempre.
F: De veritat?
N: S’... Ella que tot ho perd... Franck, desprŽs de deu anys de solcar tot Burkina
Fasso amb la Irene, potser no t'ho creurˆs, per˜ ella no ha vist res.
F: Res de res?
N: Res de res! I tanmateix, l'he portada per tot arreu, li ho he ensenyat tot, les
malalties de la pell dels Tzombas, els Pigmeus gegants del parc nacional, el
minuet deles ocells cocodrils a la posta del sol, les molles falgueres amb qu les
dones exorcizades es fan els cataplasmes, el museu d'Uagadugu... Res no
l'interesssava... I saps per qu? (Franck fa una negativa amb el cap) Perqu tu
eres aqu’ (Gestos: al cap) A dintre i tambŽ al davant. (Gestos: davant dels ulls).
F (no gosant creure-s'ho, amb els ulls perplexos) Per˜ qu dius?
N: Mai no ha deixat de ser la teva dona, Franck... A més a més, els bruixots no
s'equivocaven, sempre li oferien un tros de gos...
F: Els ronyons?
N: Per qu els ronyons?
F: Perqu... quan es mengen els ronyons d'un gos... Espera, ho sabia... m'ho
va dir un paio l'altre dia, a Estrasburg... ƒrem a l'oficina d'un ponent... Ah, ja ho
sŽ: qui menja els ronyons d'un gos Žs capa de distingir el bŽ del mal...
N: Entre els europeus... per˜ no entre els africans, Franck.
F: Ah, potser s’...
N: A ;burkina Fassoa, es d—na el gos als posse•ts per exorcitzar-los... Ella s'ha
menjat una gossada sencera en deu anys... per˜ no ha servit de res... Encara et
du enganxada a la pell, Franck...
F: (desprŽs d'un temps) Encara tŽ aquell cos de nena?
N: S’.
F: (amb un somriure imperceptible) S'estira... s'estira encara aix’ (gest) quan Žs
al llit?
N: S’.
F: Per˜ el flam de canyella, ja no el sap fer, oi?
N (agafant-se les botifarretes de la cintura) Mira!
F: Creus que encara sabria ballar?
Taral.leja ÇCanvi de parellaÈ i es posa a ballar estrenyent voluptuosament una
dona imaginˆria.
N: La cantanva nit i dia... (Es serveix una copa que es veu de cop, mentre
Franck continua ballant amb el fantasma d'Irene. Nepo el mira.) Quina parella
tan bonica feu... Saps, no m'ha estat fˆcil venir-te a dir tot això, per˜ quan us
veig a tots dos tan Çfets l'un per a l'altreÈ... No em sap greu haver trencat el
gel... ƒs més net... més honest... S'ha de saber perdre.
S'aixeca i es dirigeix cap al fons del jardí’. Fracnk s'atura.
F: On vas?
N: A buscar-la...
F: Per˜ tu t'has arribat a creure que em podries encolomar aquesta perduda
que va ser capa de fotre el camp amb un cagat com tu fa deu anys?! I que
avui em tornes plena de mosques tsŽ-tsŽ i amb les dents corcades per la
yuca...
N: Me n'havia oblidat!... Me n'havia oblidat completament! Durant cinc o sis
minuts havia cregut que em dirigia realment a un Žsser normal, civilitzat,
humˆ... T'ho juro, no me 'n recordava que tu eres una carronya... una mena de
podrimenta estranya... un monstre incapa de tornar a sentir res per la seva
dona! PORC!
F: Si us plau!
N: Perqu ara no em dirˆs que la Irene et va deixar per culpa meva...! La
primera vegada que vaig venir aqu’.. qui me la va presentar? Tu! ÇConeixies a
la meva dona, LA MEVA DONA, LA MEVA DONA?È.. I qui em va col.locar
allà? Just al seu costat, per fer el vermouth? Tu em vas llanar als seus braos!
Porc!
F: Si us plau!
