For Materials 01 Normesisenyals

Normes i senyals de trànsit
Aplicació a la conducció segura i eficaç
Mercè Jariot
Josep Montané
Màrius Martínez
Amb la col·laboració de:

Francisco Alonso
Sergi Martínez
Juan José Olivas
Montserrat Rodríguez
Revisió vuitena edició (juliol 2019):

Mèrida Iglesias Lucia
Montserrat Iglesias Lucía
José Tello Sánchez
Raül Viladrich Castellanas
Índex
Introducció general 11
Unitat 1 Legislació i competències de trànsit 14

1.1. La Llei de trànsit. Aspectes de la reglamentació
que afavoreixen la seguretat viària
1.2. L’àmbit d’aplicació de la llei i les obligacions dels usuaris de la via
1.3. Les competències administratives en matèria de trànsit
i d’accions de seguretat viària a Catalunya
1.3.1. El Departament d’Interior
1.3.2. El Servei Català de Trànsit
1.3.3. Els Serveis Territorials de Trànsit del Govern de la Generalitat
1.3.4. Direcció General de la Policia
1.3.5. Comitè de Direcció del Trànsit
1.3.6. Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària
1.3.7. Comissió Interdepartamental per a la millora
de la Seguretat Viària
3
Índex
1.3.8. L’Administració de l’Estat

1.3.9. El Ministeri de l’Interior
1.3.10. El Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible
1.3.11. Competències dels municipis
1.3.12. Conferència Sectorial de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible
1.3.13. Registre Nacional de Víctimes d’Accidents de Trànsit
Unitat 2 Els factors que intervenen en la circulació

i la seva aportació a la seguretat viària 29
2.1. L’usuari de la via
2.2. El vehicle
2.3. La via
2.3.1. Classificació de la xarxa viària de Catalunya
2.3.2. Definicions
2.3.3. Parts de la via
2.3.4. Altres definicions
2.3.5. Definicions a efectes del Reglament general de carreteres
Unitat 3 Els senyals de circulació. Aspectes generals 46

3.1. Continguts a desenvolupar
3.2. Prioritat entre senyals
Unitat 4 Els senyals verticals que indiquen perill.

Finalitat i tipus (de P-1 a P-50) 54
Els senyals que adverteixen de la proximitat d’una intersecció.
Comportaments de seguretat i eficàcia
Els senyals que adverteixen de la possible presència
d’altres vehicles: trens, tramvies, avions...
Els senyals que adverteixen que entrem en un revolt
Els senyals que adverteixen de perfils i guals (ressalts)
Els senyals que adverteixen del pendent de la via
4
Índex
Els senyals que adverteixen de la proximitat

d’estrenyiment a la calçada
Els senyals que adverteixen que hi ha obstacles a la via:
obres, obstruccions, congestions
Els senyals que adverteixen que la calçada llisca,
que hi ha esllavissaments i grava a la via
Els senyals que adverteixen de la circulació de vianants,
ciclistes i nens
Els senyals que adverteixen de la possible presència d’animals
a la calçada
Els senyals que adverteixen sobre l’existència
de dos sentits de circulació
Els senyals que adverteixen que la via desemboca en un moll
Els senyals que adverteixen del perill de les
condicions climatològiques adverses que poden afectar la via
El senyal que indica la presència d’altres perills
Unitat 5 Els senyals verticals de reglamentació.

Funció, classes i normes comunes. 73
a. Senyals de prioritat (R-1 a R-6)
b. Senyals de prohibició d’entrada (R-100 a R-117)
c. Senyals de restricció de pas (R-200 a R-205)
d. Altres senyals de prohibició o de restricció (R-300 a R-310)
e. Senyals d’obligació (R-400 a R-418)
f. Senyals de fi de prohibició o de restricció
5
Índex
Unitat 6 Els senyals d’indicació.

Funció, tipus, nomenclatura i significat 102
a. Senyals d’indicacions generals (S-1 a S-34)
b. Senyals de carrils (S-50a a S-64)
c. Senyals de serveis (S-100 a S-127)
d. Senyals d’orientació (S-200 a S-770)
e. Panells complementaris (S-800 a S-890)
f. Altres senyals (S-900 a S-990)
Unitat 7 Les marques viàries 151

7.1. Aspectes introductoris: objecte, funcions i tipus de marques viàries
7.2. Tipus de marques viàries
7.3. Comportaments de seguretat i eficàcia davant de les marques viàries
Unitat 8 Els semàfors 162

8.1. Introducció als semàfors: concepte, elements i tipus
8.2. Els semàfors per a vianants
8.3. Els semàfors circulars per a vehicles
8.4. Els semàfors quadrats per a vehicles o de carril
8.5. Els semàfors reservats per a determinats vehicles
Unitat 9 Els agents de circulació 172

9.1. Classes de senyals i ordres dels agents de circulació
9.2. Altres senyals
6
Índex
Unitat 10 Els senyals d’abalisament 177

10.1. Circumstàncies d’abalisament
10.2. Concepte i tipus de senyals d’abalisament
Unitat 11 Normes generals de circulació 182

11.1. Aspectes introductoris
11.2. El sentit de la circulació
11.3. La utilització de les calçades
11.4. La utilització del voral
11.5. La utilització dels carrils
11.6. Circulació per autopistes i autovies
11.7. Distància entre vehicles
11.8. Pas per túnels i passos inferiors. Normes de circulació
11.9. La prioritat de pas
Unitat 12 La velocitat 196

12.1. La velocitat: aspectes introductoris
12.2. La velocitat: normes generals
12.3. La velocitat i la seva relació amb la seguretat viària
12.4. Comportaments de seguretat i eficàcia: el control de la velocitat
Unitat 13 Les maniobres 204

13.1. Les maniobres: concepte i classificació
13.2. Normes generals sobre les maniobres de circulació
13.3. La maniobra d’incorporació a la circulació
13.4. La maniobra per a realitzar desplaçaments laterals
13.5. La maniobra de canvi de sentit de la marxa
13.6. Marxa enrere
Unitat 14 Els avançaments 214

14.1. L’avançament: concepte i relació amb la seguretat viària
14.2. Avançament per l’esquerra. Norma general
7
Índex
14.3. Passos que cal seguir en un avançament segur en vies

de dos sentits i amb un carril de circulació per a cada
sentit de la marxa
14.4. Obligacions de qui avança durant l’execució de la maniobra
14.5. Els avançaments en una calçada de doble sentit
de circulació i tres carrils
14.6. Els avançaments en una calçada d’un únic sentit
de circulació i diversos carrils
14.7. L’avançament per la dreta
14.8. Casos que no es consideren avançaments
14.9. Comportaments de seguretat i eficàcia en els avançaments
Unitat 15 Detenció, parada i estacionament 224

15.1. Conceptes de detenció, parada i estacionament.
Diferències principals
15.2. Detencions
15.3. Parada i estacionament
15.4. Comportaments de seguretat i eficàcia en realitzar una detenció,
una parada o un estacionament
Unitat 16 Interseccions i passos a nivell 234

16.1. Les interseccions
16.2. Passos que cal seguir en una intersecció
16.3. Franqueig de passos a nivell
16.4. Comportaments de seguretat i eficàcia en les interseccions
16.5. Comportaments de seguretat i eficàcia en creuar passos a nivell
Unitat 17 Els llums dels vehicles. Tipus i usos 243

17.1. La visibilitat: importància en la circulació
17.2. Dispositius d’enllumenat i senyalització òptica: definicions
17.3. Dispositius d’enllumenat i senyalització òptica
17.4. Condicions tècniques dels dispositius d’enllumenat
i de senyalització òptica
17.5. Llums que s’utilitzen per poder veure-hi
17.6. Llums que s’utilitzen per “ser vistos”
8
Índex
17.7. Llums que s’utilitzen per advertir

17.8. Característiques tècniques genèriques dels dispositius
d’enllumenat i senyalització òptica
17.9. Comportaments de seguretat i eficàcia referents a l’ús dels dispositius
Unitat 18 Begudes alcohòliques, substàncies estupefaents i similars 262

18.1. Alcoholèmia
18.2. Normes sobre begudes alcohòliques
18.3. Normes sobre estupefaents, psicòtrops, estimulants
o altres substàncies anàlogues
18.4. Comportaments de seguretat o d’eficàcia davant l’alcohol
i les substàncies estupefaents
Unitat 19 Normes per a vehicles especials i de serveis especials 268

19.1. Vehicles en servei d’urgència
19.2. Vehicles especials i transports especials
d’enllumenat i de senyalització òptica
19.4. Vehicles amb remolc
19.5. Bicicletes, ciclomotors i vehicles anàlegs
19.7. Comportaments de seguretat i eficàcia en la conducció
d’aquest tipus de vehicles
Unitat 20 Altres normes 296

20.1. Normes generals per a tots els usuaris de les vies públiques
20.2. Normes específiques per a conductors
20.3. Normes per a vianants
20.4. Normes per a la circulació d’animals
20.5. Altres normes específiques per a vehicles
20.6. Normes específiques per al transport de persones
20.7. Normes per al transport de mercaderies i coses
9
Índex
20.8. Normes específiques en cas d’accident

20.9. Normativa sobre la publicitat de vehicles de motor
20.10. Normes específiques en la circulació internacional
20.11. Comportaments de seguretat i eficàcia
10
Introducció general
La normativa de trànsit regula el comportament viari dels usuaris de la via pública. Aquest fet és
necessari per regular l’ús que tant els conductors com els vianants fan de les vies públiques. Així
doncs, el coneixement de les normes i els senyals de circulació són aspectes imprescindibles per
tal de poder transitar.
És per això que el conductor ha de dominar el codi de comunicació que apareix en forma de
senyals o marques viàries en les diferents vies, però aquest coneixement no serà suficient per-
què el conductor acompleixi la norma. A més d’oferir la informació necessària sobre normes i
senyals, serà necessari treballar la integració de valors i emocions en el moment d’integrar les
normes com a hàbits de seguretat viària.
El conductor segur i eficaç ha de conèixer la normativa, ha de saber llegir els senyals i les mar-
ques viàries, però també ha de voler acomplir aquestes normes per tal de millorar la seva quali-
tat de vida. Els professors de formació viària, com a professionals responsables de la formació
dels futurs conductors, han de garantir el fet de formar conductors que coneguin i incorporin la
normativa com un factor de seguretat i no com una obligació que si s’infringeix produeix un
càstig.
A cada unitat es desenvolupen els continguts teòrics corresponents, introduint aspectes relacio-
nats amb comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals i les normes de circulació.
Aquesta és l’estructura que segueixen les 20 unitats que conformen el tema “Normes i senyals
de trànsit. Aplicació a la conducció segura i eficaç”, i que tot seguit presentem:
En la unitat 1 (Legislació i competències de trànsit), es desenvolupen i s’analitzen,
des del punt de vista de la conducció segura i eficaç, aquells aspectes relacionats amb la
legislació que tot professor de formació viària ha de conèixer. En els annexos, el futur for-
mador podrà consultar els textos íntegres de les diferents lleis i decrets.
11
També es descriuen i s’analitzen les competències administratives en matèria de trànsit i

les accions de seguretat viària de diferents institucions. El lector podrà consultar en les
pàgines web corresponents a cada administració, institució, departament o ministeri
aquells aspectes que consideri oportuns, així com ampliar i actualitzar la informació sobre
les competències i funcions de cada organisme.
En la unitat 2 (Els factors que intervenen en la circulació i la seva aportació a la
seguretat viària), s’ofereix una anàlisi dels elements que intervenen en la circulació -el
factor humà, el vehicle i la via- i de com poden contribuir cada un d’aquests elements a la
conducció segura i eficaç.
En la unitat 3 (Els senyals de circulació. Aspectes generals), es presenta la classificació i
la definició dels diferents tipus de senyals de circulació, i es ressalta la seva utilitat per a la con-
ducció eficaç, sense perdre en cap moment l’element de seguretat de tot conductor.
En la unitat 4 (Els senyals verticals que indiquen perill), es presenten tots els senyals
que informen el conductor d’un perill pròxim. A més de presentar-los i d’interpretar-los,
també s’intenten oferir pautes del comportament segur i eficaç davant d’aquest tipus de
senyals.
En la unitat 5 (Els senyals verticals de reglamentació), es presenten i s’interpreten
tots els senyals de reglamentació, a més d’analitzar i concretar el comportament segur i
eficaç del conductor davant d’aquests senyals.
La unitat 6 (Els senyals d’indicació) descriu i analitza tots els senyals que faciliten als
conductors informacions d’utilitat.
La unitat 7 (Les marques viàries) proporciona informació sobre totes les marques vià-
ries i sobre la manera com el conductor segur i eficaç les ha d’utilitzar.
En la unitat 8 (Els semàfors), es defineixen les principals característiques de la senyalit-
zació mitjançant els semàfors i es complementa la informació amb aspectes relacionats
amb el comportament segur i eficaç davant d’aquests elements.
La unitat 9 (Els agents de circulació) proporciona la informació necessària per reconèi-
xer les ordres i els senyals realitzats pels diferents agents, així com els aspectes que s’han
de tenir en compte per a la mobilitat segura.
En la unitat 10 (Els senyals d’abalisament), es defineixen tots aquells senyals que indi-
quen la presència d’algun tipus d’obstacle sobre la calçada i la seva aportació en la segu-
retat.
En la unitat 11 (Normes generals de circulació), es descriuen i s’analitzen les normes
que regulen la circulació. També es treballen els comportaments segurs i eficaços que cal
tenir davant d’aquestes situacions.
En la unitat 12 (La velocitat), es tracta un dels grans factors de risc d’accidentalitat: la
velocitat. També s’expliquen les normes que la regulen, s’analitzen els comportaments de
risc, i es proposen mesures preventives.
En la unitat 13 (Les maniobres), es pretén mostrar les principals normes que regulen les
maniobres, així com oferir informació sobre els comportaments que ajuden a realitzar-les
amb eficàcia i seguretat.
En la unitat 14 (Els avançaments), es pretén oferir la informació necessària per assegu-
12
rar que aquesta maniobra es realitzi de manera segura i eficaç, tot analitzant la normativa
que la regula.
En la unitat 15 (Detenció, parada i estacionament), es mostra la diferència entre
aquests tres conceptes i les normes que els regulen. També s’analitzen els comporta-
ments que asseguren la realització d’una detenció, d’una parada i d’un estacionament
sense risc.
En la unitat 16 (Interseccions i passos a nivell), s’ofereix informació sobre la normati-
va que regula les interseccions i els passos a nivell, tot explicant els comportaments segurs
i eficaços per al seu creuament.
La unitat 17 (Els llums dels vehicles. Tipus i usos), classifica i defineix els diferents dis-
positius dels vehicles que serveixen per veure-hi i per ser vistos, al mateix temps que ana-
litza la seva importància en la seguretat viària.
En la unitat 18 (Begudes alcohòliques, substàncies estupefaents i similars), s’ana-
litza un dels grans factors de risc des del punt de vista de la seguretat.
En la unitat 19 (Normes per a vehicles especials i de serveis especials), es presenta
la normativa que regula els vehicles i els serveis especials i ofereix informació que ajuda a
augmentar la seguretat.
Finalment, en la unitat 20 (Altres normes), es descriuen i s’analitzen altres normes d’u-
tilitat per a la mobilitat segura i eficaç.
13
Unitat 1
Legislació i competències
de trànsit
1.1. La Llei de trànsit. Aspectes de la reglamentació

que afavoreixen la seguretat viària
Tota legislació en matèria de trànsit té com a objectiu implícit la millora de la conducció dins
d’un territori. Aquesta normativa, desplegada en lleis i concretada en decrets, pretén regular l’ús
de les xarxes viàries, així com oferir la normativa necessària sobre circulació i delimitar les com-
petències dels diferents organismes en matèria de trànsit.
Actualment, està vigent el Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, més coneguda
com a Llei de seguretat viària, que es va aprovar amb l’objectiu d’integrar, degudament regula-
ritzades, aclarides i harmonitzades, les diferents regulacions existents fins al moment en relació
amb la seguretat viària i l’ús de les vies públiques.
Aquesta llei té com a objecte principal la regulació legal de tot el que fa referència al trànsit, la
circulació de vehicles, de vianants i la seguretat viària, a més d’establir les competències de les
diferents administracions en aquesta matèria.
La normativa es complementa amb reglaments i altres normes que despleguen i concreten el
que disposa la Llei. Els principals reglaments en l’àmbit del trànsit són el Reial decret 1428/2003,
de 21 de novembre, pel qual es va aprovar l’actual Reglament de circulació, modificat després
per successives actualitzacions, el Reglament de procediment sancionador (RD 320/1994, de 25
de febrer), el Reglament general de conductors (RD 818/2009, de 8 de maig) i el Reglament
14
Unitat 1 Legislació i competències de trànsit
general de vehicles (RD 2822/1998, de 23 de desembre), que també es van actualitzant.

A la llei s’estableixen les normes de circulació, que es poden definir com aquelles mesures que
intenten evitar qualsevol perill, obstrucció de la via pública, així com la regulació de les mesures
de seguretat passiva i activa, la manera d’utilitzar-les i els casos en què serà obligatori el seu ús.
També s’hi estableixen els drets i els deures dels usuaris de les vies i la manera com s’han d’utilit-
zar aquestes, sempre amb normes que intenten assegurar la conducció segura per les diferents
vies (guardar les distàncies de seguretat, no ingerir cap substància que minvi les facultats...).
Un altre aspecte regulat per la llei és la inspecció tècnica dels vehicles, així com el transport de
certes mercaderies considerades perilloses o contaminants. Tenir cura de l’estat del vehicle,
sobretot quan són cotxes antics o amb molts quilòmetres, és un factor de seguretat que cap
conductor responsable ha de descurar.
D’altra banda, els criteris de seguretat i eficàcia relacionats amb els conductors que transporten
mercaderies especials o perilloses esdevenen altament importants i necessaris per tal de garantir
la seguretat de tots els usuaris de la via.
La llei ofereix les bases sobre la senyalització i les autoritzacions administratives, com per exem-
ple la circulació de vehicles, la seva conducció, els reconeixements d’aptituds dels conductors i
dels futurs conductors, així com l’ensenyament de la conducció.
També atribueix als agents de l’autoritat el dret a immobilitzar el vehicle o a retirar-lo en cas de
posar en perill la seguretat viària o de considerar que és un obstacle per a la circulació normal.
Les infraccions a les normes de circulació, segons el títol V, capítol I, de la Llei de seguretat viària
es classifiquen en lleus (article 75), greus (article 76) i molt greus (article 77):
1. Són infraccions lleus les comeses contra les normes contingudes a la LSV i als reglaments
que la despleguin que no es classifiquen expressament com a greus o molt greus als apartats
corresponents. En particular, és infracció lleu que els usuaris de bicicletes no facin ús dels ele-
ments i peces de roba reflectors, així com circular en bicicleta sense fer ús de l’enllumenat regla-
mentari.
2. Són infraccions greus, quan no siguin constitutives de delicte, les conductes tipificades en
aquesta Llei referides a:
A No respectar els límits de velocitat establerts per reglament, o circular en un tram a una
velocitat mitjana superior als límits establerts reglamentàriament, d’acord amb el que
recull la Llei.
B Fer obres a la via sense comunicar-les amb anterioritat al seu inici a l’autoritat responsable
de la regulació, ordenació i gestió del transit, així com no seguir les instruccions de l’auto-
ritat esmentada referent a les obres.
C Incomplir les disposicions d’aquesta Llei en matèria de prioritat de pas, avançaments, can-
vis de direcció o sentit i marxa enrere, sentit de la circulació, utilització de carrils i vorals i,
en general, tota vulneració de les ordenacions especials de trànsit per raons de seguretat
o fluïdesa de la circulació.
D Aturar o estacionar al carril bus, en revolts, canvis de rasant, zones d’estacionament per a
ús exclusiu de persones amb discapacitat, túnels, passos inferiors, interseccions o en qual-
15
sevol altre lloc perillós o en el qual s’obstaculitzi greument la circulació o constitueixi un

risc, especialment per als vianants.
E Circular sense fer ús de l’enllumenat reglamentari.
F Conduir utilitzant cascos d’àudio o auriculars connectats a aparells receptors o reproduc-
tors de sons o altres dispositius que disminueixin l’atenció permanent a la conducció.
G Conduir utilitzant manualment dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevol
altre sistema de comunicació, així com utilitzant mecanismes de detecció de radars o
cinemòmetres.
H No fer ús del cinturó de seguretat, sistemes de retenció infantil, casc i altres elements de
protecció.
I Circular amb menors de dotze anys com a passatgers de ciclomotors o motocicletes, o
amb menors als seients davanters o posteriors, quan no estigui permès.
J No respectar els senyals dels agents que regulen la circulació.
K No respectar el llum vermell d’un semàfor.
L No respectar el senyal d'estop o el senyal de cediu el pas.
LLConduir un vehicle sent titular d’una autorització que no té validesa per no haver com-
plert els requisits administratius exigits reglamentàriament a Espanya.
MLa conducció negligent.
N Llançar a la via o als seus voltants objectes que puguin produir incendis o accidents, o que
obstaculitzin la lliure circulació.
Ñ No mantenir la distància de seguretat amb el vehicle que el precedeix.
O Circular amb un vehicle que incompleixi les condicions tècniques reglamentàriament
establertes, llevat que sigui qualificada com a molt greu, així com les infraccions relatives
a les normes que regulen la inspecció tècnica de vehicles (ITV).
P Incomplir l’obligació de tot conductor de verificar que les plaques de matrícula del vehicle
no presenten obstacles que n'impedeixin o dificultin la lectura i identificació.
Q No facilitar a l’agent de l’autoritat encarregat de la vigilància del trànsit en l’exercici de les
seves funcions que tingui encarregades la seva identitat ni les dades del vehicle sol·licita-
des pels afectats en un accident de circulació, estant-hi implicat.
R Conduir vehicles amb la càrrega mal condicionada o amb perill de caiguda.
S Conduir un vehicle tenint prohibit utilitzar-lo.
T Circular amb un vehicle el permís de circulació del qual està suspès.
U L’ocupació excessiva del vehicle que suposi augmentar en un 50% el nombre de places
autoritzades, exclosa la del conductor.
V Incomplir l’obligació d’impedir que el vehicle sigui conduït per qui mai no ha obtingut el
permís o la llicència de conducció corresponent.
WIncomplir les normes sobre el règim d’autorització i funcionament dels centres d’ensenya-
ment i formació i dels centres de reconeixement de conductors acreditats pel Ministeri
16
de l'Interior o pels òrgans competents de les comunitats autònomes, llevat que es puguin
qualificar com a infraccions molt greus.
X Circular per autopistes o autovies amb vehicles que ho tenen prohibit.
Y No instal·lar els dispositius d'alerta al conductor en els garatges o aparcaments en els ter-
mes legalment i reglamentàriament previstos.
Z Circular en posició paral·lela amb vehicles que ho tenen prohibit.
3. Són infraccions molt greus, quan no siguin constitutives de delicte, les conductes següents:
A No respectar els límits de velocitat establerts per reglament o circular en un tram a una
velocitat mitjana superior als límits establerts reglamentàriament, d’acord amb el que
recull la Llei.
B Circular amb un vehicle la càrrega del qual ha caigut a la via, per motiu del seu mal con-
dicionament, i a conseqüència d’això s’ha creat un perill greu per a la resta d’usuaris.
C Conduir amb taxes d’alcohol superiors a les que s’estableixin reglamentàriament o amb
presència de drogues a l’organisme.
D Incomplir l’obligació de tots els conductors de vehicles i de la resta d’usuaris de la via,
quan estiguin implicats en algun accident de trànsit o hagin comès una infracció, de sot-
metre’s a les proves que s’estableixin per a la detecció d’alcohol o la presència de drogues
a l’organisme.
E La conducció temerària.
F La circulació en sentit contrari a l'establert.
G Participar en competicions i curses de vehicles no autoritzades.
H Conduir vehicles que tinguin instal·lats inhibidors de radars o cinemòmetres o qualsevol
altre mecanisme adreçat a interferir en el funcionament correcte dels sistemes de vigilàn-
cia del trànsit.
I L’excés en més del 50% en els temps de conducció o la minoració en més del 50% en els
temps de descans establerts en la legislació sobre transport terrestre.
J L'incompliment per part del titular o l’arrendatari del vehicle amb el qual s’hagi comès la
infracció de l’obligació d’identificar veraçment el conductor responsable de la infracció,
quan siguin degudament requerits per a això en el termini establert. En el supòsit de les
empreses de lloguer de vehicles sense conductor, l’obligació d’identificar s’ha d’ajustar a
les previsions sobre això que estableix la Llei.
K Conduir un vehicle sense el permís o la llicència de conducció corresponent.
L Circular amb un vehicle que no tingui l’autorització administrativa corresponent, amb
una autorització que no sigui vàlida perquè no compleix els requisits exigits reglamentà-
riament, o incomplint les condicions de l’autorització administrativa que habilita per circu-
lar.
LLCircular amb un vehicle que incompleixi les condicions tècniques que afecten greument
la seguretat viària.
MParticipar o col·laborar en la col·locació o posada en funcionament d’elements que alterin
17
el funcionament normal de l’ús del tacògraf o del limitador de velocitat.

N Fer a la via obres sense l’autorització corresponent, així com retirar, ocultar, alterar o dete-
riorar la senyalització permanent o ocasional.
Ñ No instal·lar la senyalització d’obres o fer-ho incomplint la normativa vigent, posant en
greu risc la seguretat viària.
O Incomplir les normes, establertes reglamentàriament, que regulen les activitats industrials
que afecten de manera directa la seguretat viària.
P Instal·lar inhibidors de radars o cinemòmetres als vehicles o qualsevol altre mecanisme
adreçat a interferir en el funcionament correcte dels sistemes de vigilància del trànsit.
Q Incomplir les normes sobre el règim d’autorització i funcionament dels centres d’ensenya-
ment i formació i dels centres de reconeixement de conductors autoritzats o acreditats
pel Ministeri de l'Interior o pels òrgans competents de les comunitats autònomes que
afectin la qualificació dels professors o facultatius, l’estat dels vehicles utilitzats en l’en-
senyament o elements essencials que incideixin directament en la seguretat viària o que
suposin un impediment a les tasques de control o inspecció.
R Causar danys a la infraestructura de la via o alteracions a la circulació deguts a la massa o
a les dimensions del vehicle, quan no es tingui l’autorització administrativa corresponent
o s’hagin incomplert les condicions d’aquesta, amb independència de l’obligació de repa-
rar el dany causat.
4. Les infraccions derivades de l'incompliment de l’obligació d’assegurar els vehicles de motor

es regularan i sancionaran d’acord amb la seva legislació específica.
Les estacions d'ITV requeriran l'acreditació de l’assegurança obligatòria en cada inspecció ordi-
nària o extraordinària del vehicle. El resultat de la inspecció no podrà ser favorable mentre no es
verifiqui aquest requisit.
El conductor segur i eficaç sabrà que cometre una infracció, per lleu que es consideri, pot posar
en perill la seva seguretat i la dels altres. Per això caldrà que conegui totes les normes i tots els
senyals de circulació, així com el perill potencial que implica el fet de transgredir una norma o no
fer cas d’un senyal. D’aquesta anàlisi prèvia i del seu comportament posterior dependrà que
pugui considerar-se un conductor segur i eficaç.
La llei proposa un seguit de normes de comportament a l’hora de transitar que afavoreixen la
seguretat i l’eficàcia en la conducció. Algunes d’aquestes normes tenen com a referència el
comportament del conductor, i n’hi ha d’altres que es refereixen a la circulació dels vehicles per
la via, com la velocitat, les distàncies de seguretat entre vehicles, les prioritats de pas, els avança-
ments, etc., que ajudaran i afavoriran la conducció segura.
18
1.2. L’àmbit d’aplicació de la llei i les obligacions dels usuaris de la via

Els preceptes del text refós de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària,
els del Reglament general de circulació i els de les disposicions que la despleguen són aplicables
en tot el territori nacional i afecten els titulars i els usuaris de vies i terrenys públics aptes per a la
circulació, tant urbans com interurbans; els titulars i els usuaris de les vies i terrenys que, tot i no
tenir aquesta aptitud, siguin d’ús comú, i en defecte d’altres normes, els titulars i els usuaris de
les vies i els terrenys privats que siguin utilitzats per una col·lectivitat indeterminada d’usuaris.
Concretament, aquests preceptes són aplicables als titulars, propietaris, conductors i vianants i a
totes aquelles persones tant físiques com jurídiques que resultin afectades pels preceptes corres-
ponents, als animals en llibertat o en ramats, als vehicles de tota mena i a qualsevol tipus de via
menys els camins, els terrenys, els garatges, les cotxeres o altres locals que s’ubiquin en terrenys
privats i que es destinin només a l’ús exclusiu dels seus propietaris.
Tota aquesta normativa obliga a qualsevol usuari de la via pública a:
• L’acompliment de les normes de circulació, o el que és el mateix, a no cometre cap infrac-
ció.
• La utilització dels elements de seguretat activa i passiva dels vehicles sempre que sigui
necessari o sempre que ho indiqui la normativa o les senyalitzacions.
• L’acompliment de les condicions tècniques dels vehicles, així com de les activitats indus-
trials que afectin la circulació i la seguretat viàries.
• Tenir cura i obeir els senyals de circulació.
• Tramitar i aconseguir les autoritzacions necessàries per realitzar el transport de qualsevol
tipus de mercaderies, o de persones, i per dur a terme qualsevol prova esportiva realitza-
da a la via pública.
1.3. Les competències administratives en matèria de trànsit

i d’accions de seguretat viària a Catalunya
A continuació es fa una breu referència als organismes que, des de l’Administració, treballen
per a la millora de la seguretat viària des del seu àmbit competencial.
1.3.1. El Departament d’Interior

El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya és l’encarregat de:
• Exercir la vigilància, la disciplina i la regulació del trànsit, la circulació de vehicles, la denún-
cia de les infraccions de les normes vigents en matèria de trànsit, circulació de vehicles i
seguretat viària, i les tasques de protecció i auxili en les vies públiques o d’ús públic, sens
perjudici de les competències dels municipis en aquesta matèria.
• Exercir el control, la tutela i l’avaluació del Servei Català de Trànsit.
19
• Elevar al Govern la proposta d’avantprojecte de pressupost del Servei Català de Trànsit,

l’aprovació de l’estructura orgànica del Servei Català de Trànsit i el Pla de seguretat viària,
perquè l’aprovi, si escau. Finalment, també elevar al Govern, perquè les trameti al
Parlament, les conclusions i la valoració final del Pla de seguretat viària.
Totes aquestes competències en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària les
realitzarà mitjançant el Servei Català de Trànsit, la Direcció General de la Policia i aquells òrgans
que es determinin a partir del reglament i de la resta de normativa de desplegament.
A més, s’ha de tenir en compte que les funcions d’inspecció que en matèria de trànsit correspo-
nen a la Generalitat són exercides pels Mossos d’Esquadra o pel personal del Servei Català de
Trànsit, que tenen, en l’exercici d’aquestes funcions, el caràcter d’agents de l’autoritat.
1.3.2. El Servei Català de Trànsit

És un organisme autònom de caràcter administratiu que està adscrit al Departament d’Interior.
Va ser creat per la Llei 14/1997, de 24 de desembre, i reestructurat pel Decret 53/2015, de 14
d’abril.
Juntament amb altres òrgans, que descriurem posteriorment en aquesta unitat, exerceix les
competències en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària que li van ser atribuï-
des a la Generalitat de Catalunya per la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, on es transfe-
rien les competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la
Comunitat Autònoma de Catalunya.
Des de l’1 de desembre de 2000, la Generalitat exerceix aquestes competències a tot
Catalunya. En aquest marc, les funcions que té el Servei Català de Trànsit són les següents:
A Instruir i resoldre els expedients sancionadors que s’incoïn per infraccions comeses contra
la normativa de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
B Exercir les relatives a l’obertura, el funcionament, la inspecció i el règim sancionador de
les autoescoles i a la formació i l’homologació del professorat i de la direcció d’aquestes.
C Promoure l’educació viària, en especial la dels infants, en col·laboració amb institucions
públiques i entitats privades, si escau, i executar programes de sensibilització ciutadana
sobre seguretat viària.
D Autoritzar les proves esportives que puguin afectar vies interurbanes o tinguin una inci-
dència superior en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals.
E Dictar directrius d’aplicació de la normativa de trànsit, de circulació de vehicles de motor i
seguretat viària, a les quals s’ha d’ajustar també la policia local, sens perjudici de les com-
petències de les autoritats locals.
F Desenvolupar projectes i estudis sobre investigació d’accidents.
G Elaborar i difondre estadístiques sobre el trànsit i fer-ne el seguiment i el tractament d’a-
cord amb les competències de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
H Informar els usuaris i usuàries sobre el trànsit de les vies públiques.
I Adoptar mesures d’intervenció en la circulació de vehicles històrics si afecta a vies interur-
banes o té una incidència superior en el nucli urbà, sens perjudici de les competències
municipals.
20
J Impulsar l’elaboració, cada tres anys, del Pla de seguretat viària i els programes inclosos
en aquest Pla, en el marc de la Comissió Interdepartamental, que han d’ésser sotmesos a
informe de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària.
K Acreditar els centres de reconeixement d’aptituds psicotècniques dels conductors i con-
ductores, amb els requisits i les condicions que s’estableixin per reglament.
L Participar en el consell pedagògic de l’Escola de Policia de Catalunya, en la definició de les
necessitats formatives i en l’elaboració dels programes curriculars en matèria de trànsit.
M Planificar, dirigir i coordinar les actuacions per a la millora de la seguretat viària en els
accessos a les vies urbanes i grans nuclis de població, i en trams i punts perillosos i d’alta
densitat de trànsit, directament, en coordinació amb altres departaments de la
Generalitat o, si escau, amb l’Administració de l’Estat.
N Elaborar, segons el que s’estableixi normativament, les instruccions relatives a la circulació
de transports especials i les relatives al transport de mercaderies perilloses.
O Elaborar l’avantprojecte del pressupost d’ingressos i despeses del Servei Català de Trànsit.
P Elaborar estudis i recerques sobre aptituds, habilitats i comportament de conductors, con-
ductores i vianants.
Q Controlar la publicitat relacionada amb el trànsit i la seguretat de la circulació viària.
R Exercir qualsevol altra funció que, en el marc de les competències executives en matèria
de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, li assignin el Govern de la
Generalitat o el titular del Departament d’Interior.
1.3.3. Els Serveis Territorials de Trànsit

El SCT s’estructura territorialment en els òrgans següents:
a) El Servei Territorial de Trànsit de Girona
b) El Servei Territorial de Trànsit de Lleida
c) El Servei Territorial de Trànsit de Tarragona
d) El Servei Territorial de Trànsit de Barcelona
Aquests quatre òrgans, en els seus respectius àmbits territorials, es fan càrrec de:
• Planificar les propostes d’actuació en matèria de seguretat viària.
• Acreditar els centres de reconeixement d’aptituds físiques, psicofísiques i psicològiques
dels conductors, sens perjudici de les competències d’autorització que corresponen al
departament competent en matèria de salut.
• Autoritzar, en l’àmbit de les competències del Servei Català de Trànsit, les proves esporti-
ves, les autoritzacions complementàries de circulació i els transports de mercaderies peri-
lloses els itineraris dels quals transcorrin pel territori corresponent, llevat dels que transco-
rrin íntegrament per vies urbanes.
• Autoritzar els transports per carretera els dies en què hi ha restriccions i autoritzar els talls
i usos excepcionals de la via.
21
• Instruir els expedients sancionadors que s’incoiïn per infraccions comeses contra la nor-
mativa de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària i per altres infraccions, la compe-
tència de les quals correspongui a l’òrgan titular del Servei Català de Trànsit.
• Supervisar l’activitat economicoadministrativa i de gestió del personal al seu servei.
• Establir les relacions amb els mitjans de comunicació dins el seu àmbit territorial.
• Promoure l’educació i formació viàries als centres escolars i altres institucions interessades.
• Exercir les funcions relatives a l’obertura, el funcionament i la inspecció de les escoles par-
ticulars de conductors, el control i la inspecció dels centres i els cursos de sensibilització i
reeducació viària.
• Instruir els expedients sancionadors que s’originin en matèria d’inspecció d’escoles parti-
culars de conductors i d’inspecció de centres de reconeixement d’aptituds psicotècniques
dels conductors.
• Coordinar les relacions amb els municipis i les actuacions amb els titulars de via per millo-
rar la seguretat viària de les infraestructures mitjançant estudis i informes sobre sinistrali-
tat a la carretera.
• Proposar la baixa temporal o definitiva de la circulació dels vehicles abandonats en vies
interurbanes i ordenar el precinte i dipòsit de vehicles.
• Exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.
En relació amb les funcions de gestió del trànsit i educació i formació viàries atribuïdes als serveis
territorials de Trànsit, aquests depenen funcionalment en l’exercici de les funcions esmentades
de la Sub-direccio General de Gestió del Trànsit i de la Sub-direcció General de Seguretat Viària,
respectivament.
1.3.4. Direcció General de la Policia

La Direcció General de la Policia assumeix funcions per ser exercides per la Policia de la
Generalitat – Mossos d’Esquadra, relatives entre d’altres a vigilància, disciplina, regulació del
trànsit i circulació de vehicles, així com la denúncia de les infraccions de les normes vigents en
matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària i les tasques de protecció i auxili en les
vies públiques o d’ús públic.
1.3.5. Comitè de Direcció del Trànsit

Aquest comitè, integrat pel director o directora general de la Policia i pel director o directora del
Servei Català de Trànsit, amb comandaments i personal directiu dels dos organismes, té com a
funcions destacables l’execució conjunta del Pla de seguretat viària, tot intentant garantir la
congruència de les polítiques de seguretat ciutadana, en general, i de seguretat viària, en parti-
cular; tanmateix, correspon a aquest comitè la tasca d’informar anualment el Govern de la
Generalitat sobre el grau de compliment del Pla de seguretat viària.
22
1.3.6. Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària

Es tracta d’un òrgan consultiu i de participació adscrit al Servei Català de Trànsit constituït per:
representants dels diferents departaments de la Generalitat que tenen incidència en el trànsit i
la seguretat viària, de les organitzacions municipals més representatives de Catalunya, de les
entitats públiques i privades vinculades a aquesta matèria i persones de prestigi reconegut en
l’àmbit de la seguretat viària.
El Servei Català de Trànsit aporta la infraestructura i el suport administratiu a la Comissió.
Les funcions de la Comissió es poden resumir en: actuar com a òrgan consultiu i de partici-
pació de l’Administració de la Generalitat en matèria de trànsit i seguretat viària, i com a
fòrum permanent d’anàlisi, reflexió, debat i participació, emetre l’informe valoratiu sobre
el Pla de seguretat viària, a partir del seguiment i el desenvolupament d’aquest, i comunicar
els resultats al conseller o consellera del Departament d’Interior. Igualment, la Comissió ha de
confeccionar l’informe sobre el Pla d’activitat anual del Servei Català de Trànsit, així
com supervisar el desenvolupament de l’activitat del Servei.
1.3.7. Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària

Es tracta d’un òrgan de coordinació interdepartamental de l’Administració de la Generalitat en
matèria de trànsit i seguretat viària. Aquesta Comissió la presideix el/la conseller/a d’Interior.
1.3.8. L’Administració de l’Estat

Sens perjudici de les competències que tinguin assumides les comunitats autònomes en els seus
estatuts, a més de les competències que es detallen a l’apartat següent, atribuïdes al Ministeri
de l’Interior, correspon a l’Administració de l’Estat:
A La facultat de determinar la normativa tècnica bàsica que afecta d’una manera directa la
seguretat viària.
B La prèvia homologació, si escau, dels elements dels vehicles, remolcs i semiremolcs que
afecten la seguretat viària; com també la facultat de dictar instruccions i directrius en
matèria d’inspecció tècnica de vehicles.
C La publicació de les normes bàsiques i mínimes per a la programació de l’educació viària
en les diferents modalitats de l’ensenyament.
D L’aprovació del quadre de malalties i defectes físics i psíquics que inhabiliten per conduir, i
l’establiment dels requisits sanitaris mínims per efectuar els reconeixements per detectar-
los, com també la inspecció, el control i, si és procedent, la suspensió o el tancament dels
establiments dedicats a aquesta activitat.
E La determinació de les drogues, estupefaents, productes psicòtrops i estimulants o altres
substàncies anàlogues que puguin afectar la conducció, com també de les proves per a la
detecció i els nivells màxims.
F La coordinació de la prestació de l’assistència sanitària a les vies públiques o d’ús públic.
G La facultat de subscriure tractats i acords internacionals relatius a la seguretat dels vehicles
i de les seves parts i peces; com també de dictar les disposicions pertinents per implantar
a Espanya la reglamentació internacional que se’n derivi.
23
H La facultat de regular aquelles activitats industrials que tenen una incidència directa sobre
la seguretat viària, especialment la dels tallers de reparació de vehicles.
I La regulació del transport de persones, singularment l’escolar i el de menors, pel que fa a
la seguretat viària.
J La regulació d’acord amb la reglamentació internacional del transport de mercaderies, i
especialment el de mercaderies perilloses, peribles i contenidors, en relació amb la segu-
retat viària.
1.3.9. El Ministeri de l’Interior

Sens perjudici de les competències assumides per les comunitats autònomes en els seus
Estatuts, les competències en matèria de trànsit i seguretat viària atribuïdes al Ministeri de
l’Interior són les següents:
A Expedir i revisar els permisos i les llicències per conduir vehicles de motor i ciclomotors
amb els requisits sobre coneixements, aptituds tècniques i condicions psicofísiques i
periodicitat que es determinin reglamentàriament, així com l’anul·lació, la intervenció, la
revocació i, si s’escau, la suspensió dels permisos i llicències.
B Canviar, d’acord amb les normes reglamentàries aplicables, els permisos per conduir
expedits en l’àmbit militar i policial pels corresponents en l’àmbit civil, així com els permi-
sos expedits a l’estranger quan ho prevegi la legislació vigent.
C Concedir l’autorització als centres de formació de conductors i declarar la nul·litat, així
com els certificats d’aptitud i autoritzacions que permetin accedir a l’activitat professional
en matèria d’ensenyament de la conducció, i acreditar la dels centres de reconeixement
d’aptituds psicofísiques dels conductors, amb els requisits i les condicions que es determi-
nin per reglament (*).
D La matriculació i l’expedició dels permisos o llicències de circulació de vehicles de motor,
remolcs, semiremolcs i ciclomotors, així com l’anul·lació, la intervenció o la revocació d’a-
quests permisos o llicències, amb els requisits i les condicions que reglamentàriament
s’estableixin.
E Expedir les autoritzacions o permisos temporals i provisionals per a la circulació de vehi-
cles fins a la seva matriculació.
F L’establiment de normes especials que possibilitin la circulació de vehicles històrics i
fomentin la conservació i restauració dels que integren el patrimoni històric cultural.
G La retirada de vehicles de la via fora de població i la seva baixa temporal o definitiva de la
circulació (*).
H Els registres de vehicles, de conductors i infractors, de professionals de l’ensenyament de
la conducció, de centres de formació de conductors, dels centres de reconeixement per a
conductors de vehicles de motor i de manipulació de plaques de matrícula, en la forma
que es determini reglamentàriament.
I La vigilància i disciplina del trànsit en tota classe de vies interurbanes i en travessies quan
no hi hagi policia local, així com la denúncia i sanció de les infraccions a les normes de cir-
culació i de seguretat en les vies (*).
24
J La denúncia i sanció de les infraccions per incompliment de l’obligació de sotmetre’s a la

inspecció tècnica de vehicles, així com les prescripcions que se’n deriven i per raó de l’e-
xercici d’activitats industrials que afectin de manera directa a la seguretat viària (*).
K La regulació, la gestió i el control del trànsit en vies interurbanes i en travessies, establint
per a aquestes últimes fórmules de cooperació o delegació amb les entitats locals i sense
perjudici del que estableixen altres disposicions i de les facultats d’altres departaments
ministerials (*).
L Establir les directrius bàsiques i essencials per a la formació i actuació dels agents de l’au-
toritat en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, sens perjudici de les atribu-
cions de les corporacions locals, amb els òrgans de les quals s’ha d’instrumentar, de comú
acord, la col·laboració necessària (*).
ML’autorització de proves esportives que hagin de celebrar-se utilitzant en tot el recorregut
o part del recorregut carreteres estatals, previ informe de les administracions titulars de
les vies públiques afectades, i emetre informe, amb caràcter vinculant, sobre les que han
de concedir altres òrgans autonòmics o municipals, quan hagin de circular per vies públi-
ques o d’ús públic en què l’Administració central té atribuïda la vigilància i regulació del
trànsit (*).
N Tancar a la circulació carreteres o trams per raons de seguretat o fluïdesa del trànsit o res-
tringir-hi l’accés de determinats vehicles per motius mediambientals, en la forma que es
determini reglamentàriament (*).
Ñ La coordinació de l’estadística i la investigació d’accidents de trànsit, així com les estadísti-
ques d’inspecció de vehicles, en col·laboració amb altres organismes oficials i privats, d’a-
cord amb el que es determini reglamentàriament (*).
O La realització de les proves, reglamentàriament establertes, per determinar el grau d’into-
xicació alcohòlica o per estupefaents, psicòtrops o estimulants, dels conductors que circu-
lin per les vies públiques en les quals té atribuïda la vigilància i el control de la seguretat de
la circulació viària (*).
P Gestionar els cursos de sensibilització i reeducació viària que han de realitzar els conduc-
tors com a conseqüència de la pèrdua parcial o total dels punts que tenien assignats, ela-
borar el contingut dels cursos, així com la seva durada i requisits.
Aquesta gestió es podrà realitzar, mitjançant concessió, d’acord amb el que s’estableix a
la legislació de contractes de les administracions públiques.
Q La garantia d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les per-
sones amb discapacitat, especialment com a conductors, en tots els àmbits regulats en
aquesta Llei.
Totes aquestes competències les exerceix a través d’un organisme autònom: la Prefectura
Central de Trànsit (Direcció General de Trànsit).
Per a l’exercici de les competències atribuïdes al Ministeri de l’Interior en matèria de vigilància,
regulació i control del trànsit i de la seguretat viària, així com per a la denúncia de les infraccions
a les normes que conté la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària i per
a les tasques de protecció i auxili en les vies públiques o d’ús públic, actuen, les forces de la
Guàrdia Civil, especialment l’Agrupació de Trànsit, que a aquests efectes depèn específicament
de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit.
25
1.3.10. Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible

És l’òrgan de consulta i participació per a l’impuls i la millora de la seguretat del trànsit viari i per
promoure la concertació de les diferents administracions públiques i entitats que desenvolupen
activitats relacionades amb la seguretat viària, sens perjudici de les competències dels òrgans de
les comunitats autònomes que tinguin transferides competències executives en matèria de
seguretat viària.
La presidència del Consell correspon al Ministeri de l’Interior i hi són representades
l’Administració de l’Estat, les comunitats autònomes, les ciutats de Ceuta i Melilla i les adminis-
tracions locals, així com les fundacions, les associacions de víctimes, el sector social de la disca-
pacitat, les associacions de prevenció d’accidents de trànsit i de foment de la seguretat viària i
els centres d’investigació i organitzacions professionals, econòmiques i socials més representati-
ves directament relacionades amb el trànsit, la seguretat viària i la mobilitat sostenible.
El Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible exercirà les funcions
següents:
A Informar i, en el seu cas, proposar plans d’actuació conjunta en matèria de seguretat vià-
ria o mobilitat sostenible per donar compliment a les directrius del Govern o per sotme-
tre’ls a la seva aprovació. Aquestes propostes, que no seran vinculants, hauran de consi-
derar en particular la viabilitat tècnica i financera de les mesures que incloguin.
B Assessorar els òrgans superiors i directius del Ministeri de l’Interior en aquesta matèria.
C Informar els convenis o tractats internacionals sobre seguretat viària o mobilitat sostenible
abans de la prestació del consentiment de l’Estat en obligar-s’hi.
D Informar o proposar, en el seu cas, els projectes de disposicions generals que afectin el
trànsit i la seguretat viària o mobilitat sostenible.
E Informar sobre la publicitat dels vehicles de motor.
F Impulsar, mitjançant les propostes corresponents, l’actuació dels diferents organismes,
entitats i associacions que desenvolupin activitats en aquesta matèria.
G Conèixer i informar sobre l’evolució de la sinistralitat viària a Espanya.
El Consell funciona en Ple, en Comissió Permanent, en comissions i grups de treball.
A les comunitats autònomes que no tinguin assumides les competències de trànsit i seguretat
viària, i a les ciutats de Ceuta i Melilla, hi ha una Comissió del Consell. Així mateix, funciona una
Comissió del Consell per a l’estudi del trànsit, la seguretat viària i la mobilitat sostenible en les
vies urbanes.
Les comunitats autònomes amb competències executives en matèria de trànsit i seguretat viària
podran establir els seus propis consells autonòmics de Trànsit i Seguretat Viària.
La composició, l’organització i el funcionament del Consell es determinaran reglamentàriament.
A aquests efectes, podran crear-se consells territorials de Seguretat Viària. En tot cas, haurà
d’haver-hi un equilibri entre els col·lectius representats i entre els diferents sectors que represen-
ten.
26
1.3.11. Competències dels municipis

S’atribueixen als municipis les competències següents:
A La regulació, ordenació, gestió, vigilància i disciplina, per mitjà d’agents propis, del trànsit
en les vies urbanes de la seva titularitat, així com la denúncia de les infraccions que es
cometin en aquests vies i la sanció d’aquestes quan no estigui expressament atribuïda a
una altra administració.
B La regulació mitjançant una ordenança municipal de circulació dels usos de les vies urba-
nes, fent compatible la distribució equitativa dels aparcaments entre tots els usuaris amb
la necessària fluïdesa del trànsit rodat i amb l'ús dels carrers per part dels vianants, així
com l'establiment de mesures d'estacionament limitat, a fi de garantir la rotació dels
aparcaments prestant una atenció especial a les necessitats de les persones amb discapa-
citat que tenen reduïda la mobilitat i que utilitzen vehicles, tot això a fi d'afavorir la seva
integració social.
C La immobilització dels vehicles en vies urbanes quan no estiguin proveïts de títol que els
habiliti per estacionar en zones limitades en el temps o excedeixin l’autorització concedi-
da fins que s’aconsegueixi identificar el conductor.
La retirada dels vehicles de les vies urbanes i el dipòsit posterior dels vehicles quan obsta-
culitzin o dificultin la circulació o suposin un perill per a la circulació o estiguin aparcats
incorrectament a les zones d’estacionament restringit, en les condicions previstes per a la
immobilització. Les bicicletes només podran ser retirades i portades al dipòsit correspo-
nent si estan abandonades o si, estant lligades, dificulten la circulació de vehicles o perso-
nes o fan malbé el mobiliari urbà.
Igualment la retirada de vehicles a les vies interurbanes i el posterior dipòsit dels vehicles,
en els casos i les condicions que es determinin reglamentàriament.
D L’autorització de proves esportives quan tinguin lloc íntegrament i exclusivament en el
nucli urbà, excepte a les travessies.
E La realització de les proves per determinar el grau d’intoxicació alcohòlica o per estupe-
faents, psicòtrops o estimulants, dels conductors que circulin per les vies públiques en les
quals té atribuïda la vigilància i el control de la seguretat de la circulació.
F El tancament de les vies urbanes quan sigui necessari.
G La restricció de la circulació a determinats vehicles en vies urbanes per motius mediam-
bientals.
* La Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, transfereix a la Generalitat les facultats d’execució de la legislació
de l’Estat en matèria de seguretat viària. Això afecta les competències assenyalades. D’altra banda l’Estat es
reserva unes facultats:
• Expedir, revisar i renovar els permisos i les llicències per conduir vehicles de motor i ciclomotors, i també d’a-
nul·lar-los, intervenir-los, revocar-los i, si escau, suspendre’ls com a conseqüència d’expedients de sanció o en
via cautelar. Igualment es reserva la verificació de les proves reglamentàries establertes per a l’obtenció del
permís de conducció i de les llicències de conducció per a ciclomotors.
• La matriculació i l’expedició dels permisos o les llicències de circulació, com també l’anul·lació, la intervenció i
la revocació d’aquests permisos o llicències i, per consegüent, l’autorització de transferències, duplicats i bai-
xes de vehicles de motor i ciclomotors, com també l’expedició de permisos temporals.
27
1.3.12. Conferència Sectorial de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat

Sostenible
Es crea com a òrgan de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i les administracions
de les comunitats autònomes que hagin assumit, mitjançant els seus estatuts d’autonomia,
competències per a la protecció de persones i béns i el manteniment de l’ordre públic i que
hagin rebut el traspàs de funcions i serveis en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor.
La conferència sectorial desenvoluparà una actuació coordinada en aquesta matèria, amb aten-
ció als principis de lleialtat institucional i respecte recíproc en l’exercici de les competències atri-
buïdes a les administracions esmentades.
La conferència sectorial aprovarà el seu reglament intern, que en regularà l’organització i fun-
cionament.
1.3.13. Registre Nacional de Víctimes d’Accidents de Trànsit

Es crea per recollir únicament aquelles dades que siguin rellevants i que permetin disposar de la
informació necessària per determinar les causes i circumstàncies en què s’han produït els acci-
dents de trànsit i les seves conseqüències. Aquest no contindrà més dades identificatives dels
implicats o relacionats amb la seva salut més enllà de les estrictament necessàries per al compli-
ment de la seva finalitat.
Aquest registre pertany a l’organisme autònom de la Prefectura Central de Trànsit. Les comuni-
tats autònomes que hagin rebut el traspàs de funcions i serveis en matèria de trànsit i circulació
de vehicles de motor podran crear, respecte als seus àmbits territorials, els seus propis registres
de víctimes d’accidents de trànsit.
El titular responsable del Registre adoptarà les mesures de gestió i organització necessàries per
assegurar, en tot cas, la confidencialitat, seguretat i integritat de les dades automatitzades de
caràcter personal existents al Registre i l’ús d’aquestes per a la finalitat per a la qual són recolli-
des, així com les que condueixen a fer efectives les garanties, obligacions i drets reconeguts en
la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.
28
Unitat 2
Els factors que intervenen
en la circulació i la seva aportació
a la seguretat viària
2.1. L’usuari de la via

Bona part de la seguretat viària es deu al factor humà, ja que tant els conductors de vehicles
com els vianants poden augmentar o disminuir la seguretat. Aquest factor, juntament amb d’al-
tres, són els que moltes vegades provoquen els accidents i/o agreugen els danys.
Hi ha dos tipus d’usuaris de la via pública, depenent de si es desplacen a peu o utilitzant un
vehicle. Així trobem:
A. El conductor és la persona que, amb determinades excepcions previstes en la Llei, por-
ta el mecanisme de direcció o té el comandament del vehicle, o a càrrec del qual hi ha un
animal o animals. En els vehicles que circulen en funció de l’aprenentatge de la conducció
el conductor serà la persona que està al càrrec dels comandaments addicionals.
El conductor habitual és la persona que, amb el permís o llicència de conducció necessaris,
inscrit al Registre de Conducors i Infractors i amb el seu consentiment previ, el titular del
vehicle o, si s’escau, l’arrendatari a llarg termini comunica al Registre de Vehicles pel fet
que és la persona que condueix el vehicle de manera usual o amb més freqüència.
El conductor professional és la persona proveïda de l’autorització administrativa correspo-
nent per conduir, quan l’activitat professional principal d’aquesta és conduir vehicles de
motor destinats al transport de mercaderies o de persones, aspecte que s’ha d’acreditar
29
Unitat 2 Els factors que intervenen en la circulació i la seva aportació a la seguretat viària
mitjançant la certificació expedida per l’empresa per a la qual s’exerceixi aquella activitat,
acompanyada de la corresponent documentació acreditativa de la cotització a la
Seguretat Social com a treballador de l’empresa esmentada. En cas que sigui un treballa-
dor autònom, la certificació a què es fa referència ha de ser substituïda per una declaració
del mateix empresari. Aquest concepte només és aplicable en allò que es refereix al siste-
ma del permís de conducció per punts.
El conductor té com a deures fonamentals:
• Garantir la seguretat de tots els que viatgen amb ell.
• Garantir la seguretat dels altres usuaris de la via.
Per això el conductor ha de conèixer i obeir les normes que regulen i reglamenten l’ús de
la via i s’ha de responsabilitzar de fer un bon ús del vehicle, demostrant que coneix les
seves capacitats i limitacions, perquè es respecta ell mateix i la resta d’usuaris de la via.
Tot això ajudarà que el conductor integri la normativa com una manera de viure la con-
ducció segura i eficaç, sense tenir la sensació que la norma redueix la seva llibertat obli-
gant-lo a acatar la llei i, per tant, a no gaudir de la conducció.
S’ha d’aconseguir que el conductor entengui que la manera en què la via es comunica
amb ell millora la seva qualitat de vida, ja que l’adverteix, l’ensenya i l’ajuda a reduir al
màxim el risc de patir un accident. El conductor que entengui d’aquesta manera les nor-
mes i els senyals de circulació millorarà notablement la seva conducció i la dels altres.
El conductor haurà de verificar que les plaques de matrícula del vehicle no presenten obs-
tacles que n’impedeixin o dificultin la lectura i identificació.
B. El vianant és la persona que, sense ser conductor, circula a peu per la via o els terrenys
on són aplicables els preceptes de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i
seguretat viària. També són vianants les persones que empenyen o arrosseguen un cotxet
de nen o una cadira de rodes o qualsevol altre vehicle sense motor de petites dimensions,
les persones que condueixen a peu un velocípede o un ciclomotor de dues rodes i els
impedits que circulen al pas amb una cadira de rodes, amb motor o sense.
El vianant té com a obligació mirar per la seva vida, no exposar-se a cap risc i no posar en
perill la vida dels conductors que, per no atropellar-los, han de fer maniobres d’evitació
que els posen en perill.
D’aquesta manera, el vianant haurà de conèixer quina informació li aporten els senyals i
de quins perills el prevenen quan l’informen, per exemple, amb un llum intermitent que
pot creuar o no un carrer.
Igualment, la normativa l’ajudarà a entendre què és el que ha de fer per tal de no expo-
sar-se a cap risc, i per això també és necessari que l’entengui com una manera de mirar
per la seva vida i no com una coacció i obligació. Si entenem la normativa des d’aquesta
perspectiva, potser evitarem que els vianants travessin un carrer amb el semàfor en ver-
mell o per fora del pas de vianants, sense que considerin “aquest esforç” una pèrdua de
temps o una cosa innecessària si quan es travessa no ve cap vehicle.
30
També es poden incloure dins el factor humà en la seguretat viària els acompanyants dels vehi-
cles i els seus titulars, encara que la seva aportació a la seguretat viària sembli menys clara o
important que les altres.
C. Els acompanyants han d’entendre la importància d’utilitzar determinats mecanismes
obligatoris de seguretat dels vehicles, ja que ajuden a augmentar la seguretat viària. Per
exemple, el fet d’utilitzar el cinturó de seguretat dels seients del darrere augmenta consi-
derablement la seva seguretat. Així mateix, l’acompanyant pot ajudar a la conducció
segura i eficaç si procura que el conductor segueixi la normativa vigent.
D. El titular del vehicle és la persona a nom de la qual està inscrit el vehicle en el regis-
tre oficial corresponent. Els titulars i, si escau, els arrendataris dels vehicles tenen el deure
d’actuar amb la màxima diligència per evitar els riscos que comporta la seva utilització,
mantenint-los en les condicions legalment i reglamentàriament establertes, sotmetent-los
als reconeixements i les inspeccions que corresponguin i impedint que siguin conduïts per
qui no haurien obtingut mai el permís o la llicència de conducció corresponent.
El titular d’un vehicle té les obligacions següents:
1. Facilitar a l’Administració la identificació del conductor del vehicle en el moment que es
comet la infracció. Les dades facilitades han d’incloure el número del permís o llicència
de conducció que permeti la identificació en el registre de conductors i infractors de
l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit.
Si el conductor no figura inscrit en el Registre de Conductors i Infractors, el titular hau-
rà de disposar d’una còpia de l’autorització administrativa que l’habiliti a conduir a
Espanya i facilitar-la a l’Administració quan li sigui requerida. Si el titular és una empre-
sa de lloguer de vehicles sense conductor, la còpia de l’autorització administrativa pot
substituir-se per la còpia del contracte d’arrendament.
2. El titular del vehicle pot comunicar al Registre de Vehicles de l’organisme autònom
Prefectura Central de Trànsit la identitat del conductor habitual. En aquest supòsit, el
titular quedarà exonerat de les obligacions anteriors, que es traslladaran al conductor
habitual. En aquest supòsit, el titular queda exonerat de les obligacions anteriors, que
es traslladaran al conductor habitual.
3. Les obligacions del punt 1 i la comunicació descrita en el punt anterior corresponen a
l’arrendatari del vehicle a llarg termini, en el supòsit que hi hagi constància d’aquest en
el Registre de Vehicles de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit.
Les normes i els senyals de circulació que reglamenten el trànsit intenten assegurar que la perso-
na no s’exposi a cap perill. L’acompliment de la normativa s’ha de veure com un ajut per millorar
la qualitat de vida de l’usuari de la via pública, i és per això que integrar-la com a hàbit ajudarà a
viure sense risc a l’hora de circular per qualsevol tipus de via, com a vianant, com a conductor o
com a acompanyant.
31
2.2. El vehicle
El vehicle pot ser considerat l’instrument que utilitza el conductor per utilitzar la via, i com a tal
s’ha de fer servir amb responsabilitat. Per aquest motiu, i per assolir una conducció segura i efi-
caç, no n’hi ha prou amb saber fer que el vehicle circuli, sinó que serà necessari analitzar quines
són les seves potencialitats pel que fa a la seguretat i quins riscos correm en cas que no l’utilit-
zem responsablement.
El vehicle és tot aparell apte per circular per les vies o els terrenys als quals es refereix la Llei sobre
trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
A més de la classificació que es presenta a continuació, és convenient conèixer la potència dels
vehicles, sobretot pel que fa a la relació entre pes i potència, així com el seu grau de seguretat.
Aquests aspectes poden ajudar la persona a triar el tipus de vehicle més segur o a conèixer qui-
nes són les limitacions, els perills o els elements de seguretat del vehicle que condueix.
32
Vehicles sense motor Vehicles amb motor

Encara que estiguin proveïts de motor
estan exclosos, per definició, del concepte
de vehicle de motor.
• Vehicle de tracció animal • Tramvia

• Velocípedes • Ciclomotors
– bicicleta – ciclomotor de dues rodes
Vehicles • Remolcs – ciclomotor de tres rodes
sense – remolc d’enganxament – quadricicle lleuger
motor o remolc complet • Vehicle de persones amb mobili-
– remolc amb eix central tat reduïda
– semiremolc • Bicicleta amb pedaleig assistit
– caravana
• Vehicles especials agrícoles
remolcats
• Vehicles especials d’obres
i serveis remolcats
Automòbils Vehicles especials

autopropulsats
• Motocicletes AGRÍCOLES:
– de dues rodes • Tractor agrícola
– amb sidecar • Motocultor
• Vehicle de tres rodes • Vehicle tractor
• Quadricicle • Màquina agrícola
• Turisme • Tractor portador
• Autobús o autocar
• Troleibús PER A OBRES I SERVEIS:
• Autobús o autocar articulat • Tractor d’obres
Vehicles
• Autobús o autocar de dos pisos • Màquines d’obra
de motor
• Camió – excavadora
• Furgó / Furgoneta – carregadora
• Camió tractor – vibrador
• Conjunts de vehicles – piconadora, etc.
– vehicle articulat • Tractor de servei
– tren de carretera • Màquines de servei
• Vehicle condicionat – extractor de fang
• Derivat de turisme – llevaneu
• Vehicle mig adaptable – màquina pinta-ratlles, etc.
• Autocaravana • Tren turístic
• Vehicle tot terreny
33
En resum, conèixer el vehicle ha d’ajudar el conductor a fer-ne un bon ús, millorant la seva qua-
litat de vida i afavorint la seguretat viària.
Definicions a efectes de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat

viària i del Reglament general de circulació.
VELOCÍPEDE:
Vehicle de dues rodes, com a mínim, propulsat exclusivament o principalment per l’esforç mus-
cular de la persona o de les persones que l’ocupen, en particular mitjançant pedals. S’inclouen
en aquesta definició els cicles de pedaleig assistit.
BICICLETA:
Velocípede de dues rodes.
BICICLETA AMB PEDALEIG ASSISTIT:
Bicicleta que utilitza un motor, amb una potència no superior a 0,5 kW, com a ajut a l’esforç
muscular del conductor. Aquest motor s’haurà de detenir quan es produeixi qualsevol dels
supòsits següents:
• El conductor deixa de pedalejar.
• La velocitat supera els 25 km/h.
CICLOMOTOR:
Tenen la consideració de ciclomotors els vehicles que es defineixen a continuació:
Vehicle de dues rodes:
Vehicle de dues rodes, amb una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h i
amb un motor de cilindrada inferior o igual a 50 cm3, si és de combustió interna, o bé
amb una potència contínua nominal màxima inferior o igual a 4 kW, si és de motor elèc-
tric.
Vehicle de tres rodes:
Vehicle de tres rodes, amb una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h i
amb un motor de cilindrada inferior o igual a 50 cm3 per als motors d’encesa amb espur-
na (positiva), o bé de potència màxima neta inferior o igual a 4 kW per a la resta de
motors de combustió interna, o bé quan la seva potència contínua nominal màxima sigui
inferior o igual a 4 kW per als motors elèctrics.
Vehicles de quatre rodes:
Vehicles de quatre rodes la massa en buit dels quals sigui inferior a 350 kg sense incloure-
hi la massa de les bateries en el cas dels vehicles elèctrics, la velocitat màxima dels quals
per construcció no sigui superior a 45 km/h, i amb un motor de cilindrada inferior o igual
a 50 cm3 per als motors d’explosió, o que la seva potència màxima neta sigui inferior o
igual a 4 kW per als altres tipus de motor.
TRAMVIA:
Vehicle que circula pels rails instal·lats a la via.
VEHICLE DE PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA:
Vehicle amb una tara no superior a 350 kg i que, per construcció, no pot arribar en pla a una
velocitat superior a 45 km/h. Està projectat i construït especialment (i no merament adaptat) per
34
a l’ús de persones amb alguna disfunció o incapacitat física. Pel que fa a la resta de les seves
característiques tècniques, se’ls ha d’equiparar als ciclomotors de tres rodes.
VEHICLE DE MOTOR:
Vehicle proveït de motor per a la seva propulsió. S’exclouen d’aquesta definició els ciclomotors,
els tramvies i els vehicles per a persones de mobilitat reduïda.
AUTOMÒBIL:
Vehicle de motor que serveix, normalment, per al transport de persones o coses, o d’ambdues a
la vegada, o per a la tracció d’altres vehicles amb aquest fi. S’exclouen d’aquesta definició els
vehicles especials.
MOTOCICLETA:
Tenen la consideració de motocicletes els automòbils que es defineixen en els dos epígrafs
següents:
Motocicleta de dues rodes:
Vehicles de dues rodes sense sidecar, proveïts d’un motor de cilindrada superior a 50 cm3,
si és de combustió interna, i/o amb una velocitat màxima per construcció superior a 45
km/h.
Motocicletes amb sidecar:
Vehicles de tres rodes asimètriques respecte al seu eix mitjà longitudinal, proveïts d’un
motor de cilindrada superior a 50 cm3, si és de combustió interna, i/o amb una velocitat
màxima per construcció superior a 45 km/h.
TURISME:
Automòbil destinat al transport de persones que tingui, almenys, quatre rodes i que disposi, a
més del seient del conductor, de vuit places com a màxim.
AUTOBÚS O AUTOCAR:
Automòbil que tingui més de 9 places inclosa la del conductor destinat, per la seva construcció i
condicionament, al transport de persones i els seus equipatges. S’inclou en aquesta definició el
troleibús, és a dir, el vehicle connectat a una línia elèctrica i que no circula per rails.
AUTOBÚS O AUTOCAR ARTICULAT:
Autobús o autocar compost per dues parts rígides unides entre elles per una secció articulada.
En aquest tipus de vehicles, els compartiments per a viatgers de cada una de les dues parts rígi-
des es comuniquen entre si. La secció articulada permet la lliure circulació dels viatgers entre les
parts rígides. La connexió i disjunció entre les dues parts només es podrà realitzar al taller.
CAMIÓ:
Automòbil, amb quatre rodes o més, concebut i construït per al transport de mercaderies, la
cabina del qual no està integrada a la resta de la carrosseria i amb un màxim de 9 places, inclòs
el conductor.
VEHICLE MIXT ADAPTABLE:
Automòbil especialment disposat per al transport, simultani o no, de mercaderies i persones fins
a un màxim de 9, inclòs el conductor, i en el qual es pot substituir eventualment la càrrega, par-
cialment o total, per persones mitjançant l’addició de seients.
35
REMOLC:
Vehicle no autopropulsat dissenyat i concebut per ser remolcat per un vehicle de motor.
REMOLC I SEMIREMOLC LLEUGER MMA ≤ 750 kg:
Aquells amb una massa màxima autoritzada que no excedeixi els 750 kg. A efectes d’aquesta
classificació, s’exclouen els agrícoles.
SEMIREMOLC:
Vehicle no autopropulsat dissenyat i concebut per ser acoblat a un automòbil, sobre el qual hi
reposarà una part, transferint-li una part substancial de la seva massa.
CAMIÓ TRACTOR:
Automòbil concebut i construït per arrossegar, principalment, un semiremolc.
CONJUNT DE VEHICLES:
Un tren de carretera, o un vehicle articulat.
Vehicle articulat:
Automòbil constituït per un vehicle de motor acoblat a un semiremolc.
Tren de carretera:
Automòbil constituït per un vehicle de motor enganxat a un remolc.
VEHICLE ESPECIAL (VE):
Vehicle, autopropulsat o remolcat, concebut i construït per realitzar obres o serveis determinats
i que, per les seves característiques, està exempt de complir alguna de les condicions tècniques
exigides en aquest reglament o en sobrepassa permanentment els límits establerts per a les
masses o les dimensions, així com la maquinària agrícola i els seus remolcs.
TRACTOR D’OBRES:
Vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per arrossegar o
empènyer estris, màquines o vehicles d’obres.
TRACTOR DE SERVEIS:
empènyer vehicles de servei, vagons o altres aparells.
TRACTOR AGRÍCOLA:
empènyer ormeigs, maquinària o vehicles agrícoles.
MOTOCULTOR:
Vehicle especial autopropulsat, d’un sol eix, dirigible per esteves per un conductor que vagi a
peu. Hi ha certs motocultors que també es poden dirigir des d’un seient incorporat a un remolc
o a una màquina agrícola o a un ormeig o bastidor auxiliar amb rodes.
VEHICLE TRACTOR:
Vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, especialment concebut per al transport de
productes agrícoles en el camp.
MAQUINÀRIA AGRÍCOLA AUTOMOTRIU:
Vehicle especial autopropulsat, de dos eixos o més, concebut i construït per realitzar treballs
agrícoles.
36
PORTADOR:
Vehicle especial autopropulsat, de dos eixos o més, concebut i construït per portar màquines
agrícoles.
MAQUINÀRIA AGRÍCOLA REMOLCADA:
Vehicle especial concebut i construït per efectuar treballs agrícoles i que, per traslladar-se i
maniobrar, ha de ser arrossegat o empès per un tractor, un motocultor, un tractor portador o
una màquina agrícola automotriu. S’exclouen d’aquesta definició els arreus agrícoles, és a dir,
els estris o els instruments agrícoles, sense motor, concebuts i construïts per efectuar treballs de
preparació del terreny o conreu que, a més a més, no es consideren vehicles als efectes d’aquest
Reglament, així com la resta de maquinària agrícola remolcada de menys de 750 kg de massa.
REMOLC AGRÍCOLA:
Vehicle especial de transport construït i destinat per ser arrossegat per un tractor agrícola, un
motocultor, un tractor portador o una màquina agrícola automotriu. En aquesta definició s’in-
clouen els semiremolcs agrícoles.
QUAD-ATV:
Vehicle de quatre rodes o més fabricat per a usos específics molt concrets, amb utilització fona-
mentalment fora de carretera, amb sistema de direcció mitjançant un manillar, en què el con-
ductor va assegut a cavall i dotat d’un sistema de tracció adequat a l’ús fora de carretera i la
velocitat del qual pot estar limitada en funció de les seves característiques tècniques o ús.
S’exceptuen d’aquesta definició els vehicles inclosos a les categories definides a les directives
europees 92/61/CEE del Consell, de 30 de juny de 1992, relativa a la recepció dels vehicles de
motor de dues o tres rodes i 2002/24/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de març de
2002, relativa a l’homologació dels vehicles de motor de dues o tres rodes.
TARA:
Massa del vehicle amb el seu equip fix autoritzat, sense el personal de servei, ni els passatgers ni
la càrrega, i amb la seva dotació completa d’aigua, combustible, lubricant, recanvis, eines i
accessoris necessaris.
MASSA EN CÀRREGA:
La massa efectiva del vehicle i de la seva càrrega, inclosa la massa personal del servei i dels pas-
satgers.
MASSA MÀXIMA AUTORITZADA (MMA):
La massa màxima per a la utilització d’un vehicle amb la càrrega en circulació per les vies públi-
ques.
MASSA PER EIX:
La que gravita sobre el terra, transmesa per la totalitat de les rodes acoblades a aquest eix.
Definicions a efectes del Reglament general de vehicles:

VELOCÍPEDE:
Vehicle de dues rodes, com a mínim, accionat per l’esforç muscular de les persones que l’ocu-
pen, particularment mitjançant pedals o manovelles.
BICICLETA:
Velocípede de dues rodes.
37
BICICLETA AMB PEDALEIG ASSISTIT:

Bicicleta que utilitza un motor, amb una potència no superior a 0,5 kW, com a ajut a l’esforç
muscular del conductor. Aquest motor s’haurà de detenir quan es produeixi qualsevol dels
supòsits següents:
• El conductor deixa de pedalejar.
• La velocitat supera els 25 km/h.
CICLOMOTOR:
Tenen la consideració de ciclomotors els vehicles que es defineixen a continuació:
Ciclomotor de dues rodes:
Vehicle de dues rodes proveït d’un motor de cilindrada no superior a 50 cm3, si és de
combustió interna, i amb una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.
Ciclomotor de tres rodes:
Vehicle de tres rodes proveït d’un motor de cilindrada no superior a 50 cm3, si és de com-
bustió interna, i amb una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.
Quadricicles lleugers:
Vehicles de quatre rodes la massa en buit dels quals sigui inferior a 350 kg sense incloure
la massa de les bateries en el cas dels vehicles elèctrics, la velocitat màxima dels quals per
construcció no sigui superior a 45 km/h, i amb un motor de cilindrada inferior o igual a
50 cm3 per als motors d’explosió, o que la seva potència màxima neta sigui inferior o
igual a 4 kW per als altres tipus de motor.
TRACTOR I MAQUINÀRIA PER A OBRES O SERVEIS:
Vehicle especial concebut i construït per ser utilitzat en obres o per realitzar serveis determinats:
tractors no agrícoles, màquines pinta-ratlles, excavadores, motonivelladores, carregadores,
vibradors, compactadores, extractors de fang i llevaneus.
QUAD-ATV:
Vehicle de quatre rodes o més fabricat per a usos específics molt concrets, amb utilització fona-
mentalment fora de carretera, amb sistema de direcció mitjançant un manillar, en què el con-
ductor va assegut a cavall i dotat d’un sistema de tracció adequat a l’ús fora de carretera i la
velocitat del qual pot estar limitada en funció de les seves característiques tècniques o ús.
S’exceptuen d’aquesta definició els vehicles inclosos a les categories definides a les directives
europees 92/61/CEE del Consell, de 30 de juny de 1992, relativa a la recepció dels vehicles de
motor de dues o tres rodes i 2002/24/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de març de
2002, relativa a l’homologació dels vehicles de motor de dues o tres rodes.
REMOLC I SEMIREMOLC LLEUGER MMA ≤ 750 KG:
Aquells amb una massa màxima autoritzada que no excedeixi els 750 kg. A efectes d’aquesta
classificació, s’exclouen els agrícoles.
PICK-UP:
Vehicle la massa màxima del qual no és superior a 3.500 kg, en què les places de seient i la zona
de càrrega no estan situades en un compartiment únic.
VEHICLE ELÈCTRIC (EV):
Vehicle propulsat almenys per un motor elèctric o més.
38
VEHICLE ELÈCTRIC DE BATERIES (BEV):

Vehicle elèctric que utilitza com a sistemes d’emmagatzematge d’energia de propulsió exclusi-
vament bateries elèctriques recarregables des d’una font d’energia elèctrica exterior. No s’exclou
la possibilitat d’incloure, a més, un sistema de frenat regeneratiu que carregui les bateries
durant les retencions i frenades.
VEHICLE ELÈCTRIC D’AUTONOMIA ESTESA (REEV):
Vehicle elèctric que reuneix totes les condicions d’un vehicle elèctric de bateries i incorpora, a
més, un motor de combustió interna.
VEHICLE ELÈCTRIC DE CÈL·LULES DE COMBUSTIBLE (FCV):
Vehicle elèctric que utilitza exclusivament energia elèctrica procedent d'una pila de combustible
d'hidrogen embarcat.
VEHICLE ELÈCTRIC HÍBRID DE CÈL·LULES DE COMBUSTIBLE (FCHV):
Vehicle elèctric de cèl·lules de combustible que va equipat, a més, amb bateries elèctriques reca-
rregables.
VEHICLE HÍBRID (HV):
Vehicle equipat amb un sistema de propulsió que conté almenys dues categories diferents de
convertidors d'energia de propulsió i almenys dues categories diferents de sistemes d'emmagat-
zematge d'energia de propulsió.
VEHICLE ELÈCTRIC HÍBRID (HEV):
Vehicle propulsat per una combinació de motors de combustió i elèctrics.
VEHICLE ELÈCTRIC HÍBRID ENDOLLABLE (PHEV):
Vehicle elèctric híbrid, proveït de bateries que poden ser recarregades d'una font d'energia elèc-
trica exterior, que a voluntat pot ser propulsat només pel seu(s) motor(s) elèctric(s).
VEHICLE D’HIDRÒGEN (HICEV):
Vehicle propulsat per motor(s) de combustió d'hidrogen.
VEHICLE D’ÚS COMPARTIT:
Vehicle destinat al lloguer sense conductor dedicat a un ús concatenat intensiu per un nombre
indeterminat d’usuaris dintre d’una zona de servei delimitada. Està disponible en qualsevol
moment, per ser utilitzat mitjançant l’ús d’aplicacions mòbils. No es consideren inclosos dins
d’aquesta definició els vehicles destinats a lloguer sense conductor que no es dediquin exclusi-
vament a aquesta modalitat de lloguer.
Definicions a efectes d’instruccions:

VMP:
Cal reflectir la Instrucció 16/V-124 de la Direcció General de Trànsit, de vehicles de mobilitat per-
sonal, que proposa una sèrie de condicions mentre no s’elabori una normativa específica sobre
els vehicles esmentats. Les noves tecnologies han afavorit l’aparició de solucions de mobilitat
urbana que afavoreixen els desplaçaments dels vianants mitjançant altres nous models de vehi-
cles que trenquen la tradicional divisió vianant/vehicle de motor. En alguns casos, aquests vehi-
cles són d’una massa superior a la de les persones i es mouen a més velocitat que els vianants.
En conseqüència, i atès que no disposen d’un espai propi a les vies, els vehicles de mobilitat per-
sonal (VMP) generen situacions de risc ja que comparteixen l’espai urbà amb la resta d’usuaris.
39
Catalogació tècnica i jurídica:

Els VMP poden definir-se com a vehicles capaços d’assistir l’ésser humà en el seu desplaçament
personal i que per la seva construcció poden excedir les característiques dels cicles i estar dotats
de motor elèctric. Els ajuntaments hauran d’establir limitacions a la circulació a les vies urbanes,
depenent de la velocitat màxima per construcció, massa, capacitat, servei o altres criteris que es
considerin rellevants.
Des de l’àmbit de la legislació del trànsit, els dispositius de mobilitat personal tindran la conside-
ració de “vehicles”, d’acord amb la definició que n’estableix el punt sisè de l’annex I del Reial
decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit,
circulació de vehicles de motor i seguretat viària. El punt sisè esmentat disposa que s’entén per
vehicle “L’aparell apte per circular per les vies o terrenys a què es refereix l’article 2”. Aquest fet
implica dues característiques d’ús d’aquests dispositius:
• La impossibilitat d’assimilar-los a la figura del vianant i que, per tant, no se’n pugui fer ús a les
voreres i espais reservats al vianant. Només es podrà fer una excepció a aquesta impossibilitat
en aquells casos en què l’autoritat municipal habiliti expressament, com a ordenació de zones
de vianants, la possibilitat d’utilitzar-los en aquests espais.
• La impossibilitat de catalogar-los com a vehicles de motor. La seva configuració i exigències
tècniques no permeten obtenir les homologacions corresponents per ser considerats d’aques-
ta manera.
D’acord amb això, els VMP podran ubicar-se físicament en l’àmbit de la calçada, sempre que es
tracti de vies expressament autoritzades per l’autoritat local. L’autoritat municipal, no obstant,
podrà autoritzar la seva circulació per les voreres, zones de vianants i parcs o habilitar carrils
especials amb les prohibicions i limitacions que consideri necessàries (relatives a la massa, veloci-
tat i servei al qual es destinen) per garantir la seguretat dels usuaris de la via. Quan quedin assi-
milats a cicles i bicicletes, els serà aplicable el que es disposa per a aquests vehicles en la legisla-
ció sobre trànsit, seguretat viària i circulació de vehicles de motor. En concret, l’ús dels VMP s’ha
de fer atenent les normes de l’ordenament jurídic viari.
Fins que no es regulin definitivament, no es requereix cap autorització administrativa per circular
i no es pot exigir a l’usuari la titularitat del permís o llicència de conducció.
Per fer-ne ús, l’usuari o propietari del VMP podrà voluntàriament contractar una assegurança en
els termes establerts en la legislació general d’assegurances, o haurà de contractar-lo, en els
casos en què ho estableixi l’autoritat local per al seu ús en via urbana.
Els VMP i cicles de més de dues rodes que estiguin destinats a dur a terme activitats econòmi-
ques de tipus turístic o d’oci hauran d’obtenir prèviament una autorització de l’autoritat munici-
pal en la qual haurà de constar, en tot cas, el recorregut que es fa, l’horari i aquelles limitacions
que s’estableixin per garantir la seguretat dels usuaris de la via.
40
FONT: Direcció General de Trànsit – Ministeri de l’Interior
2.3. La via
La via es pot considerar com l’escenari del trànsit. La via ofereix al conductor i al vianant els ele-
ments necessaris perquè es puguin desplaçar amb més facilitat, i es comunica amb els seus
usuaris mitjançant les marques i els senyals de circulació. Per tal de transitar-hi amb seguretat,
els usuaris han de conèixer aquest llenguatge i entendre no només el que ens diu, sinó també
l’element de seguretat que ens ofereix aquella marca viària i/o senyal.
En certs punts de la via ens podem trobar els anomenats “punts negres”, que són llocs on es
produeixen molts accidents si no s’acompleix la normativa. Es tracta de punts enganyosos on
sembla que es pot córrer més del que marquen els senyals, o que els revolts no són tan tancats
com ens diuen, o que el canvi de rasant no és tan pronunciat i per tant no és necessari seguir la
indicació al peu de la lletra. I aquest subjectivisme a l’hora d’interpretar els senyals és el que mol-
tes vegades ocasiona l’accident. És per això que ensenyar a analitzar i a entendre la normativa
com un element més de seguretat i eficàcia és una tasca prioritària de tots els professors de for-
mació viària.
41
Un altre factor a tenir en compte són els diferents tipus de vies per on podem circular. Les pecu-
liaritats de les diferents vies fan que la circulació prengui matisos importants amb relació a la
seguretat i l’eficàcia.
A continuació presentem els diferents tipus de via, incidint sobretot en els elements de segure-
tat i de risc que presenten cada una d’elles amb relació a la circulació de vehicles i de vianants.
2.3.1. Classificació de la xarxa viària de Catalunya

Classificació funcional:
Segons la seva funció, les carreteres es classifiquen dins de les xarxes bàsica, comarcal i local.
La xarxa bàsica és la que serveix de suport al trànsit de pas i al trànsit intern de llarga
distància i inclou també les vies intercomarcals i intracomarcals d’una especial importàn-
cia viària. També forma part de la xarxa bàsica la xarxa arterial integrada per les vies segre-
gades d’accés als nuclis de població que, passant totalment o parcialment per zones
urbanes, tenen com a funció compatibilitzar el trànsit local i el trànsit de pas.
La xarxa comarcal és la que serveix de suport al trànsit generat entre les capitals comar-
cals i els principals municipis i nuclis de població i activitat de la mateixa comarca o de les
comarques limítrofes, al trànsit generat entre cada un d’aquests centres i a la connexió
d’aquests nuclis amb itineraris de la xarxa bàsica.
La xarxa local és la que serveix de suport al trànsit intermunicipal, integrada pel conjunt
de vies que faciliten l’accés als municipis i als nuclis de població i activitat que no estan
situats sobre les xarxes bàsica i comarcal, i inclou totes les carreteres que no figurin ni a la
xarxa bàsica ni a la comarcal.
En funció de les seves característiques tècniques i funcionals, el Pla de carreteres de Catalunya
pot establir, per a cada una d’aquestes xarxes, les categories de primària i secundària.
Classificació tècnica:
Les carreteres es classifiquen, pel que fa a les seves característiques tècniques, en vies segrega-
des i carreteres convencionals.
Les vies segregades poden ser autopistes o vies preferents.
Les carreteres convencionals són les que no reuneixen les característiques fixades per a
les vies segregades.
La classificació tècnica de les carreteres s’estableix en el Pla de carreteres de Catalunya.
2.3.2. Definicions
POBLAT:
Espai que comprèn edificis i en el qual, a les seves vies d’entrada i de sortida, hi ha col·locats,
respectivament, els senyals d’entrada a una població i de sortida d’una població.
VIA INTERURBANA:
És tota via pública situada fora d’una població.
42
VIA URBANA:
És tota via pública situada dins d’una població, excepte les travesseres.
CARRETERA:
Als efectes del Reglament general de circulació, és tota via pública pavimentada situada fora
d’una població, excepte els trams en travessera.
TRAVESSERA:
Als efectes d’aquesta disposició normativa, és el tram de carretera comprès dins de sòl urbà. No
tindran la consideració de travesseres aquells trams que disposin d’una alternativa viària o
variant a la qual té accés.
AUTOPISTA:
Carretera que està especialment projectada, construïda i senyalitzada com a tal per a la circula-
ció exclusiva d’automòbils, i reuneix les característiques següents:
a. No tenir accés a les propietats adjacents.
b. No creuar a nivell cap altre camí, via, línia de ferrocarril o tramvia, ni ser creuada a nivell
per un camí, una via de comunicació o una servitud de pas.
c. Tenir diferents calçades per a cada sentit de circulació, separades entre elles, excepte en
punts específics o amb caràcter temporal, per una franja de terreny no destinada a la cir-
culació o, en casos excepcionals, per altres mitjans.
AUTOVIA:
Carretera que està especialment projectada, construïda i senyalitzada com a tal i que té les
característiques següents:
a. Tenir accés limitat a les propietats adjacents.
b. No creuar a nivell cap altre camí, via, línia de ferrocarril o tramvia, ni ser creuada a nivell
per un camí, una via de comunicació o una servitud de pas.
c. Tenir diferents calçades per a cada sentit de circulació, separades entre elles, excepte en
punts específics o amb caràcter temporal, per una franja de terreny no destinada a la cir-
culació o per altres mitjans.
CARRETERA CONVENCIONAL:
És la que no reuneix les característiques pròpies de les autopistes, les autovies i les vies per a
automòbils.
VIA PER A AUTOMÒBILS:
És la via reservada exclusivament a la circulació d’automòbils, amb una única calçada i amb una
total limitació d’accessos a les propietats adjacents, i senyalitzada amb els senyals S-3 i S-4, res-
pectivament.
2.3.3. Parts de la via

PLATAFORMA:
És la zona de la carretera destinada a l’ús dels vehicles. Està formada per la calçada i els vorals.
CALÇADA:
43
És la part de la carretera dedicada a la circulació de vehicles. La calçada es compon per un cert

nombre de carrils.
VORAL:
És la franja longitudinal que fa de contenció del ferm de la calçada, no destinada a l’ús de vehi-
cles automòbils més que en circumstàncies excepcionals.
CARRIL:
Banda longitudinal en què pot estar subdividida la calçada, determinada o no per marques vià-
ries longitudinals, sempre que tingui una amplada suficient per permetre la circulació d’una file-
ra d’automòbils que no siguin motocicletes.
CARRIL PER A VEHICLES AMB ALTA OCUPACIÓ:
És el carril especialment reservat o habilitat per a la circulació dels vehicles amb alta ocupació.
VORERA:
Zona longitudinal de la carretera, elevada o no, destinada al trànsit de vianants.
ZONA DE VIANANTS:
Part de la via, elevada o delimitada d’altres maneres, reservada a la circulació de vianants. En
aquesta definició queden incloses la vorera, l’andana i el passeig.
REFUGI:
Zona elevada o protegida, situada al mig d’una calçada ampla, on els vianants poden guardar-
se de la circulació de vehicles quan travessen la calçada.
INTERSECCIÓ:
Nus de la xarxa viària on tots els encreuaments de trajectòries possibles dels vehicles que la uti-
litzen es realitzen a nivell.
PAS A NIVELL:
Encreuament al mateix nivell entre una via i una línia de ferrocarril amb plataforma indepen-
dent.
ROTONDA:
S’entén per rotonda un tipus especial d’intersecció caracteritzat pel fet que els trams que hi con-
flueixen es comuniquen a través d’un anell en el qual s’estableix una circulació rotatòria al vol-
tant d’un illot central. No són rotondes pròpiament dites les denominades rotondes partides en
què dos trams, generalment oposats, es connecten directament a través de l’illot central, per la
qual cosa el trànsit passa d’un a l’altre i no la rodeja.
2.3.4. Altres definicions

VIA CICLISTA:
Via específicament condicionada per al trànsit de velocípedes, amb la senyalització horitzontal i
vertical corresponent, i l’amplada de la qual permet el pas segur d’aquests vehicles.
CARRIL BICI:
Via ciclista que discorre adossada a la calçada, en un únic sentit o en doble sentit.
CARRIL BICI PROTEGIT:
Carril bici proveït d’elements laterals que el separen físicament de la resta de la calçada, així com
de la vorera.
44
VORERA BICI:
Via ciclista senyalitzada sobre la vorera.
PISTA BICI:
Via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb un traçat independent de les carreteres.
SENDER PEDALABLE:
Via per a vianants i cicles, segregada del trànsit motoritzat, i que discorre per espais oberts,
parcs, jardins o boscos.
2.3.5. Definicions a efectes del Reglament general de carreteres

BERMA:
Franja longitudinal, afirmada o no, entre el voral i el talús o entre el voral i la cuneta.
CAMÍ AGRÍCOLA:
Via de servei destinada fonamentalment a l’accés a finques rústiques, el trànsit predominant de
la qual és de tractors i maquinària agrícola.
CAMÍ DE SERVEI:
És el camí construït com a element auxiliar o complementari de les activitats específiques dels
seus titulars.
CARRETERA DE CIRCUMVAL·LACIÓ:
És la carretera que rodeja totalment o parcialment una població, i enllaça les que hi aflueixen.
ESPLANACIÓ:
Superfície de terreny ocupada realment per una carretera, en la qual s’ha modificat el terreny
original.
FERM:
Conjunt de capes de materials seleccionats i, generalment, tractats, que constitueix la superes-
tructura de la plataforma, resisteix les càrregues del trànsit i permet que la circulació sigui segura
i còmoda.
MITJANA:
Franja longitudinal situada entre dues plataformes separades, no destinada a la circulació.
VARIANT DE POBLACIÓ:
Obra de modernització d’una carretera que afecta el seu traçat i com a conseqüència de la qual
s’evita o se substitueix una travessera o un tram urbà.
VIA DE SERVEI:
Camí sensiblement paral·lel a una carretera, respecte de la qual té caràcter secundari, connectat
a ella només en alguns punts, i que serveix a les propietats o edificis contigus.
45
Unitat 3
Els senyals de circulació.
Aspectes generals
3.1. Continguts a desenvolupar

El concepte, el format, la col·locació, les dimensions, la visibilitat, l’idioma, les inscripcions, la
responsabilitat de la senyalització, etc. són aspectes legals que s’han de conèixer.
La senyalització: concepte
La senyalització és el conjunt de senyals i ordres dels agents de circulació, els senyals circumstan-
cials que modifiquen el règim normal d’utilització de la via i els senyals d’abalisament fix, semà-
fors, senyals verticals de circulació i marques viàries, destinats als usuaris de la via i que tenen
com a objectiu advertir-los i informar-los o ordenar i reglamentar el seu comportament amb la
necessària antelació de determinades circumstàncies de la via o de la circulació.
El format dels senyals

Els senyals que poden ser utilitzats en les vies objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de
vehicles de motor i seguretat viària hauran de complir les normes i les especificacions que s’esta-
bleixen en el Reglament general de circulació i en el Catàleg oficial de senyals de circulació.
La forma, els símbols i la nomenclatura dels senyals, així com els documents que constitueixen el
Catàleg oficial de senyals de circulació, són els que figuren a l’annex I d’aquest Reglament.
46
Unitat 3 Els senyals de circulació. Aspectes generals
El Catàleg oficial de senyals de circulació s’ha d’ajustar al que s’estableix a les reglamentacions i
recomanacions internacionals en la matèria, així com a la regulació bàsica establerta a l’efecte
pels ministeris d’Interior i de Foment.
En aquest catàleg s’especifica la forma i el significat dels senyals i, si és procedent, el color i el
disseny, així com les dimensions i els sistemes de col·locació.
Idioma dels senyals

Les indicacions escrites que s’inclouen o acompanyen els panells de senyalització de les vies
públiques, i inscripcions, figuraran en l’idioma castellà i, a més a més, en la llengua oficial de la
comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d’autonomia, quan el senyal estigui
ubicat en l’àmbit territorial d’aquesta comunitat.
Els nuclis de població i la resta de topònims es designaran en la seva denominació oficial i, quan
fos necessari a efectes d’identificació, en castellà.
Responsabilitat de la senyalització a les vies

Correspon al titular de la via la responsabilitat de mantenir en les millors condicions possibles
de seguretat per a la circulació, instal·lar i conservar les marques viàries i els senyals adequats.
També és responsabilitat del titular de la via l’autorització prèvia per a la instal·lació d’altres
senyals de circulació a la via. En cas d’emergència, els agents de l’autoritat podran instal·lar
senyals circumstancials sense autorització prèvia.
L’autoritat encarregada de la regulació del trànsit serà responsable de la senyalització de caràc-
ter circumstancial pel que fa a les contingències d’aquest i a la senyalització variable necessària
per al seu control, d’acord amb la legislació de carreteres.
En aquest sentit, correspon a l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, si és proce-
dent, a l’autoritat autonòmica o local responsable de la regulació del trànsit la determinació de
les classes o els trams de carreteres que han de comptar amb senyalització circumstancial o
variable o amb altres mitjans de vigilància, regulació, control i gestió telemàtica del trànsit; la de
les característiques dels elements físics i tecnològics que tinguin com a finalitat auxiliar a l’auto-
ritat de trànsit; la instal·lació i el manteniment d’aquesta senyalització i els elements físics o tec-
nològics, així com la determinació en cada moment dels usos i els missatges dels panells de mis-
satge variable, sense perjudici de les competències que, en cada cas, poden correspondre als
òrgans titulars de la via.
La responsabilitat de la senyalització de les obres que es realitzin a les vies objecte de la legislació
sobre el trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària correspondrà als organismes que
les realitzin o a les empreses adjudicatàries d’aquestes obres. Els usuaris de la via estan obligats a
seguir les indicacions del personal destinat a la regulació del pas de vehicles en aquestes obres.
La realització d’obres, instal·lacions, col·locació de contenidors, mobiliari urbà o qualsevol altre
element o objecte de forma permanent o provisional a les vies o terrenys objecte d’aplicació de
la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària necessita l’autorització
prèvia del seu titular i es regeix pel que disposa la legislació de carreteres, els reglaments de des-
envolupament i les normes municipals. Les mateixes normes són aplicables a la interrupció de
47
les obres per raó de les circumstàncies o característiques especials de trànsit, que es poden dur a
efecte a petició de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit. Així mateix, la realització
d’obres a les vies s’ha de comunicar amb anterioritat al seu inici a l’organisme autònom
Prefectura Central de Trànsit o, en el seu cas, a l’autoritat autonòmica o local responsable de la
gestió i regulació del trànsit, el qual, sens perjudici de les facultats de l’òrgan competent per a
l’execució de les obres, ha de dictar les instruccions que siguin procedents en relació amb la
regulació, gestió i control del trànsit, tenint en compte el calendari de restriccions a la circulació
i les que es derivin d’altres autoritzacions a aquesta.
La realització de les obres sense autorització prèvia del titular de la via es regirà pel que es dispo-
sa en la legislació de carreteres o, si és procedent, en les normes municipals.
Senyalització de les obres

Les obres que dificultin de qualsevol manera la circulació viària hauran d’estar senyalitzades,
tant de dia com de nit, i amb balises lluminoses durant les hores nocturnes, o quan les condi-
cions meteorològiques o ambientals ho exigeixin, a càrrec del realitzador de l’obra, segons la
regulació bàsica establerta a aquests fins pel Ministeri de Foment.
Quan se senyalitzin trams d’obra, les marques viàries seran de color groc. Així mateix, tindran el
fons groc els senyals verticals següents:
• Els senyals d’advertiment de perill P-1, P-2, P-3, P-4, P-13, P-14, P-15, P-17, P-18, P-19, P-
25, P-26, P-28, P-30 i P-50.
• Els senyals de reglamentació R-5, R-102, R-103, R-104, R-105, R-106, R-107, R-200, R-
201, R-202, R-203, R-204, R-205, R-300, R-301, R-302, R-303, R-304, R-305, R-306, R-
500, R-501, R-502 i R-503.
• Els senyals d’indicació: tots els senyals de carrils i d’orientació.
El seu significat serà el mateix que el dels equivalents que s’utilitzen quan no n’hi ha d’altres.
La forma, el color, el disseny, els símbols, el significat i les dimensions dels senyals d’obra són els
que figuren en el Catàleg oficial dels senyals de circulació. La forma, els símbols i la nomenclatu-
ra també figuren a l’annex I del Reglament general de circulació.
Si no s’indica el contrari, en qualsevol tipus d’obra i activitats a les vies s’hauran d’utilitzar exclu-
sivament els elements i els dispositius de senyalització, abalisament i defensa inclosos en la regu-
lació bàsica establerta per a aquests fins pels ministeris de Foment i de l’Interior.
Obediència dels senyals

Tots els usuaris de les vies objecte de la Llei de seguretat viària estan obligats a obeir els senyals
de circulació que estableixin una obligació o una prohibició, i a adaptar el seu comportament al
missatge de la resta dels senyals reglamentaris que es trobin en les vies per les quals circulin.
A aquests efectes, quan el senyal imposi una obligació de detenció, el conductor del vehicle atu-
rat no podrà reprendre la marxa fins que hagi complert la prescripció que el senyal estableix.
En els peatges dinàmics o telepeatges, els vehicles que els utilitzin hauran d’anar proveïts del
mitjà tècnic que en possibiliti el seu ús en condicions operatives.
48
Excepte en circumstàncies especials que ho justifiquin, els usuaris han d’obeir les prescripcions
indicades pels senyals, encara que semblin estar en contradicció amb les normes de comporta-
ment en la circulació.
Els usuaris han d’obeir les indicacions dels semàfors i els senyals verticals de circulació situats
immediatament a la seva dreta, a sobre de la calçada o del seu carril i, si no n’hi ha en aquests
emplaçaments i pretenen girar a l’esquerra o seguir de front, les dels situats immediatament a la
seva esquerra.
Si hi ha semàfors o senyals verticals de circulació amb indicacions diferents a la dreta i a l’es-
querra, el conductor que pretengui girar a l’esquerra o seguir recte només haurà d’obeir les
indicacions dels senyals situats immediatament a la seva esquerra.
Aplicació dels senyals

Tot senyal s’aplicarà a tota l’amplària de la calçada que estiguin autoritzats a utilitzar els conduc-
tors a qui es dirigeixi aquest senyal. No obstant això, la seva aplicació es pot limitar a un o més
carrils, mitjançant marques a la calçada.
Visibilitat
Per tal que siguin més visibles i llegibles durant la nit, els senyals viaris, especialment els d’adver-
timent de perill i els de reglamentació, han d’estar il·luminats o proveïts de materials o disposi-
tius reflectors, segons el que es disposa a la regulació bàsica establerta per a aquests efectes pel
Ministeri de Foment.
Col·locació i dimensions
Els senyals hauran d’estar col·locats de manera que els conductors i els usuaris a qui van dirigits
els puguin reconèixer a temps fàcilment.
Com a norma general s’hauran de col·locar al costat corresponent a la circulació. No obstant
això, poden estar col·locats, o fins i tot repetits, a sobre de la calçada.
Si la col·locació d’un senyal fa perillar que no es pugui distingir a temps pels conductors a qui va
dirigit, s’haurà de repetir a sobre o a l’altra banda de la calçada.
Quan un senyal col·locat al voral d’una via amb calçades separades pogués resultar ineficaç, es
podrà col·locar, segons el parer de les autoritats competents, a la franja divisòria sense haver
d’estar repetida al voral.
Els senyals es col·locaran de manera que no destorbin la circulació dels vehicles per la calçada i
les instal·lades al voral de manera que molestin el mínim possible els vianants.
Les dimensions de les plaques de senyalització seran les que permetin que el senyal sigui fàcil-
ment visible des de lluny i fàcilment comprensible en aproximar-s’hi.
Per a cada tipus de senyal hi haurà quatre categories de dimensions: petites, normals, grans i
molt grans.
49
Inscripcions
Per facilitar la interpretació dels senyals, es podrà afegir una inscripció en un panell complemen-
tari rectangular col·locat a sota del senyal o a l’interior d’un panell rectangular que contingui el
senyal.
Excepcionalment, quan les autoritats competents estimin convenient concretar el significat d’un
senyal o un símbol o, respecte dels senyals de reglamentació, limitar el seu abast a certes cate-
gories d’usuaris de la via o a determinats períodes, i no es poguessin donar les indicacions
necessàries mitjançant un símbol addicional o de xifres en les condicions definides al Catàleg
oficial de senyals de circulació, es col·locarà una inscripció a sota del senyal, en un panell com-
plementari rectangular, sense perjudici de la possibilitat de substituir o completar aquestes ins-
cripcions mitjançant un o més símbols expressius col·locats a la mateixa placa.
En cas que el senyal estigui col·locat en un rètol fix o de missatge variable, la inscripció a la qual
es fa referència podrà anar col·locada al seu costat.
Retirada, substitució i alteració de senyals

El titular de la via o, si és procedent, l’autoritat encarregada de la regulació del trànsit ordenarà
la immediata retirada i, si escau, la substitució dels senyals antireglamentàriament instal·lats que
hagin perdut la seva funció i els que no la compleixin a causa del seu deteriorament, pels que
siguin adequats.
Excepte per una causa justificada, ningú ha d’instal·lar, retirar, traslladar, ocultar o modificar la
senyalització d’una via sense el permís del seu titular o, si és procedent, de l’autoritat encarrega-
da de la regulació del trànsit o de la responsable de les instal·lacions.
Es prohibeix modificar el contingut dels senyals o col·locar-hi a sobre o a al voltant plaques, car-
tells, marques o altres objectes que poden induir a confusió, reduir-ne la visibilitat, enlluernar els
usuaris de la via o distreure la seva atenció.
L’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, en el seu cas, l’autoritat autonòmica o
local responsable de la regulació del trànsit podrà alterar, en tot moment, el contingut dels
panells de missatge variable per adaptar-los a les circumstàncies canviants del trànsit, sense per-
judici de les competències dels titulars de les vies.
Utilitat dels senyals de circulació

Els senyals de circulació ajuden els diferents usuaris de la via a conèixer-la i a actuar segons
determinades normes reguladores del trànsit i la seguretat viària. Per tant, una de les maneres
de desplaçar-se pels diferents tipus de via amb ordre i seguretat és coneixent el significat de tots
els senyals de circulació que ens afecten tant com a conductors com a vianants.
50
Classificació dels senyals

La senyalització està formada per diferents tipus de senyals de circulació:
• Senyals verticals de circulació
• Marques viàries
• Semàfors
• Senyals circumstancials i d’abalisament
• Senyals i ordres dels agents de circulació
a. Senyals verticals de circulació

a.1. Senyals que indiquen perill (de P-1 a P-50).
a.2. Senyals de reglamentació:
Senyals de prioritat (de R-1 a R-6)
Senyals de prohibició d’entrada (de R-100 a R-117).
Senyals de restricció de pas (de R-200 a R-205).
Altres senyals de prohibició o restricció (de R-300 a R-310).
Senyals d’obligació (de R-400 a 418).
Senyals de fi de prohibició o fi de restricció (de R-500 a R-506).
a.3. Senyals d’indicació: El seu objectiu és facilitar a l’usuari de la via tota la informació
que li pot ser d’utilitat per circular.
D’indicacions generals (de S-1 a S-34).
De carrils (de S-50 a S-64).
De serveis (de S-100 a S-127).
D’orientació. Se subdivideixen en senyals de:
– Presenyalització (de S-200 a S-271).
– Direcció (de S-300 a S-375) .
– Identificació de carreteres (de S-400 a S-450).
– Localització (de S-500 a S-575).
– Confirmació (de S-600 a S-602).
– Ús específic en poblat (de S-700 a S-770).
Panells complementaris (de S-800 a S-890).
Altres senyals (de S-900 a S-990).
51
b. Marques viàries
Es realitzen sobre el paviment i el seu objectiu és el de regular la circulació, al mateix temps que
adverteixen o guien els usuaris de la via. Es poden utilitzar soles o acompanyades d’altres mit-
jans de senyalització per reforçar o precisar les seves indicacions.
b.1. Blanques:
Longitudinals.
Transversals.
Senyals horitzontals.
Altres marques i inscripcions.
b.2. Grogues:
Zig-Zag.
Longitudinal contínua.
Longitudinal discontínua.
Quadrícula.
b.3. Blaves:
Estacionament.
b.4. Blanques i vermelles:
Escaquer blanc i vermell.
c. Altres senyals
c.1. Semàfors:
Circulars per a vehicles.
Quadrats per a vehicle o de carril.
Per a vianants.
Per a determinats vehicles.
c.2. Senyals i ordres dels agents de circulació:
Amb el braç.
Amb el xiulet.
Des d’un vehicle.
c.3. Senyals circumstancials o d’abalisament:
Panells de missatge variable.
Dispositius de barrera.
Dispositius de guia.
52
3.2. Prioritat entre senyals

L’ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyals de circulació és el següent:
a. Senyals i ordres dels agents de circulació.
b. Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d’utilització de la via i senyals
d’abalisament fix.
c. Semàfors.
d. Senyals verticals de circulació.
e. Marques viàries.
En cas que les prescripcions indicades per diferents senyals semblin estar en contradicció entre si
prevaldrà la prioritària, segons l’ordre establert en l’apartat anterior, o la més restrictiva, si es
tracta de senyals del mateix tipus.
53
Unitat 4
Els senyals verticals
que indiquen perill.
Finalitat i tipus (de P-1 a P-50)
Els senyals d’advertiment de perill tenen com a objectiu indicar als usuaris de la via la proximitat
i la natura d’un perill difícil de ser percebut a temps, amb l’objectiu que es compleixin les nor-
mes de comportament que, en cada cas, siguin procedents.
La distància entre el senyal i el principi del tram perillós es podrà indicar en un panell comple-
mentari del model recollit en el Catàleg oficial de senyals de circulació.
Si un senyal d’advertiment de perill portés un panell complementari que indiqui una longitud,
s’entendrà que aquesta es refereix a la del tram de la via afectat pel perill, com una successió de
revolts perillosos o un tram de calçada en mal estat.
Quan es tracti de senyals lluminosos, es podrà admetre que els símbols apareguin il·luminats en
blanc sobre fons fosc no lluminós.
54
Unitat 4 Els senyals verticals que indiquen perill
Els senyals que adverteixen de la proximitat d’una intersecció
P-1 Intersecció amb prioritat

Perill per la proximitat d’una intersecció amb una via, els usuaris
de la qual han de cedir el pas.
P-1 a Intersecció amb prioritat sobre la via a la dreta

Perill per la proximitat d’una intersecció amb una via a la dreta, els
usuaris de la qual han de cedir el pas.
P-1 b Intersecció amb prioritat sobre una via a l’esquerra

Perill per la proximitat d’una intersecció amb una via a l’esquerra,
els usuaris de la qual han de cedir el pas.
P-1 c Intersecció amb prioritat sobre la incorporació per la dreta

Perill per la proximitat d’una incorporació per la dreta d’una via,
P-1 d Intersecció amb prioritat sobre la incorporació per l’esquerra

Perill per la proximitat d’una incorporació per l’esquerra d’una via,
55
P-2 Intersecció amb prioritat de la dreta

Perill per la proximitat d’una intersecció en la qual regeix la regla
general de prioritat de pas.
P-3 Semàfors
Perill per la proximitat d’una intersecció aïllada o tram, amb la circula-
ció regulada per semàfors.
P-4 Intersecció amb circulació giratòria

Perill per la proximitat d’una intersecció on la circulació s’efectua de
forma giratòria en el sentit de les fletxes.

davant dels senyals que ens adverteixen de la proximitat d’una intersecció
El fet d’entrar en una intersecció és un perill potencial, ja que és un punt on es creuen diferents
vehicles amb diferents trajectòries i, per tant, la probabilitat de tenir un accident és força eleva-
da.
Encara que en les interseccions estigui prohibit avançar i es controli la velocitat, un conductor
segur i eficaç que sap que està entrant en un lloc perillós, perquè hi ha uns senyals que així ho
adverteixen, augmentarà l’estat d’alerta i, encara que llegeixi que en la intersecció té prioritat de
pas (com és el cas del senyal P1), serà conscient que, a més d’augmentar l’atenció si redueix la
velocitat, segurament estarà disminuint considerablement el risc d’accidentalitat, perquè hi
entrarà amb una velocitat segura i en estat de vigilància, la qual cosa li permetrà reaccionar a
temps segons el comportament dels altres conductors.
Així doncs, el conductor segur i eficaç que es trobi amb qualsevol dels vuit senyals que ens infor-
men del perill imminent d’una intersecció augmentarà l’estat d’alerta, disminuirà la velocitat i
observarà el moviment que es produeix en la intersecció i les maniobres dels altres vehicles.
56
Els senyals que ens adverteixen de la possible presència

d’altres vehicles: trens, tramvies, avions...
P-5 Pont mòbil

Perill davant la proximitat d’un pont que pot ser aixecat o girat, amb
interrupció temporal de la circulació.
P-6 Encreuament de tramvia

Perill per la proximitat d’encreuament amb una línia de tramvia, que té
prioritat de pas.
P-7 Pas a nivell amb barreres

Perill per la proximitat d’un pas a nivell proveït de barreres o semibarre-
res.
P-8 Pas a nivell sense barreres

Perill per la proximitat d’un pas a nivell no proveït de barreres o semiba-
rreres.
P-9 a Proximitat d’un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat dret).
Ens indica, en el costat dret, la proximitat de perill senyalitzat d’un pas a
nivell, d’un pont mòbil o d’un moll. Aquesta balisa sempre va acompan-
yada dels senyals P-5, P-7, P-8 o P-27.
57
P-9 b Aproximació a un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat dret)
Ens indica, en el costat dret, l’aproximació a un pas a nivell, pont mòbil o
moll, que es troba a almenys dos terços de la distància entre aquest i el
corresponent senyal d’advertiment de perill.
P-9 c Imminència d’un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat dret)
Ens indica, en el costat dret, la proximitat d’un pas a nivell, pont mòbil o
moll, que es troba a almenys un terç de la distància entre aquest i el
corresponent senyal d’advertiment de perill.
P-10 a Proximitat d’un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat esquerre)
Ens indica, en el costat esquerre, la proximitat de perill senyalitzat d’un
pas a nivell, un pont mòbil o un moll. Aquesta balisa sempre va acom-
panyada del senyal P-5, P-7, P-8 o P-27.
P-10 b Aproximació a un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat esquerre)
Ens indica, en el costat esquerre, l’aproximació a un pas a nivell, pont
mòbil o moll, que es troba a almenys dos terços de la distància entre
aquest i el corresponent senyal d’advertiment de perill.
P-10 c Imminència d’un pas a nivell, pont mòbil o moll

(costat esquerre)
Ens indica, en el costat esquerre, la proximitat d’un pas a nivell, pont
mòbil o moll, que es troba a almenys un terç de la distància entre aquest
i el corresponent senyal d’advertiment de perill.
P-11 Situació d’un pas a nivell sense barreres

Ens adverteix del perill per la presència immediata d’un pas a nivell sense
barreres.
58
P-11 a Situació d’un pas a nivell sense barreres de més d’una via fèrria
Ens adverteix del perill per la presència immediata d’un pas a nivell sense
barreres amb més d’una via fèrria.
P-12 Aeroport
Ens adverteix del perill per la proximitat d’un indret on sovint volen aero-
naus a poca altura de la via i que poden originar sorolls imprevistos.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant

dels senyals que ens adverteixen de la possible circulació d’altres vehicles
El perill provocat per la proximitat d’altres tipus de vehicles que se’ns poden creuar, passar molt
a prop de la via o tallar-la, com poden ser els tramvies, els trens, els avions o els vaixells, fa que el
conductor hagi de prendre precaucions per garantir una conducció segura i eficaç. És per això
que quan el conductor veu qualsevol d’aquests senyals que hem presentat ha de:
• Reduir la velocitat.
• Augmentar l’estat d’alerta.
• Detenir-se en els passos a nivell sense barreres i mirar que no s’apropi cap tren. En aquest
cas, el risc és encara més greu, ja que si el conductor no respecta la prioritat de pas del
tren, al maquinista li serà molt difícil, per no dir impossible, aturar el tren de manera sob-
tada.
59
Els senyals que ens adverteixen que entrem en un revolt
P-13 a Revolt perillós cap a la dreta

Perill per la proximitat d’un revolt perillós cap a la dreta.
P-13 b Revolt perillós cap a l’esquerra

Perill per la proximitat d’un revolt perillós cap a l’esquerra.
P-14 a Revolts perillosos cap a la dreta

Perill per la proximitat d’una successió de revolts perillosos pròxims entre
si; el primer, cap a la dreta.
P-14 b Revolts perillosos cap a l’esquerra

Perill per la proximitat d’una successió de revolts perillosos pròxims entre
si; el primer, cap a l’esquerra.
60

davant dels senyals que ens adverteixen de la proximitat d’un o més revolts
Un dels aspectes que hem de tenir en compte en el moment d’entrar en un revolt és la tendèn-
cia del nostre vehicle a seguir circulant en línia recta. Per aquest motiu, si no entrem a la veloci-
tat adequada, podem perdre el control del vehicle. Per tant, quan s’apropa un revolt el conduc-
tor ha de disminuir la velocitat. Si pretenem corregir els possibles errors dins del revolt pot ser
que ens surti bé, però la majoria de vegades aquest comportament arriscat pot fer que es des-
encadeni l’accident.
Quan un conductor segur i eficaç observi un dels quatre senyals que l’adverteixi que s’apropa
un revolt, reduirà la velocitat fins al punt que es trobi còmode amb el vehicle, notant que el con-
trola.
El que no farà mai un conductor segur i eficaç és entrar en un revolt a la mateixa velocitat que
circulava i pensar que serà capaç de corregir els possibles errors un cop dins del revolt. La con-
ducció esportiva, que intenta oferir al conductor les destreses necessàries per compensar l’excés
de velocitat en els revolts, s’oblida de dos aspectes fonamentals:
• Que no circulem sols.
• Que prevenir l’accident amb la reducció de la velocitat és una “destresa” molt més senzi-
lla i fàcil d’aprendre que la conducció esportiva.
61
Els senyals que ens adverteixen de perfils i guals (ressalts)
P-15 Perfil irregular

Perill per la proximitat d’un ressalt o gual a la via o paviment en mal
estat.
P-15 a Ressalt
Perill per la proximitat d’un ressalt a la via.
P-15 b Gual
Perill per la proximitat d’un gual a la via.
P-30 Esglaó lateral

Perill per l’existència d’un desnivell al llarg de la via en el costat que indi-
qui el símbol.

davant dels senyals que ens adverteixen de perfils i guals
Qualsevol obstacle o canvi que es produeixi en l’estat de la via es pot convertir en un perill si no
som conscients que ens el trobarem. Per això els senyals que ens indiquen que ens trobarem
amb perfils irregulars o ressalts o guals ens informen que si no reduïm la velocitat al màxim
podem perdre el control del vehicle. Per això sempre que veiem algun d’aquests senyals hau-
rem de reduir al màxim la velocitat del nostre vehicle.
62
Senyals que ens informen del pendent de la via
P-16 a Baixada amb fort pendent

Perill per l’existència d’un tram de la via amb un fort pendent descen-
dent. La xifra indica el pendent en percentatge.
P-16 b Pujada amb fort pendent

Perill per l’existència d’un tram de la via amb un fort pendent ascendent.
La xifra indica el pendent en percentatge.

davant dels senyals que ens adverteixen sobre el pendent de la via
Quan un conductor es troba amb un d’aquests senyals ha de tenir en compte que, en molts
casos, es redueix considerablement la visibilitat en un dels dos sentits de la marxa. Per aquest
motiu, un dels comportaments perillosos davant d’un d’aquests senyals és la realització d’un
avançament. A les baixades, a més, la velocitat pot augmentar i, per tant, haurà de controlar
aquest factor, a més d’augmentar la distància de seguretat amb el vehicle precedent per si es
produeix algun imprevist a la via.
63
Els senyals que ens adverteixen de la proximitat

d’estrenyiment a la calçada
P-17 Estretall de la calçada

Perill per la proximitat d’una zona de la via on la calçada es fa
més estreta.
P-17 a Estretall de la calçada per la dreta

més estreta pel costat de la dreta.
P-17 b Estretall de la calçada per l’esquerra

més estreta pel costat de l’esquerra.

davant dels senyals que ens adverteixen d’estrenyiments a la via
L’estrenyiment de la calçada fa que alguns dels conductors hagin d’abandonar el carril per on
circulaven i s’hagin d’incorporar a un de nou. Per tant, aquesta situació implica el desplaçament
de vehicles per la calçada. Davant d’aquests senyals, el conductor ha de preveure aquests movi-
ments.
64
Els senyals que ens adverteixen que hi ha obstacles a la via:

obres, obstruccions, congestions
P-18 Obres
Perill per la proximitat d’un tram de la via en obres.
P-31 Congestió
Perill per la proximitat d’un tram de la via on la circulació es troba
detinguda o dificultada per congestió del trànsit.
P-32 Obstrucció a la calçada

Perill per la proximitat d’un lloc on hi ha vehicles que obstrueixen la
calçada per una avaria, un accident o altres causes.

davant dels senyals que ens adverteixen de la presència d’obstacles a la via
Un dels factors que condiciona la conducció és la fluïdesa del trànsit. En el cas de trobar un d’a-
quests senyals, el conductor ha de considerar que possiblement el trànsit es farà més dens o
potser ens farà detenir el vehicle. En el cas de la senyalització d’obres a la via se suma el fet de
poder trobar treballadors, maquinària o estrenyiment a la calçada que poden provocar un acci-
dent si no prenem les mesures oportunes. Per tant, la millor manera d’evitar la possibilitat de
patir un accident és reduir la velocitat, per tal de tenir temps de reaccionar davant del perill,
detenir el vehicle si fos necessari o circular a la velocitat que imposen les circumstàncies.
65
Els senyals que ens informen que la calçada llisca,

que hi ha esllavissaments i grava a la via
P-19 Paviment lliscant

Perill per la proximitat d’una zona de la calçada el paviment de la qual
pot resultar molt lliscant.
P-26 Esllavissaments
Perill per la proximitat a una zona amb esllavissades freqüents i la possi-
ble presència d’obstacles a la calçada.
P-28 Projecció de graveta

Perill per la proximitat d’un tram de via on hi ha el perill que es projecti
graveta en passar-hi els vehicles.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals

que ens adverteixen sobre lliscaments, esllavissades i graveta
El fet de trobar imprevistos en el paviment que poden fer lliscar el vehicle, com ens indiquen els
senyals anteriors, pot facilitar l’accident si no es preveu amb anterioritat. En aquests casos és
necessari tenir certs automatismes integrats i els reflexos adequats per dominar el vehicle i fer
que aquest no llisqui. Però en la majoria de casos els conductors no han integrat aquests auto-
matismes, ni han practicat tècniques de conducció per controlar aquestes situacions, fet pel
qual resulta molt més pràctic i eficaç no conduir mai al límit de les nostres possibilitats, i conside-
rar que quan ens trobem amb algun d’aquests senyals hem de ser conscients que podem tro-
bar-nos davant d’un imprevist. Per tant, hem d’assegurar la possibilitat de poder reaccionar
davant de la grava, d’un obstacle, o d’un element lliscant controlant la velocitat de circulació.
66
Els senyals que ens adverteixen de la circulació de vianants,

ciclistes i nens
P-20 Vianants
Perill per la proximitat d’un lloc freqüentat per vianants.
P-21 Nens
Perill per la proximitat d’un lloc freqüentat per nens, com per exemple
escoles, zona de jocs, etc.
P-22 Ciclistes
Perill a causa de la proximitat d’un pas per a ciclistes o d’un lloc on fre-
qüentment els ciclistes surten a la via o la creuen.

que ens adverteixen de la possible circulació de vianants, nens i ciclistes
Com a conductors hem de tenir presents els altres usuaris de la via que es desplacen a peu o
amb altres vehicles menys estables. A més hem de pensar que les conseqüències dels accidents
en aquests col·lectius són molt més greus. Un dels factors que augmenta el risc d’accident i n’a-
greuja les conseqüències és la velocitat, perquè redueix el camp visual del conductor i agreuja
molt considerablement les conseqüències de l’impacte.
Quan circulem per segons quin tipus de via hem de tenir molt en compte els ciclistes. En aquest
cas hem de considerar que condueixen un vehicle de dues rodes, poc estable i que té com a
paraxocs el cos del ciclista. Cal tenir present que pertanyen al grup feble de la circulació, ja que
tenen més risc d’accident i de patir danys.
Si conduïm amb prudència i tranquil·litat és redueix considerablement la probabilitat de provo-
car un accident amb vianants i/o ciclistes. Per tant, tots els senyals que tinguin a veure amb via-
nants i ciclistes constitueixen una alerta per als conductors.
67
Senyals que ens adverteixen de la possible presència d’animals

a la calçada
P-23 Pas d’animals domèstics

Perill per la proximitat d’un indret on freqüentment poden travessar la
via animals domèstics.
P-24 Pas d’animals en llibertat

Perill per la proximitat d’un indret on freqüentment poden travessar la
via animals en llibertat.

que ens adverteixen del perill per la possible presència d’animals a la calça-
da.
El fet de circular per una carretera per on es desplacin animals ens adverteix de la possibilitat de
trobar-nos amb un obstacle o imprevist al mig de la via que pot obligar-nos a detenir el vehicle.
Així, circular a una velocitat que ens permeti el control del vehicle, en el sentit de poder detenir
sense dificultat ni risc, és una destresa que ha de practicar el conductor que circuli amb segure-
tat i eficàcia.
68
Els senyals que ens adverteixen sobre l’existència

de dos sentits de circulació
P-25 Circulació en els dos sentits

Perill per la proximitat d’una zona de la calçada on la circulació es realit-
za, provisionalment o permanentment, en ambdós sentits.

dels senyals que ens adverteixen de l’existència de dos sentits de circulació
El xoc frontal entre dos vehicles augmenta els possibles danys perquè se sumen les velocitats.
Per aquest motiu un xoc frontal a velocitat elevada causa, en la majoria dels casos, la mort dels
ocupants del vehicle. Aquest és el risc que tot conductor ha de preveure quan es troba amb els
senyals que l’informen sobre la possibilitat de circular en els dos sentits. Per tant, mantenir les
distàncies de seguretat, no realitzar avançaments perillosos i controlar la velocitat són compor-
taments que eviten els perills que suposa circular per aquestes vies.
69
Els senyals que ens adverteixen que la via desemboca en un moll
P-27 Moll
Perill a causa que la via desemboca en un moll o en un corrent d’aigua.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals que

ens adverteixen que la via desemboca en un moll o en un corrent d’aigua
Conèixer on desemboca la via per on circulem, o per la que volem entrar, ens ajudarà a preveure
el possible perill que ens trobem en la circulació. Per tant, sempre que ens trobem amb aquest
senyal hem de tenir present que haurem de detenir el vehicle al final del carrer i/o donar mitja
volta i continuar per una altra via, o no entrar en aquell carrer.
70
Els senyals que ens adverteixen del perill de les condicions

climatològiques adverses que poden afectar la via
P-29 Vent transversal

Perill per la proximitat d’una zona on sovint bufa vent fort en direcció
transversal.
P-33 Visibilitat reduïda

Perill per la proximitat d’un tram on la circulació es veu dificultada per
una pèrdua notable de visibilitat ocasionada per la pluja, la neu, la boira,
fums, etc.
P-34 Paviment lliscant per gel o neu

Perill per la proximitat d’una zona de la calçada el paviment de la qual
pot resultar especialment lliscant a causa del gel o la neu.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals que

ens adverteixen sobre les condicions climatològiques adverses
que poden afectar la via
Els factors climatològics són una font important de risc per al conductor, sobretot si no s’està
acostumat a circular en circumstàncies com les que ens indiquen els senyals anteriors. En tots
aquests casos és important saber què s’ha de fer, però també s’ha d’haver practicat per tal d’ad-
quirir les habilitats i l’experiència necessàries per conduir en aquestes situacions.
El conductor ha de tenir en compte tots els factors que, per excepcionals que siguin, poden fer
que disminueixi el control sobre el vehicle, i també ha de prendre unes mesures preventives
especials: conduir amb prudència, reduir la velocitat, augmentar el nivell d’atenció, tenir el vehi-
cle a punt i deixar més distància de seguretat. Aquests comportaments preventius ajuden a con-
trolar i evitar les situacions de perill provocades per les condicions meteorològiques o ambientals
adverses.
71
El senyal que indica la presència d’altres perills

No saber quin tipus de perill podem trobar a la via fa que el conductor hagi d’augmentar encara
més el seu estat de vigilància, ja que ha de poder controlar la situació i reaccionar a temps
davant el perill que es trobi, i del qual no ha estat advertit amb antelació. En aquest cas, reduir la
velocitat farà que el conductor pugui reaccionar de manera segura a qualsevol perill que s’esde-
vingui a la via. Per tant, quan el conductor veu el següent senyal ha de reduir la velocitat i estar
atent al possible perill que es trobarà a la via.
P-50 Altres perills

Ens adverteix de la proximitat d’un perill diferent dels advertits
per altres senyals.

davant dels senyals que ens informen de l’existència d’un perill a la via
Mantenir l’estat d’alerta i practicar la conducció tranquil·la sempre que ens trobem davant d’un
senyal d’aquest tipus és el comportament més segur i eficaç que tot conductor ha de practicar i
interioritzar.
72
Unitat 5
Els senyals verticals
de reglamentació. Funcions,
classes i normes comunes
Els senyals de reglamentació tenen com a objectiu indicar als usuaris de la via les obligacions, les
limitacions o les prohibicions especials que han d’observar.
Els senyals de reglamentació se subdivideixen en:
a. Senyals de prioritat (R-1 a R-6).
b. Senyals de prohibició d’entrada (R-100 a R-117).
c. Senyals de restricció de pas (R-200 a R-205).
d. Altres senyals de prohibició o restricció (R-300 a R-310).
e. Senyals d’obligació (R-400 a R-418).
f. Senyals de fi de prohibició o de restricció (R-500 a R-506).
Els senyals de reglamentació col·locats al costat o a la vertical d’un senyal que indiqui el nom del
poblat signifiquen que la reglamentació s’aplica a tot el poblat, excepte si s’hi indiqués una altra
reglamentació diferent mitjançant altres senyals en certs trams de la via.
Les obligacions, les limitacions o les prohibicions especials establertes pels senyals de reglamen-
tació regiran a partir de la secció transversal on estiguin col·locats aquests senyals, excepte si
mitjançant un panell complementari col·locat a sota d’aquests s’indiqui la distància a la secció
on comencin a regir aquests senyals.
73
Unitat 5 Els senyals verticals de reglamentació
a. Senyals de prioritat (de R-1 a R-6)

Els senyals de prioritat estan destinats a donar a conèixer als usuaris de la via les regles especials
de prioritat a les interseccions o als passos estrets.
Senyals de “cediu el pas” i de “detenció obligatòria o estop”
R-1 Cediu el pas

Obligació per a tot conductor de cedir el pas en la propera intersecció als
vehicles que circulin per la via a la qual s’apropa o al carril al qual pretén
incorporar-se.
R-2 Detenció obligatòria o estop. Obligació per a tot conductor de detenir

el vehicle davant la propera línia de detenció o, en cas que no existeixi
aquesta línia, immediatament abans de la intersecció, i cedir el pas als
vehicles que circulin per la via a la qual s’apropa. Si, per circumstàncies
excepcionals, des del lloc on s’ha efectuat la detenció no hi ha suficient
visibilitat, el conductor s’haurà d’aturar de nou en el lloc des d’on tingui
visibilitat, sense posar en perill cap usuari de la via.

davant dels senyals que ens obliguen a detenir-nos o a cedir el pas
La valoració d’aquests senyals per part del conductor és molt important, ja que són indicadors
de perill greu en cas de transgredir-los. Com a conductors segurs i eficaços hem de respectar
sempre aquests senyals.
En el cas de l’estop és obligatori detenir-se, però en ambdós casos sempre haurem de valorar la
situació i, després, si considerem que no hi ha perill, realitzar la maniobra d’incorporació a la via
preferent.
74
Altres senyals de prioritat
R-3 Calçada amb prioritat

Indica als conductors dels vehicles que circulen per una calçada la seva
prioritat en les interseccions sobre els vehicles que circulen per l’altra cal-
çada.
R-4 Fi de la prioritat
Indica la proximitat del lloc en què la calçada per la qual se circula perd la
seva prioritat respecte a una altra calçada.
R-5 Prioritat en sentit contrari

Prohibeix l’entrada a un pas estret si no és possible travessar-lo sense
obligar els vehicles que circulen en sentit contrari a detenir-se.
R-6 Prioritat respecte al sentit contrari

Indica als conductors que en el proper pas estret tenen prioritat davant
dels vehicles que circulen en sentit contrari.
Encara que no responen als requeriments de l’article 150.1, també són senyals de prioritat els
P-1, P-1 a, P-1 b, P-1 c, P-1 d, P-2, P-6, P-7 i P-8.
75

davant dels senyals que ens informen sobre les prioritats de pas
Tots aquests senyals ens indiquen situacions de risc potencial de col·lisió frontal o lateral.
Aquests indicadors són extremadament importants per al conductor. En cas de trobar-se amb
una intersecció, el perill és indeterminat a causa de la circulació de vehicles procedents de dife-
rents vies.
Per tant, sempre que trobem un senyal d’aquest tipus:
• Augmentarem l’atenció.
• Disminuirem la velocitat en cas de trobar-nos amb una intersecció.
76
b. Senyals de prohibició d’entrada (de R-100 a R-117)

Els senyals de prohibició d’entrada, per a qui se’ls trobi de cara en el sentit de la seva marxa i a
partir del lloc on estan situats, prohibeixen l’accés als vehicles o als usuaris, en la forma que es
detalla a continuació:
R-100 Circulació prohibida

Prohibeix la circulació de tot tipus de vehicles en ambdós sentits.
R-101 Entrada prohibida

Prohibeix l’accés a tota classe de vehicles.
R-102 Entrada prohibida a vehicles de motor

Prohibeix l’accés als vehicles de motor.
R-103 Entrada prohibida a vehicles de motor, excepte motocicletes de

dues rodes sense sidecar
Prohibeix l’accés als vehicles de motor. No prohibeix l’accés a les motoci-
cletes de dues rodes.
R-104 Entrada prohibida a motocicletes

Prohibeix l’accés a les motocicletes.
77
R-105 Entrada prohibida als ciclomotors

Prohibeix l’accés als ciclomotors de dues i tres rodes i als quadricicles lleu-
gers. També prohibeix l’entrada a vehicles de persones amb mobilitat
reduïda.
R-106 Entrada prohibida a vehicles destinats al transport

de mercaderies
Prohibeix l’accés als vehicles destinats al transport de mercaderies, ente-
nent-se com a tals els camions i els furgons independentment de la seva
massa.
R-107 Entrada prohibida a vehicles destinats al transport de mercade-

ries amb una massa màxima autoritzada superior a la que indica
Prohibeix l’accés a tota mena de vehicles destinats al transport de merca-
deries si la seva massa màxima autoritzada és superior a la que indica el
senyal, entenent-se com a tals els camions i els furgons amb una massa
màxima autoritzada superior a la que indica el senyal. Prohibeix l’accés
encara que circulin sense mercaderies.
R-108 Entrada prohibida als vehicles que transportin mercaderies

perilloses
Prohibeix l’accés a tota classe de vehicles que transportin mercaderies
perilloses i que hagin de circular d’acord amb la seva reglamentació
especial.
R-109 Entrada prohibida a vehicles que transportin mercaderies

explosives o inflamables
Prohibeix l’accés als vehicles destinats al transport de mercaderies explo-
sives o fàcilment inflamables i que hagin de circular d’acord amb la seva
reglamentació especial.
R-110 Entrada prohibida a vehicles que transportin productes

contaminants de l’aigua
Prohibeix l’accés a tota classe de vehicles que transportin més de 1.000
litres de productes capaços de contaminar l’aigua.
78
R-111 Entrada prohibida a vehicles agrícoles de motor

Prohibeix l’accés als tractors i a les altres màquines agrícoles autopropul-
sades.
R-112 Entrada prohibida a vehicles de motor amb remolc,

que no sigui un semiremolc o un remolc d’un sol eix
La inscripció d’una xifra de tonatge, ja sigui sobre la silueta del remolc o
bé en una placa suplementària, vol dir que la prohibició de pas només
s’aplica quan la massa màxima autoritzada del remolc superi aquesta
xifra.
R-113 Entrada prohibida a vehicles de tracció animal

Prohibeix l’accés als vehicles de tracció animal.
R-114 Entrada prohibida a velocípedes

Prohibeix l’accés als velocípedes.
R-115 Entrada prohibida a carros de mà

Prohibeix l’accés a carros de mà.
R-116 Entrada prohibida a vianants

Prohibeix l’accés als vianants.
79
R-117 Entrada prohibida a animals de muntura

Prohibeix l’accés als animals de muntura.
c. Senyals de restricció de pas (de R-200 a R-205)

Els senyals de restricció de pas, per a qui se’ls trobi de cara en el sentit de la seva marxa i a partir
del lloc on estan situats, prohibeixen o limiten l’accés dels vehicles en la forma que es detalla a
continuació:
R-200 Prohibició de passar sense detenir-se

Ens indica el lloc on és obligatori detenir-se per la proximitat, segons la
inscripció que contingui, d’una duana, d’un lloc de policia, d’un peatge,
etc., i que darrere d’aquests pot haver-hi instal·lats mitjans mecànics de
detenció. En tot cas, el conductor aturat no podrà reprendre la marxa
fins que no hagi complert la prescripció que estableix el senyal.
R-201 Limitació de massa

Prohibeix el pas als vehicles la massa en càrrega dels quals superi la indi-
cada en tones.
R-202 Limitació de massa per eix

Prohibeix el pas als vehicles d’una massa per eix transmesa per la totalitat
2,4 t de les rodes acoblades a algun eix superior a la indicada en el senyal.
80
R-203 Limitació de longitud

Prohibeix el pas als vehicles o al conjunt de vehicles d’una longitud màxi-
ma, inclosa la càrrega, que superi la indicada.
R-204 Limitació d’amplada

Prohibeix el pas als vehicles d’una amplada màxima, inclosa la càrrega,
superior a la indicada.
R-205 Limitació d’alçada

Prohibeix el pas als vehicles d’una alçada màxima, inclosa la càrrega,
superior a la indicada.

davant dels senyals de restricció de pas
Tots aquests senyals de prohibició o limitació regulen el pas o la circulació de determinats tipus
de vehicles per algunes vies o trams, i garanteixen en gran mesura la seguretat dels que hi circu-
len o hi transiten. Qualsevol usuari de la via, conductors o vianants, han de saber els perills que
comportaria desplaçar-se per una via on circulen vehicles a altes velocitats (autovies, autopistes,
etc.) o per vies no preparades per al seu pes o alçada (ponts, túnels, etc.).
Valorar aquests senyals pel perill que comportaria l’entrada de vehicles o vianants per on no està
preparada la circulació assegura no transgredir-les, mirant per la seguretat pròpia i la dels altres
usuaris de la via.
81
d. Altres senyals de prohibició o de restricció (de R-300 a R-310)
Els senyals que limiten la velocitat (senyals de prohibició o de restricció)
R-301 Velocitat màxima

Prohibeix circular a velocitat superior, en quilòmetres per hora, a la indi-
cada en el senyal. Obliga des del lloc on està situat fins al proper senyal
de “fi de la limitació de velocitat”, de “fi de prohibicions” o un altre de
“velocitat màxima”, excepte si està ubicat en el mateix pal que un senyal
d’advertiment de perill o en el mateix panell que aquest, cas en què la
prohibició finalitza quan acabi el perill assenyalat. Si està situat en una
via sense prioritat, deixa de tenir vigència en sortir d’una intersecció amb
una via amb prioritat. Si el límit indicat pel senyal coincideix amb la velo-
citat màxima permesa pel tipus de via, recorda de forma genèrica la pro-
hibició de superar-la.

davant dels senyals que ens limiten la velocitat
Els indicadors de velocitat ens recorden el perill i els danys que podem patir en cas d’accident. Si
a més del senyal de limitació de velocitat n’hi ha un altre que ens adverteix que s’apropa un
revolt, se’ns està informant sobre la possibilitat de derrapar, d’envair la via o el carril contraris si
superem aquesta velocitat.
La velocitat és un factor decisiu en la majoria dels accidents, i per aquest motiu es considera un
dels grans factors de risc. S’ha de tenir en compte que un impacte circulant a 80 km/h no és el
doble del d’un a 40 km/h, sinó quatre vegades més.
Només amb aquestes dades, el conductor que es consideri segur i eficaç:
• Redueix la velocitat per tal de controlar el vehicle en cada moment i en cada situació.
• Sap que no es pot compensar l’increment de velocitat augmentant l’estat d’alerta.
• Té clar que la millor mesura preventiva és la reducció, el control i l’adequació de la veloci-
tat.
82
Els senyals que regulen la distància de seguretat

(senyals de prohibició o de restricció)
R-300 Separació mínima

Prohibeix circular sense mantenir amb el vehicle del davant una separa-
ció igual o superior a la indicada en el senyal, excepte per avançar. Si
apareix sense la indicació amb metres, recorda de forma genèrica que
s’ha de mantenir la distància de seguretat entre els vehicles en funció de
la velocitat i l’adherència.

davant dels senyals que regulen la distància de seguretat
Molts dels accidents es produeixen per la manca de temps de reacció o d’espai per aturar el
vehicle. Per tant, la distància de seguretat que tot conductor segur ha de mantenir amb el vehi-
cle que el precedeix ha de ser la que li permeti detenir el vehicle, en cas que hagi de frenar sob-
tadament, sense xocar amb ell.
El conductor ha de tenir en compte la distància de detenció que necessita per detenir el vehicle
més un marge pels possibles imprevistos (distància de seguretat).
La distància de detenció és la suma de la distància de reacció, o espai que recorre el vehicle des
que el conductor percep l’obstacle fins que acciona el fre, més la distància de frenada, o l’espai
que recorre el vehicle des que s’acciona el fre fins que aquest es detura.
A la distància de detenció hi hem d’afegir altres circumstàncies que fan que aquesta distància
augmenti: la pluja, el gel, prendre medicaments, drogues, alcohol, estar cansat, distret, no por-
tar els frens en bon estat, no saber frenar correctament...
Per tant, el comportament segur i eficaç serà mantenir una distància de seguretat que ens per-
meti assegurar la detenció del vehicle sense perill, per això és necessari augmentar uns metres la
distància de detenció, i circular amb més seguretat.
83
Els senyals que prohibeixen la realització de girs i canvis de sentit

(senyals de restricció o de prohibició)
R-302 Gir a la dreta prohibit

Prohibició de girar a la dreta.
R-303 Gir a l’esquerra prohibit

Prohibeix girar a l’esquerra. També inclou la prohibició del canvi de sentit
de la marxa.
R-304 Mitja volta prohibida

Prohibeix efectuar la maniobra de canvi de sentit de la marxa.

dels senyals que ens prohibeixen la realització de girs i canvis de sentit
La prohibició de girar cap a la dreta o cap a l’esquerra indica al conductor que la via a la qual
pretenia accedir és de circulació contrària. Per tant, no girar per un carrer o per una via on es
troba algun d’aquests senyals evita un dels accidents més greus: el xoc frontal.
84
Els senyals que regulen els avançaments

