GUIA PREVENCIÓ RISCOS LABORALS - Sector Audiovisual

CIFO Centre d’Innovació
Prevenció de Riscosi Laborals

FormacióalOcupacional l’Hospitalet
Sector Audiovisual
PREVENCIÓ
DE
RISCOS LABORALS
SECTOR AUDIOVISUAL
GUIA DE L’ALUMNE
CIFO Prevenció de Riscos Laborals al Sector Audiovisual

PRESENTACIÓ DE LA GUIA DE L’ALUMNE DE PREVENCIÓ
DE RISCOS LABORALS AL SECTOR AUDIOVISUAL
La creixent especialització de l’Àrea d’Imatge i So del Centre d’Innovació i Formació Ocupacional

de l’Hospitalet, juntament amb la voluntat constant de proporcionar un millor servei a l’alumnat
del centre, ens porta a elaborar aquesta guia interna com a material formatiu addicional per a la
impartició del Mòdul de prevenció de riscos laborals, inclòs en tots els cursos d’aquesta Àrea.
Compromesos amb la seguretat dels i de les alumnes, emmarcats en un programa de millora

contínua del material docent, i per donar compliment a la Llei 31/95, de 8 de novembre, de
Prevenció de Riscos Laborals, redactem aquesta nova eina sobre els riscos laborals del
sector, recopilant diferents documents oficials publicats per entitats i professionals del sector
audiovisual amb els coneixements i la formació adequada.
Com és obvi, considerant l’especificitat dels riscos i perills de les activitats realitzades al centre,
ens hem implicat en la recerca dels millors documents de prevenció de riscos laborals editats
fins aquest moment per al sector audiovisual. També s’ha incorporat la part corresponent a
electricitat, ús de pantalles de dades i prevenció del dany acústic.
Esperem que aquesta guia susciti l’interès de l’alumnat i els sensibilitzi sobre la importància
de la seguretat durant les diferents activitats que es realitzen en els cursos, així com que els
pugui ser d’utilitat al llarg de tota la seva vida professional.
CENTRE D’INNOVACIÓ I FORMACIÓ OCUPACIONAL DE L’HOSPITALET
2
ÍNDEX
PRESENTACIÓ DE LA GUIA 2
ÍNDEX 3
1. INTRODUCCIÓ 5
2. EL SECTOR DE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL 8
3. AGRUPACIÓ DE CATEGORIES PROFESSIONALS 11
4. RISCOS I MESURES PREVENTIVES 14
EINES, POSTURES I ENTORN

1. Treball amb pantalles de visualització de dades 16
1.1. Fatiga visual 16
1.2. Fatiga postural 17
1.3. Fatiga mental 18
2. Manteniment de postures forçades o prolongades 19
3. Sobreesforços per aixecar i transportar càrregues 23
3.1. Origen i causes dels riscos 23
3.2. Riscos associats a la manipulació de càrregues 25
3.3. Efectes danyosos 26
3.4. Tècniques per a una correcta manipulació, elevació i
transport de la càrrega 27
4. Moviments repetitius 31
5. Il·luminació insuficient o inadequada 32
6. Condicions termoambientals 33
7. El soroll 35
7.1. Auriculars 35
8. La qualitat de l’aire: contaminants 38
SEGURETAT AL LLOC DE TREBALL

9. Desplaçaments a zones conflictives 40
10. Accidents de tràfic als desplaçaments 41
11. Caigudes de material 42
12. Treballs en altura i caigudes a diferent nivell 43
12.1. Treballs en altura amb practicables 44
12.2. Treballs en altura amb escales de mà 47
12.3. Riscos durant el treball en altura amb escales de mà 48
12.4. Riscos durant el treball en altura amb aparells elevadors 51

3
13. Caigudes al mateix nivell 54

14. Cops 55
15. Contactes amb electricitat 56
16. Incendi 57
17. Manipulació de substàncies inflamables 59
18. Contaminants químics 60
19. Efectes sobre la salut de les condicions de treball 61
20. Estrès 63
20.1. Situacions que poden provocar estrès 63
20.2. Conseqüències de l’estrès laboral 65
FITXES TÈCNIQUES
21. Seguretat i salut en la manipulació manual de càrregues 69
22. Seguretat i salut en els llocs de treball 73
23. Pantalles de visualització 84
24. Reglament dels serveis de prevenció 90
ANNEXOS
25. Aspectes rellevants de la Llei de prevenció de riscos laborals 95
25.1. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals
(BOE núm. 269, de 10 de novembre) 104
26. Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat
dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll 138
AGRAÏMENTS
4
1. INTRODUCCIÓ
5
El treball al sector audiovisual té una característica molt determinada: la fragmentació en

múltiples subsectors (cinema, vídeo, televisió, ràdio, etc.) cadascun dels quals té un pes i una
rellevància molt específics. Juntament amb aquesta fragmentació existeix una gran amplitud
de categories professionals diferents que conviuen al sector i que donen lloc a uns factors
de risc susceptibles de produir lesions per a la salut, ja sigui en forma d’accidents o en forma
de patologies. D’aquesta manera, per exemple, hi ha categories professionals que treballen
més del 80% de la jornada operant amb imatges o sons (o amb tot dos) que s’han de barrejar
en un procés que exigeix precisió. A més, és habitual que els qui estan en un estudi suportin
no només el nivell acústic de la sala sinó el de les zones pròximes, d’aquí que en aquestes
categories hi hagi riscos de pèrdua visual i auditiva.
De la mateixa manera que en molts altres sectors d’activitat, al sector audiovisual cal diferenciar
els riscos derivats de la pròpia activitat i els riscos produïts pel lloc de treball. Entre els principals
riscos trobem:
Els relacionats amb l’activitat: fatiga física i psíquica, exposicions diverses, sobreesfor
ços, sedentarisme, estatisme, atropellaments i xocs, etc.
Els relacionats amb el lloc de treball: els riscos generals de l’entorn, temperatura, soroll,
radiacions, incendis, etc. I els riscos específics: cops, caigudes, atropellaments, etc.
Altres factors potencials de risc estan associats a les eines o instruments amb els quals
desenvolupen les seves funcions les ocupacions més tècniques del sector audiovisual.
Resumint, alguns dels factors a analitzar serien els següents:

La manipulació manual de càrregues dinàmiques. En la major part dels casos, s’han de
carregar els equips que necessiten per exercir la feina.
La manipulació manual de càrregues estàtiques. Durant el desenvolupament de la feina
es poden produir postures forçades durant prolongats períodes de temps.
Les condicions ambientals que poden produir riscos per excés o defecte (il·luminació,
temperatura, etc.).
El pes dels factors de risc d’índole psicosocial, ambigüitat del rol, relacions personals,
promoció professional. El ritme de treball i l’agreujant que pot representar el
constrenyiment que implica sortir a treballar sense conèixer temps i condicions.
El risc per a la integritat física sota certes condicions de l’activitat.
6
Aquesta guia té, per tant, com a objectiu proporcionar a les persones treballadores i a

l’empresariat del sector de la producció audiovisual un conjunt d’informacions i eines per im-
plantar la prevenció en les activitats empresarials i millorar les condicions de seguretat en les
quals treballen.
1 2
En relació als criteris anteriorment esmentats, la informació de la guia s’ha estructurat en dos
apartats: - Riscos
- Mesures preventives
Les bones pràctiques es deriven de les mesures preventives associades a cadascun dels riscos.

7
2. EL SECTOR DE
LA PRODUCCIÓ
AUDIOVISUAL
8
Es pot definir l’audiovisual com un sector que agrupa al conjunt d’empreses que participen en
creació i producció, distribució, exhibició i difusió de continguts audiovisuals. Es tracta d’un
la
sector en el qual existeixen diferents tipus d’empreses amb diferents llocs de treball i categories
professionals. Hi ha, per tant, una gran heterogeneïtat professional i laboral.
L’àmbit d’aquesta primera guia sobre prevenció de riscos laborals se centrarà en algunes de
les activitats vinculades a la creació i producció de continguts audiovisuals, en les quals podem
diferenciar quatre subsectors:

Cinema
Vídeo i televisió
Multimèdia
Animació
Lògicament, aquesta divisió en subsectors d’activitat no es presenta en la realitat com a

compartiments estancs, sinó que mantenen entre sí àmplies relacions d’interdependència i
afinitats. Tanmateix, aquesta classificació en subsectors ens permet separar activitats que
demanen processos i eines diferents, fet que dóna lloc a diversos tipus d’ocupacions.
Amb la finalitat d’anar apropant-nos des de la divisió general en subsectors, fins a les diverses
ocupacions que els componen, partirem d’una estructuració comuna (cinema, vídeo, televisió,
multimèdia i animació) sobre les diverses fases del procés de producció audiovisual. Convé
ressaltar, però, que aquí s’han agrupat amb finalitats purament descriptives les diferents
activitats del procés productiu en tres fases: desenvolupament (preproducció), producció i
postproducció.
9
2.Producció
Rodatge
1.Desenvolupament Disseny de les pantalles (multimèdia)
Idea Programació (multimèdia)
Documentació Prova alfa (multimèdia)
Disseny general del projecte Animació
Elaboració del guió Composició dinàmica
Localitzacions Render
Desglossament de producció
Pla específic de treball i pressupost
Guió il·lustrat (Storyboard)
Càsting
Cerca de finançament
Estructura de pantalles/Diagrama
de navegació (pàgines Web)
3.Postproducció
Modelat
Disseny (fons, color…) Laboratori
Aplicació de materials i textures Muntatge
Disseny de llum Efectes especials
Composició estàtica Grafisme

Sonorització i barreges
Detecció d’errors / Prova beta (multimèdia)
Posada en línia o en obert (pàgina web)
Confecció del llibret (CD, DVD)
Duplicació (CD, DVD)
10
3. AGRUPACIÓ DE
LES CATEGORIES
PROFESSIONALS
11
En aquesta primera guia s’exposen riscos que afecten a bona part de les ocupacions dels

subsectors de vídeo, televisió i multimèdia.
Com a conseqüència de l’amplitud de categories professionals i activitats que es realitzen en les

diferents fases de producció audiovisual dels subsectors de vídeo, televisió i multimèdia, s’han
agrupat les principals ocupacions tenint en compte les característiques i similituds. D’aquesta
forma es pretén fer més operativa la guia a l’exposar aquells riscos que afecten als grups de
professions, separats d’altres riscos que són específics d’algunes ocupacions.
Grup 1
Productor-a / Ajudant-a de producció / Productor-a executiu-iva / Director-a tècnic-a / Cap
de producció / Director-a d’art
Director-a de programa / Regidor-a / Editor-a / Realitzador-a / Director-a artístic-a / Script
Guionista / Documentalista / Redactor-a
En aquest grup es troben aquelles ocupacions

les tasques de les quals (o una part de les
quals) tenen lloc dins les instal·lacions de
l’empresa. Això es produeix perquè, tot i
realitzar activitats diferents, comparteixen
unes situacions de treball comunes des del
punt de vista de la seguretat i la salut laboral.
[imatge 4] 4
Grup 2
Tècnic-a d’equips audiovisuals / Controlador-a d’imatge / Dissenyador-a gràfic-a / Espe-
cialista de muntatge / Tècnic-a d’efectes de
sala
Programador-a / Gestor-a de projectes /
Dissenyador-a / Maquetista / Web Màster
També aquest grup duu a terme la seva

activitat en les instal·lacions de l’empresa,
però es veu sotmès als riscos propis de
l’equipament i material que manipula. [imatge 5]
5
12
rup 3
G
Operador-a de càmera / Reporter-a gràfic-a (ENG)
Tècnic-a de so / Il·luminador-a / Luminotècnic-a
Tècnic-a d’efectes especials
Decorador-a / Attrezzista / Perruquer-a
Les ocupacions integrades en aquest grup estan sotmeses a uns riscos específics relacionats
amb el treball i amb els desplaçaments fora de l’empresa, el grau del qual s’incrementa quan es
realitzen rodatges de naturalesa, d’esports d’aventura, etc. En el cas dels reporters i reporteres
gràfics, per exemple, els riscos augmenten quan es desplacen a zones de catàstrofes naturals
o conflictes bèl·lics. També són riscos específics els del tècnic o la tècnica d’efectes especials
i el seu equip, quan durant el rodatge es realitzen efectes perillosos per a les persones i les
coses (explosions, incendis, etc.). [imatge 6]
13
4. RISCOS I MESURES
PREVENTIVES
14
EINES, POSTURES I ENTORN
15
Risc 1. TREBALL AMB PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES

El treball davant pantalles de visualització de dades (PVD) implica diversos riscos per a la salut
com ara la fatiga visual, la fatiga postural i la fatiga mental.
1.1. Fatiga visual
Els símptomes són: ulls irritats, visió borrosa,

cansament visual, etc. La fatiga visual és a causa
d’una llarga permanència davant la pantalla i
augmenta quan la definició de la imatge és baixa,
la pantalla és de deficient qualitat, hi ha reflexos,
etc. [imatge 7]
Mesures preventives
Seleccionar una pantalla de bona qualitat.
Col·locar-la a una distància dels ulls superior als 40 centímetres.
La pantalla ha d’estar entre 10º i 60º per sota de l’horitzontal dels ulls.
Orientar la pantalla per evitar reflexos d’il·luminació.
Situar-la paral·lela a la finestra per evitar la llum darrere la pantalla.
Fer pauses contemplant escenes llunyanes.
Realitzar exercicis per a la relaxació de la vista.
Consultar el metge o la metgessa quan apareguin molèsties visuals.
Els caràcters seran nítids i tindran dimensions suficients per veure’ls sense
dificultat. La seva mida dependrà de la distància de visió; així per a una
distància d’uns 50 cm es recomana que mesurin en altura més de 3 mm.
El contrast entre els caràcters i el fons de la pantalla (relació de luminància en
tre ambdós) ha de ser suficient per a una adequada visualització dels caràcters.
16
1.2. Fatiga postural

Els símptomes són: molèsties a l’esquena

(sobretot a la zona lumbar i cervical), a la mà/
canell… La fatiga postural es produeix com a
conseqüència de mantenir una mateixa postura
de forma prolongada, inclinació del cap o del
tronc cap a la pantalla, moviments repetitius dels
dits, adoptar males postures… [imatge 8]
Mesures preventives
Adequar el lloc (taula, cadira, etc.) a les característiques de la persona.
Regular i ajustar l’altura del respatller de la cadira que ha de ser inferior a 115º.
Asseure’s i aixecar-se amb les cames separades, el cos cap endavant,
mantenint la columna recta al doblegar maluc i genolls, el cap aixecat i el mentó
paral·lel al terra.
A l’asseure’s, l’esquena s’ha de recolzar adequadament en el respatller.
Els malucs i els genolls han d’estar flexionats en un angle recte.
Ajustar l’altura del seient perquè els colzes estiguin a l’altura de la taula.
Utilitzar reposapeus quan no es pugui regular l’altura del seient i els peus no
descansin al terra.
L’avantbraç i la mà han de romandre alineats, mantenint l’angle del braç i
avantbraç per a sobre de 90º, i les espatlles paral·leles al teclat i superfície de la
pantalla.
Evitar girs bruscos, mantinguts i forçats del tronc i el cap.
Utilitzar teclats amb reposamans i ratolins ergonòmics. Es recomana que el
teclat sigui independent de la pantalla per poder moure’l i situar-lo segons les
necessitats posturals del treballador o treballadora.
Realitzar breus parades (de 5-10 minuts per cada hora/hora i mitja de feina) o
alternar tasques.
17
Mesures preventives
Relaxar la tensió muscular amb estirades suaus:
-inclinar el cap cap enrere i cap a endavant
-inclinar lateralment el cap
-girar el cap cap a la dreta i cap a l’esquerra
-aixecar els braços per sobre del cap
-col·locar les mans al clatell i girar lateralment el tronc a dreta i a esquerra
-des d’una posició relaxada de la mà realitzar moviments giratoris i de
dalt a baix. Estirar els dits i tancar els punys
Consultar el metge o la metgessa si apareixen molèsties.
1.3. Fatiga mental
Es produeix, en part, com a conseqüència

de la fatiga visual i postural. Es tracta d’una
alteració temporal associada a diverses
causes com el treball intensiu i prolongat,
condicions deficients a l’entorn laboral,
l’organització del treball, etc. Afecta la salut
de la persona treballadora però també altres
aspectes psicològics com la motivació, les
relacions amb els companys i companyes, 9
etc. [imatge 9]
Mesures preventives
Les indicades per a la fatiga visual i corporal, a més d’introduir millores al
mobiliari i elements auxiliars de treball.
Mantenir una il·luminació, qualitat de l’aire i temperatura adequades.
Evitar el soroll.
Mantenir un bon clima laboral en les relacions amb els companys i companyes.