N: I no em diguis que que l'endemˆ, desprŽs d esmorzar, quan et vam tancar a
la bodega i vam marxar, no hauries pogut fer saltar la porta amb un cop
d'espatlla... Ni tan sols vas cridar! Porc!
F: No, això no, si us plau...
N: ƒs massa fˆcil! Aleshores si no ho discuteixes, te la quedes i punt. ƒs tot!
F: Nepo, tranquil-litza't. Això Žs Europa... Aqu’, les coses les parlem, tractem de
comunicar-nos; ja sŽ que no sempre Žs fˆcil, per˜ ho provem... Nepo, encara
que vulguŽs, no podria quedar-me la Irene.
N: De deb˜?
F: De deb˜. Tinc massa feina, no arribo ni a fer la quarta part del que he de
fer... les comissions, les subcomissions, els discursos, els informes de les
sessions, Sense parlar dels comptes dels hotels i les despeses de viatge...
perqu no et pensis que amb el que ens paguen em puc permetre una
secretˆria....!
N: Ah, els rgims parlamentaris en pa•sos tebis! Sempre hi he estat en contra.
F: I a més a més, ens han fotut a Estrasburg... com si no hi haguŽs lloc més a
prop.. a Poissy, a Houdan... a Rambouillet... Perqu no cal traginar d'un cant—
a l'altre... Les Yvelines tambŽ s—n Europa, no?
N: S’.
F (precipitant-se a sobre els dossiers) Mira tu mateix aquesta esmena que he
de presentar demˆ...
N: ƒs un text sobre...?
F: Els nudistes.
N: Els nudistes?
F: S’... TambŽ cal pensar en els altres, en tots els altres... I intento, en la feble
mesura dels meus mitjans, de millorar una llei marc, perqu des d'Oslo a
Brindisi, tots els europeus puguin, quan els sembli, viure a pl!... Llavors, et
pregunto: qu pinta la Irene en tot això?
N (durant un moment es fixa en estàtua de la noia grega) Com més miro
aquesta escultura, més bonica la trobo... No la recordava, fa gaire que la tens?
F: Tres anys. Me la va regalar, pel meu aniversari, l'antic president del grup
socialista grec. Al comenament, gairebŽ em cohibia i ara en canvi no puc
passar sense ella... I em sembla que he ents per qu...
N: Home, tŽ molta presncia...
F: No Žs això nomŽs... ƒs tot eln passat que representa. M'encanta aquesta
regi— per˜ he de reconixer que el que més falta a les Yvelines Žs passat...
Llavors, aquesta pageseta grega d—na una mica de profunditat a la meva
petita demarcaci—...
N: ƒs antiga i alhora molt moderna.
F: Tu creus?
N: S’, em recorda Josette.
F: Josette?
N: No es deia Josette, aquella de la trenca vermella?
F: No t'entenc...
N: S’, home, aquella que la seva mare et va posar una demanda... No te'n
recordes?... En aquella poca tu ja militaves en el nudisme... per˜ en la
il.legalitat, en la clandestinitat.... per sota l'abric.... Encara la tens, aquella
gavardina?
Fa gestos com si obr’s i tanquŽs una gavardina.
F (dominant amb penes i treballs la seva molstia) Et deus confondre...
N: (traient-se una foto de la butxaca) No, no, no ho crec... Aquest d'aqu’, el del
costat de la reixa ets tu... i la nena una mica vaporosa... Žs Josette, oi?
F: Quant vols?
N: No res. Tu recuperes Irene i jo oblido Josette. (Franck intenta agafar
discretament la foto. Nepo se n'adona, la hi d—na decididament) TŽ, agafa-la...
En tinc una altra (En treu una altra) Els diaris les perden tan sovint.
F: Bona jugada! (Es dirigeix cap a l'escultura antiga i l'obre, ens adonem que
els su bust contŽ un bar. En treu una ampolla i una copa). T'has guanyat una
copa! (Allarga l'ampolla a Nepo que es torna blanc) Qu et passa? ƒs
l'etiqueta, el que et fa por? Per˜ si ara ja no et dius Couchard! T'has canviat de
nom... Ara et dius Nepo ÇChuchalliÈ? O Chuchardi?