R-305 Avançament prohibit. A més dels principis generals sobre l’avança-

ment, indica la prohibició a tots els vehicles d’avançar els vehicles de
motor que circulin per la calçada, excepte si són motocicletes de dues
rodes i sempre que no s’envaeixi la zona reservada al sentit contrari, a par-
tir del lloc on està situat el senyal fins al pròxim senyal de “fi de la prohibi-
ció d’avançament” o de “fi de prohibicions”. Si està col·locat en llocs on
per norma està prohibit l’avançament, recorda de manera genèrica la
prohibició d’efectuar aquesta maniobra.
R-306 Avançament prohibit per a camions

Prohibeix als camions d’una massa màxima autoritzada superior a les 3,5
tones avançar els vehicles de motor que circulin per la calçada, excepte si
són motocicletes de dues rodes i sempre que no s’envaeixi la zona reser-
vada al sentit contrari, a partir del lloc on estigui situat el senyal fins al
proper senyal de “fi de prohibició d’avançaments per a camions” o de
qualsevol senyal de “fi de prohibició”.

davant dels senyals que regulen els avançaments
En els avançaments envaïm un altre carril, per tant sempre correm un risc, i a més hem d’aug-
mentar la velocitat per poder avançar un vehicle.
Un avançament realitzat amb seguretat implica, per part del conductor, la realització d’una ava-
luació de la distància, la velocitat del vehicle que pretenem avançar, la velocitat dels vehicles que
circulen pel sentit contrari o pel darrere, la visibilitat i les condicions de la via.
Tots i cadascun d’aquests elements són importants en el moment de garantir un avançament
segur. Els senyals que prohibeixen els avançaments ens indiquen que hi ha circumstàncies a la
via que fan perillosa aquesta maniobra, com poden ser el fet de no tenir visibilitat, circular per
una via amb força pendent, apropar-se a una intersecció o a un revolt. Per tant, no és suficient
que el conductor realitzi la valoració tenint en compte la velocitat i la distància dels vehicles. Per
aquest motiu un conductor segur i eficaç només realitzarà aquesta maniobra si les indicacions
de la via ho permeten, si el trànsit en els dos sentits presenta distàncies segures i si les condi-
cions de la via també ho són.
85
Els senyals que regulen els estacionaments

R-307 Parada i estacionament prohibits

Indica que està prohibit parar i estacionar en el costat de la calçada on se
situa el senyal. Si no s’indica el contrari, aquesta prohibició comença a la
vertical del senyal i acaba a la següent intersecció.
R-308 Estacionament prohibit

Prohibeix l’estacionament en el costat de la calçada on està situat el
senyal. Si no s’indica el contrari, la prohibició comença a la vertical del
senyal i acaba a la següent intersecció. Aquest senyal no prohibeix la
parada.
R-308a Estacionament prohibit els dies imparells

Prohibeix l’estacionament, en el costat de la calçada on està situat el
senyal, els dies imparells. Si no s’indica el contrari, la prohibició comen-
ça a la vertical del senyal i acaba a la següent intersecció. Aquest senyal
no prohibeix la parada.
R-308b Estacionament prohibit els dies parells

senyal, els dies parells. Si no s’indica el contrari, la prohibició comença a
la vertical del senyal i acaba a la següent intersecció. Aquest senyal no
prohibeix la parada.
R-308c Estacionament prohibit durant la primera quinzena

1-15
senyal, des de les 9:00 hores del dia 1 fins a les 9:00 hores del dia 16. Si
no s’indica el contrari, la prohibició comença a la vertical del senyal i
acaba a la següent intersecció. Aquest senyal no prohibeix la parada.
86
R-308d Estacionament prohibit durant la segona quinzena

senyal, des de les 9:00 hores del dia 16 fins a les 9:00 hores del dia 1. Si
no s’indica el contrari, la prohibició comença a la vertical del senyal
16-31 acaba a la següent intersecció. Aquest senyal no prohibeix la parada.
Ajuntament de R-308e Estacionament prohibit davant d’un gual

Prohibeix l’estacionament davant d’un gual.
GUAL
Llicència Nº000000
R-309 Zona d’estacionament limitat

Zona d’estacionament de duració limitada i obligació per al conductor
d’indicar, de forma reglamentària, l’hora de l’inici de l’estacionament. Es
podrà incloure el temps màxim autoritzat d’estacionament i l’horari de
vigència de la limitació. També es podrà incloure si l’estacionament està
subjecte a pagament.

davant dels senyals que regulen els estacionaments
Quan un conductor veu un senyal que prohibeix l’estacionament confia que no hi haurà cap
vehicle estacionat. Si un conductor no respecta aquests senyals i decideix deixar el vehicle (enca-
ra que només sigui per uns minuts) en un lloc prohibit per algunes de les circumstàncies que
indiquen els set senyals d’aquest bloc, suposa un incident per al conductor confiat pel senyal i,
per tant, una font de risc, ja que es pot trobar amb un obstacle amb què no comptava. Per tant,
fer cas dels senyals de prohibició d’estacionament pot evitar que un conductor “confiat” pateixi
un accident.
87
Els senyals sobre advertències acústiques

R-310 Advertències acústiques prohibides

Ens recorda la prohibició general d’efectuar senyals acústics, excepte per
evitar un accident.

davant dels senyals sobre advertències acústiques
Normalment aquest tipus de senyals se situen en llocs on hi ha trànsit de persones, hospitals,
col·legis... Quan el conductor veu aquest senyal ha de tenir en compte que en qualsevol
moment pot travessar pel carrer un vianant, un nen... sovint amb preocupacions o de manera
imprevista, fet que augmenta el risc d’atropellaments. En aquesta situació, el conductor, condui-
rà més atent i reduirà la velocitat fins al punt de poder aturar el vehicle en qualsevol moment.
88
e. Els senyals d’obligació (de R-400 a R-418)

Són aquells senyals que ens indiquen una norma de circulació obligatòria. La seva nomenclatura
i el seu significat són els següents:
Sentit obligatori
R-400a Sentit obligatori

La fletxa assenyala la direcció i el sentit que els vehicles tenen l’obligació
de seguir.
R-400b Sentit obligatori

de seguir.
R-400c Sentit obligatori

de seguir.
R-400d Sentit obligatori

de seguir.
R-400e Sentit obligatori

de seguir.
89

davant dels senyals de sentit obligatori
Trobar-se amb un senyal que ens obliga a seguir una direcció determinada ajuda a regular el
sentit de la marxa. Fer cas d’aquests senyals és, a més d’obligatori, necessari per tal de garantir
la seguretat a les vies públiques.
90
Senyals de pas obligatori
R-401a Pas obligatori

La fletxa assenyala el costat del refugi per on els vehicles han de passar.
R-401b Pas obligatori

La fletxa assenyala el costat del refugi per on els vehicles han de passar.
R-401c Pas obligatori

La fletxa assenyala els costats del refugi per on els vehicles han de passar.
91
Direccions i sentits que els vehicles poden seguir
R- 402 Intersecció de sentit giratori obligatori

Les fletxes assenyalen la direcció i el sentit del moviment giratori que els
vehicles han de seguir.
R-403a Úniques direccions i sentits permesos

Les fletxes assenyalen les úniques direccions i sentits que els vehicles
poden prendre.
R-403b Úniques direccions i sentits permesos

poden prendre.
R-403c Úniques direccions i sentits permesos

poden prendre.
92
Els senyals d’obligació de circulació de diferents vehicles

(senyals d’obligació)
R-404 Calçada per a automòbils, excepte motocicletes sense sidecar

Obligació per als conductors d’automòbils, excepte motocicletes, de cir-
cular per la calçada a l’entrada de la qual està situat el senyal.
R-405 Calçada per a motocicletes sense sidecar

Obligació per als conductors de motocicletes de circular per la calçada a
l’entrada de la qual està situat el senyal.
R-406 Calçada per a camions, furgons i furgonetes

Obligació per als conductors de tota classe de camions i furgons, inde-
pendentment de la seva massa, de circular per la calçada a l’entrada de
la qual està situat el senyal. Si el senyal porta inscrita una xifra de tonat-
ge, ja sigui sobre la silueta del vehicle o en una placa suplementària, sig-
nifica que l’obligació només s’aplica quan la massa màxima autoritzada
del vehicle o del conjunt de vehicles superi l’altra xifra esmentada.
R-407a Via reservada per a velocípedes o via ciclista

Obligació per als conductors de velocípedes de circular per la via a l’en-
trada de la qual està situat el senyal i prohibició per a la resta d’usuaris de
la via d’utilitzar-la.
R-407b Via reservada a ciclomotors

Obligació per als conductors de ciclomotors de circular per la via a l’en-
trada de la qual està situat el senyal i prohibició per a la resta d’usuaris de
la via d’utilitzar-la.
93
R-408 Camí per a vehicles de tracció animal

Obligació per als conductors de vehicles de tracció animal d’utilitzar el
camí a l’entrada del qual està situat el senyal.
R-409 Camí reservat per a animals de muntura

Obligació per als genets d’utilitzar, amb els seus animals de muntura, el
camí a l’entrada del qual està situat el senyal i prohibició per a la resta
d’usuaris de la via d’utilitzar-lo.
R-410 Camí reservat per a vianants

Obligació per als vianants de transitar pel camí a l’entrada del qual està
situat el senyal i prohibició per a la resta d’usuaris de la via d’utilitzar-lo.

davant dels senyals d’obligació de circulació de diferents tipus de vehicles
Conèixer quin tipus de vehicles poden circular per les diferents vies és una informació necessària
que obliga el conductor a no utilitzar les vies reservades per a vianants, vehicles de dues rodes o
altres tipus de vehicles que per les seves característiques requereixen vies especials. Envair
aquest tipus de vies suposa posar en perill els seus usuaris, que en la majoria de casos es troben
en inferioritat de condicions pel que fa a la seguretat.
Utilitzar sempre la via adequada és un acte d’educació que a més afavoreix la seguretat de tots
els usuaris de la via.
94
Senyals de velocitat mínima obligatòria
R-411 Velocitat mínima

Obligació per als conductors de vehicles de circular, com a mínim, a la
velocitat, en quilòmetres per hora, que indica el senyal. Aquesta obliga-
ció comença des del lloc on està situat el senyal fins que en trobem un
altre de “velocitat mínima” diferent, de “fi de velocitat mínima” o de
“velocitat màxima” amb un valor igual o inferior.

davant dels senyals d’obligació de velocitat
L’excés de velocitat és perillós, però circular a una velocitat considerablement inferior a la reco-
manable pot obstaculitzar el trànsit i provocar un accident. Per tant és molt important que el
conductor circuli a la velocitat adequada sense sobrepassar els límits ni per sobre ni per sota del
que ens indiquen els senyals.
Circular a 40 km/h per una autopista pot fer que un conductor, que no s’espera trobar un vehi-
cle de circulació lenta, hagi de realitzar una maniobra perillosa per evitar col·lisionar-hi. Per tant,
adaptar-se a les condicions del trànsit i circular a la velocitat adequada són factors que ajuden
en el procés de conducció segura i eficaç.
95
Els senyals d’obligació d’ús de cadenes (senyals d’obligació)
R-412 Cadenes per a la neu

Obliga els conductors a no continuar circulant sense cadenes per la neu,
o amb d’altres dispositius autoritzats que actuïn almenys en una roda a
cada costat del mateix eix motor.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals d’obligació

d’ús de cadenes
El conductor que veu aquest senyal ha d’interpretar que la possible presència de neu a la via el
pot posar en perill de derrapatge i de pèrdua de visibilitat. No només haurà de saber com posar
les cadenes a les rodes, sinó haver-ho practicat amb anterioritat. Sempre que puguem utilitzar
rutes alternatives les farem servir, però en cas de no saber utilitzar cadenes encara és més neces-
sari.
Un conductor prudent no utilitza carreteres nevades si no és imprescindible, i si ho fa, utilitza les
cadenes, condueix suaument per tal de tocar el menys possible els frens i augmenta la distància
de seguretat amb els vehicles del davant.
96
Els senyals d’obligació per a vehicles que transporten

mercaderies perilloses (senyals d’obligació)
R-414 Calçada per a vehicles que transporten mercaderies perilloses

Obliga els conductors de tota classe de vehicles que transportin merca-
deries perilloses a circular per la calçada on se situa aquest senyal. També
indica que han de circular d’acord amb la seva reglamentació especial.
R-415 Calçada per a vehicles que transportin productes

contaminants de l’aigua
Obliga els conductors de tota classe de vehicles que transportin més de
mil litres de productes capaços de contaminar l’aigua a circular per la cal-
çada on se situa aquest senyal.
R-416 Calçada per a vehicles que transportin mercaderies

explosives o inflamables
Obliga els conductors de tota classe de vehicles que transportin merca-
deries explosives o fàcilment inflamables a circular per la calçada on se
situa aquest senyal. També indica que han de circular d’acord amb la
seva reglamentació especial.

d’obligació per a vehicles que transporten mercaderies perilloses
Quan un conductor es troba amb aquests senyals ha de tenir en compte que per aquella via o
tram de la via circulen amb certa freqüència aquest tipus de vehicles. Aquest fet provoca, en
algunes ocasions, una densitat més alta de trànsit de vehicles pesants, la qual cosa fa que la
conducció sigui més lenta, bé per la càrrega que duen o per les limitacions legals de velocitat
d’aquest tipus de vehicles. A més, davant d’un camió d’un determinat tonatge un automòbil es
torna el vehicle més feble. Per tant, tots els conductors han de circular més atents, ja que es
poden trobar amb vehicles pesants fent avançaments, al mateix temps que s’haurà de controlar
la velocitat de manera que no s’hagin de realitzar maniobres perilloses.
97
Els senyals que regulen l’ús de l’enllumenat
R-413 Enllumenat de curt abast

Obligació per als conductors de circular amb l’enllumenat de curt abast
almenys, independentment de les condicions de visibilitat i il·luminació
de la via, des del lloc on està situat el senyal fins a una altra de fi d’aques-
ta obligació.

davant d’aquests senyals
Aquests senyals recorden al conductor que sempre que circuli ha de poder veure els possibles
perills o obstacles i assegurar-se que el veuen. Per tant, l’ús obligatori de l’enllumenat del vehicle
assegura la visibilitat de la via i informa els altres conductors de la nostra presència. Mantenir els
llums en bon estat és un aspecte que tot bon conductor no ha de descurar.
98
Altres senyals d’obligació
R-417 Ús obligatori del cinturó de seguretat

Obliga el conductor i els acompanyants a utilitzar el cinturó de seguretat
del vehicle.

davant dels senyals que obliguen a fer ús del cinturó de seguretat
El cinturó és un element de seguretat passiva que porten incorporat tots els vehicles i que és
d’ús obligatori en qualsevol tipus de via. Aquest element de seguretat ajuda a disminuir consi-
derablement la gravetat dels danys produïts en cas d’accident, i fins i tot pot evitar la mort.
Abans d’iniciar la marxa tots els ocupants del vehicle hauran de portar el cinturó de seguretat
cordat, sigui quin sigui el trajecte a realitzar.
Aquest senyal serveix de recordatori. Quan el conductor el veu ha de pensar que, en més de la
meitat d’accidents, el cinturó de seguretat ha salvat la vida als ocupants del vehicle i que, en cas
de no patir un accident mortal, disminueix considerablement la gravetat de les lesions.
Senyal de telepeatge obligatori
R-418 Via exclusiva per als vehicles dotats d’un equip

de telepeatge operatiu. Telepeatge obligatori
Obligació d’efectuar el pagament del peatge mitjançant el sistema de
peatge dinàmic o telepeatge; el vehicle que circuli pel carril o els
carrils amb aquesta senyalització haurà d’anar proveït del mitjà tècnic
que en possibiliti l’ús en condicions operatives d’acord amb les dispo-
sicions legals en la matèria.
99
f. Els senyals de fi de prohibició o de restricció (de R-500 a R-506)

La nomenclatura i el significat dels senyals de fi de prohibició o restricció són els següents:
R-500 Fi de prohibicions
Assenyala el lloc des d’on totes les prohibicions específiques indicades
pels senyals anteriors de prohibició per als vehicles en moviment deixen
de tenir aplicació.
R-501 Fi de la limitació de velocitat

Assenyala el lloc des d’on deixa de ser aplicable un senyal anterior de
“velocitat màxima”.
R-502 Fi de la prohibició d’avançament

Assenyala el lloc des d’on deixa de ser aplicable un senyal anterior d’a-
vançament prohibit.
R-503 Fi de la prohibició d’avançament per a camions

Assenyala el lloc des d’on deixa de ser aplicable un senyal anterior
d’”avançament prohibit per a camions”.
R-504 Fi de zona d’estacionament limitat

Assenyala el lloc des d’on deixa de ser aplicable un senyal anterior que
indicava que ens trobàvem en una zona d’estacionament limitat.
100
R-505 Fi de via reservada per a velocípedes

de via reservada per a velocípedes.
R-506 Fi de velocitat mínima

de velocitat mínima
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals que informen del

final d’una prohibició
Quan un conductor es troba amb qualsevol dels set senyals que indiquen el final d’una prohibi-
ció no s’ha de confiar i córrer més del compte, o realitzar avançaments sense preveure tots els
elements abans analitzats, sinó que ha de saber valorar tots els possibles perills i imprevistos que
poden seguir existint a la via, encara que els senyals no prohibeixin determinats comporta-
ments.
El conductor segur i eficaç seguirà moderant la velocitat, seguirà atent i practicarà la conducció
tranquil·la encara que ja no existeixi la prohibició.
101
Unitat 6
Els senyals d’indicació.
Funció, tipus, nomenclatura
i significat
Els senyals d’indicació (de S-1 a S-960) tenen l’objectiu de facilitar a l’usuari de les vies certes
indicacions que poden ser-li d’utilitat.
Els senyals d’indicació poden ser:
• Senyals d’indicacions generals (de S-1 a S-34).
• Senyals de carrils (de S-50 a S-64).
• Senyals de servei (de S-100 a S-127).
• Senyals d’orientació (de S-200 a S-770).
• Panells complementaris (de S-800 a S-890).
• Altres senyals (de S-900 a S-990).
Els panells complementaris col·locats a sota d’un senyal d’indicació podran expressar la distància
entre aquest senyal i el lloc que ens indica. La indicació d’aquesta distància també podrà figurar,
si escau, a la part inferior del senyal.
102
Unitat 6 Els senyals d’indicació
a. Els senyals d’indicacions generals (de S-1 a S-34)

La nomenclatura i el significat dels senyals d’indicacions generals són els següents:
S-1 Autopista
Indica el principi d’una autopista i, per tant, el lloc a partir del qual s’apli-
quen les normes especials de circulació pròpies d’aquest tipus de via. El
símbol d’aquest senyal pot anunciar la proximitat d’una autopista o indi-
car el branc d’una intersecció que condueix a una autopista.
S-1a Autovia
Indica el principi d’una autovia i, per tant, el lloc a partir del qual s’apli-
quen les normes especials de circulació pròpies d’aquest tipus de via. El
símbol d’aquest senyal pot anunciar la proximitat d’una autovia o indicar
el branc d’una intersecció que condueix a una autovia.
S-2 Fi d’autopista
Indica el final d’una autopista.
S-2a Fi d’autovia
Indica el final d’una autovia
S-3 Via reservada per a automòbils

Indica el principi d’una via reservada a la circulació d’automòbils.
103
S-4 Fi de via reservada per a automòbils

Indica el final d’una via reservada per a automòbils.
S-5 Túnel
Indica el principi d’un túnel, i eventualment el seu nom, d’un pas inferior
o d’un tram de via equiparable a un túnel. A la part inferior del senyal
podrà portar la indicació de la longitud del túnel en metres.
S-6 Fi de túnel
Indica el final d’un túnel, d’un pas inferior o d’un tram de via equipara-
ble a un túnel.
S-7 Velocitat màxima aconsellable

Recomana una velocitat aproximada de circulació, en quilòmetres per
hora, que s’aconsella no sobrepassar, encara que les condicions meteo-
rològiques i ambientals de la via i de la circulació siguin favorables. Quan
trobem aquest senyal a sota d’un d’advertència de perill, la recomanació
només es refereix al tram on es trobi el perill.
S-8 Fi de la velocitat màxima aconsellada

Indica el final d’un tram on es recomana circular a la velocitat, en quilò-
metres per hora, que aconsella el senyal.
S-9 Interval aconsellat de velocitats

Recomana mantenir una velocitat situada entre els intervals que indica el
senyal, sempre que les condicions meteorològiques i ambientals de la via
i de la circulació siguin favorables. Quan trobem aquest senyal a sota
d’un d’advertència de perill, la recomanació només es refereix al tram on
es trobi el perill.
104
S-10 Fi de l’interval aconsellat de velocitats

Indica el lloc des d’on deixa de ser aplicable un senyal anterior d’interval
aconsellat de velocitats.
70 90
S-11 Calçada de sentit únic

Indica que, en la calçada que es prolonga en la direcció de la fletxa, els
vehicles han de circular en el sentit que aquesta indica, i que està prohi-
bida la circulació en sentit contrari.
S-11a Calçada de sentit únic

Indica que, en la calçada que es prolonga en la direcció de les fletxes
(dos carrils), els vehicles han de circular en el sentit que aquestes indi-
quen, i que està prohibida la circulació en sentit contrari.
S-11b Calçada de sentit únic

Indica que, en la calçada que es prolonga en la direcció de les fletxes
(tres carrils), els vehicles han de circular en el sentit que aquestes indi-
quen, i que està prohibida la circulació en sentit contrari.
S-12 Tram de calçada de sentit únic

Indica que, en el tram de calçada que es prolonga en la direcció de la
fletxa, els vehicles han de circular en el sentit que aquesta indica, i que
està prohibida la circulació en sentit contrari.
S-13 Situació d’un pas per a vianants

Indica la situació d’un pas per a vianants.
105
S-14a Pas superior per a vianants

Indica la situació d’un pas superior per a vianants.
S-14b Pas inferior per a vianants

Indica la situació d’un pas inferior per a vianants.
S-15a Presenyalització de calçada sense sortida

Indica que, de la calçada que figura en el senyal amb un requadre ver-
mell, els vehicles només poden sortir pel lloc d’entrada.
S-15b Presenyalització de calçada sense sortida

S-15c Presenyalització de calçada sense sortida

S-15d Presenyalització de calçada sense sortida

106
S-16 Zona de frenada d’emergència

Indica la situació d’una zona d’escapament de la calçada, condicionada
perquè un vehicle pugui ser detingut en cas de fallada del sistema de fre-
nada.
S-17 Estacionament
Indica un emplaçament on està autoritzat l’estacionament de vehicles.
Una inscripció o un símbol que representa certes classes de vehicles indi-
ca que l’estacionament està reservat a aquestes classes. Una inscripció
amb indicacions de temps limita la durada de l’estacionament assenya-
lat.
S-18 Zona reservada per a taxis

Indica la zona reservada per a la parada i l’estacionament de taxis lliures i
en servei. La inscripció d’un número indica el nombre total d’espais reser-
vats a aquest efecte.
S-19 Parada d’autobusos

Indica la zona reservada per a parada d’autobusos.
S-20 Parada de tramvies

Indica la zona reservada per a parada de tramvies.
107
S-21 Transitabilitat en un tram o un port de muntanya

Aquest senyal indica la situació de transitabilitat del port o del tram que
es defineix a la part superior del senyal.
A continuació veurem les combinacions que es poden fer amb els panells 1, 2 i 3.
Panell 1a
Indica que poden circular tots els vehicles sense restricció.
Panell 1b i 2b
Indica que el port està transitable, ara bé, existeix la prohibició
d’avançar per als camions amb massa màxima autoritzada superior a
3.500 kg.
Panell 1c i 2c
Indica que el port està transitable, excepte per als camions amb massa
màxima autoritzada superior a 3.500 kg i els vehicles articulats.
Els turismes i els autobusos han de circular a una velocitat màxima
de 60 km/h.
Panell 1d i 2d
Indica que per circular és obligatori l’ús de cadenes o pneumàtics
especials i a una velocitat màxima de 30 km/h.
3
Prohibida la circulació de camions, autobusos i vehicles articulats.
108
Panell 1e
Indica que la carretera es troba intransitable per a qualsevol tipus de
vehicle.
Panell 3a i 3b
Pot portar una inscripció del lloc a partir del qual s’apliquen les
indicacions dels panells 1 i 2.
S -22 Canvi de sentit al mateix nivell

Indica la proximitat d’un tram on es pot realitzar un canvi
de sentit al mateix nivell.
S -23 Hospital
Indica la proximitat d’un hospital. A més a més, aquest senyal recorda als
conductors dels vehicles la conveniència de prendre les precaucions que
requereix la proximitat d’establiments mèdics, especialment la d’evitar la
producció de soroll.
S -24 Fi de l’obligació d’enllumenat de curt abast (d’encreuament)

Indica el final d’un tram on és obligatori l’ús de l’enllumenat de curt
abast o encreuament, i recorda la possibilitat de prescindir-ne, sempre
que no vingui imposat per circumstàncies de visibilitat, horari o il·lumina-
ció de la via.
S-25 Canvi de sentit a diferent nivell

Indica la proximitat d’una sortida a través de la qual es pot realitzar un
canvi de sentit a diferent nivell.
109
S-26a Panell d’aproximació a una sortida

Indica en una autopista, en una autovia o en una via per
a automòbils que la següent sortida es troba a uns 300 metres.
Si la sortida es trobés a l’esquerra, les franges diagonals serien descen-
dents d’esquerra a dreta i el senyal es col·locaria a l’esquerra de la calça-
da.
S-26b Panell d’aproximació a una sortida

da.
S-26c Panell d’aproximació a una sortida

da.
S-27 Auxili a la carretera

Indica la situació del pal o lloc d’auxili més pròxim des del qual es pot
sol·licitar auxili en cas d’accident o avaria. El senyal pot indicar la distàn-
cia a la qual es troba.
S-28 Carrer residencial

Indica les zones de circulació especialment condicionades que estan des-
tinades en primer lloc als vianants i en les quals s’apliquen les normes
especials de circulació següents: la velocitat màxima dels vehicles és de
20 quilòmetres per hora i els conductors han de donar prioritat als via-
nants. Els vehicles només poden estacionar en els llocs designats pels
senyals o les marques viàries. Els vianants poden utilitzar tota la zona de
circulació. Es pot jugar i fer esport a la via. Els vianants no han de destor-
bar inútilment els conductors dels vehicles.
110
S-29 Fi de carrer residencial

Indica que tornen a ser vigents les normes generals de circulació.
S-30 Zona a 30
ZONA Indica la zona de circulació especialment condicionada que està destina-
da en primer lloc als vianants. La velocitat màxima dels vehicles és de 30
quilòmetres per hora. Els vianants tenen prioritat.
30
S-31 Fi de zona a 30
ZONA Indica que s’apliquen de nou les normes generals de circulació.
30
S-32 Telepeatge
Indica que el vehicle que circuli pel carril o els carrils amb aquest senyal
pot efectuar el pagament del peatge mitjançant el sistema de peatge
dinàmic o telepeatge, sempre que estigui proveït del mitjà tècnic que en
possibiliti l’ús.
S-33 Sender pedalable

Indica l’existència d’una via per a vianants i velocípedes, segregada del
trànsit motoritzat, i que discorre per espais oberts, parcs, jardins o bos-
cos.
S-34 Apartador en túnels

Indica la situació d’un lloc on es pot apartar el vehicle en un túnel,
a fi de deixar lliure el pas.
111
S-34 a Apartador en túnels

Indica la situació d’un lloc on es pot apartar el vehicle en un túnel,
S a fi de deixar lliure el pas, i que disposa de telèfon d’emergència.
O
S
112

davant dels senyals d’indicacions generals
Conèixer amb antelació suficient la via on el conductor ha d’entrar o sortir és un fet que ajuda a
valorar els possibles obstacles, perills, circumstàncies, etc. que aquest es pot trobar. Per tant, la
senyalització farà que augmenti el seu nivell d’atenció, reduint la velocitat en cas que acabi una
autopista, una autovia o una via reservada per a automòbils o utilitzant els dispositius necessaris
per millorar la visibilitat si entra en un túnel.
Un conductor que pugui preveure quines són les circumstàncies de la circulació amb certa anti-
cipació podrà articular els mecanismes necessaris per augmentar la seguretat. Per exemple:
• Conèixer la velocitat màxima aconsellada, o els intervals aconsellats, encara que no sigui
obligatòria (com és el cas dels senyals d’obligació), ens proporciona informació sobre qui-
na és la velocitat segura per aquell tipus de via o per les seves circumstàncies.
• Tenir clar el sentit de la marxa evita, sens dubte, un dels xocs més perillosos: el frontal.
Interpretar i valorar aquest senyal ens recorda que cal evitar aquest tipus de xoc, a causa
de la gravetat de les conseqüències.
• La informació sobre passos de vianants o carrers residencials ha de fer que el conductor
augmenti l’estat d’alerta, ja que encara que aquests usuaris de la via disposin de passos o
carrers exclusius, es pot trobar amb algun vianant que, sense fer cas dels senyals, no tra-
vessi pels passos, o que uns nens creuin pel davant del seu vehicle tot jugant. El conduc-
tor ha de ser conscient que es troba en una zona freqüentada per vianants i, tot i que en
alguns llocs el vehicle tingui prioritat, ha de vigilar de no atropellar-los. Estar més atent i
reduir la velocitat són dos comportaments que diferencien els conductors segurs i efica-
ços de la resta de conductors.
• Les zones d’estacionament poden prevenir els conductors de la possibilitat que d’altres
vehicles estacionats s’incorporin a la circulació, o bé que algun conductor que el precedei-
xi vulgui aparcar i, per tant, pot, en qualsevol moment, parar el vehicle quan trobi un lloc
per estacionar. Així doncs, encara que no estiguem buscant aparcament (en aquest cas
hem de recordar que haurem de senyalitzar adequadament la maniobra), quan circulem
per zones d’estacionament hem de tenir present que en qualsevol moment ens podem
trobar amb conductors que entrin o que surtin dels aparcaments i que ens obliguin a fer
una maniobra de parada del vehicle.
• Saber que ens apropem a un hospital ens informa sobre la possibilitat de trobar-nos vehi-
cles prioritaris en servei d’urgència i/o trànsit de vianants. En aquestes circumstàncies la
valoració i la resposta del conductor és la d’extremar les precaucions i conduir sempre a la
velocitat adequada.
• Saber que ens apropem a una determinada sortida de l’autopista ens és útil per dues
raons: en primer lloc, perquè ens informa amb prou antelació de la distància que resta
fins a la sortida que hem de prendre i, per tant, podem avisar amb antelació la maniobra
que volem dur a terme a més de fer-ho sense perill; en segon lloc, ens ofereix informació
sobre la possibilitat que alguns vehicles hagin de prendre aquella sortida i, per tant, exis-
teix la possibilitat que facin alguna maniobra de desplaçament lateral.
Per tant, disposar d’aquesta informació, valorar-la i comportar-se de manera eficaç i segura aju-
da a reduir l’accidentalitat.
113
b. Senyals de carrils (de S-50a a S-64)

Els senyals de carrils indiquen una reglamentació especial per a un o més carrils de la calçada.
Podem citar-ne els següents:
S-50a Carrils reservats per al trànsit en funció de la velocitat

senyalitzada
70 Indica que el carril o carrils on se situa el senyal de velocitat mínima
només pot ser utilitzat per vehicles que circulin a una velocitat igual o
superior a la que indica el senyal, tot i que si les circumstàncies ho per-
meten s’ha de circular pel carril de la dreta. El final de l’obligatorietat de
velocitat mínima l’establirà el senyal S-52 o R-506.
S-50b Carrils reservats per al trànsit en funció de la velocitat

senyalitzada
70 Indica que el carril o carrils on se situa el senyal de velocitat mínima
S-50c Carrils reservats per al trànsit en funció de la velocitat

senyalitzada
70 70 Indica que el carril o carrils on se situa el senyal de velocitat mínima
S-50d Carrils reservats per al trànsit en funció de la velocitat

senyalitzada
Indica que el carril o carrils on se situa el senyal de velocitat mínima
70
S-50e Carrils reservats per al trànsit en funció de la velocitat

senyalitzada
Indica que el carril o carrils on se situa el senyal de velocitat mínima
70 70 només pot ser utilitzat per vehicles que circulin a una velocitat igual o
114
S-51 Carril reservat per als autobusos

Indica la prohibició de circular pel carril indicat als conductors dels vehi-
cles que no siguin de transport col·lectiu. Si el senyal inclou la paraula
taxi, autoritza la circulació d’aquest tipus de vehicles pel carril. En els
trams on la marca blanca longitudinal estigui constituïda, al costat exte-
rior d’aquest carril, per una línia discontínua, es permet la seva utilització
general exclusivament per realitzar alguna maniobra que no sigui parar,
estacionar, canviar el sentit de la marxa o fer avançaments, però sempre
tindran preferència els autobusos i, si és procedent, els taxis.
S-52 Final de carril adreçat a la circulació

Presenyalitza el carril que deixarà de ser utilitzable, i indica el canvi de
carril que cal fer.
S-52a Final de carril adreçat a la circulació

Presenyalitza, en una calçada de doble sentit de circulació, el carril que
deixarà de ser utilitzable, i indica al conductor el canvi de carril que cal
fer.
S-52b Final de carril adreçat a la circulació

Presenyalitza, en una calçada de doble sentit de circulació, el carril que
deixarà de ser utilitzable, i indica al conductor el canvi de carril que cal
fer.
S-53 Pas d’un a dos carrils de circulació

Indica, en un tram d’un sol carril en un sentit de la circulació, que en el
pròxim tram es disposarà de dos carrils en el mateix sentit de la circula-
ció.
115
S-53a Pas d’un a dos carrils de circulació amb especificació de la veloci-

tat màxima en cadascun d’ells
Indica, en un tram d’un sol carril de circulació en un sentit, que en el pro-
per tram es disposarà de dos carrils en el mateix sentit de la circulació.
També indica la velocitat màxima que està permesa en cadascun dels
carrils.
S-53b Pas de dos a tres carrils de circulació

Indica, en un tram amb dos carrils en un sentit de la circulació, que en el
proper tram es disposarà de tres carrils en el mateix sentit de la circula-
ció.
S-53c Pas de dos a tres carrils de circulació amb especificació de la velo-

citat màxima en cadascun d’ells
Indica, en un tram amb dos carrils en un sentit de la circulació, que en el
proper tram es disposarà de tres carrils en el mateix sentit de la circula-
ció. També indica la velocitat màxima que està permesa en cadascun
dels carrils.
S-60a Bifurcació cap a l’esquerra en una calçada de dos carrils

Indica, en una calçada de dos carrils per a la circulació en el mateix sentit,
que en el proper tram el carril de l’esquerra es bifurcarà cap a l’esquerra.
S-60b Bifurcació cap a la dreta en una calçada de dos carrils

Indica, en una calçada de dos carrils per a la circulació en el mateix sentit,
que en el proper tram el carril de la dreta es bifurcarà cap a la dreta.
S-61a Bifurcació cap a l’esquerra en una calçada de tres carrils

Indica, en una calçada de tres carrils de circulació en el mateix sentit, que
en el proper tram el carril de l’esquerra es bifurcarà cap a l’esquerra.
116
S-62a Bifurcació cap a l’esquerra en una calçada de quatre carrils

Indica, en una calçada de quatre carrils de circulació en el mateix sentit,
que en el proper tram el carril de l’esquerra es bifurcarà cap a l’esquerra.
S-62b Bifurcació cap a la dreta en calçada de quatre carrils

que en el proper tram el carril de la dreta es bifurcarà cap a la dreta.
S-63 Bifurcació en una calçada de quatre carrils

que en el proper tram els dos carrils de l’esquerra es bifurcaran cap a
l’esquerra i els dos carrils de la dreta ho faran cap a la dreta.
S-64 Carril bici o via ciclista adossada a la calçada

Indica que el carril sobre el qual està situat el senyal de via ciclista només
pot ser utilitzat pels velocípedes. Les fletxes indicaran el nombre de
carrils de la calçada, així com el seu sentit de la circulació.

davant dels senyals d’indicació de carrils
Mantenir una velocitat segura i adequada a les circumstàncies de la via és una de les mesures
preventives més importants per reduir l’elevat nombre d’accidents de trànsit. Per tant, en el cas
que ens sigui impossible mantenir aquesta velocitat, l’existència i la utilització de carrils reservats
per a trànsit lent o ràpid pot contribuir al fet que la velocitat en les vies on es troben aquests
sigui més homogènia. Això farà que no es facin avançaments perillosos, forçats o no, frenades
brusques o qualsevol maniobra que pugui posar en perill la seguretat dels usuaris de la via.
El senyal de “carril reservat per als autobusos” (S-51) indica que per aquella via circulen aquest
tipus de vehicles. La valoració que ha de fer el conductor segur i eficaç d’aquesta informació és
que aquests vehicles poden parar per recollir o deixar passatgers i que, per tant, hi haurà movi-
ment de viatgers per la via. Augmentar l’alerta, reduir la velocitat i mantenir les distàncies és el
comportament segur i eficaç que hem de tenir quan veiem aquest tipus de senyals.
117
El fet que s’augmentin els carrils suposa moviments i desplaçaments dels vehicles que circulen
per les vies, aquests moviments impliquen sempre un risc; el conductor despistat pot no preveu-
re aquests desplaçaments i corre el risc de xocar. Per tant estar atent, senyalitzar la maniobra i
realitzar-la només en el moment que estiguem segurs que no correm cap risc és la resposta ade-
quada a aquest tipus de senyals.
Saber en tot moment la direcció on porten els carrils per on circulem, ajuda a fer les maniobres
amb seguretat, perquè preveient que el carril per on es condueix es bifurcarà en breu, i no és la
direcció que nosaltres voldríem prendre, garantirà que el desplaçament lateral del vehicle no
sigui premeditat, i s’evitaran situacions de risc.
La valoració general que el conductor segur i eficaç ha de fer d’aquest tipus de senyals és que
conèixer els moviments que es poden fer en els carrils per on se circula ajuda a conèixer possi-
bles situacions que poden afavorir la seguretat viària si es tenen en consideració i es prenen les
mesures necessàries conduint amb seguretat per qualsevol carril, en qualsevol situació i circums-
tàncies del trànsit.
118
c. Els senyals de servei (de S-100 a S-127)

Els senyals de servei informen d’un servei de possible utilitat per als usuaris de la via. El significat
i la nomenclatura dels senyals de servei són els següents:
S-100 Lloc de socors

Indica la situació d’un centre, oficialment reconegut, on es pot realitzar
una cura d’urgència.
S-101 Base d’ambulància

Indica la situació d’una ambulància en servei permanent per a la cura i el
trasllat de ferits d’accident de circulació.
S-102 Servei d’inspecció tècnica de vehicles

Indica la situació d’una estació d’inspecció tècnica de vehicles.
S-103 Taller de reparació

Indica la situació d’un taller de reparació d’automòbils.
S-104a Telèfon
Indica la situació d’un telèfon.
119
S-105 Sortidor de carburant

Indica la situació d’un sortidor o estació de servei de carburant.
S-106 Taller de reparació i sortidor de carburant

Indica la situació d’una instal·lació que disposa de taller de reparació de
vehicles i de sortidor de carburant.
S-107 Campament
Indica la situació d’un lloc (campament) on poder acampar.
S-108 Aigua
Indica la situació d’una font d’aigua.
S-109 Lloc pintoresc

Indica la situació d’un lloc pintoresc o el lloc des d’on es pot veure.
S-110 Hotel o motel

Indica la situació d’un hotel o un motel.
120
S-111 Restaurant
Indica la situació d’un restaurant.
S-112 Cafeteria
Indica la situació d’un bar o cafeteria.
S-113 Terreny per a remolcs habitatge

Indica la situació d’un terreny on es pot acampar amb remolc habitatge
(caravana).
S-114 Àrea de pícnic

Indica el lloc que es pot utilitzar per consumir menjar i begudes.
S-115 Punt de partença per a excursions a peu

Indica el lloc apropiat per iniciar una excursió a peu.
S-116 Campament i terreny per a remolcs habitatge

Indica la situació d’un indret on es pot acampar amb tendes de cam-
panya o remolcs habitatge.
121
S-117 Alberg de joventut

Indica la situació d’un alberg reservat per a organitzacions juvenils.
S-118 Informació turística

Indica on es troba una oficina d’informació turística.
S-119 Vedat de pesca

Indica el tram de riu o llac on la pesca requereix una autorització
especial.
S -120 Parc nacional

Indica la situació d’un parc nacional sense especificar-ne el nom.
S-121 Monument nacional

Indica la situació d’una obra històrica o artística declarada monument
nacional.
S-122 Altres serveis

Senyal genèric per a qualsevol altre servei, que s’inscriurà en el requadre
blanc.
122
S-123 Àrea de descans

Indica la situació d’una àrea de descans.
S-124 Estacionament per a usuaris de ferrocarril

Indica la situació d’una zona d’aparcament que està connectada amb
P una estació de ferrocarril. Aquesta zona es destina, principalment, als
vehicles dels usuaris que realitzen una part del viatge en vehicle privat i
l’altra en ferrocarril.
S-125 Estacionament per als usuaris del ferrocarril subterrani

P una estació de ferrocarril subterrani. Aquesta zona es destina, principal-
ment, als vehicles dels usuaris que realitzen una part del viatge en vehicle
privat i l’altra en ferrocarril subterrani.
S-126 Estacionament per a usuaris d’autobús

P una estació o una terminal d’autobusos. Aquesta zona es destina, princi-
palment, als vehicles dels usuaris que realitzen una part del viatge en
vehicle privat i l’altra en autobús.
S-127 Àrea de servei

Indica, en una autopista o en una autovia, la situació d’una àrea de ser-
vei.
123

davant dels senyals d’indicació de serveis
Els senyals que informen el conductor dels serveis que poden trobar a la via es poden convertir
en elements de seguretat que, moltes vegades, ni ens plantegem.
Un conductor que davant de senyals que l’informen sobre la proximitat d’un hotel, un restau-
rant, una cafeteria, una àrea de descans... es plantegi si li cal descansar i així ho faci, estarà pre-
venint un factor de risc important, sobretot en viatges llargs, com és la son i/o el cansament.
Tanmateix, utilitzar aquests serveis per prendre estimulants (cafès, begudes de cola...) per
“aguantar despert” implica un alt risc de quedar-se adormit o perdre l’atenció a causa del can-
sament.
Altres serveis que tenen a veure amb el manteniment de l’automòbil també són extremada-
ment importants per preveure accidents de trànsit. El conductor segur i eficaç és aquell que
sempre porta el vehicle a punt i coneix l’estat dels pneumàtics i dels frens, el nivell de l’aigua i de
l’oli, etc. A més, aquest conductor sempre revisa el vehicle abans de realitzar un viatge. Tot i
aquestes previsions, però, pot sorgir algun problema mecànic inesperat, i és aleshores quan
haurem d’utilitzar els serveis destinats a resoldre aquests problemes (tallers de reparació, telè-
fons, àrees de servei...). El que no farà un conductor segur i eficaç és continuar la marxa si nota
que hi ha alguna cosa del seu vehicle que no acaba d’anar bé, per poc important que sembli.
124
d. Els senyals d’orientació (de S-200 a S-770)

Els senyals d’orientació se subdivideixen en:
• Senyals de presenyalització (de S-200 a S-271).
• Senyals de direcció (de S-300 a S-375).
• Senyals d’identificació de carreteres (de S-400 a S-450).
• Senyals de localització (de S-500 a S-575).
• Senyals de confirmació (de S-600 a D-602)
• Senyals d’ús específic en població (de S-700 a S-770).
Algunes consideracions prèvies relacionades amb rètols, colors i fletxes.

Tipus de rètols segons la seva col·locació:
(Aquests rètols, en funció del que indiquen, són de confirmació d’itinerari o de sortida. Els de sorti-
da, al mateix temps, també poden ser de preavís o de sortida immediata)
Rètol lateral
500 m 241 Es col·loca al marge de la plataforma.
E-1 A-9
Vigo
Banderola
500 m 241 Es col·loquen sobre el carril dret o esquerre de la calçada en funció del
costat on es trobi la sortida.
E-1 A-9
Vigo
Pòrtics
Es col·loquen sobre els carrils de la calçada.
500 m 241
A-6
Villalba E-1 A-9
Vigo
125
Els colors
Classe de carretera Fons del senyal Caràcters, orles i fletxes
AUTOPISTA Blau Blanc
AUTOVIA Blau Blanc
VIA RESERVADA Blanc Negre

PER A AUTOMÒBILS
CARRETERA
CONVENCIONAL
No obstant això, els rètols fletxa i els rètols d’orientació relacionats amb les sortides d’una carre-
tera tindran els colors de la classe de carretera cap a la qual es dirigeixi aquesta sortida, en els
casos següents:
• Els de presenyalització de sortida, si la classe de carretera a la qual s’accedís per la sortida
fos superior a la mateixa carretera.
• Els rètols fletxa de sortida immediata.
126
Fletxes.
Les fletxes dels rètols de presenyalització i destí poden ser de dos tipus:
• Fletxes tipus “f”.
• Fletxes tipus “F”.
Fletxes tipus f
Normalment s’utilitzaran en rètols situats als marges de la carretera.
Només s’admetran les següents orientacions de les fletxes tipus “f” en rètols de presenyalització
o de destí per a sortida immediata:
f1 Fletxa vertical cap a dalt

Indica els destins als quals s’arribarà si se segueix circulant per la mateixa
carretera, encara que exigeixin un petit canvi de direcció i, en general, les
fletxa f1 direccions de cara o direcció pròpia.
f2 Fletxa inclinada a 45º cap a l’esquerra i cap a dalt (f2).

Indica els destins als quals s’arribarà girant cap a l’esquerra i utilitzant un
carril de desacceleració o d’espera.
fletxa f2 Excepcionalment, indica un gir de la carretera a l’esquerra en un nus on
hi hagi una sortida de cara que pogués induir a confusió si s’utilitzés una
fletxa “f1”.
f3 Fletxa horitzontal cap a l’esquerra

Indica els destins als quals s’arribarà girant cap a l’esquerra sense carril
de desacceleració ni d’espera.
fletxa f3
f4 Fletxa inclinada a 45º cap a la dreta i cap a dalt

Indica els destins als quals s’arribarà girant cap a la dreta amb un canvi
de direcció no superior a 45º, o utilitzant un carril de desacceleració.
fletxa f4 També indica els destins situats a l’esquerra, però que s’hi arriba girant
prèviament a la dreta (via de gir o ramal semidirectes).
127
f5 Fletxa horitzontal cap a la dreta

Indica els destins als quals s’arribarà girant cap a la dreta amb un canvi
de direcció superior a 45º i/o sense carril de desacceleració.
fletxa f5
f6 Fletxa inclinada a 45º cap a la dreta i cap a baix

500 m XX Per presenyalitzar, en banderola o rètol lateral d’un pòrtic, un destí al
qual s’arriba girant cap a la dreta.
FLETXA
TIPUS f6
f7 Fletxa inclinada a 45º cap a l’esquerra i cap a baix

500 m XX Per presenyalitzar, en banderola o rètol lateral d’un pòrtic, un destí al
qual s’arriba girant cap a l’esquerra.
FLETXA
TIPUS f7
Les fletxes f6 i f7, a diferència de les altres del mateix tipus, s’utilitzaran en rètols situats sobre la
calçada.
Si un cop passada la sortida la calçada principal tingués un carril menys, no s’utilitzaran les flet-
xes f6 i f7 sinó la F1.
Fletxes tipus F
S’utilitzaran en rètols situats sobre la calçada.
Només s’admetran les següents tres orientacions de les fletxes tipus “F”:
F1 Fletxa vertical cap a baix

Indica el carril per on s’ha de circular per arribar als destins sota els quals
FLETXA TIPUS està situada.
F1
128
F2 Fletxa inclinada a 45º cap a la dreta i cap a baix

Indica el carril per on s’ha de circular per arribar a una sortida immediata
FLETXA cap a la dreta, o el carril que la constitueix.
TIPUS F2
F3 Fletxa inclinada a 45º cap a l’esquerra i cap a baix

Indica el carril per on s’ha de circular per arribar a una sortida immediata
FLETXA cap a l’esquerra, o el carril que la constitueix.
TIPUS F3
Si un cop passada la sortida la calçada principal tingués un carril menys, no s’utilitzaran les flet-
xes F2 i F3 sinó la F1.
129
Senyals de presenyalització (de S-200 a S-271)

Els senyals de presenyalització es col·locaran a una distància adequada de la intersecció per tal
que la seva eficàcia sigui màxima, tant de dia com de nit, tenint en compte les condicions viàries
i de circulació, especialment la velocitat habitual dels vehicles i la distància a la qual sigui visible
aquest senyal.
Aquesta distància es podrà reduir a uns 50 metres a les poblacions, però haurà de ser almenys
de 500 metres a les autopistes i a les autovies. Aquests senyals es podran repetir.
La distància entre el senyal i la intersecció es podrà indicar a la part superior del senyal, o bé mit-
jançant un panell complementari col·locat a sobre.
La nomenclatura i el significat dels senyals de presenyalització són els següents:
S-200 Presenyalització de rotonda

Indica les direccions de les diferents sortides de la següent rotonda. Si hi
figura alguna inscripció sobre un fons blau, indica que la sortida va cap a
una autopista o autovia.
S-220 Presenyalització de direccions cap a una carretera convencional

En una carretera convencional, indica les direccions dels diferents ramals
de la següent intersecció quan un d’ells porta a una carretera convencio-
nal.
S-222 Presenyalització de direccions cap a una autopista o una autovia

de la següent intersecció quan un d’ells porta a una autopista o una
autovia.
S-222a Presenyalització de direccions cap a una autopista o una autovia

i direcció pròpia
de la següent intersecció quan un d’ells porta a una autopista o una
autovia. També indica la direcció pròpia de la carretera convencional.
130
S-225 Presenyalització de direccions en una autopista o una autovia cap

a qualsevol carretera
En una autopista o en una autovia, indica les direccions dels diferents
ramals de la següent intersecció. També indica la distància, el número i,
si escau, la lletra de l’enllaç i el ramal.
S-230 Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una carretera

convencional cap a una carretera convencional
Indica les direccions del ramal de la següent sortida i la distància a la qual
es troba.
S-230a Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una carretera

convencional cap a una carretera convencional i direcció pròpia
es troba. També indica la direcció pròpia de la carretera convencional.
S-232 Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una carretera

convencional cap a una autopista o una autovia.
es troba.
S-232a Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una carretera

convencional cap a una autopista o una autovia i direcció pròpia
es troba. També indica la direcció pròpia de la carretera convencional.
S-235 Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una autopista o

una autovia cap a qualsevol carretera
Indica les direccions del ramal de la següent sortida, la distància a la qual
es troba i el número de l’enllaç.
131
S-235a Presenyalització amb senyals sobre la calçada en una autopista o

una autovia cap a qualsevol carretera i direcció pròpia
Indica les direccions del ramal de la següent sortida, la distància a la qual
es troba i el número de l’enllaç. També indica la direcció pròpia de l’auto-
pista o l’autovia.
S-242 Presenyalització en una autopista o una autovia de dues sortides

molt properes cap a qualsevol carretera
Indica les direccions dels ramals de les dues sortides consecutives de l’au-
topista o l’autovia, la distància, el número de l’enllaç i la lletra de cada
sortida.
S-242a Presenyalització en una autopista o una autovia de dues sortides

molt properes cap a qualsevol carretera i direcció pròpia
topista o l’autovia, la distància, el número de l’enllaç i la lletra de cada
sortida. També indica la direcció pròpia de l’autopista o l’autovia.
S-250 Presenyalització d’itinerari

Indica l’itinerari que s’ha de seguir per agafar la direcció que assenyala la
fletxa.
S-260 Presenyalització de carrils

Indica les úniques direccions permeses, a la següent intersecció, als usua-
ris que circulen pels carrils assenyalats.
S-261 Presenyalització en una carretera convencional d’una zona o una

500 m àrea de servei
Indica, en una carretera convencional, la proximitat d’una sortida cap a
una zona o una àrea de servei.
132
S-263 Presenyalització en una autopista o una autovia d’una zona o

una àrea de servei amb la sortida compartida
Indica, en una autopista o una autovia, la proximitat d’una sortida cap a
una zona o àrea de servei, i que aquesta coincideix amb una sortida cap
a una o diverses poblacions.
S-263a Presenyalització en una autopista o una autovia d’una zona o

una àrea de servei amb sortida exclusiva
una zona o una àrea de servei.
S-264 Presenyalització en una carretera convencional d’una

via de servei
Indica, en una carretera convencional, la proximitat d’una sortida cap a
una via de servei des de la qual es pot accedir als serveis indicats.
S-266 Presenyalització en una autopista o una autovia d’una via de ser-

vei, amb sortida compartida
una via de servei des de la qual es pot accedir als serveis indicats, i que
aquesta coincideix amb una sortida cap a una o diverses poblacions.
S-266a Presenyalització en una autopista o una autovia d’una via de ser-

vei, amb sortida exclusiva
una via de servei des de la qual es pot accedir als serveis indicats.
S-270 Presenyalització de dues sortides molt properes

Indica la proximitat de dues sortides consecutives entre les quals, per no
tenir una distància suficient entre elles, no és possible instal·lar altres
senyals d’orientació individualitzats per cada sortida. Les lletres o, si
escau, els números corresponen als dels senyals de presenyalització
immediatament anteriors.
133
500 m 241 S-271 Presenyalització d’àrea de servei

Àrea de serveis Indica, en una autopista o una autovia, la sortida cap a una àrea de ser-
vei.
Senyals de direcció (S-300 a S-375)

El significat i la nomenclatura dels senyals de direcció són els següents:
S-300 Poblacions d’un itinerari per carretera convencional

Indica els noms de les poblacions situades en un itinerari constituït per
una carretera convencional i el sentit pel qual s’hi arriba. La placa com-
plementària rectangular situada dins del senyal defineix la categoria i el
número de la carretera. Les xifres inscrites dins del senyal indiquen la dis-
tància en quilòmetres.
S-301 Poblacions en un itinerari per autopista o autovia

Indica els noms de les poblacions situades en un itinerari constituït per
una autopista o una autovia i el sentit pel qual s’hi arriba. La placa com-
E-90 A-4
plementària rectangular situada dins del senyal defineix la categoria i el
Córdoba
número de la carretera. Les xifres inscrites dins del senyal indiquen la dis-
tància en quilòmetres.
S-310 Poblacions de diversos itineraris

Indica les carreteres i les poblacions on s’arribarà si se segueix el sentit
que indica la fletxa.
S-320 Llocs d’interès per carretera convencional

Indica llocs d’interès general que no són poblacions situats en un itine-
playa 3
rari constituït per una carretera convencional. Les xifres inscrites dins del
senyal indiquen la distància en quilòmetres.
puerto 8
134
S-321 Llocs d’interès per autopista o autovia

Indica llocs d’interès general que no són poblacions situats en un itinerari
aeropuerto 3
constituït per una autopista o una autovia. Les xifres inscrites dins del
senyal indiquen la distància en quilòmetres.
puerto 8
S-322 Senyal de destí cap a una via ciclista o sender pedalable

Indica l’existència en la direcció apuntada per la fletxa d’una via ciclista o
via ciclista 5
sender pedalable. Les xifres inscrites dins del senyal indiquen la distància
en quilòmetres.
senda ciclable 5
S-341 Senyals de destí de sortida immediata cap a una carretera con-

vencional
Indica el lloc de sortida d’una autopista o una autovia cap a una carrete-
ra convencional. La xifra indica el número de l’enllaç que es correspon
amb el punt quilomètric de la carretera.
S-342 Senyals de destí de sortida immediata cap a una autopista o una

autovia
Indica el lloc de sortida d’una autopista o una autovia cap a una autopis-
ta o una autovia. La xifra indica el número de l’enllaç que es correspon
amb el punt quilomètric de la carretera.
S-344 Senyals de destí de sortida immediata cap a una zona, àrea o via
de servei
Indica el lloc de sortida de qualsevol carretera cap a una zona, àrea o via
de servei.
S-347 Senyals de destí de sortida immediata cap a una zona, àrea o via
de servei, amb sortida compartida cap a una autopista o una
autovia
Indica el lloc de sortida de qualsevol carretera cap a una zona, àrea o via
de servei, i que aquesta coincideix amb una sortida cap a una autopista
o una autovia.
135
S-348a Senyal de destí en desviació

Indica que, per l’itinerari provisional de desviació i en el sentit indicat per
la fletxa, s’arriba al destí que marca el senyal.
S-348b Senyal variable de destí

Indica que en el sentit apuntat per la fletxa s’arriba al destí que marca el
senyal.
S-350 Senyal sobre la calçada en carretera convencional. Sortida imme-

diata cap a carretera convencional
LOECHES Indica, en una carretera convencional, en el punt on s’inicia el ramal de
sortida, les direccions a les quals s’arriba per la sortida immediata per
una carretera convencional i, si escau, el seu número.
S-351 Senyal sobre la calçada en autopista i autovia. Sortida immediata

cap a carretera convencional
Indica, en autopista i autovia, en el punt on s’inicia el ramal de sortida,
les direccions a les quals s’arriba per la sortida immediata per una carre-
tera convencional i, si escau, el seu número. També indica el número i, si
escau, la lletra de l’enllaç i el ramal.
S-354 Senyal sobre la calçada en carretera convencional

Sortida immediata cap a una autopista o una autovia. Indica, en el punt
on s’inicia el ramal de sortida, les direccions a les quals s’arriba per la sor-
tida immediata per una autopista o una autovia i, si escau, el seu núme-
ro.
S-355 Senyal sobre la calçada en autopista i autovia. Sortida immediata

240
cap a una autopista o una autovia
Indica, en el punt on s’inicia el ramal de sortida, les direccions a les quals
E-901 A-4 s’arriba per la sortida immediata per una autopista o una autovia i, si
Valencia escau, el seu número. També indica el número i, si escau, la lletra de l’en-
llaç i el ramal.
136
S-360 Senyals sobre la calçada en carretera convencional. Sortida

immediata cap a una carretera convencional i direcció pròpia
Indica, en una carretera convencional, les direccions a les quals s’arriba
per la sortida immediata cap a una altra carretera convencional. També
indica la direcció pròpia de la carretera convencional i el seu número.
S-362 Senyals sobre la calçada en carretera convencional. Sortida

immediata cap a una autopista o autovia i direcció pròpia
Indica, en una carretera convencional, les direccions a les quals s’arriba
per la sortida immediata cap a una autopista o una autovia. També indi-
ca la direcció pròpia de la carretera convencional.
S-366 Senyals sobre la calçada en autopista o autovia. Sortida immedia-

ta cap a una carretera convencional i direcció pròpia
Indica, en una autopista o una autovia, les direccions a les quals s’arriba
per la sortida immediata cap a una carretera convencional, així com el
número de l’enllaç i, si escau, la lletra del ramal. També indica la direcció
pròpia de l’autopista o l’autovia.
S-368 Senyals sobre la calçada en autopista o autovia. Sortida cap a una

autopista o autovia i direcció pròpia
Indica, en una autopista o una autovia, les direccions a les quals s’arriba
per la sortida immediata cap a una autopista o una autovia, així com el
número de l’enllaç i, si escau, la lletra del ramal. També indica la direcció
pròpia de l’autopista o l’autovia.
S-371 Senyals sobre la calçada en carretera convencional

Dues sortides immediates molt properes cap a una carretera convencio-
nal i la direcció pròpia (provisional)
S-373 Senyals sobre la calçada en autopista o autovia. Dues sortides

immediates molt properes cap a una carretera convencional i
direcció pròpia
topista o l’autovia, la distància de la segona, el número de l’enllaç i la lle-
tra de cada sortida. També indica la direcció pròpia de l’autopista o l’au-
tovia.
137
S-375 Senyals sobre la calçada en autopista o autovia. Dues sortides

immediates molt properes cap a una autopista o autovia i direc-
ció pròpia
topista o l’autovia, la distància de la segona, el número de l’enllaç i la lle-
tra de cada sortida. També indica la direcció pròpia de l’autopista o l’au-
tovia.
Senyals d’identificació de carreteres (de S-400 a S-450)

Els senyals destinats a identificar les vies, bé sigui pel seu número, compost amb xifres, lletres o
una combinació d’ambdós, o pel seu nom, estaran constituïts per aquest número o aquest nom
enquadrats en un rectangle o en un escut.
Tenen la nomenclatura i el significat següents:
S-400 Itinerari europeu

Identifica un itinerari de la xarxa europea.
E-4
S-410 Autopista i autovia

Identifica una autopista o una autovia. Quan aquesta és d’àmbit autonò-
mic, a més a més de la lletra A i a continuació del número corresponent
A-28 o bé a sobre del senyal amb un panell complementari, es poden incloure
les sigles d’identificació de la comunitat autònoma. Cap carretera que
no tingui característiques d’autopista o d’autovia es podrà identificar
amb la lletra A. Quan l’autopista o l’autovia és una ronda o una circum-
val·lació, la lletra A es podrà substituir per les lletres indicatives de la ciu-
tat, d’acord amb el codi establert a l’efecte pels ministeris de Foment i
d’Interior.
S-410a Autopista de peatge

Identifica una autopista de peatge.
AP-6
138
S-420 Carretera de la xarxa general de l’Estat

Identifica una carretera de la xarxa general de l’Estat que no sigui auto-
pista o autovia.
N-401
S-430 Carretera autonòmica de primer nivell

Identifica una carretera del primer nivell, que no sigui autopista o auto-
via, de la xarxa autonòmica de la comunitat a la qual corresponen les
C-607 sigles d’identificació.
S-440 Carretera autonòmica de segon nivell

Identifica una carretera del segon nivell, que no sigui autopista o auto-
via, de la xarxa autonòmica de la comunitat a la qual corresponen les
C-170 sigles d’identificació.
S-450 Carretera autonòmica de tercer nivell

Identifica una carretera del tercer nivell, que no sigui autopista o autovia,
de la xarxa autonòmica de la comunitat a la qual corresponen les sigles
C-241 d’identificació.
139
Senyals de localització (de S-500 a S-575)

Els senyals de localització es podran utilitzar per indicar la frontera entre dos estats o el límit
entre dues divisions administratives del mateix Estat o el nom d’una població, un riu, un port, un
indret o una altra circumstància de naturalesa anàloga.
La nomenclatura i el significat dels senyals de localització són els següents:
S-500 Entrada a població

Indica el lloc a partir del qual regeixen les normes de comportament en
la circulació relatives a població.
S-510 Fi de població
Indica el lloc des d’on deixen de ser aplicables les normes de comporta-
ment en la circulació relatives a població.
S-520 Situació d’un punt característic de la via.

Indica un lloc d’interès general a la via.
puerto de
Navacerráda 1700m
S-540 Situació de límit de província

Indica el lloc a partir del qual la via entra en una província.
S-550 Situació de límit de comunitat autònoma

Indica el lloc a partir del qual la via entra en una comunitat autònoma.
140
S-560 Situació de límit de comunitat autònoma i província

Indica el lloc a partir del qual la via entra en una comunitat autònoma i
província.
S-570 Fita quilomètrica en autopista i autovia

Indica el punt quilomètric de l’autopista o l’autovia la identificació de la
A-68
qual apareix a la part superior.
km
275
S-570a Fita quilomètrica en autopista de peatge

Indica el punt quilomètric de l’autopista de peatge la identificació de la
AP-7 qual apareix a la part superior.
km
275
S-571 Fita quilomètrica en autopista i autovia que, a més a més, forma

E-804 part d’un itinerari europeu.
A-68 Indica el punt quilomètric de l’autopista o l’autovia que, a més a més,
km forma part d’un itinerari europeu, la identificació de la qual apareix a la
275 part superior del senyal.
S-572 Fita quilomètrica en carretera convencional

Indica el punt quilomètric d’una carretera convencional la identificació
de la qual apareix a la part superior sobre el fons del color que corres-
pongui a la xarxa de carreteres a què pertanyi.
S-573 Fita quilomètrica en itinerari europeu

E-80 E-80 Indica el punt quilomètric d’una carretera convencional i que forma part
N-122 C-607 d’un itinerari europeu, les lletres i els números de la qual apareixen a la
km km part superior del senyal.
162 162
141
S-574 Fita miriamètrica en autopista o autovia

Indica el punt quilomètric d’una autopista o una autovia quan és múlti-
ple de 10.
S-574a Fita miriamètrica en carretera convencional

Indica el punt quilomètric d’una carretera convencional quan és múltiple
de 10.
S-574b Fita miriamètrica en autopista de peatge

Indica el punt quilomètric d’una autopista de peatge quan és múltiple
de 10.
S-575 Fita miriamètrica

Indica el punt quilomètric d’una carretera que no és autopista ni autovia
quan és múltiple de 10.
El color es correspondrà amb el de la xarxa de la qual forma part aquesta
carretera.
142
Senyals de confirmació (de S-600 a S-602)

Els senyals de confirmació tenen l’objectiu de recordar, quan les autoritats competents ho consi-
derin necessari, com per exemple a la sortida de les poblacions importants, la direcció de la via.
Quan s’indiquin distàncies, les xifres que les expressin es col·locaran després del nom de la loca-
litat.
La seva nomenclatura i el seu significat són els següents:
S-600 Confirmació de poblacions en un itinerari per carretera conven-

cional
N-122 En una carretera convencional, indica els noms i les distàncies en quilò-
ARANDA de Duero 39 metres de les poblacions que marca.
SORIA 155
S-602 Confirmació de poblacions en un itinerari per autopista o autovia

Indica, en autopista o una autovia, els noms i les distàncies en quilòme-
tres de les poblacions que marca.
143
Senyals d’ús específic en població (de S-700 a S-770)

Els senyals d’ús específic en població estan constituïts per mòduls, utilitzats conjuntament o
separadament, amb la finalitat de comunicar que els llocs als quals es refereixen s’hi arriba
seguint el sentit marcat per la fletxa, i la seva nomenclatura i el seu significat respectius són els
següents:
S-700 Llocs de la xarxa viària urbana

Indica els noms dels carrers, de les avingudes, de les places, de les roton-
des o de qualsevol altre punt de la xarxa viària.
S-710 Llocs d’interès per a viatgers

Indica els llocs d’interès per als viatgers, com per exemple estacions,
aeroports, zones d’embarcament dels ports, hotels, campaments, ofici-
nes de turisme i automòbil club.
S-720 Llocs d’interès esportiu o recreatiu

Indica els llocs on predomina un interès esportiu o recreatiu.
S-730 Llocs de caràcter geogràfic o ecològic

Indica els llocs de tipus geogràfic o d’interès ecològic.
S-740 Llocs d’interès monumental o cultural

Indica els llocs d’interès monumental, històric, artístic o, en general, cul-
tural.
144
S-750 Zones d’ús industrial

Indica les zones d’important atracció de camions, mercaderies i, en general, tràfic
industrial pesant.
S-760 Autopistes i autovies

Indica les autopistes i les autovies, i els llocs als quals podem accedir si hi
circulem.
Valencia A-3
S-770 Altres llocs i vies

Indica les carreteres que no siguin autopistes o autovies i les poblacions a
les quals podem accedir si hi circulem, així com altres llocs d’interès
N-401 TOLEDO públic que no s’inclouen en els senyals S-700 a S-760.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels senyals d’orientació

Com ja s’ha comentat, preveure o anticipar-se a possibles canvis de direcció, maniobres, despla-
çaments laterals, etc., és un dels aspectes que pot ajudar els usuaris de la via a conduir de
manera més segura i eficaç, ja que d’aquesta manera coneixen en tot moment la direcció que
cal prendre per arribar a una destinació.
Els senyals d’orientació són molt útils, però el treball del conductor que vulgui ser eficaç i segur
ha de començar abans d’agafar el vehicle: haurà de saber on vol anar o com arribar a la destina-
ció desitjada. Un cop a la carretera, els senyals l’acabaran d’orientar.
Si durant el viatge ens equivoquem de sortida, de carretera, de direcció, etc., el que no s’ha de
fer mai és realitzar una maniobra perillosa. La nostra obligació és continuar la marxa i rectificar
en la següent sortida, intersecció...
Preparar l’itinerari i estar atent als senyals ens assegura arribar al destí sense equivocacions i de
manera relaxada. La conducció tranquil·la és una de les mesures preventives que tot conductor
ha de conèixer i practicar.
145
e. Panells complementaris (de S-800 a S-890)

Els panells complementaris precisen el significat del senyal que complementen. La seva nomen-
clatura i el seu significat són els següents:
S-800 Distància fins al començament del perill o prescripció

Indica la distància des del lloc on està el senyal al punt on comença el
perill o comença a regir la prescripció en qüestió. En cas que estigui
150 m col·locat a sota el senyal d’advertència de perill per estretall de la calça-
da, pot indicar l’amplada lliure d’aquest estretall.
S-810 Longitud del tram perillós o subjectes a prescripció

Indica la longitud durant la qual existeix el perill o en què s’aplica la pres-
cripció.
4,25 km
S-820 Extensió de la prohibició, a un costat

Col·locat a sota d’un senyal de prohibició, indica la distància en la qual
s’aplica aquesta prohibició en el sentit de la fletxa.
S-821 Extensió de la prohibició, a un costat

Col·locat a sota d’un senyal de prohibició, indica la distància en la qual
10 m s’aplica aquesta prohibició en el sentit de la fletxa.
S-830 Extensió de la prohibició, a ambdós costats

Col·locat a sota d’un senyal de prohibició, indica les distàncies en les
quals s’aplica aquesta prohibició a cada sentit indicat per les fletxes.
15 m 25 m
146
S-840 Presenyalització de detenció obligatòria

Col·locat a sota d’un senyal de cediu el pas, indica la distància a la qual
es troba el senyal de detenció obligatòria o stop de la següent intersec-
ció.
S-850 Itinerari amb prioritat

Panell addicional del senyal R-3, que indica l’itinerari amb prioritat.