Quan apareguin símptomes de fatiga consultar el metge o la metgessa.
18
Risc

2. MANTENIMENT DE POSTURES FORÇADES O PROLONGADES
Durant l’activitat professional adoptem postures

inadequades o ens mantenim molt temps en la
mateixa posició, ja sigui dempeus o asseguts.
En la majoria dels casos, aquestes postures
produeixen lesions als músculs, tendons,
articulacions o als nervis que afecten les mans,
els braços, el coll o l’esquena. Aquestes lesions,
conegudes com a trastorns musculoesquelètics,
també estan influïdes per l’edat, la categoria
professional, el disseny del lloc de treball, les
eines utilitzades, etc., i representen una de les
10
primeres causes de baixa per malaltia laboral.
Les ocupacions del grup 3 que solen exercir la seva activitat

durant els preparatius i desenvolupament del rodatge,
realitzen la seva activitat mantenint la mateixa postura
durant espais de temps que de vegades són prolongats. Si
bé els riscos són específics per a cada ocupació, tots ells
estan sotmesos a sobreesforços físics. [imatge 10 i 11]
11
POSTURES DE TREBALL PARTS DEL COS AFECTADES

POSTURES DE TREBALL PARTS DEL COS AFECTADES
Assegut amb el tronc recte però sense suport Músculs extensors de l’esquena
Assegut amb el tronc inclinat cap endavant Regió lumbar, deteriorament dels discos intervertebrals
Cap inclinat cap endavant o cap enrere Coll: afecció en discos intervertebrals
Mala postura en utilitzar estris de treball Inflamació dels tendons
19
POSTURES INCORRECTES

20
POSTURES CORRECTES

12
La utilització de seients adequats (recolzabraços, recolzacaps i respatller amb suport lumbar

regulables en altura…) i una posició correcta contribueixen a disminuir els dolors d’esquena i a
evitar possibles lesions. [imatge 12]
21
OPERADORS/ORES DE CÀMERES

13 14
A la feina dels operadors i operadores de càmera s’ha de tenir en compte la varietat de postures
que es poden adoptar si la càmera està fixa a terra, fixa en altura, mòbil a terra, mòbil en moto,
en cotxe, en helicòpter, en vaixell o submarina.
La gravació amb càmera fixa o mòbil a terra és el cas més freqüent. Aquests professionals
acostumen a realitzar la seva feina dempeus de forma continuada. Al mantenir aquesta postura
durant tota la jornada es produeixen efectes indesitjats: mal d’esquena, dolor a les cervicals,
varius, etc. A vegades la càmera no se sosté sobre un trípode sinó sobre l’espatlla com és
el cas del reporter o reportera gràfic que, alhora, realitza girs repetits de maluc, moviments
bruscos amb el coll, torsions del tronc, flexions de les cames, etc. A causa de la tendència de
l’operador o operadora a compensar el pes de la càmera amb posicions forçades, els efectes
indesitjats i el risc de lesions augmenten. [imatge 13 i 14]
Mesures preventives
Canviar la posició dels peus.
Alternar la postura.
Repartir el pes de la càrrega. Utilitzar trípode i sistemes d’estabilització de
càmera a l’espatlla (operadors i operadores ENG) per a una i dues mans.
Utilitzar sabates còmodes: sense taló i punta ampla.
Usar plantilles que esmorteeixin el contacte del peu amb el terra.
Relaxar la tensió muscular amb estirades suaus.
22
Risc 3. SOBREESFORÇOS PER AIXECAR I TRANSPORTAR

CÀRREGUES DE MANERA INCORRECTA
Aixecar i transportar càrregues és habitual al sector de producció audiovisual, sobretot en

operadors i operadores de càmera, reporters i reporteres gràfics i personal tècnic de so,
luminotècnia o operadores i operadores de grues i caps calents. Però un pes excessiu i sostingut
durant períodes de temps, a vegades llargs, té els seus riscos: comença ocasionant molèsties,
15 16 17
després dolors i finalment lesions. [imatge 15, 16 i 17]

Com a indicació general, el pes màxim que es recomana no sobrepassar és de 25 Kg. Les
persones treballadors sanes i entrenades físicament, podrien manipular càrregues de fins a 40
Kg, sempre que la tasca es realitzi de forma esporàdica i en condicions segures.
3.1. Origen i causes dels riscos
Juntament amb el risc que implica aixecar i transportar càrregues, s’ha de tenir en consideració
la possibilitat que la persona treballadora tingui: alguna patologia prèvia de l’esquena, sobrepès,
roba i calçat inadequats, absència d’hàbits esportius, consum de tabac, etc., així com els riscos
derivats de la situació de treball.
Característiques de la càrrega:
- Càrrega que s’ha de sostenir o manipular
distanciada del tronc o amb torsió o inclinació
d’aquest. [imatge 18]
18
23
- Càrrega massa pesada.

- Càrrega voluminosa o difícil de subjectar.
- Càrrega amb problemes d’agafament. [imatge 19]
- Presència d’elements amb risc en la càrrega. [imatge 20]
- Càrrega inestable. [imatge 21]
19 20 21
Esforç físic requerit:

- Esforç físic excessiu: reiteracions en la manipulació de càrregues unitàries. [imatge 22]
- Esforç realitzat amb el cos en posició inestable. [imatge 23]

22 23
- L’esforç pot produir un moviment brusc de la càrrega.

- Moviment de torsió o flexió del tronc.
- Postures mantingudes. [imatge 24]
- Necessitat de modificar la posició d’agafament amb la càrrega suspesa. [imatge 25]

24 25
24

Condicions del lloc de treball:
- Terra irregular, inestable, relliscós o amb obstacles. [imatge 26]
26
- Espai lliure insuficient que impedeix la manipulació en una postura correcta.

- Manipulació manual a diferent nivell.
- Pla de treball molt alt o molt baix.
- Condicions ambientals adverses: temperatura, humitat, corrents d’aire, il·luminació
inadequada, exposició a vibracions.
Organització de l’activitat:
- Repòs o recuperació insuficient.
- Distàncies de transport molt grans.
- Ritme de treball imposat sense possibilitat de canvi.
Factors individuals:
- Aptitud física disminuïda.
- Formació o coneixements insuficients.
- Existència prèvia de patologia dorsolumbar.
- Inadequació de roba, calçat o altres efectes personals del treballador.
3.2. Riscos associats a la manipulació de càrregues
Els riscos més freqüents per la incorrecta manipulació de càrregues són:
-Caigudes d’objectes en manipulació: Originades per la inestabilitat dels objectes

manipulats o per les característiques de la càrrega.
-Caigudes a diferent i mateix nivell: Produïdes per les irregularitats del terreny, falta de
visió durant el transport, dificultats de pas, etc.
-Cops, cremades o talls amb objectes o eines: Com a conseqüència de manipular
objectes sense guants, que aquests objectes es trobin molt degradats o a altes
temperatures. [imatge 27]

25
27 28
-Sobreesforços: Esforços que sobrepassen la capacitat de funcionament normal de

l’organisme al manipular càrregues de pes/volum excessiu, o de forma incorrecta. [imatge 28]
-Fatiga física: Ocasionada per la manipulació reiterada de la càrrega, o per un llarg
període de subjecció d’aquesta.
3.3. Efectes danyosos

Lesions dorsolumbars. Es produeixen per postures, exercicis o esforços realitzats de manera
inadequada i/o mals hàbits durant l’operació de maneig manual de càrregues. Els més freqüents
són:
-Lumbàlgia: dolor localitzat en la regió lumbar.
-Ciàtica: inflamació dolorosa del nervi ciàtic que comença a la regió lumbar i s’irradia a
glutis, cama i fins i tot al peu.
-Hèrnia discal: es la dislocació del disc intervertebral. Pot produir dolor intens, que
s’irradia des de la zona lumbar fins al peu, podent ocasionar pèrdua de força del
nervi afectat.
Distensions o ruptures musculars. Es poden produir al realitzar certs esforços, postures
inadequades, mal maneig de càrregues...
Contusions. Produïdes per cops en caure els objectes que es manipulen indegudament.
[imatge 29]
29
Ferides, talls i cremades. Ocasionats per contacte amb les parts que sobresurten, amb
superfícies calentes o amb objectes punxants de la càrrega transportada.
26
3.4. Tècniques per a una correcta manipulació, elevació i transport de la

càrrega

Si la càrrega que s’ha de manipular es troba a terra o a prop, s’aplicaran les tècniques de
maneig de càrregues que permetin utilitzar els músculs de les cames més que els de l’esquena.
Consells per aixecar una càrrega:
1. Planificar l’aixecament:
-Sempre que sigui possible, utilitzar ajudes mecàniques. [imatge 30]
-Sol·licitar ajuda a altres persones si el pes de la càrrega és
excessiu o s’han d’adoptar postures incòmodes durant l’aixecament.
2. Tenir prevista la ruta de transport i destí final.
3. Col·locació dels peus: peus separats, un de més avançat que l’altre en 30
la direcció del moviment. [imatge 31]
31
4. Postura d’aixecament: doblegar les cames mantenint l’esquena dreta. [imatge 32]
5. Agafament ferm:
-Subjectar fermament la càrrega em-
prant ambdues mans i enganxar-la al
cos. [imatge 33]
-Quan sigui necessari canviar
l’agafament, fer-ho suaument, recol-
32 33
zant la càrrega.
6. Aixecament suau: aixecar suaument per extensió de les cames, amb l’esquena recta, sense
fer estrebades ni moure la càrrega de manera brusca o ràpida. [imatges 34, 35 i 36]
34 35 36
27
7. Evitar els girs: procurar no efectuar mai girs, millor moure els peus per col·locar-se en la

postura adequada. [imatge 37]
8. Càrrega enganxada al cos: mantenir la càrrega enganxada al cos durant l’aixecament i el
trajecte. [imatge 38]
9. Dipòsit de la càrrega:
-Si l’alçada de la ubicació de la càrrega és la de les espatlles o superior, recolzar la
càrrega a mig camí, fent aixecaments espaiats. [imatge 39]
-Dipositar la càrrega i després ajustar-la, si és necessari.
38
37 39
EQUIP DE RODATGE
Un equip de rodatge bàsic es compon dels següents elements: càmera, trípode, complements
de la càmera, equip de so i equip d’il·luminació.
La càmera
Durant el rodatge la càmera, com a instrument bàsic, es
transporta contínuament ja sigui penjada de l’espatlla o amb
la mà agafada pel seu agafament. El pas de les càmeres
analògiques a les digitals ha suposat una important reducció
del seu pes. El transport de la càmera pot fer-se en una
maleta, preferiblement amb rodes per facilitar el transport o
millor encara en una motxilla. [imatge 40]
40
28
El trípode
càmera acostuma a recolzar-se en un trípode. Això beneficia la
La
salut de l’operador o operadora ja que redueix la fatiga i evita mo-
viments innecessaris. El trípode compta amb unes potes extensi-
bles que es poden adaptar a l’alçada de l’operadora o operador
de càmera. També se li poden afegir rodes perquè llisqui amb la
càmera, fet que evita la càrrega i facilita el transport. Tanmateix,
no evita la incomoditat de mantenir-se dempeus sense gairebé
moure’s. El transport del trípode pot fer-se en una maleta, prefe-
riblement amb rodes per facilitar el transport. També existeix la
possibilitat de portar-lo en la motxilla de la càmera. [imatge 41] 41
Complements de la càmera i equip de so

Són les bateries, cinturó de bateries i carregadors, torxa adaptable a la càmera, cintes, cables
d’alimentació i de vídeo. L’equip de so compta amb micròfons, una perxa, auriculars, taula de
mescles portàtil i cables d’àudio. Tot plegat pot pesar entre 9 i 12 quilograms, o més, si afegim
un monitor de camp d’unes 9 polsades. El transport pot fer-se en una bossa, millor si té rodes,
encara que una motxilla resulta més recomanable perquè permet repartir el pes entre les dues
espatlles.
Maleta d’il·luminació
La maleta d’il·luminació es compon de focus desmuntables, trípodes, filtres i reflectants per a
tractar la llum i cables d’alimentació. L’equip pot pesar uns 10 quilograms. El transport es pot
fer en una maleta preferiblement amb rodes per facilitar el transport.
Conclusió
Els efectes sobre la salut per aixecar pesos i transportar càrregues de
forma incorrecta són: fatiga, problemes musculars (rampes, contractures
i ruptura de fibres), esquinços, artrosi, artritis, hèrnies discals, fractures
òssies, trastorns vasomotors, etc. Per tant, transportar pes danya les
estructures musculars i òssies, danysque poden ser irreversibles si no
s’adopten les mesures oportunes. [imatge 42]
42
29
Mesures preventives

Planificar els treballs a realitzar.
Adoptar mesures correctes tant per aixecar (fer l’esforç amb les cames i
mantenir l’esquena recta) com per transportar carregues.
Manipular les càrregues a prop del cos.
Empènyer la càrrega de front millor que arrossegar-la d’esquena.
En cas de manipular càrregues en posició d’assegut, aquestes no han de
sobrepassar els 5 Kg, sempre que es manipulin en la zona pròxima al tronc.
Utilitzar si és possible mitjans amb rodes i motxilles per al transport de càrregues.
Utilitzar els equips de protecció adequats.*
PROHIBIT transportar personal en els equips de treball d’elevació o transport de
càrregues.
No manejar càrregues pesades de forma individual.
Respectar la norma que regula el pes màxim permès. Aquest és inferior per a
dones i menors.
Evitar que les dones en gestació aixequin i transportin càrregues.
Realitzar periòdicament reconeixements mèdics.
* Equips de protecció individual: Cal tenir en compte que els equips de protecció individual no poden interferir en
la capacitat per realitzar moviments, ni disminuir la destresa manual.
-Per evitar cops i fractures, es protegiran els peus amb calçat adequat. [imatge 43]
-Per manipular objectes que puguin produir talls, cremades o erosió, s’utilitzaran guants de protecció. [imatge 44]
43 44

CONSELLS SALUDABLES
- Evita caminar encorbat.

- Adopta una posició distesa i recta quan estiguis assegut o conduint.
- Convé mantenir-se físicament en forma fent exercici regularment.
- Exercici per enfortiment de lumbars.
- Exercici per relaxació de cervicals.
30
Risc 4. MOVIMENTS REPETITIUS

S’entén per “moviments repetitius” el grup de moviments continus mantinguts durant un treball
que implica l’acció conjunta dels músculs, els ossos, les articulacions i els nervis d’una part del
cos i provoca en aquesta mateixa zona fatiga muscular, sobrecàrrega, dolor i, per últim, lesió.
En conjunt, són cicles de treball molt repetits en els quals es produeixen moviments ràpids
amb temps de descans insuficients entre un moviment i un altre. En major o menor mesura,
tots els grups professionals els pateixen i, especialment, operadors i operadores de càmera,
perruquers i perruqueres, attrezzistes, etc.
Els riscos per a la salut afecten amb més freqüència els membres superiors: síndrome del túnel
carpià (compressió del nervi mitjà al canell que provoca dolor, formigueig i endormiscament de
part de la mà), tendinitis, tenosinovitis (inflamació de la beina que recobreix un tendó que pot
impedir el moviment).
Mesures preventives
Realitzar les tasques evitant les postures incòmodes del cos i de la mà.
Procurar mantenir, tant com sigui possible, la mà alineada amb l’avantbraç,

l’esquena recta i les espatlles en posició de repòs.
Evitar els esforços prolongats i l’aplicació d’una força manual excessiva,
sobretot en moviments de presa, flexoextensió i rotació. Evitar les tasques
repetitives programant cicles de treball superiors a 30 segons.
Evitar que es repeteixi el mateix moviment durant més del 50 % de la durada
del cicle de treball.
Realitzar pauses per relaxar els músculs.
31
Risc 5. IL·LUMINACIÓ INSUFICIENT O INADEQUADA
En qualsevol de les activitats que realitza l’ésser humà necessita la il·luminació, amb una
especial rellevància en el treball. Per tant, la il·luminació és un valuós factor ambiental al qual
no sempre se li dóna la importància que mereix.
La falta d’una il·luminació correcta en els llocs de treball comporta, a més de possibles
problemes oculars, riscos en les tasques pròpies de l’ocupació. Moltes vegades no es pot
escollir el lloc de treball ni les característiques i es treballa en condicions poc adequades, amb
llampades ocasionades per focus i altres elements. Aquesta manca d’il·luminació i la necessitat
d’alguns treballadors i treballadores de desplaçar-se pel local de treball, unides a l’acumulació
de tasques en determinats moments, són un risc afegit.
L’espai de treball hauria de comptar amb àmplies finestres, de manera que obtingui el màxim
rendiment de la llum natural. Però perquè una il·luminació sigui correcta s’han de complir dues
condicions:
- La primera és que la quantitat d’energia lluminosa que arriba al pla de treball sigui
l’adequada per a la tasca que es realitza.
- La segona és la de no produir enlluernaments. Aquests es produeixen quan es mira una
llum més forta que la que l’ull humà està adaptat a rebre en aquell moment. Succeeix
quan la il·luminació està ubicada a baixa altura i sense pantalla o quan els raigs de sol
penetren directament en el lloc de treball. Al planificar la il·luminació del lloc de treball s’ha
de tenir en compte que la llum es dirigeixi als objectes, no a les persones.
Mesures preventives
Adequar les necessitats d’il·luminació a les exigències visuals de les tasques.
Evitar la presència de reflexos: utilitzar sistemes d’il·luminació indirecta o
sistemes en els quals la llum incideixi lateralment.
Tractar les fonts de llum enlluernadores.
Realitzar un servei de manteniment periòdic (reposició i neteja).
Reparar les fonts de llum parpellejants.
Utilitzar persianes, cortines... per impedir el pas de la llum solar molesta.
Si es tenen problemes oculars, visitar l’oftalmòleg.
Veure el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre els llocs de treball.
32
Risc 6. CONDICIONS TERMOAMBIENTALS
Quan la temperatura de l’ambient de treball no és l’adequada per a l’activitat que s’està realitzant,
ja sigui per excés o per defecte, poden produir-se danys per a la salut com la deshidratació,
refredats, etc. Però, a més, pot afectar la conducta augmentant la fatiga i, per tant, el risc
d’equivocar-se. En qualsevol cas comporta una disminució del rendiment laboral.
Interior
Per als membres dels grups professionals que realitzen la seva feina asseguts, sense realitzar
força física (normalment no aixequen res més que càrregues lleugeres), els focus de calor
en el seu entorn són els que produeixen els equips audiovisuals i informàtics, els punts
d’il·luminació i el sistema de calefacció durant l’hivern o amb el sistema de refrigeració a l’estiu.
La temperatura òptima mitjana per a aquestes feines varia entre 17º i 27º per a una feina
intel·lectual o física assegut, i entre 14º i 25º per a un esforç a peu dret. Hi ha treballs d’interior
(muntatge d’equipament audiovisual, d’il·luminació, decorats, etc.) en els quals es realitza un
esforç físic. Acostumen a ser espais amplis, amb corrents d’aire, calor produïda pels focus…,
on es treballa amb temperatures que poden ser inadequades per excés de calor o de fred.
Exterior
La calor o el fred excessius no es poden regular en les ocupacions que realitzen l’activitat a
l’exterior. Aquestes condicions climàtiques s’extremen quan, per exemple, s’ha de rodar un
documental en període hivernal a zones d’alta muntanya o Grenlàndia amb temperatures
extremes sota zero, o bé al desert del Sàhara amb temperatures de fins a 54 ºC durant el dia i
gelades nocturnes. A l’ambient calorós s’hi ha d‘afegir la calor produïda per l’equip.
L’exposició a condicions tan diferents com les descrites, de vegades no permet que l’organisme
s’adapti amb la rapidesa necessària, i moltes patologies (asma, rinitis, febre inespecífica, etc.)
d’aquests treballadors i treballadores és produeixen a causa, precisament, d’aquesta dificultat
d’adaptació.
Efectes negatius sobre l’organisme de l’excés de calor:

- Augmenta la temperatura del cos fins a límits perillosos.
- Augmenta la freqüència cardíaca, i s’eleva l’esforç del cor.
- Produeix desmais.