N: Com Žs que la tens? Estava segur d'haver destru•t totes les que quedaven...
F: Ah, un botiguer de la regi— de Libourne; la seva tia va morir al primer got...
Ell va guardar l'ampolla com a record... Em va costar més cara que un gran
reserva! (Acosta l'ampolla a Nepo) Amb deu anys segurament deu haver
millorat. En provarˆs una miqueta, oi?
N: (recula, aterrit) No facis collonades.
F: Ja saps que mai no van trobar Couchard, el paio que va emmetzinar nou-
cents afeccionats al bordeus posant sulfur de coure a la vinassa perqu es
conservŽs millor... Sembla que la policia segueix una pista a l'Africa... Per˜, tu
ja saps, que els b˜fies... sense pistes...
N: Quant vols?
F: El mateix que tu: tu et qudes la Irene i jo oblido la massacre... Seria una
llˆstima que Burkina Fasso perdŽs un etn˜leg del teu valor...
N: (amb llˆgrimes als ulls) Llavors, Žs que no? I qu serˆ de mi, ara?
F: Nepo, no siguis criatura. ƒs molt senzill. Tu ja no estimes la Irene i te'n vols
desfer. No hem de fer malbŽ deu anys d'amistat per això... El que et passa Žs
una cosa molt corrent a Europa i, creu-me, ho sŽ prou bŽ...
N: Ets un tal˜s, Franck.... Jo l'estimo massa, l'adoro...
F: Per˜ ella ja no t'estima, ve a ser el mateix...
N: Ella encara m'estima més que jo.
F: Aleshores?
N: Aleshores, Žs impossible de viure-hi. (Obre de cop la sahariana, unes
marques terror’fiques omplen el seu cos, les va assenyalant una darrera l'altra)
Les seves dents, les seves ungles... el seu braalet... el rellotge.... i això no Žs
tot, tu ja saps com es neguiteja.
F: I tant que ho sŽ!
N: TŽ tanta por que el nostre amor s'afebleixi que el posa a prova
constantment... Mira, encara abans d'ahir, nomŽs baixar de l'avi—, ens
passejavem per les Tulleries, quan de cop i volta, a prop del gran estany, em va
dir: ÇSi m'estimes, menja't aquest rocÈ...
F: I tu qu vas fer?
N: Me'l vaig menjar... I no em passa... No em surt... Franck, no puc més,
queda-te-la... Tu ets més fort que jo... Tu ho podrˆs aguantar...
F: ƒs veritat, estic fora en forma, el meu cos no em fa vergonya, s—c
naturista, per˜ nomŽs des de fa un any, Nepo!! M'han fet falta deu anys per
recuperar tota la son endarrerida de quan estava amb la Irene... perqu amb mi
tambŽ es neguitejava, pensava cont’nuament que la mort destrossaria el nostre
amor, aleshores volia que aprofitŽssim tots els moments... Viure! Viure! Viure!
Viure cada minut! Quan a la nit m'adormia, em despertava cridant: ÇNo vius!
Viu! Viu!È Era esgotador.... Em quedava la migdiada, per˜ per lluny que me
n'anŽs a fer-la, ella sempre em trobava: ÇDesperta't, malgastes el temps preci
—s del nostre amor! Viu!È Fins i tot vaig provar de dormir dret, per˜ ella se n
'adonava i em pessigava fins a fer-me sang.... viu... viu... Set anys de matrimoni
sense poder aclucar l'ull!!... Vaig estar a punt de palmar-la.... I saps per qu no
vaig rebentar la porta de la bodega on m'hav’eu tancat abans de fugir?
N: No
F: Perqu em vaig quedar adormit, Nepo! Adormit!.... Hmmmm, que bŽ s'hi
estava...
N: Llavors, no hi ha res a fer?
F: Potser si li trobŽssim algœ altre...
N (gemegant): Per˜ si ja saps que nosaltres dos som els œnics que ens
assemblem de veritat al seu pare.