S-860 Genèric
Panell per a qualsevol altre aclariment o delimitació del senyal o el semà-
for sota el qual estigui col·locat.
147
S-870 Aplicació de la senyalització

A sota d’un senyal de prohibició o de prescripció, indica que el senyal es
refereix exclusivament al ramal de sortida la direcció del qual coincideix
aproximadament amb la de la fletxa. Col·locat a sota d’un altre senyal,
indica que aquesta s’aplica només en el ramal de sortida.
S-880 Aplicació de la senyalització a determinats vehicles

Indica, a sota del senyal vertical corresponent, que el senyal es refereix
exclusivament als vehicles que figuren en el panell, i que poden ser
camions, vehicles amb remolc, autobusos o velocípedes.
S-890 Panell complementari d’un senyal vertical

Indica, a sota d’un altre senyal vertical, que aquest es refereix a les cir-
cumstàncies que s’assenyalen en el panell, com per exemple neu, pluja o
boira.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels panells complementaris

En qualsevol moment poden sorgir imprevistos a la via que siguin un perill per als seus usuaris.
És per aquest motiu que el conductor segur i eficaç sempre té present, mentre condueix, aquest
possible risc i està atent i condueix a una velocitat adequada a les circumstàncies.
Si el conductor està informat, mitjançant el senyal corresponent, i coneix on pot trobar l’obsta-
cle o l’imprevist, o els canvis que es poden produir en la via per on circula, tindrà més control de
la situació i li serà molt més senzill donar la resposta més adequada i segura segons les circums-
tàncies.
Tot i això ha de tenir present que en moltes ocasions els imprevistos de la via no estan senyalit-
zats, ni trobarà panells complementaris que li indiquin la distància on els trobarà. La conducció
tranquil·la i responsable és la millor garantia de la seguretat viària.
148
f. Altres senyals (de S-900 a S-990)

Altres senyals d’indicació són els següents:
S-900 Perill d’incendI

Adverteix del perill que representa encendre un foc.
S-910 Extintor
Indica la situació d’un extintor d’incendis.
S-920 Entrada a Espanya

Indica que s’ha entrat en territori espanyol per una carretera procedent
d’un altre país.
ESPAÑA
S-930 Confirmació del país

Indica el nom del país cap al qual es dirigeix la carretera. La xifra a la part
inferior indica la distància a la qual es troba la frontera.
ESPAÑA
1 km
S-940 Limitacions de velocitat a Espanya

Indica els límits genèrics de velocitat en les diferents classes de carreteres
i en zona urbana a Espanya.
149
S-950 Radiofreqüència d’emissores específiques d’informació sobre

carreteres
Radio
Indica la freqüència a la qual hem de connectar el receptor de radiofre-
DRS qüència per rebre informació.
94,6
S-960 Telèfon d’emergència
Indica la situació d’un telèfon d’emergència.
S-970 Apartador
Indica la situació en un apartador d’un extintor d’incendis i d’un telèfon
d’emergència.
S-980 Sortides d’emergència

Indica la situació d’una sortida d’emergència.
S-990 Rètol fletxa indicativa de senyal d’emergència en túnels

Indica la direcció i la distància a una sortida d’emergència.
150
Unitat 7
Les marques viàries
7.1. Aspectes introductoris: objecte, funcions

i tipus de marques viàries
Les marques viàries es pinten a sobre del paviment i el seu objecte és, igual com els altres senyals,
regular la circulació i advertir o guiar els usuaris de la via.
Es poden utilitzar soles o amb altres senyalitzacions per reforçar o precisar les seves indicacions.
Les funcions de les marques viàries són:
• Delimitar els carrils de circulació.
• Separar els sentits de circulació.
• Reforçar o precisar les indicacions d’altres senyals.
• Repetir o recordar senyals verticals.
• Advertir, guiar i orientar els conductors i els altres usuaris de la via, oferint informació i indica-
cions d’utilitat.
• Delimitar les zones excloses al trànsit, les reservades a la circulació de determinats vehicles o les
d’estacionament.
• Permetre un millor aprofitament de la calçada disponible i afavorir en els conductors la discipli-
na de carril.
• Millorar la seguretat, la fluïdesa, la comoditat i l’eficàcia de la circulació.
Les marques viàries poden ser de diferents tipus, segons la informació que ofereixin o la seva
funció.
151
Unitat 7 Les marques viàries
7.2. Tipus de marques viàries

Les marques viàries poden ser:
• Marques blanques longitudinals.
• Marques blanques transversals.
• Senyals horitzontals de circulació.
• Altres marques i inscripcions de color blanc.
• Marques d’altres colors.
Marques blanques longitudinals

La nomenclatura i el significat de les marques blanques longitudinals són els següents:
Marca longitudinal contínua

Una marca longitudinal que consisteix en una línia contínua a sobre de la
calçada significa que cap conductor amb el seu vehicle o animal ha de tra-
vessar-la, ni circular-hi per sobre ni, quan la marca separi els dos sentits de
circulació, circular per l’esquerra de la marca.
Una marca longitudinal constituïda per dues línies contínues adossades té

el mateix significat.
Una línia blanca contínua sobre la calçada també pot indicar l’existència
d’un carril especial, i els conductors dels vehicles que circulin pel carril
especial poden sobrepassar-la amb les precaucions corresponents per
abandonar-lo quan ho exigeixi la maniobra o el destí que pretenen seguir.
BUS En aquest cas, la marca és sensiblement més ampla que en el cas general.
152
Marca longitudinal discontínua

Una línia discontínua a la calçada està destinada a delimitar els carrils per
tal de guiar la circulació, i significa que cap conductor hi ha de circular
amb el seu vehicle o animal per sobre, excepte quan sigui necessari i la
seguretat de la circulació ho permeti en calçades amb carrils estrets (de
menys de tres metres d’amplada).
A més a més pot estar destinada a:

1. Anunciar al conductor que s’apropa a una marca longitudinal contínua
la prohibició que implica aquesta marca o la proximitat d’un tram de la
via que té un risc especial; en aquests casos, la separació entre els traços
de la línia és sensiblement més curta que en el cas general.
2. Indicar l’existència d’un carril especial (per determinar la classe de vehi-
cles, d’entrada o de sortida, etc.); en aquest cas la marca és sensible-
ment més ampla que en el cas general.
Marques longitudinals discontínues dobles

Com un cas especial de línia discontínua, les marques longitudinals dis-
contínues dobles que delimiten un carril per ambdós costats signifiquen
que aquest és reversible, o el que és el mateix, que la circulació pot estar
reglamentada per un o l’altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres
mitjans.
Marques longitudinals contínues adossades a discontínues

Quan una marca consisteixi en una línia longitudinal contínua adossada a
una altra de discontínua, els conductors només han de tenir en compte la
que està situada en el costat per on circulen. Quan aquestes marques
separin sentits diferents de circulació, aquesta disposició no impedeix als
conductors que hagin realitzat una maniobra autoritzada d’avançament
que tornin a ocupar el seu lloc inicial a la calçada.
Línies de vora i d’estacionament

No es consideren incloses dins de les marques blanques longitudinals les
línies longitudinals que delimiten, per tal de fer-les més visibles, les vores
de la calçada o les zones d’estacionament, que es consideren altres mar-
ques i inscripcions de color blanc.
153
Marques de guia a la intersecció

Indiquen als conductors com s’ha de realitzar una determinada maniobra
en d’una intersecció.
Marques blanques transversals

La nomenclatura i el significat de les marques blanques transversals són els següents:
Marca transversal contínua

Una línia contínua col·locada a l’amplada d’un o diversos carrils és una
línia de detenció que indica que cap vehicle o animal, ni la seva càrrega,
pot franquejar-la en compliment de l’obligació imposada per un senyal
horitzontal o vertical de detenció obligatòria, un senyal de prohibició de
passar sense aturar-se, un pas de vianants indicat per una marca viària, un
semàfor o un senyal de detenció realitzat per un agent de la circulació o
STOP
per l’existència d’un pas a nivell o un pont mòbil.
Si per circumstàncies excepcionals des del lloc on s’ha efectuat la detenció
no hi ha prou visibilitat, el conductor haurà d’aturar-se de nou en un lloc
des d’on tingui visibilitat, sense posar en perill cap usuari de la via.
Marca transversal discontínua

Una línia discontínua dibuixada a l’amplada d’un o diversos carrils és una
línia de detenció que indica que, excepte en circumstàncies anormals que
redueixin la visibilitat, cap vehicle o animal, ni la seva càrrega, poden fran-
quejar-la quan hagin de cedir el pas, en compliment de l’obligació imposa-
da per un senyal vertical o horitzontal de “Cediu el pas”, per una fletxa
verda de gir d’un semàfor, o quan no hi hagi cap senyal de prioritat per
aplicació de les normes que la regeixen.
154
Marca de pas per a vianants

Una sèrie de línies de gran amplada disposades sobre el paviment en ban-
des paral·leles a l’eix de la calçada i que formen un conjunt transversal a la
calçada indiquen que ens trobem davant d’un pas per a vianants, on els
conductors de vehicles i animals han de cedir el pas. No es podran utilitzar
línies d’altres colors que alternin amb les blanques.
Marca de pas per a ciclistes

Una marca que consisteix en dues línies transversals discontínues i
paral·leles sobre la calçada indica un pas per a ciclistes, on aquests tenen
preferència.
Senyals horitzontals de circulació

La nomenclatura dels senyals horitzontals de circulació és la següent:
Cediu el pas
Un triangle marcat sobre la calçada amb el vèrtex oposat al costat menor i
en direcció al vehicle que s’apropa indica al seu conductor l’obligació que
té, en la pròxima intersecció, de cedir el pas als altres vehicles. Si aquest
triangle està situat en un carril delimitat per línies longitudinals, l’obligació
es refereix exclusivament als vehicles que circulen per aquest carril.
Detenció obligatòria o estop

El símbol “stop”, marcat sobre la calçada, indica al conductor l’obligació
d’aturar el vehicle davant de la propera línia de detenció o, si aquesta no
existís, immediatament abans de la calçada a la qual s’apropa i cedir el pas
als vehicles que hi circulen.
Si aquest símbol està situat en un carril delimitat per línies longitudinals,
STOP l’obligació anterior es refereix exclusivament als vehicles que hi circulin.
155
Senyal de limitació de velocitat

60
60 60
60 Indica que cap vehicle ha de sobrepassar la velocitat expressada en quilò-
metres per hora. Si la xifra està situada en un carril delimitat per línies lon-
gitudinals, la prohibició anterior es refereix exclusivament als vehicles que
hi circulen. La limitació establerta s’aplica fins al següent senyal de “Fi de
limitació”, “Fi de limitació de velocitat” o un altre senyal de velocitat màxi-
ma diferent.
Fletxa de selecció de carrils

Una fletxa situada en un carril delimitat per línies longitudinals indica que
tots els conductors han de seguir la direcció, o una de les direccions, indi-
cada per la fletxa o, en el cas que la senyalització ho permeti, canviar de
carril. Aquesta fletxa pot anar complementada amb una inscripció de des-
tí.
Fletxa de sortida
Indica als conductors el lloc on poden iniciar el canvi de carril per agafar
una sortida i la direcció pròpia d’aquesta.
Fletxa de fi de carril
Indica que el carril on està situada s’acaba pròximament i que cal seguir la
seva indicació.
Fletxa de retorn
Una fletxa situada aproximadament a l’eix d’una calçada de doble sentit
de circulació i que apunta cap a la dreta anuncia la proximitat d’una línia
contínua que implica la prohibició de circular per l’esquerra i, per tant,
indica que tots els conductors han de circular amb el seu vehicle, al més
aviat possible, pel carril de la dreta de la fletxa.
156
Altres marques i inscripcions de color blanc a la calçada
Marca de bifurcació
Anuncia al conductor que s’aproxima a una bifurcació situada a la calçada
per on circula, amb un possible reajustament del nombre total de carrils.
Marca de pas a nivell

Les lletres P i N, col·locades una a cada costat d’una aspa, indiquen la pro-
ximitat d’un pas a nivell.
P N
Inscripció de carril o zona reservada

Indica que un carril o una zona de la via estan reservats, temporalment o
permanentment, per a la circulació, la parada o l’estacionament de deter-
minats vehicles, com per exemple autobusos (bus), taxis o velocípedes.
BUS
Marca de començament de carril reservat

Indica el començament d’un carril reservat per a determinats vehicles.
157
Marca de via ciclista

Indica una via ciclista o un sender pedalable.
Línies i marques d’estacionament

Delimiten les zones d’estacionament, així com la forma en la qual els vehi-
cles les han d’ocupar.
Zebrat
Una zona marcada per franges obliqües paral·leles emmarcades per una
línia contínua indica que cap conductor ha d’entrar amb el seu vehicle o
animal en aquesta zona, excepte els que estan obligats a circular pel voral.
Línia de vora de la calçada

Delimita, per fer-la més visible, la vora de la calçada.
158
Marques d’altres colors
Marca groga en ziga-zaga

Indica la zona de la calçada on està prohibit estacionar els vehicles en
general, pel fet d’estar reservada per a algun ús especial que no impliqui
la llarga permanència de cap vehicle. Generalment s’utilitzarà en zones
de parada (no estacionament) d’autobusos o destinades a la càrrega i
descàrrega de vehicles.
Marca groga longitudinal contínua

Una línia contínua de color groc, a la vorada o al costat de la vora de la cal-
çada, indica que la parada i l’estacionament estan prohibits o sotmesos a
una restricció temporal, indicats per senyals en tota la longitud de la línia i
en el costat on estigui disposada.
Marca groga longitudinal discontínua

Una línia discontínua de color groc, a la vorada o al costat de la vora de la
calçada, indica que l’estacionament està prohibit o sotmès a alguna res-
tricció temporal, indicat per senyals en tota la longitud de la línia i en el
costat on estigui disposada.
Quadrícula de marques grogues

Aquest conjunt de línies grogues formant una quadrícula indica la prohibi-
ció d’entrar en la intersecció quan previsiblement s’hi pugui quedar immo-
bilitzat al mig, de manera que s’impedeixi o s’obstrueixi la circulació trans-
versal.
159
Escaquer blanc i vermell

Una quadrícula de marques blanques i vermelles indica el lloc on comença
una zona de frenada d’emergència i prohibeix la parada, l’estacionament
o la utilització d’aquesta part de la calçada amb altres fins.
Marques blaves
Les marques que delimiten les zones en què l’estacionament està permès,
que siguin de color blau en comptes de color blanc, indiquen que, en certs
períodes del dia, la durada de l’estacionament autoritzat està limitada.
160
7.3. Comportaments de seguretat i eficàcia davant

de les marques viàries
Les marques viàries pintades a sobre del paviment també serveixen per informar, guiar i orientar
els conductors. Així mateix, informen sobre els perills o els riscos als quals s’exposa un conduc-
tor si prescindeix de les seves indicacions.
Tota maniobra d’avançament suposa un risc, i per això el conductor ha de valorar la situació i
realitzar la maniobra en el moment que el risc d’accident s’apropi al denominat “risc zero”, és a
dir, quan la maniobra és totalment segura per a ell i per als altres usuaris de la via.
Si realitzar aquesta maniobra en condicions òptimes sempre comporta un risc, quan es realitza
en condicions no favorables (manca de visibilitat, proximitat d’una intersecció,...) el perill aug-
menta considerablement. Moltes vegades la percepció del binomi risc-seguretat pot ser equivo-
cada, i per això és important tenir en compte les marques viàries que ens informen que ens
apropem a un tram de la via no òptim per realitzar un avançament. Aquestes marques ens aju-
den a valorar la situació i a oferir la resposta més segura: no avançar fins que la senyalització ens
ho permeti i valorem la situació com a no perillosa.
Les marques transversals ens indiquen on hem d’aturar el vehicle en una intersecció amb o sen-
se semàfor per garantir la conducció. D’aquesta manera eviten que els conductors que proce-
deixen d’altres vies i que han de girar per la que nosaltres circulem no hagin de realitzar cap
maniobra perillosa per no xocar amb el nostre vehicle.
Els passos per a vianants i ciclistes ens recorden que són els llocs per on circulen els usuaris de la
via més vulnerables. Són marques que ens avisen d’aquest fet i que ens recorden que hauríem
d’extremar les precaucions i preveure el fet que es poden produir comportaments inesperats.
Tenir sempre present aquest fet i reduir la velocitat és el comportament més segur i eficaç que
pot tenir un conductor.
Els senyals horitzontals com els de “cediu el pas”, els d’”estop” i les limitacions de velocitat són
molt importants per a la seguretat. Per això el conductor segur i eficaç sempre detindrà el vehi-
cle davant d’un senyal d’”estop” en el lloc de la calçada (d’acord amb la normativa) que li per-
meti veure amb claredat si s’apropa o no un vehicle. El mateix passa amb el senyal de “cediu el
pas”, on encara que no sempre s’hagi de detenir el vehicle sí que és necessari veure amb clare-
dat i valorar la maniobra que s’hagi de realitzar. El que ha d’interpretar el conductor que es tro-
ba amb aquests senyals horitzontals és que la via per on creuarà o a la que s’incorporarà és molt
transitada i que té prioritat sobre la seva. Per tant, el conductor segur i eficaç ha de prendre mol-
tes precaucions en aquest tipus de maniobra per garantir un alt nivell de seguretat.
El control de la velocitat és una de les mesures preventives més recomanables i que evitaria
molts accidents i les seves conseqüències.
Estacionar el vehicle o parar en zones prohibides pot suposar un perill per als altres conductors,
que coneixent el significat de les marques grogues i respectant-les, no s’esperen trobar un vehi-
cle estacionat o parat. Per aquest motiu, encara que sigui per uns minuts, no fer cas d’aquestes
marques pot provocar un accident. El conductor que circula per ciutat ha de saber que en algu-
nes d’aquestes ciutats i, en especial, en determinades zones, estacionar o parar uns moments el
vehicle en una zona reglamentada és molt difícil, en aquest cas té dues opcions: utilitzar el
transport públic o estacionar el vehicle en un pàrquing, d’aquesta manera no pertorbarà la fluï-
desa del trànsit i podrà evitar els accidents provocats per estacionament indegut dels vehicles.
161
Unitat 8
Els semàfors
8.1. Introducció als semàfors: concepte, elements i tipus

La senyalització mitjançant els semàfors és una manera eficaç de controlar i regular el trànsit en
aquelles situacions on la seva densitat en fa més complicada la regulació mitjançant les normes
de prioritat o els senyals verticals que hem descrit en unitats anteriors.
Els semàfors són un mitjà automàtic per regular i controlar el trànsit, mitjançant la repartició del
temps d’utilització de la via per a cada usuari.
Un semàfor es pot definir com “aquell senyal elèctric constituït per llums que té com a objectiu
el control del moviment dels vehicles, intentant garantir les condicions òptimes de seguretat i
fluïdesa”.
Els semàfors assignen alternativament el dret de pas a cada moviment o grup de moviments
que conflueixen en una intersecció. D’aquesta manera, quan una intersecció es regula per
semàfors, la preferència de pas es dona alternativament.
Les seqüències de pas no són sempre les mateixes, ja que depenen de les condicions del trànsit
en aquella zona.
Altres conceptes relacionats amb els semàfors són el seu cicle, la seva fase, l’interval i el reparti-
ment del cicle.
El cicle d’un semàfor o sistemes de semàfors és el temps que transcorre entre dos senyals idèn-
tics. En un cicle s’efectuen tots els moviments en un determinat ordre. Quan el cicle acaba, s’ini-
cia una altra successió idèntica.
Una fase és una fracció del cicle, durant la qual es realitza un o diversos moviments simultània-
ment.
162
Unitat 8 Els semàfors
L’interval és el temps durant el qual roman encès un llum, o el temps en què en una cara del
semàfor apareixen simultàniament dues llums. Podem parlar d’interval verd i d’interval verd-
groc.
El repartiment del cicle és la distribució d’aquest entre les diferents vies que conflueixen en una
intersecció.
Els semàfors es poden col·locar:

• A la dreta de la calçada, que és la col·locació més comuna. En aquest cas se situen sobre
uns pals que es col·loquen a més de dos metres i a menys de tres metres i mig sobre la
calçada.
• A l’esquerra, si la via és de doble calçada i té una illa o una altra separació en el centre.
• A sobre del costat que regulen. En aquest cas s’han de situar a una altura que no sigui
inferior a quatre metres i mig.
Els elements que componen un semàfor són:
Cap:
És l’armadura que conté les parts visibles del semàfor. Cada cap té un nombre determinat de
llums orientats en diferents direccions. En el cap del semàfor trobem:
Cara:
Són el conjunt dels llums del cap que estan orientades en la mateixa direcció. A cada cara
podem trobar una, dues, tres o més unitats òptiques.
Unitats òptiques:
Estan formades per una bombeta, un reflector còncau per concretar el feix lluminós cap a
una direcció concreta i un vidre difusor circular, que es pot posar d’un diàmetre més gran
si es pretén reforçar l’efecte del senyal.
Visera:
Encara que aquest dispositiu no és imprescindible, es col·loca per sobre o al voltant de
cadascuna de les unitats òptiques per tal de:
• Evitar que els rajos solars afectin les unitats òptiques i sembli que estiguin il·luminades.
• Impedir que el senyal emès pel semàfor es vegi des d’altres parts de la via cap on no
està enfocat el semàfor.
Aquestes viseres se solen pintar de color negre mat a la part inferior.
Regulador:
És el dispositiu que serveix per ordenar els canvis de llums del semàfor.
163
Detector:
És el dispositiu que registra i transmet qualsevol informació sobre les característiques del trànsit
o la via.
Les normes d’obediència de les indicacions dels semàfors es poden resumir en:
• L’usuari de la via ha d’obeir les indicacions del semàfor que se situa immediatament a la
seva dreta, sobre la calçada o sobre el seu carril.
• En cas que no hi hagi semàfor situat a la banda dreta i el conductor vulgui girar a l’es-
querra o seguir de front, ha d’obeir les indicacions dels semàfors situats immediatament
a la seva esquerra.
• En el cas que hi hagi semàfors amb indicacions diferents a la dreta i a l’esquerra, el con-
ductor que pretengui girar a l’esquerra o seguir de front haurà d’obeir els semàfors
situats a la seva esquerra.
Hi ha quatre tipus de semàfors: els reservats per a vianants, els circulars per a vehicles, els qua-
drats per a vehicles o d’ocupació de carril i els reservats a determinats vehicles.
164
8.2. Els semàfors per a vianants
Llum vermella en forma de vianant immòbil

Una llum vermella no intermitent amb la forma d’un vianant immòbil indi-
ca als vianants que no han de creuar la calçada.
Llum verda en forma de vianant en marxa

Una llum verda no intermitent amb la forma d’un vianant en marxa indica
als vianants que poden començar a creuar la calçada. Quan aquesta llum
canvia a intermitent, significa que el temps de què es disposa per acabar
de creuar és a punt d’acabar i s’encendrà el llum vermell.
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels semàfors per a vianants

El risc que corren els vianants quan transiten per la via és un fet que requereix la nostra atenció,
perquè un petit cop pot tenir conseqüències molt greus.
Aquests semàfors ens indiquen la presència de vianants i, sovint, de reaccions inesperades o com-
portaments de risc per part d’aquests que ens posen en situacions de risc i que s’han d’evitar.
Quan circulem per una ciutat, encara que els vianants no puguin creuar el carrer perquè el seu
semàfor està en vermell, encara que sapiguem que tenim prioritat sobre ells, hem de reduir la
velocitat de tal manera que ens sigui fàcil evitar qualsevol accident. Hem de tenir en compte que:
• Circulant a menys de 20 km/h podem causar contusions lleugeres al vianant.
• Entre 20 i 30 km/h causarem contusions sense gravetat.
• Entre 30 i 40 km/h comencen a aparèixer alguns casos d’invalidesa i alguns accidents
mortals.
• Entre 40 i 55 km/h podem deixar invàlid el vianant i freqüentment es produeixen casos de
mort.
• A més de 55 km/h es produeixen casos mortals.
165
8.3. Semàfors circulars per a vehicles
Llum vermella no intermitent

La llum vermella no intermitent prohibeix el pas. Sempre que estigui ence-
sa, els vehicles no poden depassar el semàfor ni, si existeix, la línia de
detenció anterior més propera. Si el semàfor es troba dins o en el costat
oposat d’una intersecció, els vehicles no han d’entrar-hi ni, si existeix,
depassar la línia de detenció situada abans de la intersecció.
Llum vermella intermitent

Podem trobar una o dues llums alternativament intermitents. En qualsevol
dels casos, aquest semàfor prohibeix temporalment el pas als vehicles
abans d’un pas a nivell, d’una entrada a un pont mòbil o a un pontó
transbordador, en les proximitats d’una sortida de vehicles d’extinció d’in-
cendis o perquè s’apropa una aeronau a baixa alçada.
Llum groga no intermitent

La llum groga no intermitent indica que els vehicles han de detenir-se en
les mateixes condicions que amb una llum vermella fixa, a menys que,
quan s’encengui, el vehicle es trobi tan a prop del lloc de detenció que no
pugui detenir-se abans del semàfor en condicions de seguretat suficients.
Llum groga intermitent

Una llum groga intermitent o dues llums grogues alternativament intermi-
tents obliguen els conductors a extremar la precaució i, si escau, a cedir el
pas. A més a més, no eximeixen el compliment d’altres senyals que obli-
guin a detenir-se.
166
Llum verda no intermitent

Una llum verda no intermitent significa que està permès el pas amb priori-
tat, excepte si la situació de la circulació fos tan densa que, presumible-
ment, el vehicle pogués quedar immobilitzat de manera que impedís o
obstaculitzés la circulació transversal en una intersecció o en un pas per a
vianants o per a ciclistes.
Fletxa negra sobre una llum vermella no intermitent

o una llum groga
Una fletxa negra sobre una llum vermella no intermitent o sobre una llum
groga no canvia el significat de les llums, però el limita exclusivament al
moviment indicat per la fletxa.
Fletxa verda sobre un fons circular negre

Una fletxa verda que s’il·lumina sobre un fons circular negre significa que
els vehicles poden prendre la direcció i el sentit indicats per la fletxa, sigui
quina sigui la llum que estigui encesa simultàniament en el mateix semà-
for o en un altre de contigu.
Qualsevol vehicle que, en encendre’s la fletxa verda, es trobi en un carril
reservat exclusivament per a la circulació en la direcció i el sentit que indica
la fletxa o que, sense estar reservat, sigui el que aquesta circulació ha d’u-
tilitzar, ha d’avançar en aquesta direcció i sentit.
Els vehicles que avancin tot seguint la direcció d’una fletxa verda ho han
de fer amb precaució, deixant passar els vehicles que circulin pel carril al
qual s’incorporen i sense posar en perill els vianants que estiguin creuant
la calçada.
167
8.4. Semàfors quadrats per a vehicles, o de carril

Els semàfors d’ocupació de carril afecten exclusivament els vehicles que circulen pel carril sobre
el qual estan situats o en el que s’indiqui en el panell de senyalització variable; els seus llums sig-
nifiquen el següent.
Llum vermella en forma d’aspa

Una llum vermella en forma d’aspa determina la prohibició d’ocupar el
carril indicat. Els conductors dels vehicles que circulin per aquest carril
l’hauran d’abandonar el més ràpidament possible.
Llum verda en forma de fletxa apuntant cap a baix

Una llum verda en forma de fletxa que apunta cap a baix indica que és
permès circular pel carril corresponent. Aquesta autorització d’utilitzar el
carril no eximeix de l’obligació de detenir-se davant d’una llum vermella
circular o, per excepció a allò disposat sobre l’ordre de preeminència entre
els diferents tipus de senyals de circulació, d’obeir qualsevol altre senyal o
marca viària que obligui a detenir-se o a cedir el pas, o en la seva absència,
d’acomplir les normes generals sobre la prioritat de pas.
Llum blanca o groga en forma de fletxa

Una llum blanca o groga en forma de fletxa, intermitent o fixa, que apun-
ta cap a baix de forma obliqua indica als usuaris del carril corresponent la
necessitat d’anar-se incorporant, en condicions de seguretat, al carril cap
on apunta la fletxa, ja que el carril per on circulen quedarà tancat en breu.
168
8.5. Els semàfors reservats per a determinats vehicles

Quan els llums dels semàfors presenten la silueta il·luminada d’un velocípede, les seves indica-
cions fan referència, exclusivament, a velocípedes i a ciclomotors.
169
Quan, excepcionalment, el semàfor consisteixi en una franja blanca il·luminada sobre un fons
circular negre, les seves indicacions fan referència, exclusivament, als tramvies i als autobusos de
línies regulars, a menys que hi hagi un carril reservat per a autobusos o per a autobusos, taxis i
d’altres vehicles. En aquest cas, només fan referència als vehicles que circulen per aquest carril.
El significat d’aquests semàfors és:
Franja blanca horitzontal il·luminada

Prohibeix el pas en les mateixes condicions que la llum vermella no inter-
mitent.
Franja blanca vertical il·luminada

Permet el pas de front.
Franja blanca obliqua il·luminada

Una franja blanca obliqua, cap a l’esquerra o cap a la dreta il·luminada
indica que està permès el pas per girar cap a l’esquerra o cap a la dreta,
respectivament.
Franja blanca vertical o obliqua il·luminada intermitent

Indica als vehicles esmentats que s’han d’aturar en les mateixes condicions
que amb una llum groga fixa.
170
Comportaments de seguretat i eficàcia davant dels semàfors per a vehicles

Els semàfors eviten que algunes vies urbanes amples, per la disminució del trànsit, es transfor-
min en vies ràpides ocasionals, on es pot tenir la tendència a córrer més del compte a causa de
les circumstàncies del trànsit, convertint-se en vies molt perilloses.
El conductor eficaç és aquell que evita circular a una velocitat superior a la permesa i que aug-
menta la precaució en les vies on, per determinades circumstàncies, sembla que es pugui córrer
més sense perill. La velocitat i la percepció del risc no han de ser mai elements subjectius, i
menys per ciutats o poblats on el risc de topar-nos amb vianants, ciclistes, motoristes, etc. és
molt elevat.
171
Unitat 9
Els agents de circulació
9.1. Classes de senyals i ordres dels agents de circulació

La regulació del trànsit per part dels agents de circulació es du a terme mitjançant una sèrie de
senyals que es poden realitzar amb els braços, amb un llum, amb un xiulet o amb altres mitjans.
Si el senyal es fa amb els braços i/o un llum, l’agent està utilitzant senyals òptics, mentre que si
el fa amb el xiulet estarà fent servir senyals acústics.
172
Unitat 9 Els agents de circulació
Els senyals òptics
Braç aixecat verticalment

Obliga tots els usuaris de la via que s’apropin a l’agent a detenir-se, excep-
te els conductors que no ho puguin fer en condicions de seguretat sufi-
cient. Si aquest senyal s’efectua en una intersecció, no obligarà els con-
ductors que ja hi hagin entrat a detenir-se.
La detenció s’ha d’efectuar abans de la línia de detenció més propera o, si
no n’hi ha, just davant de l’agent. En una intersecció, la detenció s’ha d’e-
fectuar abans d’entrar-hi.
Amb posterioritat a aquest senyal, l’agent podrà indicar, en el seu cas, el
lloc on s’ha d’efectuar la detenció.
Braç o braços estesos horitzontalment

Obliga a detenir-se tots els usuaris de la via que s’apropin a l’agent des de
qualsevol direcció que talli la indicada pel seu braç o braços estesos inde-
pendentment del sentit de la circulació.
Aquesta indicació segueix vigent encara que l’agent baixi el braç o braços,
sempre que no canviï de posició o realitzi un altre senyal.
Balanceig d’una llum vermella o groga

Amb aquest senyal l’agent obliga els usuaris de la via a qui adreça la llum
a detenir-se.
Braç estès movent-lo alternativament de dalt a baix

Obliga els conductors que s’apropen a l’agent pel costat corresponent al
braç amb el qual fa el senyal i perpendicularment a aquest a disminuir la
velocitat del vehicle.
173
Els senyals acústics

Els agents fan els senyals acústics amb un xiulet i, segons la manera de tocar-lo, el significat de
l’ordre canvia.
Si l’agent fa una sèrie de tocs curts i freqüents, ordena la detenció dels vehicles.
Si el toc és llarg ordena que el conductor ja pot reprendre la marxa.
Senyals realitzats des d’un vehicle

Els agents podran donar ordres o indicacions als vehicles mentre utilitzen el senyal V-1 que esta-
bleix el Reglament general de vehicles, a través de la megafonia o amb qualsevol altre mitjà que
pugui ésser percebut clarament, entre els quals s’inclouen:
Bandera vermella
Indica que a partir del pas del vehicle que la porta, la calçada queda tem-
poralment tancada al trànsit de tots els vehicles i usuaris, excepte a aquells
que van acompanyats o escortats pels agents de l’autoritat responsable de
la regulació, la gestió i el control del trànsit.
Bandera verda
Indica que, a partir del pas del vehicle que la porta, la calçada queda ober-
ta de nou al trànsit.
Bandera groga
Indica a la resta de conductors i usuaris la necessitat d’extremar l’atenció o
la proximitat d’un perill. Aquesta bandera també la podrà utilitzar el per-
sonal auxiliar habilitat que realitzi funcions d’ordre, de control o de segure-
tat durant el desenvolupament de marxes ciclistes o de qualsevol altra
activitat, esportiva o no, en les vies que són objecte de la legislació sobre
trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
174
Braç estès cap a baix inclinat i fix

L’agent, des d’un vehicle, indica l’obligació de detenir-se a la banda dreta
als usuaris a qui va dirigit el senyal.
Llum vermella o groga intermitent o a ràfegues cap endavant

L’agent, des d’un vehicle, indica al conductor que el precedeix que ha de
detenir el vehicle a la banda dreta, davant del vehicle policíac, en un lloc
on no generi riscos ni molèsties per a la resta d’usuaris, i seguint les ins-
truccions que doni l’agent a través de la megafonia.
175
9.2. Altres senyals

Els agents poden realitzar altres tipus de senyals sempre que les circumstàncies ho requereixin i
ho facin de forma clara.
En absència d’agents de la circulació o per auxiliar-los, i en les circumstàncies i condicions esta-
blertes en el Reglament general de circulació, la Policia Militar podrà regular la circulació, i el per-
sonal d’obres en la via i el d’acompanyament dels vehicles en règim de transport especial podrà
regular el pas de vehicles amb l’ús dels senyals verticals R-2 i R-400 incorporats en una paleta i,
de la mateixa manera, les patrulles escolars poden fer que els conductors detinguin la marxa.
Quan l’autoritat competent autoritzi la celebració d’activitats esportives o actes que aconsellin
establir limitacions a la circulació en vies urbanes o interurbanes, l’autoritat responsable del tràn-
sit podrà habilitar el personal de protecció civil o de l’organització responsable per impedir l’ac-
cés de vehicles o vianants a la zona o itineraris afectats.
Quan les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, en l’àmbit de les seves funcions, estableixin
controls policíacs de seguretat ciutadana en la via pública, podran regular el trànsit exclusiva-
ment en el cas d’absència d’agents de la circulació.
La forma i el significat dels senyals i les ordres dels agents de la circulació s’ajustarà al que esta-
bleix el Catàleg oficial de senyals de circulació. Aquests senyals figuren en l’annex I del
Reglament general de circulació.

i les ordres dels agents de circulació
Un conductor segur i eficaç és aquell que coneix, valora i actua correctament davant de tots els
senyals i normes de circulació. Per tant, trobar-se un agent no implica haver de comportar-se de
manera diferent a l’habitual, sinó que només ha de tenir en compte que els senyals que faci l’a-
gent seran prioritaris davant de qualsevol altre.
Posar-se nerviós per la presència de l’agent o pensar que la seva única missió és sancionar el
nostre comportament només són conseqüències de comportaments poc eficaços i perillosos en
la conducció.
176
Unitat 10
Els senyals d’abalisament
10.1. Senyals circumstancials i d’abalisament
Panells de missatge variable

Els panells de missatge variable tenen com a objectiu regular la circulació adaptant-la a les cir-
cumstàncies canviants del trànsit.
S’utilitzaran per donar informació als conductors, per advertir-los dels possibles perills i per
donar-los recomanacions o instruccions de compliment obligatori.
El contingut dels textos i els gràfics dels panells de senyalització de missatge variable s’ajustarà al
que es disposa en el Catàleg oficial de senyals de circulació.
Les modificacions que aquests panells de missatge variable introdueixen respecte de la senyalit-
zació vertical i horitzontal habitual acaben quan ho estableixi el mateix panell o les causes que
han motivat la seva imposició, moment a partir del qual tornen a regir els senyals habituals.
Exemples de panells de missatge variable:
177
Unitat 10 Els senyals d’abalisament
10.2. Concepte i tipus de senyals d’abalisament

Els senyals d’abalisament són el conjunt de llums i de dispositius que indiquen el desenvolupa-
ment o el traçat d’una via o els obstacles que s’hi poden trobar.
Aquests senyals poden ser de dos tipus: variables o fixos.
Els senyals d’abalisament poden ser dispositius de barrera i dispositius de guia.
Els dispositius de barrera

Prohibeixen el pas a la part de la via que delimiten i són els següents:
Barrera fixa
Prohibeix el pas a la via o a la part de la via que delimita.
Barrera o semibarrera mòbil

Prohibeix el pas temporalment, mentre es trobin en posició transversal a la
calçada, en un pas a nivell, un peatge o una duana, així com en l’accés a
un establiment o en situacions semblants.
Panell direccional provisional

Prohibeix el pas i, a més a més, informa sobre el sentit de la circulació.
178
Banderetes, cons o dispositius anàlegs

Tots aquests dispositius prohibeixen el pas a través de la línia, real o imagi-
nària, que els uneix.
Llum vermella fixa

Indica que la calçada està totalment tancada al trànsit.
Llums grogues fixes o intermitents

Prohibeixen el pas a través de la línia imaginària que les uneix.
179
Els dispositius de guia

Tenen com a finalitat indicar la vora de la calçada, la presència d’un revolt i el sentit de la circula-
ció, els límits d’obres de fàbrica o altres obstacles. Són els següents:
Fita de vèrtex
Element d’abalisament en forma semicilíndrica a la part frontal, proveït de
triangles simètricament oposats, de material reflector, que indica el punt
on se separen dos corrents de trànsit.
Fita d’aresta
Element la finalitat primordial del qual és abalisar les vores de les carreteres
principalment durant les hores nocturnes o de poca visibilitat.
Panells direccionals permanents

Dispositius d’abalisament amb l’objectiu de guiar i assenyalar als usuaris
un perill puntual, mitjançant els quals s’informa sobre el sentit de circula-
ció.
Reflectors horitzontals (“ulls de gat”)

Es col·loquen a la calçada per ressaltar els límits dels carrils, els sentits de la
circulació o les vores de la calçada, i així guiar la circulació. Són de gran
ajut per al conductor, ja que augmenten la seguretat de la circulació
sobretot nocturna.
180
Reflectors de barrera
S’incorporen a les barreres laterals. Si es col·loquen a les barreres del costat
dret hauran de ser de color blanc o groc, i si es col·loquen a les barreres
del costat esquerre hauran de ser de color blanc.
Balises planes
Indiquen el marge de la calçada, els límits d’una obra de fàbrica o altres
obstacles a la via.
Balises cilíndriques
Reforcen qualsevol mesura de seguretat, i no es pot franquejar la línia,
imaginària o no, que les uneix.
Barreres laterals: rígides, semirígides i desplaçables

Indiquen la vora de la plataforma i protegeixen de sortides de la via.
La forma, el color, el disseny, els símbols, el significat i les dimensions dels senyals d’abalisament
s’han d’ajustar al que s’estableix en el Catàleg oficial de senyals de circulació.

circumstancials i d’abalisament
Tots aquests senyals prevenen els conductors de possibles obstacles a la via, de revolts perillosos,
etc. i, per tant, l’adverteixen de la possibilitat de risc d’accident. Davant d’aquestes situacions el
conductor responsable actua amb prudència, augmentant l’alerta i reduint la velocitat. Només
d’aquesta manera evitarà possibles accidents
181
Unitat 11
Normes generals de circulació
11.1. Aspectes introductoris

La circulació requereix que el conductor s’adapti a les circumstàncies de la via per on circula.
Normalment transitar implica canviar de carril, de direcció, de sentit, avançar, superar obstacles,
etc. En les altres unitats ja hem vist com els diferents senyals regulen les accions que fan que el
conductor deixi de circular en el que s’anomena progressió normal.
El concepte de progressió normal implica la conducció de vehicles sense realitzar cap tipus de
maniobra o canvi de posició amb el vehicle. Per aquest motiu un conductor només podrà circu-
lar en progressió normal en els trams on no hi hagi interseccions, quan no faci avançaments o
quan no hagi de canviar de direcció.
Aquesta conducció és difícil de mantenir, perquè circular implica trobar-se amb circumstàncies
del trànsit canviants que requereixen en la majoria de les ocasions realitzar diferents maniobres.
La circulació, doncs, necessita unes normes generals que ajudin els conductors a desplaçar-se i a
circular amb fluïdesa i seguretat per qualsevol tipus de via.
Per aquest motiu, tot conductor ha de conèixer les normes generals de circulació, ha de saber
utilitzar els carrils, tot mantenint les distàncies necessàries per garantir la seguretat, i ha de
conèixer les normes sobre prioritat de pas. En aquesta unitat desenvoluparem tots aquests
aspectes.
182
Unitat 11 Normes generals de circulació
11.2. El sentit de la circulació

El sentit de la circulació és un concepte dinàmic. Es tracta del sentit en què poden circular els
vehicles dins d’una via.
Com a norma general, i molt especialment en els revolts i els canvis de rasant de reduïda visibili-
tat, els vehicles han de circular per totes les vies descrites en la Llei sobre trànsit, circulació de
vehicles de motor i seguretat viària per la dreta i el més a prop possible de la vora de la calçada,
mantenint la separació lateral suficient per realitzar l’encreuament amb seguretat.
Encara que no existeixi senyalització expressa que els delimiti, en els canvis de rasant i revolts de
reduïda visibilitat, tot conductor, excepte en els supòsits de depassament previstos en el
Reglament general de circulació, ha de deixar completament lliure la meitat de la calçada que
correspongui als que puguin circular en sentit contrari.
Refugis, illots o dispositius de guia o anàlegs.
Quan a la via existeixin refugis, illots o dispositius de guia, se circularà per la part de la cal-
çada que quedi a la dreta d’aquests, en el sentit de la marxa, excepte quan estiguin
situats en una via de sentit únic o dins la part corresponent a un sol sentit de circulació,
que en aquest cas es podrà fer per qualsevol dels dos costats.
A les places, rotondes i encreuaments de vies els vehicles circularan deixant a la seva esquerra el
centre d’aquests.
Els supòsits de circulació en sentit contrari a l’estipulat tindran la consideració d’infraccions molt
greus, encara que no existeixin refugis, illots o dispositius de via.
11.3. La utilització de les calçades

En les vies dividides en dues calçades, en el sentit de la seva longitud, per mitjanes, separadors
de trànsit o dispositius anàlegs els vehicles han d’utilitzar la calçada de la dreta, en relació amb el
sentit de la seva circulació.
Quan la divisió determini tres calçades, la central es podrà destinar a la circulació en els dos sen-
tits, o en un sentit únic, permanent o temporal, segons es disposi mitjançant els corresponents
senyals, i les laterals, per a la circulació en un únic sentit, sense perjudici que l’organisme autò-
nom Direcció Central de Trànsit o, si escau, l’autoritat autonòmica o local responsable de la
regulació del trànsit pugui establir per a aquestes últimes o per a algun dels carrils un altre sentit
de circulació, que haurà d’estar convenientment senyalitzat.
183
11.4. La utilització del voral

Voral: Franja longitudinal afermada contigua a la calçada, no destinada a l’ús de vehicles auto-
mòbils més que en circumstàncies excepcionals.
Els conductors de vehicles de tracció animal, vehicles especials amb una massa màxima autorit-
zada no superior a 3.500 quilograms, velocípedes, ciclomotors, vehicles de persones amb mobi-
litat reduïda o vehicles en seguiment de ciclistes, en cas que no existeixi una via o una part d’a-
questa que els estigui especialment destinada, circularan pel voral de la seva dreta, si és transita-
ble i suficient per a cadascun d’aquests vehicles i, si no ho és, utilitzaran la part imprescindible
de la calçada.
També hauran de circular pel voral de la seva dreta, o, en les circumstàncies a què es refereix
aquest apartat, per la part imprescindible de la calçada, els conductors d’aquells vehicles la mas-
sa màxima autoritzada dels quals no excedeixi de 3.500 quilograms que, per raons d’emergèn-
cia, ho facin a una velocitat anormalment reduïda, pertorbant amb això greument la circulació.
El conductor de bicicleta podrà superar la velocitat màxima fixada reglamentàriament per a
aquests vehicles en aquells trams en què les circumstàncies de la via aconsellin desenvolupar
una velocitat superior, i pot abandonar el voral i ocupar fins i tot la part dreta de la calçada que
necessiti, especialment en descensos prolongats amb revolts.
Es prohibeix que els vehicles que estiguin obligats a utilitzar el voral circulin en posició paral·lela,
excepte les bicicletes, que podran fer-ho en columna de dos, situant-se el màxim possible a l’ex-
trem dret de la via i col·locant-se en filera en trams sense visibilitat, i quan formin aglomeracions
de trànsit. A les autovies només podran circular pel voral, sense envair la calçada en cap cas.
Excepcionalment, quan el voral sigui transitable i suficient, els ciclomotors hi podran circular en
columna de dos, sense envair la calçada en cap cas.
El conductor de qualsevol dels vehicles enumerats en els paràgrafs anteriors, excepte les bicicle-
tes, no en podrà avançar un altre si la durada de la marxa dels vehicles col·locats paral·lelament
excedeix els 15 segons o el recorregut efectuat d’aquesta manera supera els 200 metres.
Pel que fa als vehicles històrics, se seguirà el que disposa el seu reglament específic.
11.5. La utilització dels carrils

Definició de carril: Banda longitudinal en què pot estar subdividida la calçada, delimitada o no
per marques viàries longitudinals, sempre que tingui una amplària suficient per permetre la cir-
culació d’una fila d’automòbils que no siguin motocicletes.
Utilització dels carrils en calçades amb doble sentit de circulació

El conductor d’un automòbil o d’un vehicle especial amb una massa màxima autoritzada supe-
rior a 3.500 quilograms circularà per la calçada i no pel voral, excepte per raons d’emergència.
A més a més, haurà d’atenir-se a les regles següents:
a. A les calçades amb doble sentit de circulació i dos carrils, separats o no per marques
viàries, circularà pel de la seva dreta.
184
b. A les calçades amb doble sentit de circulació i tres carrils separats per marques longitu-
dinals discontínues, circularà també pel de la seva dreta i, en cap cas, pel situat més a la
seva esquerra. En aquestes calçades, el carril central tan sols s’utilitzarà per efectuar els
avançaments precisos i per canviar de direcció cap a l’esquerra.
Els supòsits de circulació per l’esquerra, en sentit contrari a l’estipulat, tindran la consideració
d’infraccions molt greus.
Utilització dels carrils, fora de població, en calçades amb més d’un carril
per al mateix sentit de circulació
El conductor d’un automòbil o d’un vehicle especial amb una massa màxima autoritzada supe-
rior a 3.500 quilograms circularà per la calçada i no pel voral, excepte per raons d’emergència.
A més a més, fora de població, a les calçades amb més d’un carril reservat per al mateix sentit
de circulació, circularà normalment pel carril situat més a la seva dreta, si bé podrà utilitzar la
resta dels d’aquest sentit quan les circumstàncies del trànsit o de la via ho aconsellin, a condició
que no entorpeixi la marxa d’un altre vehicle que el segueixi.
Utilització dels carrils, fora de població, en calçades amb tres o més carrils
Quan una d’aquestes calçades tingui tres o més carrils en el mateix sentit de circulació, els con-
ductors de camions o furgons amb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilo-
grams, els de vehicles especials que no estiguin obligats a circular pel voral i els de conjunts de
vehicles de més de set metres de longitud circularan normalment pel situat més a la seva dreta,
i podran utilitzar el carril immediat amb les mateixes condicions i circumstàncies esmentades a
l’apartat anterior.
Utilització dels carrils, en població, en calçades amb més d’un carril reservat
Quan se circuli per calçades de poblacions amb almenys dos carrils reservats per al mateix sentit,
delimitats per marques longitudinals, excepte si es tracta d’autopistes o autovies, el conductor
d’un automòbil o d’un vehicle especial podrà utilitzar el que més li convingui per arribar al seu
destí, sempre que no sigui un obstacle per a la circulació dels altres vehicles, i no l’haurà d’aban-
donar més que per preparar-se per canviar de direcció, avançar, aturar-se o estacionar.
Còmput de carrils
Per al còmput de carrils, als efectes del que es disposa en els apartats anteriors (utilització de
carrils), no es tindran en compte els reservats a determinats vehicles o a certes maniobres d’a-
cord amb el que disposa el paràgraf següent.
La utilització dels carrils en funció de la velocitat i dels reservats a determinats vehicles i a certes
maniobres s’ajustarà al que indiquin els senyals corresponents regulats en el Reglament general
de circulació.
Carrils per a vehicles amb alta ocupació (VAO)

Carril VAO:
És un carril especialment reservat i habilitat per a la circulació de vehicles VAO.
185
Vehicles amb alta ocupació (VAO):

S’entendrà per vehicles amb alta ocupació aquells automòbils destinats exclusivament al trans-
port de persones, la massa màxima autoritzada dels quals no excedeixi de 3.500 quilograms,
que estiguin ocupats pel nombre de persones que per a cada tram de la xarxa viària es fixi d’a-
cord amb el que disposa el paràgraf d) de l’apartat següent.
La utilització dels carrils per a vehicles amb alta ocupació (VAO) s’atindrà al següent:
a. La utilització del carril habilitat per a VAO queda limitada a motocicletes, turismes i
vehicles mixtos adaptables, i està prohibida, per tant, a la resta dels vehicles i conjunts
de vehicles, inclosos els turismes amb remolc, així com a vianants, velocípedes, ciclo-
motors, vehicles de tracció animal i animals.
Els carrils per a VAO podran ser utilitzats pels vehicles autoritzats d’acord amb el paràgraf ante-
rior, encara que només l’ocupi el seu conductor, si el vehicle ostenta el senyal V-15 (Minusvàlid),
pels autobusos amb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilograms i els autobu-
sos articulats amb independència del seu nombre d’ocupants, en les mateixes condicions de cir-
culació establertes per als VAO, de forma simultània si així s’indica en la relació de trams a què
es refereix el paràgraf d).
b. L’habilitació o reserva d’un o diversos carrils per a la circulació de VAO podrà ser per-
manent o temporal, amb horari fix o en funció de l’estat de la circulació, segons ho
estableixi l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, si escau, l’autoritat
autonòmica o local responsable de la regulació del trànsit, qui, en circumstàncies no
habituals i per raons de seguretat viària o fluïdesa de la circulació, podrà permetre,
recomanar o ordenar a altres vehicles la utilització d’aquest carril reservat, tot això sen-
se perjudici de les competències dels organismes titulars de les carreteres i, si escau, de
les societats concessionàries d’aquestes.
c. Els vehicles de la policia, d’extinció d’incendis, de protecció civil i salvament i d’assistèn-
cia sanitària en servei d’urgència, així com els equips de manteniment de les
instal·lacions i de la infraestructura de la via, podran utilitzar els carrils reservats.
d. L’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, si escau, l’autoritat autonòmica
(SCT) o local responsable de la regulació del trànsit, amb un informe previ vinculant de
l’organisme titular de la carretera, determinarà els trams de la xarxa viària en què fun-
cionaran carrils reservats per a VAO, fixarà les condicions d’utilització i publicarà, en la
forma prevista en el Reglament general de circulació, la relació de trams de la xarxa vià-
ria en què s’habilitin aquests carrils.
Carrils reversibles
En les calçades amb doble sentit de la circulació, quan les marques dobles discontínues delimitin
un carril per ambdós costats, indiquen que aquest és reversible, és a dir, que en ell la circulació
pot estar regulada en un o en un altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres mitjans. Els
vehicles que circulin per aquest carril hauran de portar encès, almenys, el llum de curt abast o
d’encreuament tant de dia com de nit.
Carrils addicionals circumstancials de circulació

A les calçades amb doble sentit de circulació i vorals, quan l’amplada de la plataforma ho per-
meti, l’autoritat encarregada de la regulació del trànsit podrà habilitar un carril addicional de cir-
186
culació en un dels dos sentits de la marxa mitjançant la utilització d’elements provisionals de

senyalització i abalisament que modifiquin la zona de rodolament dels vehicles al centre de la
calçada.
Aquest carril addicional circumstancial de circulació degudament senyalitzat suposa, mitjançant
la utilització d’ambdós vorals, disposar de dos carrils en un sentit de circulació i d’un en l’altre.
Els vehicles que circulin pels vorals i pel carril addicional ho han de fer a una velocitat màxima de
80 km/h i a una mínima de 60 km/h, o inferiors si així estigués establert o específicament senya-
litzat. Alhora, hauran d’utilitzar almenys l’enllumenat de curt abast o d’encreuament tant de dia
com de nit. Els usuaris i conductors hauran d’observar les normatives referents als senyals d’aba-
lisament permanents o mòbils, així com posar especial atenció a evitar-ne l’alteració.
Carrils d’utilització en sentit contrari a l’habitual

Per raons de fluïdesa de la circulació:
Quan les calçades disposin de més d’un carril de circulació per a cada sentit de la marxa, l’auto-
ritat encarregada de la regulació del trànsit podrà habilitar, per raons de fluïdesa de la circulació,
carrils per a la seva utilització en sentit contrari a l’habitual, degudament senyalitzats d’acord
amb el que disposen els senyals circumstancials i d’abalisament.
La utilització dels carrils habilitats per a la circulació en sentit contrari a l’habitual queda limitada
a les motocicletes i turismes, i està prohibida, per tant, a la resta dels vehicles, inclosos els turis-
mes amb remolc.
Els usuaris d’aquest tipus de carrils sempre circularan, almenys, amb el llum de curt abast o
d’encreuament encès, tant de dia com de nit, a una velocitat màxima de 80 quilòmetres per
hora i a una mínima de 60, o inferiors si així estigués establert o específicament senyalitzat, i no
podran desplaçar-se lateralment envaint el carril o els carrils destinats al sentit normal de la circu-
lació, ni tan sols per avançar.
Els conductors dels vehicles que circulin per carrils destinats al sentit normal de circulació, conti-
gus a l’habilitat per a la circulació en sentit contrari a l’habitual, tampoc podran desplaçar-se
lateralment envaint els carrils habilitats per ser utilitzats en sentit contrari a l’habitual; portaran
encès, almenys, el llum de curt abast o d’encreuament, tant de dia com de nit; i, a més a més, si
disposen d’un sol carril en el seu sentit de circulació, ho faran a una velocitat màxima de 80 qui-
lòmetres per hora i a una mínima de 60, o inferiors si així estigués establert o específicament
senyalitzat, i si disposen de més d’un carril en el seu sentit de circulació, ho faran a les velocitats
que s’estableixen en els respectius articles del Reglament general de circulació en funció de la
via i els vehicles. Aquests usuaris i conductors posaran especial atenció a evitar alterar els ele-
ments d’abalisament permanents o mòbils.
Per la realització de treballs a la calçada:
L’autoritat titular de la carretera també podrà habilitar carrils per a la seva utilització en sentit
contrari a l’habitual, d’acord amb l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, si escau,
amb l’autoritat autonòmica responsable del trànsit, quan la realització de treballs a la calçada ho
faci necessari, i, en aquest cas, podran circular per aquests carrils tots els tipus de vehicles que
estiguin autoritzats a circular per la via en obres, excepte prohibició expressa, en les mateixes
condicions establertes en els paràgrafs anteriors.
187
11.6. Circulació per autopistes i autovies

Es prohibeix circular per autopistes i autovies amb vehicles de tracció animal, bicicletes, ciclomo-
tors i vehicles de persones amb mobilitat reduïda.
No obstant això, els conductors de bicicletes majors de 14 anys podran circular pels vorals de les
autovies, tret que per raons justificades de seguretat viària es prohibeixi mitjançant la senyalitza-
ció corresponent. Aquesta prohibició es complementarà amb un panell que informi de l’itinerari
alternatiu.
Tot conductor que, per raons d’emergència, es vegi obligat a circular amb el seu vehicle per una
autopista o una autovia a una velocitat anormalment reduïda haurà d’abandonar-la per la pri-
mera sortida.
Els vehicles especials o en règim de transport especial que excedeixin de les masses o les dimen-
sions establertes en el Reglament general de vehicles podran circular, excepcionalment, per
autopistes i autovies quan així s’indiqui en l’autorització complementària de la qual han d’anar
proveïts, i els que no excedeixin d’aquestes masses o dimensions, quan, d’acord amb les seves
característiques, puguin desenvolupar una velocitat superior a 60 km/h en pla i compleixin les
condicions que s’assenyalen a l’annex III del Reglament general de circulació.
Els conductors de vehicles que circulin per autopistes o autovies hauran de fer cas omís a les
peticions de passatge que rebin en qualsevol dels seus trams, incloses les esplanades d’estacions
de peatge.
Si per accident, avaria, malestar físic dels seus ocupants o una altra emergència s’hagués d’im-
mobilitzar un vehicle en una autopista o una autovia i fos necessari sol·licitar auxili, s’utilitzarà el
pal d’auxili més pròxim, i si la via no estigués dotada d’aquest servei, es podrà requerir l’auxili
dels usuaris, sense que cap dels ocupants del vehicle pugui transitar per la calçada.
11.7. Distàncies entre vehicles

Tot conductor que circuli darrere d’un altre vehicle haurà de deixar entre ambdós un espai lliure
que li permeti aturar-se, en cas de frenada brusca, sense xocar-hi, tenint en compte especial-
ment la velocitat i les condicions d’adherència i frenada.
No obstant això, es permetrà als conductors de bicicletes circular en grup sense mantenir aques-
ta separació, extremant en aquest cas l’atenció a fi d’evitar xocs entre ells.
A més del que disposa l’apartat anterior, la separació que ha de mantenir tot conductor d’un
vehicle que circuli darrere d’un altre sense assenyalar el seu propòsit d’avançament haurà de ser
tal que permeti al vehicle que el segueix avançar-lo amb seguretat, excepte si es tracta de ciclis-
tes que circulen en grup. Els vehicles amb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 qui-
lograms i els vehicles i els conjunts de vehicles de més de 10 metres de longitud total hauran de
mantenir, a aquests efectes, una separació mínima de 50 metres.
El que disposa l’apartat anterior no s’aplicarà:
a. En població.
b. On estigui prohibit l’avançament.
188
c. On hi hagi més d’un carril destinat a la circulació en el seu mateix sentit.

d. Quan la circulació estigui tan saturada que no permeti l’avançament.
11.8. Pas per túnels i passos inferiors. Normes de circulació

Els túnels de qualsevol longitud i els passos inferiors la longitud dels quals sigui superior a 200
metres estaran degudament senyalitzats.
Cap usuari haurà d’entrar en un túnel o pas inferior si a la boca d’aquest un semàfor no li per-
met el pas, a excepció dels equips dels serveis d’urgència, assistència mecànica i conservació de
carreteres.
En els túnels o en els passos inferiors, el conductor haurà d’aplicar rigorosament totes les nor-
mes de circulació relatives contingudes en aquest reglament, i especialment les referides a la
prohibició d’aturar-se, estacionar, canviar el sentit de la marxa, marxar cap endarrere i avançar. A
més a més, haurà d’utilitzar l’enllumenat corresponent.
Quan no es pretengui avançar, s’haurà de mantenir en tot moment una distància de seguretat
amb el vehicle precedent d’almenys 100 metres o un interval mínim de quatre segons. En el cas
dels vehicles la massa màxima autoritzada dels quals sigui superior a 3.500 quilograms, la dis-
tància de seguretat que hauran de mantenir amb el vehicle precedent serà, almenys, de 150
metres o un interval mínim de seguretat de sis segons.
En els túnels o en els passos inferiors amb circulació en ambdós sentits està prohibit l’avança-
ment, excepte si hi ha més d’un carril per al seu sentit de circulació, en els quals es podrà avan-
çar sense envair el sentit contrari.
En tot moment, els conductors i els usuaris que circulin per un túnel o un pas inferior hauran
d’obeir les indicacions dels semàfors i els panells de missatge variable, i seguir les instruccions
que els arribin a través de megafonia o de qualsevol altre mitjà.
Si per motius d’emergència un conductor queda immobilitzat amb el seu vehicle dins d’un túnel
o d’un pas inferior:
a. Haurà d’apagar el motor, connectar el senyal d’emergència i mantenir encesos els
llums de posició.
b. Si és possible, haurà de dirigir el vehicle cap a la zona reservada per a emergències més
pròxima en el seu sentit de la marxa. Si no existeix, immobilitzarà el vehicle al més a
prop possible del voral dret de la calçada.
c. Haurà de col·locar correctament sobre la calçada els dispositius de presenyalització de
perill.
d. Haurà de sol·licitar auxili sense demora a través del pal d’auxili (pal SOS) més pròxim, si
existeix, i seguir les instruccions que a través d’ell se li facin arribar.
e. Tant el conductor com els altres ocupants abandonaran el vehicle, dirigint-se ràpida-
ment al refugi o a la sortida més pròxims, sense que en cap cas es transiti per la calçada
si hi ha zones excloses a la circulació de vehicles.
189
f. Si es tracta d’una avaria que permet la marxa del vehicle, haurà de continuar fins a la
sortida del túnel o del pas inferior i, si això no fos possible, fins a una zona reservada
per a emergències.
En cas d’incendi, el conductor aproparà el seu vehicle tot el possible cap a la seva dreta per no
obstruir el pas als vehicles d’emergència. Apagarà el motor i deixarà la clau posada i les portes
obertes. Tant el conductor com els altres ocupants abandonaran el vehicle dirigint-se ràpida-
ment al refugi o a la sortida més pròxims, en sentit contrari al del foc, sense que en cap cas es
transiti per la calçada si hi ha zones excloses a la circulació de vehicles.
Si per necessitats de la circulació un vehicle queda immobilitzat a l’interior d’un túnel o d’un pas
inferior, el conductor i els passatgers no han d’abandonar el vehicle. En aquest cas s’ha de con-
nectar el senyal d’emergència temporalment per advertir els altres conductors que circulin al
darrere, mantenir encesos els llums de posició i apagar el motor. S’haurà d’aturar al més lluny
possible del vehicle que el precedeix.
11.9. La prioritat de pas
Interseccions. Concepte i normes generals

Intersecció:
Nus de la xarxa viària on tots els encreuaments de trajectòries possibles dels vehicles que l’utilit-
zen es realitzen a nivell.
Normes:
El conductor d’un vehicle que hagi de cedir el pas a un altre no haurà d’iniciar o continuar la
seva marxa o la seva maniobra, ni reprendre-les, fins que no s’hagi assegurat que amb això no
força el conductor del vehicle que té prioritat a modificar bruscament la seva trajectòria o velo-
citat, i ha de demostrar amb prou antelació, per la seva manera de circular i especialment amb
la reducció gradual de la velocitat, que efectivament té intenció de cedir-lo.
Encara que gaudeixi de prioritat de pas, cap conductor no penetrarà amb el seu vehicle en una
intersecció o en un pas per a vianants o per a ciclistes si la situació de la circulació és tal que, pre-
visiblement, pugui quedar detingut de manera que impedeixi o obstrueixi la circulació transver-
sal.
Tot conductor que tingui detingut el seu vehicle en una intersecció regulada per semàfor i la
seva situació constitueixi un obstacle per a la circulació n’haurà de sortir sense esperar que es
permeti la circulació en la direcció que es proposa prendre, sempre que en fer-ho no entorpeixi
la marxa dels altres usuaris que avancin en el sentit permès.
Prioritat en interseccions senyalitzades

En les interseccions la preferència de pas es verificarà sempre atenint-se a la senyalització que la
reguli.
Els conductors de vehicles que s’aproximin a una intersecció regulada per un agent de la circula-
ció hauran de detenir els seus vehicles quan així ho ordeni aquest mitjançant els senyals previstos.
190
Tot conductor d’un vehicle que s’aproximi a una intersecció regulada per semàfors haurà d’ac-
tuar de la manera que aquests ordenin.
Els conductors dels vehicles que s’aproximin a una intersecció senyalitzada amb un senyal d’in-
tersecció amb prioritat, o que circulin per una via senyalitzada amb un senyal de calçada amb
prioritat tindran prioritat de pas sobre els vehicles que circulin per una altra via o en procedeixin.
En les interseccions de vies senyalitzades amb un senyal de “cediu el pas” o “detenció obligatò-
ria o estop”, els conductors cediran sempre el pas als vehicles que transitin per la via preferent,
sigui quin sigui el costat pel qual s’aproximin, arribant a detenir per complet la marxa quan sigui
necessari i, en tot cas, quan així ho indiqui el senyal corresponent.
Les infraccions a les normes d’aquest precepte relatives a la prioritat de pas tindran la considera-
ció de greus.
Prioritat en interseccions sense senyalitzar

En cas que no hi hagi cap senyal que reguli la preferència de pas, el conductor està obligat a
cedir-lo als vehicles que s’aproximin per la seva dreta, excepte en els supòsits següents:
a. Tindran dret de preferència de pas els vehicles que circulin per una via pavimentada
enfront dels provinents d’una altra sense pavimentar.
b. Els vehicles que circulin per rails tenen dret de prioritat de pas sobre els altres usuaris.
c. A les rotondes, els que es trobin dins la via circular tindran preferència de pas sobre els
que pretenguin accedir-hi.
d. Els vehicles que circulin per una autopista o autovia tindran preferència de pas sobre els
que pretenen accedir-hi.
Les infraccions a les normes d’aquest precepte tindran la consideració de greus.
Prioritat de pas en estrenyiments, trams en obres i trams de gran pendent

Prioritat de pas en estrenyiments:
En els trams de la via en què per la seva estretor sigui impossible o molt difícil el pas simultani de
dos vehicles que circulin en sentit contrari, i en els quals no hi hagi senyalització expressa a l’e-
fecte, tindrà dret de preferència de pas el que hagués entrat primer.
En cas de dubte sobre aquesta circumstància, tindrà preferència el vehicle amb més dificultats
de maniobra, d’acord amb l’ordre següent:
a. Vehicles especials i en règim de transport especial que excedeixin de les masses o
dimensions establertes a les normes reguladores dels vehicles.
b. Conjunt de vehicles, excepte els previstos en el paràgraf d).
c. Vehicles de tracció animal.
d. Turismes que arrosseguen remolcs de fins a 750 quilograms de massa màxima autorit-
zada i autocaravanes.
e. Vehicles destinats al transport col·lectiu de viatgers.
f. Camions, camions tractor i furgons.
g. Turismes i vehicles derivats de turismes.
191
h. Vehicles especials que no excedeixin de les masses o dimensions establertes en les nor-
mes reguladores dels vehicles, quadricicles i quadricicles lleugers.
i. Vehicles de tres rodes, motocicletes amb sidecar i ciclomotors de tres rodes.
j. Motocicletes, ciclomotors de dues rodes i bicicletes.
Quan es tracti de vehicles del mateix tipus o de supòsits no enumerats, la preferència de pas es
decidirà a favor del que hagi de fer marxa enrere més distància i, en cas d’igualtat, del que tin-
gui més amplada, longitud o massa màxima autoritzada.
Tram en obres:
Quan en una via s’estiguin efectuant obres de reparació, els vehicles, cavalleries i tota mena de
ramat circularan pel lloc assenyalat a l’efecte.
Sempre que sigui possible efectuar-ho sense perill ni dany a l’obra realitzada, es permetrà el pas
per la secció de la via en reparació als vehicles de serveis de policia, extinció d’incendis, protecció
civil i salvament, i d’assistència sanitària, pública o privada, que circulin en servei urgent i els con-
ductors dels quals ho adverteixin mitjançant l’ús de la corresponent senyalització.
En tot cas, qualsevol vehicle que s’acosti a una obra de reparació de la via i es trobi un altre vehi-
cle esperant que hagi arribat amb anterioritat i en el mateix sentit, es col·locarà darrere seu, al
més a prop possible de la banda dreta, i només avançarà seguint el vehicle del davant.
En tots els casos previstos en aquest article, els usuaris de la via estan obligats a seguir les indica-
cions del personal destinat a la regulació del pas de vehicles.
Pas per ponts o obres de pas senyalitzat:
L’ordre de preferència de pas per ponts o obres de pas amb una amplada que no permeti l’en-
creuament de vehicles es durà a terme segons la senyalització que ho reguli.
En cas de trobada de dos vehicles que no es puguin creuar en ponts o obres de pas en un dels
extrems dels quals s’hagués col·locat el senyal de prioritat en sentit contrari o el de cediu el pas,
el que arribi per aquest extrem haurà de retrocedir per deixar pas a l’altre.
En absència de senyalització, l’ordre de preferència entre els diferents tipus de vehicles s’ajustarà
al que estableix l’ordre de preferència exposat anteriorment (apartat “Prioritat de pas en estren-
yiments”).
Els vehicles que necessiten autorització especial per circular no es podran creuar en els ponts si
l’amplada de la calçada és inferior a sis metres, de manera que cada vehicle pugui disposar d’u-
na amplada de via no inferior a tres metres.
En cas de trobada o encreuament entre aquests vehicles, se seguirà el que disposa el paràgraf
anterior.
Trams de gran pendent:
En els trams de gran pendent en què per la seva estretor sigui impossible o molt difícil el pas
simultani de dos vehicles que circulin en sentit contrari, i no hi hagi senyalització expressa a l’e-
fecte, el vehicle que circuli en sentit ascendent tindrà preferència de pas, excepte si aquest
pogués arribar abans a un apartador establert a l’efecte.
En cas de dubte sobre la inclinació del pendent o la distància fins a l’apartador, se seguirà el que
estableix l’ordre de preferència exposat anteriorment (apartat “Prioritat de pas en estrenyi-
ments”).
S’entenen per trams de gran pendent els que tenen una inclinació mínima del set per cent.
192
Normes de comportament dels conductors respecte als ciclistes,

vianants i animals
Prioritat de pas de ciclistes:
Els conductors de bicicletes tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor:
a. Quan circulin per un carril bici, pas per a ciclistes o voral degudament senyalitzats.
b. Quan per entrar a una altra via el vehicle de motor giri a la dreta o a l’esquerra, en els
supòsits permesos, i hi hagi un ciclista en les seves proximitats.
c. Quan, circulant en grup, el primer hagi iniciat ja l’encreuament o hagi entrat en una
rotonda.
En els altres casos seran aplicables les normes generals sobre prioritat de pas entre vehicles.
Prioritat de pas dels vianants:
Els conductors tenen prioritat de pas per als seus vehicles, respecte dels vianants, excepte en els
casos següents:
a. En els passos per a vianants degudament senyalitzats.
b. Quan vagin a girar amb el seu vehicle per entrar en una altra via i hi hagi vianants
creuant-la, encara que no existeixi pas per a vianants.
c. Quan el vehicle passi per un voral per on estiguin circulant vianants que no disposin de
zona de vianants.
A les zones de vianants, quan els vehicles les creuin pels passos habilitats per a això, els conduc-
tors tenen l’obligació de deixar passar els vianants que hi circulin.
També hauran de cedir el pas:
a. Als vianants que vagin a pujar o hagin baixat d’un vehicle de transport col·lectiu de
viatgers, en una parada senyalitzada com a tal, quan es trobin entre aquest vehicle i la
zona de vianants o refugi més pròxim.
b. A les tropes en formació, files escolars o comitives organitzades.
Prioritat de pas dels animals:
Els conductors tenen prioritat de pas per als seus vehicles, respecte dels animals, excepte en els
casos següents:
a. En els camins ramaders degudament senyalitzats
b. Quan vagin a girar amb el seu vehicle per entrar en una altra via i hi hagi animals
creuant-la, encara que no existeixi pas per a aquests.
c. Quan el vehicle creui un voral pel qual estiguin circulant animals que no disposin de
camí ramader.
Els camins ramaders o els passos de bestiar de caràcter general se senyalitzaran per mitjà de
panells complementaris amb la inscripció “camí ramader”, que es col·locaran a sota del senyal
“pas d’animals domèstics”, amb el seu pla perpendicular a la direcció de la circulació i al costat
dret d’aquest de forma fàcilment visible per als conductors dels vehicles afectats.
Aquesta senyalització s’haurà de complementar amb els corresponents senyals de limitació de
velocitat.
193
Vehicles prioritaris
Tindran prioritat de pas sobre els altres vehicles i els altres usuaris de la via els vehicles de serveis
d’urgència, públics o privats, quan es trobin en un servei d’urgència.
Tindran el caràcter de prioritaris els vehicles dels serveis de policia, extinció d’incendis, protecció
ductors dels quals adverteixin de la seva presència mitjançant la utilització simultània del senyal
lluminós i de l’aparell emissor de senyals acústics especials, a què es refereixen les normes regu-
ladores dels vehicles.
Per excepció del que disposa el paràgraf anterior, els conductors dels vehicles prioritaris hauran
d’utilitzar el senyal lluminós aïlladament quan l’omissió dels senyals acústics especials no com-
porti cap perill per als altres usuaris.
Comportament dels altres conductors respecte als vehicles prioritaris:
Tan aviat com percebin els senyals especials que anunciïn la proximitat d’un vehicle prioritari, els
altres conductors adoptaran les mesures adequades, segons les circumstàncies del moment i del
lloc, per facilitar-los el pas, apartant-se normalment a la seva dreta o aturant-se si fos necessari.
Quan un vehicle de la policia que manifesta la seva presència segons el que disposa el Reglament
general de circulació se situa darrere qualsevol altre vehicle i activa, a més a més, un dispositiu
d’emissió de llum vermella o groga cap endavant de forma intermitent o centellejant, el conduc-
tor d’aquest haurà d’aturar-lo amb les precaucions corresponents al costat dret, davant del vehi-
cle de la policia, en un lloc on no generi riscos o molèsties per a la resta d’usuaris, i romandrà al
seu interior. En tot moment, el conductor ajustarà el seu comportament a les instruccions que
rebi de l’agent a través de la megafonia o de qualsevol altre mitjà que pugui percebre clarament.
Vehicles no prioritaris en servei d’urgència:
Si, com a conseqüència de circumstàncies especialment greus, el conductor d’un vehicle no
prioritari es veiés forçat, sense poder recórrer a un altre mitjà, a efectuar un servei dels reservats
normalment als prioritaris, procurarà que els altres usuaris s’adonin de la situació l’especial en
què circula, utilitzant per a això l’avisador acústic en forma intermitent i connectant la llum d’e-
mergència, si se’n disposés, o agitant un mocador o amb un procediment semblant.
Els conductors a què es refereix l’apartat anterior hauran de respectar les normes de circulació,
sobretot en les interseccions, i els altres usuaris de la via procuraran facilitar-los el pas apartant-
se normalment a la seva dreta o detenint-se si fos necessari.