33

- Causa deshidratació, fet molt perillós perquè impedeix la sudoració.
- Causa rampes i debilitat muscular.
- Pot produir-se un cop de calor, situació molt greu i potencialment mortal.
Efectes negatius sobre l’organisme de l’excés de fred:

- Pèrdua de la sensibilitat tàctil.
- Dificultat en el moviment.
- Hipotèrmia.
Mesures preventives
La humitat relativa ha d’estar entre el 30 i el 70 %.
Regular la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat.
Evitar els corrents d’aire (per exemple tancament automàtic de portes).
Utilitzar una roba adequada per a l’exterior.
Beure aigua amb freqüència.
Si se senten rampes, cal beure begudes isotòniques.
Evitar el consum d’alcohol.
Tractar els rajos del sol mitjançant para-sols, lones, etc...
Evitar treballar exposats al sol.
Realitzar el treball durant les hores del dia en què les temperatures són menys
extremes.
Veure el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre els llocs de treball.
34
Risc 7. EL SOROLL

Encara que hi ha diferències entre unes ocupacions i altres, és difícil realitzar una activitat amb
equips audiovisuals que no generin soroll en major o menor mesura. Exercir amb eficàcia la
feina requereix concentració que es veu alterada per un nivell elevat de soroll. Així mateix, el
soroll continuat es capaç d’alterar a llarg termini el sistema auditiu i ser un obstacle per realitzar
la feina amb comoditat.
Per tant, el soroll és un problema pel risc de pèrdua auditiva que comporta, perquè causa
irritabilitat, genera estrés, disminueix la concentració i indueix a cometre errors a la feina.
Encara que convé tenir en compte el grau de sensibilitat auditiva de cada individu, com a norma
general, el soroll no ha de superar els 55-65 dB (A) en aquelles ocupacions que requereixin
concentració.
Mesures preventives
Allunyar les fonts de soroll dels llocs de feina.
Sotmetre els equips a un manteniment adequat.
Realitzar audiometries periòdiques.
Veure el Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut
contra l’exposició al soroll.
7.1. Auriculars
Quan s’utilitzen auriculars, la tendència és que els nivells de soroll generats a les orelles acabin
sent més forts que els existents en el local. Per contrarestar aquest efecte, el més lògic és
utilitzar auriculars proveïts de limitadors. En concret, els auriculars com els que es subministren
amb els reproductors de MP3 s’haurien d’utilitzar amb extrema precaució i únicament si porten
limitadors integrats. S’hauria de buscar assessorament per saber durant quant temps es poden
utilitzar, una bona pràctica seria comprovar anualment tots els auriculars limitats, per garantir
que el limitador funciona correctament.
35
Els avantatges i desavantatges dels auriculars són les següents:

Avantatges:

- Aconsegueixen un ambient molt silenciós a l’escenari.
- Són més fàcils de posar i treure que els monitors intra-auditius.
- No necessiten un ajustament a mida.
- Els models amb cancelació de so ajuden a bloquejar el so de fons.
Desavantatges:
- Són més pesats i generen una major obstrucció que els monitors intra-auditius.
- Molts models amb cancelació de so produeixen una sensació de “tapament” de les
orelles.
- Tenen alt cost.
- Poden resultar perillosos, llevat que es trobin limitats.
Estris per a diferents aplicacions

- En estudis (músics, vocalistes i tècnics de so).
- En directe (disc-jockeys i tècnics de so).
- Comunicació durant actuacions en directe.
- Ambients amb soroll ambiental baix (zones en les que l’exposició diària al soroll es situï per
sota de 85 dB (A).
La major part dels auriculars ofereixen una protecció escassa o nul•la contra el soroll ambien-
tal. L’únic tipus d’auricular que es pot considerar com a protector auditiu és aquell que es trobi
integrat en unes orelleres. És molt recomanable que els auriculars portin integrats limitadors
per reduir el risc que els nivells sonors nocius arribin directament a les orelles de l’usuari. Els
auriculars poden incorporar una combinació d’elements de protecció actius i passius, així com
funcions de limitació del senyal (per a sons transmesos electrònicament) que permeten acon-
seguir una
protecció òptima a la vegada que garanteixen un maneig senzill. Tant els elements de protec-
ció actius com els passius són aconsellables, ja que sense ells els nivells a l’interior de l’oïda
podrien ser més forts que els nivells del local, pel fet que l’usuari rebria tant el soroll ambiental
com el soroll comunicat electrònicament.
36
Bones pràctiques de treball

A continuació s’indica una llista de suggeriments sobre bones pràctiques de treball per als
usuaris d’auriculars en els sectors de la música i l’oci:
• No haurien de compartir els auriculars. En els casos en que això sigui inevitable, s’haurien
lliurar a cada usuari les seves pròpies coixins
per als auriculars i els seus propis micròfons.
• Els auriculars haurien de ser totalment regulables i trobar-se en un bon estat de manteniment.
• Els auriculars o els equips associats haurien incorporar un control regulable del volum que
permeti a l’usuari escoltar les senyals rebudes a
un nivell de so confortable.
• Els auriculars s’haurien de netejar periòdicament. El rentat dels coixinets d’escuma, la neteja
dels cables per evitar que es tornin
trencadissos i la neteja dels micròfons (que podrien embussar per causa de partícules de men-
jar, pols i maquillatge) garanteixen que el nivell dels senyals transmesos romangui audible.
• S’hauria de permetre als usuaris prendre’s el temps necessari per realitzar ajustaments en els
seus equips, així com per netejar i fer-ne el manteniment.
• Els usuaris necessiten rebre formació periòdica, incloent aspectes com l’ús dels auriculars i
dels equips associats, les característiques
del control de volum i la importància de l’ajust del nivell d’escolta dels auriculars, així com la
necessitat de netejar-los i mantenir-los periòdicament.
• La reducció dels nivells de soroll ambientals permetrà als usuaris d’auriculars mantenir els
seus nivells d’escolta tan baixos com sigui possible.
37
Risc 8. LA QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINANTS

Quan la feina es realitza a l’exterior existeix risc per a la salut per contaminació de l’aire, com
en el cas dels reporters i reporteres gràfics quan cobreixen una notícia: incendis, explosions,
accidents en el transport de substàncies perilloses, etc.
Quan la feina es realitza a l’interior de l’empresa, la utilització de productes químics o les

mateixes característiques constructives de l’edifici on s’ubica poden influir en la qualitat de l’aire
i arribar a ser un risc per a la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat unes
guies sobre la qualitat de l’aire. Proporcionen una base per protegir la salut pública dels efectes
adversos de la contaminació ambiental i per eliminar o reduir a un mínim els contaminants
perillosos per a la salut humana i el benestar.
Mesures preventives
La humitat relativa ha d’estar entre el 30 i el 70 %.
Utilitzar equips de protecció individual.
Revisió i neteja, d’acord amb la legislació, del sistema d’aire condicionat (filtres
d’aire, aparells d’humectació i refredament, unitats d’impulsió i retorn de l’aire,
torres de refrigeració).
Consultar les guies de qualitat de l’aire OMS (2000) i el RD 1073/2002 sobre
avaluació i gestió de l’aire.
38
SEGURETAT AL LLOC DE TREBALL
39
Risc 9. DESPLAÇAMENTS A ZONES CONFLICTIVES

Per poder proporcionar informació, els i les professionals dels mitjans audiovisuals s’han de
desplaçar a llocs de risc com zones de conflicte o de catàstrofes naturals. Molts reporters i
reporteres gràfics han mort o han resultat ferits en aquestes zones.
Mesures preventives
En una zona perillosa és millor no viatjar sol.
L’empresa facilitarà diverses cartes credencials que l’identifiquin com a
periodista, a més de portar sempre el carnet de premsa.
S’ha d’avisar de la seva presència a la zona l’ambaixada espanyola o de la Unió
Europea.
Informar els seus companys i/o companyes quan s’allunyi de la zona segura.
És imprescindible portar un mapa fiable de la zona.
A les zones de combat s’ha d’evitar viatjar en vehicles militars.
És important portar menjar i aigua. La vestimenta serà sempre civil.
Convé portar un drap que pugui ser utilitzat com a bandera blanca.
Un bon xofer i un bon intèrpret són de gran ajuda.
És útil aprendre paraules bàsiques de la llengua del país al qual es viatja per
poder identificar-se com a informador o informadora.
S’ha de realitzar un curs d’entrenament especialitzat en conflictes bèl·lics.
L’empresa facilitarà al treballador o treballadora armilla antibales, casc, màscara
antigàs i farmaciola estàndard.
Disposar d’un telèfon per satèl·lit o l’instrument més efectiu per comunicar-se.
La redacció ha de tenir sempre localitzat a l’informador o informadora en la zona
de risc.
L’informador serà rellevat de la zona de conflicte quan ho sol·liciti.
L’estància en una zona bèl·lica no haurà de superar les quatre setmanes.
No acceptar pressions per cobrir una informació si es creu que és massa perillós.
40
Risc 10. ACCIDENTS DE TRÀNSIT DURANT ELS DESPLAÇAMENTS

Els accidents de trànsit que puguin patir les persones treballadores de la producció audiovisual
que desenvolupen la seva activitat a l’interior de l’empresa, són els mateixos que qualsevol
persona treballadora de qualsevol empresa d’un altre sector: accidents “in itinere”, és a dir, amb
motiu del desplaçament del seu domicili al centre de treball i viceversa.
També existeix un percentatge important de treballadors i treballadores que realitzen

l’activitat vinculada a permanents desplaçaments, com la captació de notícies, seguiment
d’esdeveniments esportius, polítics, musicals, etc. Juntament als reporters i reporteres gràfics,
realitzadors i realitzadores i operadors i operadores de càmera, es desplaça també el personal
de so, il·luminació, muntatge d’equips, d’escenaris, perruqueria, vestuari… El desplaçament a
zones de conflicte bèl·lic o de catàstrofes naturals és un risc diferent que requereix un tracte a
part (risc 9).
La conducció d’un vehicle és, per sí sol, un risc, al qual se n’han d’afegir altres com la pressió
del temps, l’estat de la meteorologia, l’estat general del conductor o la conductora, etc. No
obstant, el problema principal al qual s’enfronten els conductors i conductores és la fatiga, ja
que és la causa d’un gran percentatge dels accidents que es produeixen.
Mesures preventives
Planificar el trajecte establint punts de descans.
Respectar els temps de descans.
El temps màxim de conducció ininterromput serà de quatre hores.
El temps màxim de conducció diària serà de nou hores.
El temps mínim de descans ininterromput serà de deu hores consecutives cada
24 hores (es redueix a vuit si es realitza en ruta).
Respectar els períodes de son (dormir durant la nit).
No consumir alcohol.
Cuidar l’alimentació, realitzant ingestes pobres en greixos.
El conductor o conductora sotmès a tractaments farmacològics (antidepressius,
antihistamínics, estimulants, etc.,) no ha de conduir mentre duri el tractament, ja
que aquest pot provocar somnolència i manca de reflexos.
41
Risc 11. CAIGUDES DE MATERIAL

La tasca d’aixecar equips i material audiovisual, així com apilar-lo incorrectament pot produir
caigudes dels objectes i provocar accidents. Aquest és un risc que afecta els diferents grups
professionals de la producció audiovisual.
Mesures preventives
No circular sota el radi d’acció de càrregues suspeses i en zones on s’estan
realitzant treballs de manteniment.
Assegurar el material de manera que s’eviti el seu lliscament.
Limitar l’altura d’apilament.
Utilitzar mitjans mecànics en el maneig d’objectes pesats o voluminosos.
Utilitzar calçat de seguretat amb puntera reforçada quan el treball ho requereixi.
42
Risc 12. TREBALLS EN ALTURA I CAIGUDES A DIFERENT NIVELL

La normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals considera treballs en altura

“totes les operacions que es realitzin per sobre del nivell del terra”. La legislació en aquesta
matèria estableix l’obligació de protegir quan existeixi risc de caiguda de més de dos metres.
En ocasions, durant una producció audiovisual, existeix el risc de caiguda quan cal treballar
a una determinada altura, en espais reduïts i fins i tot amb desnivell [imatge 45]. El risc augmenta
quan s’ha de desplaçar amb una càrrega (càmera, trípode, focus, equip de so, etc.).
Per determinar la manera més segura de treballar, s’adoptaran les mesures necessàries que
en cada cas exigeixi la situació, dins el context d’una jerarquia de riscos:
- Impedir la caiguda:
- Eliminar el risc al projecte d’execució.
- Utilitzar mètodes de treballs adequats.
- Limitar la caiguda:
- Utilitzar proteccions col·lectives.
- Eliminar o reduir les conseqüències:
- Utilitzar equips de protecció individual.
Com a premissa bàsica, podem assenyalar que les feines en altura només podran efectuar-se
quan les condicions meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors
i treballadores i que només s’hauran de realitzar per personal format i informat específicament
en aquest tipus de feines.
45
43
12.1. Treballs en altura amb practicables

S’entenen per practicables, “aquelles estructures provisionals construïdes amb materials
metàl·lics prefabricats, amb una o més plataformes i amb, almenys, quatre punts de suport”.
[imatge 46]
46
Condicions de seguretat
Amb caràcter general aquestes estructures es contracten amb empreses externes que
s’encarreguen del muntatge. Aquestes empreses hauran de certificar:
- Que el sistema amb el qual es realitza el muntatge del practicable i els seus elements
estan homologats pel fabricant.
- Que el muntatge es realitza conforme a les especificacions del fabricant.
- Que tots els treballadors i treballadores que participen en el muntatge tenen la formació
específica.
- Que l’estructura suporta la càrrega màxima per a la qual està dissenyada.
- Que l’empresa adjudicatària compleix amb les disposicions previstes en l’article 24 de
la Llei 31/95 de prevenció de riscos laborals en matèria de coordinació d’activitats
empresarials.
Característiques
-Altura:
-L’altura d’un practicable a l’exterior serà igual o menor que tres vegades el costat
menor de la seva planta (h ≤ 3L).
-En espais interiors l’altura màxima assequible serà igual o menor que quatre
vegades el costat menor de la planta del practicable (h ≤ 4L).
-Si es requerís més altura o, malgrat complir amb els requisits anteriors, es dubtés de
la seva estabilitat, s’augmentaria l’àrea de la base amb la inclusió d’estabilitzadors.