F: S’, i a ell se'l va pelar.
N:(de sobte, se li il.luminen els ulls) Franck.
F: S’, Nepo.
N: I si la matŽssim?
F: ƒs l'œnica soluci—.
Entra Irene, una dona jove i bonica amb un vestit d'estiu, sembla impacient.
I: Bon dia, Franck.
F (sense reconixer-la): Irene... ets tu?
I: Tant he canviat, en deu anys?
F: (aterrit) No del tot, per˜ em sorprn veure't rossa...
I: Tu no has canviat.... Ah, s’, la teva barbeta...
F: Me la vaig afaitar quan vas marxar...
I: (girant-se cap a Nepo) No he tingut prou fora per esperar-te al cotxe... El
poble, la casa, el jardí’, les roses..., tot em recorda tantes coses, aqu’... Vaig
ser feli a les Yvelines.... I la teva vida, qu, Franck?
F:Treballar, treballar, treballar i, de tant en tant, un cap de setmana... on tambŽ
treballo.
I; Aleshores, li has dit, Nepo?
N: S’.
I: I ha anat bŽ?
N: Molt bŽ.
I: Tenia tants recels, s'imaginava que tu estaves ressentit...
F: Mai de la vida...
I: Que bŽ... Estava segura que Franck ho comprendria... Ho veus, Nepo, he fet
bŽ d'insistir... Grˆcies, Franck. (Ella l'abraa) Per a nosaltres era molt
important, Nepo se'n moria de ganes...
F: Es moria de ganes de qu?
N: (precipitadament) Del districte IV de Par’s.
F: Del districte IV?
N: El meu nomenament.
I: Suposo que, amb la teva posici— al parlament, això no significarˆ cap
problema?
F: El ditricte IV? Cap ni un!
N: He de dir que li he exposat la meva situaci— francament i ha estat
formidable, ha resolt en problema en qu? En vint minuts!
I: Des que vam tornar d'Africa que li dic: vŽs a veure en Franck. Quan tens la
sort de tenir un amic en pol’tica... Ja coneixes Nepo, no ho volia, se sentia
inc˜mode...
F: ƒs rid’cul.
I: Doncs ja ho veus... Ja el tens, el cˆrrec que somiaves al districte IV...
F: No s—c Deu Pare Omnipotent, per˜ farŽ tot el que podrŽ...
Irene remena dins la seva bossa. Nepo mira Franck, Franck agafa una ampolla,
Nepo una cadira, com si anessin a matar-la. Aleshores, Irene aixeca el cap.
I: (aixecant-se) Tens foc, carinyo?
N: (molest) S’... (Traient l'encenedor) Me'l va regalar la Irene... Fa vent...
F: Vols prendre alguna cosa, Irene?
I: No. Grˆcies. Una altra vegada. Ens n'hem d'anar, hem de veure la casa.
F: La casa?!
I: S’, tenim una cita a les sis amb la propietˆria. Hem trobat una caseta
encisadora a dos quilòmetres d'aqu’... No t'ho ha dit, en Nepo...?
N: Me n'he oblidat.
I: T’pic d'en Nepo, oi?
F: S’.
I: Au, anem. Grˆcies, Franck (l'abraa). Fins dissabte.
F: (aterrit) Fins dissabte?
I: (es dirigeix cap a la sortida i s'atura de cop mirant el terra) Oh, quina pedra
tan bonica.... (Nepo es descompon) VŽns, Nepo?
Irene surt. Nepo la segueix fent un gest d'impotncia en direcci— a Franck. Un
cop han marxat, Franck torna a la seva feina. Escriu.
F: Ep’graf c). Sobre els avantatges del nudisme: un cop desapareguda la il.lusi
— romˆntica que suposen els vestits, el nudisme mostra clarament l'home i la
dona tal com s—n: (Escriu amb rˆbia) un grapat de mucoses que s'irriten,
s'infecten i s'inflamen amb l'œnica i exclusiva finalitat de fotre'm enlaire els caps
de setmana!!!
Fi.