Tal com hem anat afirmant al llarg de totes les unitats, circular adaptant-se a les circumstàncies
del trànsit i a les vies per on es transita pot ajudar a reduir el risc d’accidentalitat. El conductor ha
d’aprendre a valorar les normes generals de circulació com un element més de seguretat.
Les interseccions, per exemple, són punts conflictius, i per això conèixer les normes de prioritat i
respectar els senyals que ens demanen o ens obliguen a detenir-nos són aspectes importants.
Però també cal afegir que el conductor ha d’aprendre a reduir la velocitat, preveure d’on pot
venir un possible perill i anunciar la maniobra amb anterioritat.
La circulació urbana, per carrers estrets, implica que el conductor hagi de vigilar tots els costats
del vehicle, sobretot per si s’obre alguna porta o per si surt algun vehicle d’un aparcament. Això
fa que el conductor hagi de valorar els possibles perills i buscar la velocitat adequada que l’ajudi
a controlar el vehicle en cas de ser necessari.
194
En les vies de doble sentit el perill de xoc frontal (que ocasiona quatre vegades més danys) ha de
fer que el conductor sigui capaç d’evitar aquest xoc per sobre de tot. Novament, el control de la
velocitat serà un comportament que garantirà la seguretat i l’eficàcia del conductor.
Les vies que permeten els avançaments impliquen un cert risc per als conductors, per això cal
que abans el conductor avaluï la conveniència o no de maniobrar.
Cal respectar sempre els senyals i les normes de prioritat de pas. No cedir el pas als vehicles que
circulen per una via preferent suposa córrer el risc de provocar un accident. Malgrat tot, cal que
aprenguem a conduir vigilant el comportament dels altres encara que la nostra via sigui prefe-
rent.
El conductor segur i eficaç sap que la prioritat mai és absoluta i que per això és necessari extre-
mar les precaucions.
Com a regla general sempre hem de cedir el pas als vehicles prioritaris. No acceptar aquesta
norma pot provocar una situació de perill. El conductor responsable i cívic cedeix el pas a tot
vehicle prioritari, però abans de realitzar qualsevol maniobra valora si la pot fer amb seguretat.
Si la fa sense mirar o sense tenir presents els altres usuaris de la via, també pot implicar un risc
d’accident.
195
Unitat 12
La velocitat
12.1. La velocitat: aspectes introductoris

L’excés de velocitat és un dels anomenats grans factors de risc. El fet d’estar present en gairebé
el 90% dels accidents de trànsit corrobora aquesta afirmació.
Un dels aspectes que fa que el conductor pensi erròniament que controla la situació és que es
produeix un error de càlcul quan aquest augmenta la velocitat i per compensar-ho augmenta
també l’estat d’alerta. Aquesta suposada mesura de seguretat fa que ens posem en perill de
manera evident.
La legislació sobre velocitat intenta ajudar el conductor a controlar la velocitat i a adaptar-la a les
circumstàncies de cada de via de manera que la circulació es torni més segura. Tot i això, molts
conductors sobrepassen les limitacions de velocitat, i fan valoracions subjectives del risc, sense
pensar que el control d’aquest gran factor reduiria considerablement els accidents de trànsit i les
seves conseqüències.
A tot això cal afegir d’altres factors que combinats fan que tot i que s’estableixi una normativa
sobre velocitat, sempre s’hagi de realitzar una valoració subjectiva de la velocitat adequada i
segura. D’aquesta manera, l’estat de les vies, les condicions meteorològiques, el trànsit, el vehi-
cle i el propi estat del conductor són factors que cal afegir a la mobilitat segura i eficaç.
En aquesta unitat es presenta la normativa relativa a la velocitat, però el conductor, a més de
conèixer-la i aplicar-la, haurà d’avaluar d’altres factors per tal de conduir sempre de manera
segura i eficaç amb el control de la velocitat.
196
Unitat 12 La velocitat
12.2. La velocitat: normes generals

Tot conductor està obligat a respectar els límits de velocitat establerts i a tenir en compte, a més
a més, les seves pròpies condicions físiques i psíquiques, les característiques i l’estat de la via, del
vehicle i de la seva càrrega, les condicions meteorològiques, ambientals i de circulació i, en
general, de totes les circumstàncies que s’esdevinguin a cada moment, per tal d’adequar la
velocitat del seu vehicle, de manera que sempre el pugui aturar dins dels límits del seu camp de
visió i davant de qualsevol obstacle que es pugui presentar.
Aquest aspecte fa que, tal com hem avançat, el conductor aprengui a avaluar d’altres factors
per tal d’adequar la seva velocitat a les circumstàncies externes, a les del propi vehicle i a les del
seu estat per tal de garantir que circula amb seguretat.
Els factors que tot conductor ha d’aprendre a valorar són:
• Les circumstàncies del trànsit.
• Les característiques i l’estat de la via.
• Les condicions meteorològiques i ambientals.
• Les condicions de circulació.
• Les seves característiques físiques i psíquiques.
• L’estat del vehicle i la seva càrrega.
Molts d’aquests factors estan regulats per la norma, però d’altres depenen del mateix conduc-
tor. De la informació i l’actitud que aquest tingui dependrà que la seva conducció es consideri
segura i eficaç en els termes que hem plantejat fins ara.
Moderació de la velocitat
Hi ha una sèrie de circumstàncies que obliguen els conductors a circular a una velocitat modera-
da o, fins i tot, a detenir el vehicle. Entre elles la llei estableix:
a. Quan hi hagi vianants a la part de la via que s’estigui utilitzant o se’n pugui preveure
racionalment la irrupció, principalment si es tracta de nens, gent gran, invidents o
altres persones manifestament impedides.
b. En aproximar-se a velocípedes circulant, així com en les interseccions i en les proximi-
tats de vies d’ús exclusiu de velocípedes i dels passos de vianants no regulats per semà-
fors o agents de la circulació, així com en apropar-nos a mercats, centres docents o
indrets on sigui previsible la presència de nens.
c. Quan hi hagi animals a la part de la via que s’estigui utilitzant o se’n pugui preveure
racionalment la irrupció.
d. En els trams amb edificis d’accés immediat a la part de la via que s’estigui utilitzant.
e. En aproximar-se un autobús en situació de parada, principalment si es tracta d’un
autobús de transport escolar.
f. Fora de població, en apropar-se a vehicles immobilitzats a la calçada i a velocípedes
que circulin per ella o pel voral.
g. En circular per paviment lliscant o quan es pugui esquitxar o projectar aigua, graveta o
altres matèries als altres usuaris de la via.
197
h. En aproximar-se a passos a nivell, a rotondes i a interseccions on no es tingui prioritat, i

a zones de reduïda visibilitat o estretalls.
Si les interseccions estan degudament senyalitzades i la visibilitat de la via és pràctica-
ment nul·la, la velocitat dels vehicles no haurà d’excedir de 50 quilòmetres per hora.
i. En l’encreuament amb un altre vehicle, quan les circumstàncies de la via, dels vehicles
o les condicions meteorològiques o ambientals no permetin realitzar-lo amb seguretat.
j. En cas d’enlluernament.
k. En els casos de boira densa, pluja intensa, nevada o núvols de pols o fum.
Les infraccions a aquestes normes preceptives rebran la consideració de greus o molt greus,
segons correspongui per l’excés de velocitat.
En totes aquestes circumstàncies és obligatori reduir la velocitat i, fins i tot, aturar el vehicle,
però tornem a recordar que el conductor sempre haurà de valorar la situació i prendre les mesu-
res adequades per poder controlar el vehicle tot reduint la velocitat fins a assolir una conducció
segura. L’esperit de la llei ens recorda que el control de la velocitat és una de les millors mesures
preventives, la pràctica de la conducció tranquil·la depèn dels conductors.
Velocitats màximes i mínimes

La legislació vigent estableix uns límits de velocitat obligatòria que canvien en funció dels tipus i
les característiques de la via per on se circula i dels vehicles i la seva càrrega.
Aquests límits intenten garantir la seguretat dels seus usuaris.
La valoració i l’adequació de la velocitat torna a ser una tasca individual que tot conductor, cons-
cient de la repercussió de la velocitat en els accidents de trànsit, haurà de practicar en la mesura
que vulgui participar en la reducció de l’accidentalitat.
A més a més, circular a una velocitat excessivament lenta també pot ser un factor de risc, per-
què entorpeix la circulació, neguiteja els altres usuaris de la via i provoca que d’altres conductors
realitzin avançaments amb el risc que comporta aquesta maniobra. En aquest sentit, la llei diu
que no s’ha d’entorpir la marxa normal dels altres vehicles circulant sense causa justificada a
una velocitat anormalment reduïda.
Els titulars de la via fixaran, mitjançant l’ús de la senyalització corresponent, les limitacions de
velocitat específiques que corresponguin d’acord amb les característiques del tram de la via. Si
manca aquesta senyalització específica, es complirà la genèrica establerta per a cada via.
L’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o, si escau, l’autoritat autonòmica o local
responsable de la regulació i el control del trànsit, quan les condicions de la circulació així ho
aconsellin, podrà fixar limitacions de velocitat amb caràcter temporal mitjançant la corresponent
senyalització circumstancial o variable.
Velocitats màximes en vies fora de població

Les velocitats màximes que no s’han de sobrepassar, excepte en els supòsits previstos d’avança-
ments, són les següents:
A. Per a automòbils:
En autopistes i autovies:
198
• Turismes, motocicletes, autocaravanes de massa màxima autoritzada igual o inferior a

3.500 kg i pick-ups, 120 quilòmetres per hora.
• Autobusos, vehicles derivats de turismes i vehicles mixtos adaptables,100 quilòmetres per
hora.
• Camions, camions tractor, furgons, autocaravanes de massa màxima autoritzada superior
a 3.500 kg, vehicles articulats, automòbils amb remolc i resta de vehicles, 90 quilòmetres
per hora.
En carreteres convencionals:
• Turismes, motocicletes, autocaravanes de massa màxima autoritzada igual o inferior a
3.500 kg i pick-ups, 90 quilòmetres per hora.
• Autobusos, vehicles derivats de turismes i vehicles mixtos adaptables, 90 quilòmetres per
hora.
• Camions, camions tractor, furgons, autocaravanes de massa màxima autoritzada superior
a 3.500 kg, vehicles articulats, automòbils amb remolc i resta de vehicles, 80 quilòmetres
per hora.
A les carreteres convencionals amb separació física dels dos sentits de circulació, el titular de la
via podrà fixar un límit màxim de 100 quilòmetres per hora per als turismes, motocicletes i auto-
caravanes amb massa màxima autoritzada igual o inferior a 3.500 kg.
Límits de velocitat per a vehicles de tres rodes assimilats a motocicletes:
Aquests vehicles tenen els mateixos límits de velocitat que s’estableixen en el Reglament esmen-
tat per a les motocicletes de dues rodes.
B. Per als vehicles que realitzin transport escolar i de menors o que transportin mercaderies
perilloses, es reduirà en 10 quilòmetres per hora la velocitat màxima fixada en els paràgrafs
anteriors, en funció del tipus de vehicle i de la via per la qual circula.
C. En cas que en un autobús viatgin passatgers de peu, perquè estigui autoritzat, la velocitat
màxima, sigui quin sigui el tipus de via fora de població, serà de 80 quilòmetres per hora.
D. Per a vehicles especials i conjunts de vehicles també especials és, encara que només tingui
aquesta característica un dels que l’integren:
• Si no tenen senyalització de frenada, porten remolc o són motocultors: 25 quilòmetres
per hora.
• La resta de vehicles especials: 40 quilòmetres per hora, excepte quan puguin desenvolu-
par una velocitat superior als 60 quilòmetres per hora en pla d’acord amb les seves carac-
terístiques, i compleixin les condicions que s’assenyalen a les normes reguladores dels
vehicles; en aquest cas la velocitat màxima serà de 70 quilòmetres per hora.
E. Per a velocípedes, ciclomotors de dos i tres rodes i quadricicles lleugers: 45 quilòmetres per
hora. No obstant això, els conductors de bicicletes podran superar aquesta velocitat màxima en
aquells trams en què les circumstàncies de la via permetin desenvolupar una velocitat superior.
199
F. A les vies sense pavimentar el límit de velocitat màxim serà de 30 quilòmetres hora.
G. Els vehicles als quals, per raons d’assaig o experimentació, els hagi estat concedit un permís
especial per a assajos podran sobrepassar les velocitats establertes com a màximes en 30 quilò-
metres per hora, però només dins l’itinerari fixat i en cap cas quan circulin per vies urbanes, tra-
vessies o per trams on hi hagi senyalització específica que limiti la velocitat.
H. Als vehicles de tres rodes i quadricicles en qualsevol tipus de via on estigui permesa la seva
circulació se’ls aplica el límit de 70 quilòmetres per hora.
Les infraccions a les normes d’aquest precepte tindran la consideració de greus o molt greus,
segons correspongui per l’excés de velocitat.
Límits de velocitat en vies urbanes i travessies

La velocitat màxima que no hauran de sobrepassar els vehicles en vies urbanes i travessies s’es-
tableix, amb caràcter general, en 50 quilòmetres per hora, excepte per als vehicles que transpor-
tin mercaderies perilloses, que circularan com a màxim a 40 quilòmetres per hora.
Aquests límits podran ser rebaixats en travessies especialment perilloses per acord de l’autoritat
municipal amb el titular de la via, i a les vies urbanes per decisió de l’òrgan competent de la
Corporació Municipal.
En les mateixes condicions, els límits podran ser ampliats mitjançant l’ús de la corresponent sen-
yalització, a les travessies i a les autopistes i autovies dins de població, sense sobrepassar en cap
cas els límits genèrics establerts per a aquestes vies fora de població. Si no hi ha senyalització, la
velocitat màxima que no hauran de sobrepassar els vehicles en autopistes i autovies dins de
població serà de 80 quilòmetres per hora.
Les infraccions a les normes d’aquest precepte tindran la consideració de greus o molt greus,
segons correspongui al que disposen els articles reguladors.
Velocitats mínimes en població i fora de població

No s’haurà d’entorpir la marxa normal d’un altre vehicle circulant sense causa justificada a una
velocitat anormalment reduïda. A aquests efectes es prohibeix la circulació en autopistes i auto-
vies de vehicles de motor a una velocitat inferior a 60 quilòmetres per hora i a la resta de vies a
una velocitat inferior a la meitat de la genèrica indicada per a cada categoria de vehicles de
cadascuna d’elles, encara que no circulin altres vehicles.
Tot conductor que, per raons d’emergència, es vegi obligat a circular amb el seu vehicle per una
autopista o autovia a una velocitat anormalment reduïda, l’haurà d’abandonar per la primera
sortida.
Es podrà circular per sota dels límits mínims de velocitat en els casos dels cicles, vehicles de trac-
ció animal, transports i vehicles especials, o quan les circumstàncies del trànsit, del vehicle o de
la via impedeixin el manteniment d’una velocitat superior a la mínima sense risc per a la circula-
200
ció, així com en els supòsits de protecció o acompanyament a altres vehicles, situació en què
s’haurà d’adequar la velocitat a la del vehicle acompanyat.
En aquests casos, els vehicles d’acompanyament hauran de portar a la part superior, i segons
correspongui, els senyals V-21 (rètol avisador d’acompanyament de transport especial) o V-22
(rètol avisador d’acompanyament de ciclistes).
Quan un vehicle no pugui assolir la velocitat mínima exigida i existeixi perill d’atrapar-lo, s’hau-
ran d’utilitzar durant la circulació els llums indicadors de direcció amb senyal d’emergència.
Velocitats màximes en avançaments

Les velocitats màximes fixades per a les carreteres convencionals que no discorrin per sòl urbà
només podran ser sobrepassades en 20 quilòmetres per hora només per turismes i motocicle-
tes, quan avancin altres vehicles que circulin a una velocitat inferior a la velocitat màxima fixada.
Les competicions en la via pública

L’augment de la velocitat és un factor perillós, però la situació de competició en la via pública
està relacionada amb la conducció temerària; els conductors condueixen temeràriament per tal
de superar-se els uns als altres. Aquesta situació no solament comporta un augment de la velo-
citat, sinó que el conductor sol rebutjar les normes de seguretat i no fa cas dels senyals, no
cedeix el pas, se salta els estop i els semàfors, etc.
La celebració de proves esportives amb l’objectiu de competir en espai o en temps per les vies o
els terrenys objectes de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vià-
ria, així com la realització de marxes ciclistes, requerirà una autorització prèvia que serà expedida
segons les normes indicades a l’Annex II del Reglament general de circulació, les quals regularan
aquestes activitats.
Es prohibeix entaular competicions de velocitat a les vies públiques o d’ús públic, excepte si,
excepcionalment, l’autoritat competent les hagués acotat per a això.
Les infraccions a les normes d’aquest precepte tindran la consideració de molt greus, sense per-
judici de les mesures que adoptaran els agents encarregats de la vigilància del trànsit per sus-
pendre, interrompre o dissoldre les proves esportives no autoritzades.
Delictes contra la seguretat viària

El que condueixi un vehicle de motor o un ciclomotor a una velocitat superior en seixanta quilò-
metres per hora en via urbana o en vuitanta quilòmetres per hora en via interurbana a la perme-
sa per reglament, és castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o a la de multa de sis a
dotze mesos i treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a noranta dies i, en tot cas, a la
de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un any i
fins a quatre anys.
201
12.3. La velocitat i la seva relació amb la seguretat viària

De tot el que s’ha exposat fins ara, es dedueix la incidència d’aquest factor en la seguretat viària.
Podríem dir que hi ha diferents nivells de risc depenent del tipus de velocitat a la qual se circuli.
Així doncs, i ordenats de major a menor risc, es poden considerar diferents nivells de velocitat:
risc, tipus de velocitat, concepte.
Risc Tipus de velocitat Concepte
Molt alt Velocitat excessiva La velocitat que no s’adapta a les circumstàn-

cies de la via, del trànsit, de les condicions
atmosfèriques, del trànsit o del vehicle que es
condueix i, en conseqüència, impedeix que el
conductor pugui dominar el vehicle amb segu-
retat. És, per això, una velocitat inadequada i
perillosa.
Alt Velocitat Circular a una velocitat lenta que entorpeixi la

anormalment reduïda marxa normal dels vehicles sense causa justifi-
cada.
Moderat Velocitat adequada Velocitat que permet al conductor estar en con-

/ Baix dicions de controlar el vehicle davant de qualse-
vol situació de risc.
Quan se circula a una velocitat adequada, el
conductor està en condicions de controlar el
seu vehicle, reduir la velocitat de manera suau i
progressiva fins aturar-lo si fos necessari davant
de qualsevol obstacle que se li presenti. Podria
utilitzar-se com a sinònim de conducció tran-
quil·la.
202
12.4. Comportaments de seguretat i eficàcia: el control de la velocitat

Tota la informació, més les mesures legals sobre la velocitat, han de servir perquè tot conductor
tingui sempre present que es triga un cert temps des que es veu el perill fins que es frena (temps
de reacció), que fan que és perdin aproximadament entre 10 i 25 metres. A més, cal tenir en
compte les circumstàncies en què se circula, així com l’estat de la via, que poden incrementar la
distància de frenada. D’aquesta manera, si es manté la distància prudencial amb el vehicle del
davant i es redueix la velocitat, s’aconseguiria reduir un alt percentatge d’accidents de trànsit
degut als excessos de velocitat. El conductor segur i eficaç sap que el control de la velocitat és
decisiu per reduir el nombre i les conseqüències dels accidents; és per això que practica la con-
ducció tranquil·la. Saber quan i com es pot córrer és una tasca difícil. Els conductors experts
considerats segurs i eficaços sempre circulen a una velocitat adequada i controlen la velocitat en
ciutat i en carretera, tot i que s’ha de tenir present que la percepció del risc o de la seguretat pot
ser un altre element de risc.
Per exemple, pensar que córrer quan gairebé no hi ha trànsit per ciutat o per carretera compor-
ta menys risc, és una falsa percepció, perquè en aquestes situacions el perill augmenta conside-
rablement.
Convertir una via urbana en una autopista a la nit, comporta situacions de risc molt altes...
La millor solució per l’impuls de competició és participar en competicions esportives controla-
des, on hi ha un control sobre la via, la conducció i el vehicle, i on a més a més tot està sotmès a
un mínim de normes de seguretat viària.
La conducció per carretera comporta elements de risc que si se sumen a un increment de la
velocitat pot desencadenar un accident amb conseqüències greus: possibilitat de xocar frontal-
ment, derrapar en els revolts, interseccions amb la consegüent entrada de vehicles, augment
d’avançaments, etc. Tot això fa que el conductor hagi d’augmentar l’estat d’alerta, que deixi
més distància entre el vehicle que el precedeix i, sobretot, que controli la velocitat si vol practicar
la conducció segura i eficaç.
En cas de conduir sota la pluja sempre haurem de reduir la velocitat i deixar més distància entre
els cotxes, perquè la frenada requereix més metres per detenir el vehicle o disminuir la velocitat.
En tot cas, el conductor segur i eficaç té sempre present el fet que a la via es pot trobar sovint
amb imprevistos: vehicles parats, obres, controls, desviaments, embussos, vianants...; d’aquesta
manera s’assegura que un obstacle mai no pugui posar-lo en perill.
Aquest estat d’alerta fa que el conductor controli sempre la velocitat i, per tant, redueixi subs-
tancialment la probabilitat de patir un accident i les seves conseqüències.
203
Unitat 13
Les maniobres
13.1. Les maniobres: concepte i classificació

Una maniobra suposa una variació de la situació o posició de qualsevol vehicle en la calçada.
Qualsevol maniobra suposa una alteració de les circumstancies normals del trànsit i, per tant, un
risc potencial.
Aquesta variació que realitza el conductor, de manera voluntària, pot ser de diferents tipus,
segons la situació del trànsit i l’objectiu del canvi. Així doncs, es considera maniobra:
• El fet d’incorporar-se al trànsit quan el vehicle es troba estacionat.
• Quan el conductor realitza un canvi de direcció en una intersecció amb la finalitat de
prendre una via diferent de per on circulava.
• La realització d’un desplaçament lateral.
• L’avançament a d’altres vehicles.
• La realització d’un canvi de sentit de la marxa.
• La parada del vehicle.
• L’estacionament del vehicle.
Aquestes set maniobres s’anomenen maniobres bàsiques de circulació.
204
Unitat 13 Les maniobres
No sempre determinades maniobres es realitzen de manera voluntària, sinó que el conductor es

veu obligat a realitzar-les. Això passa en situacions com:
• Fer un desplaçament de carril, perquè el conductor es troba vehicles aturats o estacionats
en doble fila.
• Fer un desplaçament cap a l’esquerra o cap a la dreta per trobar-se un obstacle a la via,
etc.
No podem considerar com a maniobres aquells canvis o variacions de posició que no alteren les
circumstàncies del trànsit:
a. Iniciar la marxa quan ens trobem detinguts en un semàfor i es posa en verd. En aquest
cas es diu que el conductor reinicia o continua la marxa.
b. Sempre que el conductor hagi de fer un revolt que vingui imposat per l’alineació de la via
per on circula.
13.2. Normes generals sobre les maniobres de circulació

Com a norma general, tot aquell conductor que hagi de fer una maniobra, haurà de prendre les
precaucions necessàries per no posar en perill la resta de conductors que circulen normalment
per les diferents vies, de manera que no suposi un obstacle per a ells o creï alguna situació de
perill que faci que els altres conductors hagin de fer algun tipus de maniobra per evitar-lo i no
patir un accident. Fer cas d’aquesta norma suposaria una conducció segura i eficaç per part de
tot conductor que la complís.
Tot i que existeix una normativa específica per a cada tipus de maniobra bàsica que hem enu-
merat anteriorment i que garanteix, en certa mesura, la seguretat viària davant d’aquest tipus
d’acció, tot conductor que hagi de dur a terme qualsevol maniobra haurà de tenir present i
complir unes normes generals:
• Cap conductor no ha d’iniciar cap maniobra sense haver-se assegurat que la pugui fer
sense perill i sense obstaculitzar els altres usuaris de la via tenint en compte la seva posi-
ció, la seva trajectòria i la seva velocitat.
• S’haurà d’indicar la maniobra de manera clara i amb antelació utilitzant els indicadors de
direcció del vehicle o utilitzant el braç.
• El senyal d’indicació realitzat amb els indicadors lluminosos de direcció del vehicle, s’haurà
de mantenir fins que s’acabi la maniobra; serà només en aquest moment quan acabarà el
senyal.
En el moment de realitzar determinades maniobres s’ha de tenir en compte l’obligació que
imposa la normativa pel que fa a l’expressió de “cediu el pas”: el conductor d’un vehicle que
hagi de cedir el pas a un altre vehicle no haurà d’iniciar o continuar la seva marxa o la seva
maniobra, ni reemprendre-les, fins que s’hagi assegurat que fent-ho no força el conductor del
vehicle que té la prioritat a modificar bruscament la seva trajectòria o velocitat, i ha de mostrar
205
amb antelació suficient, per la seva forma de circular i especialment amb la reducció gradual de
la velocitat, que efectivament cedirà el pas.
13.3. La maniobra d’incorporació a la circulació

La maniobra d’incorporació a la circulació es du a terme des de la situació de vehicle aturat,
estacionat, sortint d’una propietat adjacent o provenint d’altres vies d’accés o de zones de servei
de la pròpia via. Per tant, aquesta maniobra suposa l’accés a una via amb l’automòbil aturat o
portant una velocitat inferior a la dels usuaris que circulen per la via on el conductor s’ha d’in-
corporar.
Passos a realitzar
El primer que s’ha de fer per dur a terme la maniobra d’incorporació a la circulació mantenint
un alt nivell de seguretat és comprovar si es pot realitzar sense risc; és a dir, verificar que les con-
dicions del trànsit permeten incorporar-nos a la circulació de manera segura i sense entorpir la
circulació dels altres usuaris.
Aquesta norma s’aplica en les següents situacions:
• Quan se surt d’un estacionament o es posa en marxa el vehicle després d’haver estat atu-
rat, o quan es prové d’una via d’accés, de zones de serveis o de propietats adjacents,
sempre s’haurà de comprovar que es pot incorporar sense posar en perill els altres usua-
ris.
• Si se surt d’una via d’ús públic per un camí privat, el conductor s’ha d’assegurar que es
pot incorporar sense perill.
• Si el conductor s’incorpora des d’un carril d’acceleració, ha de comprovar, al comença-
ment del carril, que pot fer-ho sense perill.
• Si per poder-se incorporar a la circulació hagués de fer una maniobra de marxa enrere
haurà de comprovar, utilitzant els miralls retrovisors, baixant del vehicle o seguint les indi-
cacions d’altres persones, que no constituirà cap perill per a la resta d’usuaris.
El conductor haurà d’advertir els altres usuaris que vol realitzar aquesta maniobra d’incorpora-
ció. L’advertència es durà a terme utilitzant els indicadors de senyalització òptica del vehicle o
amb el braç. Tot conductor ha de saber que:
• Ha d’advertir òpticament tota maniobra que impliqui un desplaçament lateral o enrere
del vehicle.
• Ho ha d’advertir amb els senyals obligatoris per aquests casos.
• Les advertències òptiques han de ser lluminoses o s’han d’efectuar amb el braç sempre
que siguin perceptibles pels altres usuaris (només en aquest cas es consideraran vàlides).
A més, aquests senyals anul·len qualsevol senyal òptic que la contradigui.
206
• En el cas d’utilitzar advertències lluminoses, han de restar en funcionament fins que s’aca-
bi la maniobra.
• Els indicadors que s’han d’utilitzar en cas de senyalitzar la maniobra de desplaçament
lateral són:
• L’indicador lluminós de direcció corresponent al costat cap a on es vol realitzar el despla-
çament.
• Col·locant el braç en posició horitzontal amb el palmell de la mà estès cap avall si el des-
plaçament es realitza cap al cantó que indica la mà, o doblegat cap amunt, amb el pal-
mell de la mà estès si és cap al cantó contrari.
• En els desplaçaments laterals l’advertència conclou quan el vehicle hagi adoptat la nova
trajectòria.
• La maniobra de marxa enrere s’ha d’advertir amb els llums de marxa enrere que té el
vehicle o amb el braç estès horitzontalment amb el palmell de la mà cap enrere.
Totes aquestes senyalitzacions són obligatòries sempre que a l’entorn hi hagi usuaris de la via; si
no és així, no és obligatori senyalitzar la maniobra, perquè, com ja s’ha dit anteriorment, l’objec-
te de senyalitzar la maniobra és advertir els altres usuaris que ens disposem a alterar les circums-
tàncies del trànsit; si no hi ha cap usuari a la vora, no serà necessari advertir la maniobra.
Tanmateix, quan circulem amb d’altres vehicles o usuaris, la senyalització s’ha de fer amb prou
antelació com perquè ens vegin i tenint sempre present la posició de tots els vehicles que circu-
len per la via.
La senyalització s’ha de mantenir encara que no es pugui realitzar la maniobra d’incorporació,
perquè hem de donar a conèixer que volem incorporar-nos a la via per on ells circulen, de
manera que els altres conductors ens facilitin la incorporació a la circulació sempre que no obs-
taculitzin d’altres vehicles o posin en risc la seva seguretat.
Finalment, un cop comprovada la inexistència de perill i després d’advertir la seva intenció, el
conductor executarà la maniobra d’incorporació.
Obligacions dels conductors que s’incorporen a la circulació

Hi ha diverses situacions en què ens podem incorporar a la circulació i on la maniobra té matisos
diferents:
• Sempre que un conductor s’incorpori a una via d’ús públic per un camí exclusivament pri-
vat, ho ha de fer sense perill per a ningú i a una velocitat que li permeti aturar-se a l’acte,
cedint el pas als vehicles que hi circulin, sigui quin sigui el sentit en què ho facin.
• El conductor d’un vehicle parat o estacionat en una via o procedent de les vies d’accés a
aquesta, de les seves zones de servei o d’una propietat adjacent, que pretengui incorpo-
rar-se a la circulació, ho haurà de fer cedint el pas i sense posar en perill els altres usuaris.
• Si la via a la qual s’accedeix està dotada d’un carril d’acceleració, el conductor que s’hi
incorpora procurarà fer-ho a una velocitat adequada a la via i tenint en compte la posició,
la trajectòria i la velocitat dels vehicles que circulen per la calçada i, si és necessari, s’atura-
rà. A continuació, accelerarà fins assolir la velocitat adequada al final del carril d’accelera-
207
ció per incorporar-se a la circulació de la calçada.

• En les zones de vianants, quan els vehicles les creuin pels passos habilitats per a això, els
conductors tenen l’obligació de deixar passar els vianants que hi circulin.
• Els conductors facilitaran, sempre que sigui possible, la incorporació a la circulació, espe-
cialment si es tracta d’un vehicle de transport col·lectiu de viatgers que pretén incorporar-
se a la circulació des d’una parada senyalitzada.
• A les poblacions, per tal de facilitar la circulació dels vehicles de transport col·lectiu de
viatgers, els conductors de la resta de vehicles s’hauran de desplaçar lateralment, sempre
que sigui possible, o reduir la velocitat, si fos necessari, per tal que els vehicles de trans-
port col·lectiu puguin efectuar la maniobra necessària per prosseguir la marxa a la sortida
de les parades senyalitzades com a tals.
Comportaments de seguretat i eficàcia en el moment

d’incorporar-se a la circulació
El conductor que s’incorpora a una via per on circulen altres vehicles ha de ser conscient que la
seva entrada suposarà un canvi en aquesta circulació; de la seva actuació dependrà, en gran
mesura, mantenir un alt nivell de seguretat per a tots els usuaris, de manera que:
• Ha de procurar no sorprendre els altres conductors incorporant-se sense previ avís.
• Ha d’intentar no dubtar en incorporar-se, ja que aquesta inseguretat pot fer que els altres
conductors no puguin saber si s’incorporarà o no, i això pot provocar que realitzin manio-
bres arriscades. La millor solució, sobretot per a conductors novells, és no tenir presa i
assegurar-se que es poden incorporar sense alterar la trajectòria de cap vehicle.
• Ha de calcular, en tot moment, la velocitat que porten els vehicles (tenint en compte el
tipus de via), de manera que sempre s’incorpori a la velocitat adequada i tenint en comp-
te les circumstàncies del trànsit.
• Ha de cedir sempre el pas en els casos que sigui obligatori, i practicar sempre aquest com-
portament prudent.
Altre cop, una conducció tranquil·la en el moment d’incorporar-se a la circulació ajuda a la
mobilitat segura.
13.4. La maniobra per realitzar desplaçaments laterals

Un desplaçament lateral és aquell que du a terme un conductor per canviar de posició en la cal-
çada, envaint parcialment o totalment un carril per on no circulava. Aquest desplaçament lateral
es pot fer cap a la dreta o cap a l’esquerra.
Normalment aquesta maniobra es du a terme per les circumstàncies que envolten la circulació,
com per exemple, per haver de depassar un vehicle estacionat en doble fila, permetre que un
altre vehicle procedent d’altres vies s’incorpori a la circulació, avançar, tornar a la posició original
208
després d’un avançament, per la direcció o trajectòria que volem prendre, com per exemple,
prendre el carril que ens permetrà fer un canvi de direcció, triar un carril obligat per la senyalit-
zació, parar, estacionar...
Passos a seguir
El primer que s’ha de fer és comprovar si la podem dur a terme sense risc. En aquest sentit, la
reglamentació sobre el trànsit indica que el conductor ha de comprovar per a la realització dels
canvis de via, calçada i carril que la velocitat i la distància dels vehicles que s’apropin en sentit
contrari li permeten realitzar el desplaçament lateral sense perill.
El conductor no ha d’executar la maniobra si no veu clar que la pot desenvolupar amb segure-
tat. També ha d’observar els usuaris de la via que circulen darrere seu, i té l’obligació d’advertir-
los i de cedir el pas als vehicles que circulen pel carril que pretén ocupar. Per tant, sempre que es
vulgui efectuar un desplaçament lateral s’ha d’observar la circulació pels miralls retrovisors.
Quan el conductor observa que no hi ha perill per desenvolupar la maniobra, l’ha de senyalitzar
amb prou antelació a la resta d’usuaris de la via pública.
• Les advertències òptiques es realitzaran amb antelació suficient a l’inici de la maniobra, i
en el cas d’utilitzar advertències lluminoses, han de restar en funcionament fins que
aquesta s’acabi.
• El desplaçament lateral s’advertirà utilitzant el llum indicador de direcció corresponent al
costat cap on es vol realitzar, o el braç, en posició horitzontal amb el palmell de la mà
estès cap avall, si el desplaçament serà cap al costat que indica la mà, o doblegat cap
amunt amb el palmell de la mà estès, si serà cap al costat contrari.
• L’advertència haurà de concloure tan aviat com el vehicle hagi adoptat la seva nova tra-
jectòria.
Finalment, un cop observada la inexistència de risc i senyalitzada la maniobra, el conductor pot
executar el desplaçament lateral. Hi ha diverses circumstàncies per les quals es du a terme
aquesta maniobra, i depenent d’això pot tenir característiques diferents, per exemple:
• Quan el conductor es troba amb un vehicle parat, estacionat o amb un obstacle en el
carril per on circula es veu obligat a realitzar un canvi de posició a la calçada, és a dir, un
desplaçament lateral. En aquest cas, el conductor el depassarà respectant la prioritat dels
vehicles que circulen pel carril que pretén envair, sense que suposi cap perill per a la resta
dels conductors.
• Quan en un tram de via en el qual estigui prohibit l’avançament es trobi immobilitzat un
vehicle que ocupi, totalment o parcial, la calçada en el carril del sentit de circulació, excep-
te si la immobilització ve imposada per les necessitats del trànsit, podrà ser depassat,
encara que per a fer-ho hagi d’ocupar la part de la calçada reservada al sentit contrari,
després d’haver-se cerciorat que es pot realitzar la maniobra sense perill. Amb els matei-
xos requisits, es podran avançar els conductors de bicicletes, velocípedes, ciclomotors,
vianants animals i vehicles de tracció animal quan per la velocitat a la qual circulen puguin
209
ser avançats sense risc per a ells ni per a la circulació en general.

• Si el conductor pretén abandonar una autopista, una autovia o qualsevol altre tipus de
via, haurà de circular amb prou antelació pel carril més proper a la sortida i penetrar al
més aviat possible en el carril de desacceleració en cas que n’hi hagi.
Comportament de seguretat i eficàcia en un desplaçament lateral

Un desplaçament lateral per sobrepassar un obstacle a la via, per permetre la incorporació d’un
vehicle pel carril per on se circula, per avançar, per canviar de direcció, etc. sempre comporta un
risc, perquè el conductor que ha de fer aquesta maniobra ha d’envair un carril per on circulen
altres vehicles.
Per aquest motiu, alguns dels comportaments que garanteixen la nostra mobilitat segura són:
• Mantenir un nivell d’atenció adequat que ens ajudi a detectar l’obstacle.
• L’anticipació del conductor que tria al més aviat possible el carril que el durà a la direcció
de destí.
• L’observació del trànsit per saber el moment en què el nostre desplaçament lateral resul-
tarà menys perillós i el càlcul de velocitat quan volem realitzar un avançament.
13.5. La maniobra de canvi de sentit de la marxa

La maniobra de canvi de sentit de la marxa consisteix en la realització d’un gir de 180º amb el
vehicle per continuar circulant per la mateixa via però en sentit contrari. Però per considerar una
maniobra com un canvi de sentit ha de complir dos requeriments imprescindibles:
1. Fer mitja volta sobre la pròpia calçada o via al mateix nivell.
2. Tornar per la mateixa calçada o per la mateixa via per on se circulava.
En cas de circular per una autovia o autopista, es considera maniobra de canvi de sentit encara
que el gir no es realitzi en el mateix nivell de la pròpia calçada o via, perquè aquests tipus de vies
s’han d’abandonar per travessar-les a diferent nivell, per sobre o per sota. Aquest moviment s’a-
nomena canvi de sentit a diferent nivell, indicat amb el senyal corresponent
Passos a realitzar
Comprovar:
El primer que ha de fer el conductor que vulgui realitzar una maniobra de canvi de sentit de la
marxa és comprovar si pot fer-ho. Per això, haurà d’observar el moviment del trànsit pels miralls
retrovisors, ja que la reglamentació l’obliga a assegurar-se que no entorpirà o posarà en perill els
altres usuaris de la via.
210
Senyalitzar la maniobra:
Un cop el conductor sap que pot fer la maniobra sense risc, ha d’advertir la seva intenció als
usuaris que hi circulen, per tant, ha de senyalitzar la maniobra amb els senyals preceptius i amb
prou antelació.
A més, aquestes anul·len qualsevol senyal òptic que la contradigui.
• Les advertències òptiques es realitzaran amb antelació suficient a l’inici de la maniobra, i
en cas d’utilitzar advertències lluminoses, han de restar en funcionament fins que aques-
ta s’acabi.
• Els indicadors que s’han d’utilitzar en cas de senyalitzar la maniobra de desplaçament
lateral són:
• El llum indicador de direcció corresponent al costat cap on es realitzarà, o el braç, en posi-
ció horitzontal amb el palmell de la mà estès cap a baix, si el desplaçament serà cap al
costat que indica la mà, o doblegant cap amunt amb el palmell estès, si serà cap al costat
contrari.
• En els desplaçaments laterals l’advertència conclou quan el vehicle hagi adoptat la nova
trajectòria.
• Si és pretén aturar el vehicle o frenar considerablement, s’ha d’advertir utilitzant repetida-
ment els llums de fre, o movent el braç alternativament de dalt a baix amb moviments
ràpids i curts.
Després d’haver comprovat que es pot desenvolupar la maniobra de canvi de sentit sense risc, i
havent-ho advertit amb prou antelació, el conductor ha de seleccionar el lloc adequat per dur-la
a terme.
Pel que fa a la selecció del lloc i la realització de la maniobra s’haurà de tenir en compte:
• El conductor d’un vehicle que pretengui invertir el sentit de la seva marxa haurà de triar
un lloc adequat per efectuar la maniobra, de manera que s’intercepti la via el mínim de
temps possible.
• Quan la seva permanència a la calçada, mentre espera per efectuar la maniobra de canvi
de sentit, impedeixi continuar la marxa dels vehicles que circulen darrere seu, n’haurà de
sortir pel costat dret, si fos possible, fins que les condicions de la circulació li permetin
efectuar-lo.
• Ha de tenir en compte els llocs i les situacions en els quals no es pot avançar.
Prohibicions:
Es prohibeix dur a terme el canvi de sentit:
• En els passos a nivell.
• En els túnels.
• En els passos inferiors.
211
• En els trams de la via afectats pel senyal “Túnel” (S-5).

• En les autopistes i autovies, excepte en els llocs habilitats per fer-ho.
• En general, en tots els trams de la via on estigui prohibit l’avançament, excepte si el canvi
de sentit està expressament autoritzat.
• En general, en qualsevol situació que impedeixi comprovar i assegurar-se que es pot can-
viar de sentit de la circulació sense obstaculitzar o posar en perill la resta d’usuaris de la
via.
Comportaments de seguretat i eficàcia en la realització d’un canvi de sentit:

Aquesta maniobra torna a suposar una alteració per als altres conductors, per tant, avisar amb
antelació de la intenció que té el conductor fa que els altres usuaris tinguin temps de reaccionar,
puguin preveure el possible perill i actuïn amb conseqüència.
El conductor que du a terme aquesta maniobra ha de ser conscient que és tan perillós comen-
çar a avisar al mateix temps que s’està desenvolupant la maniobra, com avisar amb una antela-
ció exagerada. En el primer cas, sembla que el conductor confiï que els altres conductors reac-
cionaran amb destresa; mentre que en el segon cas, podem crear dubtes i nerviosisme al con-
ductor que va darrere que no sap si ha avisat per error o si la maniobra es realitzarà en breu.
No s’ha de forçar mai un canvi de sentit; s’ha d’estar disposat a renunciar-hi i esperar una altra
situació més segura.
13.6. Marxa enrere

No es tracta d’una maniobra bàsica de circulació, sinó que forma part d’altres maniobres bàsi-
ques (estacionament, canvis de sentit...).
Cal tenir present que està prohibit circular marxa enrere; només es pot fer en el cas que ens
sigui impossible circular endavant, quan no es pugui canviar de direcció o sentit de la marxa, o
quan formi part d’una maniobra bàsica de circulació que exigeixi circular marxa enrere.
Tot i que la marxa enrere no es consideri en sentit estricte una maniobra bàsica de circulació,
s’han d’aplicar els mateixos passos que si ho fos, i en bé de la conducció segura: observar i com-
provar que es pot realitzar, advertir els altres usuaris de la intenció de dur a terme la marxa enre-
re i, finalment, realitzar-la.
Passos que cal seguir

El primer que ha de fer un conductor que vulgui realitzar la marxa enrere és comprovar que ho
pot fer amb seguretat. Així doncs, haurà de comprovar (amb les indicacions d’altres persones o,
fins i tot, baixant del vehicle) que té la visibilitat, l’espai i el temps necessari per executar-la sense
representar cap perill per a la resta d’usuaris de la via.
212
Un cop comprovada la possibilitat de realitzar la maniobra sense perill, ho ha d’advertir als altres
usuaris. Pot senyalitzar la maniobra:
• Utilitzant els senyals lluminosos del vehicle, i si no se’n té, es realitzarà un senyal amb el
braç estès horitzontalment amb el palmell de la mà cap enrere (senyalització que només
serà considerada vàlida quan els altres usuaris la puguin veure). El senyal realitzat amb el
braç anul·la qualsevol altre senyal òptic que el contradigui.
Finalment, un cop comprovat que no hi ha perill i després d’haver advertit als altres de la
nostra intenció, es pot executar la maniobra tenint sempre present que:
• Es prohibeix circular cap enrere, excepte en els casos en què no sigui possible circular cap
endavant ni canviar de direcció o sentit de la marxa, i en les maniobres complementàries
d’una altra que l’exigeixi, i sempre amb el recorregut mínim indispensable per efectuar-la.
• El recorregut marxa enrere, com a maniobra complementària d’una altra que l’exigeixi,
com la parada, l’estacionament o l’inici de la marxa, no podrà ser superior a 15 metres ni
envair un encreuament de vies.
• Es prohibeix la maniobra de marxa enrere en autopistes i autovies.
• S’ha de realitzar lentament i amb precaució.
• Sense posar en perill els altres usuaris.
• En el moment que el conductor que circuli marxa enrere senti avisos o percebi la proximi-
tat d’altres vehicles, persones o animals, s’ha de detenir.
Comportaments de seguretat i eficàcia quan es realitza la marxa enrere

Un dels factors que ha de tenir present el conductor és el fet que habitualment no se circula
marxa enrere i que, per tant, no se sol tenir la mateixa destresa que en la circulació cap enda-
vant.
Aquest fet provoca, sovint, que el conductor es concentri més en el control de la direcció del
vehicle que no pas en els possibles perills que pot trobar; per tant, per compensar aquest fet és
necessari:
• Reduir al màxim la velocitat quan se circula marxa enrere.
• Controlar i comprovar (nosaltres mateixos o amb l’ajuda d’altres persones) que no hi ha
cap perill ni cap obstacle.
213
Unitat 14
Els avançaments
14.1. L’avançament: concepte i relació amb la seguretat viària

L’avançament i la velocitat també suposen un factor de risc d’accident, de manera que com
més avançaments faci un conductor més probabilitat té de patir un accident. Avançar suposa
accelerar, córrer més i, de vegades, fer una imprudència. Com que és un comportament extre-
madament arriscat la llei ha intentat regular-lo de manera molt minuciosa.
L’avançament és una maniobra que consisteix a sobrepassar un altre vehicle en moviment, loca-
litzat davant del conductor que es disposa a avançar, i que circula a una velocitat més reduïda.
Per poder considerar un avançament com una maniobra, els dos vehicles, el que avança i l’avan-
çat, han d’estar en moviment. Si no és així, no es pot parlar d’avançament, aspecte que tracta-
rem més endavant.
En un avançament hi intervenen nombroses variables que poden fer augmentar la perillositat
d’aquesta maniobra que sempre suposa un risc per al conductor; d’aquesta manera la via per
on se circula, les condicions de visibilitat, meteorològiques i ambientals, la fluïdesa del trànsit,
etc. fan que sovint, una maniobra d’avançament que requereix envair altres carrils i tornar a
situar-se en el mateix carril però davant del vehicle avançat es converteixi en una maniobra peri-
llosa i complexa que requereix unes normes que cal conèixer i respectar si es vol ser un conduc-
tor segur i eficaç.
Però el comportament del conductor que és avançat també és un factor important per garantir
que aquesta maniobra es realitza de forma segura i sense perill. La seva col·laboració afavoreix
que l’avançament es desenvolupi amb el mínim nivell de risc.
214
Unitat 14 Els avançaments
El comportament del conductor que avança és l’altra variable que adquireix molta importància
en la seguretat; d’ell depenen molts factors considerats decisius en el moment de realitzar un
avançament segur i eficaç:
• Observar la senyalització de la via i comprovar que es pot fer l’avançament.
• Mesurar amb precisió les distàncies entre el seu vehicle i el que desitja avançar.
• Calcular la distància i la velocitat del vehicle que s’apropa pel sentit contrari.
• Assegurar-se que no existeixin vehicles ocults.
• Calcular que existeixi prou espai per situar-se altra vegada a la dreta.
• Utilitzar la velocitat i la potència adequades per realitzar l’avançament.
• Prendre la decisió amb rapidesa però, al mateix temps, amb precaució i prudència.
• Executar la maniobra amb precisió i sense dubtar.
La seguretat de tots els usuaris de la via és un factor que sempre ha de tenir en compte qualse-
vol conductor que circuli per la via pública; en realitzar un avançament, a causa del perill d’a-
questa maniobra, l’ha de dur a terme amb molta prudència, amb precaució, amb decisió i sense
vacil·lar.
Per tot això, l’avançament és una de les maniobres més complexes i perilloses; complexa per-
què requereix moltes habilitats, càlculs i actituds, i perillosa perquè es posen en joc variables
com la velocitat, el comportament dels altres conductors, la situació de la via per on se circula, el
trànsit, l’estat del vehicle, etc.
14.2. Avançament per l’esquerra. Norma general

En totes les vies objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat
viària, com a norma general, l’avançament s’haurà de dur a terme per l’esquerra del vehicle que
es pretén avançar. No obstant això, hi ha excepcions en les quals els avançaments s’efectuaran
per la dreta. Exemple: en vies amb circulació en els dos sentits, els tramvies que circulin per la
zona central.
14.3. Passos que cal seguir en un avançament segur en vies de dos

sentits i amb un carril de circulació per a cada sentit de la marxa
La seguretat és un dels factors que cal tenir en compte en el moment de realitzar la maniobra
d’avançament, i més si tenim en compte totes les variables que hi intervenen. El control de totes
aquestes variables requereix d’una sèrie de passos que tot conductor ha de seguir quan decideix
avançar un altre vehicle. Ja s’ha comentat en d’altres unitats la importància de considerar i
seguir la regla de seguretat aplicable a totes les maniobres bàsiques de circulació. En aquest cas
el conductor s’haurà de preparar per executar la maniobra.
215
Realitzar amb seguretat la fase de preparació i la d’execució contribuirà a realitzar amb segure-
tat aquesta maniobra i, conseqüentment, es millorarà la seguretat i l’eficàcia en la circulació.
Fase de preparació per a un avançament que requereix

un desplaçament lateral
Posició en relació amb el vehicle que es vol avançar
Quan un conductor es prepara per fer un avançament ha de valorar la posició que ha de man-
tenir respecte del vehicle que vol avançar i totes les velocitats que entren en joc (la pròpia, la del
conductor avançat i la dels vehicles que circulen pel carril de sentit contrari).
Un conductor ha d’adoptar una posició adequada per realitzar un avançament segur. Aquesta li
ha de permetre un camp de visió suficient per davant i que, al mateix temps, no faci que es pro-
longui la durada de l’avançament.
Circular en una posició molt propera al conductor que es pretén avançar, a més de no mantenir
la distància de seguretat reglamentària entre ambdós vehicles, redueix considerablement el
camp visual del conductor, especialment si el vehicle que es vol avançar és un camió, un auto-
bús o un altre vehicle de grans dimensions.
Si el conductor s’allunya excessivament del vehicle que vol avançar prolonga excessivament el
temps i l’espai que ha de recórrer per poder avançar.
Comprovacions de qui avança en la fase de preparació

Abans d’iniciar un avançament que requereixi un desplaçament lateral, el conductor que es pro-
posi avançar haurà de comprovar que en el carril que pretén utilitzar per a l’avançament hi ha
espai lliure suficient perquè la maniobra no posi en perill ni entorpeixi els conductors que circulin
en sentit contrari, tenint en compte la velocitat pròpia i la dels altres usuaris afectats. En cas con-
trari, haurà d’abstenir-se d’avançar.
• Haurà d’assegurar-se que, en presentar-se un altre en sentit contrari, pot desviar-se cap al
costat dret sense causar perjudicis o posar en situació de perill algun dels vehicles avan-
çats.
• També s’haurà de cerciorar que el conductor del vehicle que el precedeix en el mateix
carril no ha indicat el seu propòsit de desplaçament cap al mateix costat; en aquest cas,
haurà de respectar la preferència que l’assisteix. No obstant això, si després d’un temps
prudencial el conductor d’aquest vehicle no exercís el seu dret prioritari, es podrà iniciar la
maniobra d’avançament, advertint-l’hi prèviament amb senyal acústic o òptic.
Es prohibeix, en tots els casos, avançar els vehicles que ja n’estiguin avançant un altre si el
conductor del tercer vehicle, per efectuar aquesta maniobra, ha d’envair la part de la cal-
çada reservada a la circulació en sentit contrari.
• Així mateix, s’haurà d’assegurar que cap conductor que el segueixi pel mateix carril ha ini-
ciat la maniobra d’avançar el seu vehicle, i que disposa d’espai suficient per reintegrar-se
al seu carril quan acabi l’avançament.
• També haurà de comprovar que no hi ha cap altra circumstància que prohibeixi realitzar
l’avançament.
216
Comprovacions de qui avança amb relació als senyals de circulació

i les marques viàries. El conductor ha d’observar la presència o no
dels senyals i les marques viàries següents:
R-305. Avançament prohibit.
A més dels principis generals sobre avançament, indica la prohibició a tots els vehicles d’avançar
els vehicles de motor que circulin per la calçada, tret que aquests siguin motocicletes de dues
rodes i sempre que no s’envaeixi la zona reservada al sentit contrari, a partir del lloc on estigui
situat el senyal i fins al pròxim senyal de “Fi de prohibició d’avançament” o de “Fi de prohibi-
cions”. Col·locat en aquells llocs on per norma estigui prohibit l’avançament, recorda de forma
genèrica la prohibició d’efectuar aquesta maniobra.
R-306. Avançament prohibit per a camions.

Prohibeix als camions amb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilograms d’avan-
çar els vehicles de motor que circulin per la calçada, tret que aquests siguin motocicletes de
dues rodes i sempre que no s’envaeixi la zona reservada al sentit contrari, a partir del lloc on
estigui situat el senyal i fins al pròxim senyal de “Fi de prohibició d’avançament per a camions”
o de “Fi de prohibicions”.
Marca longitudinal contínua.

Una marca longitudinal consistent en una línia contínua sobre la calçada significa que cap con-
ductor amb el seu vehicle o animal ha de travessar-la o circular-hi per sobre, ni, quan la marca
separi els dos sentits de circulació, circular per la seva esquerra.
Una marca longitudinal constituïda per dues línies contínues adossades té el mateix significat.
Marques longitudinals contínues adossades a discontínues.

Quan una marca consisteixi en una línia longitudinal contínua adossada a una altra de discontí-
nua, els conductors no han de tenir en compte més que la línia situada al costat pel qual circu-
len. Quan aquestes marques separin diferents sentits de circulació, aquesta disposició no impe-
deix que els conductors que hagin efectuat un avançament tornin a ocupar el seu lloc normal a
la calçada.
Comprovacions de qui avança amb relació a la visibilitat

Tenir una bona visibilitat és condició indispensable i indiscutible per realitzar un avançament. Per
aquest motiu està prohibit avançar:
a. En els revolts i canvis de rasant de visibilitat reduïda i, en general, en tots els llocs o en les
circumstàncies (incloses les atmosfèriques i ambientals, les del trànsit i les de qualsevol
altra índole) en què la visibilitat disponible no sigui suficient per poder efectuar la manio-
bra o desistir-hi un cop iniciada, tret que els dos sentits de la circulació estiguin clarament
delimitats i la maniobra pugui efectuar-se sense envair la zona reservada al sentit contrari.
De conformitat amb el que disposa el paràgraf anterior, es prohibeix, en concret, l’avan-
çament darrere un vehicle que realitza la mateixa maniobra, quan les dimensions del
217
vehicle que l’efectua en primer lloc impedeix la visibilitat de la part davantera de la via al
conductor del vehicle que el segueix.
b. En els passos per a vianants senyalitzats com a tals, en les interseccions amb vies per a
ciclistes, en els passos a nivell i en les seves proximitats.
No obstant això, aquesta prohibició no serà aplicable quan l’avançament es realitzi a vehi-
cles de dues rodes que, per les seves reduïdes dimensions, no impedeixin la visibilitat late-
ral, en un pas a nivell o en les seves proximitats, amb els oportuns senyals acústics o òptics
previs. Aquesta prohibició tampoc no serà aplicable en un pas per a vianants senyalitzat
quan l’avançament a qualsevol vehicle es realitzi a una velocitat tan suficientment reduïda
que permeti detenir-se a temps si sorgís perill d’atropellament.
c. En les interseccions i en les seves proximitats, excepte quan:
1. Es tracti d’una plaça de circulació giratòria o rotonda.
2. L’avançament hagi d’efectuar-se per la dreta, segons el que preveuen les excep-
cions a la norma general d’avançar per l’esquerra.
3. La calçada on es realitzi gaudeixi de prioritat en la intersecció i hi hagi un senyal
que ho indiqui.
4. L’avançament es realitzi a vehicles de dues rodes.
d. En els túnels, els passos inferiors i els trams de via afectats pel senyal “Túnel” (S-5) en els
quals es disposi només d’un carril per al sentit de circulació del vehicle que pretén avan-
çar.
Les infraccions a aquestes normes tindran la consideració de greus.
Supòsits excepcionals d’ocupació del sentit contrari. Vehicles immobilitzats

Quan en un tram de via en què estigui prohibit l’avançament es trobi immobilitzat un vehicle
que ocupi, totalment o parcial, la calçada del carril del sentit de la marxa, tret que la immobilit-
zació vingui imposada per les necessitats del trànsit, podrà ser depassat, encara que per a això
calgui ocupar la part de la calçada reservada al sentit contrari, després d’haver-se cerciorat que
es pot realitzar la maniobra sense perill. Amb idèntics requisits es podran avançar els conductors
de bicicletes, velocípedes, ciclomotors, vianants, animals i vehicles de tracció animal, quan per la
velocitat a què circulin puguin ser avançats sense risc per a ells ni per a la circulació en general.
Fase d’execució d’un avançament que requereix desplaçament lateral

Després de la fase de preparació, quan el conductor ha observat i controlat totes aquestes varia-
bles i decideix que pot dur a terme la maniobra d’avançament perquè ha valorat que no com-
porta cap risc, entra en la fase d’execució de la maniobra.
El conductor que decideix que pot executar la maniobra ha de fer dues accions: desplaçar-se
lateralment a l’esquerra de la calçada i retornar al carril dret. Tot seguit es concreten aquestes
dues accions per tal de conèixer els factors o variables que cal controlar en aquesta fase per
garantir que l’execució de l’avançament sigui segura i eficaç.
218
Comprovacions prèvies per canviar de carril a l’esquerra.

Abans de realitzar el desplaçament a l’esquerra, el conductor ha de comprovar a través
dels retrovisors i ratificar que no obstaculitza o posa en perill amb el seu desplaçament un
altre vehicle que estigui avançant o pretengui avançar.
Advertències al conductor que serà avançat.

El conductor que realitzarà un avançament pot avisar el conductor que serà avançat mit-
jançant advertències acústiques i lluminoses.
Advertències acústiques:
Excepcionalment, o quan així ho estableixi alguna norma de la legislació sobre trànsit, cir-
culació de vehicles de motor i seguretat viària, podran emprar-se senyals acústics de so no
estrident, i queda prohibit el seu ús immotivat o exagerat.
Aquestes advertències acústiques es podran fer per advertir, fora de població, al conduc-
tor d’un altre vehicle el propòsit d’avançar-lo.
Advertències lluminoses:
Amb la mateixa finalitat que les acústiques, i per substituir-les, podran efectuar-se adver-
tències lluminoses, fins i tot dins de població, utilitzant en forma intermitent els llums de
curt o de llarg abast, o ambdós alternativament, a intervals molt curts i de manera que
s’eviti l’enlluernament.
Senyalització de la maniobra. Advertències òptiques

El conductor ha d’advertir mitjançant senyals òptics totes les maniobres que impliquin un des-
plaçament lateral. Aquestes advertències òptiques s’efectuaran amb antelació suficient a l’inici
de la maniobra i, si són lluminoses, romandran en funcionament fins que s’acabi.
El desplaçament lateral s’advertirà utilitzant el llum indicador de direcció corresponent al costat
cap al qual es realitzarà, o el braç en posició horitzontal amb el palmell de la mà estès cap avall.
En les maniobres que impliquin un desplaçament lateral, és aquest el que exclusivament s’avisa,
per la qual cosa l’advertència haurà de concloure tan aviat com el vehicle hagi adoptat la seva
nova trajectòria.
219
14.4. Obligacions de qui avança durant l’execució de la maniobra

L’execució pròpiament dita d’avançar comença quan el conductor ha realitzat el desplaçament
lateral i s’ha situat al carril corresponent. Durant l’execució de l’avançament, el conductor que
l’efectuï haurà de portar el seu vehicle a una velocitat notòriament superior a la del que pretén
avançar i deixar entre ambdós una separació lateral suficient per realitzar-lo amb seguretat.
Si després d’iniciar la maniobra d’avançament advertís que es produeixen circumstàncies que
puguin fer difícil la seva finalització sense provocar riscos, reduirà ràpidament la velocitat, torna-
rà novament al seu carril i ho advertirà als que el segueixen amb els senyals preceptius.
Les velocitats màximes fixades per a les carreteres convencionals que no discorrin per sòl urbà
només podran ser sobrepassades en 20 quilòmetres per hora per turismes i motocicletes quan
avancin altres vehicles que circulin a una velocitat inferior a la velocitat màxima fixada.
Si el límit indicat per un senyal coincideix amb la velocitat màxima permesa per al tipus de via,
recorda de forma genèrica la prohibició de superar-la. En conseqüència, també es podrà sobre-
passar aquest límit a la mateixa velocitat, en les mateixes condicions i pels mateixos usuaris.
Quan s’avancin vianants, animals o vehicles de dues rodes o de tracció animal fora de població,
la maniobra s’haurà de realitzar ocupant una part o la totalitat del carril contigu de la calçada,
sempre que existeixin les condicions necessàries per realitzar l’avançament en les condicions que
preveu el Reglament general de circulació; en tot cas, la separació lateral no pot ser inferior a
1,50 metres.
Tot conductor de vehicle automòbil que es proposi realitzar un avançament a un cicle o ciclomo-
tor, o conjunt d’ells, haurà de realitzar-lo ocupant part o la totalitat del carril contigu o contrari,
en el seu cas, de la calçada i guardant una amplada de seguretat d’almenys 1,5 metres.
Queda expressament prohibit avançar posant en perill o entorpint els ciclistes que circulin en
sentit contrari, fins i tot si aquests ciclistes circulen pel voral.
Quan l’avançament s’efectuï a qualsevol altre vehicle diferent dels al·ludits en el paràgraf ante-
rior, o tingui lloc en una població, el conductor del vehicle que ha d’avançar deixarà un marge
lateral de seguretat proporcional a la velocitat i a l’amplària i a les característiques de la calçada.
El conductor d’un vehicle de dues rodes que pretengui avançar fora de població un altre vehicle
qualsevol, ho farà de forma que entre ell i les parts més sortints del vehicle que avança quedi un
espai no inferior a 1,50 metres.
Obligació de tornar al carril dret

El conductor del vehicle que ha efectuat l’avançament haurà de reintegrar-se al seu carril tan
aviat com li sigui possible i de manera gradual, sense obligar altres usuaris a modificar la seva
trajectòria o velocitat, i advertir-ho a través dels senyals preceptius.
Per tant, és obligatori senyalitzar la tornada al carril dret. Aquest desplaçament lateral serà
advertit utilitzant el llum indicador de direcció del costat dret o amb el braç doblegat cap amunt
amb el palmell de la mà estès.
Com que en aquest cas el que se senyalitza és un desplaçament lateral, l’advertència haurà de
concloure tan aviat com el vehicle hagi adoptat la seva nova trajectòria.
220
14.5. Els avançaments en una calçada de doble sentit de circulació

i tres carrils
Les vies de tres carrils amb doble sentit de circulació i separats amb marques longitudinals dis-
contínues disposen del carril central per fer els avançaments i per situar el vehicle quan es té la
intenció de canviar de direcció cap a l’esquerra. Només és podrà utilitzar aquest carril quan no
estigui ocupat per d’altres vehicles que estiguin realitzant un avançament en sentit contrari.
La norma general estableix que en aquest tipus de vies està prohibit circular pel carril situat més
a l’esquerra, per tant, tampoc no es poden fer avançaments utilitzant aquest carril.
14.6. Els avançaments en una calçada d’un únic sentit de circulació

i diversos carrils
En les calçades que tinguin, almenys, dos carrils reservats a la circulació en el mateix sentit de la
marxa, el conductor que vagi a efectuar un nou avançament podrà romandre al carril que hagi
utilitzat per a l’anterior, amb la condició de cerciorar-se que pot fer-ho sense molestar indeguda-
ment els conductors de vehicles que circulin darrere el seu a més velocitat.
Aquest precepte no s’aplicarà als conductors de camions o furgons amb una massa màxima
autoritzada superior a 3.500 quilograms, als de vehicles especials que no estiguin obligats a cir-
cular pel voral i als de conjunts de vehicles de més de set metres de longitud, que circularan nor-
malment pel situat més a la seva dreta i només podran utilitzar l’immediat per avançar.
14.7. L’avançament per la dreta

Com a norma general els conductors han d’avançar sempre per l’esquerra, però hi ha algunes
excepcions que permeten fer avançaments per la dreta, sempre que es disposi de prou espai,
s’adoptin extremades precaucions i se segueixin les normes d’advertiment de la maniobra i de
separació lateral que s’han explicat en aquesta unitat i en d’altres sobre les maniobres bàsiques
de circulació. Els casos excepcionals són:
• Quan hi ha espai suficient per a dur-lo a terme, l’avançament s’efectuarà per la dreta i
adoptant les màximes precaucions, quan el conductor del vehicle al qual es pretengui
avançar estigui indicant clarament el seu propòsit de canviar de direcció a l’esquerra o
d’aturar-se en aquest costat.
• A les vies amb circulació en ambdós sentits, l’avançament s’efectuarà per la dreta als
tramvies que marxin per la zona central.
• Dins de població, en les calçades que tinguin, almenys, dos carrils reservats a la circulació
en el mateix sentit de la marxa, delimitats per marques longitudinals, es permet l’avança-
ment per la dreta a condició que el conductor del vehicle que l’efectuï se cerciori prèvia-
ment que el pot fer sense perill per als altres usuaris.
221
14.8. Casos que no es consideren avançaments

En els següents casos, encara que se sobrepassi un vehicle que circula per una altra via en el
mateix sentit de la marxa no es considerarà avançament:
• Quan el conductor s’apropi a una incorporació pel carril d’acceleració i el vehicle de la via
principal circuli a una velocitat inferior al vehicle que es vol incorporar a la via o viceversa.
• Quan en deixar la via per un carril de desacceleració se circuli a una velocitat superior a la
dels vehicles que circulen pel carril de la via que s’abandona, o viceversa.
• Quan en apropar-se a una intersecció, el conductor que circula pel carril reservat per fer
un canvi de direcció a la dreta circuli a més velocitat que els vehicles situats en el carril de
l’esquerra i que vulguin continuar recte o girar a l’esquerra, o viceversa.
• Quan se circuli a més velocitat que els vehicles que han de circular per carrils reservats per
a ells (carril bus o taxi, etc.), o viceversa.
• Quan la densitat del trànsit fa que els vehicles que circulen per un determinat carril ho
facin a una velocitat que depengui del vehicle que els precedeix, el fet que els vehicles
d’un carril circulin a més velocitat que els dels altres carrils no es considera avançament.
• Tampoc es consideren avançaments els que es produeixen entre ciclistes que circulen en
grup.
• Passar a un vehicle que es trobi detingut, parat o estacionat. En aquest cas es parla de
“depassament”.
14.9. Comportaments de seguretat i eficàcia en els avançaments

Hem volgut diferenciar entre el conductor que inicia una maniobra d’avançament i el conductor
que és avançat. Tant l’un com l’altre han de facilitar la maniobra, perquè tots dos poden estar
en situació de perill.
• Comportaments de seguretat i eficàcia del conductor que avança.
En el conductor que avança recau la màxima responsabilitat d’un accident, és per tant la
persona que ha d’estar segura que la maniobra que durà a terme no comporta cap perill.
Aquest conductor ha de saber que:
• Iniciar una maniobra d’avançament sovint comporta el risc de col·lisió.
• Fer un avançament a prop d’una cruïlla comporta una situació de perill
• Fer avançaments en zones de poca visibilitat pot provocar un xoc frontal.
Un dels comportaments més segurs és reduir el nombre d’avançaments. El conductor que a
més a més de segur és eficaç escull les ocasions més segures per avançar un vehicle practicant
una conducció tranquil·la. Així doncs, no es tracta d’un conductor que mira constantment d’a-
vançar i que provoca situacions imprudents i perilloses.
222
Comportaments de seguretat i eficàcia del conductor avançat

Posició en la calçada
El conductor que adverteixi que un altre que el segueix té el propòsit d’avançar el seu vehicle
estarà obligat a cenyir-se a la vora dreta de la calçada, excepte en els supòsits de girs o canvis de
direcció a l’esquerra o d’aturada en aquest mateix costat, que haurà de cenyir-se a l’esquerra tot
el possible, però sense interferir la marxa dels vehicles que puguin circular en sentit contrari.
Velocitat
Es prohibeix al conductor del vehicle que serà avançat augmentar la velocitat o efectuar manio-
bres que impedeixin o dificultin l’avançament. També estarà obligat a disminuir la velocitat del
seu vehicle quan, un cop iniciada la maniobra d’avançament, es produeixi alguna situació que
comporti perill per al seu propi vehicle, per al vehicle que està efectuant la maniobra, per als que
circulen en sentit contrari o per a qualsevol altre usuari de la via.
No obstant això, quan el conductor que realitza l’avançament doni mostres inequívoques de
desistir de la maniobra reduint la velocitat, el conductor del vehicle al qual es pretén avançar no
estarà obligat a disminuir la velocitat, si amb això posa en perill la seguretat de la circulació, tot i
que sí que estarà obligat a facilitar al conductor que volia avançar la tornada al seu carril.
Els conductors de vehicles pesants, de grans dimensions o obligats a respectar un límit específic
de velocitat hauran de minorar la marxa o apartar-se al més aviat possible al voral, si és practica-
ble, per deixar pas als vehicles que el segueixen, quan la densitat de la circulació en sentit con-
trari, l’amplària insuficient de la calçada, el seu perfil o estat no permetin ser avançats amb faci-
litat i sense perill.
Senyalització per permetre l’avançament

Els conductors dels vehicles esmentats en el paràgraf anterior (vehicles pesants, de grans dimen-
sions o obligats a respectar un límit específic de velocitat), en cas que no sigui possible cenyir-se
per complet al marge dret de la calçada quan vagin a ser avançats i, no obstant això, l’avança-
ment pugui efectuar-se amb seguretat, indicaran la possibilitat de dur a terme aquesta manio-
bra als vehicles que s’acostin estenent el braç horitzontalment i movent-lo nombroses vegades
cap endarrere i cap endavant, amb el dors de la mà cap endarrere, o posant en funcionament
l’intermitent dret, quan no cregui convenient fer el senyal amb el braç.
223
Unitat 15
Detenció, parada
i estacionament
15.1. Conceptes de detenció, parada i estacionament.