44

-Base:
-Les potes hauran de ser regulables i disposar-se de forma que, si el terra no és
pla i resistent, es distribueixi la seva pressió amb dorments, per evitar la possibilitat
de desplaçament o enfonsament del conjunt.
-Quan es tracti d’un practicable mòbil, les rodes aniran proveïdes de sistema de
frenada que s’activarà abans d’accedir a la plataforma. En cap cas romandran les
persones treballadores en la plataforma quan es realitzi el desplaçament del prac-
ticable.
-Plataforma:
-Amb la finalitat d’afavorir el gir de la càmera o del canó d’il·luminació, l’àrea de la
plataforma serà com a mínim de 4 m2. La geometria final de l’estructura dependrà
del nombre de persones treballadores i de les necessitats de l’emplaçament.
-El pis de la plataforma serà resistent, antilliscant i estable per impedir el basculament.
-Les plataformes de més de 2 metres d’altura, estaran proveïdes de trapes per
accedir per escales.
-La provisió de material o d’aparells s’haurà de realitzar de manera que s’eviti la
caiguda o bolc.
-Quan es requereixi un emplaçament d’àrea més reduïda, o un tir de càmera superior
a 180º, es possibilitarà la instal·lació d’una plataforma circular elevada.
-Baranes:
-Les plataformes d’altura major d’1 metre, es protegiran amb baranes d’altura no
inferior a 90 cm (recomanable 1 m).
-Excepcionalment, la barana frontal podrà regular-se depenent del tir de càmera,
del canó d’il·luminació o de l’antena d’enllaços, protegint el treballador o treballadora
si fos necessari.
-Es disposarà un entornpeu d’una altura mínima de 15 cm. en el contorn de la
plataforma per evitar la caiguda d’objectes.
-En practicables d’altura major a 1,5 m, s’instal·larà una barra intermèdia entre
la barana i l’entornpeu, per evitar accidents per desplaçament.

-Escales:
-Els esglaons seran antilliscants.
-Les escales sempre seran interiors quan el practicable tingui una altura superior a
45
dos metres.
-La disposició de les escales d’accés a les diferents plataformes no coincidirà en el
mateix pla vertical, a fi de no entorpir l’obertura o tancament de les trapes.

-Càrrega màxima:
-Es recomana que la càrrega màxima sigui quatre vegades la càrrega reial de feina.

-Hissat:
-Les estructures dels practicables hauran d’estar adaptades per a la possible
instal·lació de politges o altres sistemes d’hissat.

-Ubicació:
-L’emplaçament dels practicables NO entorpirà les vies d’evacuació.
-S’abalisarà el perímetre del practicable quan l’emplaçament es trobi entre el públic
o en una zona pròxima.
-Aplicar mesures preventives addicionals (proteccions esmorteïdes, senyalització
fotoluminiscent…) en les parts metàl·liques susceptibles de risc de cops, quan
hi hagi presència de públic als voltants del practicable o quan no hi hagi suficient
il·luminació.

-Fixaments oblics:
-Els practicables s’hauran de col·locar en posició obliqua, per donar-los estabilitat i
evitar possibles desplaçaments.

-Posada a terra:
-Els practicables disposaran de posada a terra per evitar possibles derivacions.

-Protecció en l’estructura:
-En condicions climatològiques adverses (exposició al sol, pluja, tempesta, etc.)
s’inclouran en el muntatge del practicable proteccions adequades.
-Protegir contra les agressions físiques els treballadors i treballadores en aquells
emplaçaments propers al públic que comprometin la seva integritat personal.

-Utilització:
-La treballadora o el treballador haurà de revisar l’accés al practicable i la solidesa
dels ‘cèrcols de seguretat (quitamiedos).
-La trapa d’accés a les escales interiors haurà de romandre tancada durant la feina.
46
-No es permetrà treballar amb escales de mà a les plataformes dels practicables.

-La plataforma haurà de romandre neta i lliure d’obstacles.

-Comprovar que els equips de treball amb rodes, que s’utilitzin en els practicables,
estan frenats.

-Quan les condicions així ho requereixin (vent, excés d’altura…) caldrà que els
operadors o operadores utilitzin un cinturó de seguretat ancorat a la part més segu
ra de l’estructura.
-Informar la persona responsable de producció si s’observen anomalies a l’estructura.
-Per treballar al sostre de la unitat mòbil, és necessari aixecar i ancorar les baranes.
12.2. Treballs en altura amb escales de mà
Abans d’utilitzar les escales de mà cal considerar el tipus de feina a realitzar. En treballs que
demanen l’ús de les dues mans, treballs en intempèrie amb condicions climàtiques desfavora
bles i feines amb visibilitat reduïda o altres tasques perilloses, s’han de substituir les escales
per altre mitjà, com ara bastides o plataformes elevadores.
L’escala ha de ser d’una longitud suficient per oferir, en totes les posicions en les quals hagi de
ser utilitzada, un suport a les mans i als peus, per la qual cosa, en cas d’haver de treballar-hi a
sobre, haurà d’haver-hi com a mínim quatre esglaons lliures per sobre de la posició dels peus.
Models
-Escala simple d’un tram: escala portàtil no autosuportada i no ajustable en longitud,
composta de dos travessers.
-Escala doble de tisora: la unió de les seccions es realitza mitjançant un dispositiu
metàl·lic d’articulació que permet plegar-la.
-Escala extensible: és una escala composta de dues escales simples superposades i la
seva longitud canvia pel desplaçament relatiu d’un tram sobre l’altre. Poden ser
mecàniques (cable) o manuals.
-Escala transformable: és una escala extensible de dos o tres trams (mixta d’una doble i exten
sible).
-Escala mixta amb ròtula: la unió de les seccions es realitza mitjançant un dispositiu
metàl·lic d’articulació que permet plegar-la.
Materials
-Fusta
47
Avantatges: Preu
Baixa conductivitat tèrmica

Aïllant del corrent elèctrica (sense humitat)
Inconvenients: Es resseca, té esquerdes amb el temps i es contrau o dilata
segons les condicions atmosfèriques.

-Acer
Avantatges: Incombustible
Poc sensible a les variacions atmosfèriques
Ruptura més difícil
Preu
Inconvenients: Pesada
Bona conductivitat tèrmica i elèctrica
Possible oxidació
Sensible als cops
-Aliatges lleugeres (alumini, etc.)
Avantatges: Lleugera
Incombustible i inoxidable
Llarga duració que la fa econòmica tot i el seu preu elevat
Inconvenients: Bona conductivitat tèrmica i elèctrica
Sensible als cops
Preu
-Materials sintètics (Fibra de vidre)
Avantatges: Lleugera
Aïllant davant la corrent elèctrica
Molt resistent als àcids i productes corrosius
Inconvenients: Preu
Resistència limitada a la calor
Fràgil en ambients molt freds

12.3. Riscos durant els treballs en altura amb escales de mà
Caiguda d’altura (Factors de risc):

-Lliscament lateral del cap de l’escala (suport precari, escala mal situada, vent,
desplaçament lateral de l’usuari o usuària, etc..).
-Lliscament del peu de l’escala (falta de sabates antilliscants, terra que cedeix o en
pendent, poca inclinació, suport superior sobre paret, etc..).
48
-Desequilibri pujant càrregues o en inclinar-se lateralment cap als costats per efectuar un
treball.
-Ruptura d’un esglaó o superposició (vell, mal reparat, mala inclinació de l’escala,
existència de nusos...).
-Desequilibri al relliscar en esglaons (esglaó brut, calçat inadequat, etc).
-Gest brusc de l’usuari o usuària (objecte difícil de pujar, descàrrega elèctrica, intent de
recollir un objecte que cau, punxada amb un clau que sobresurt, etc..).
-Basculament cap enrere d’una escala massa curta, instal·lada massa verticalment.
-Pujada o baixada d’una escala d’esquenes a ella.
-Mala posició del cos, mans o peus. Oscil·lació de l’escala.
-Ruptura de la corda d’unió entre els dos plànols d’una escala de tisora doble o transformable.
Atrapaments:
-Desencaixament de les ferramentes d’acoblament dels caps d’una escala de tisora o
transformable.
-Desplegant una escala extensible.
-Ruptura de la corda de maniobra d’una escala extensible, corda mal lligada, tant en
el plegament com en el desplegament.
Caiguda d’objectes sobre altres persones:

-Durant diverses feines i sobre el personal d’ajuda o que circumstancialment hagi passat
per sota o al costat de l’escala.
Contactes elèctrics directes o indirectes:

-Utilitzant una escala metàl·lica per feines d’electricitat o pròxims a conduccions elèctriques.
Accidents diversos:
-Operari afectat de vertígens o similars.
Mesures preventives
No han d’utilitzar escales manuals persones que pateixin algun tipus de vertigen. Abans de
la seva utilització, assegurar-se que els esglaons i les soles del calçat estiguin netes de greix,
fang o altra substància lliscant.
Les escales de mà s’hauran de recolzar sempre sobre superfícies horitzontals, estables,
resistents i no lliscants.
Han de sobrepassar almenys un metre del lloc on es vol accedir.
49
Mesures preventives

Les escales de tisora disposaran d’elements de
seguretat que impedeixin el seu tancament o obertura
involuntària [imatge 47], així com sabates a la base dels
travessers per evitar el lliscament.

47

48 49 50
Les escales compostes de diversos elements adaptables o extensibles,

s’hauran d’utilitzar de manera que la immobilització recíproca dels diferents elements estigui
assegurada.
Activar els frens de les escales amb rodes abans d’utilitzar-les.
No utilitzar escales en les plataformes dels practicables.
No utilitzar les escales com a plataformes o per al transport de materials. [imatge 48]
Evitar situar l’escala en obertura de portes, finestres o zones de trànsit. En cas
necessari, s’abalisarà i senyalitzarà el perímetre de treball, o s’emprarà una persona per ad-
vertir del risc. [imatge 49]
L’ascens i descens de l’escala s’ha de fer sempre de cara a l’escala, utilitzant les dues mans,
que haurien d’agafar-se als esglaons i no als travessers. [imatge 50].
No transportar cap element en mans, braços, espatlles… mentre es puja o es
baixa de l’escala, quan comprometi la seguretat de la persona treballadora.
No romandre dos o més persones simultàniament en la mateixa escala.
No moure ni estendre l’escala mentre s’està utilitzant.
No es manejaran sobre les escales pesos que superin 25 kg.
No s’efectuaran sobre les escales treballs que obliguin a l’ús de les dues mans
o treballs que transmetin vibracions, si no està suficientment calçada.

50
Mesures preventives
Les feines que es realitzin a una altura superior a 3,5 metres des del punt

d’operació al terra que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat
de la persona treballadora, només s’executaran utilitzant arnès de seguretat o altres
mesures de protecció alternatives.
No utilitzar escales de fusta que estiguin pintades.
Es prohibeix l’ús d’escales metàl·liques per a treballs amb corrent elèctric.
No reparar, redreçar ni soldar esglaons o travessers en escales metàl·liques.
Les escales de mà disposaran de ganxos o elements per a enganxar-se o
ancoratge en la seva part superior.
Les escales s’han de guardar en posició horitzontal, subjectes per suports fixos a
les parets, en llocs protegits de les condicions ambientals.
Abans de la seva utilització assegurar-se que els graons i les soles del calçat
estiguin netes de greix, fang o altra substància lliscant.
Han de sobrepassar almenys un metre del lloc on es vol accedir.
12.3. Riscos durant els treballs en altura amb aparells elevadors
Els aparells elevadors i els accessoris d’ hissat s’hauran d’ajustar a allò que es disposa en
la seva normativa específica (RD 1215/97), i per a la seva adquisició s’haurà d’exigir que
compleixin els requisits següents:

- Marcat CE
- Manual d’instruccions en castellà
- Declaració “CE” de conformitat
51
L’aparell elevador només podrà ser utilitzat per personal autoritzat i degudament format en el
maneig d’aquest tipus de màquina. Abans d’usar-la per primera vegada, l’operador o operadora
ha de familiaritzar-se amb el maneig, conèixer la funció i el sentit de funcionament de cada
comandament de control, la forma d’aturar l’aparell ràpidament, el motor, les possibilitats i
limitacions de la màquina, l’espai necessari per maniobrar i la missió dels dispositius de seguretat.
És recomanable que, a més de l’operador o operadora, altres treballadors i/o treballadores
sàpiguen com fer baixar la plataforma en cas d’emergència.
51
Els possibles riscos durant la circulació i la realització de feines amb aparells elevadors

són els següents:
- Atropellaments
- Cops
- Bolcada de la plataforma elevadora
- Caigudes a distints nivells
- Aixafament
- Riscos derivats de moviments incontrolats
- Riscos derivats d’un mal funcionament
- Riscos derivats de la realització de moviments bruscos
- Riscos derivats de la utilització de la plataforma per persones no autoritzades
Mesures preventives
Els aparells elevadors, de la mateixa manera que els seus accessoris, no es
podran utilitzar per a finalitats diferents d’aquelles a les quals estiguin destinades.
Caldrà complir les normes d’ús reflectides al manual d’instruccions de l’equip,
que estarà situat en lloc visible. [imatge 52]
52
Abans d’utilitzar l’equip d’elevació, comprovar:

- Que no existeixin pendents pronunciades, clots, líquids vessats,
protuberàncies o obstacles.
- Que no hi hagi presència de persones als voltants.
- Que no existeixin línies elèctriques a les proximitats.
- La càrrega màxima que suporta l’equip.
- Que la base de l’equip, amb els estabilitzadors, estigui posicionada
sobre un terra ferm i horitzontal.
- Quan es treballi en un escenari o a un altra estructura, comprovar la
resistència de l’element que el sustenta.

52
Mesures preventives
No treballar pujat a la barana, o sobre elements auxi
liars com bastides, escales o altres dispositius. [imatge 53]
Treballar amb cinturó de seguretat durant la realització
de les tasques dins de la plataforma.
Mantenir la plataforma lliure d’obstacles, taques d’oli,
etc.
Mantenir la distància de seguretat de la línia elèctrica
53
d’alta tensió (5 metres mínims).
No col·locar càrregues que sobresurtin de la plataforma
[imatge 54], ni ampliar la seva dimensió amb extensions o accessoris no autoritzats.
No enganxar l’equip a cap estructura adjacent. [imatge 55]

No alterar, modificar o desconnectar els sistemes de seguretat.
Esperar ajuda en cas d’emergència. [imatge 56]

54 55 56
Després de la utilització de l’equip s’ha d’assegurar que la plataforma està

totalment baixada, que l’equip està desconnectat, traient la clau de contacte, i
estacionar la plataforma en superfície ferma i anivellada.
Els dispositius d’alarma dels equips hauran de ser perceptibles i comprensibles
fàcilment.
Senyalitzar “màquina avariada” en cas d’avaria o mal funcionament durant
l’operació.
Senyalar la zona de treball de la plataforma mentre s’estiguin desenvolupant les
tasques.
L’equip disposarà, en lloc visible, de les advertències i senyalitzacions per
garantir la seguretat dels treballadors i de les treballadores.
53
Risc 13. CAIGUDES AL MATEIX NIVELL

A l’interior del lloc de treball el risc de caiguda es produeix per relliscades i entrebancs. Aquests
es produeixen quan el paviment és d’un material relliscós, està excessivament polit o encerat,
quan està brut o hi ha objectes que dificulten el pas. Mentre que els riscos de caigudes a
l’exterior són més imprevisibles i variats.
Mesures preventives
Revestir el terra amb material antilliscant i sense irregularitats.
Senyalitzar els desnivells i esglaons.
Retirar els objectes innecessaris i mantenir els espais nets.
Il·luminar suficientment els espais de treball.
Les vies d’evacuació han d’estar sempre lliures per evitar caigudes en situacions
d’emergència.
54
Risc 14. COPS

En determinades ocasions gairebé tots els grups professionals realitzen treballs entre diverses
persones i en espais reduïts, ja sigui a l’interior o a l’exterior de l’empresa. Existeix el risc que es
puguin produir cops entre les persones, amb el mobiliari i altres eines de treball. També existeix
el risc de cops quan es treballa en espais grans: escenari, plató…
En el cas de les ocupacions que es desplacen a l’exterior, és impossible de preveure l’espai del
qual es disposarà, per tant, s’exposen als riscos relatius a espais interiors.
Mesures preventives
En espais tancats i llocs de treball fixos s’han de respectar les normes del Reial
decret 486/97 de 14 d’abril.
Per a la resta de les situacions es posarà atenció als elements mòbils en les zo-
nes saturades d’equips de treball.
Utilitzar llum portàtil si els nivells generals d’il·luminació no són adequats.
55
Risc 15. CONTACTES AMB L’ELECTRICITAT

Els equips amb alimentació elèctrica i els elements de la instal·lació elèctrica (cables, clavilles,
bases de endolls, etc.) poden produir contactes per part dels treballadors i treballadores. El pas
del corrent elèctric pel cos humà pot produir greus cremades i fins i tot la mort. La gravetat de
l’efecte depèn de la intensitat de la tensió i la resistència: quan més alta és la humitat d’un cos
menor és la resistència que ofereix al pas del corrent elèctric i, per tant, majors i més graus
seran les cremades.

Mesures preventives
En espais tancats i llocs de treball fixos cal respectar les normes del Reial
decret 486/97 de 14 d’abril.
Senyalitzar el risc en tots els quadres elèctrics (senyal groc triangular amb un
raig negre dins).
Mantenir seca qualsevol part del cos que pugui entrar en contacte amb l’electricitat.
Les eines de reparació o manteniment d’endolls, clavilles, cables i qualsevol
aparell elèctric es realitzaran sempre amb el subministrament interromput.
No sobrecarregar la instal·lació elèctrica endollant molts aparells en la mateixa
presa de corrent.
Utilitzar sistemes de protecció en les instal·lacions que evitin els contactes
elèctrics: per exemple dispositius de tall automàtic del corrent.
No emmagatzemar material combustible en les proximitats d’un quadre elèctric.
Allunyar les parts actives de la instal·lació a suficient distància del lloc on està el
personal per evitar contactes fortuïts.
Mai manipular una instal·lació elèctrica si no es té la formació adequada.
Evitar la utilització d’endolls intermedis (lladres).
56
Risc 16. INCENDI

En la producció audiovisual existeix el risc d’incendi a causa del contacte amb equips que
utilitzen corrent elèctric, als decorats i vestuari fàcilment inflamables o als productes de
perruqueria amb substàncies químiques. Les bateries d’ió-liti, per exemple, poden incendiar-se i
fins i tot explotar quan s’escalfen molt (per sobre dels 60º C), fet que pot ser un símptoma que
l’equilibri de descàrrega no és correcte.
En un incendi, en funció del material combustible, el foc serà d’un tipus o un altre. És, per tant,
imprescindible disposar de mitjans i conèixer el seu ús per extingir un incendi fins que arribin
els bombers (si és necessari). Existeix un extintor diferent per a cada tipus de foc:
EXTINTOR MATERIAL COMBUSTIBLE
Tipus A Sòlids: de naturalesa orgànica

Tipus B Líquids: substàncies líquides o sòlids liquables
Tipus C Elèctrics: equips elèctrics i taulers de cablejat
Tipus D Metalls: combustibles (magnesi, potassi, sodi, liti, titani, zirconi)
Tipus E
Gasos
Una vegada detectat el tipus d’incendi i escollit l’extintor adequat, s’han de seguir les passes
següents:
1. Agafar l’extintor per la maneta o nansa fixa i deixar-lo a terra en posició vertical.
2. Agafar el broquet de la mànega de l’extintor i comprovar que la vàlvula o disc de seguretat
està en una posició sense risc per a l’usuari o usuària.
3. Treure el passador de seguretat estirant de la seva anella.
4. Pressionar la palanca realitzant una petita descàrrega de comprovació.
5. Dirigir el raig a la base de las flames amb moviment d’escombrada.
57
Mesures preventives
No utilitzar aigua en presència de tensió elèctrica.
Apartar els combustibles de la zona del foc.
Evitar la propagació del fum i les flames tancant portes i finestres.
Si es coneix el maneig d’extintors, utilitzar-los dirigint el raig a la base de las
flames.
Col·laborar amb els equips d’emergència i mantenir lliure l’accés.
58
Risc 17. MANIPULACIÓ DE SUBSTÀNCIES INFLAMABLES
Les tasques de realització de decorats, perruqueria o caracterització comporten la utilització de

pintures, laques, coles, gas, anilines, etc., que són productes perillosos per la seva capacitat
d’inflamació. Un producte és inflamable quan crema amb facilitat al barrejar-se amb l’aire: per
això és suficient una petita aportació de calor.
Mesures preventives
Els líquids inflamables s’han d’emmagatzemar als armaris especials, resistents
al foc, segons la norma UNE 23.802.
Utilitzar sempre EPI (equips de protecció individual): guants, màscara, ulleres,
davantal impermeable.
Realitzar les tasques en llocs ben ventilats.
Extremar les precaucions durant les operacions de transvasament.
Llegir detingudament les normes d’ús de les etiquetes.
No utilitzar productes que no estiguin degudament etiquetats pel fabricant.
Adoptar mesures davant les descàrregues electrostàtiques.
Controlar els possibles focus d’ignició (instal·lacions elèctriques o fonts de calor).
Si es produeix un vessament s’ha d’eliminar d’immediat i amb els mitjans
adequats.
59
Risc 18. CONTAMINANTS QUÍMICS
En els treballs de perruqueria i maquillatge s’utilitzen productes amb components químics com
són els tints, decolorants, permanents, detergents, etc. El contacte amb aquests productes
pot causar al·lèrgies, dermatitis, intoxicacions… als treballadors i a les treballadores que els
empren.
Mesures preventives
Mantenir ben ventilat el local.
Com a norma: netejar-se bé les mans, eixugar-les i utilitzar cremes hidratants al
finalitzar la feina.
Formar i informar el personal sobre les instruccions d’ús.
Llegir detingudament l’etiquetatge.
Utilitzar EPI (equips de protecció individual): guants, màscara, ulleres davantal
impermeable.
Extremar les precaucions durant la realització de les mescles.
Netejar-se bé les mans abans d’ingerir aliments o begudes.
Acudir al metge o metgesa davant de qualsevol manifestació d’alteracions dèrmi
ques o altres.
60
Risc 19. EFECTES SOBRE LA SALUT DE LES CONDICIONS DE

TREBALL
La càrrega excessiva de feina amb períodes prolongats i intensos de la jornada, la pressa per a
realitzar una tasca, el canvi d’horaris per l’establiment de torns, els desplaçaments, juntament
amb els imprevistos poden provocar trastorns en la salut de les persones treballadores. Un ritme
accelerat de feina deriva en fatiga física, contractures musculars, mal d’esquena, etc. També
provoca fatiga mental: els primers símptomes són la falta de concentració en la tasca que
s’està realitzant, els errors que es cometen, etc. Després apareix la tensió nerviosa, l’insomni,
la falta de gana...
El treball al sector de la producció audiovisual es realitza en equip. El sobreesforç ha d’estar

compensat per un bon clima laboral i una actitud sociable de cada persona treballadora per
evitar tensions, manca de col·laboració i enteniment, etc.
A la feina nocturna no coincideix l’activitat fisiològica amb la laboral. Això té efectes sobre la
salut:
- Alteració dels ritmes biològics
- Alteració dels hàbits alimentaris
- Alteracions del son
També es veuen afectats pel treball nocturn altres aspectes de la vida quotidiana i laboral:
- Alteracions de la vida familiar i social
- Dificultat per mantenir l’atenció
- Acumulació d’errors
- Disminució dels reflexos
Mesures preventives
Marcar un ritme propi de treball.
Establir pauses ben repartides.
Evitar augmentar els torns per acumular dies de descans.

Evitar els cicles rotatoris distints al llarg de l’any.
Realitzar cicles curts en cada torn per evitar alterar els ritmes cardíacs.
Reduir la càrrega de treball al torn de nit.
61
Mesures preventives
Mantenir un horari regular de menjars.
Evitar la ingesta de menjars greixosos abans d’ajeure’s.
Evitar el consum d’estimulants: cafeïna, teïna, alcohol, etc.
Fer exercici de manera habitual.
Aconseguir el suport de familiars i amics.
Discutir amb les persones interessades els torns perquè les decisions s’ajustin en
la mesura possible a les necessitats personals.
Conèixer el calendari de torns amb suficient antelació per poder organitzar la
vida familiar.
62
Risc 20. ESTRÈS

Quan s’encén la llum del directe en un estudi de televisió, un error o simple retard de 5 segons
en complir la seva tasca per part d’un sol treballador o treballadora dels que intervenen en
el programa, pot provocar seriosos problemes. Aquesta responsabilitat pesa sobre tots els
que intervenen en el procés productiu audiovisual. Un altre punt es pot dir dels programes
gravats, on el treball s’ha de fer en un temps determinat ja que si s’allarga augmenten els
costos. O la pressa del reporter o reportera gràfics per gravar una notícia i entregar-la a temps
per a l’informatiu. Són exemples de situacions laborals quotidianes susceptibles de provocar
estrès. La Real Academia Española de la Lengua defineix l’estrès com la “tensió provocada per
situacions aclaparadores que originen reaccions psicosomàtiques o trastorns psicològics de
vegades greus”.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’estrès laboral com “la reacció que pot tenir
l’individu davant d’exigències i pressions laborals que no s’ajusten als seus coneixements i
capacitats i que posen a prova la seva capacitat per afrontar la situació”. Així mateix, l’OMS
indica que amb freqüència “existeix confusió entre pressió o repte i estrès”.
En termes generals l’estrès és més elevat en les persones que treballen de nit, a torns, sobretot
quan aquests són rotatius i partits; durant jornades llargues o amb horaris irregulars, realitzant
amb freqüència hores extraordinàries; fora del seu entorn o amb horaris que fan incompatible
o dificulten una vida social i familiar, en distintes franges horàries, etc. Totes aquestes
circumstàncies es produeixen de manera habitual en les treballadores i els treballadors dels
mitjans audiovisuals.
20.1. Situacions que poden provocar estrès
- La sobrecàrrega/ la infracàrrega mental de treball.

- Les relacions amb els companys i companyes.
- Les relacions amb els i les superiors o amb els subordinats i subordinades.
- Exercir papers contradictoris en l’empresa.
- La inseguretat al treball.
- La monotonia general del lloc.
- El temps de treball: torns, imprevisible, prolongació de jornada.
- La falta de comunicació institucional.
63
- La responsabilitat implícita de les funcions a desenvolupar.

- La capacitat per prendre decisions.
- La integració a l’empresa.
- El medi ambient físic on es desenvolupen las tasques.
- El pla de cursos de l’empresa.
- Els canvis en l’organització: fusions, venta, etc.
No obstant això, malgrat els aspectes comuns per a tots els treballadors i treballadores, en
les situacions estressants és necessari diferenciar entre l’estrès laboral i l’estrès associat a la
persona.
Aspectes laborals
Vinculats a l’activitat:
- Nombre excessiu de funcions (polivalent)
- Pluriocupació
- Escassetat de personal
- Objectius de rendiment excessius
- Responsabilitats addicionals
Vinculats a l’entorn de treball:

- Il·luminació insuficient
- Temperatures desagradables
- Contaminació acústica
- Contaminació química
- Risc postural
- Risc alt de lesions físiques, accidents i malalties
- Risc d’agressions
Vinculats a les condicions laborals:

- Infravaloració a la feina
- Precarietat laboral
- Inseguretat laboral
- Remuneració insuficient
- Estancament professional
- Realització de feines d’escàs valor social
64
spectes personals
A
- Ser víctima d’una situació de violència
- Factors d’estrès d’origen extralaboral
- Dificultat per assumir les responsabilitats laborals
- Dificultat per assumir tasques diferents
- Inhibició davant situacions compromeses
Aspectes interpersonals
- Aïllament social o físic
- Relacions deficients amb els superiors
- Conflictes amb altres membres de l’empresa
- Falta de suport dels superiors
- Exposició als atacs de terceres persones
20.2. Conseqüències de l’estrès laboral

Des de la perspectiva laboral
Per a la persona treballadora:
- Disminució del rendiment
- Increment de l’accidentalitat
- Absentisme
- Abús de fàrmacs
Per a l’empresa:
- Disminució de la productivitat
- Augment de la conflictivitat
- Deteriorament del clima laboral
- Absentisme
- Augment de la rotació
- Deteriorament de la comunicació
- Increment d’accidents
Des de la perspectiva de la salut

- Trastorns cardiovasculars: Hipertensió arterial, arítmies cardíaques, malalties
coronàries.
- Trastorns respiratoris: Hiperventilació, asma bronquial, al·lèrgies.
65
- Trastorns gastrointestinals: Còlon irritable, aerofàgia, indigestió, úlcera, colitis ulcerosa.

- Trastorns endocrins: Diabetis, hipoglucèmia, problemes de tiroide.
- Trastorns dermatològics: Sudoració, dermatitis, alopècia.
- Trastorns musculars: Rampes, contractures, rigidesa, dolors musculars.
- Trastorns sexuals: Alteracions de la libido, impotència, ejaculació precoç.
- Trastorns diversos: Insomni, migranya, grip, herpes, caiguda del cabell
Mesures preventives
Generals:
La principal mesura és identificar el problema. Per a això és necessari:
- Reconèixer que l’estrès és un problema de salut i que incideix en la
seguretat a la feina.
- Definir i establir què és i què no és estrès.
- Analitzar els llocs de treball, l’organització, etc., que poden produir
estrès, tenint en compte la situació de polivalència de molts treballadors i
treballadores
Alimentació:

Per motiu dels desplaçaments, torns, etc., no es menja a casa i s’ha de:
- Evitar: greixos, alcohol, cafeïna.
- Consumir: cereals, fruites i verdures, infusions d’herbes.
Personals:
- Respiració abdominal: perquè oxigena més la sang.
- Valorar més els aspectes positius i relativitzar els negatius.
- Autovalorar-se.
- Anticipar-se: suposar imaginàriament la situació que produeix estrès i
aprendre a resoldre-la amb antelació.
- Canviar d’actitud: cal identificar i evitar els pensaments contraproduents.
- Acceptar la situació i recórrer a un o una professional.
- Buscar suport social.
- Aprendre a establir prioritats.
- Desconnectar de la feina en acabar la jornada.
Empresa:
- Evitar la sobrecàrrega física i mental, amb unes plantilles dotades de
personal suficient.
- Assignar les tasques de manera apropiada a l’experiència i coneixements
del treballador o treballadora.
66
Mesures preventives
- Proporcionar unes òptimes condicions de feina en quant a: espais,
il·luminació, ventilació, etc.
- Facilitar el desenvolupament de les competències del treballador o de la
treballadora.
- Augmentar en la mesura que sigui possible la participació i autonomia a
la feina.
67
FITXES TÈCNIQUES
68
Generalitat de Catalunya
1
Departament de Treball i Indústria
Direcció General de Relacions Laborals
F
9
U
exemplar gratuït
L
L Seguretat i salut en
S la manipulació manual
D’ de càrregues
I
N Aquest full informatiu recull les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipu-
lació manual de càrregues segons el Reial decret 487/1997, de 14 d’abril (BOE núm. 97, de
F 23 d’abril de 1997), i també inclou alguns criteris i recomanacions proposats per la Guia tèc-
nica elaborada per l’«Instituto de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT)», sobre l’avalu-
O ació i la prevenció dels riscos relatius a la manipulació manual de càrregues.
R Mitjançant aquest RD 487/1997 es procedeix a la transposició al dret espanyol del contingut

de la Directiva 90/269/CEE, de 29 de maig.
M Objecte Establir les disposicions mínimes de seguretat i salut per protegir els treba-
A lladors dels riscos, en particular dorsolumbars, derivats de la manipulació
manual de càrregues.
C Àmbit En totes les operacions de transport o subjecció de càrregues per un o més
I d’aplicació treballadors, com ara: l’aixecament, la col·locació, la tracció o el desplaça-
ment, quan a causa de les característiques de la càrrega o bé les condi-
Ó cions de treball es presentin deficiències ergonòmiques que poden
originar riscos, en particular dorsolumbars, als treballadors exposats.
M
O
N
O Risc dorsolumbar
G Obligacions L’empresari està obligat a:

de l’empresari
R - Adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per evitar la
manipulació manual de càrregues; preferentment, aquesta mesura l’ha
A d’aconseguir proporcionant equips de treball, ja siguin d’accionament me-
cànic o bé controlats pels treballadors.
F
- En cas que la manipulació manual no es pugui evitar, l’empresari pot: o bé
I adoptar les mesures d’organització adequades, o bé emprar o
proporcionar als treballadors els mitjans idonis, amb l’objectiu de reduir el
E risc que comporti aquesta manipulació.
S Per aconseguir aquest objectiu, prèviament, l’empresari ha d’avaluar:
- Els riscos que es poden derivar dels factors de risc ergonòmic presents en
els llocs de treball que comportin manipulació de càrregues (aquest
factors s’indiquen més endavant en la Guia).
- Les repercussions que aquests factors poden tenir sobre la seguretat i

salut dels treballadors exposats.
69
D’altra banda, l’empresari ha de garantir que tant els treballadors com llurs
representants rebin una formació adient sobre la manera correcta de
manipular les càrregues manualment així com una informació adequada
2 sobre els riscos que genera la manipulació manual de les càrregues, i sobre
les mesures de prevenció i protecció que s’han d’adoptar.
L’empresari també ha de consultar i permetre la participació dels
treballadors exposats així com a llurs representants sobre qüestions
referides a la manipulació de càrregues (d’acord amb el que disposa l’apartat 2
de l’article 18 de la Llei 31/1995).
Finalment, l’empresari també ha de garantir el dret a una vigilància
específica de la salut a aquells treballadors exposats a una manipulació de
càrregues en la qual es donin alguns dels factors de risc que s’esmenten
més endavant.
Equips mecànics de manipulació
* En cada apartat, les disposicions mínimes del Reial decret van impreses en color negre
i els criteris i les recomanacions de la Guia tècnica, sobre fons de color blau.
Guia tècnica Aspectes establerts en la Guia tècnica
La Guia té per objecte facilitar l’aplicació del RD 487/97 proposant un

mètode per avaluar i prevenir els riscos relatius a la manipulació manual
de càrregues. Aquest Mètode està basat en les recomanacions del
RD 487/97, en els projectes de Normes ISO CD 11228 i prEN 1005-2
sobre aquest tema, així com en els criteris acceptats majoritàriament
pels experts en la prevenció dels riscos causats per la manipulació
manual de càrregues.
Àmbit d’aplicació del Mètode
La Guia estableix que el Mètode s’ha dissenyat per avaluar els riscos
derivats de la manipulació manual en l’aixecament i el posicionament
manual de càrregues superiors a 3 kg en postura dempeus.
Pel que fa a les situacions de manipulacions manuals que s’indiquen a
continuació, la Guia recomana que un expert en ergonomia faci una ava-
luació més detallada:
- Manipulacions manuals en postures diferents a la dempeus.