Diferències principals
La Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària (LSV) defineix detenció com
la immobilització del vehicle per emergència, per necessitats de la circulació o per tal de complir
un precepte reglamentari.
Així doncs, la detenció no és considerada com una maniobra perquè que és una immobilització
involuntària.
De la mateixa manera, es defineix parada com la immobilització del vehicle, durant un temps
inferior a dos minuts sense que el conductor pugui abandonar el vehicle.
Finalment, es considera estacionament qualsevol immobilització del vehicle que no es trobi en
situació de detenció o de parada.
Per tal d’aclarir una mica més aquests conceptes, s’especifiquen a continuació algunes de les
principals diferències entre els tres conceptes.
224
Unitat 15 Detenció, parada i estacionament
Detenció Parada Estacionament
La seva Imposada Voluntària Voluntària

realització és:
La seva Obeir les normes que Abandonar el corrent Diversa, però mai la
finalitat és: s’estableixen dins el circulatori sense que el mateixa que la parada o
corrent circulatori o conductor abandoni el la detenció.
abandonar-lo per una vehicle.
emergència.
Temps màxim No té un temps màxim, Ha de ser inferior a dos No té una durada con-
autoritzat: perquè depèn de les cir- minuts. creta màxima, excepte si
cumstàncies que l’origi- es realitza en una zona
nen, no poden superar d’estacionament de
aquest temps. temps limitat.
És una manio- No Sí Sí
bra?
15.2. Detencions
Detenció en un túnel o en un pas inferior

Tot conductor que es vegi obligat a romandre amb el seu vehicle detingut a l’interior d’un túnel
o en un altre lloc tancat, per un període de temps superior a dos minuts, haurà d’interrompre el
funcionament del motor fins que pugui prosseguir la marxa, conservant encès l’enllumenat de
posició.
Si per motius d’emergència un conductor queda immobilitzat amb el seu vehicle dins d’un túnel
o en un pas inferior:
• Haurà d’apagar el motor, connectar el senyal d’emergència i mantenir encesos els llums
de posició.
• Si és possible, haurà de dirigir el vehicle cap a la zona reservada per a emergències més
pròxima en el sentit de la seva marxa. Si no existeix, immobilitzarà el vehicle el més a prop
possible de la vora dreta de la calçada.
225
• Haurà de col·locar correctament sobre la calçada els dispositius de presenyalització de

perill.
• Haurà de sol·licitar auxili sense demora a través del pal d’auxili (pal SOS) més pròxim, si
existeix, i seguir les instruccions que a través d’ell se li facin arribar.
• Tant el conductor com els altres ocupants hauran d’abandonar el vehicle, dirigint-se ràpi-
dament al refugi o a la sortida més pròxims, sense que en cap cas es transiti per la calçada
si hi ha zones excloses a la circulació de vehicles.
• Si es tracta d’una avaria que permet la marxa del vehicle, haurà de continuar fins a la sor-
tida del túnel o del pas inferior i, si això no fos possible, fins a una zona reservada per a
emergències.
En cas d’incendi, el conductor aproparà el seu vehicle tot el possible cap a la seva dreta per no
obstruir el pas als vehicles d’emergència. Apagarà el motor i deixarà la clau posada i les portes
obertes. Tant el conductor com els altres ocupants abandonaran el vehicle dirigint-se ràpida-
ment al refugi o a la sortida més pròxims, en sentit contrari al del foc, sense que en cap cas es
transiti per la calçada si hi ha zones excloses a la circulació de vehicles.
Si per necessitats de la circulació un vehicle queda immobilitzat a l’interior d’un túnel o d’un pas
inferior, el conductor i els passatgers no han d’abandonar el vehicle. En aquest cas s’ha de con-
nectar el senyal d’emergència temporalment per advertir els altres conductors que circulin al
darrere, mantenir encesos els llums de posició i apagar el motor. S’haurà de detenir el més lluny
possible del vehicle que el precedeix.
Immobilització del vehicle i caiguda de la càrrega

Si a causa d’un accident o d’una avaria el vehicle o la seva càrrega obstaculitzessin la calçada, els
conductors, després de senyalitzar convenientment el vehicle o l’obstacle creat, adoptaran les
mesures necessàries perquè sigui retirat en el menor temps possible; hauran de treure’l de la cal-
çada i situar-lo complint les normes d’estacionament sempre que sigui factible.
Sempre que, per qualsevol emergència, un vehicle quedi immobilitzat a la calçada o la seva
càrrega hagi caigut a sobre d’aquesta, el conductor o, en la mesura que sigui possible, els ocu-
pants del vehicle procuraran col·locar l’un i l’altra al lloc on causi menor obstacle a la circulació,
per a la qual cosa podran, si escau, utilitzar-se, si fos necessari, el voral o la mitjana; així mateix,
adoptaran la mesures oportunes perquè el vehicle i la càrrega siguin retirats de la via en el
menor temps possible.
En els supòsits a què es refereix l’apartat anterior, sense perjudici d’encendre el llum d’emergèn-
cia si el vehicle la porta i, quan correspongui, els llums de posició i de gàlib, en tant que es deixa
expedita la via, tot conductor haurà d’emprar els dispositius de presenyalització de perill regla-
mentaris per advertir aquesta circumstància, tret que les condicions de la circulació no perme-
tessin fer-ho. Aquests dispositius es col·locaran, un per davant i un altre per darrere el vehicle o
la càrrega, com a mínim a 50 metres de distància i de forma que siguin visibles des de 100
metres, almenys, pels conductors que s’aproximin. En calçades de sentit únic, o de més de tres
carrils, bastarà la col·locació d’un sol dispositiu, situat com a mínim 50 metres abans en la forma
anteriorment indicada.
226
Si fos necessari demanar auxili, s’utilitzarà el pal d’auxili més pròxim, si la via en disposa; en cas
contrari, es podrà sol·licitar als altres usuaris. En tot cas i sempre que sigui possible, ningú haurà
d’envair la calçada.
El remolc d’un vehicle accidentat o avariat només s’haurà de realitzar per un altre vehicle espe-
cíficament destinat a aquest fi. Excepcionalment, i sempre en condicions de seguretat, es per-
metrà l’arrossegament per altres vehicles, però només fins al lloc més pròxim on pugui quedar
convenientment immobilitzat i sense entorpir la circulació. En cap cas serà aplicable aquesta
excepció a les autopistes o a les autovies.
Quan l’emergència ocorri en un vehicle destinat al transport de mercaderies perilloses, s’aplica-
ran, a més a més, les seves normes específiques.
Els conductors de turismes, d’autobusos, d’automòbils destinats al transport de mercaderies, de
vehicles mixtos, de conjunts de vehicles no agrícoles, així com els conductors i el personal auxi-
liar dels vehicles pilot de protecció i acompanyament hauran d’utilitzar una armilla reflectora
d’alta visibilitat, certificada segons el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es
regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de
protecció individual, que figura entre la dotació obligatòria del vehicle, quan en surtin i ocupin la
calçada o el voral de les vies interurbanes.
Immobilització del vehicle

Es pot procedir a la immobilització del vehicle quan:
a. El vehicle que no tingui autorització administrativa per circular, bé pel fet de no haver-la
obtingut, bé perquè ha estat objecte d’anul·lació o declarada la pèrdua de vigència, o bé per-
què s’incompleixin les condicions de l’autorització que l’habilita per circular.
b. El vehicle presenti deficiències que constitueixin un risc especialment greu per a la seguretat
viària.
c. El conductor o el passatger no facin ús del casc de protecció o dels dispositius de retenció
infantil, en els casos que fos obligatori. Aquesta mesura no s’aplicarà als ciclistes.
d. Tingui lloc la negativa a efectuar les proves a què es refereix l’article 14 de la LSV o aquestes
presentin un resultat positiu.
e. El vehicle no tingui assegurança obligatòria.
f. S’observi un excés en els temps de conducció o una minoració en els temps de descans que
siguin superiors al 50 per cent dels temps establerts per reglament, llevat que el conductor
sigui substituït per un altre.
g. Es produeixi una ocupació excessiva del vehicle que suposi augmentar en un 50 per cent el
nombre de places autoritzades, exclosa la del conductor.
h. El vehicle superi els nivells de gasos, fums i soroll permesos per reglament segons el tipus de
vehicle.
i. Hi hagi indicis racionals que posin de manifest la possible manipulació en els instruments de
control.
j. Es detecti que el vehicle està dotat de mecanismes o sistemes encaminats a eludir la vigilància
dels agents de Trànsit i dels mitjans de control a través de la captació d’imatges.
227
k. Es condueixi un vehicle per al qual s’exigeix permís de la classe C o D, mancant l’autorització

administrativa corresponent.
Com a norma general, la immobilització s’aixeca en el moment en què cessa la causa que l’hagi
motivat.
Excepcions:
• En els casos previstos als paràgrafs h), i) i j), la immobilització només s’aixeca en el cas
que, un cop traslladat el vehicle a un taller designat per l’agent de l’autoritat, aquell certi-
fiqui la desaparició del sistema o manipulació detectada o no se superin els nivells perme-
sos.
• En el cas recollit al paràgraf e), cal atenir-se al que disposa el text refós de la Llei sobre res-
ponsabilitat civil i assegurança en la circulació viària, aprovat pel Reial decret legislatiu
8/2004, de 29 d’octubre.
La immobilització del vehicle s’ha de produir en el lloc assenyalat pels agents de l’autoritat. A
aquests efectes, l’agent pot indicar al conductor del vehicle que continuï circulant fins al lloc
designat.
Les despeses que s’originin com a conseqüència de la immobilització del vehicle són a càrrec del
conductor que va cometre la infracció. En el seu defecte, seran a càrrec del conductor habitual
o de l’arrendatari i, a falta d’aquests, del titular. Les despeses hauran de ser abonades com a
requisit previ a l’aixecament de la mesura d’immobilització, sens perjudici del dret de defensa
corresponent i de la possibilitat de repercutir-los sobre la persona responsable que hagi donat
lloc al fet que l’Administració adopti aquesta mesura. Els agents podran retirar el permís de cir-
culació del vehicle fins que s’hagi acreditat l’abonament de les despeses referides.
En els casos previstos als paràgrafs h), i) i j), les despeses de la inspecció són a càrrec del denun-
ciat, si s’acredita la infracció.
En el supòsit que el vehicle immobilitzat estigui sent utilitzat en règim d’arrendament, la immo-
bilització del vehicle es substitueix per la prohibició d’ús del vehicle per l’infractor.
Retirada i dipòsit del vehicle

L’autoritat encarregada de la gestió del trànsit pot procedir, si l’obligat a fer-ho no ho fa, a la
retirada del vehicle de la via i al seu dipòsit en el lloc que es designi en els casos següents:
a. Sempre que constitueixi perill, causi greus pertorbacions a la circulació de vehicles o vianants
o deteriori algun servei o patrimoni públic.
b. En cas d’accident que impedeixi continuar la marxa.
c. Quan, tot i ser procedent legalment la immobilització del vehicle, no hi hagi un lloc adequat
per practicar-la sense obstaculitzar la circulació de vehicles o persones.
d. Quan, una vegada immobilitzat un vehicle d’acord amb el que disposa l’article 104 de la LSV,
no cessin les causes que van motivar la immobilització.
e. Quan un vehicle romangui estacionat en llocs habilitats per l’autoritat municipal com a zones
d’aparcament reservat per a l’ús de persones amb discapacitat sense col·locar el distintiu que
ho autoritza.
228
f. Quan un vehicle romangui estacionat en els carrils o parts de les vies reservades exclusiva-
ment per a la circulació o per al servei de determinats usuaris i a les zones reservades a la
càrrega i descàrrega.
g. Quan un vehicle romangui estacionat en llocs habilitats per l’autoritat municipal com d’esta-
cionament amb limitació horària sense col·locar el distintiu que ho autoritza, o quan s’exce-
deixi el triple del temps abonat de conformitat amb el que estableix l’ordenança municipal.
Excepte en els casos de sostracció o altres formes d’utilització del vehicle en contra de la volun-
tat del titular, degudament justificades, les despeses que s’originin com a conseqüència de la
retirada a què es refereix l’apartat anterior són a càrrec del titular, de l’arrendatari o del conduc-
tor habitual, segons el cas, que les ha d’abonar com a requisit previ a la devolució del vehicle,
sens perjudici del dret de recurs que l’assisteix i de la possibilitat de repercutir-los sobre el res-
ponsable de l’accident, de l’abandonament del vehicle o de la infracció que hagi donat lloc a la
retirada. L’agent de l’autoritat podrà retirar el permís de circulació del vehicle fins que s’hagi
acreditat l’abonament de les despeses referides.
L’Administració ha de comunicar la retirada i el dipòsit del vehicle al titular en el termini de 24
hores, que es farà a través de l’adreça electrònica viària, si el titular en disposa.
15.3. Parada i estacionament
Passos que cal seguir per efectuar una parada i un estacionament

En ambdós casos el conductor haurà d’aplicar la regla de seguretat corresponent ja que tant la
parada com l’estacionament són maniobres bàsiques de circulació.
Recordem que aquesta regla diu que tot conductor, abans de realitzar qualsevol maniobra bàsi-
ca, ha de:
Observar. Comprovar que es pot dur a terme, tot observant pels miralls retrovisors. Cal
dir que encara que no sigui una norma imposada, sí que es considera una norma de
seguretat elemental.
Senyalitzar la maniobra. Advertir els altres usuaris de la intenció de realitzar-la.
L’advertència es realitza mitjançant senyals lluminosos o amb el braç. Aquesta última és
vàlida sempre que els altres usuaris la puguin percebre, i invalida altres senyals que la con-
tradiguin.
La intenció d’immobilitzar el vehicle o de frenar la seva marxa de manera considerable, encara
que aquests fets vinguin imposats per les circumstàncies del trànsit, haurà d’advertir-se, sempre
que sigui possible, mitjançant l’ús reiterat dels llums de frenada o bé movent el braç alternativa-
ment de dalt a baix amb moviments curts i ràpids.
Si la immobilització es realitza per parar o estacionar el vehicle s’haurà d’utilitzar, a més a més,
l’indicador lluminós de direcció corresponent al costat cap on es realitzi la parada o l’estaciona-
ment, si el vehicle disposa d’aquest dispositiu.
229
Seleccionar el lloc. La selecció del lloc ve determinada per la normativa.

Quan en vies urbanes s’hagi de realitzar a la calçada o al voral, el vehicle se situarà al més a prop
possible de la vora dreta, excepte a les vies d’un únic sentit, en les quals es podrà situar també al
costat esquerre. En vies interurbanes, el vehicle se situarà sempre fora de la calçada, al costat
dret, deixant lliure la part transitable del voral.
El règim de parada i d’estacionament en vies urbanes es regularà per ordenança municipal, i es
podran adoptar les mesures necessàries per evitar l’entorpiment del trànsit, entre elles les limita-
cions horàries de la durada de l’estacionament, així com les mesures correctores necessàries,
inclosa la retirada del vehicle o la seva immobilització quan no es vegi proveït del títol que habi-
liti l’estacionament en zones limitades en temps o excedeixin de l’autorització concedida fins
que s’aconsegueixi identificar el conductor.
En cap cas les ordenances municipals podran oposar-se, alterar, desvirtuar o induir a confusió
amb els preceptes del Reglament general de circulació.
Llocs prohibits
1. Queda prohibida la parada en els llocs següents:
A En els revolts i els canvis de rasant de visibilitat reduïda, en les seves proximitats i als
túnels, passos inferiors i trams de vies afectats pel senyal “Túnel”.
B En els passos a nivell, passos per a ciclistes i passos per a vianants.
C A les parts de la via o als carrils reservats exclusivament per a la circulació o per al servei de
determinats usuaris.
D En les interseccions i en les seves proximitats si es dificulta el gir a altres vehicles, o en vies
interurbanes, si es genera perill per falta de visibilitat.
E Sobre els rails de tramvies o tan a prop d’ells que pugui dificultar-ne la circulació.
F En els llocs on s’impedeixi la visibilitat de la senyalització als usuaris a qui els afecti o els
obligui a fer maniobres.
G En autopistes i autovies, excepte en les zones habilitades per a això.
H Als carrils destinats a l’ús exclusiu del transport públic urbà, o en els reservats per a les
bicicletes.
I A les zones destinades per a l’estacionament i l’aturada d’ús exclusiu per al transport
públic urbà.
J En zones senyalitzades per a ús exclusiu de minusvàlids i passos per a vianants.
2. Queda prohibit estacionar en els casos següents:

A En tots els casos descrits anteriorment en què està prohibida l’aturada.
B Als llocs habilitats per l’autoritat municipal com d’estacionament amb limitació horària
sense col·locar el distintiu que ho autoritza o quan, col·locat el distintiu, es mantingui
estacionat el vehicle durant més temps del màxim permès per l’ordenança municipal.
230
C En zones senyalitzades per a càrrega i descàrrega.

D En zones senyalitzades per a ús exclusiu de minusvàlids.
E Sobre les voreres, els passejos i la resta de zones destinades al pas de vianants. No obstant
això, els municipis, a través d’ordenança municipal, podran regular la parada i l’estaciona-
ment dels vehicles de dues rodes i ciclomotors de dues rodes sobre les voreres i els passe-
jos sempre que no s'hi perjudiqui ni s’hi entorpeixi el trànsit dels vianants, atenent a les
necessitats d’aquells que puguin portar algun objecte voluminós i, especialment, les d’a-
quelles persones que poguessin tenir alguna discapacitat.
F Davant dels guals senyalitzats correctament.
G En doble fila.
Les parades o els estacionaments que es facin en els llocs descrits en els punts a), d), e), f), g) i i)
de l’apartat 1, en els passos a nivell, en els carrils destinats a l’ús del transport públic urbà i en
qualsevol altre lloc perillós que constitueixi un risc per a la circulació o els vianants, tindran la
consideració d’infraccions greus.
Parades o estacionaments que constitueixin un risc

o un obstacle per a la circulació
Es consideren parades o estacionaments en llocs perillosos o que obstaculitzen greument la cir-
culació els que constitueixen un risc o un obstacle per a la circulació en els supòsits següents:
A Quan la distància entre el vehicle i la vora oposada de la calçada o una marca longitudinal
a sobre d’aquesta que indiqui prohibició de travessar-la sigui inferior a tres metres o, en
qualsevol cas, quan no permeti el pas d’altres vehicles.
B Quan s’impedeixi la incorporació a la circulació d’un altre vehicle degudament aturat o
estacionat.
C Quan s’obstaculitzi la utilització normal del pas de sortida o d’accés a un immoble de per-
sones o animals, o de vehicles en un gual senyalitzat correctament.
D Quan s’obstaculitzi la utilització normal dels passos rebaixats per a disminuïts físics.
E Quan s’efectuï a les mitjanes, als separadors, als illots o en altres elements de canalització
del trànsit.
F Quan s’impedeixi el gir autoritzat pel senyal corresponent.
G Quan l’estacionament tingui lloc en una zona reservada a càrrega i descàrrega, durant les
hores d’utilització.
H Quan l’estacionament s’efectuï en doble fila sense conductor.
I Quan l’estacionament s’efectuï en una parada de transport públic, senyalitzada i delimita-
da.
J Quan l’estacionament s’efectuï en espais expressament reservats a serveis d’urgència i de
seguretat.
K Quan l’estacionament s’efectuï en espais prohibits de la via pública qualificada d’atenció
preferent, específicament senyalitzats.
231
L Quan l’estacionament s’efectuï al mig de la calçada.

M Les parades o els estacionaments que, sense estar inclosos en els paràgrafs anteriors,
constitueixin un perill o obstaculitzin greument el trànsit de vianants, vehicles o animals.
Els supòsits de parades o estacionaments en llocs perillosos o que obstaculitzin greument la cir-
culació, especialment de vianants, tenen la consideració d’infraccions greus.
Realització de la maniobra i col·locació del vehicle

La parada i l’estacionament s’hauran d’efectuar de manera que el vehicle no obstaculitzi la cir-
culació ni constitueixi un risc per a la resta dels usuaris de la via, cuidant especialment la col·loca-
ció del vehicle i evitant que pugui posar-se en moviment en absència del conductor.
En vies urbanes, es permetrà la parada o l’estacionament de les grues d’auxili en carretera pel
temps indispensable per efectuar la retirada dels vehicles avariats o accidentats, sempre que no
es creï un altre perill, ni es causi obstacle a la circulació.
La parada i l’estacionament es realitzaran situant el vehicle paral·lelament a la vora de la calça-
da. Excepcionalment, es permetrà una altra col·locació quan les característiques de la via o altres
circumstàncies així ho aconsellin.
Tot conductor que aturi o estacioni el seu vehicle ho haurà de fer de manera que permeti el
millor ús de la resta d’espai disponible.
Quan es tracti d’un vehicle de motor o d’un ciclomotor i el conductor hagi de marxar del lloc,
haurà d’observar, a més a més, si se li apliquessin, les regles següents:
A Aturar el motor i desconnectar el sistema d’arrancada i, si s’allunyés del vehicle, adoptar
les precaucions necessàries per impedir el seu ús sense autorització.
B Deixar accionat el fre d’estacionament.
C En un vehicle proveït de caixa de canvis, deixar col·locada la primera velocitat, en pendent
ascendent, i la marxa enrere, en cas de pendent descendent, o, si escau, la posició d’esta-
cionament.
D Quan es tracti d’un vehicle de més de 3.500 quilograms de massa màxima autoritzada,
d’un autobús o d’un conjunt de vehicles i la parada o l’estacionament es realitzi en un lloc
amb un pendent considerable, el seu conductor, a més a més, l’haurà de deixar deguda-
ment falcat, bé sigui per mitjà de la col·locació de falques, sense que es puguin emprar
per a això elements com pedres o altres no destinats expressament a aquesta funció, bé
sigui pel suport d’una de les rodes directrius a la vora de la vorera, inclinant-les cap al cen-
tre de la calçada en els pendents ascendents i cap enfora en els pendents descendents.
Les falques, un cop utilitzades, hauran de ser retirades de les vies en reprendre la marxa.
S’ha de tenir en compte que amb la normativa actual no és obligatori posseir falques, per tant
els vehicles anteriorment esmentats no podran estacionar en pendents sensibles si no disposen
de les falques i si, a més a més, no hi ha vorera per recolzar una de les rodes directrius.
232
Altres prohibicions
Queda prohibit obrir les portes dels vehicles:
• Abans que estiguin completament immobilitzats.
• Sense haver comprovat prèviament que no existeix perill o es pot entorpir la circulació
dels altres usuaris de la via.
Queda prohibit baixar del vehicle sense haver comprovat prèviament que no existeix perill o
que es pot entorpir la circulació dels altres usuaris de la via.
S’ha d’entrar i sortir del vehicle per la banda més propera a la vorera de la via i només quan es
trobi aturat.
15.4. Comportaments de seguretat i eficàcia en realitzar

una detenció, una parada o un estacionament
Ja hem vist que la normativa regula les immobilitzacions de manera que no representin cap risc
per als altres usuaris.
Quan la detenció ve provocada per les normes que s’estableixen en un determinat tram de la
via (semàfor, estop, agent...) o per determinades circumstàncies del trànsit (retencions, immobi-
litzacions per accident...) el comportament més preventiu consisteix a atendre totes les circums-
tàncies per tal d’assegurar-nos que la detenció es farà de manera segura i no sobtada i que la
resta d’usuaris puguin preveure que el nostre vehicle s’ha de detenir.
En cas que el conductor vulgui parar i/o estacionar el seu vehicle voluntàriament, ha de procurar
no suposar cap obstacle per a la resta de conductors, perquè en haver de sobrepassar-lo es pot
crear un factor de risc important per a la resta d’usuaris.
El seu comportament ha de garantir el pas dels vianants per les zones segures, sense que hagin
de baixar de les zones per a vianants i córrer riscos innecessaris.
També ha de respectar el principi de visibilitat, no entorpint-la i deixant veure tots els senyals.
En resum, la millor manera de garantir la seguretat és utilitzant les zones destinades a parar i a
estacionar i no pensar que per cinc o deu minuts no cal que deixem el vehicle en les zones auto-
ritzades.
Es pot produir un accident en qüestió de segons. Trigar cinc minuts més per deixar el vehicle en
el lloc adequat pot estalviar conseqüències negatives.
233
Unitat 16
Interseccions i passos a nivell
16.1. Les interseccions

Les interseccions, segons es defineixen més endavant, poden ser i són el punt de trobada en la
trajectòria de més d’un usuari, i és per això que existeix un alt risc de patir un accident.
En efecte, les vies públiques es comparteixen simultàniament amb múltiples usuaris. Si aquest
“punt de trobada” l’han d’utilitzar a la vegada dos vehicles o més que circulen amb trajectòries
diferents es pot crear un conflicte de drets i una situació de molt perill si l’encreuament d’aques-
tes trajectòries no es realitza dins d’un ordre i seguint unes pautes de seguretat i de respecte.
Concepte i normes generals

La Llei de seguretat viària defineix intersecció com “un nus de la xarxa viària on tots els encreua-
ments i trajectòries possibles dels vehicles que l’utilitzen es realitzen en el mateix nivell”.
Sovint fem referència a les interseccions amb les paraules encreuament o cruïlla, però aquests
termes s’utilitzen sobretot en les vies interurbanes, mentre que per a les urbanes fem servir més
aviat el terme intersecció.
També podem considerar intersecció l’encreuament de trajectòries de corrents de trànsit de
característiques diferents i, en aquest sentit, podem considerar que hi ha interseccions especials,
com per exemple:
• Quan es troben un corrent de vehicles amb un corrent de pas transversal de vianants, que
estan situats en calçades on no hi ha trobades de vies públiques.
• Els passos per a ciclistes.
234
Unitat 16 Interseccions i passos a nivell
• Els passos a nivell.

Un cop definit el terme, donada la complexitat del pas per les interseccions i del risc que pot
suposar creuar una intersecció, hi ha una sèrie de normes generals que hem de conèixer i apli-
car quan entrem en una intersecció.
16.2. Passos que cal seguir en una intersecció

Com en les diferents maniobres que hem descrit i analitzat en les unitats anteriors, quan un
conductor es disposa a creuar una intersecció ha de seguir uns passos de seguretat que garan-
teixin, en tot moment, la disminució del risc. El conductor que vol creuar una intersecció, bé per
seguir recte o bé canviar de direcció, ha de passar per tres fases: la d’aproximació a la intersec-
ció, la de posició d’entrada i el franqueig. Tot seguit es descriuen i s’analitzen aquests passos o
fases de conducció segura i eficaç davant d’una intersecció.
Fase d’aproximació a la intersecció

El primer que ha de fer el conductor és preparar-se per entrar a la intersecció. Una variable molt
important en aquesta fase és el temps, és a dir, el conductor ha de disposar de temps suficient
per realitzar totes les operacions amb seguretat. En aquest cas, l’anticipació serà una mesura
que garantirà l’eficàcia i la seguretat del pas per la intersecció.
Aquesta fase s’ha d’iniciar quan es domini des de lluny la intersecció per actuar amb antelació.
Per tant, aquesta fase és important per al conductor perquè li permet dominar visualment la
intersecció i entrar-hi amb el control i la seguretat suficients per evitar qualsevol risc.
Dins d’aquesta fase d’aproximació, el conductor ha de:
1. Comprovar si pot realitzar la maniobra amb seguretat (canviar de direcció

a la dreta o a l’esquerra)
Sempre que un conductor vulgui realitzar una maniobra bàsica de circulació, el primer
que ha de fer és comprovar que la pugui fer, després avisar o senyalitzar a la resta d’usua-
ris del que vol fer i, finalment, realitzar la maniobra.
Els passos en la fase d’aproximació serien: retrovisor, observació, senyal, maniobra-posi-
ció. Per aquest motiu, el primer que cal fer és observar pel retrovisor si es pot dur a terme
al mateix temps que s’observa els vehicles que circulen per davant i pels laterals.
D’aquesta observació deduirà:
a. Quins vehicles circulen per darrere, pels costats i per davant.
b. El comportament dels conductors que circulen pels costats i per davant.
c. Si es pot situar en la posició adequada dins la calçada per fer el gir.
d. Si el carril que vol ocupar està lliure.
e. Si interromp o talla la trajectòria dels altres vehicles.
235
2. Senyalitzar la maniobra que es pretén realitzar

Una de les normes bàsiques de la seguretat és el fet que tot conductor ha d’advertir prè-
viament i amb prou temps als altres usuaris la maniobra o canvi que produirà en la trajec-
tòria.
El conductor d’un vehicle que pretengui girar a la dreta o a l’esquerra per utilitzar una via
diferent de la que està utilitzant, per agafar una altra calçada de la mateixa via o per sor-
tir-ne ho haurà d’advertir prèviament i amb antelació suficient als conductors dels vehicles
que circulen darrere d’ell.
Aquestes advertències són les mateixes que per iniciar la marxa, desplaçar-se de carril i
avançar:
a. S’ha d’utilitzar l’indicador lluminós de direcció del costat corresponent, o el braç en
posició horitzontal amb el palmell de la mà estès (si canviem de direcció cap al cos-
tat que indica la mà) o doblegat cap amunt amb el palmell estès (si girem cap al
lloc contrari).
b. Els senyals realitzats amb el braç només seran vàlids quan els altres usuaris puguin
percebre’ls i anul·len qualsevol indicació òptica que els contradigui.
c. Els advertiments lluminosos han de restar en funcionament fins que acabi la manio-
bra. Però s’ha de tenir en compte que si el conductor encara es troba lluny de la
intersecció ha d’extingir l’advertiment per evitar confondre els altres usuaris de la
via, i tornar a avisar mitjançant la senyalització òptica adequada quan s’apropi a la
intersecció. En canvi, si la distància a la qual es troba el conductor un cop finalitza-
da la maniobra de desplaçament lateral es considera adequada, pot mantenir l’ad-
vertiment òptic quan entra a la intersecció per indicar la seva voluntat de canviar de
direcció.
d. Sempre s’ha d’indicar la maniobra que volem dur a terme utilitzant l’advertiment
òptic corresponent. Per tant, en cap cas el conductor pot ometre l’advertiment als
altres usuaris de la via, perquè el conductor que s’apropa a una cruïlla no pot saber
si per la via transversal s’apropen altres conductors, hi ha vianants, etc. fins que no
es troba pràcticament en la posició d’entrada a la intersecció. Per tant, la manca de
visibilitat obliga a indicar sempre el canvi de direcció que el conductor vol realitzar.
e. Quan se circula per un carril que disposa de fletxes direccionals dibuixades sobre el
paviment i que marquen la possibilitat de seguir només cap a una direcció també
s’ha de senyalitzar la maniobra.
3. Realitzar una maniobra de desplaçament lateral i seleccionar la posició correcta

Un cop realitzats el primer i el segon pas, retrovisor i senyalització, respectivament, proce-
dim a dur a terme el tercer: maniobra-posició. Realitzem el desplaçament lateral necessari
per seleccionar la posició adequada per dur a terme el canvi de direcció a la dreta o a l’es-
querra.
Tret que la via estigui preparada o senyalitzada per realitzar-la d’una altra manera, se cen-
yirà tot el possible a la vora dreta de la calçada, si el canvi de direcció és a la dreta, i a la
vora esquerra si el canvi de direcció és a l’esquerra i la calçada és d’un sol sentit.
236
Si és a l’esquerra però la calçada per on circula és de doble sentit de la circulació, se cen-

yirà a la marca longitudinal de separació entre sentits o, si aquesta no existís, a l’eix de la
calçada, sense envair la zona destinada al sentit contrari.
Quan la calçada sigui de doble sentit de circulació i tingui tres carrils, separats per línies
longitudinals discontínues, haurà de col·locar-se al carril central.
En qualsevol cas, la col·locació del vehicle al lloc adequat s’efectuarà amb l’antelació
necessària, i la maniobra es realitzarà en el menor espai i temps possibles.
Si el canvi de direcció és a l’esquerra, deixarà a l’esquerra el centre de la intersecció, tret
que aquesta estigui preparada o senyalitzada per deixar-lo a la seva dreta.
Tota maniobra de desplaçament lateral que impliqui canvi de carril s’haurà de dur a terme
respectant la prioritat de qui circula pel carril que es pretén ocupar.
Excepcionalment, si per les dimensions del vehicle o per d’altres circumstàncies que ho
justifiquessin, no fos possible realitzar el canvi de direcció seguint estrictament el que es
disposa anteriorment, el conductor haurà d’adoptar les precaucions necessàries per evitar
qualsevol perill en la seva realització.
En vies interurbanes, els velocípedes i els ciclomotors de dues rodes, si no hi ha un carril
especialment preparat per al gir a l’esquerra, hauran de situar-se a la dreta, fora de la cal-
çada sempre que sigui possible, i iniciar-ho des d’aquest lloc.
4. Moderar i adequar la velocitat

Tots els conductors estan obligats a respectar els límits de velocitat establerts i a tenir en
compte, a més a més, les seves pròpies condicions físiques i psíquiques, les característi-
ques i l’estat de la via, del vehicle i de la seva càrrega, les condicions meteorològiques,
ambientals i de circulació i, en general, totes les circumstàncies que concorrin en cada
moment, a fi d’adequar la velocitat del seu vehicle, de manera que sempre el pugui dete-
nir dins dels límits del seu camp de visió i davant de qualsevol obstacle que es pugui pre-
sentar.
Se circularà a una velocitat moderada i, si és necessari, es detindrà el vehicle quan les cir-
cumstàncies ho exigeixin, especialment en els casos següents:
• En les interseccions i en les proximitats de vies d’ús exclusiu de velocípedes.
• Quan hi hagi vianants a la part de la via que s’estigui utilitzant o s’hi pugui preveure
racionalment la seva irrupció, principalment si es tracta de nens, gent gran, invi-
dents o altres persones manifestament impedides.
• En aproximar-se a passos a nivell, a rotondes i a interseccions en què no es tingui
prioritat, a llocs de visibilitat reduïda o a estretalls. Si les interseccions estan deguda-
ment senyalitzades i la visibilitat de la via és pràcticament nul·la, la velocitat dels
vehicles no haurà d’excedir els 50 quilòmetres per hora.
• Quan hi hagi animals a la part de la via que s’estigui utilitzant.
• En aproximar-se als passos de vianants no regulats per semàfors o agents de la cir-
culació.
237
5. Observar el moviment dels vehicles per poder travessar amb seguretat

la intersecció
La fase d’observació serveix al conductor per saber quines direccions no es poden prendre
i quines sí. Aquesta observació s’ha de fer per poder complir amb les normes següents:
a. A les interseccions, la preferència de pas es verificarà sempre mitjançant la senyalit-
zació que la reguli.
b. En cas de no existir senyalització sobre la preferència de pas, el conductor ha de
cedir el pas als vehicles que s’apropen per la seva dreta.
c. Sempre que s’ha de cedir el pas a altres vehicles, se’ls ha de demostrar, amb prou
antelació, la intenció de cedir-lo, reduint de mica en mica la velocitat.
d. Sempre s’ha de cedir el pas als vianants que vulguin pujar o hagin baixat d’un vehi-
cle de transport col·lectiu de viatgers, en una parada senyalitzada, quan es trobin
entre aquest vehicle i la zona per a vianants o el refugi més proper.
Fase de posició d’entrada a la intersecció

Es tracta del punt d’intersecció de la via per on se circula amb la transversal. Per aclarir el con-
cepte, la posició d’entrada d’una intersecció regulada per un senyal d’estop seria la línia trans-
versal on es detindria el vehicle.
El conductor que es trobi en aquesta fase ha de mantenir l’atenció en l’observació i la valoració
de l’entorn de la intersecció. L’existència en la intersecció de nombroses variables que cal observar
i valorar fa que el conductor hagi de concentrar-se exclusivament en la circulació que s’hi pro-
dueix, perquè hi haurà confluència de diversos vehicles que duen trajectòries diferents, la possibi-
litat de trobar-se amb vianants, animals o d’altres circumstàncies, al mateix temps que el compor-
tament del mateix conductor que entra en la intersecció pot modificar o alterar-ne la circulació.
En aquesta fase, el conductor, per detenir el seu vehicle o continuar la marxa, ha de seguir una
sèrie de normes:
• El conductor d’un vehicle que pretengui girar a la dreta o a l’esquerra per utilitzar una via
diferent d’aquella per on circula, amb la intenció d’agafar una altra calçada de la mateixa
via o per sortir-ne, haurà d’advertir-ho prèviament i amb suficient antelació als conductors
dels vehicles que circulen darrere el seu i cerciorar-se que la velocitat i la distància dels
vehicles que s’acostin en sentit contrari li permeten efectuar la maniobra sense perill, abs-
tenint-se de realitzar-la si no es donen aquestes circumstàncies. També haurà d’abstenir-
se de realitzar la maniobra quan es tracti d’un canvi de direcció a l’esquerra i no existeixi
visibilitat suficient.
• Els conductors dels vehicles que s’aproximin a una intersecció regulada per un agent de la
circulació hauran de detenir els seus vehicles quan així ho ordeni aquest mitjançant els
senyals previstos.
• El conductor d’un vehicle que s’aproximi a una intersecció regulada per semàfors haurà
d’actuar tal com ordeni el llum que l’afecti.
• Els conductors dels vehicles que s’aproximin a una intersecció senyalitzada amb el senyal
d’intersecció amb prioritat, o que circulin per una via senyalitzada amb senyal de calçada
238
amb prioritat, tindran prioritat de pas sobre els vehicles que circulin per una altra via o en
procedeixin.
• En les interseccions de vies senyalitzades amb el senyal de “cediu el pas” o “detenció
obligatòria o estop”, els conductors sempre cediran el pas als vehicles que transitin per la
via preferent, sigui quin sigui el costat pel qual s’aproximin, arribant a detenir per complet
la marxa quan sigui necessari i, en tot cas, quan així ho indiqui el senyal corresponent.
Si no hi ha cap senyal que reguli la preferència de pas, el conductor està obligat a cedir el pas als
vehicles que s’aproximin per la seva dreta, excepte en els supòsits següents:
a. Tindran dret de preferència de pas els vehicles que circulin per una via pavimentada
davant dels que en procedeixen d’una sense pavimentar.
b. Els vehicles que circulin per rails tenen dret de prioritat de pas sobre els altres usuaris.
c. En les rotondes, els que es troben dins de la via circular tindran preferència de pas davant
dels que prentenguin accedir-hi.
d. Els vehicles que circulin per una autopista o una autovia tindran preferència de pas
davant dels que hi pretenguin accedir.
e. Quan per entrar en una altra via el vehicle de motor giri a la dreta o a l’esquerra, en els
Els conductors dels vehicles de motor han de cedir el pas als ciclistes quan, circulant en grup, el
primer ja hagi començat a creuar o hagi entrat en una rotonda.
També hauran de cedir el pas a les tropes en formació, a les files escolars o a les comitives orga-
nitzades.
Fase de franqueig
La fase de franqueig s’inicia quan el conductor entra en la intersecció, i finalitza quan el vehicle
entra en la nova via o ha creuat la intersecció.
El franqueig es pot fer de dues maneres:
• Girant a la dreta o a l’esquerra, és a dir, amb una maniobra de canvi de direcció.
• Sense girar, és a dir, continuant en línia recta sense canviar de direcció.
Les normes que tot conductor ha de tenir en compte en la fase de franqueig són:
a. En places, rotondes i en els punts de trobada de dues o més vies, s’ha de circular deixant
a l’esquerra el seu centre.
b. En les calçades de doble sentit:
– S’ha de deixar lliure la part que s’utilitza per a la circulació en sentit contrari.
– Si el canvi de direcció és a l’esquerra, deixarà a l’esquerra el centre de la intersecció,
tret que aquesta estigui condicionada o senyalitzada per deixar-lo a la seva dreta.
c. Si el conductor gira cap a la dreta o cap a l’esquerra per tal d’entrar en una nova via i es
troba vianants o animals creuant-la, tot i que no existeixi cap pas per a vianants o animals,
el conductor està obligat sempre a cedir el pas.
239
d. En les interseccions regulades per semàfors, si el conductor té el vehicle aturat pel semà-
for i la seva posició constitueix un obstacle per a la circulació, ha de sortir de la intersecció
sense esperar que es permeti la circulació en la direcció que es proposa seguir, sempre
que no distorsioni la marxa dels altres conductors que circulin en el sentit permès, ni
representi un perill per a la resta d’usuaris de la via.
e. En les interseccions que no estan regulades per semàfors ni per agents, si en realitzar el
franqueig el conductor observa que no el podrà fer d’una sola vegada, ha de buscar la
posició on s’aturarà dins de la intersecció, de manera que li sigui possible cedir el pas als
vehicles que tenen preferència, i tenint en compte que no distorsiona la circulació trans-
versal del davant i del darrere.
f. Sempre s’han de senyalitzar els canvis de direcció, i desactivar l’indicador lluminós de
direcció quan el conductor ha entrat en la nova via.
16.3. Franqueig de passos a nivell

Els passos a nivell i els ponts mòbils estaran degudament senyalitzats pel titular de la via, de la
manera prevista en el Reglament general de circulació.
Fase d’aproximació
Tots els conductors han d’extremar la prudència i reduir la velocitat per sota de la màxima per-
mesa en aproximar-se a un pas a nivell.
Els usuaris que en arribar a un pas a nivell el trobin tancat o amb la barrera o semibarrera en
moviment, s’hauran de detenir l’un rere l’altre en el carril corresponent fins que tinguin el pas
lliure.
Fase de posició d’entrada

Cap usuari de la via haurà de penetrar en un pas a nivell quan les barreres o les semibarreres
estiguin travessades a la via o en moviment per aixecar-se o col·locar-se travessades, o quan els
seus semàfors impedeixin el pas amb les seves indicacions de detenció.
Cap usuari de la via haurà de penetrar en un pas a nivell desproveït de barreres, semibarreres o
semàfors sense haver-se cerciorat abans que no s’acosta cap vehicle que circuli sobre rails.
Fase de franqueig
El fet de creuar una via fèrria s’haurà de realitzar sense demora i després d’haver-se cerciorat
que, per les circumstàncies de la circulació o per altres causes, no hi ha risc de quedar immobilit-
zat dins del pas.
240
Quan per raons de força major un vehicle quedi detingut en un pas a nivell o s’hi produeixi la
caiguda de la seva càrrega, el conductor estarà obligat a adoptar les mesures adequades per al
ràpid desallotjament dels ocupants del vehicle i per deixar el pas expedit en el menor temps pos-
sible. Si no ho aconseguís, adoptarà immediatament totes les mesures al seu abast perquè tant
els maquinistes dels vehicles que circulin pels rails com els conductors de la resta dels vehicles
que s’aproximin siguin advertits de l’existència del perill amb la suficient antelació.
16.4. Comportaments de seguretat i eficàcia en les interseccions

Totes les interseccions són punts conflictius, sobretot si no estan regulades per semàfors o per
agents. Si el conductor segueix les indicacions o els senyals d’aquests dos elements que els infor-
men de quin ha de ser el seu comportament en entrar a la intersecció, el risc d’accident dismi-
nueix notablement.
En cas que la intersecció no estigui regulada per semàfors o agents, hi ha d’altres senyals que
informen el conductor de quin ha de ser el comportament que ha de seguir (estop, cediu el pas,
via senyalitzada amb prioritat de pas...); si pren determinades mesures preventives quan es tro-
ba en la fase d’aproximació i franqueig de la intersecció garantirà la mobilitat segura. Aquestes
mesures són:
• Reduir la velocitat per actuar de manera correcta i segura en qualsevol moment.
• Preveure d’on pot venir el perill. Augmentar el nivell d’alerta pot ser una manera d’antici-
par-se als possibles perills.
• Senyalitzar qualsevol maniobra que pretengui realitzar, de manera que mantingui infor-
mats la resta de conductors.
• Calcular les velocitats a què circulen els altres vehicles, així com la seva situació o les pos-
sibles maniobres que facin.
La preferència de pas en una via fa que el conductor que hi circula condueixi pensant que té
prioritat de pas, de manera que interpreta i confia que els vehicles que circulen per les altres vies
li cediran el pas. Qualsevol error (conscient o inconscient) posa en perill la seguretat.
16.5. Comportaments de seguretat i eficàcia en creuar passos a nivell

En els passos a nivell hi ha un element que fa més arriscat el seu franqueig si no es tenen en
compte les regles de seguretat.
Tots els conductors són conscients que els vehicles que circulen per vies o rails duen una veloci-
tat extremadament alta i que els maquinistes saben que tenen prioritat de pas; per tant, encara
que prenguin precaucions, els és molt difícil deturar el tren de manera sobtada. Aquest fet fa
que tot conductor s’hagi de comportar de manera segura sempre que vulgui travessar un pas a
nivell:
241
• No detenir mai el vehicle enmig del pas.

• Fer cas dels senyals i no travessar el pas encara que no observi cap moviment.
• Reduir la velocitat quan trobi el senyal que l’informa sobre la proximitat d’un pas a nivell.
• Observar tot el moviment de vehicles per tal d’anticipar-se a possibles situacions de risc.
El conductor que és conscient del risc que suposa un pas a nivell mai no el creurà quan els sen-
yals li prohibeixin de fer-ho, ni ho farà si preveu que el seu vehicle pot quedar detingut enmig
del pas; i si el pas no té barreres, prendrà moltes precaucions, observant amb minuciositat el
moviment del trànsit, tant dels vehicles com del tren. Només quan observi que no hi ha perill el
creurà.
242
Unitat 17
Els llums dels vehicles.
Tipus i usos
17.1. La visibilitat: importància en la circulació

Veure i que et vegin són factors importants per a la seguretat viària. Hi ha determinades situa-
cions on la visibilitat és fonamental per garantir la mobilitat segura. Saber si no hi ha perill a l’ho-
ra de fer un avançament requereix veure si s’acosta algun conductor pel darrere en vies d’un
únic sentit i/o pel davant en les de dos sentits de la marxa. Veure possibles obstacles i preveure el
fet d’haver de realitzar alguna maniobra per evitar-los són, entre altres, situacions que sense una
visibilitat adequada poden ser la causa de greus accidents.
Fer que els altres ens vegin i tenir prou llum per veure per on circulem són factors rellevants de
cara a la mobilitat segura i eficaç. Per tant els llums dels vehicles poden ser factors decisius a
l’hora de prevenir accidents, circulant de manera segura per qualsevol tipus de via, sigui quina
sigui la seva visibilitat i a qualsevol hora del dia.
Circular de nit, entrar en túnels o circular per vies poc il·luminades o en circumstàncies meteoro-
lògiques adverses requereixen l’ús de la il·luminació artificial que proporcionen els llums dels
vehicles. Del seu bon ús i manteniment dependrà, moltes vegades, que el conductor disposi
d’il·luminació suficient per veure per on circula i per poder ser vist pels altres usuaris de la via.
243
Unitat 17 Els llums dels vehicles. Tipus i usos
17.2. Dispositius d’enllumenat i senyalització òptica: definicions

Dispositiu:
Element o conjunt d'elements que exerceixen una o diverses funcions.
Llum d'encreuament o de curt abast:
Llum utilitzat per il·luminar la via per davant del vehicle, sense enlluernar ni molestar els conduc-
tors que vinguin en sentit contrari, ni els altres usuaris de la via.
Llum de carretera o de llarg abast:
Llum utilitzat per il·luminar una distància llarga de la via per davant del vehicle.
Llum de posició davanter:
Llum utilitzat per indicar la presència i l'amplària del vehicle, quan se'l vegi des del davant.
Llum de posició posterior:
Llum utilitzat per indicar la presència i l'amplària del vehicle, quan se'l vegi des del darrere.
Llum de posició lateral:
Llum utilitzat per indicar la presència d'un vehicle quan se'l veu de costat.
Llum de circulació diürna:
Llum que es fa servir per augmentar la visibilitat del vehicle per part dels altres usuaris de la via,
mitjançant làmpares de baix consum que s’encenen automàticament amb l’engegada del
motor.
Llum de marxa enrere:
Llum utilitzat per il·luminar la via per darrere el vehicle i destinat a advertir els altres usuaris de la
via que el vehicle és a punt d'iniciar la maniobra de marxa enrere o l’està fent.
Llum indicador de direcció:
Llum utilitzat per indicar als altres usuaris de la via que el conductor vol canviar de direcció cap a
la dreta o cap a l'esquerra.
Senyal d'emergència:
Funcionament simultani de tots els llums indicadors de direcció del vehicle per advertir que el
vehicle representa temporalment un perill per als altres usuaris de la via.
Llum de frenada:
Llum utilitzat per indicar als altres usuaris de la via que circulen darrere el vehicle que el conduc-
tor està fent servir el fre de servei.
Llum de placa posterior de matrícula:
Dispositiu utilitzat per il·luminar el lloc on es col·locarà la placa posterior de matrícula; podrà
consistir en diferents elements òptics.
Llum antiboira davanter:
Llum utilitzat per millorar la il·luminació de la carretera en cas de boira, nevada, tempesta o
núvol de pols.
Llum antiboira posterior:
Llum utilitzat per fer el vehicle més visible pel darrere en cas de boira densa.
Llum d'estacionament:
Llum utilitzat per senyalitzar la presència d'un vehicle estacionat en una zona edificada. En
aquestes circumstàncies substitueix els llums de posició davanters i posteriors.
244
Llum de gàlib:
Llum instal·lat al més a prop possible de la vora exterior més elevada del vehicle i destinat clara-
ment a indicar l'amplària total del vehicle. En determinats vehicles i remolcs, aquest llum serveix
de complement als llums de posició davanters i posteriors del vehicle per senyalitzar-ne el
volum.
Catadiòptric:
Dispositiu utilitzat per indicar la presència del vehicle mitjançant la reflexió de la llum procedent
d'una font lluminosa independent del vehicle, trobant-se l'observador a prop de la font.
No es consideraran catadiòptrics:
• Les plaques de matrícula retroreflectores.
• Els senyals retroreflectors esmentats a l'ADR.
• Les altres plaques i senyals retroreflectors que s’hagin de portar per complir la reglamen-
tació vigent sobre la utilització de determinades categories de vehicles o de determinats
modes de funcionament.
Llum de treball:
Dispositiu destinat a il·luminar un lloc de treball o un procés de treball.
Llum d'il·luminació interior:
Llum destinat a enllumenar l'habitacle del vehicle sense que produeixi enlluernament ni molesti
indegudament els altres usuaris de la via.
245
17.3. Dispositius d’enllumenat i senyalització òptica

En la taula següent es detallen els diferents dispositius amb les seves funcions:
Funció Dispositiu
Veure-hi • Els llums de llarg abast o de carretera.

• Els llums de curt abast o d’encreuament.
• Els llums antiboira davanters.
• L’enllumenat interior de l’habitacle.
Ser vistos • Els llums de posició davanters.

• Els llums de posició posteriors.
• Els llums de posició laterals.
• Els llums d’estacionament.
• Els llums antiboira posteriors.
• Els llums de gàlib.
• Els llums indicadors de direcció.
• Els llums de frenada.
• El senyal d’emergència.
• Els llums de marxa enrere.
• Els llums de la placa de matrícula posterior.
• Els catadiòptrics o retrocatadiòptrics.
• Els dispositius lluminosos o reflectors de senyalització d’obertura
de portes.
• Els senyals lluminosos en els vehicles.
Advertir • Els llums de marxa enrere.

• Els llums indicadors de direcció.
Taula. Diferents dispositius d’enllumenat i senyalització òptica i les seves funcions.
De la taula anterior es desprèn que:

• Hi ha llums o dispositius que tenen més d’una funció.
• Que les tres funcions (veure-hi, ser vistos i advertir) són aspectes bàsics per garantir la
seguretat i l’eficàcia de la conducció.
246
17.4. Condicions tècniques dels dispositius d'enllumenat

i de senyalització òptica
1. Els llums i els dispositius reflectors que, sent dobles, tinguin la mateixa finalitat, es correspon-
dran en color i intensitat i estaran situats simètricament, si és possible, a la mateixa distància
de les vores del vehicle.
2. Cap llum instal·lat en un vehicle serà intermitent o d'intensitat variable, a excepció dels indi-
cats de manera reglamentària (indicadors de direcció i de servei d'urgència o especials).
3. Els llums posteriors de posició hauran d'encendre's automàticament sempre que el vehicle
tingui encesos els llums de carretera, d’encreuament, els davanters de posició, el de placa
posterior de matrícula o els antiboira.
Els llums antiboira posteriors només es podran encendre quan també ho estiguin els de carre-
tera, els d'encreuament o els antiboira davanters.
Els llums de posició davanters han d'estar encesos sempre que ho estiguin els d'encreua-
ment, els de carretera o els antiboira davanters.
Aquestes condicions no s'imposen per als llums d'encreuament o els de carretera quan s'uti-
litzen per donar avisos lluminosos.
4. Tots els dispositius d'enllumenat i de senyalització òptica dels vehicles de motor i els remolcats
hauran de complir les exigències especificades en la reglamentació corresponent.
5. En els vehicles no s'instal·laran més llums que els autoritzats reglamentàriament, prohibint-se
expressament l'ús de pintures o dispositius lluminosos o reflectors no autoritzats, excepte en
els supòsits i en les condicions previstos reglamentàriament.
La Prefectura Central de Trànsit podrà autoritzar temporalment, per a la circulació dins el territo-
ri nacional i amb un informe previ de l'òrgan competent en matèria d'homologació de vehicles,
la instal·lació de dispositius o materials retroreflectors en els vehicles ja matriculats amb la finali-
tat d'experimentar millores en la seguretat viària. L’objectiu d’aquest informe serà comprovar la
seva adequació a la normativa nacional i internacional en la matèria i empararà totes les autorit-
zacions que es concedeixin sobre dispositius o materials retroreflectors que posseeixin les matei-
xes condicions tècniques.
247
17.5. Llums que s’utilitzen per poder veure-hi
Utilització del llum de carretera o de llarg abast

Tot vehicle equipat amb llum de carretera o de llarg abast que circuli a més de 40 quilòmetres
per hora, entre la posta i la sortida del sol, fora de població, per vies insuficientment il·luminades
o a qualsevol hora del dia per túnels, passos inferiors i trams de via afectats pel senyal “Túnel”
(S-5) insuficientment il·luminats, el portarà encès, excepte quan s’hagi d'utilitzar el d'encreua-
ment o de curt abast, especialment per evitar els enlluernaments.
El llum de carretera o de llarg abast es podrà utilitzar aïlladament o amb el de curt abast.
Es prohibeix la utilització del llum de carretera o de llarg abast sempre que el vehicle es trobi atu-
rat o estacionat, així com l’ús alternatiu, en forma de pampallugueig del llum de llarg abast o de
carretera i del llum de curt abast o d'encreuament, amb finalitats distintes de les previstes en el
Reglament general de circulació.
S'entén per via insuficientment il·luminada aquella en què, amb vista normal, en algun punt de
la seva calçada no es pugui llegir la placa de matrícula a 10 metres o no es distingeixi un vehicle
pintat de color fosc a 50 metres de distància.
Els supòsits de circulació en què es produeixi enlluernament a la resta dels usuaris de la via i de
circulació sense enllumenat en situacions de falta o disminució de visibilitat tindran la considera-
ció d'infraccions greus.
Utilització del llum d'encreuament o de curt abast

Tot vehicle de motor i ciclomotor que circuli entre la posta i la sortida del sol per vies urbanes o
interurbanes prou il·luminades, o a qualsevol hora del dia per túnels, passos inferiors i trams de
vies afectats pel senyal “Túnel” (S-5) prou il·luminats, portarà encès, a més del llum de posició,
el llum d'encreuament o de curt abast. Igualment, portarà encès aquest llum dins de població
quan la via estigui insuficientment il·luminada.
Tot vehicle de motor i ciclomotor ha de portar encès el llum de curt abast o d'encreuament en
circular entre la posta i la sortida del sol per vies interurbanes insuficientment il·luminades o a
qualsevol hora del dia per túnels, passos inferiors i la resta de trams afectats pel senyal “Túnel”
insuficientment il·luminats quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
a. No disposar de llum de llarg abast.
b. Circular a una velocitat no superior a 40 quilòmetres per hora i no estar utilitzant el llum
de llarg abast.
c. Possibilitat de produir enlluernament als altres usuaris de la via pública.
Els supòsits de circulació en què es produeixi enlluernament a la resta dels usuaris de la via i els
supòsits de circulació sense enllumenat en situació de falta o disminució de visibilitat tindran la
consideració d'infraccions greus.
248
Enlluernament
El llum de carretera o de llarg abast haurà de ser substituït pel de curt abast o d'encreuament
tan aviat com s'apreciï la possibilitat de produir enlluernament als altres usuaris de la mateixa via
o de qualsevol altra via de comunicació, i molt especialment als conductors de vehicles que cir-
culin en sentit contrari, encara que aquests no compleixin aquesta prescripció, i no es restablirà
el llum de carretera fins a depassar la posició del vehicle creuat.
Es tindrà la mateixa precaució amb els vehicles que circulin en el mateix sentit i els conductors
dels quals puguin ser enlluernats a través del mirall retrovisor.
En cas d’enlluernament, el conductor que el pateixi reduirà la velocitat tant com faci falta, arri-
bant fins i tot a la detenció total, per evitar el xoc amb vehicles o vianants que circulin en el
mateix sentit.
Les infraccions a les normes d'aquest precepte tindran la consideració de greus.
Utilització de l'enllumenat durant el dia

Hauran de portar encès durant el dia el llum de curt abast o d’encreuament:
a. Les motocicletes que circulin per qualsevol via objecte de la legislació sobre trànsit, circu-
lació de vehicles de motor i seguretat viària.
b. Tots els vehicles que circulin per un carril reversible, per un carril addicional circumstancial
o per un carril habilitat per circular en sentit contrari al normalment utilitzat en la calçada
on es trobi situat i els que circulin pel carril contigu a l’habilitat per a la circulació en sentit
contrari a l’habitual.
Supòsits especials d'enllumenat.

Condicions que disminueixen la visibilitat. Llum antiboira davanter
També serà obligatori utilitzar l'enllumenat quan existeixin condicions meteorològiques o
ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat, com en cas de boira, pluja intensa, neva-
da, núvols de fum o de pols o qualsevol altra circumstància anàloga.
En els casos descrits a l'apartat anterior s’haurà d'utilitzar el llum antiboira davanter o el llum de
curt o llarg abast.
El llum antiboira davanter es pot utilitzar aïlladament o simultània amb el de curt abast o, fins i
tot, amb el de llarg abast.
El llum antiboira davanter només es podrà utilitzar en aquests casos o en trams de vies estretes
amb molts revolts, entenent-se com a tals les que, tenint una calçada de 6,50 metres d'amplària
o inferior, estiguin senyalitzades amb senyals que indiquin una successió de revolts pròxims
entre si (P-14a i P-14b).
249
Inutilització o avaria de l'enllumenat

Si per inutilització o avaria irreparable durant la ruta de l'enllumenat corresponent s'hagués de
circular amb enllumenat d'intensitat inferior, s'haurà de reduir la velocitat fins assolir la que per-
meti la detenció del vehicle dins la zona il·luminada.
17.6. Llums que s’utilitzen per a “ser vistos”

Tan important com tenir una bona visibilitat de la via és que els altres usuaris puguin veure la
resta de vehicles que hi circulen, per tant tots aquests llums tenen la mateixa importància en la
mobilitat segura que els presentats en l’apartat anterior.
Utilització dels llums de posició

Tot vehicle que circuli entre la posta i la sortida del sol, o sota condicions que disminueixin sensi-
blement la visibilitat, i en el pas per túnels, passos inferiors o trams de vies afectats pel senyal
“Túnel” (S-5) haurà de portar encesos els llums de posició i, si l'amplària del vehicle excedeix de
2,10 metres, també el de gàlib.
Tot vehicle que per qualsevol circumstància es trobi immobilitzat a la calçada o al voral d'una via
entre la posta i la sortida del sol o sota condicions que disminueixin sensiblement la visibilitat
haurà de tenir encesos els llums de posició i, si escau, els de gàlib.
Tot vehicle aturat o estacionat entre la posta i la sortida del sol en una calçada o un voral d'una
travessera insuficientment il·luminada haurà de tenir encesos els llums de posició, que podrà
substituir pels d'estacionament o pels dos de posició del costat corresponent a la calçada quan
es trobi estacionat en línia.
En vies urbanes que no siguin travesseres no serà obligatori que els vehicles estacionats tinguin
encesos els llums de posició, sempre que la il·luminació permeti als altres usuaris distingir-los a
una distància suficient.
La immobilització, l'aturada o l'estacionament d'un vehicle sense enllumenat en situacions de
falta o disminució de visibilitat tindran la consideració d'infraccions greus.
Quan sigui obligatori l'ús de l'enllumenat, els conductors de bicicletes portaran col·locada, a
més a més, alguna peça reflectora que permeti als conductors i a la resta d'usuaris distingir-los a
una distància de 150 metres, si circulen per vies interurbanes.
Utilització del llum antiboira posterior

El llum antiboira posterior només s’haurà de dur encès quan les condicions meteorològiques o
ambientals siguin especialment desfavorables, com en cas de boira espessa, pluja molt intensa,
fortes nevades o núvols densos de pols o de fum.
250
Es portaran encesos únicament si ho estan els llums de posició i, a més a més, els d'encreua-
ment, o els de carretera, o els antiboira davanters.
La seva utilització haurà de senyalitzar-se en el tauler de comandaments mitjançant un llum tes-
timoni de color groc auto no intermitent.
Utilització del llum de gàlib

Si l'amplària del vehicle excedeix de 2,10 metres haurà de portar encesos els llums de gàlib en
les mateixes circumstàncies que les de posició:
Quan circuli entre la posta i la sortida del sol o sota les condicions meteorològiques o ambientals
que disminueixin sensiblement la visibilitat.
En el pas per túnels, passos inferiors o trams de vies afectats pel senyal “Túnel” (S-5).
Si es troba immobilitzat entre la posta i la sortida del sol o sota condicions que disminueixen
sensiblement la visibilitat.
Utilització del llum de frenada

La intenció d'immobilitzar el vehicle o de frenar la seva marxa de manera considerable, encara
que aquests fets vinguin imposats per les circumstàncies del trànsit, haurà d'advertir-se, sempre
que sigui possible, mitjançant l’ús reiterat dels llums de frenada.
Utilització del senyal d'emergència

Quan un vehicle no pugui assolir la velocitat mínima exigida i existeixi perill de col·lisió, s'hauran
d'utilitzar durant la circulació els llums indicadors de direcció amb senyal d'emergència.
Els vehicles de transport escolar o de menors han d'utilitzar-la quan pugin o baixin els menors,
tant de dia com de nit.
Per realitzar un trasllat d'urgència en un vehicle no prioritari.
Per senyalitzar la presència d’un vehicle immobilitzat en una autopista o autovia, o en llocs o cir-
cumstàncies de visibilitat reduïda encara que la immobilització es produeixi per circumstàncies
del trànsit.
Quan el vehicle quedi detingut en un túnel o en un pas inferior.
251
17.7. Llums que s’utilitzen per advertir

En unitats anteriors, quan analitzàvem totes les maniobres que es poden fer en la circulació, s’ha
fet esment repetidament de la regla de seguretat viària que tot conductor ha de seguir i respectar
quan duu a terme una maniobra de circulació. Entre els passos d’aquesta regla es troba el de la
senyalització de la maniobra com un mitjà per advertir la resta d’usuaris de la via de la intenció
que té el conductor; en aquesta fase entren en joc els llums que serveixen per advertir.
Tornem a destacar la importància d’aquest tipus de dispositius en la seguretat viària.
Utilització del llum de marxa enrere

Ha d'entrar en servei automàticament en situar la palanca de canvis en la posició de marxa
enrere.
Utilització dels llums indicadors de direcció

La seva utilització ha quedat referenciada a les unitats en què es comenta cadascuna de les
maniobres bàsiques de circulació.
252

d'enllumenat i senyalització òptica
Per a tots els automòbils, excepte motocicletes i vehicles de tres rodes
Tipus de llum Número Color Situació (9) Obligatori

o no
Llum 2 BLANC Al davant. A Obligatori

d’encreuament les vores exte-
riors (1)
Llum Un nombre BLANC Al davant. A Obligatori

de carretera parell (1) les vores exte-
riors (1)
Llum de 1o2 BLANC Al darrere (1) Obligatori

marxa enrere
Llums Un nombre GROC AUTO Vores exte- Obligatori

indicadors parell més gran riors i lateral
de direcció que dos (1) (1)
Senyal Igual nombre GROC AUTO Igual nombre Obligatori

d’emergència que indicadors que indic. de
de direcció (1) direcció (1)
Llum 2 VERMELL Al darrere Obligatori

de frenada a les vores
exteriors (1)
Tercer llum 1 (1) VERMELL Al darrere. Opcional

de fre Sobreelevada
(1)
Llum de la pla- 1 BLANC Els necessaris Obligatori

ca de matrícula per il·luminar
posterior la placa
Llum de posició 2 BLANC Al davant. A Obligatori

davanter les vores exte-
riors (1)
253
Llum de posició 2 VERMELL Al darrere. A Obligatori

posterior les vores exte-
riors (1)
Llum d’estacio- 2 o 4 (2) BLANC davant, VER- A les vores Opcional (3)
nament MELLL darrere, GROC exteriors (1)
AUTO lateral
Llum antiboira 1o2 VERMELL 1: esquerra o Obligatori

posterior centre. 2:
vores ext. (1)
Llum antiboira 2 BLANC o GROC Al davant (1) Opcional

davanter SELECTIU
Llum de gàlib 2 visibles davant BLANC davant, Tan amunt Obligatori (4)
i 2 visibles darre- VERMELL darrere com ho permeti
re el vehicle (1)
Catadiòptrics 2 BLANC Al davant (1) Opcional

davanters no
triangulars
Catadiòptrics 2 VERMELL Al darrere. Obligatori

posteriors no A les vores
triangulars exteriors.
Catadiòptrics Mínim 2, màxim GROC AUTO (5) En el lateral, Opcional (6)

laterals no en funció de lon- distribució
triangulars gitud vehicle (1) uniforme
Llum de posició Mínim 2, màxim GROC AUTO (5) En el lateral, Obligatori (7)
lateral en funció de lon- distribució
gitud vehicle (1) uniforme
Enllumenat interior de l’habitacle Opcional (8)
Dispositius lluminosos o reflectors d’obertura de portes Opcional
1. En funció de les categories i de la reglamentació vigent.

2. Dos llums davanters i dos de posteriors o un al davant i un altre al darrere, coincidint amb els de posició.
3. Si la longitud del vehicle no és superior a 6 metres i la seva amplària és inferior a 2 metres. En els altres vehicles està prohibit.
4. És obligatori per a vehicles de més de 2,10 metres d'amplària i opcional per a vehicles d'amplària entre 1,80 i 2,10 metres. En cabines amb basti-
dor el llum de gàlib posterior és opcional.
5. Excepcionalment vermells, si estan agrupats, combinats o mútuament incorporats amb un dispositiu posterior.
6. És obligatori per a vehicles de més de 6 metres de longitud.
7. Obligatori en vehicles la longitud dels quals superi els 6 metres, excepte a les cabines amb bastidor i opcional per a la resta.
8. És obligatori per als destinats al servei públic de viatgers i els de lloguer amb conductor.
9. La situació i l’altura de cada dispositiu s'ajustarà al que disposa la reglamentació vigent dels vehicles automòbils.
254
Per a motocicletes
Tipus de llum Nombre Color Situació (3) Obligatori

o no
Llum 1o2 BLANC Al davant (1) Obligatori

d’encreuament
Llum 1o2 BLANC Al davant (1) Obligatori

de carretera
Llums 2 al davant i GROC AUTO Vores Obligatori (2)

indicadors 2 al darrere exteriors
de direcció
Senyal Igual nombre GROC AUTO Igual que els Opcional

d’emergència que indicadors indicadors de
de direcció direcció
Llum de 1 o 2 sense side- VERMELL Al darrere Obligatori

frenada car. 2 o 3 amb (1, 3)
sidecar (8)

posterior la placa
Llum de posició 1 o 2 (5) BLANC Al davant (1) Opcional

davanter
Llum de posició 1o2 VERMELL Al darrere (1) Obligatori

posterior
Llum antiboira 1o2 VERMELL Al darrere Opcional

posterior (1, 7)
255
Llum antiboira 1o2 BLANC o GROC Al davant (1) Opcional

davanter SELECTIU (4)
Catadiòptrics 1 (6) VERMELL Al darrere (1) Obligatori

posteriors no
triangulars
Catadiòptrics 1 o 2 per cada GROC AUTO Lateral Opcional

laterals no costat
triangulars
1. Si és un llum, en el pla longitudinal mitjà del vehicle. Si en són dos, simètrics respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle.
2. És obligatori des de l'1 de novembre de 1999.
3. La situació i l’altura de cada dispositiu s'ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de vehicles de dues i tres rodes.
4. En les motocicletes amb sidecar serà blanc.
5. Si la motocicleta porta sidecar, aquest en portarà un al davant i un altre al darrere.
6. En les motocicletes amb sidecar poden ser 1 o 2.
7. En les motocicletes amb sidecar, i si només n’hi ha un, se situarà al costat esquerre del vehicle.
8. Només un al sidecar.
256
Per a vehicles de tres rodes

o no
Llum 1 o 2 (1) BLANC Al davant (2) Obligatori

d’encreuament
Llum 1 o 2 (1) BLANC Al davant (2) Obligatori

de carretera
Llum de marxa 1o2 BLANC Posterior Opcional

enrere
Llums indica- 2 per costat GROC AUTO Vores Opcional (5)

dors de direcció exteriors
Senyal Igual nombre GROC AUTO Igual que Obligatori (5)

Llum de 1 o 2 (1) VERMELL Al darrere (2) Obligatori

frenada

posterior la placa
Llum de posició 1 o 2 (1) BLANC Al davant (2) Obligatori

davanter
Llum de posició 1 o 2 (1) VERMELL Al darrere Obligatori

posterior (2)
257
Llum antiboira 1 o 2 (1) BLANC o GROC Al davant Opcional

davanter
Catadiòptrics 1o2 VERMELL Al darrere Obligatori

posteriors no
triangulars (4)
Catadiòptrics 1 o 2 per costat GROC AUTO Al lateral Opcional

laterals no
triangulars
1. S'exigiran dos llums per als vehicles l'amplària màxima dels quals sobrepassi els 1.300 mm.
2. Si és un llum, en el pla longitudinal mitjà del vehicle. Per a vehicles amb una amplària superior a 1.300 mm, en els extrems.
3. Si només n’és un, al costat esquerre del vehicle.
4. Un catadiòptric posterior no triangular en els vehicles amb una amplària de fins a 1.000 mm. Si superen aquesta amplària, s’hau-
ran d'equipar amb dos catadiòptrics.
5. Obligatori des de l'1 de novembre de 1999.
6. La situació i l’altura de cada dispositiu s'ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de vehicles de dues i tres rodes.
258
Per a remolcs i semiremolcs, a excepció dels agrícoles

o no
Llum de 1o2 BLANC Al darrere Opcional

marxa enrere
Llums Un nombre GROC AUTO Al darrere Obligatori

indicadors parell
de direcció
Senyal Igual nombre GROC AUTO Igual que Obligatori

Llum de 2 VERMELL Al darrere Obligatori

frenada

posterior la placa
Llum de posició 2 BLANC Al davant, a Obligatori (1)

davanter l’exterior
Llum de posició 2 VERMELL Al darrere, a Obligatori

posterior l’exterior
Llum de posició En funció de la GROC AUTO Als laterals Obligatori (2)

lateral seva longitud
Llum de gàlib 1o 2 BLANC al davant, Al darrere, Obligatori (3)

VERMELL al darrere a l’exterior
i a dalt
259
Llum antiboira 2 VERMELL Al darrere Obligatori

posterior
Catadiòptrics 2 VERMELL Al darrere, a Obligatori

posteriors l’exterior
triangulars
Catadiòptrics 2 VERMELL Al darrere, a Opcional (3)

posteriors no l’exterior
triangulars
Catadiòptrics 2 BLANC Al davant, a Obligatori

davanters no l’exterior
triangulars
Catadiòptrics En funció de la GROC AUTO Al lateral Obligatori

laterals no seva longitud
triangulars
Testimoni ABS 1 VERD (6) (7)
1. Obligatori per als vehicles amb una amplària superior a 1,60 metres i opcional per als d’una amplària igual o inferior a 1,60
metres.
2. Obligatori en vehicles la longitud dels quals superi els 6 metres.
3. Si la seva amplària és superior a 2,10 metres.
4. Si estan agrupats a altres dispositius posteriors de senyalització.
5. La situació i l’altura de cada dispositiu s'ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de vehicles automòbils.
6. A l'exterior del remolc, de forma que sigui visible pel conductor del vehicle tractor, des del seu mirall retrovisor.
7. Transitòriament s'autoritzarà la seva instal·lació amb caràcter excepcional, en funció de la compatibilitat amb el cap tractor.
260
17.9. Comportaments de seguretat i eficàcia referents

a l'ús dels dispositius d'enllumenat i senyalització òptica
Com hem comentat en apartats anteriors la importància dels dispositius d’enllumenat del vehi-
cle rau en el fet que ens serveixen per poder veure el perill i perquè ens vegin, aspectes fona-
mentals per a la mobilitat segura. Per tant tot conductor ha de:
• Tenir cura de l’estat de tots aquests dispositius.
• Si la il·luminació és deficient ha d’utilitzar el dispositiu adequat per veure els obstacles i
que els puguin veure els altres usuaris de la via.
• No enlluernar els conductors que circulen en sentit contrari, perquè crearia perill de xoc
frontal.
• No enlluernar pel retrovisor el conductor que el precedeix perquè pot causar una col·lisió.
El conductor segur i eficaç ha de tenir cura de la neteja, el manteniment i el correcte funciona-
ment dels dispositius d’enllumenat i de senyalització òptica. Per tal de complir amb aquesta
mesura, el conductor revisarà periòdicament el funcionament d’aquests dispositius i reemplaça-
rà els que es trobin avariats amb els recanvis que està obligats a tenir.
Cal considerar els dispositius de senyalització òptica com un codi que el conductor s’ha d’apren-
dre de memòria i que ha d’interpretar de manera gairebé automàtica per donar la resposta ade-
quada en tot moment, per tant cada dispositiu ha d’anar associat a una resposta de prevenció.
261
Unitat 18
Begudes alcohòliques,
substàncies estupefaents
i similars
18.1. L’alcoholèmia
L’alcohol és una droga psicodepressora de caràcter sedant i hipnòtic, que fins i tot en petites
quantitats influeix negativament en la conducció perquè pertorba les aptituds del conductor.
En passar a la sang s’estén per tot l’organisme i afecta el cervell i la vista.
El consum de begudes alcohòliques per part del conductor produeix, entre altres efectes, els
següents:
• Un augment del temps de reacció.
• Disminueix la capacitat de reacció.
• Pateix alteracions en la coordinació.
• Un fals estat eufòric.
• Apreciació errònia de la distància, de la velocitat i del risc.
L’alcoholèmia es pot definir com la quantitat d’alcohol en la sang o en l’aire expirat.
La taxa d’alcoholèmia és la concentració d’alcohol en la sang, i es mesura en grams (g) d’alcohol
per cada litre de sang, o mil·ligrams (mg) d’alcohol per cada litre d’aire expirat.
262
Unitat 18 Begudes alcohòliques, substàncies estupefaents i similars
18.2. Normes sobre begudes alcohòliques
Taxes d’alcohol en sang i aire expirat

No podrà circular per les vies objecte de la legislació sobre trànsit el conductor de qualsevol vehi-
cle amb una taxa d’alcohol en sang superior a 0,5 grams per litre o d’alcohol en aire expirat
superior a 0,25 mil·ligrams per litre.
Quan es tracti de vehicles destinats al transport de mercaderies amb una massa màxima autorit-
zada superior a 3.500 quilograms, vehicles destinats al transport de viatgers de més de nou pla-
ces o de servei públic, al transport escolar i de menors, al de mercaderies perilloses o de servei
d’urgència o transports especials, els conductors no podran fer-ho amb una taxa d’alcohol en
sang superior a 0,3 grams per litre o d’alcohol en aire expirat superior a 0,15 mil·ligrams per
litre.
Els conductors de qualsevol vehicle no podran superar la taxa d’alcohol en sang de 0,3 grams
per litre, ni d’alcohol en aire expirat de 0,15 mil·ligrams per litre, durant els dos anys següents a
l’obtenció del permís o la llicència que els habilita per conduir.
A aquests efectes, només es computarà l’antiguitat de la llicència de conducció quan es tracti
de la conducció de vehicles per als quals sigui suficient aquesta llicència.
Investigació de l’alcoholèmia. Persones obligades

Tots els conductors de vehicles queden obligats a sotmetre’s a les proves per a la detecció d’alco-
hol o de la presència de drogues a l’organisme, que practicaran els agents encarregats de la
vigilància del trànsit. Igualment, hi queden obligats els altres usuaris de la via quan es trobin
implicats en un accident de trànsit o hagin comès una infracció tipificada a la Llei.
Els agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit podran sotmetre a aquestes pro-
ves:
a. A qualsevol usuari de la via o conductor d’un vehicle implicat directament com a possi-
ble responsable en un accident de circulació.
b. Als qui condueixin qualsevol vehicle amb símptomes evidents, manifestacions que
denotin o fets que permetin raonablement presumir que ho fan sota la influència de
begudes alcohòliques.
c. Als conductors que siguin denunciats per la comissió d’alguna de les infraccions a les
normes contingudes en el Reglament general de circulació.
d. A les persones que, amb ocasió de conduir un vehicle, siguin requerides a l’efecte per
l’autoritat o els seus agents dins els programes de controls preventius d’alcoholèmia
ordenats per aquesta autoritat.
Proves de detecció alcohòlica

Les proves per a la detecció d’alcohol consistiran en la verificació de l’aire espirat mitjançant dis-
positius autoritzats. No obstant això, quan existeixin raons justificades que impedeixin realitzar
aquestes proves, es podrà ordenar el reconeixement mèdic del subjecte o la realització de les
263
anàlisis clíniques que els facultatius del centre sanitari al qual sigui traslladat considerin més ade-
quades.
A efectes de contrast, a petició de l’interessat, es podran repetir les proves per a la detecció d’al-
cohol, que consistiran preferentment en anàlisis de sang, llevat de causes excepcionals deguda-
ment justificades. Quan la prova de contrast reflecteixi un resultat positiu l’haurà d’abonar l’in-
teressat.
Pràctica de les proves

Si el resultat de la prova practicada donés un grau d’impregnació alcohòlica superior a 0,5
grams d’alcohol per litre de sang o a 0,25 mil·ligrams d’alcohol per litre d’aire expirat, o superior
al previst per a determinats conductors en l’article 20 (RGC) o si, fins i tot sense arribar a aquests
límits, la persona examinada presentés símptomes evidents de trobar-se sota la influència de
begudes alcohòliques, l’agent sotmetrà l’interessat, per a més garantia i a efecte de contrast, a
la pràctica d’una segona prova de detecció alcohòlica per l’aire expirat, mitjançant un procedi-
ment semblant a l’utilitzat per efectuar la primera prova, i després d’haver-lo informat.
Així mateix, advertirà la persona sotmesa a examen del dret que té a controlar, ell o qualsevol
dels seus acompanyants o testimonis presents, que entre la realització de la primera i de la sego-
na prova passi un temps mínim de 10 minuts.
Igualment, l’informarà del dret que té a formular les al·legacions o les observacions que cregui
convenients, ell o el seu acompanyant o defensor, si en tingués, les quals es consignaran per dili-
gència, i a contrastar els resultats obtinguts mitjançant una anàlisi de sang, d’orina o altres simi-
lars, que el personal facultatiu del centre mèdic on sigui traslladat consideri més adient.
En el cas que l’interessat decideixi sotmetre’s a aquestes anàlisis, l’agent de l’autoritat adoptarà
les mesures més adequades per al seu trasllat al centre sanitari més pròxim al lloc dels fets. Si el
personal facultatiu del centre apreciés que les proves sol·licitades per l’interessat són les adequa-
des, adoptarà les mesures tendents a donar compte del resultat a l’autoritat competent.
L’import d’aquestes anàlisis haurà de ser dipositat prèviament per l’interessat i amb ell s’atendrà
el pagament quan el resultat de la prova de contrast sigui positiu; anirà a càrrec dels òrgans
perifèrics de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit o de les autoritats municipals o
autonòmiques competents quan sigui negatiu, i en aquest cas es tornarà el dipòsit.
Diligències de l’agent de l’autoritat

Si el resultat de la segona prova practicada per l’agent, o el de les anàlisis efectuades a instància
de l’interessat, fos positiu, o quan la persona que conduís un vehicle de motor presentés símp-
tomes evidents de fer-ho sota la influència de begudes alcohòliques o aparegués presumpta-
ment implicat en una conducta delictiva, l’agent de l’autoritat, a més d’ajustar-se, en tot cas, al
que estableix la Llei d’enjudiciament criminal, haurà de:
a. Descriure amb precisió, en el butlletí de denúncia o en l’atestat de les diligències que
practiqui, el procediment que s’ha seguit per efectuar la prova o les proves de detecció
alcohòlica fent constar les dades necessàries per a la identificació de l’instrument o els ins-
truments de detecció emprats, les característiques genèriques del qual també detallarà.
264
b. Consignar les advertències fetes a l’interessat, especialment la del dret a contrastar els
resultats obtinguts en les proves de detecció alcohòlica per l’aire expirat mitjançant anàli-
sis adequades, i acreditar en les diligències les proves o les anàlisis practicades al centre
sanitari on va ser traslladat l’interessat.
c. Conduir el sotmès a examen, o a qui es negués a sotmetre’s a les proves de detecció alco-
hòlica, en els supòsits en què els fets revesteixin caràcters delictius, de conformitat amb el
que disposa la Llei d’enjudiciament criminal, al jutjat corresponent als efectes que corres-
ponguin.
Immobilització del vehicle

En cas que el resultat de les proves i de les anàlisis, si escau, fos positiu, l’agent podrà procedir, a
més a més, a la immediata immobilització del vehicle, mitjançant el seu precinte o un altre pro-
cediment efectiu que n’impedeixi la circulació, tret que pugui fer-se càrrec de la seva conducció
una altra persona degudament habilitada, i proveirà de tot el necessari amb vista a la seguretat
de la circulació i de les persones transportades en general, especialment si es tracta de nens,
gent gran, malalts o invàlids, la del mateix vehicle i la de la seva càrrega.
També podrà immobilitzar-se el vehicle en els casos de negativa a efectuar les proves de detec-
ció alcohòlica.
Excepte en els casos en què l’autoritat judicial hagués ordenat el seu dipòsit o la seva interven-
ció, en els quals se seguirà el que disposi aquesta autoritat, la immobilització del vehicle quedarà
sense efecte tan aviat com desaparegui la causa que la va motivar o es pugui substituir el con-
ductor per un altre d’habilitat que ofereixi garantia suficient als agents de l’autoritat, i l’actuació
del qual hagi estat requerida per l’interessat.
Les despeses que poguessin ocasionar-se per la immobilització, trasllat i dipòsit del vehicle seran
a compte del conductor o de qui legalment ha de respondre per ell.
Obligacions del personal sanitari

El personal sanitari està obligat, en tot cas, a donar compte del resultat d’aquestes proves al
cap de Trànsit de la província on s’hagi comès el fet o, quan sigui procedent, als òrgans com-
petents per sancionar a les comunitats autònomes que tinguin transferides les competències
executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, o a les autoritats municipals
competents.
Entre les dades que comuniqui el personal sanitari a les autoritats o als òrgans esmentats hi
han de figurar, si escau, el sistema emprat en la investigació, l’hora exacta en què es va prendre
la mostra, el mètode utilitzat per a la seva conservació i, si s’escau, el percentatge d’alcohol en
sang que presentava l’individu examinat.
Les infraccions a les diverses normes d’aquest capítol relatives a la conducció havent ingerit
begudes alcohòliques o a l’obligació de sotmetre’s a les proves de detecció alcohòlica, tindran
la consideració d’infraccions molt greus.
265
18.3. Normes sobre estupefaents, psicòtrops, estimulants

o altres substàncies anàlogues
Prohibició de circular
Tampoc podrà circular per les vies que són objecte de la Llei de trànsit el conductor de qualsevol
vehicle amb presència de drogues a l’organisme, de les quals queden excloses aquelles substàn-
cies que s’utilitzin sota prescripció facultativa i amb una finalitat terapèutica, sempre que s’estigui
en condicions d’utilitzar el vehicle d’acord amb l’obligació de diligència, precaució i no distracció.
Proves per a la detecció de substàncies estupefaents, psicotròpiques,

estimulants o altres substàncies anàlogues
Les proves per a la detecció d’estupefaents, psicòtrops, estimulants o altres substàncies anàlo-
gues, així com les persones obligades a la seva realització, s’ajustaran al que disposen els parà-
grafs següents:
a. Les proves per a la detecció de la presència de drogues a l’organisme consistiran en una
prova salival mitjançant un dispositiu autoritzat i en l’anàlisi posterior d’una mostra salival
en la quantitat suficient. No obstant això, quan existeixin raons justificades que impedei-
xin realitzar aquestes proves, es podrà ordenar el reconeixement mèdic del subjecte o la
realització de les anàlisis clíniques que els facultatius del centre sanitari al qual sigui traslla-
dat considerin més adequades. A efectes de contrast, a petició de l’interessat, es podran
repetir les proves per a la detecció de drogues, que consistiran preferentment en anàlisis
de sang, llevat de causes excepcionals degudament justificades. Quan la prova de con-
trast reflecteixi un resultat positiu l’haurà d’abonar l’interessat.
A petició de l’interessat o per ordre de l’autoritat judicial es podran repetir les proves als
efectes de contrastar, que podran consistir en anàlisi de sang, d’orina o altres d’anàlo-
gues.
b. Tota persona que es trobi en una situació anàloga respecte a la investigació de l’alcoholè-
mia està obligada a sotmetre’s a les proves esmentades en el paràgraf anterior. En els
casos de negativa a efectuar aquestes proves, l’agent podrà procedir a la immediata
immobilització del vehicle en la forma prevista reglamentàriament.
c. L’agent de l’autoritat encarregat de la vigilància del trànsit que adverteixi símptomes evi-
dents o manifestacions que raonablement denotin la presència de qualsevol de les subs-
tàncies al·ludides en l’organisme de les persones a què es refereix l’article anterior s’ajus-
tarà al que estableix la Llei d’enjudiciament criminal i a tot el que ordeni, si escau, l’autori-
tat judicial, i haurà d’ajustar la seva actuació, tot el possible, al que disposa aquest regla-
ment per a les proves per a la detecció alcohòlica.
d. L’autoritat competent determinarà els programes per portar a efecte els controls preven-
tius per a la comprovació d’estupefaents, psicòtrops, estimulants o altres substàncies anà-
logues en l’organisme de qualsevol conductor.
e. El personal sanitari està obligat, en tot cas, a donar compte del resultat d’aquestes proves
al cap de Trànsit de la província on s’hagi comès el fet o, quan sigui procedent, als òrgans
competents per sancionar a les comunitats autònomes que tinguin transferides les com-
266
petències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, o a les autori-

tats municipals competents.
Les infraccions relatives a la conducció sota els efectes d’estupefaents, psicòtrops, estimulants o
altres substàncies anàlogues, així com la infracció de l’obligació de sotmetre’s a les proves per a
la seva detecció, tindran la consideració d’infraccions molt greus.
Delictes contra la seguretat viària:

Conduir sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpi-
ques o begudes alcohòliques.
El que condueixi un vehicle de motor o un ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques,
estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques és castigat amb la pena de
presó de tres a sis mesos o la de multa de sis a dotze mesos i treballs en benefici de la comuni-
tat de trenta-un a noranta dies, i, en tot cas, a la de privació del dret a conduir vehicles de
motor i ciclomotors per un temps superior a un any i fins a quatre anys. En tot cas és condem-
nat amb aquestes penes el que condueixi amb una taxa d’alcohol en aire espirat superior a
0,60 mil·ligrams per litre o amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre.
El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negui a sotmetre’s a les proves legal-
ment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues
tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques a què es refereixen els articles anteriors, és
castigat amb penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles de
motor i ciclomotors per un temps superior a un any i fins a quatre anys.
18.4. Comportaments de seguretat o d’eficàcia davant l’alcohol

i les substàncies estupefaents
Si bé és cert que el nivell d’alcohol a la sang depèn de moltes variables (quantitat d’alcohol inge-
rit, pes de la persona, sexe, beure abans o després de menjar...), també és cert que barrejar-lo
amb la conducció suposa augmentar perillosament el risc d’accident.
Conèixer la taxa d’alcoholèmia i els efectes que cada nivell té en la conducció hauria de cons-
cienciar el conductor sobre la perillositat de conduir sota la influència de l’alcohol.
No es pot ser prudent si s’ha begut, perquè el conductor no és conscient que l’estat d’eufòria i
de falsa seguretat li impedeixen conduir de manera responsable.
Hi ha diferents maneres de garantir la seguretat en la conducció després d’haver sortit de festa i
d’haver ingerit alcohol o d’altres substàncies que poden alterar la conducció:
• Escollir per rotació un conductor que no begui ni prengui altres substàncies.
• Desplaçar-se amb transport públic...
Qualsevol solució que garanteixi que no es barrejarà la conducció amb la ingestió d’alcohol o
d’altres substàncies assegura que no es multipliqui per 20 la probabilitat de patir un accident, i
que se circuli respectant la pròpia vida i la dels altres.
267
Unitat 19
Normes per a vehicles especials
i de serveis especials
19.1. Vehicles en servei d’urgència
Vehicles prioritaris
Tindran el caràcter de prioritaris els vehicles dels serveis de policia, extinció d’incendis, protecció
ductors dels quals adverteixin de la seva presència mitjançant la utilització simultània del senyal
lluminós i de l’aparell emissor de senyals acústics especials, a què es refereixen les normes regu-
ladores dels vehicles.
Com a excepció al que es disposa en el paràgraf anterior, els conductors dels vehicles prioritaris
hauran d’utilitzar el senyal lluminós aïlladament quan l’omissió dels senyals acústics especials no
comporti cap perill per als altres usuaris. En aquest cas continuen tenint la condició de priorita-
ris.
Tindran prioritat de pas sobre els altres vehicles i els altres usuaris de la via els vehicles de serveis
d’urgència, públics o privats, quan desenvolupin aquest tipus de servei.
Vehicles amb prioritat de pas

S’introdueixen dos nous tipus de vehicles amb prioritat de pas sobre la resta de vehicles i usuaris
de la via: els vehicles de manteniment de les instal·lacions i de la infraestructura de la via, i els
268
Unitat 19 Normes per a vehicles especials i de serveis especials
vehicles que vagin a fer un servei d’auxili en carretera. Als equips de manteniment de les
instal·lacions i de la infraestructura de la via i als vehicles que facin auxili en carretera, només
se’ls dona prioritat de pas sense que es converteixin en vehicles prioritaris. En el cas dels vehicles
d’auxili en carretera, la prioritat de pas és només per als vehicles que han estat requerits per fer
aquest servei. Els agents de l’autoritat podran requerir la documentació que justifiqui que han
estat requerits per fer el servei d’auxili.
Normes de circulació
Els conductors dels vehicles prioritaris hauran d’observar els preceptes del Reglament general de
circulació, si bé, a condició d’haver-se cerciorat que no posen en perill cap usuari de la via,
podran deixar de complir sota la seva exclusiva responsabilitat les normes i senyals de circulació,
excepte les ordres i els senyals dels agents, que sempre són de compliment obligat.
Aquests conductors faran ús ponderat del seu règim especial únicament quan circulin en pres-
tació d’un servei urgent i procuraran no vulnerar la prioritat de pas en les interseccions de vies o
els senyals dels semàfors, sense abans adoptar precaucions extremades, fins a cerciorar-se que
no hi ha risc d’atropellament a vianants i que els conductors d’altres vehicles han detingut la
seva marxa o es disposen a facilitar-los la seva.
Igualment, amb caràcter excepcional, quan circulin per autopista o autovia en servei urgent i no
comprometin la seguretat de cap usuari, podran fer mitja volta o marxa enrere, circular en sentit
contrari al corresponent a la calçada, sempre que ho facin pel voral, o penetrar en la mitjana o
en els seus passos transversals.
Podran circular per sobre dels límits de velocitat.
Els agents de l’autoritat responsable de la vigilància, la regulació i el control del trànsit podran
utilitzar o situar els seus vehicles a la part de la via que resulti necessària quan prestin auxili als
usuaris d’aquesta o ho requereixin les necessitats del servei o de la circulació. Així mateix, deter-
minaran en cada cas concret els llocs on han de situar-se els vehicles de serveis d’urgència o
d’altres serveis especials.
Instal·lació d’aparells emissors de llums i senyals acústics especials

La instal·lació d’aparells emissors de llums i senyals acústics especials en vehicles prioritaris
requerirà l’autorització de la Direcció Provincial de Trànsit corresponent, de conformitat amb el
que disposen les normes reguladores dels vehicles.
Comportament dels altres conductors respecte dels vehicles prioritaris

Tan aviat percebin els senyals especials que anunciïn la proximitat d’un vehicle prioritari, els
altres conductors adoptaran les mesures adequades, segons les circumstàncies del moment i
lloc, per facilitar-los el pas, apartant-se normalment a la seva dreta o detenint-se si fos necessari.
Quan un vehicle de policia que manifesta la seva presència segons el que disposa reglamentà-
riament se situa darrere de qualsevol altre vehicle i activa a més a més un dispositiu d’emissió de
llum groga cap endavant de forma intermitent, el conductor d’aquest haurà de detenir-lo amb
les degudes precaucions al costat dret, davant del vehicle de policia, en un lloc on no generi
269
majors riscos o molèsties per a la resta dels usuaris, i romandrà al seu interior. En tot moment el
conductor ajustarà el seu comportament a les instruccions que imparteixi l’agent a través de la
megafonia o per qualsevol altre mitjà que pugui ser percebut clarament per aquest.
Vehicles no prioritaris en servei d’urgència

Si, com a conseqüència de circumstàncies especialment greus, el conductor d’un vehicle no
prioritari es veiés forçat, sense poder recórrer a cap altre mitjà, a efectuar un servei dels normal-
ment reservats als prioritaris, procurarà que els altres usuaris de la via adverteixin la situació
especial en què circula, utilitzant per a això l’avisador acústic de forma intermitent i connectant
el llum d’emergència, si es té, o agitant un mocador o procediment semblant.
Els conductors a què es refereix l’apartat anterior hauran de respectar les normes de circulació,
sobretot en les interseccions, i els altres usuaris de la via compliran el que disposa el Reglament
general de circulació amb relació als vehicles prioritaris.
En qualsevol moment, els agents de l’autoritat podran exigir la justificació de les circumstàncies
a què s’al·ludeix a l’apartat primer.
19.2. Vehicles especials i transports especials

S’entén per vehicle especial tot aquell vehicle autopropulsat o remolcat, construït per realitzar
obres o serveis determinats i que, per les seves característiques, està exempt de complir alguna
de les condicions tècniques que exigeix el Reglament general de vehicles, o sobrepassa de
manera permanent els límits que s’hi estableixen per a masses o dimensions, així com la maqui-
nària agrícola i els seus remolcs.
Senyalització dels vehicles

Els vehicles per a obres o serveis, tractors agrícoles, maquinària agrícola automotriu, altres vehi-
cles especials, vehicles en règim de transport especial i columnes militars han d’anar senyalitzats
amb el senyal V-2.
El senyal lluminós V-2 ha d’estar constituït per un llum rotatiu de color groc auto i ha de ser visi-
ble en totes les direccions des d’una distància de 100 metres.
Els vehicles especials i els vehicles en règim de transport especial, a més dels dispositius de sen-
yalització que determina el Reglament general de vehicles per a la categoria del vehicle en qües-
tió, hauran de disposar dels senyals lluminosos V-2, distribuïts de forma que quedi perfectament
delimitat el contorn de la secció transversal, en els frontals anterior i posterior, així com dels sen-
yals V-4, V-5 (optatiu el V-4), V-6, V-16, V-20 i, quan correspongui, els llums i dispositius reflec-
tors que els siguin exigibles pel Reglament general de circulació. Així mateix, han d’utilitzar per-
manentment el llum d’encreuament.
270
El vehicle pilot està autoritzat a utilitzar el senyal V-2 mentre presti el servei, el qual haurà de ser
visible tant al davant com al darrere, i s’haurà de desconnectar en finalitzar el servei.
Normes de circulació
Els vehicles especials només poden utilitzar les vies objecte de la legislació del trànsit per despla-
çar-se, i no poden realitzar les tasques per a les quals estan destinats en funció de les seves
característiques tècniques, a excepció dels que realitzin treballs de construcció, de reparació o
de conservació de les vies exclusivament en les zones on es duguin a terme aquests treballs i
dels específicament destinats a remolcar vehicles accidentats, avariats o mal estacionats.
Tampoc podran circular els vehicles especials transportant qualsevol tipus de càrrega, excepte
els específicament destinats a prestar serveis de transport especial, per a la qual cosa hauran de
proveir-se de l’oportuna autorització.
Els conductors de vehicles especials i, excepcionalment, dels que no ho siguin, empleats per a
treballs de construcció, de reparació o de conservació de vies, no estan obligats a l’observança
de les normes de circulació, sempre que es trobin realitzant aquests treballs a la zona on es
duguin a terme, prenguin les precaucions necessàries i la circulació sigui convenientment regu-
lada.
Les normes i les condicions de circulació específiques dels vehicles especials

i dels vehicles en règim de transport especial
Mantindrà una separació mínima de 50 metres amb el vehicle que el precedeix, permetrà i faci-
litarà l’avançament als vehicles de marxa més ràpida, i es detindrà si fos necessari, i en cap cas
obligarà els conductors dels altres vehicles a modificar bruscament la seva velocitat o trajectòria.
Les detencions i els estacionaments s’efectuaran fora de la calçada i del voral.
Entre el personal del vehicle pilot i el de la cabina del vehicle especial o en règim de transport
especial s’hauran de poder establir comunicacions per ràdio i per telèfon en una llengua cone-
guda per ambdues parts.
En tot moment es compliran les disposicions restrictives del trànsit especialment establertes, les
que es trobin senyalitzades a la via o les que siguin indicades pels agents de l’autoritat encarre-
gats de la vigilància del trànsit.
La circulació s’haurà de suspendre sortint de la plataforma quan existeixen fenòmens atmosfè-
rics adversos que suposin un risc per a la circulació o quan no hi hagi una visibilitat de 150
metres, com a mínim, tant cap endavant com cap endarrere.
El titular del vehicle haurà de cerciorar-se, fins i tot recorrent l’itinerari prèviament a la realització
de cada viatge, de la no existència de limitacions o obstacles físics que ho impedeixin.
Els vehicles especials o en règim de transport especial que superin els 5 metres d’amplària
requeriran l’acompanyament dels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit. El
titular haurà de donar compte als agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit,
amb un mínim de 72 hores d’antelació, de la província de partida, del lloc, de l’hora i de la data
d’inici de cadascun dels viatges autoritzats, i indicarà la matrícula del vehicle o les del conjunt de
271
vehicles que realitzaran el viatge i adjuntarà una còpia de l’autorització. Així mateix, es dirigirà
un avís idèntic a l’òrgan designat per a la seva recepció pel titular de la via.
Velocitat
Per a vehicles especials i conjunts de vehicles, també especials, encara que només ho sigui un
dels que integren el conjunt:
1. Si no tenen senyalització de frenada, porten remolc o són motocultors: 25 quilòmetres
per hora.
2. La resta de vehicles especials: 40 quilòmetres per hora, excepte quan puguin desenvo-
lupar una velocitat superior als 60 quilòmetres per hora en pla, d’acord amb les seves
característiques, i compleixin les condicions que s’assenyalen en les normes regulado-
res dels vehicles; en aquest cas, la velocitat màxima serà de 70 quilòmetres per hora.
3. Els vehicles en què el seu conductor circuli a peu no han de sobrepassar la velocitat del
pas humà, i els animals que arrosseguin un vehicle, la del trot.
Per a vehicles en règim de transport especial:

a. Vehicle amb autorització genèrica: la velocitat màxima de circulació permesa serà de
70 km/h. Sobre aquestes limitacions prevaldran les més restrictives que figurin a la tar-
geta ITV.
b. Vehicle amb autorització específica: la velocitat màxima de circulació permesa serà de
60 km/h. Sobre aquestes limitacions prevaldran les més restrictives que figurin a la tar-
geta ITV.
c. Vehicle amb autorització excepcional: la velocitat màxima de circulació permesa serà la
fixada en l’autorització, que en cap cas superarà els 60 km/h. Sobre aquestes limita-
cions prevaldran les més restrictives que figurin a la targeta ITV.
Posició en la calçada
Els conductors de vehicles especials amb una massa màxima autoritzada no superior a 3.500
quilograms, en cas que no hi hagi cap via o part d’aquesta que els estigui especialment destina-
da, circularan pel voral de la seva dreta, si fos transitable i suficient per a cadascun d’aquests, i,
si no ho fos, utilitzaran la part imprescindible de la calçada.
Es prohibeix que aquests vehicles circulin en posició paral·lela, i no en podran avançar cap altre
si la durada de la marxa dels vehicles col·locats paral·lelament excedeix els 15 segons o el reco-
rregut efectuat en aquesta forma supera els 200 metres.
El conductor d’un vehicle especial amb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilo-
grams circularà per la calçada i no pel voral, excepte per raons d’emergència. A més a més, hau-
rà d’atenir-se a les regles següents:
• En les calçades amb doble sentit de circulació i dos carrils, separats o no per marques vià-
ries, circularà pel de la seva dreta.
272
• En calçades amb doble sentit de circulació i tres carrils separats per marques longitudinals
discontínues, també circularà pel de la seva dreta i, en cap cas, pel situat més a la seva
esquerra. En aquestes calçades, el carril central tan sols s’utilitzarà per efectuar els avan-
çaments precisos i per canviar de direcció cap a l’esquerra.
• Fora de poblat, en les calçades amb més d’un carril reservat per al mateix sentit de la mar-
xa, circularà normalment pel situat més a la seva dreta, si bé podrà utilitzar la resta dels
d’aquest sentit quan les circumstàncies del trànsit o de la via ho aconsellin, a condició que
no entorpeixin la marxa d’un altre vehicle que el segueixi.
• Fora de poblat, en calçades que tinguin tres o més carrils en el mateix sentit de la marxa,
normalment circularà pel situat més a la seva dreta, i podrà utilitzar l’immediat quan les
circumstàncies del trànsit o de la via ho aconsellin, a condició que no entorpeixi la marxa
d’un altre vehicle que el segueixi.
• Quan se circuli per calçades de poblats amb almenys dos carrils reservats per al mateix
sentit, delimitats per marques longitudinals, excepte si es tracta d’autopistes o autovies, el
conductor d’un vehicle especial podrà utilitzar el que s’adequï millor al seu destí, sempre
que no representi un obstacle a la circulació dels altres vehicles, i no l’haurà d’abandonar
més que per preparar-se per canviar de direcció, avançar, aturar-se o estacionar.
Normes i condicions de circulació per a cada grup

Grup 1
Normes i condicions de circulació per a vehicles en règim de transport especial en superar, per
raó de la càrrega indivisible transportada, les masses o dimensions màximes.
1. La posada en circulació d’aquests vehicles ha d’estar emparada per l’autorització comple-
mentària prèvia, prevista a l’article 14.2 del Reglament general de vehicles. La seva circulació
s’ha d’ajustar a les normes generals d’aquest Reglament que els siguin aplicables.
Sobre aquestes prevalen les condicions de circulació que es fixin a l’autorització complemen-
tària de circulació.
2. En vies urbanes han de seguir l’itinerari determinat per l’autoritat municipal.
3. Acompanyament de vehicle pilot:
a. Per dimensions: quan el vehicle en règim de transport especial superi els tres metres
d’amplada o la seva llargada superi els 20,55 m, s’ha de situar darrere, a una distància
mínima de 50 m, en autopistes i autovies, i davant a la resta de carreteres.
b. Per velocitat: a més del que es disposa en el cas anterior, en el supòsit que la velocitat de
circulació sigui inferior a la meitat de la genèrica de la via, en carreteres convencionals,
s’ha de situar un altre vehicle pilot darrere a una distància mínima de 50 m.
4. Velocitats:
a. Vehicle amb autorització genèrica: la velocitat màxima de circulació permesa és de 70
km/h. Sobre aquestes limitacions prevalen les més restrictives que figurin a la targeta ITV.
b. Vehicle amb autorització específica: la velocitat màxima de circulació permesa és de 60
km/h. Sobre aquestes limitacions prevalen les més restrictives que figurin a la targeta ITV.
273
c. Vehicle amb autorització excepcional: la velocitat màxima de circulació permesa és la fixa-

da a l’autorització, que en cap cas no pot superar els 60 km/h. Sobre aquestes limitacions
prevalen les més restrictives que figurin a la targeta ITV.
5. Horari de circulació: tot vehicle que circuli en règim de transport especial amb autorització de
caràcter genèric o específic ho pot fer tant de dia com de nit; això no obstant, per al de
caràcter excepcional es pot permetre entre la posta i la sortida del sol quan consti així a l’au-
torització que s’expedeixi.
6. En el cas dels vehicles que circulin en règim de transport especial emparats per una autoritza-
ció específica o excepcional, el titular d’aquesta autorització ha de donar compte el dia
abans a la realització de cada viatge, als agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del
trànsit de la província de partida, del lloc, la data i l’hora d’inici del viatge, i ha de trametre
una còpia de l’autorització. Així mateix i en els mateixos termes s’ha de comunicar el viatge
als serveis del titular de la via designats a aquest efecte.
Grup 2
Normes i condicions de circulació per als vehicles especials agrícoles i els seus conjunts que, per
construcció, superen permanentment les masses o dimensions màximes.
1. Poden circular per autovies, encara que no assoleixin la velocitat de 60 km/h en pla, quan no
hi hagi un itinerari alternatiu o una via de servei adequada.
2. Han de portar sempre la pinta o el tall desmuntat si en tenen.
a. Per dimensions: quan se superin els 3,50 metres d’amplada s’ha de situar darrere, a una
distància mínima de 50 m, en autovies, i davant a la resta de carreteres.
b. Per velocitat: en cas que la velocitat de circulació sigui inferior a la meitat de la genèrica
de la via, s’ha de situar darrere a la distància mínima esmentada.
Grup 3
Normes i condicions de circulació per a vehicles especials i els seus conjunts d’obres i de serveis
que, per construcció, superen permanentment les masses o dimensions màximes.
a. Per dimensions: quan se superin els 3,50 metres d’amplada o la seva llargada superi els
30 metres, s’ha de situar darrere, a una distància mínima de 50 metres, en autopistes i
autovies, i davant, a la resta de carreteres.
b. Per velocitat: en cas que la velocitat de circulació sigui inferior a la meitat de la genèrica
de la via, s’ha de situar darrere a la distància mínima esmentada.
Grup 4
Normes i condicions de circulació per als altres vehicles especials.
1. Han de circular d’acord amb les establertes amb caràcter general per als vehicles especials en
l’articulat d’aquest Reglament.
274
2. L’itinerari dels trens turístics el determina l’autoritat competent en matèria de regulació i vigi-
lància del trànsit, tenint en compte les característiques de la via, del trànsit i la concurrència
amb altres usuaris.
Règim específic de circulació de combois i columnes militars, transports espe-

cials de material militar en vehicles que pertanyen al ministeri de defensa o al
servei de casernes generals militars internacionals de l’OTAN
1. Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:
Autoritat militar ordenadora del desplaçament: la persona legítimament habilitada per
signar el document que autoritza un transport i determina la modalitat i les condicions del
moviment i, si s’escau, l’òrgan designat per gestionar el desplaçament.
Cap del comboi: personal que forma part d’un comboi i exerceix d’autoritat sobre aquest.
Cap del transport: el cap dels mitjans de transport que conformen la columna militar i res-
ponsable tècnic.
Columna militar: un grup de vehicles que es mouen sota un únic cap de columna per la
mateixa ruta, alhora i en la mateixa direcció. Les columnes poden estar compostes de diver-
sos elements organitzats que es denominen “combois o unitats de marxa”.
Comboi: tot grup de vehicles, constituït almenys per tres unitats, de les quals dues són els
vehicles senyalitzadors de cap i cua. Aquests vehicles de cap i cua han de muntar el senyal V-
2 (tal com estableix l’annex XI, senyal V-2, del Reglament general de vehicles, aprovat pel
Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre).
2. Els vehicles, columnes i combois militars han de circular evitant destorbar, en la mesura que
sigui possible, la resta d’usuaris. Llevat de casos d’urgència, l’autoritat militar ordenadora del
desplaçament ha de comunicar a l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit,
almenys amb 48 hores d’antelació, l’itinerari i l’horari previst.
En situacions d’urgència, aquesta comunicació s’ha de fer directament al Centre de Gestió
de Trànsit dels serveis centrals de la Direcció General de Trànsit.
El cap del comboi ha de controlar i és responsable que el moviment es desenvolupi amb sub-
jecció al que estableixen aquesta secció i la resta de la normativa que desplega el text articu-
lat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, i ha de vetllar
especialment perquè tant els conductors com els vehicles portin la documentació exigida.
3. La circulació de vehicles especials i vehicles en règim de transport especial no requereix l’au-

torització que preveu l’article 14 del Reglament general de vehicles, i s’ha de dur a terme en
tot cas sota la responsabilitat de l’autoritat militar ordenadora del desplaçament.
S’exceptuen de la prohibició que conté l’article 18.2 d’aquest Reglament els conductors de
vehicles militars que per la seva naturalesa necessitin un sistema de comunicacions internes.
275
4. L’autoritat militar ordenadora del desplaçament pot demanar la col·laboració dels organis-
mes titulars de les vies per les quals s’hagi de fer el desplaçament i sol·licitar la de les autori-
tats competents en matèria de vigilància, regulació i control de trànsit.
Els responsables tècnics de les unitats encarregades de conservació, explotació i viabilitat de
carreteres de les diferents administracions titulars de les vies públiques i de la vigilància, el
control i la regulació del trànsit han de prestar amb caràcter prioritari i urgent la informació i
el suport que els sigui sol·licitat per fer possible, si escau, la circulació dels vehicles especials o
en règim de transport especial al llarg de les carreteres o en punts concrets d’aquestes, de
manera que es pugui efectuar sense detriment de la infraestructura viària i amb la mínima
repercussió per a la resta dels usuaris.
La policia militar, naval o aèria, si s’escau, ha de regular la circulació, sempre que sigui neces-
sari, al llarg del desplaçament.
5. L’autoritat militar ordenadora ha de comunicar els moviments d’aquests vehicles especials o

en règim de transport especial a les autoritats autonòmiques i locals responsables de la vigi-
lància, la regulació i el control del trànsit en algun dels trams inclosos en l’itinerari. Així
mateix, s’ha de comunicar, si s’escau, a les societats concessionàries d’autopistes de peatge.
6. Tot comboi d’unitats de transport que inclogui vehicles especials o en règim de transport
especial està sotmès a les condicions més restrictives de circulació imposades reglamentària-
ment a cada un dels vehicles que el componguin, i poden circular per sota dels límits mínims
de velocitat fins i tot els vehicles de protecció o d’acompanyament.
La velocitat màxima del comboi no està limitada per la imposada als vehicles especials que
l’integrin, ja que només els vincula quan circulin aïlladament o en grups de vehicles anàlegs.
No obstant això, llevat que hi hagi circumstàncies excepcionals degudament justificades i de
seguretat nacional, la circulació d’aquests vehicles s’ha d’ajustar al que estableix la resolució
per la qual s’estableixen mesures especials de regulació del trànsit que anualment publica
l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit i al que puguin disposar els òrgans com-
petents de les comunitats autònomes que tinguin transferides competències executives en
matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, així com les dictades pels alcaldes.
Igualment, cal atenir-se al que prevegi la resolució anual de l’organisme autònom Prefectura
Central de Trànsit per la qual es dona publicitat a les limitacions de pas per a la circulació de
vehicles especials i en règim de transport especial a la xarxa de carreteres d’Espanya.
7. Aquesta secció també és aplicable als vehicles militars d’altres països que, en virtut dels
acords internacionals subscrits pel Regne d’Espanya, circulin pel territori nacional.
276

Per a tractor agrícola, d’obres o de serveis, tractor portador, vehicle tractor

i màquina automotriu de serveis.
Tipus de llum Nombre Color Situació3 Obligatori

o no
Llum 2 BLANC Al davant, Obligatori

d’encreuament a les vores exteriors
Llum 2o4 BLANC Al davant, Opcional

de carretera a les vores exteriors
Llum de 1o2 BLANC Al darrere Opcional

marxa enrere
Llums indicadors Un nombre GROC AUTO A les vores exteriors Obligatori

de direcció parell de llums
Senyal Igual nombre GROC AUTO Igual que els Obligatori

d’emergència que indicadors indicadors de direcció
de direcció
Llum 2 VERMELL Al darrere Obligatori2

de frenada
Llum de la placa 1 BLANC La necessària per Obligatori

de matrícula il·luminar la placa
posterior
Llum de posició 2o4 BLANC Al davant, Obligatori

davanter a les vores exteriors
277
Llum de posició 2 VERMELL Al darrere, Obligatori

posterior a les vores exteriors
Llum de gàlib 2 al davant BLANC al En l’amplària i l’altura Opcional1

i 2 al darrere davant, VER- màxima possible
MELL al darrere
Llum antiboira 1o2 VERMELL Si n’és 1, a l’esquerra. Opcional

posterior Si en són 2,
als laterals.
Llum antiboira 2 BLANC a GROC A les vores exteriors. Opcional

davanter SELECTIU
Catadiòptrics 2o4 VERMELL A les vores exteriors. Obligatori

posteriors no
triangulars
Catadiòptrics En funció de la GROC AUTO Al lateral Opcional

laterals no trian- longitud del
gulars vehicle
Enllumenat Sense BLANC Opcional

interior de especificar
l’habitacle
Llum de treball Sense BLANC Sense Opcional

especificar especificar
1. Si la seva amplària és superior a 2,10 metres. Està prohibit en la resta.

2. Coincidint amb els llums de posició. Obligatori per als vehicles amb una velocitat màxima autoritzada superior als 25 km/h.
Opcional per a la resta.
3. La situació i l’altura de cada dispositiu s’ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de tractors agrícoles.
278
Per a màquina automotriu agrícola o per a obres
Tipus de llum Nombre Color Situació3 Obligatori o no
Aptes No aptes
per circu- per circu-
lar de nit lar de nit
Llum 2 BLANC Al davant, Obligatori Opcional

d’encreuament a les vores exte-
riors
Llum 2o4 BLANC Al davant, Opcional Opcional

de carretera a les vores exte-
riors
Llum de 1o2 BLANC Al darrere Opcional Opcional

marxa enrere
Llums indicadors Un nombre GROC A les vores Obligatori Opcional

de direcció parell AUTO exteriors
Senyal Igual que els GROC Igual que els Obligatori Opcional
d’emergència indicadors AUTO indicadors de
Llum 2 VERMELL Part posterior Obligatori Obligatori

de frenada 1 1
Llum de la placa 1 BLANC La necessària Obligatori Opcional

de matrícula per il·luminar la
posterior placa
Llum de posició 2o4 BLANC o A les vores Obligatori Opcional

davanter GROC exteriors
SELECTIU
Llum de posició 2 VERMELL A les vores Obligatori Opcional

posterior exteriors
279
Llum de gàlib 2 al davant i BLANC da- A les vores Opcional2 Opcional

2 al darrere vant, VER- superiors del
MELL darrere vehicle
Llum antiboira 2 VERMELL A les vores Opcional Opcional

posterior exteriors
Llum antiboira 2 BLANC o A les vores Opcional Opcional

davanter GROC exteriors
SELECTIU
Catadiòptrics 2o4 VERMELL Al darrere Obligatori Obligatori

posteriors no
triangulars
Catadiòptrics Els GROC Als laterals Opcional Opcional

laterals no trian- necessaris2 AUTO
gulars
Enllumenat Sense BLANC Sense Opcional Opcional

interior de especificar especificar
l’habitacle
Llum de treball Sense BLANC Sense Opcional Opcional

especificar especificar
1. Obligatori per a vehicles amb una velocitat màxima autoritzada superior als 25 km/h, opcional per a la resta.
2. Si la seva amplària és superior als 2,10 metres. Està prohibit en la resta.
280
Per a motocultors
Aptes No aptes
Llum 1 o 21 BLANC Al davant Obligatori Opcional

d’encreuament
Llums indicadors Un nombre GROC A les vores Obligatori Obligatori

de direcció parell AUTO exteriors 2
Senyal Igual que els GROC Igual que els Obligatori Obligatori
d’emergència indicadors AUTO indicadors de 2
Llum 2 VERMELL Al darrere Opcional Opcional

de frenada

posterior placa
Llum de posició 2o4 BLANC Al davant Obligatori Opcional

davanter
Llum de posició 2 VERMELL Al darrere Obligatori Opcional

posterior
Catadiòptrics 2o4 VERMELL Al darrere Obligatori Obligatori

posteriors no
triangulars
1. En podran portar només una en funció de les dimensions del vehicle (quan les vores laterals de la seva superfície que il·lumina no
distin més de 400 mil·límetres de les corresponents vores exteriors del vehicle).
2. Excepte els que es condueixen a peu o els que no tenen equip elèctric.
281
Per a remolcs agrícoles i màquines de serveis remolcades.

Màquines remolcades, agrícoles o d’obres
Aptes No aptes
Llum de marxa 1o2 BLANC Al darrere Opcional Opcional

enrere
Llums indicadors Un nombre GROC A les vores Obligatori Obligatori

de direcció parell AUTO exteriors 1 1
Llum 2 VERMELL Al darrere Opcional Opcional

de frenada

posterior placa
Llum de posició 2 BLANC Al davant Obligatori Opcional

davanter 2
Llum de posició 2 VERMELL Al darrere Obligatori Opcional

posterior
Llum de gàlib 2 al davant i BLANC A les vores Obligatori Opcional3

2 al darrere davant, VER- exteriors i a dalt 3
MELL darrere
Llum antiboira 1o2 VERMELL Al darrere Opcional Opcional
Catadiòptrics 2 VERMELL Al darrere Obligatori Obligatori

posteriors
triangulars
282
Catadiòptrics 2 BLANC Al davant Obligatori Obligatori

davanters no
triangulars
Catadiòptrics Els GROC Als laterals Obligatori Opcional

laterals no necessaris AUTO
triangulars
Llum interior Sense BLANC Sense Opcional Opcional

de l’habitacle especificar especificar
Llum Sense BLANC Sense Opcional Opcional

de treball especificar especificar
1. Només els posteriors.

2. Obligatori quan la seva amplària excedeixi de 20 centímetres pel costat més desfavorable de l’amplària del vehicle tractor.
Opcional per a la resta.
3. Llums de gàlib anteriors i posteriors, si el vehicle té més de 2,10 metres d’amplària.
283
Per a tots els vehicles especials agrícoles

L’altura dels llums d’encreuament podrà ser superior a 1,20 metres sempre que en aquests
casos es regulin de forma que el seu feix il·lumini una zona de 25 metres de longitud, com a
màxim, per davant del vehicle.
Els llums de gàlib podran estar situats en un pla inferior a les de l’enllumenat ordinari i sempre es
col·locaran a la part més alta de la part més ampla del vehicle. L’enllumenat ordinari podrà suplir
el de gàlib sempre que es compleixi la condició anterior i no estigui col·locat a més de 250
mil·límetres de les vores exteriors del vehicle.
Accessoris, recanvis i eines dels vehicles en circulació

Els vehicles especials de motor i els conjunts de vehicles especials hauran de portar:
• Dos dispositius portàtils de presenyalització de perill.
19.4. Vehicles amb remolc

Les normes més elementals per a aquests conjunts de vehicles són:
Tots els vehicles, pel que fa a la seva compatibilitat per formar conjunts, han de complir les con-
dicions establertes reglamentàriament.
Com a norma general, i excepte les excepcions reglamentàriament establertes, cap vehicle trac-
tor podrà arrossegar més d’un remolc o un semiremolc a la vegada.
Els vehicles de motor no podran remolcar un altre vehicle de motor, excepte si aquest es troba
accidentat o avariat i no pugui ser arrossegat per un altre específicament destinat a aquest fi. En
aquest cas està permès l’arrossegament del vehicle fins a la localitat o el lloc més pròxim on
pugui quedar convenientment immobilitzat i sense entorpir la circulació, i sempre que no se cir-
culi per autopistes o autovies.
Les caravanes i els remolcs lleugers estaran dotats d’una targeta d’inspecció tècnica, expedida
d’acord amb el que es disposa en la reglamentació vigent.
Tot vehicle que arrossegui un remolc haurà de disposar d’elements mecànics, pneumàtics i elèc-
trics de connexió que permetin connectar el vehicle tractor i el seu remolc. Tots aquests ele-
ments han de ser compatibles i complir les exigències reglamentàries establertes.
Els remolcs han de dur un dispositiu que obligui que les seves rodes segueixin una trajectòria
anàloga a la del vehicle tractor.
El dispositiu d’acoblament del remolc amb el vehicle tractor ha d’estar dotat d’un element que
n’impedeixi el desacoblament.
Els remolcs amb una massa màxima autoritzada igual o menor a 1.500 quilograms, que no esti-
guin proveïts d’un sistema que asseguri la frenada del remolc en cas que es trenqui el dispositiu
d’acoblament, han d’estar proveïts de: l’enganxament principal i un dispositiu d’acoblament
284
secundari (cadenes, cables...). Aquest dispositiu secundari fa que en cas de separació de l’en-
ganxament principal, la barra del dispositiu d’acoblament no toqui el terra i que asseguri a més
a més, una certa conducció residual del remolc.
Els conjunts de vehicles no agrícoles han de dur obligatòriament:

• Dos dispositius portàtils de presenyalització de perill.
• Un equip homologat d’extinció d’incendis adequat i en condicions d’ús.
19.5. Bicicletes, ciclomotors i vehicles anàlegs

Tots aquests vehicles disposen d’una normativa específica a més de la general:
Requisits per poder circular per les vies públiques

Els ciclomotors han d’estar homologats. Per això, a més de les plaques i la inscripció reglamen-
tàries, per ser identificats amb facilitat han de dur:
• Un número d’identificació, gravat, encunyat o inscrit de manera indeleble al bastidor o a
l’estructura autoportant.
• Una placa del fabricant.
• Les marques o sigles que identifiquin el tipus de motor, situades sobre seu.
És obligatori matricular els ciclomotors, i el conductor està obligat a dur a sobre i a ensenyar, si
cal, als agents de l’autoritat els següents documents:
• La llicència de circulació.
• El certificat de les característiques tècniques.
• El certificat de l’assegurança obligatòria i el rebut acreditatiu d’estar al corrent en el paga-
ment de l’última prima.
• Si el conductor no és titular d’un permís de conducció, ha de tenir una llicència de con-
ducció que l’habiliti per conduir aquest tipus de vehicles (LCC).
Els cicles, per poder circular, han de dur un sistema adequat de frenada que actuï sobre les rodes
del davant i del darrere.
Les bicicletes i les bicicletes amb pedaleig assistit han d’estar homologades.
Els velocípedes i les bicicletes hauran de disposar d’un timbre, i es prohibeix l’ús d’un altre apa-
rell acústic distint d’aquest.
Els ciclomotors han de portar un avisador acústic elèctric homologat.
285
Quan sigui obligatori l’ús de l’enllumenat, els conductors de bicicletes portaran col·locada, a
més a més, alguna peça reflectora que permeti als conductors i a la resta d’usuaris distingir-los a
una distància de 150 metres, si circulen per una via interurbana.
Els ciclomotors, els velocípedes i les bicicletes podran arrossegar un remolc o semiremolc, sem-
pre que no superin el 50 per cent de la massa en buit del vehicle tractor i es compleixin les con-
dicions següents:
• Que la circulació sigui de dia i en condicions que no disminueixin la visibilitat.
• Que la velocitat a la qual se circuli en aquestes condicions quedi reduïda en un 10 per
cent respecte a les velocitats genèriques per a aquests vehicles.
• Que en cap cas transportin persones en el vehicle remolcat.
• En circulació urbana se seguirà el que disposen les ordenances corresponents.
Utilització de la via pública

Els conductors de velocípedes, ciclomotors, vehicles de persones amb mobilitat reduïda o vehi-
cles de seguiment de ciclistes, en cas que no hi hagi via o una part d’aquesta que els estigui
especialment destinada, circularan pel voral de la seva dreta, si fos transitable i suficient per a
cadascun d’aquests, i, si no ho fos, utilitzaran la part imprescindible de la calçada.
En els descensos prolongats amb revolts, quan la seguretat ho permeti, els conductors de bici-
cletes podran abandonar el voral i circular per la part dreta de la calçada que necessitin.
Es prohibeix que els vehicles esmentats circulin en posició paral·lela, excepte les bicicletes, que
podran fer-ho en columna de dos, apropant-se tot el possible a l’extrem dret de la via i
col·locant-se en filera en trams sense visibilitat, i quan formin aglomeracions de trànsit. A les
autovies només podran circular pel voral, sense envair la calçada en cap cas.
Excepcionalment, quan el voral sigui transitable i suficient, els ciclomotors hi podran circular en
columna de dos, sense envair la calçada en cap cas.
Avançaments
El conductor de qualsevol dels vehicles esmentats, excepte les bicicletes, no en podrà avançar
un altre si la durada de la marxa dels vehicles col·locats paral·lelament excedeix els 15 segons o
el recorregut efectuat en aquesta forma supera els 200 metres.
Es permetrà als conductors de bicicletes circular en grup sense mantenir la separació de segure-
tat entre vehicles, extremant en aquesta ocasió l’atenció, a fi d’evitar col·lisions entre ells.
No es consideren avançaments els produïts entre ciclistes que circulin en grup.
El conductor d’un vehicle de dues rodes que en pretengui avançar un altre qualsevol fora de
poblat ho farà de manera que entre ell i les parts més sortints del vehicle que avança quedi un
espai no inferior a 1,50 metres.
286
Velocitat
La velocitat màxima per a velocípedes, ciclomotors de dues i tres rodes i quadricicles lleugers
serà de 45 quilòmetres per hora. No obstant això, els conductors de bicicletes podran superar
aquesta velocitat màxima en aquells trams en què les circumstàncies de la via permetin desen-
volupar una velocitat superior.
Prioritat de pas
Els conductors de bicicletes tenen prioritat de pas respecte als vehicles de motor:
a. Quan circulin per un carril bici, un pas per a ciclistes o un voral degudament senyalitzats.
b. Quan per entrar en una altra via el vehicle de motor giri a la dreta o a l’esquerra, en els
c. Quan, circulant en grup, el primer hagi iniciat l’encreuament o hagi entrat en una roton-
da.
En els altres casos seran aplicables les normes generals sobre prioritat de pas entre vehicles.
Canvis de direcció
Si es tracta d’un canvi de direcció a la dreta, els conductors han de respectar les normes generals
que regulen la maniobra.
Si es tracta d’un gir a l’esquerra en vies interurbanes, els velocípedes i ciclomotors de dues
rodes, si no hi ha un carril especialment preparat per al gir a l’esquerra, hauran de situar-se a la
dreta, fora de la calçada sempre que sigui possible, i iniciar-lo des d’aquest lloc.
Transport de persones
Els velocípedes que per construcció no puguin ser ocupats per més d’una persona podran trans-
portar, quan el conductor sigui major d’edat, un menor de fins a set anys en un seient addicio-
nal que haurà de ser homologat.
En els ciclomotors, a més del conductor pot viatjar, sempre que així consti en la seva llicència o
permís de circulació, un passatger que sigui major de 12 anys, utilitzi casc de protecció i com-
pleixi les condicions següents:
a. Que vagi assegut cama ací cama allà i amb els peus recolzats als reposapeus laterals.
b. Que utilitzi el seient corresponent darrere el conductor. En cap cas el passatger es podrà
situar entre la persona que condueix i el manillar de direcció del ciclomotor.
Excepcionalment, els majors de set anys podran circular en ciclomotors conduïts pel seu pare,
mare o tutor o per persones majors d’edat autoritzades per aquests, sempre que utilitzin casc
homologat i es compleixin les prescripcions de l’apartat anterior.
287
Altres normes
Es prohibeix circular per autopistes i autovies amb vehicles de tracció animal, bicicletes, ciclomo-
tors i vehicles de persones amb mobilitat reduïda.
No obstant això, els conductors de bicicletes majors de 14 anys podran circular pels vorals de les
autovies, tret que per raons justificades de seguretat viària es prohibeixi mitjançant la senyalitza-
ció corresponent. Aquesta prohibició es complementarà amb un panell que informi de l’itinerari
alternatiu.
La circulació de tota mena de vehicles en cap cas haurà d’efectuar-se per les voreres i la resta de
zones de vianants.
288

Per a ciclomotor de dues rodes

o no
Llum 1o2 BLANC Al davant Obligatori

d’encreuament
Llum 1o2 BLANC Al davant Opcional

de carretera
Llums indicadors 2 a cada costat GROC AUTO A un costat a l’altre, Opcional

de direcció al davant i al darrere
Llum 1o2 VERMELL Al darrere Obligatori1

de frenada
Llum de la placa 1 BLANC La necessària per Opcional

posterior
Llum de posició 1o2 BLANC Al davant Opcional

davanter
Llum de posició 1o2 VERMELL Al davant Obligatori

posterior
Catadiòptrics 1 VERMELL Al darrere Obligatori

posteriors no
triangulars
289
Catadiòptrics 1 BLANC Al davant Opcional

davanters no
triangulars
Catadiòptrics 1 o 2 a cada GROC AUTO Al lateral Obligatori1

laterals no trian- costat
gulars
Catadiòptrics 4 GROC AUTO 2 a cada pedal Obligatori

als pedals
1. Opcional per a ciclomotors posats en circulació fins a l’1 de novembre de 1999.