- Llocs de treball que comportin manipulacions manuals multitasques,
és a dir, sota condicions de treball molt diferents.
- Llocs de treball en els quals l’aixecament manual de càrregues es
combina amb altres operacions, les quals comporten un esforç físic
addicional important.
- Altres situacions que poden originar dubtes a l’hora de ser avaluades

segons el Mètode proposat per la Guia.
70
Factors de 1. Característiques de la càrrega

risc
Pot comportar un risc dorsolumbar a causa de:
3
- Un pes, grandària o volum excessius.
Valors de pes màxims a aixecar en condicions ideals(*):

- En general: 25 kg
- Dones, joves i grans: 15 kg
- Treballadors entrenats
i en situacions aïllades: 40 kg
(*) S’entén com a condicions ideals les que inclouen una postura ideal per a la
manipulació de càrregues (càrrega propera al cos, esquena dreta, sense girs ni
inclinacions), una subjecció ferma de la càrrega amb una posició neutral del canell,
aixecaments suaus i espaiats i condicions ambientals favorables.
- L’equilibri inestable o centre de gravetat desplaçable/variable.

- La ubicació del material, en cas que comporti:
· Inclinació o torsió del tronc.
· Subjecció a distància del cos.
- Les característiques exteriors físiques si poden ocasionar le-
sions mecàniques al treballador (cops, talls, etc.).
2. Esforç físic necessari
Gir del tronc
Pot ocasionar un risc dorsolumbar quan:
- El nivell de força sigui superior a la capacitat física del treballador.
Valors màxims de pes en aixecar càrregues:
- Entre dos treballadors : 2/3 de la suma de les seves capacitats.
- Entre tres treballadors: 1/2 de la suma de les seves capacitats.
Valors màxims de força d’empenta o de tracció de càrregues
en condicions ideals(*):
- No superar 25 kg per iniciar o parar el moviment de la càrrega.
- No superar 10 kg per mantenir el moviment de la càrrega.
(*) S’entén com a condicions ideals: mantenir les mans per sota el nivell de l’espatlla
i per sobre el nivell de la junta dels dits, així com mantenir un recolzament ferm dels peus
al terra.
- El cos hagi de mantenir una posició inestable (desequilibri) o una pos-

tura forçada (torsió, flexió del tronc, asimetria del cos, etc.).
- La càrrega es mogui bruscament (per desplaçament del seu contingut, etc.).
- La subjecció s’hagi de canviar de posició efectuant moviments bruscs
dels cos.
3. Característiques del sistema de treball
Poden augmentar el risc dorsolumbar quan:

- L’espai lliure al voltant de la persona sigui insuficient per manipular la
càrrega sense restriccions.
Valors de pes màxim a aixecar en condicions ideals(*):

- En posició segut: 5 kg
(*) S’entén com a condicions ideals: càrrega propera al cos, esquena recta, sense
girs ni inclinacions, evitant manipulacions a nivell del terra o per sobre les espatlles.
71
- El terra sigui irregular i pugui afavorir ensopegades o lliscades.

- El terra o el pla de treball presentin desnivells que comportin la manipulació
4 de la càrrega a diferents alçades.
- Les condicions del lloc de treball dificultin que la persona pugui ubicar la
càrrega a una alçada segura i amb una postura correcta.
- El terra o altres punts de recolzament siguin inestables.
- Els paràmetres ambientals siguin inadequats (temperatura, ventilació, hu-
mitat, velocitat d’aire o soroll).
- Els nivells d’il.luminació o la ubicació dels llums siguin deficients.
- La persona estigui sotmesa a vibracions o a d’altres agents ambientals
agressius.
4. Exigències de l’activitat
Pot constituir un risc dorsolumbar quan impliqui un o diversos dels aspec-
tes següents:
cdg
- Esforços físics massa freqüents o perllongats, que impliquin, en particu-
lar, la columna vertebral.
- Períodes de repòs muscular o distribució de pauses insuficients per per-
metre la recuperació de la fatiga acumulada per la columna.
H
- Altura d’elevació/descens o distàncies de transport excessives.
D: Desplaçament origen-final
de la càrrega. Valors de pes màxim de transport al dia:
H: Distància turmells - mà.
V: Distància terra - origen càrrega - No superar els 10.000 kg si es recorren distàncies de fins a 10 m.
Factors de risc - No superar els 6.000 kg si es recorren distàncies superiors a 10 m.

Es recomana no transportar càrregues al llarg de més d’1 m de distància.
- Ritme de treball excessiu o imposat pel mateix procés productiu i que no

permet ser regulat per la persona exposada.
5. Característiques individuals
Poden influir en els altres factors de risc quan:
- La persona té una manca d’aptitud física per manipular càrregues de
forma manual.
- Els coneixements sobre tècniques de manipulació manual o la informa-
ció sobre les característiques de les càrregues siguin insuficients o
inadequades.
- La persona hagi patit patologies dorsolumbars prèvies o en sigui propensa.
- La treballadora estigui embarassada.
- La roba, el calçat de treball o els equips de protecció individual siguin
inadequats per desenvolupar aquest tipus de tasques.
Data d’actualització: març de 2003.
Centres de Seguretat i Condicions de Salut

en el Treball:
Generalitat de Catalunya Barcelona Girona
Departament de Treball i Indústria Pl. Eusebi Güell, 4-5
08034 Barcelona
Av. de Montilivi, 118
17003 Girona
Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball Tel. 93 205 50 01 Tel. 972 20 82 16
Lleida Tarragona
Polígon Industrial "El Segre" Polígon Camp Clar
C/ Empresari Josep Segura C/ Riu Siurana, 29 B
http://www.gencat.net/treballiindustria/relacions_laborals/seguretatisalut i Farré P.728-B 43006 Tarragona
25071 Lleida Tel. 977 54 14 55
Tel. 973 20 04 00
72
1
10
exemplar gratuït
F
U
L
Seguretat i salut en
L els llocs de treball
S
Aquest full informatiu recull les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball
D‛ segons el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril (BOE núm. 97, de 23 d’abril de 1997). Mitjan-
çant aquest Reial decret es procedeix a la transposició al dret espanyol del contingut de la
I Directiva 89/654/CEE, de 30 de novembre.
N Existeix una guia tècnica sobre llocs de treball, publicada per l’”Instituto Nacional de Seguridad
e Higiene en el Trabajo”.
F
O Objecte Establir les disposicions mínimes de seguretat i de salut aplicables als llocs
de treball.
R Aquest Reial decret no serà d’aplicació:
M - als mitjans de transport que es fan servir fora de l’empresa o centre de
A treball, ni als llocs de treball situats dins els mitjans de transport,
- a les obres de construcció (s’aplicarà el RD 1627/1997),
C - a les indústries d’extracció (s’aplicarà el RD 1389/1997),
- als vaixells de pesca (s’aplicarà el RD 1216/1997),
I - als camps de conreu, boscos i altres terrenys que formin part d’una empresa
o centre de treball agrícola o forestal, però que estiguin situats fora de la
Ó zona edificada d’aquests terrenys.
Definicions LLOCS DE TREBALL: Àrees del centre de treball, edificades o no, en les
M quals els treballadors hagin de romandre o a les quals puguin accedir per
motiu del seu treball, inclosos els serveis higiènics, els locals de descans i de
O primers auxilis, els menjadors, i les instal·lacions de servei o protecció
annexes als llocs de treball.
N
O Obligacions de L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels
l’empresari llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors
G o, si això no fos possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.
R Els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes establertes en
aquest Reial decret referides a:
A
F - condicions constructives,
- ordre, neteja i manteniment,
I - senyalització,
- instal·lacions de servei i protecció,
E - condicions ambientals,
- il·luminació,
S - serveis higiènics i locals de descans,
- material i locals de primers auxilis.
A més, l’empresari haurà de garantir la informació, consulta i participació dels

treballadors sobre les qüestions a què es refereix aquest Reial decret.
73
CONDICIONS GENERALS DE SEGURETAT EN ELS LLOCS DE TREBALL

2
Seguretat Els edificis i locals dels llocs de treball hauran de tenir l’estructura i la solidesa
estructural apropiades al seu tipus d’utilització. Per a les condicions d’ús previstes, tots
els seus elements estructurals o de servei, incloses les plataformes de
treball, les escales fixes i de gat, hauran de:
- tenir la solidesa i la resistència necessàries per suportar les càrregues o
esforços a què siguin sotmesos,
- disposar d’un sistema d’armadura, subjecció o suport que n’asseguri

l’estabilitat.
Es prohibeix sobrecarregar els elements esmentats.

L’accés als sostres o cobertes que no en garanteixin la resistència, només
s’autoritzarà quan es proporcionin els equips necessaris perquè el treball es
realitzi de manera segura.
Espais de Les dimensions dels locals de treball hauran de permetre que el treball es
treball i zones realitzi:
perilloses
- sense riscos per a la seguretat i salut dels treballadors,
- en condicions ergonòmiques acceptables.
LOCALS Comercials
Serveis
En general
DIMENSIONS Oficines
MÍNIMES Despatxos
Altura
3 m 2,5 m
Terra - sostre
Superfície lliure per
2 m2
treballador
Volum no ocupat per
10 m3
treballador
Taula 1. Espais de treball.
Les zones dels llocs de treball on hi hagi risc de caigudes de persones o

d’objectes, o d’exposició o contacte amb elements agressius estaran
senyalitzades clarament.
Els treballadors autoritzats a accedir en aquestes zones es protegiran
adequadament i, sempre que sigui possible, es disposarà d’un sistema que
n’impedeixi l’accés als treballadors no autoritzats.
Terres, Els terres dels locals de treball hauran de ser fixos, estables i no lliscants,
obertures, sense irregularitats ni pendents perillosos.
desnivells i
baranes Les situacions de risc de caiguda de persones, així com les proteccions que
cal adoptar, s’indiquen en la taula 2.
74
3
PROTECCIÓ
RISC DE CAIGUDA TIPUS DE PROTECCIÓ
OBLIGATÒRIA
· Obertures al terra Sempre · Baranes

· Obertures a les parets De materials rígids
· Plataformes De 90 cm d'altura mínima
· Molls de càrrega Altura de caiguda Amb protecció per sota dels
passamans
· Altres estructures similars > 2m
· D'altres sistemes de seguretat

equivalent
· Baranes o similars en costats

oberts
· Escales i rampes de més
Sempre
de 60 cm d'altura
· Passamans a 90 cm d'altura
mínima en costats tancats *
* COL·LOCACIÓ DELS PASSAMANS:
ESCALES I RAMPES AMPLADA > 1,2 m AMPLADA < 1,2 m
1 Costat tancat Passamans No cal
Passamans a ambdós Passamans en un

2 Costats tancats
costats costat
Taula 2. Obertures i desnivells.
Envans, Els envans transparents o translúcids i, especialment, els envans de vidre

finestres i situats als locals o prop dels llocs de treball i les vies de circulació hauran
obertures d’estar clarament senyalitzats i seran fabricats amb materials segurs, o bé
estaran separats d’aquests llocs i vies, per impedir que els treballadors hi
puguin topar o es lesionin en cas que es trenquin els envans.
Els treballadors hauran de poder realitzar de manera segura les operacions

d’obertura, tancament, ajustatge o fixació de finestres, d’obertures
d’il·luminació zenital i de ventilació.
Les finestres i les obertures d’il·luminació zenital es projectaran integrant els

sistemes de neteja, o bé es dotaran dels dispositius necessaris per evitar
riscos per als treballadors que en facin la neteja.
Vies de Les vies de circulació, interiors i exteriors, dels llocs de treball han de poder
circulació utilitzar-se de manera fàcil i segura pels vianants o vehicles que hi circulin, i
pel personal que hi treballi al voltant.
Aquestes vies han de ser adequades al nombre potencial d’usuaris i a les

característiques de l’activitat i del lloc de treball.
L’amplada mínima de les portes exteriors i dels passadissos s’indica en la

taula 3.
75
VIES DE CIRCULACIÓ PORTES EXTERIORS PASSADISSOS
4 Amplada mínima 80 cm 1 m
Taula 3. Vies de circulació.

Els molls de càrrega han de tenir com a mínim una sortida.
Portes Les portes transparents han de tenir una senyalització a l’altura de la vista i
han d’estar protegides contra el trencament.
Les portes de vaivé han de ser transparents, o tenir parts transparents que
permetin la visibilitat de la zona a què s’accedeix.
Les portes corredisses han de tenir un sistema de seguretat que n’impedeixi

la sortida dels carrils i la seva caiguda.
Les portes que s’obrin cap amunt disposaran d’un sistema de seguretat que
n’impedeixi la caiguda.
Les portes mecàniques tindran un dispositiu de parada d’emergència i

d’obertura manual, o bé s’obriran automàticament si s’avaria el sistema
d’emergència.
Les portes d’accés a les escales no s’obriran directament sobre els graons
sinó sobre replans d’amplada igual o superior a la dels graons.
Rampes, Els paviments de les rampes, de les escales i de les plataformes de treball
escales fixes seran de materials no lliscants o disposaran d’elements antilliscants.
i de servei
Les dimensions que han de complir les rampes, les escales fixes (dibuix 1)
i les escales de servei es detallen en les taules 4 i 5.
Dibuix 1. Escala fixa.
76
RAMPES
PENDENT MÀXIM
5 LONGITUD (L)
L<3m 12 %
3 m < L < 10 m 10 %
L > 10 m 8 %
Taula 4. Rampes.
FIXES DE SERVEI
ESCALES
A B A B
Obertura màxima
d'intersticis en 8 mm 10 mm 8 mm 10 mm
paviments perforats
Amplada mínima 1m 90 cm 55 cm
> 1/2 > 1/2

Profunditat mínima dels
amplada amplada
replans intermitjos,
escala 1,12 m escala 1,12 m
mesurada en direcció a
i i
l'escala
mínim 1m mínim 1m
e mín: 23 cm
Estesa graons (e) e mín: 15 cm
e màx: 36 cm
d mín: 13 cm
Davanter graons (d) d màx: 25 cm
d màx: 20 cm
Altura màxima entre

3,7 m
replans
Espai lliure vertical des

> 2,2 m
dels graons
A: Llocs de treball utilitzats per primer cop a partir del 23-7-97 i les parts dels
llocs utilitzats abans d’aquesta data, que es modifiquin, ampliïn o transformin
després d’aquesta.
B: Llocs de treball utilitzats abans del 23-7-97, tret de les parts indicades en el
bloc A.
Taula 5. Escales.
Escales Les dimensions i els requisits que han de complir les escales de gat,
de gat anomenades també de barrots, es mostren en la taula 6 i en el dibuix 2.
ESCALES DE GAT REQUISITS ADDICIONALS
Altura > 4 m
Protecció circumdant a
Tret de pous o conductes
partir de 4 m
semblants
Plataforma de descans cada

Altura > 9 m
9 m o fracció
Taula 6. Escales de gat.
77
Croquis amb les dimensions mínimes requerides en centímetres.
Dibuix 2. Escala de gat.
Escales Les escales de mà han de tenir la resistència i els elements de recolzament

de mà i de subjecció necessaris perquè la seva utilització en les condicions
requerides no suposi un risc de caiguda (per trencament o desplaçament).
Les escales de mà s’utilitzaran d’acord amb les normes establertes pel
fabricant.
Es prohibeix l’ús d’escales de mà de construcció improvisada, així com l’ús

d’escales de mà que no ofereixin les suficients garanties de resistència,
especialment quan tinguin més de 5 m de longitud.
Els dibuixos 3 i 4 mostren els requisits que han de reunir aquestes escales
per garantir-ne l’estabilitat.
Dibuix3.3.Escala
Dibuix Escalade
detisora.
tisora.
78
Dibuix 4. Escala simple.
L’ascens, el descens i els treballs des d’escales es faran de cara a aquestes.

Es prohibeix el transport i la manipulació de càrregues per o des d’escales,
sempre que el seu pes o les seves dimensions puguin afectar la seguretat del
treballador, així com la utilització simultània d’una escala per dues o més
persones.
Les escales de mà es revisaran periòdicament. Es prohibeix l’ús d’escales

de mà pintades, atès que la pintura dificulta la detecció de possibles defectes.
Vies i Les vies i sortides d’evacuació, així com les vies de circulació i les portes que
sortides hi donin accés, s’ajustaran a allò previst en la seva normativa específica.
d’evacuació
En tot cas, i tret de les disposicions específiques de la normativa esmentada,
aquestes vies i sortides hauran de satisfer les condicions següents:
- les vies i sortides d’evacuació romandran expedites i conduiran a l’exterior
o a una zona segura,
- les portes d’emergència obriran cap a l’exterior, de manera fàcil i immediata per
tal que qualsevol persona pugui utilitzar-les en cas d’urgència,
- en cap cas s’utilitzaran portes específicament d’emergència que siguin
corredisses o giratòries,
- les portes situades en els recorreguts de les vies d’evacuació se
senyalitzaran de manera adequada, i es podran obrir en qualsevol moment
des de l’interior sense cap ajuda especial,
- les vies i sortides específiques d’evacuació hauran de senyalitzar-se d’acord
amb allò que preveu el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre
disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball,
- les vies i sortides d’evacuació s’equiparan, si cal, amb il·luminació de

seguretat d’intensitat suficient.
Condicions Els llocs de treball s’ajustaran a la normatiava vigent i d’aplicació sobre

de protecció condicions de protecció contra incendis.
contra
incendis En tot cas, i tret de les disposicions específiques de la normativa esmentada,
els llocs de treball hauran de satisfer les condicions següents:
79
- estaran equipats amb dispositius per combatre els incendis i, si calgués,

amb detectors contra incendis i amb sistemes d’alarma adequats a les
dimensions, ús i ocupació dels edificis, així com a les característiques dels
8 equips i de les substàncies existents,
- els dispositius no automàtics de lluita contra incendis seran de fàcil accés
i manipulació, i se senyalitzaran d’acord amb el que disposa la normativa
sobre senyalització ressenyada en l’apartat anterior.
Instal·lació La instal·lació elèctrica dels llocs de treball s’ajustarà a allò que disposa la
elèctrica normativa específica dels Reglaments electrotècnics de baixa i d’alta tensió
i Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre les disposicions mínimes per a
la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric.
En tot cas, i tret de les disposicions específiques de l’esmentada normativa,
es compliran les següents condicions:
- la instal·lació elèctrica no comportarà riscos d’incendi o d’explosió, ni
d’accidents dels treballadors per contactes directes o indirectes,
- la instal·lació elèctrica i els dispositius de protecció seran adequats a la

tensió, als factors externs condicionants, i a la competència de les
persones que tinguin accés a parts de la instal·lació.
Instal·lacions Els llocs de treball utilitzats o ocupats per treballadors discapacitats i, en

per a particular, les portes, les vies de circulació, les escales i els serveis
treballadors higiènics es condicionaran de manera adequada per a l’ús d’aquests
discapacitats treballadors.
Ordre neteja i Les zones de pas, les sortides i les vies de circulació dels llocs de treball es
manteniment mantindran lliures d’obstacles en tot moment.
Els llocs de treball, així com els locals de servei, i els corresponents equips
i instal·lacions es netejaran periòdicament.
Les operacions de neteja no hauran de comportar riscos per a cap dels
treballadors, per la qual cosa es faran en els moments i amb els mitjans més
adequats.
Totes les instal·lacions dels llocs de treball estaran sotmeses a un
manteniment periòdic, i se’n repararan ràpidament les deficiències que
puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors. Pel que fa a les
instal·lacions de protecció, aquest manteniment inclourà el control del seu
funcionament. Si es fa servir una instal·lació de ventilació, aquesta s’ha de
mantenir en bon estat de funcionament; un sistema de control ha
d’indicar-hi qualsevol avaria, sempre que sigui necessari per a la salut
dels treballadors.
Condicions Les condicions ambientals dels llocs de treball no han de comportar

ambientals incomoditat o molèstia per als treballadors, per la qual cosa s’han d’evitar:
dels llocs les temperatures i les humitats extremes, els canvis sobtats de
de treball temperatura, els corrents d’aire molestos, les olors desagradables, la
irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar a través de finestres,
llums o envans de vidre.
En els locals de treball tancats s’hauran de complir les condicions ambientals
indicades en les taules 7, 8 i 9.
En els locals de treball a l’aire lliure i en els locals de treball que, per raó de
l’activitat, no puguin quedar tancats, s’adoptaran les mesures necessàries
per protegir els treballadors de les inclemències del temps.
80
TEMPERATURA HUMITAT RELATIVA

TIPUS DE TREBALL
(T) (HR)
9
Sedentaris: T mín 17º C HR mín 30%

(Oficines i similars) T màx 27º C HR màx 70%
Locals amb risc per
electricitat estàtica
T mín 14º C HR mín 50%
Lleugers
T màx 25º C
Taula 7. Temperatura i humitat.
VELOCITAT DE L'AIRE
TIPUS DE
TREBALL Ambients amb
Ambients Ambients no
aire
calurosos calurosos
condicionat
Sedentaris 0,5 m/s 0,25 m/s

0,25 m/s
No sedentaris 0,75 m/s 0,35 m/s
Taula 8. Velocitat màxima de l’aire.
RENOVACIONS D'AIRE NET, PER HORA

I PER TREBALLADOR
TIPUS DE
TREBALL Ambients calurosos
Ambients no
o contaminats (fum
calurosos
de tabac...)
Sedentaris 30 m 3
50 m 3
No sedentaris 50 m 3
Treballs en locals RD 1751/1998, de 31 de juliol (BOE núm.

d'activitat 186 de 5 d'agost del 1998). Reglament
determinada d'instal·lacions tèrmiques en edificis.
Taula 9. Renovacions d’aire.
Il·luminació La il·luminació dels llocs de treball s’adaptarà a les característiques de

dels llocs l’activitat.
de treball
Sempre que sigui possible, els llocs de treball tindran il·luminació natural, la
qual s’haurà de complementar, si convé, amb una il·luminació artificial
general i, si cal, també amb una de localitzada.
Els nivells mínims d’il·luminació seran els establerts en la taula 10, els quals
s’hauran de duplicar en aquelles zones on existeixin riscos apreciables de
caigudes, de xocs o d’altres accidents.
La distribució dels nivells d’il·luminació serà el més uniforme possible,
s’evitaran les variacions brusques d’il·luminació, així com els enlluernaments
directes i indirectes.
Els locals de treball disposaran d’enllumenat d’emergència, d’evacuació i de
seguretat.
81
Els sistemes d’il·luminació utilitzats no comportaran riscos elèctrics,

d’incendi o d’explosió.
10
NIVELL MÍNIM
ZONA O PART DEL LLOC DE TREBALL D'IL·LUMINACIÓ
(LUX)

Baixes 100
Zones on es facin Moderades 200
tasques amb
exigències visuals Altes 500
Molt altes 1000
Àrees o locals d'ús comercial 50
Àrees o locals d'ús habitual 100
Vies de circulació d'ús ocasional 25
Vies de circulació d'ús habitual 50
Taula 10. Nivell d’Il·luminació.
TIPUS DE ZONA ALTURA DEL MESURAMENT
Zones d'ús general A 85 cm del terra
Vies de circulació Arran de terra
Zones on es facin tasques A l'altura on es realitzi la tasca
Taula 11. Mesuraments d’il·luminació segons les zones.
Serveis AIGUA POTABLE

higiènics
i locals En els llocs de treball es disposarà d’aigua potable en quantitat suficient i
de descans fàcilment accessible.
VESTIDORS, DUTXES, LAVABOS I WÀTERS

Els llocs de treball disposaran de vestidors, quan els treballadors hagin de
portar roba especial de treball, amb seients i armaris amb clau per guardar-
hi la roba i el calçat.
Quan els vestidors no siguin necessaris, els treballadors disposaran de
penjadors o d’armaris per col·locar-hi la roba.
A prop de les zones de treball i dels vestidors hi haurà lavabos amb: miralls,
rentamans amb aigua corrent (calenta si cal), sabó i tovalloles individuals o
un altre sistema d’assecament amb garanties higièniques.
Quan es realitzin habitualment treballs bruts, contaminants o que originin una
suor elevada, hi hauran dutxes d’aigua corrent, calenta i freda.
Els llocs de treball disposaran de wàters amb descàrrega automàtica d’aigua
i paper higiènic, dotats de rentamans. En els de les dones s’instal·laran
recipients especials i tancats. Les cabines disposaran d’una porta amb tanca
interior i d’un penjador.
Les dimensions i els equipaments dels serveis higiènics dependran del
nombre de treballadors que els utilitzin simultàniament, els quals han de
poder fer-ne ús sense dificultats o molèsties.
82
Els vestidors, els lavabos i els wàters han d’estar separats per a homes i per
a dones, o se n’ha de preveure una utilització per separat.
11 Aquests locals només s’utilitzaran per als serveis d’higiene a què estan
destinats.

Locals de Els llocs de treball on la seguretat o la salut dels treballadors ho exigeixi
descans disposaran d’un local de descans, dotat de taules i de seients amb respatllers,
de dimensions adequades al nombre de treballadors que l’hagin d’utilitzar
simultàniement.
Les treballadores embarassades i les mares en període d’alletament hauran
de tenir la possibilitat de descansar ajagudes en condicions adequades.
En els locals i zones de descans hauran d’adoptar-se les mesures
adequades per a la protecció dels no fumadors.
Locals Els treballadors que realitzin treballs a l’aire lliure disposaran d’un local de
provisionals descans de fàcil accés, sempre que la seva seguretat o salut ho exigeixi.
i treballs a Quan la distància entre el centre de treball i el seu lloc de residència no els
l’aire lliure permeti de retornar-hi cada dia, disposaran de locals adequats destinats a
dormitoris i a menjadors.
Materials Els llocs de treball disposaran de material per a primers auxilis adequat al
i locals de tipus de treball.
primers
auxilis Tots els llocs de treball disposaran almenys d’una farmaciola portàtil amb el
contingut següent:
- desinfectants i antisèptics autoritzats,
- gases estèrils,
- cotó hidròfil,
- benes,
- esparadrap,
- apòsits adhesius,
- estisores,
- pinces,
- guants d’un sol ús.
El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de
manera immediata el material utilitzat o caducat.
Els llocs de treball de més de 50 treballadors, i els de 25 quan ho determini
l’autoritat laboral, hauran de disposar d’un local destinat als primers auxilis i
d’altres possibles atencions sanitàries.
Els locals de primers auxilis disposaran, com a mínim, de:
- una farmaciola,
- una llitera,
- una font d’aigua potable.
El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats
clarament i situats a prop dels llocs de treball.
Data d’actualització d’aquest full: març de 2003.
83
1
12
F exemplar gratuït
U
L Pantalles de
L
S visualització
D’ Aquest full informatiu recull les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball
amb equips que incloguin pantalles de visualització, segons el Reial decret 488/1997, de 14
I d’abril, (BOE núm. 97, de 23 d’abril de 1997) emmarcat dins la reglamentació general de la Llei
N 31/1995 de prevenció de riscos laborals i també inclou els criteris i les recomanacions de la Guia
tècnica per a l’avaluació i prevenció de riscos relatius a la utilització d’equips amb pantalles de
F visualització, elaborada per l’«Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo».
O
* En cada apartat les disposicions mínimes del Reial decret van impreses en color negre i
R els criteris i les recomanacions de la Guia tècnica, sobre fons de color blau.
M
Objecte
A Estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut per als treballadors
que utilitzin equips que incloguin pantalles de visualització.
C
I
Ó
M
O
N
O
G
R
A
F Definicions - Pantalla de visualització: una pantalla alfanumèrica o gràfica, indepen-
dentment del mètode de representació visual emprat.
I - Lloc de treball: el constituït per un equip amb pantalla de visualització pro-
veït, si cal, d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programari
E per a la interconnexió persona/màquina, d’accessoris ofimàtics, d’un
S seient, d’una taula o superfície de treball, com també de l’entorn laboral
immediat.
- Treballador: qualsevol persona que habitualment i durant una part impor-
tant de la feina normal faci ús d’un equip amb pantalla de visualització.
84
Obligacions de 1 - Adoptar les mesures necessàries per als treballadors perquè el treball
2 l’empresari no els representi riscos per a la seguretat i la salut.
2 - Fer una avaluació de riscos, per preveure:

· La fatiga visual.
· Transtorns músculoesquelètics.
· Problemes derivats de la càrrega mental.
Tindrà en compte:
· La mitjana d’utilització diària de l’equip.
· El temps màxim d’atenció continuada a la pantalla que requereix la feina.
· El grau d’atenció que exigeix la tasca.
Segons el resultat de l’avaluació:

· Adoptarà les mesures tècniques necessàries.
· Reduirà la durada màxima de treball continuat en pantalla.
· Organitzarà alternància de feines o establirà les pauses necessàries.
3 - Garantir la vigilància de la salut referida a:

· La vista.
· Els problemes físics.
· Problemes de càrrega mental.
· Un possible efecte combinat dels anteriors.
S’establirà la vigilància de la salut:

· Abans de començar a treballar.
· Posteriorment, amb periodicitat.
· En cas que apareguin transtorns relacionats amb aquest tipus de feina.
4 - Informar i formar els treballadors dels possibles riscos i de les mesures

de prevenció i protecció que s’han d’adoptar.
5 - Garantir el dret de consulta i participació, segons disposa l’apartat 2

de l’article 18 de la Llei de prevenció de riscos laborals.
ANNEX - Disposicions mínimes

Aquestes obligacions mínimes són per aconseguir els objectius del RD.
L’element que sempre hi haurà en el lloc de treball és la pantalla de visua-

lització; la resta d’elements poden estar presents o no.
Molts dels requeriments mínims de l’Annex estan basats en les normes

tècniques UNE-EN29241, EN29241 i ISO9241, referides a requisits
ergonòmics per a treballs d’oficina amb pantalles de visualització de dades.
1- EQUIP La utilització de l’equip no ha de representar risc per als treballadors.
Pantalla · Els caràcters han d’estar ben definits i configurats de forma clara, tenir una
dimensió suficient i haver-hi espai adequat entre els caràcters i les línies.
· La imatge ha de ser estable.
· S’ha de poder ajustar la lluminositat i el contrast.
· Ha de ser orientable i inclinable.
· No ha de tenir ni reflexos ni reverberacions.
· Es pot emprar un suport independent o una taula regulable per a la pantalla.
85
- La norma tècnica UNE-EN29241.3 recomana alguns requisits, no di-

rectament verificables per l’usuari, però que es poden contrastar amb
3
les especificacions del fabricant.
- En la configuració i definició dels caràcters alfanumèrics es recoma-

na que:
· La matriu de representació dels caràcters estigui constituïda per un
mínim de 5x7 píxels. Si cal, pot arribar a tenir 7x9 píxels. La mida i la
resolució de les pantalles s’adequaran al tipus de feina que es faci.
· La mida necessària dels caràcters alfanumèrics, depén de la distàn-
cia de la visió. En la pràctica s’utilitzen caràcters que tenen d’altura
més de 3 mm, a una distància de la pantalla d’uns 500 mm.
· No hi ha d’haver pampallugueig almenys per al 90% dels usuaris.
S’han d’utilitzar pantalles amb una freqüència de descans de la imat-
ge de 70 Hz com a mínim.
· La imatge ha de ser suficientment estable i l’oscil·lació màxima ad-
missible ha de ser menor que el 0,02% de la distància nominal de vi-
sió.
· La pantalla ha de proporcionar com a mínim una lluminància de 35
Cd/m2, encara que el nivell recomanat és de 100 Cd/m2.
· L’usuari ha de poder ajustar el contrast de lluminàncies entre els
caràcters i el fons de la pantalla; això ha de permetre que la relació de
contrast sigui com a mínim de 3:1.
· La polaritat de la imatge pot ser positiva o negativa; cadascuna té les
seves avantatges i limitacions, però en la pràctica s’utilitza més la po-
sitiva perquè s’assembla més a la representació habitual dels impre-
sos.
- Control de reflexos- S’han d’evitar els reflexos a través del condicio-

nament de l’entorn mediambiental (que s’evitin fonts de llum amb girs
de la pantalla, inclinació...) i/o amb intervenció en la pròpia pantalla (trac-
tament antireflectant o filtres antireflectors).
- Col·locació de la pantalla- Es recomana situar-la a una distància su-

perior a 400 mm, respecte als ulls de l’usuari i a una alçada que pugui
ser vista dins de l’espai comprès des de la línia de visió horitzontal, fins
un angle de 60º situat per sota de l’horitzontal.
El teclat · Ha de ser inclinable i independent de la pantalla.