2. Quan aquests existeixin i no siguin retràctils.
3. La situació i l’altura de cada dispositiu s’ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de vehicles de dues i tres rodes.
290
Per a ciclomotor de tres rodes i quadricicle lleuger

o no
Llum 1 o 21 BLANC Al davant2 Obligatori

d’encreuament
Llum 1 o 21 BLANC Al davant2 Opcional

de carretera
Llums indicadors 2 a cada costat GROC AUTO A les vores exteriors Obligatori3
de direcció
Llum 1 o 21 VERMELL Al darrere2 Obligatori6

de frenada
Llum de la placa 1 BLANC La necessària per Opcional

posterior
Llum de posició 1 o 21 BLANC Al davant2 Obligatori

davanter
Llum de posició 1 o 21 VERMELL Al darrere2 Obligatori

posterior
Catadiòptrics 1o2 VERMELL Al darrere Obligatori

posteriors no
triangulars4
291
Catadiòptrics 1o2 GROC AUTO Als laterals Opcional

laterals no
triangulars
Catadiòptrics 4 GROC AUTO 2 a cada pedal Obligatori5

als pedals
1. S’exigiran dos llums per als vehicles l’amplària màxima dels quals sobrepassi els 1.300 mil·límetres.
2. Si és un llum, en el pla longitudinal mitjà del vehicle. Per a vehicles amb una amplària superior a 1.300 mil·límetres, en els extrems.
3. Obligatori per a vehicles amb carrosseria tancada i opcional per a vehicles sense carrosseria tancada.
4. Un catadiòptric posterior no triangular en els vehicles amb una amplària de fins a 1 metre. Si aquesta és superior, n’hauran de dur
dos.
5. Quan aquests existeixin i no siguin retràctils.
6. Opcional per a ciclomotors posats en circulació fins a l’1 de novembre de 1999.
7. La situació i l’altura de cada dispositiu s’ajustarà al que disposa la reglamentació vigent de vehicles de dues i tres rodes.
292
Per a velocípedes, per circular de nit

o no
Llum de posició 1 BLANC Al davant Obligatori

davanter
Llum de posició 1 VERMELL Al darrere Obligatori

posterior

posteriors no
triangulars
Catadiòptrics 1o2 GROC AUTO Al lateral Obligatori

laterals no trian-
gulars
Catadiòptrics 4 GROC AUTO 2 a cada pedal Obligatori

als pedals
293
Per a bicicletes, per circular de nit

o no
Llum de posició 1 BLANC Al davant Obligatori

davanter
Llum de posició 1 VERMELL Al darrere Obligatori

posterior

posteriors no
triangulars
Catadiòptrics 4 GROC AUTO 2 a cada pedal Opcional

als pedals
Catadiòptrics GROC AUTO Opcional

als radis de les
rodes
294
19.7. Comportaments de seguretat i eficàcia en la conducció

d’aquest tipus de vehicles
Tots els conductors han de conduir amb prudència i respectant les normes de circulació, encara
que les seves característiques facin que en determinades circumstàncies se saltin alguns precep-
tes.
Aquest és el cas dels conductors de vehicles prioritaris en servei d’urgència. Els conductors dels
altres vehicles hauran de procurar sempre cedir el pas, però al mateix temps, els conductors dels
vehicles en servei d’urgència que hagin de transgredir una norma o un senyal ho han de fer res-
pectant i mirant per la seguretat.
D’aquesta manera tots els conductors han de ser prudents i realitzar l’acció que correspongui en
cada moment sense posar en perill la seguretat viària. Aquest és un dels comportaments que
ajuden a la mobilitat segura.
Els conductors de vehicles especials han de seguir unes normes específiques que venen donades
per les característiques especials dels vehicles que condueixen. Aquestes normes regulen alguns
dels seus comportaments per tal de garantir una circulació segura; d’aquesta manera no fer cas
de les limitacions de velocitat establertes per a cada vehicle, portar una càrrega superior a l’au-
toritzada, no utilitzar els carrils especials... es poden classificar com a comportaments irrespon-
sables que posen en perill la vida dels usuaris de la via pública.
El conductor d’aquests vehicles ha de ser conscient que, a causa de la seva magnitud, pot oca-
sionar molts danys si no controla la velocitat, si no porta la càrrega en condicions, si realitza
avançaments perillosos, si no utilitza els carrils que li corresponen... La normativa intenta regular
alguns dels comportaments segurs, però la seva eficàcia depèn de la voluntat d’aquests conduc-
tors.
Conduir vehicles de dues rodes també comporta molt perill per als seus conductors, perquè la
seva menor estabilitat fa que el risc de patir un accident i les seves conseqüències siguin més alts
i greus. Els conductors d’aquests vehicles han de tenir present la seva inferioritat davant els
altres vehicles, i els altres conductors els han de respectar i no forçar cap situació perillosa.
295
Unitat 20
Altres normes
20.1. Normes generals per a tots els usuaris de les vies públiques
Les normes generals de comportament per a tots els usuaris de la via pública són:
Els usuaris de la via estan obligats a comportar-se de forma que no entorpeixin indegudament la
circulació, ni causin perill, perjudicis o molèsties innecessàries a les persones o danys als béns.
La realització d’obres, instal·lacions, col·locació de contenidors, mobiliari urbà o qualsevol altre
element o objecte de forma permanent o provisional a les vies o terrenys objecte d’aplicació de
la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària necessitarà l’autoritza-
ció prèvia del seu titular i es regiran pel que disposen la legislació de carreteres, els reglaments
de desenvolupament i les normes municipals. Les mateixes normes són aplicables a la interrup-
ció de les obres per raó de les circumstàncies o característiques especials de trànsit, que es
podran dur a efecte a petició de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit. Així mateix,
la realització d’obres a les vies s’haurà de comunicar amb anterioritat al seu inici a l’organisme
autònom Prefectura Central de Trànsit o, en el seu cas, a l’autoritat autonòmica o local respon-
sable de la gestió i regulació del trànsit, la qual, sens perjudici de les facultats de l’òrgan compe-
tent per a l’execució de les obres, dictarà les instruccions que siguin procedents en relació amb
la regulació, gestió i control del trànsit, tenint en compte el calendari de restriccions a la circula-
ció i les que es derivin d’altres autoritzacions a aquesta.
Es prohibeix llençar, dipositar o abandonar sobre la via objectes o matèries que puguin entorpir
la lliure circulació, aturada o estacionament, fer-los perillosos o deteriorar la via o les seves ins-
tal·lacions, o produir en ella o als seus voltants efectes que modifiquin les condicions apropiades
per circular, aturar o estacionar.
296
Unitat 20 Altres normes
No s’instal·larà en vies o terrenys objecte de l’àmbit d’aplicació de la legislació sobre trànsit, cir-
culació de vehicles de motor i seguretat viària cap aparell, instal·lació o construcció, ni es realit-
zaran actuacions com rodatges, enquestes o assajos, encara que sigui amb caràcter provisional
o temporal, que pugui entorpir la circulació.
Les persones que hagin creat sobre la via algun obstacle o perill hauran de fer-lo desaparèixer
com més aviat millor, i mentrestant adoptaran les mesures necessàries perquè pugui ser advertit
pels altres usuaris i perquè no es dificulti la circulació.
No es consideraran obstacles a la calçada els ressalts en els passos per a vianants i les bandes
transversals, sempre que compleixin la regulació bàsica establerta a l’efecte pel Ministeri de
Foment i es garanteixi la seguretat viària dels usuaris i, en particular, dels ciclistes.
Per advertir la presència a la via de qualsevol obstacle o perill creat, el causant d’aquest haurà de
senyalitzar-lo de forma eficaç i reglamentària, tant de dia com de nit.
Es prohibeix llençar a la via o als seus voltants qualsevol objecte que pugui donar lloc a la pro-
ducció d’incendis o, en general, posar en perill la seguretat viària.
Els vehicles no podran circular per les vies o els terrenys objecte de la legislació sobre trànsit, cir-
culació de vehicles de motor i seguretat viària si emeten pertorbacions electromagnètiques,
amb nivells d’emissió de soroll superiors als límits establerts per les normes específicament regu-
ladores de la matèria, com tampoc podran emetre gasos o fums en valors superiors als límits
establerts ni en els supòsits d’haver estat objecte d’una reforma d’importància no autoritzada,
tot això d’acord amb el que disposa l’annex I del Reglament general de vehicles.
Tots els conductors de vehicles estan obligats a col·laborar en les proves de detecció que perme-
tin comprovar les possibles deficiències indicades.
Tant a les vies públiques urbanes com a les interurbanes es prohibeix la circulació de vehicles de
motor i ciclomotors amb l’anomenat escapament lliure, sense el preceptiu dispositiu silenciador
de les explosions.
Es prohibeix, així mateix, la circulació dels vehicles esmentats quan els gasos expulsats pels
motors, en comptes de travessar un silenciador eficaç, surtin des del motor a través d’un d’in-
complet, inadequat, deteriorat o a través de tubs ressonadors, i la dels de motor de combustió
interna que circulin sense trobar-se dotats d’un dispositiu que eviti la projecció descendent a
l’exterior de combustible no cremat, o llancin fums que puguin dificultar la visibilitat als conduc-
tors d’altres vehicles o resultin nocius.
Queda prohibida l’emissió dels contaminants produïda per vehicles de motor per sobre de les
limitacions previstes en les normes reguladores dels vehicles.
Igualment, queda prohibida aquesta emissió per altres focus emissors de contaminants distints
dels produïts per vehicles de motor, sigui quina sigui la seva naturalesa, per sobre dels nivells
que el Govern estableixi amb caràcter general. Queden prohibits, en concret, els abocadors
d’escombraries i residus dins la zona d’afecció de les carreteres, en tot cas, i fora d’aquesta quan
existeixi perill que el fum produït per la incineració de les escombraries o incendis ocasionals
pugui arribar a la carretera.
297
20.2. Normes generals per a conductors

S’haurà de conduir amb la diligència i la precaució necessàries per evitar danys, propis o aliens,
cuidant de no posar en perill tant al mateix conductor com als altres ocupants del vehicle i a la
resta dels usuaris de la via.
Queda terminantment prohibit conduir de manera negligent o temerària.
Les conductes referides a la conducció negligent tindran la consideració d’infraccions greus i les
referides a la conducció temerària tindran la consideració d’infraccions molt greus.
Control del vehicle o animals

Els conductors hauran d’estar en tot moment en condicions de controlar els seus vehicles o ani-
mals.
En aproximar-se a altres usuaris de la via, hauran d’adoptar les precaucions necessàries per a la
seva seguretat, especialment quan es tracti de nens, gent gran, persones cegues o en general
persones amb discapacitat i problemes de mobilitat.
Als conductors de cavalleries, ramats i vehicles de càrrega de tracció animal els està prohibit por-
tar-los corrent per la via al voltant d’altres de la mateixa espècie o de les persones que van a peu,
així com abandonar la seva conducció, deixant-los marxar lliurement pel camí o detenir-s’hi.
Altres obligacions del conductor

El conductor d’un vehicle està obligat a mantenir la seva pròpia llibertat de moviments, el camp
necessari de visió i l’atenció permanent a la conducció, que garanteixin la seva pròpia seguretat,
la de la resta dels ocupants del vehicle i la dels altres usuaris de la via. A aquests efectes haurà de
cuidar especialment de mantenir la posició adequada i que la mantinguin la resta dels passat-
gers, i l’adequada col·locació dels objectes o animals transportats perquè no hi hagi interferèn-
cia entre el conductor i qualsevol d’ells.
Es considera incompatible amb l’obligatòria atenció permanent a la conducció l’ús, per part del
conductor i amb el vehicle en moviment, de dispositius com pantalles amb accés a internet,
monitors de televisió i reproductors de vídeo o DVD. S’exceptuen, a aquests efectes, l’ús de
monitors que estiguin a la vista del conductor i la utilització dels quals sigui necessària per a la
visió d’accés o baixada de vianants o per a la visió en vehicles amb càmera de maniobres poste-
riors, així com el dispositiu GPS.
Es prohibeix instal·lar o portar en els vehicles inhibidors de radars o cinemòmetres o qualsevol
altre instrument encaminat a eludir o a interferir en el funcionament correcte dels sistemes de
vigilància del trànsit, així com emetre o fer senyals amb aquesta finalitat. Així mateix, es prohibeix
utilitzar mecanismes de detecció de radars o cinemòmetres. Queden exclosos d’aquesta prohibi-
ció els mecanismes d’avís que informen de la posició dels sistemes de vigilància del trànsit.
Sobre les prohibicions de conduir utilitzant cascos, auriculars o telèfons mòbils

Queda prohibit conduir i utilitzar cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproduc-
tors de so, excepte durant l’ensenyament corresponent i la realització de les proves d’aptitud en
298
circuit obert per a l’obtenció del permís de conducció en les condicions que es determinin regla-
mentàriament.
Es prohibeix la utilització durant la conducció de dispositius de telefonia mòbil i qualsevol altre
mitjà o sistema de comunicació, excepte quan el desenvolupament de la comunicació tingui lloc
sense emprar les mans ni usar cascos, auriculars o instruments semblants.
Queden exempts d’aquesta prohibició els agents de l’autoritat en l’exercici de les funcions que
tinguin encomanades.
Reglamentàriament es podran establir altres excepcions a les prohibicions previstes en els parà-
grafs anteriors.
Visibilitat al vehicle
La superfície envidriada del vehicle haurà de permetre, en tot cas, la visibilitat diàfana del con-
ductor sobre tota la via per la qual circuli, sense interferències de làmines o adhesius. Únicament
es permetrà circular amb làmines adhesives o cortinetes contra el sol a les finestretes posteriors
quan el vehicle porti dos miralls retrovisors exteriors que compleixin les especificacions tècniques
necessàries.
No obstant això, la utilització de làmines adhesives als vehicles es permetrà en les condicions
establertes en la reglamentació de vehicles.
La col·locació dels distintius previstos en la legislació de transports o en altres disposicions haurà
de realitzar-se de forma que no impedeixin la correcta visió del conductor.
Queda prohibida, en tot cas, la col·locació de vidres tintats o acolorits no homologats.
20.3. Normes per a vianants

Tot usuari de la via pública fa trajectes a peu com a vianant en algun moment. El comportament
dels vianants i les normes que el regulen també les han de conèixer els conductors, com a pos-
sibles vianants i per saber com s’han de comportar davant els vianants quan són conductors.
Circulació per zones de vianants. Excepcions

Els vianants estan obligats a transitar per la zona de vianants, excepte quan aquesta no existeixi
o no sigui practicable; en aquest cas, podran fer-ho pel voral o, si no n’hi ha, per la calçada.
No obstant això, encara que hi hagi zona de vianants, i sempre que adopti les precaucions per-
tinents, podrà circular pel voral o, si aquest no existeix o no és transitable, per la calçada:
a. La persona que porti algun objecte voluminós o empenyi o arrossegui un vehicle de
reduïdes dimensions que no sigui de motor, si la seva circulació per la zona de vianants o
pel voral pogués constituir un destorb considerable per als altres vianants.
299
b. Els grups de vianants dirigits per una persona o que formi seguici.
c. Una persona impedida que transiti en cadira de rodes, amb motor o sense, a la velocitat
del pas humà.
Tot vianant ha de circular per la vorera de la dreta amb relació al sentit de la seva marxa, i quan
circuli per la vorera o passeig esquerre ha de cedir sempre el pas als qui circulin en el seu sentit i
no s’ha de detenir de manera que impedeixi el pas per la vorera als altres, tret que resulti inevi-
table per creuar per un pas de vianants o per pujar a un vehicle.
Els que utilitzin monopatins, patins o aparells semblants no podran circular per la calçada, tret
que es tracti de zones, vies o parts d’aquestes que els estiguin especialment destinades, i només
podran circular a pas de persona per les voreres o pels carrers residencials degudament senyalit-
zades (S-28) sense que en cap cas es permeti que siguin arrossegats per altres vehicles.
La circulació de tota mena de vehicles en cap cas haurà d’efectuar-se per les voreres i la resta de
zones de vianants.
Circulació per la calçada o el voral

Fora de població, en totes les vies objecte de la llei, i en trams de poblat inclosos en el desenvo-
lupament d’una carretera que no disposi d’espai especialment reservat per a vianants, com a
norma general, la circulació d’aquests es farà per l’esquerra.
No obstant això, la circulació de vianants es farà per la dreta quan concorrin circumstàncies que
així ho justifiquin per raons de major seguretat.
En població, la circulació de vianants podrà fer-se per la dreta o per l’esquerra, segons les cir-
cumstàncies concretes del trànsit, de la via o de la visibilitat.
No obstant el que disposen els apartats primer i tercer d’aquest punt, tant a fora com a dins de
població, hauran de circular sempre per la seva dreta els qui empenyin o arrosseguin un velocí-
pede o un ciclomotor de dues rodes, carros de mà o aparells semblants, tot grup de vianants
dirigit per una persona o que formi un seguici i els impedits que es desplacin en cadira de rodes;
tots ells hauran d’obeir els senyals dirigits als conductors de vehicles: les dels agents i els semà-
fors, sempre; les altres, quan els siguin aplicables.
La circulació pel voral o per la calçada es farà amb prudència, sense entorpir innecessàriament la
circulació, i aproximant-se tot el que es pugui a la seva vora exterior. Excepte en el cas que for-
min un seguici, hauran de marxar uns després dels altres si la seguretat de la circulació així ho
requereix, especialment en casos de poca visibilitat o de gran densitat de circulació de vehicles.
Quan existeixi un refugi, una zona de vianants o un altre espai adequat, cap vianant ha de
romandre detingut ni a la calçada ni al voral, encara que sigui en espera d’un vehicle, i per pujar-
hi només podrà envair la calçada quan aquest es trobi davant seu.
Quan s’adverteixin els senyals òptics i acústics dels vehicles prioritaris, abandonaran la calçada i
romandran als refugis o a les zones de vianants.
La circulació pels carrers residencials degudament senyalitzats amb el senyal S-28 s’ajustarà al
que disposa aquest senyal.
300
Circulació nocturna
Fora de població, entre la posta i la sortida del sol o en condicions meteorològiques o ambien-
tals que disminueixin sensiblement la visibilitat, tot vianant, quan circuli per la calçada o el voral,
haurà d’anar proveït d’un element lluminós o reflector homologat i que respongui a les pres-
cripcions tècniques contingudes en el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es
protecció individual, que sigui visible a una distància mínima de 150 metres per als conductors
que se li aproximin. Els grups de vianants dirigits per una persona o que formin seguici portaran,
a més a més, al costat més pròxim al centre de la calçada, els llums necessaris per precisar la
seva situació i dimensions, els quals seran de color blanc o groc cap endavant i vermell cap
endarrere i, si escau, podran constituir un sol conjunt.
Passos per a vianants i encreuament de calçades

En zones on hi ha passos per a vianants, els que es disposin a travessar la calçada hauran de fer-
ho precisament per ells, sense que puguin efectuar-ho per les proximitats, i quan aquests passos
siguin a nivell, s’observaran, a més a més, les regles següents:
a. Si el pas disposa de semàfors per a vianants, obeiran les seves indicacions.
b. Si no existís semàfor per a vianants però la circulació de vehicles estigués regulada per un
agent o un semàfor, no penetraran a la calçada mentre el senyal de l’agent o del semàfor
hi permeti la circulació de vehicles.
c. A la resta de passos per a vianants senyalitzats mitjançant la corresponent marca viària,
encara que tenen preferència, només han de penetrar a la calçada quan la distància i la
velocitat dels vehicles que s’aproximin permetin fer-ho amb seguretat.
Per travessar la calçada fora d’un pas de vianants hauran de cerciorar-se que poden fer-ho sense
risc i sense destorbar indegudament.
En travessar la calçada han de caminar perpendicularment a l’eix d’aquesta, no demorar-se ni
detenir-s’hi sense necessitat i no entrebancar el pas dels altres.
Els vianants no podran travessar les places i rotondes per la seva calçada, per la qual cosa les
hauran de rodejar.
Prioritat de pas
Els vianants tenen prioritat de pas sobre els conductors de vehicles en els casos següents:
• En els passos de vianants degudament senyalitzats.
• Quan vagin a girar amb el seu vehicle per entrar en una altra via i hi hagi vianants
creuant-la, encara que no existeixi cap pas per a aquests.
• Quan el vehicle creui un voral pel qual estiguin circulant vianants que no disposin de zona
de vianants.
• A les zones de vianants, quan els vehicles les creuin pels passos habilitats a l’efecte, els
conductors tenen l’obligació de deixar passar els vianants que hi circulin.
301
• Quan els vianants que vagin a pujar o hagin baixat d’un vehicle de transport col·lectiu de
viatgers, en una aturada senyalitzada com a tal, es trobin entre aquest vehicle i la zona de
vianants o refugi més pròxim.
• Si són tropes en formació, files escolars o comitives organitzades.
Normes relatives a autopistes i autovies

Queda prohibida la circulació de vianants per autopistes i autovies, excepte en els casos i condi-
cions que es determinen en els apartats següents.
Els conductors de vehicles que circulin per autopistes o autovies hauran de fer cas omís a les
peticions de passatge que rebin en qualsevol dels seus trams, incloses les esplanades d’estacions
de peatge.
Si per accident, avaria, malestar físic dels seus ocupants o una altra emergència hagués d’immo-
bilitzar-se un vehicle en una autopista o autovia i fos necessari sol·licitar auxili, s’utilitzarà el pal
SOS més pròxim, i si la via no estigués dotada d’aquest servei, podrà requerir-se l’auxili dels
altres usuaris, sense que cap dels ocupants del vehicle pugui transitar per la calçada.
Els ocupants o els servidors dels vehicles dels serveis d’urgència o especials podran circular per les
autopistes i autovies sempre que sigui estrictament indispensable per a la prestació del correspo-
nent servei i adoptin les mesures oportunes per no comprometre la seguretat de cap usuari.
20.4. Normes per a la circulació d’animals
Normes generals
A les vies objecte de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària
només es permetrà el trànsit d’animals de tir, càrrega o sella, caps de bestiar aïllats, en bandada
o ramat, quan no existeixi un itinerari practicable per una via pecuària i sempre que vagin custo-
diats per alguna persona. Aquest trànsit s’efectuarà per la via alternativa que tingui menor
intensitat de circulació de vehicles.
Normes especials
Els animals a què es refereix l’apartat anterior han d’anar conduïts, almenys, per una persona
major de 18 anys, capaç de dominar-los en tot moment, la qual observarà, a més de les normes
establertes per als conductors de vehicles que el puguin afectar, les prescripcions següents:
a. No envairan la zona de vianants.
b. Els animals de tir, de càrrega o sella, o el ramat solt circularan pel voral del costat dret, i si
haguessin d’utilitzar la calçada, ho faran aproximant-se tot el que es pugui a la vora dre-
ta; per excepció, es permet conduir només un d’aquests animals per la vora esquerra, si
per raons de major seguretat així ho aconsellen.
302
c. Els animals conduïts en bandada o ramat aniran al pas, al més a prop possible de la vora
dreta de la via i de forma que mai ocupin més de la meitat dreta de la calçada, dividits en
grups de longitud moderada, cadascun dels quals almenys amb un conductor i prou
separats per dificultar al menys possible la circulació; en cas que es trobin amb un altre
ramat que transiti en sentit contrari, els seus conductors cuidaran que l’encreuament es
faci amb la major rapidesa i en zones de visibilitat suficient, i, si circumstancialment això
no s’hagués pogut aconseguir, adoptaran les precaucions precises perquè els conductors
dels vehicles que eventualment s’aproximin puguin detenir-se o reduir la velocitat a
temps.
d. Només travessaran les vies per passos autoritzats i senyalitzats a l’efecte o per altres llocs
que reuneixin les necessàries condicions de seguretat.
e. Si circulen de nit per una via insuficientment il·luminada o sota condicions meteorològi-
ques o ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat, el seu conductor o conduc-
tors portaran al costat més pròxim al centre de la calçada el nombre de llums necessari
per precisar la seva situació i dimensions, que seran de color blanc o groc cap endavant i
vermell cap endarrere, i, si escau, podran constituir un sol conjunt.
f. En estretalls, interseccions i la resta de casos en què les respectives trajectòries s’encreuin
o es tallin, cediran el pas als vehicles, excepte en els supòsits que gaudeixin de preferèn-
cia.
Es prohibeix deixar animals sense custòdia en qualsevol classe de via o als seus voltants, sempre
que existeixi la possibilitat que aquests puguin envair la via.
Es prohibeix la circulació d’animals per autopistes o autovies. Aquesta prohibició inclou la circu-
lació de vehicles de tracció animal.
Prioritat de pas dels animals sobre els conductors de vehicles

Els animals tenen prioritat de pas respecte dels conductors en els casos següents:
a. Als camins ramaders degudament senyalitzats.
b. Quan el conductor giri amb el seu vehicle per entrar en una altra via i hi hagi animals
creuant-la, encara que no existeixi pas per a aquests.
c. Quan el vehicle creui un voral pel qual estiguin circulant animals que no disposin de camí
ramader.
Els camins ramaders o els passos de ramats de caràcter general se senyalitzaran per mitjà de
panells complementaris amb la inscripció “camí ramader”, que es col·locaran sota del senyal
“pas d’animals domèstics”, recollit a l’article 149, amb el seu pla perpendicular a la direcció de
la circulació i al costat dret d’aquest de forma fàcilment visible per als conductors dels vehicles
afectats.
Aquesta senyalització haurà de ser complementada amb els corresponents senyals de limitació
de velocitat.
303
Responsabilitat per atropellament d’espècies cinegètiques

En accidents de trànsit ocasionats per atropellament d’espècies cinegètiques a les vies públiques
serà responsable dels danys a persones o béns el conductor del vehicle, sense que pugui recla-
mar-se pel valor dels animals que irrompin a les vies.
Malgrat això, serà responsable dels danys a persones o béns el titular de l’aprofitament cinegè-
tic o, si no n’hi ha, el propietari del terreny, quan l’accident de trànsit sigui conseqüència directa
d’una acció de caça col·lectiva d’una espècie de caça major portada a terme el mateix dia o que
hagi conclòs dotze hores abans de l’accident.
També podrà ser responsable el titular de la via pública en la qual es produeixi l’accident com a
conseqüència de no haver reparat la tanca de tancament en termini, en el seu cas, o per no dis-
posar de la senyalització específica d’animals solts en trams amb alta accidentabilitat per col·lisió
de vehicles amb els animals.
304
Dispositius d’enllumenat i de senyalització òptica per a vehicles

de tracció animal, per circular de nit
Tipus de llum Nombre Color Situació Obligatori

o no
Llum de la placa 1 BLANC La necessària per Obligatori

posterior
Llum de posició 1 o 21 BLANC Al davant Obligatori

davanter
Llum de posició 1 o 21 VERMELL Al darrere Obligatori

posterior

posteriors no
triangulars
1. Si la longitud excedeix els 6 metres ha de portar dos llums, i també si la forma, les dimensions i la càrrega impedeixen la visibilitat
de llum únic.
305
20.5. Altres normes específiques per a vehicles
Normes referents a l’ús dels dispositius de seguretat del vehicle: el cinturó de

seguretat, el casc i la resta d’elements de seguretat
Els conductors i ocupants dels vehicles estan obligats a utilitzar el cinturó de seguretat, cascs i
altres elements de protecció i dispositius de seguretat en les condicions i amb les excepcions
que, en el seu cas, es determinin reglamentàriament. Els conductors professionals, quan prestin
servei públic a tercers, no es consideraran responsables de l’incompliment d’aquesta norma per
part dels ocupants del vehicle.
Per raons de seguretat viària, es podrà prohibir l’ocupació dels seients davanters o posteriors del
vehicle per part de menors en funció de la seva edat o alçada, en els termes que s’estableixin
reglamentàriament.
Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció homologats

1. El conductor i els ocupants dels vehicles estan obligats a utilitzar, degudament cordats, els
cinturons de seguretat homologats, tant en la circulació per vies urbanes com interurbanes.
Aquesta obligació, pel que fa als cinturons de seguretat, no és exigible en els vehicles que no
els tinguin instal·lats.
En tot cas, els menors d’edat d’estatura igual o inferior a 135 centímetres han d’utilitzar sis-
temes de retenció infantils i situar-se en el vehicle d’acord amb el que disposen els apartats
següents.
2. En els vehicles de més de nou places, inclòs el conductor, s’ha d’informar els passatgers de
l’obligació de portar cordats els cinturons de seguretat o d’altres sistemes de retenció infantil
homologats, pel conductor, pel guia o per la persona encarregada del grup, mitjançant mit-
jans audiovisuals o mitjançant anuncis o pictogrames, d’acord amb el model que figura a
l’annex IV del Reglament general de circulació, col·locats en llocs visibles de cada seient.
ANNEX IV
Pictograma indicatiu de l’ús obligatori del
cinturó de seguretat en els seients dels
vehicles destinats al transport de persones
de més de nou places, inclòs el conductor.
(Color: personatge blanc sobre fons blau)
306
En aquests vehicles, els ocupants a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de tres o
més anys han d’utilitzar sistemes de retenció infantil homologats degudament adaptats a la
seva talla i pes. Quan no es disposi d’aquests sistemes, han d’utilitzar els cinturons de segu-
retat, sempre que siguin adequats a la seva talla i pes.
3. En els vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, els ocupants als quals es refereix el
paràgraf segon de l’apartat 1 han d’utilitzar sistemes de retenció infantils homologats degu-
dament adaptats a la seva talla i pes.
Els ocupants esmentats s’han de situar en els seients del darrere. Excepcionalment, poden
ocupar el seient davanter, sempre que utilitzin sistemes de retenció homologats deguda-
ment adaptats a la seva talla i pes, en els casos següents:
− Quan el vehicle no disposi de seients a la part del darrere.
− Quan tots els seients de la part del darrere estiguin ja ocupats pels menors a què fa refe-
rència el paràgraf segon de l’apartat 1.
− Quan no sigui possible instal·lar en aquests seients tots els sistemes de retenció infantils.
En cas que s’ocupin els seients davanters i el vehicle disposi de coixí de seguretat frontal, úni-
cament poden utilitzar sistemes de retenció orientats cap endarrere si el coixí de seguretat ha
estat desactivat.
4. Els sistemes de retenció infantils s’han d’instal·lar en el vehicle sempre d’acord amb les ins-
truccions que hagi facilitat el seu fabricant mitjançant un manual, guia o publicació electrò-
nica. Les instruccions indicaran de quina manera i en quin tipus de vehicles es poden utilitzar
de manera segura.
5. La manca d’instal·lació i la no-utilització dels cinturons de seguretat i altres sistemes de reten-

ció infantils homologats té la consideració d’infracció greu o molt greu, d’acord amb el que
estableix l’article 65, apartats 4.h) i 5.II), respectivament, del text articulat.
307
Exempcions
No obstant el que s’ha expressat amb anterioritat i el que estableix el Reglament general de cir-
culació, poden circular sense els cinturons o altres sistemes de retenció homologats:
a. Els conductors, en efectuar la maniobra de marxa enrere o d’estacionament.
b. Les persones proveïdes d’un certificat d’exempció per raons mèdiques greus o discapa-
citades. Aquest certificat s’ha de presentar quan ho requereixi qualsevol agent de l’au-
toritat responsable del trànsit.
Qualsevol certificat d’aquest tipus expedit per una autoritat competent d’un estat
membre de la Unió Europea és vàlid a Espanya acompanyat de la traducció oficial.
L’exempció val igualment quan circulin dins de població, però en cap cas quan ho facin per
autopistes, autovies o carreteres convencionals, a:
a. Els conductors de taxis quan estiguin de servei. Així mateix, quan circulin en trànsit
urbà o àrees urbanes de grans ciutats, poden transportar persones, l’estatura de les
quals no arribi a 135 cm, sense utilitzar un dispositiu de retenció adaptat a la seva talla
i al seu pes, sempre que ocupin els seients posteriors.
b. Els distribuïdors de mercaderies, quan realitzin successives operacions de càrrega i des-
càrrega de mercaderies en llocs situats a curta distància entre ells.
c. Els conductors i passatgers dels vehicles en serveis d’urgència.
d. Les persones que acompanyin un alumne o aprenent durant l’aprenentatge de la con-
ducció o en les proves d’aptitud i estiguin a càrrec dels comandaments addicionals de
l’automòbil, responsabilitzant-se de la seguretat de la circulació.
El casc
Els conductors i passatgers de motocicletes o motocicletes amb sidecar, de vehicles de tres rodes
i quadricicles, de ciclomotors i de vehicles especials tipus quad, han d’utilitzar adequadament
cascos de protecció homologats o certificats segons la legislació vigent, quan circulin tant en
vies urbanes com en interurbanes.
S’eximeixen del que disposa el paràgraf anterior les persones proveïdes d’un certificat d’exemp-
ció per raons mèdiques greus, expedit de conformitat amb el que disposa el Reglament general
de circulació. Aquest certificat haurà d’expressar el seu període de validesa i estar signat per un
facultatiu col·legiat en exercici. A més a més, haurà de portar o incorporar el símbol establert
per la normativa vigent.
Quan les motocicletes, els vehicles de tres rodes o els quadricicles i els ciclomotors comptin amb
estructures d’autoprotecció i estiguin dotats de cinturons de seguretat i així consti en la corres-
ponent targeta d’inspecció tècnica o en el certificat de característiques del ciclomotor, els seus
conductors i viatgers quedaran exempts d’utilitzar el casc de protecció, però estaran obligats a
fer servir el cinturó de seguretat quan circulin tant en vies urbanes com interurbanes.
Els conductors i, en el seu cas, els ocupants de bicicletes i cicles en general estaran obligats a uti-
litzar el casc de protecció a les vies urbanes, interurbanes i travesseres, en els supòsits i amb les
condicions que reglamentàriament es determinin, essent obligatori el seu ús per part dels
menors de setze anys i també per part d’aquells que circulin per vies interurbanes.
308
Els conductors de bicicletes en competició i els ciclistes professionals, ja sigui durant els entrena-
ments o en competició, es regeixen per les seves pròpies normes.
Les infraccions a aquestes normes tenen la consideració de greus.
Altres elements de protecció

La instal·lació, en qualsevol vehicle, de reposacaps o altres elements de protecció estarà subordi-
nada al compliment de les condicions que es determinin en les normes reguladores de vehicles.
Els conductors de turismes, d’autobusos, d’automòbils destinats al transport de mercaderies, de
vehicles mixtos, de conjunts de vehicles no agrícoles, així com els conductors i el personal auxi-
liar dels vehicles pilot de protecció i acompanyament hauran d’utilitzar una armilla reflectora
d’alta visibilitat, certificat segons el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es
protecció individual, que figura entre la dotació obligatòria del vehicle, quan surten d’aquest i
ocupin la calçada o el voral de les vies interurbanes.
Normes referents a les portes dels vehicles

Es prohibeix portar les portes del vehicle obertes, obrir-les abans de la seva completa immobilit-
zació i obrir-les o baixar del vehicle sense haver-se cerciorat prèviament que això no implica perill
o molèstia per als altres usuaris, especialment quan es refereix a conductors de bicicletes.
Com a norma general, s’entrarà i es sortirà del vehicle pel costat més pròxim a la vora de la via i
només quan aquest es trobi aturat.
Tota persona no autoritzada s’abstindrà d’obrir les portes dels vehicles destinats al transport
col·lectiu de viatgers, així com tancar-les en les aturades, dificultant l’entrada de viatgers.
Normes referents a l’apagat del motor

Encara que el conductor no abandoni el seu lloc, haurà d’aturar el motor sempre que el vehicle
es trobi detingut a l’interior d’un túnel o en un lloc tancat i durant la càrrega de combustible.
Tot conductor que es vegi obligat a romandre amb el seu vehicle detingut a l’interior d’un túnel
o en un altre lloc tancat, per un període de temps superior a dos minuts, haurà d’interrompre el
funcionament del motor fins que pugui prosseguir la marxa, conservant encès l’enllumenat de
posició.
Per carregar combustible al dipòsit d’un vehicle, aquest ha d’estar amb el motor aturat.
Els propietaris d’aparells distribuïdors de combustibles o empleats d’aquests últims no podran
facilitar combustibles per a la seva càrrega si el motor no està aturat i no s’han apagat els llums
dels vehicles, els sistemes elèctrics com la ràdio i els dispositius emissors de radiació electromag-
nètica com els telèfons mòbils.
En absència dels propietaris d’aparells distribuïdors de combustibles o empleats d’aquests
últims, el conductor del vehicle o, si escau, la persona que vagi a carregar el combustible al vehi-
cle haurà de complir els mateixos requisits establerts a l’apartat anterior.
309
Normes referents a accessoris, recanvis i eines dels vehicles

Els vehicles de motor i els conjunts de vehicles en circulació han de portar els accessoris, recanvis
i eines següents:
1. Els turismes, així com els vehicles mixtos i els automòbils destinats al transport de mercade-
ries, aquests dos últims de massa màxima autoritzada no superior a 3.500 kg, excepte els
vehicles de tres rodes i quadricicles, han de portar la dotació següent:
a. Dos dispositius portàtils de presenyalització de perill, que compleixin les condicions que
s’estableixen.
b. Una armilla reflectora d’alta visibilitat, certificada segons el Reial decret 1407/1992, de 20
de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació
intracomunitària dels equips de protecció individual, que exigeix el marcatge CE, i que ha
de ser conforme a la norma UNE EN 471, mínim classe 2 (tant en superfície mínima de
materials com en nivell de retroreflexió de les bandes). Per a una millor verificació del
material retroreflector, les bandes han de portar integrat el nom del fabricant de forma
visible, llegible i indeleble i sense que disminueixin les propietats de retroreflexió del mate-
rial esmentat.
En cas que es portin a terme funcions de vehicle pilot de protecció i acompanyament,
s’han de portar armilles tant per al conductor com per a cada un dels membres del perso-
nal auxiliar.
c. Una roda completa de recanvi o una roda d’ús temporal, amb les eines necessàries per al
canvi de rodes, o un sistema alternatiu per canviar-les que ofereixi prou garanties per a la
mobilitat del vehicle. En aquests casos s’ha de circular respectant les limitacions pròpies
de cada alternativa.
2. Els autobusos, així com els vehicles mixtos i els automòbils destinats al transport de mercade-
ries, aquests dos últims de massa màxima autoritzada superior a 3.500 kg, i els conjunts de
vehicles no especials, han de portar, a més de la dotació que estableix l’apartat 1 a) i b), un
equip homologat d’extinció d’incendis, adequat i en condicions d’ús.
Normes sobre els senyals en els vehicles

Els senyals en els vehicles estan destinats a donar a conèixer als usuaris de la via determinades
circumstàncies o característiques del vehicle en què estan col·locats, del servei que presta, de la
càrrega que transporta o del seu mateix conductor.
Amb independència de les exigides per altres reglamentacions específiques, la nomenclatura i el
significat dels senyals en els vehicles són els següents:
310
V-1 Vehicle prioritari

Indica la prestació d’un servei de policia, d’extinció d’incendis,
protecció civil i salvament, o d’assistència sanitària, en servei
urgent. Aquest senyal pot utilitzar-se simultàniament amb l’apa-
rell emissor de senyals acústics especials.
No requereix autorització administrativa, ja estigui instal·lat com
a element supletori addicional o com a element constructiu.
Està constituït per un dispositiu lluminós, amb un o més llums de
color blau homologats de conformitat amb el Reglament
CEPE/ONU número 65.
Aquest dispositiu s’ha d’instal·lar a la part davantera del pla
superior del vehicle, per sobre del llum més alt, o al llarg del perí-
metre de la zona més alta de la part davantera i posterior del
vehicle.
A les motocicletes el dispositiu ha d’anar situat a la part poste-
rior, sobre un capçal telescòpic que permeti elevar-lo per sobre
de la part més alta de la motocicleta, o incrustat a la part davan-
tera i posterior de les motocicletes sense sobresortir del carenat.
En cap cas el senyal lluminós V-1 pot afectar la visibilitat del con-
ductor, i ha de ser visible en totes les direccions a una distància
mínima de 50 metres.
Els vehicles de policia, a més, podran utilitzar amb caràcter
voluntari un sistema auxiliar constituït per dues fonts lluminoses
(intermitents o estroboscòpiques), de color blau. Aquest sistema
ha d’estar instal·lat al frontal del vehicle, a l’alçada de l’enllume-
nat d’encreuament, o per sobre d’aquest en el cas de les moto-
cicletes.
Queda prohibit el muntatge i la utilització del senyal V-1 en vehi-
cles que no siguin prioritaris, atès que no presten els serveis que
s’indiquen en el primer paràgraf.
311
V-2 Vehicle obstacle a la vista

1. La utilització del senyal V-2 en un vehicle indica la posició a la
via o als seus voltants d’un vehicle que desenvolupa un servei,
activitat o operació de treball, en situació de parada o estacio-
nament, o a una velocitat que no superi els 40 quilòmetres
per hora.
Tenen obligació d’utilitzar aquest senyal tots els vehicles que
habitualment desenvolupin a la via les accions indicades ante-
riorment. Igualment tenen obligació d’utilitzar aquest senyal
els vehicles en règim de transport especial i els seus vehicles
pilot o d’acompanyament, en els termes que indica l’autorit-
zació especial de circulació, així com els vehicles d’acompan-
yament de les proves esportives, marxes ciclistes i altres esde-
veniments i de les columnes militars.
Pot utilitzar aquest senyal tot vehicle que, per causa d’avaria o
accident, estigui en algun dels supòsits que preveu el paràgraf
primer.
En cas d’avaria d’aquest senyal, s’ha d’utilitzar el llum d’en-
creuament juntament amb els llums indicadors de direcció
amb senyal d’emergència.
2. La utilització del senyal V-2 no requereix cap autorització
administrativa, tant si està instal·lat com a element supletori
addicional o com a element constructiu.
3. El senyal lluminós V-2 està constituït per un dispositiu llumi-
nós, amb un o diversos llums, de color groc auto, homologats
de conformitat amb el Reglament CEPE/ONU número 65. Ha
de ser visible en totes les direccions, des d’una distància de
100 metres.
En tots els casos, el dispositiu s’ha d’instal·lar per damunt dels
llums més alts indicadors del canvi de direcció, i no pot afectar
la visibilitat del conductor ni la resistència de l’estructura de
protecció del vehicle.
4. Els vehicles que tenen obligació d’utilitzar el senyal lluminós V-
2, a més poden portar amb caràcter voluntari al contorn del
vehicle uns distintius retroreflectors que s’han d’ajustar a les
característiques següents:
a. Els distintius han de ser de material retroreflector de les
classes 1 o 2, segons la norma UNE-EN 12899, amb fran-
ges alternes vermelles i blanques.
b. La inclinació de les franges ha de ser de 45º sobre l’horit-
zontal; l’amplada mínima del distintiu, de 140 mm; i l’am-
plada de les franges, de 100 mm.
312
c. Si les franges van col·locades a la part del davant i del

darrere dels vehicles han d’anar en forma de V invertida
des del centre del vehicle i, si estan als laterals, han d’anar
disposades en el sentit de la marxa del vehicle.
d. La superfície mínima dels distintius a la part davantera ha
de ser de 0,16 m2; a la part del darrere, de 0,32 m2; i als
laterals, de 0,16 m2.
e. Exemples:
Dimensions i forma:
α: inclinació de les franges a 45º

L: amplada mínima del distintiu 140 mm
P: amplada de les franges 100 mm
Disposició:
Superfície mínima Superfície mínima Superfície mínima

davantera: posterior: lateral:
0,16 m2 0,32 m2 0,16 m2
5. Queda prohibit el muntatge i la utilització del senyal V-2 en vehi-

cles que no constitueixin un obstacle a la via perquè no hi con-
corren les circumstàncies que indica l’apartat 1.
V-3 Vehicle de policia

Indica que és un vehicle d’aquesta classe en servei no urgent.
Aquest senyal està constituït per una retolació, reflectora o no, als
costats del vehicle, que incorpora la denominació del cos policial i la
seva imatge corporativa.
A més podria portar un enllumenat de posició o encreuament, ubi-
cat a l’interior del sistema de senyalització prioritària, situat a la part
davantera del pla superior del vehicle, del mateix color que el senyal
V-1, homologat de conformitat amb el Reglament ECE número 65,
així com un senyal amb la mateixa il·luminació i retolació del cos al
qual pertany.
313
V-4 Limitació de velocitat

Indica que el vehicle no ha de circular a una velocitat superior, en
quilòmetres per hora, a la xifra que figura en el senyal.
80
V-5 Vehicle lent
Indica que es tracta d’un vehicle de motor, o conjunt de vehicles,
que, per construcció, no pot sobrepassar la velocitat de 40 quilò-
metres per hora.
Aquest senyal, que s’instal·larà a la part posterior del vehicle, serà
optatiu per als vehicles de motor o conjunts de vehicles que hagin
de dur el senyal V-4 de limitació de velocitat.
V-6 Vehicle llarg. Vehicle o conjunt de vehicles de longitud superior a

12 metres. Aquest senyal haurà d’estar col·locat a la part posterior
del vehicle i centrat respecte del seu eix. Aquesta placa es podrà
substituir, quan sigui aconsellable per la seva col·locació, per dues
de característiques semblants a l’anterior, situades simètricament a
tots dos costats de l’eix del vehicle i tan a prop com sigui possible
dels seus límits. En tots els casos, les plaques es col·locaran a una
distància del terra d’entre 500 i 1.500 mil·límetres.
V-7 Distintiu de nacionalitat espanyola.

Vehicle matriculat a Espanya.
Aquest distintiu s’haurà de situar a la part posterior del vehicle, ins-
crit en aquest o en una placa separada.
Quan el signe distintiu estigui inscrit en una placa especial, s’haurà
de fixar en posició vertical o gairebé vertical i perpendicularment al
plànol longitudinal mitjà del vehicle. Si s’adossa o es pinta en el
mateix vehicle, haurà de quedar en una superfície vertical o gairebé
vertical.
La seva instal·lació és obligatòria per circular fora del territori espan-
yol, excepte per als automòbils que duguin la bandera europea i la
lletra distintiva d’Espanya a la placa de la matrícula.
314
V-8 Distintiu de nacionalitat estrangera.

Vehicle matriculat al país a què corresponen les sigles que conté. És
obligatòria la seva instal·lació per poder circular per Espanya, excep-
D
te per als vehicles que duguin a la matrícula el distintiu del país.
Aquest distintiu haurà d’estar situat a la part posterior del vehicle,
inscrit en aquest o en una placa separada.
Quan el signe distintiu estigui inscrit en una placa especial, s’haurà
de fixar en posició vertical o gairebé vertical i perpendicularment al
plànol longitudinal mitjà del vehicle. Si s’adossa o es pinta en el
mateix vehicle, haurà de quedar en una superfície vertical o gairebé
vertical.
V-9 Servei públic

Vehicle dedicat a donar serveis públics.
L’ús d’aquest senyal només serà exigible quan ho disposi la norma-
tiva reguladora del servei públic en qüestió.
Aquest distintiu consistirà en dues plaques col·locades, respectiva-
ment, una a la part anterior i l’altra a la posterior del vehicle, al cos-
tat de les seves plaques de matrícula. Els vehicles que no tinguin l’o-
bligació de dur placa de matrícula al davant, podran dur només una
placa de servei públic a la part posterior. La placa posterior de S.P.
haurà de dur un llum que compleixi les mateixes condicions esta-
blertes per a la placa posterior de matrícula.
V-10 Transport escolar

Indica que el vehicle està realitzant aquest tipus de transport. El sen-
yal s’haurà de col·locar dins del vehicle, a la part frontal i a la part
posterior d’aquest, de manera que sigui visible des de l’exterior.
Aquest distintiu podrà ser substituït pel que s’inclou en la regla-
mentació específica, el pictograma del qual haurà d’estar proveït
d’un dispositiu lluminós que haurà de complir les especificacions
que es determinin reglamentàriament.
Les mides, el color i les característiques d’aquest senyal seran les
que s’estableixen en el Reglament general de vehicles. La silueta de
la figura només haurà d’estar il·luminada durant les aturades que
realitzi el vehicle perquè els menors hi pugin o en baixin. No obs-
tant això, es tolerarà que el dispositiu romangui il·luminat durant
un màxim de vint segons després de la posada en marxa del vehi-
cle.
315
33
V-11 Transport de mercaderies perilloses
Vehicle de transport de mercaderies perilloses.
1088 Aquest distintiu es fixarà a la part del davant i del darrere de la uni-
tat de transport, perpendicularment al seu eix longitudinal, i hauran
de ser ben visibles. Aquestes plaques poden portar nombres que
indiquin el perill i la mercaderia que transporta el vehicle. Si la placa
o el panell no porten nombres, indica que el vehicle transporta mer-
caderies perilloses sense especificar.
V-12 Placa d’assaig o recerca

Vehicle que realitza proves especials o assaigs d’investigació.
Aquest senyal es col·locarà, un a la part anterior i l’altre a la part
posterior del vehicle, al costat de la placa de matrícula.
V-13 Conductor novell

Vehicle conduït per una persona que té un permís de conducció de
menys d’un any d’antiguitat.
Hauran de portar aquest senyal els vehicles els conductors dels
quals hagin obtingut per primera vegada un permís de conducció
durant el període d’un any, que es considerarà ampliat pel període
de suspensió i intervenció del permís que es pugui acordar contra
aquests conductors.
No es considerarà que han obtingut el permís de conducció per pri-
mera vegada aquells conductors que han estat titulars, amb posses-
sió efectiva per un període mínim d’un any, d’un altre permís nacio-
nal o estranger de qualsevol classe, ja sigui civil o militar.
Aquest senyal haurà d’estar col·locat a la part posterior esquerra del
vehicle, en un lloc visible.
Com a excepció, a les motocicletes, als vehicles de persones amb
mobilitat reduïda i als vehicles de tres rodes serà suficient que el
senyal estigui col·locat en un lloc visible de la part posterior.
Aquest senyal, que ha de ser movible, no substituirà el senyal V-4
de limitació de velocitat.
V-14 Aprenentatge de la conducció

Vehicle que circula en funció d’aprenentatge de la conducció o de
les proves d’aptitud.
Els vehicles adscrits per a l’ensenyament de la conducció en escoles
de conductors hauran de portar aquest senyal a la part anterior i
posterior, que serà visible únicament quan el vehicle circuli en fun-
ció de l’ensenyament o de les proves d’aptitud.
PRÀCTIQUES
316
V-14 Aprenentatge de la conducció

Els turismes que s’utilitzin per a l’ensenyament de la conducció a
l’empara d’una llicència d’aprenentatge hauran de portar aquest
senyal a la part anterior i posterior.
PRÀCTIQUES
V-15 Minusvàlid
Indica que el conductor del vehicle és una persona amb discapaci-
tats que redueixen la seva mobilitat i que, per tant, es pot beneficiar
de les facilitats que se li atorguin amb caràcter general o específic.
V-16 Dispositiu de presenyalització de perill.

Indica que un vehicle s’ha quedat immobilitzat a la calçada o que la
seva càrrega es troba a sobre d’aquesta. Aquests dispositius es
col·locaran, un per davant i un altre pel darrere del vehicle o de la
càrrega, com a mínim a 50 metres de distància i de forma que
siguin visibles, per part dels conductors que s’hi aproximen,
almenys des de 100 metres. En calçades de sentit únic, o de més de
tres carrils, només caldrà la col·locació d’un dispositiu, situat com a
mínim 50 metres abans i de la forma indicada anteriorment.
Opcionalment, a més, a l’exterior del vehicle immobilitzat es pot
col·locar un dispositiu lluminós de color groc auto, que disposi de
característiques com alimentació autònoma, alta visibilitat i que
quedi estable sobre una superfície plana.
V-17 Enllumenat indicador de lliure

Autotaxis que circulen en condicions de poder ser llogats.
Aquest senyal consistirà en un llum de color verd, homologat de
conformitat a la reglamentació vigent, no enlluernador, col·locat a
l’exterior del vehicle, a la part davantera dreta en el sentit de la mar-
xa.
Haurà de ser visible tant des de la part davantera com des de la
posterior i, almenys, des del costat dret del vehicle en el sentit de la
marxa.
A més a més de l’enllumenat indicador de lliure, els autotaxis
podran dur col·locat a l’exterior i a la part davantera un indicador
lluminós de tarifes múltiples, clarament visible tant de dia com de
317
V-18 Enllumenat de taxímetre

Destinat, en els turismes de servei públic de viatgers, a il·luminar el
comptador taxímetre en el moment en què es produeix la baixada
de bandera.
Aquest dispositiu haurà de tenir una intensitat suficient que en per-
meti una lectura fàcil sense que causi enlluernament als altres usua-
ris de la via pública. Aquest enllumenat no serà obligatori en cas
que les xifres o les lletres del taxímetre siguin autolluminoses.
V-19 Distintiu d’inspecció tècnica periòdica del vehicle (ITV)

Indica que el vehicle ha superat favorablement la ITV i la data en
què ha de passar la propera inspecció.
En el cas de vehicles de motor, el distintiu es col·locarà a l’angle
superior dret del parabrisa per la seva cara interior. En el cas de
remolcs i semiremolcs el distintiu es col·locarà en un lloc ben visible.
V-20 Panell per a càrregues que sobresurten

Indica que la càrrega del vehicle sobresurt posteriorment.
Quan la càrrega sobresurti pel darrere del vehicle s’haurà de
col·locar aquest senyal a l’extrem posterior de la càrrega de manera
que quedi constantment perpendicular a l’eix del vehicle.
Quan la càrrega sobresurti longitudinalment per tota l’amplària de
la part posterior del vehicle, es col·locaran transversalment dos
panells de senyalització, cada un en un extrem de la càrrega o de
l’amplària del material que sobresurti. Els dos panells s’hauran de
col·locar de manera que formin una geometria de V invertida amb
franges vermelles i blanques.
V-21 Rètol avisador d’acompanyament de transport especial

Indica la circulació pròxima d’un transport especial.
318
V-22 Rètol avisador d’acompanyament de ciclistes

Indica la circulació pròxima de ciclistes.
V-23 Distintiu de vehicles de transport de mercaderies

Senyalitza un vehicle d’aquesta classe. Estarà constituït per marques
reflectores utilitzades per incrementar la visibilitat i el reconeixement
de camions i vehicles llargs i pesants i els seus remolcs. El distintiu
dels vehicles de transport s’ha d’ajustar al que s’estableix reglamen-
tàriament per a aquest senyal.
V-24 Grua de servei d’auxili a la carretera

1. La utilització del senyal V-24 en un vehicle indica que es tracta
d’una grua de servei d’auxili a la carretera.
2. El senyal V-24 està constituït pels elements següents:
a) Una placa en què s’ha d’inscriure la paraula AUXILI a la part
superior i la figura d’una grua a la inferior. S’ha de col·locar a
la part frontal del vehicle, de forma vertical i subjecta de tal
manera que s’eviti el risc de caiguda. S’ha d’instal·lar com a
element supletori addicional (movible).
Les dimensions, el color, el contingut i les característiques tèc-
niques s’han d’ajustar al que s’indica a la imatge superior.
b) Un joc de quatre balises abatibles/flexibles en les quals han de
figurar unes fletxes. La instal·lació i utilització són voluntàries.
S’han de col·locar a la part lateral del vehicle, dues a cada cos-
tat. S’han d’estendre per mitjans manuals o elèctrics mentre
el vehicle estigui estacionat prestant el servei d’auxili a un altre
d’accidentat o avariat.
Les dimensions, el color i les característiques tècniques s’han
d’ajustar al que s’indica a la imatge inferior.
3. El senyal V-2 pot anar incorporat a aquest senyal formant un
conjunt.
319
V-25 Dispositiu ambiental.

1. Identifica la classificació ambiental que el vehicle té al Registre de
Vehicles: 0 emissions, ECO, C i B. No es crea distintiu per a la
categoria A.
2. L’administració competent podrà establir l’obligatorietat de la
col·locació del distintiu al vehicle, mitjançant la seva inclusió
expressa en l’instrument normatiu que correspongui per raó de
la seva competència.
3. Si el vehicle disposa de parabrisa davanter, el distintiu anirà
col·locat a l’angle inferior dret del parabrisa, per la seva cara
interior. La cara impresa del distintiu serà autoadhesiva.
4. Els distintius ambientals són circulars i tenen un diàmetre d’un
màxim de 97 mm per als vehicles que disposen de parabrisa i
d’un màxim de 87 mm per a la resta de vehicles.
5. Tipus de distintius ambientals:
a) Distintiu “0 emissions”: s’utilitzarà per als vehicles classificats
com a “0 emissions”. S’identifica amb l’adhesiu següent, que
té el fons de color blau.
b) Distintiu “ECO”: s’utilitzarà per als vehicles classificats com a
“ECO”. S’identifica amb l’adhesiu següent, que té el fons de
color verd i blau.
c) Distintiu “C”: s’utilitzarà per als vehicles classificats com a
“C”. S’identifica amb l’adhesiu següent, que té el fons de
color verd.
d) Distintiu “B”: s’utilitzarà per als vehicles classificats com a
“B”. S’identifica amb l’adhesiu següent, que té el fons de
color groc:
V-26 Distintiu d’ús compartit

1. Identifica la classificació del vehicle com a vehicle d’ús compartit.
2. L’administració competent podrà establir l’obligatorietat de la
col·locació del distintiu al vehicle, mitjançant la seva inclusió
expressa en l’instrument normatiu que correspongui per raó de
la seva competència.
3. Si el vehicle disposa de parabrisa davanter, el distintiu anirà
col·locat preferentment a l’angle superior esquerra del parabrisa,
per la seva cara interior. Si el vehicle no disposa de parabrisa, el
distintiu es col·locarà en un lloc ben visible. En aquest supòsit, la
cara sense imprimir serà autoadhesiva.
4. El distintiu és circular i té un diàmetre d’un màxim de 97 mm per
als vehicles que disposen de parabrisa i d’un màxim de 87 mm
per a la resta de vehicles. El model té fons de color blau.
320
20.6. Normes específiques per al transport de persones

Es prohibeix carregar els vehicles o transportar-hi persones, mercaderies o coses de forma distin-
ta de la que es determina reglamentàriament.
El nombre de persones transportades en un vehicle no podrà ser superior al de les places que
tingui autoritzades, que, en els de servei públic i en els autobusos, haurà d’estar indicat en pla-
ques col·locades al seu interior, sense que en cap cas es pugui sobrepassar, entre viatgers i equi-
patge, la massa màxima autoritzada del vehicle.
Còmput de persones transportades

A efectes del còmput del nombre de persones transportades en els vehicles autoritzats per a
transport escolar i de menors, cal seguir el que estableix la normativa específica sobre la matèria.
Les infraccions a aquest precepte, quan impliquin una ocupació excessiva del vehicle que suposi
augmentar en un 50% el nombre de places autoritzades, exclosa la del conductor, amb excep-
ció dels autobusos de línies urbanes i interurbanes, tenen la consideració de molt greus i els
agents de l’autoritat immobilitzaran el vehicle mentre substitueixi la causa de la infracció.
Persones transportades en velocípedes, ciclomotors i motocicletes

Els velocípedes que, per construcció, no puguin ser ocupats per més d’una persona podran
transportar, no obstant això, quan el conductor sigui major d’edat, un menor de fins a set anys
en un seient addicional que haurà de ser homologat.
En els ciclomotors i en les motocicletes, a més del conductor i, si escau, de l’ocupant del sidecar
d’aquestes, pot viatjar, sempre que així consti en la seva llicència o permís de circulació, un pas-
satger que sigui major de 12 anys, utilitzi casc de protecció i compleixi les condicions següents:
a. Que vagi assegut cama aquí cama allà i amb els peus recolzats als reposapeus laterals.
b. Que utilitzi el seient corresponent darrere el conductor. En cap cas el passatger es podrà
situar entre la persona que condueix i el manillar de direcció del ciclomotor o motocicleta.
Excepcionalment, els majors de set anys podran circular en motocicletes o ciclomotors conduïts
pel seu pare, mare o tutor o per persones majors d’edat autoritzades per ells, sempre que utilit-
zin casc homologat i es compleixin les prescripcions de l’apartat anterior.
Emplaçament i condicionament de les persones al vehicle

Està prohibit transportar persones en un emplaçament distint del destinat i preparat per a elles
en els vehicles.
No obstant això, en els vehicles de transport de mercaderies o coses podran viatjar persones al
lloc reservat a la càrrega, en les condicions que s’estableixen en les disposicions que regulen la
matèria.
Els vehicles autoritzats a transportar simultàniament persones i càrrega hauran d’estar proveïts
d’una protecció adequada a la càrrega que transportin, de manera que no faci nosa als ocu-
pants ni pugui danyar-los en cas de ser projectada.
321
Aquesta protecció s’ajustarà a allò que s’ha previst en la legislació reguladora dels vehicles.
Recomanacions per als infants

Es pot dir que gairebé dues terceres parts dels nens que viatgen en automòbil ho fan sense dis-
positiu de retenció especial o, en el millor dels casos, amb els seients mal instal·lats i ancorats.
En un accident a 50 km/hora, un nen de quatre anys que no viatgi ben subjecte es veurà projec-
tat cap endavant amb una força equivalent a 400 quilos. Un sistema de subjecció per a nens,
correctament instal·lat, pot reduir el potencial de ferides mortals en un 75 per cent, i el de feri-
des greus en més d’un 60 per cent.
Cada edat disposa d’un tipus de seient especial (per a nens de 0 a 4 anys) o coixí elevador (de 4
a 12 anys), adaptats al seu pes i a la seva corpulència, ja que les mesures de seguretat que s’han
d’aplicar als adults no es poden extrapolar als més petits.
Els dispositius de subjecció obligatoris per a nens són l’equivalent als cinturons de seguretat per
als adults: el factor d’ús més important per a la seguretat passiva.
Sempre s’han d’utilitzar dispositius homologats. Un seient homologat ha de portar obligatòria-
ment una etiqueta que indiqui la grandària del nen per al qual ha estat dissenyat i els tipus de
cotxes on pot ser instal·lat. Després, cal seguir escrupolosament les instruccions del manual, ja
que molt sovint aquests s’utilitzen malament, la qual cosa els fa ineficaços i, fins i tot, perillosos.
Cal assegurar-se que la cadira està correctament col·locada i subjecta al seient del vehicle.
S’ha de comprovar que els cinturons del dispositiu estan ben ajustats, ja que no s’han de deixar
folgats o retorçats, i que les sivelles estan perfectament tancades.
Cap part del cinturó ha de passar pel costat del cap o per la cara del nen, ni creuar el seu coll. El
nen ha de tenir el costum d’anar assegurat, fins i tot quan no es viatgi per carretera, també en
desplaçaments curts per la ciutat.
Està comprovat que una col·lisió a 10 quilòmetres per hora pot ser mortal per a un nen.
La major part de les lesions greus ocasionades pel cinturó de seguretat ocorren en casos d’utilit-
zació incorrecta d’aquest dispositiu, sobretot quan el nen n’utilitza un d’adult sense adaptar.
El millor és col·locar el seient especial o els coixins elevadors als seients posteriors. Si s’instal·la al
davanter, cal saber si s’ha de col·locar en el sentit contrari al de la marxa, mirant cap endarrere.
Si el cotxe té coixí de seguretat de passatger, aquest haurà de desconnectar-se, perquè en des-
plegar-se la bossa d’aire pot copejar el nen amb molta força i causar-li ferides greus o mortals.
És important que el conductor del vehicle sàpiga que l’ús d’un dispositiu o d’un altre s’ha d’ajus-
tar a les característiques del nen que l’ha d’utilitzar i també als cinturons de seguretat o sistemes
d’ancoratge de què disposi el vehicle.
322
20.7. Normes per al transport de mercaderies i coses
Dimensions del vehicle i de la seva càrrega

En cap cas, la longitud, l’amplària i l’altura dels vehicles i la seva càrrega excedirà l’assenyalada
en les normes reguladores dels vehicles o de la via per on circulin.
El transport de càrregues indivisibles que, inevitablement, sobrepassin els límits assenyalats a l’a-
partat anterior haurà de realitzar-se mitjançant autoritzacions complementàries de circulació,
que es regulen en el Reglament general de vehicles, de conformitat amb les normes i les condi-
cions de circulació establertes en el Reglament general de circulació.
Disposició de la càrrega
La càrrega transportada en un vehicle, així com els accessoris que s’utilitzin per al seu condicio-
nament o protecció, han d’estar disposats i, si fos necessari, subjectes de tal forma que no
puguin:
a. Arrossegar, caure totalment o parcialment o desplaçar-se de manera perillosa.
b. Comprometre l’estabilitat del vehicle.
c. Produir soroll, pols o altres molèsties que puguin ser evitades.
d. Ocultar els dispositius d’enllumenat o de senyalització lluminosa, les plaques o els distin-
tius obligatoris i les advertències manuals dels seus conductors.
El transport de matèries que produeixin pols o puguin caure sempre s’efectuarà cobrint-les
totalment i eficaçment.
El transport de càrregues molestes, nocives, insalubres o perilloses, així com les que comportin
especialitats en el seu condicionament o estiba, s’atindrà, a més a més, a les normes específi-
ques que regulen la matèria.
Dimensions de la càrrega
La càrrega no sobresortirà de la projecció en planta del vehicle, excepte en els casos i en les con-
dicions previstos en els apartats següents. En els de tracció animal, s’entén per projecció la del
vehicle pròpiament dit prolongada cap a endavant, amb la seva mateixa amplària, sense sobre-
passar el cap de l’animal de tir més pròxim a aquest.
En els vehicles destinats exclusivament al transport de mercaderies, tractant-se de càrregues
indivisibles i sempre que es compleixin les condicions establertes per a la seva estiba i el seu con-
dicionament, podran sobresortir:
a. En el cas de bigues, pals, tubs o altres càrregues de longitud indivisible:
1. En vehicles de longitud superior a cinc metres, dos metres per la part anterior i tres metres
per la posterior.
2. En vehicles de longitud igual o inferior a cinc metres, el terç de la longitud del vehicle per
cada extrem anterior i posterior.
b. En cas que la dimensió menor de la càrrega indivisible sigui superior a l’ample del vehicle
323
podrà sobresortir fins a 0,40 metres per cada lateral, sempre que l’ample total no sigui supe-
rior a 2,55 metres.
En la resta de vehicles no destinats exclusivament al transport de mercaderies, la càrrega podrà
sobresortir per la part posterior fins a un 10 per cent de la seva longitud, i si fos indivisible, un 15
per cent.
En els vehicles d’una amplària inferior a un metre, la càrrega no haurà de sobresortir lateralment
més de 0,50 metres a cada costat del seu eix longitudinal. No podrà sobresortir per l’extremitat
anterior, ni més de 0,25 metres per la posterior.
Quan la càrrega sobresurti de la projecció en planta del vehicle, sempre dins els límits dels apar-
tats anteriors, s’hauran d’adoptar totes les precaucions convenients per evitar danys o perills als
altres usuaris de la via pública, i haurà d’anar resguardada en l’extremitat que sobresurt per
minorar els efectes d’un possible fregament o xoc.
En tot cas, la càrrega que sobresurti per darrere els vehicles (excepte la d’amplària inferior a 1
metre) haurà d’anar senyalitzada amb el senyal V-20. Aquest senyal s’haurà de col·locar a l’ex-
trem posterior de la càrrega de manera que quedi constantment perpendicular a l’eix del vehi-
cle. Quan la càrrega sobresurti longitudinalment per tota l’amplària de la part posterior del vehi-
cle, es col·locaran transversalment dos panells de senyalització, cada un d’ells en un extrem de
la càrrega o de l’amplària del material que sobresurti. Ambdós panells hauran de col·locar-se de
tal manera que formin una geometria de “v” invertida.
Quan el vehicle circuli entre la posta i la sortida del sol o sota condicions meteorològiques o
ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat, la càrrega haurà d’anar senyalitzada, a
més a més, amb un llum vermell. Quan la càrrega sobresurti per davant, la senyalització haurà
de fer-se per mitjà d’un llum blanc.
Les càrregues que sobresurtin lateralment del gàlib del vehicle, de manera que la seva extremi-
tat lateral es trobi a més de 0,40 metres de la vora exterior del llum davanter o posterior de posi-
ció del vehicle, hauran d’estar respectivament senyalitzades, entre la posta i la sortida del sol,
així com quan existeixin condicions meteorològiques o ambientals que disminueixin sensible-
ment la visibilitat, en cadascuna de les seves extremitats laterals, cap endavant, per mitjà d’un
llum blanc i un dispositiu reflector de color blanc, i cap endarrere, per mitjà d’un llum vermell i
d’un dispositiu reflector de color vermell.
En el cas de circulació de vehicles en règim de transport especial, se seguirà el que disposa la
seva autorització.
Operacions de càrrega i descàrrega

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han de realitzar sempre fora de la via, excepte quan
sigui impossible, i s’han de desenvolupar sense ocasionar cap perill ni pertorbar el trànsit d’altres
usuaris, i fent cas de les següents normes:
• S’han de respectar les disposicions sobre parades i estacionaments i, a més a més, en
poblat les que dictin les autoritats municipals sobre les hores i llocs adequats.
• S’han de fer, sempre que sigui possible, per la banda del vehicle més propera al voral de la
calçada.
324
• S’han de dur a terme utilitzant els suficients mitjans per aconseguir la màxima rapidesa
tot evitant fer sorolls i molèsties innecessàries.
• Està prohibit deixar la mercaderia a la calçada, al voral i en zones de vianants.
• Totes les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies molestes, nocives, poc salu-
dables, perilloses i les que s’hagin de manipular de manera especial es regeixen, a més de
la reglamentació abans exposada, per les disposicions específiques que regulen aquest
tipus de matèries.
20.8. Normes específiques en cas d’accident

Com a normes generals, els usuaris de les vies implicats en un accident de trànsit, que el presen-
ciïn o que l’hagin contemplat, estan obligats a auxiliar o sol·licitar ajuda per atendre les víctimes,
col·laborar per evitar més perills o danys, restablir, en la mesura que els sigui possible, la segure-
tat de la circulació i aclarir els fets.
Sempre que un vehicle o la seva càrrega obstaculitzin la calçada, els conductors, després de sen-
yalitzar- lo adequadament, han de prendre les mesures necessàries per retirar-lo al més aviat
possible.
Han de treure el vehicle o la càrrega de la calçada sempre que sigui possible.
A continuació, s’enumeren les pautes de comportament que ha de seguir qualsevol persona
que es trobi implicada en un accident de trànsit:
• El primer que ha de fer és aturar-se fora de la calçada, si és possible, en un lloc que no
suposi un nou perill per a la circulació. Si l’accident es produeix durant la nit és convenient
situar el vehicle de forma transversal a la calçada, si fos possible, de manera que els seus
llums de curt abast il·luminin la zona on s’ha produït.
• Parar el funcionament del motor del nostre vehicle i el dels altres vehicles accidentats, i
tallar l’encesa. Si cal, s’ha de desconnectar la bateria dels vehicles implicats.
• Abstenir-se de fumar en les proximitats dels vehicles accidentats per evitar possibles
incendis.
• Immobilitzar el nostre vehicle amb el fre d’estacionament.
• Senyalitzar el lloc on s’ha produït l’accident:
• Tant de dia com de nit, utilitzant el llum d’emergència.
• Col·locant els triangles de presenyalització de perill, o altres dispositius anàlegs si no se’n
té (motocicletes, vehicles de tres rodes, etc.), a 50 m com a mínim pel davant i pel darrere
i visibles a 100 m com a mínim. En les calçades de sentit únic i en les de dos sentits però
amb més de tres carrils només és necessària la col·locació del triangle del darrere.
• Entre la posta i la sortida del sol, en túnels i trams de la via afectats pel senyal de “Túnel”
i sempre que les condicions ambientals o meteorològiques disminueixin sensiblement la
visibilitat, és obligatori encendre els llums de “posició” i, en el seu cas, els de gàlib.
325
• Ha de valorar el conjunt de les circumstàncies i les conseqüències de l’accident, de mane-

ra que pugui establir un ordre de preferències depenent de: la situació per garantir la
màxima seguretat, socórrer les víctimes, facilitar-ne la identitat i col·laborar amb els
agents.
• Ha d’intentar restablir la seguretat viària. En cas d’haver hagut d’avisar l’autoritat, o que
hi hagués un ferit greu o mort, s’haurà d’abstenir de modificar res per no distorsionar
proves o esborrar empremtes que poguessin ser útils per determinar les causes i la res-
ponsabilitat de l’accident. Només es podran moure en cas que es perjudiqués la seguretat
dels ferits o la circulació.
• Ajudar els ferits de la manera més adequada, depenent de les circumstàncies i, sobretot,
demanar auxili sanitari.
• Avisar l’autoritat o els agents si, aparentment, hi haguessin ferits greus o morts i quedarse
en el lloc de l’accident fins que arribin, excepte si és el mateix conductor qui necessiti aju-
da mèdica. En cas de no haver-hi ferits greus o morts no és necessari avisar l’autoritat.
• En cas de produir-se un incendi s’ha d’evitar la propagació del foc, mitjançant un extintor,
si se’n té un a mà, o bé utilitzant terra, sorra o mantes, però mai aigua. Si hem utilitzat
l’extintor hem de procurar no dirigir-lo cap a les robes del ferit i tampoc aplicar-lo sobre
zones despullades.
• Si en l’accident es veu implicat algun vehicle que transporti matèries perilloses, hem de
tenir en compte que només poden actuar el conductor o el seu ajudant. Per tant, la resta
de persones s’han d’abstenir d’actuar sobre la mercaderia o sobre el vehicle.
• Si alguna de les persones implicades en l’accident demanés dades d’identitat és obligatori
comunicar-les, així com les dades del vehicle.
• Si no estem implicats en l’accident i l’ajuda ja està organitzada hem de procurar no atu-
rar-nos; perquè si ho fem podem provocar un altre accident, dificultar la circulació o obs-
taculitzar les mesures d’auxili als accidentats.
20.9. Normativa sobre la publicitat de vehicles de motor

L’article 52 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària estableix el
següent:
Es prohibeix la publicitat en relació amb vehicles de motor que ofereixi en la seva argumentació
escrita o verbal, en els seus elements sonors o en les seves imatges incitació a la velocitat exces-
siva, a la conducció temerària, a situacions de perill o a qualsevol altra circumstància que suposi
una conducta contrària als principis d’aquesta Llei o quan aquesta publicitat indueixi el conduc-
tor a una falsa o no justificada sensació de seguretat. Aquesta publicitat estarà sotmesa al règim
d’autorització administrativa prèvia, d’acord amb el que estableix la legislació reguladora de la
publicitat.
326
20.10. Normes específiques en la circulació internacional

Referent als vehicles:
Els vehicles matriculats a Espanya que hagin de circular per l’estranger han de portar:
• En la part posterior del vehicle: la placa de la matrícula nacional, el signe distintiu de la
seva nacionalitat inscrit en el mateix vehicle o en una placa separada (vegeu el senyal V-7
d’aquesta unitat).
• Si el vehicle de motor arrossega un remolc, en la part posterior del remolc haurà de dur la
placa de la matrícula i el signe distintiu de la seva nacionalitat.
• Si el signe distintiu està inscrit en una placa especial: s’ha de fixar en posició vertical o
quasi vertical, i perpendicularment al pla longitudinal de simetria del vehicle.
• Si el signe distintiu s’enganxa o es pinta en el mateix vehicle, ha de quedar en una super-
fície vertical o quasi vertical.
• Si a la matrícula de l’automòbil figura la bandera europea i la lletra distintiva d’Espanya no
és obligatori portar l’esmentat distintiu.
20.11. Comportaments de seguretat i eficàcia

En aquesta unitat hem desenvolupat i analitzat altres normes que afecten tots els usuaris de la
via i tots els vehicles; de la seva anàlisi es desprenen una sèrie de comportaments que cal seguir
per millorar la mobilitat que tot seguit destaquem.
Un dels factors que pot esdevenir causa d’un accident i que hem anat recordant és el fet de tro-
bar-se un obstacle a la via, perquè el conductor ha de fer una maniobra per evitar-lo que pot
modificar i alterar la circulació. El fet que la legislació ho reguli ajuda a conscienciar i a recordar
els usuaris de la via sobre aquest perill. El conductor educat i responsable mai no llençaria cap
objecte a la via perquè coneix les conseqüències.
La conducció tranquil·la i responsable resol qualsevol imprevist o situació perillosa que el con-
ductor es pugui trobar i garanteix la mobilitat segura, per aquest motiu, qui la practiqui tindrà
un alt percentatge de probabilitats de no patir cap accident.
El vianant és un dels usuaris de la via més vulnerable i, per tant, el conductor ha d’extremar les
precaucions sempre que circuli per llocs on possiblement se’n pot trobar.
D’altra banda, el vianant ha de conèixer i respectar la normativa i no confiar que els conductors
actuaran sempre de manera prudent i responsable. Qualsevol descuit li pot costar la vida, per
tant també s’haurà de moure per la via pública de manera responsable i preventiva.
L’ús del cinturó de seguretat redueix el risc de mort i la gravetat de les lesions que es puguin pro-
duir en cas d’accident, per tant el seu ús millora notablement la seguretat de tots els ocupants
del vehicle.
El casc, tant per als ciclistes com per als motoristes disminueix d’un 40 a un 85% el risc de patir
traumatismes cranials greus; per tant si s’estima la vida mai no es conduirà un vehicle d’aquest
tipus sense casc i mai no es durà com a paquet una persona que no en porti.
327
Els nens, a causa de les seves reduïdes dimensions, volum, pes del cap en relació amb el cos, fra-
gilitat del crani i de la caixa toràcica, requereixen sistemes que garanteixin que no es puguin fer
mal. Per tant comprar i utilitzar sistemes homologats per a la seva seguretat és un fet indiscuti-
ble.
Analitzar el motiu de les normes i les conseqüències del seu incompliment podrien fer reflexio-
nar els usuaris de la via pública dels riscos potencials en qualsevol desplaçament a peu o amb un
vehicle. Buscar l’esperit de les normes i no pensar que es tracta de mesures repressores potser
disminuiria altament el nombre d’accidents que es produeixen cada any a les carreteres catala-
nes.
328

For Materials 01 Normesisenyals

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

For Materials 01 Normesisenyals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Normes i senyals de trànsit

Aplicació a la conducció segura i eficaç

Amb la col·laboració de:

Revisió vuitena edició (juliol 2019):

Unitat 1 Legislació i competències de trànsit 14

1.3.8. L’Administració de l’Estat

Unitat 2 Els factors que intervenen en la circulació

Unitat 3 Els senyals de circulació. Aspectes generals 46

Unitat 4 Els senyals verticals que indiquen perill.

Els senyals que adverteixen de la proximitat

Unitat 5 Els senyals verticals de reglamentació.

Unitat 6 Els senyals d’indicació.

Unitat 7 Les marques viàries 151

Unitat 8 Els semàfors 162

Unitat 9 Els agents de circulació 172

Unitat 10 Els senyals d’abalisament 177

Unitat 11 Normes generals de circulació 182

Unitat 12 La velocitat 196

Unitat 13 Les maniobres 204

Unitat 14 Els avançaments 214

14.3. Passos que cal seguir en un avançament segur en vies

Unitat 15 Detenció, parada i estacionament 224

Unitat 16 Interseccions i passos a nivell 234

Unitat 17 Els llums dels vehicles. Tipus i usos 243

17.7. Llums que s’utilitzen per advertir

Unitat 18 Begudes alcohòliques, substàncies estupefaents i similars 262

Unitat 19 Normes per a vehicles especials i de serveis especials 268

Unitat 20 Altres normes 296

20.8. Normes específiques en cas d’accident

També es descriuen i s’analitzen les competències administratives en matèria de trànsit i

1.1. La Llei de trànsit. Aspectes de la reglamentació

general de vehicles (RD 2822/1998, de 23 de desembre), que també es van actualitzant.

sevol altre lloc perillós o en el qual s’obstaculitzi greument la circulació o constitueixi un

el funcionament normal de l’ús del tacògraf o del limitador de velocitat.

4. Les infraccions derivades de l'incompliment de l’obligació d’assegurar els vehicles de motor

1.2. L’àmbit d’aplicació de la llei i les obligacions dels usuaris de la via

1.3. Les competències administratives en matèria de trànsit

1.3.1. El Departament d’Interior

• Elevar al Govern la proposta d’avantprojecte de pressupost del Servei Català de Trànsit,

1.3.2. El Servei Català de Trànsit

1.3.3. Els Serveis Territorials de Trànsit

1.3.4. Direcció General de la Policia

1.3.5. Comitè de Direcció del Trànsit

1.3.6. Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària

1.3.7. Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària

1.3.8. L’Administració de l’Estat

1.3.9. El Ministeri de l’Interior

J La denúncia i sanció de les infraccions per incompliment de l’obligació de sotmetre’s a la

1.3.10. Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible

1.3.11. Competències dels municipis

1.3.12. Conferència Sectorial de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat

1.3.13. Registre Nacional de Víctimes d’Accidents de Trànsit

2.1. L’usuari de la via

Vehicles sense motor Vehicles amb motor

• Vehicle de tracció animal • Tramvia

Automòbils Vehicles especials

Definicions a efectes de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat

Definicions a efectes del Reglament general de vehicles:

BICICLETA AMB PEDALEIG ASSISTIT:

VEHICLE ELÈCTRIC DE BATERIES (BEV):

Definicions a efectes d’instruccions:

Catalogació tècnica i jurídica:

FONT: Direcció General de Trànsit – Ministeri de l’Interior

2.3.1. Classificació de la xarxa viària de Catalunya