· Hi ha d’haver espai suficient davant del teclat per poder recolzar els braços
i les mans.
· La seva superfície ha de ser mat per evitar reflexos.
· La disposició i les característiques de les tecles han de facilitar la utilització.
· Els símbols de les tecles han de ser visibles.
INCORRECTE INCORRECTE
CORRECTE
86
El teclat pot influir en l’adopció de postures incorrectes i originar trans-

torns en els usuaris. Per tant:
4 - Ha de ser suficientment pla. Es recomana que l’altura de la 3a filera de les
tecles (la central), no excedeixi de 30 mm, respecte la base del teclat i
la inclinació ha d’estar entre 0º i 25º respecte al pla horitzontal.
- S’aconsella utilitzar reposamans, perquè redueix la tensió estàtica als
braços i a l’esquena de l’usuari. Tindrà una profunditat mínima de 10
cm. Si no n’hi ha, s’ha de deixar un espai similar en la taula, davant del
teclat.
- Es recomana la impressió de caràcters foscos sobre fons clar. La
forma, mida i força d’accionament de les tecles seran de fàcil utilitza-
ció.
- Hi ha d’haver la lletra «ñ» i els altres caràcters de l’idioma castellà
(RD 564/1993).
La taula o · Han de ser poc reflectants i tenir les dimensions suficients i necessàries.
superfície de · El suport dels documents ha de ser estable i regulable, perquè redueixi al
treball mínim els moviments del cap i dels ulls.
· L’espai ha de ser suficient i ha de permetre una postura còmoda.
Les superfícies de treball, la cadira i la resta del mobiliari, estan molt direc-
tament relacionats amb els problemes posturals. Moltes activitats es ca-
racteritzen pel manteniment de postures estàtiques perllongades, amb re-
sultats fisiològics negatius, que s’agreugen amb postures incorrectes, que
sovint són resultat d’un disseny inadequat del lloc.
Les dimensions de la taula han de ser suficients per col·locar els ele-
ments de treball, permetre situar la pantalla com a mínim a 400 mm i el
teclat de manera que hi hagi espai suficient per recolzar mans i braços.
Tindrà aspecte mat i el color no serà ni massa clar ni massa fosc.
Es recomana la utilització de portadocuments quan sigui necessari tre-

ballar de manera habitual amb documents. És aconsellable perquè per-
met la col·locació del document a una altura i distància similars a les de
la pantalla, redueix els esforços d’acomodació visual i el dels moviments
de gir del cap. Serà ajustable en altura i tindrà la resistència suficient per
suportar el pes dels documents.
El seient de · Ha de ser estable, ha de proporcionar llibertat de moviment i procurar una

treball postura confortable.
· L’altura serà regulable.
· El respatller ha de ser reclinable i d’altura ajustable.
· Si cal, s’utilitzarà un reposapeus.
Requisits de disseny de la cadira:

· Altura del seient ajustable.
· Respatller amb forma adaptable a la zona lumbar, amb dispositius per
poder ajustar l’altura i la inclinació.
· Profunditat del seient regulable.
· Mecanismes de regulació de fàcil ús.
· Es recomana utilitzar cadires amb 5 potes, les quals poden tenir rodes
i aquestes estaran adequades al tipus de terra.
87
És necessari un reposapeus quan no sigui possible regular l’altura de la

taula i l’usuari no pugui reposar els peus a terra. Serà amb:
5
· Inclinació ajustable entre 0º i 15º referida al pla horitzontal.
· Dimensions mínimes de 45 cm d’amplada per 35 cm de profunditat.
· Es procurarà que la superfície sigui antilliscant.
isua
l
ia v
i s t ànc
D cm
> 40
60º
2- ENTORN
Espai El lloc de treball ha de tenir una dimensió suficient i ha de permetre canviar
la postura i els moviments propis del treball.
La configuració del lloc de treball ha de considerar la variabilitat de les

dimensions antropomètriques dels possibles usuaris.
Il·luminació La il·luminació general i l’especial, quan calgui, ha de garantir uns nivells

adequats d’il·luminació i de lluminositat entre la pantalla i l’entorn.
S’ha d’evitar els enlluernaments i els reflexos molestos en la pantalla.
Reflexos i Els llocs de treball han d’estar situats de manera que no hi hagi enlluerna-
enlluernaments directes ni s’ocasionin reflexos que molestin la visió en la pantalla.
ments S’atenuarà la llum de dia amb dispositius de cobertura adequats i regulables.
A la sala on es treballi amb pantalles de visualització hi ha d’haver

il·luminació general i pot haver-n’hi també de complementària. La majo-
ria de les pantalles de visualització actuals, amb tractament antireflec-
tant i amb regulació de contrast, permeten utilitzar un nivell d’il·luminació
de 500 lux, que és el mínim recomanat.
Per limitar l’enlluernament directe produït per les lluminàries instal·lades

en el sostre, aquestes no han de sobrepassar el límit de 500 Cd/m2, en
les que són vistes sota un angle inferior a 15º sobre el pla horitzontal,
essent recomanable no sobrepassar les 200 Cd/m2.
El lloc de treball ha d’estar orientat adequadament respecte a les fines-

tres, per evitar enlluernaments i reflexos i es pot complementar amb cor-
tines, persianes o mampares.
Soroll En el disseny del lloc es tindrà en compte el soroll que generen els equips
instal·lats, per aconseguir que no es pertorbi ni l’atenció ni la paraula.
Calor Els equips instal·lats en el lloc de treball no han de provocar calor addicional
que pugui molestar els treballadors.
88
Humitat Hi ha d’haver un nivell d’humitat acceptable.
6 Soroll No superior a 55 dB(A)

Calor Estiu: 23 a 26ºC Hivern: 20 a 24ºC
Humitat Entre el 45% i el 65%

Emissions Tota radiació, excepte la de la part visible de l’espectre electromagnètic, ha
de reduir-se a nivells insignificants.
Les pantalles més utilitzades són les de raigs catòdics. Avui dia, segons
les investigacions realitzades, les radiacions que emeten (ionitzants, òp-
tiques i camps electromagnètics), estan molt per sota dels límits que es
consideren segurs.
3 - INTERCONNEXIÓ ORDINADOR / PERSONA

L’empresari ha de tenir en compte en l‘elaboració, tria, compra, modificació
de programes i en la definició de feines, que:
a) El programa estigui adaptat a la tasca que s’ha de fer.

b) El programa sigui fàcil d’utilitzar, segons els coneixements i l’experiència
de l’usuari. No ha de tenir cap dispositiu quantitatiu o qualitatiu de control,
que no s’hagi informat als treballadors.
c) Els sistemes proporcionin indicadors sobre el funcionament.
d) Els sistemes proporcionin informació adaptada als operadors.
e) S’apliquin principis d’ergonomia al tractament de la informació per part de
la persona.
La norma UNE - EN - ISO9241.10 defineix set principis generals que es
poden aplicar a qualsevol tècnica de diàleg:
· Adaptació a la feina.
· Autodescriptivitat.
· Controlabilitat.
· Conformitat amb les espectatives de l’usuari.
· Tolerància d’errors.
· Aptitud per a la individualització.
· De fàcil aprenentatge.

en el Treball:
08034 Barcelona
17003 Girona
Lleida Tarragona
25071 Lleida Tel. 977 54 14 55
Tel. 973 20 04 00
89
1
1
14
F exemplar gratuït
U
L
Reglament dels
L serveis de prevenció
S
D‛ El RD 39/1997 (BOE núm. 27, de 31 de gener de 1997) és fruit del desenvolupament de l’article
6.1.d i 6.1.e sobre normes reglamentàries de la Llei 31/1995 de Prevenció de riscos laborals
I (LPRL) (BOE núm. 269, de 10 de novembre de 1995), complementades per l’ordre del 27 de
juny de 1997, on s’estableix la necessitat de regular aquestes matèries.
N La filosofia del present reglament és integrar la prevenció en el conjunt d’activitats i decisions
dins de l’empresa, tant en:
F . Els processos tècnics.
. L’organització del treball.
O . Les condicions de treball.
. Tots els nivells de la línia jeràrquica de l’empresa.
R Per aconseguir-ho l’empresa, a partir dels resultats de l’avaluació de riscos, ha d’implantar, si
M s’escau, un pla de prevenció de riscos que inclogui l’estructura organitzativa, la definició de
funcions, les pràctiques, els processos, els procediments i els recursos necessaris per dur-
A ho a terme.
C PLA DE PREVENCIÓ
I 1r. Conèixer les condicions laborals Identificar els riscos
de cada lloc de treball
Ó
Evitar els riscos
M 2n. Planificar l’activitat preventiva Avaluar els riscos

(que no es poden evitar)
O Consulta/Participació dels treballadors
N
O PLANIFICACIÓ ACTIVITAT PREVENTIVA (art. 8 - 9)
G INCLOURÀ: - Mitjans humans i materials necessaris.
- Assignació de recursos econòmics.
R
A INTEGRARÀ: - Les mesures d’emergència.
- La vigilància de la salut.
F - La formació i informació dels treballadors (Llei 31/1995, art.31).
I
E S’ESTABLIRÀ: - Per un període determinat (amb fases i prioritats).
S
S’ORGANITZARÀ:
(modalitats) - El propi empresari.
- Designar 1 o més treballadors.
- Crear un Servei de prevenció propi.
- Concertar un Servei de prevenció aliè.
90
AVALUACIÓ DE RISCOS LABORALS

2
ES FARÀ UNA INICIAL (art.4 RD 39/1997 i art. 16 LPRL):
Per a cada lloc de treball on hi hagi riscos es tindrà en compte:
- Les condicions de treball existents o previstes.
- L’especial sensibilitat del treballador.

ES REPETIRÀ SI (art.6):
- Canvien les condicions de treball.
- S’incorpora un treballador que sigui especialment sensible a les
condicions de treball existents.
- Canvien les substàncies, preparats perillosos o els equips de treball.
- S’introdueixen noves tecnologies.
- Es modifica l’acondicionament dels llocs de treball
QUI LA POT FER?:

- Personal competent
(segons les funcions i nivells de qualificació del capítol VI).
PROCEDIMENT A SEGUIR (art.5):

- A partir de la informació sobre:
· organització, característiques i complexitat del treball.
· matèries primeres i equips de treball existents.
· estat de salut dels treballadors.
- Es determinaran quins són:
· els elements perillosos.
· els treballadors exposats.
- Es valoraran els riscos amb criteris objectius.
- Es conclourà sobre la necessitat d’evitar, reduir i/o controlar els riscos.
AUDITORIA
És un instrument de gestió que ha de valorar l’eficàcia del sistema de prevenció.
OBJECTIUS (art.30):
Comprovar :
- Com s’han fet les avaluacions de riscos inicials i periòdiques.
- El tipus i planificació de les activitats preventives.
Analitzar :
- Els resultats de les avaluacions de riscos.
- L’adequació dels procediments i mitjans requerits per realitzar
les activitats preventives i els recursos esmerçats per l’empresari.
QUI ESTÀ OBLIGAT A REALITZAR-LA (art.29):

- Les empreses en les que l’activitat preventiva la desenvolupi:
· l’empresari.
· 1 o més treballadors, designats.
· servei de prevenció propi.
QUAN ES REALITZARÀ (art.29):

- Cada 5 anys.
- Quan ho requereixi l’Autoritat laboral competent.
91
MODALITATS PER ORGANITZAR L’ACTIVITAT PREVENTIVA EN L’EMPRESA
3 L’empresari (art.11): Podrà assumir aquestes funcions quan compleixi els següents requisits:
. Ser empreses de menys de 6 treballadors.
. Desenvolupar activitats no incloses en l’annex I.
. Treballar dins del centre de treball.
. Estar capacitat per fer les funcions preventives (segons cap.VI) a excepció del
tema de la vigilància de la salut dels treballadors.
Designació de treballadors (art.12-13): Hauran d’estar capacitats segons nivell de
qualificació i segons les funcions a realitzar, amb hores i mitjans necessaris. No serà obligatori
optar per aquesta modalitat quan:
. Ho assumeixi l’empresari.
. Es disposi d’un servei de prevenció propi (SPP).
. Es tingui concertat un servei de prevenció aliè (SPA).
Servei de prevenció propi (SPP) (art.14-15, 21): Unitat organitzativa específica amb mitjans
humans (amb dedicació exclusiva i, com a mínim, personal de nivell superior format en dues
de les especialitats tècniques) i recursos materials necessaris per a la realització de les
activitats de prevenció.
Servei de prevenció aliè (SPA): És una entitat especialitzada que concerta amb una
empresa la realització de les activitats de prevenció, assessorament i recolzament necessari
en funció dels riscos. Hauran de tenir l’acreditació del Departament de Treball, Indústria,
Comerç i Turisme.
ACTIVITAT INDUSTRIAL REALITZADA
MODALITATS No incloses en l'Annex I Incloses en l'Annex I
1 - 5 9
6 - 245 > 250 > 500 1 - 5 6 - 249 > 250 > 500
Empresari SÍ NO NO
> 1 Treballador SÍ NO SÍ NO
SPP Opcional (A) SÍ Opcional (A) SÍ
SPA Opcional Opcional
(A): Si ho decideix el Departament de Treball, previ informe de la Inspecció de Treball i dels Centres
de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball, en funció de la perillositat de l’activitat desen-
volupada o de la freqüència o gravetat de la sinistralitat de l’empresa.
Annex I
. Exposició a radiacions ionitzants (RD 53/1992, de 24 de gener).
. Treballs amb exposició a agents tòxics i molt tòxics, cancerígens, mutàgens i tòxics per a la reproducció
(categories 1, 2 del RD 363/1995 i RD 1078/1993).
. Activitats amb productes químics d’alt risc (RD 886/1988 i modificacions posteriors).
. Treballs amb exposició a agents biològics (grups 3-4, de la Directiva 90/679/CEE i modificacions
posteriors, RD 664/1997, de 12 de maig).
. Treballs amb explosius: fabricació, manipulació i ús.
. Treballs propis de mineria a cel obert i d’interior, sondejos en superfície terrestre i en plataformes marines.
. Activitats en immersió sota l’aigua.
. Construcció, excavació, moviments de terres i túnels, amb risc de caiguda d’alçada o sepultament.
. Indústria siderúrgica i construcció naval.
. Producció de gasos comprimits, liquats o dissolts i ús significatiu d’aquests.
. Treballs amb producció i concentració elevada de pols de sílice.
. Treballs amb risc elèctric d’alta tensió.
92
Els serveis de prevenció, en qualsevol de les seves 4 modalitats, tindran per funcions:
. Dissenyar, aplicar i coordinar els plans i programes d’actuació preventiva.

4 . Avaluar els factors de risc que puguin afectar la seguretat i salut dels
treballadors.
. Determinar les prioritats en l’adopció de les mesures preventives més adients
en la vigilància de la seva eficàcia.
. Prestar els primers auxilis i plans d’emergència.
. Vigilar la salut dels treballadors en relació amb els riscos derivats del treball.
. Informar i formar els treballadors.
FORMACIÓ
Tot el personal que es dediqui a les activitats preventives haurà de tenir la capacitat
corresponent segons nivell de qualificació per a les funcions preventives que desenvoluparà.
NIVELLS DE
F U N C I O N S
QUALIFICACIÓ
· Fomentar l'interès i cooperació dels treballadors.
· Promoure el comportament segur, el correcte ús d'equips de treball i proteccions i les
actuacions preventives bàsiques (neteja, ordre, senyalització, manteniment general).
· Efectuar el seguiment i control de les actuacions preventives bàsiques.
BÀSIC · Realitzar avaluacions elementals.
· Establir mesures preventives elementals.
· Cooperar amb els serveis de prevenció.
· Fer actuacions directes en cas d'emergència i de primers auxilis.
· Promoure la prevenció, amb caràcter general.

· Realitzar avaluacions de risc, excepte les específiques del nivell superior.
· Promoure mesures de control i reducció de riscos.
· Realitzar activitats informatives / formatives bàsiques per a treballadors.
· Vigilar el compliment del programa de control.
I N T E R M E D I · Participar en la planificació de l'activitat preventiva.
· Dirigir les actuacions en cas d'emergència i primers auxilis.
· Col·laborar amb els serveis de prevenció.
· Plantejar la necessitat de recòrrer al nivell superior.
· Qualsevol funció assignada, com auxiliar del nivell superior.
S U P E R I O R
Especialitats · Les mateixes que el nivell intermedi (excepte la darrera).
· Fer les avaluacions on calgui: establir una estratègia de mostreig i en la interpretació
· Medicina del treball o aplicació de criteris no mecànic s.
· Higiene industrial · Fer la formació / informació en tots els nivells i en la matèria específica.
· Seguretat en el treball · Planificar la prevenció en el control o reducció de riscos.
· Ergonomia i Psicosociologia · Vigilància i control de la salut dels treballadors per personal sanitari.
aplicada

en el Treball:
08034 Barcelona
17003 Girona
Lleida Tarragona
25071 Lleida Tel. 977 54 14 55
Tel. 973 20 04 00
93
ANNEXOS
94
1
Departament de Treball
Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
7
exemplar gratuït
F
U Aspectes rellevants
L de la Llei de prevenció
L
S de riscos laborals
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.
D’ BOE núm. 269, de 10 de novembre de 1995.
I La present Llei adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEE relativa a l’aplicació de mesu-
res per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors, alhora que incorpora, par-
N cialment, disposicions d’altres directives com són: la 92/85/CEE sobre la protecció de la ma-
F ternitat, la 94/33/CEE sobre la protecció dels joves en el treball i la 91/383/CEE relativa al trac-
tament de les relacions del treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball
O temporal.
R Objectiu Promoure la seguretat i salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de me-

M sures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció
de riscos derivats del treball.
A
C Àmbit Abasta tant l’àmbit de les relacions laborals com el de les relacions de ca-
d’aplicació ràcter administratiu o estatutari del personal civil al servei de les administra-
I cions públiques. Tot això sense perjudici del compliment de les obligacions
específiques que s’estableixen per a fabricants, importadors i subministra-
Ó dors, i dels drets i les obligacions que poden derivar-se’n per als treballadors
autònoms. També s’aplica a les societats cooperatives en què hi hagi socis,
i que l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.
M No és d’aplicació en aquelles activitats on les seves particularitats ho impe-
deixin en l’àmbit de les funcions públiques de:
O - Policia, seguretat i resguard duaner.
N - Serveis operatius de protecció civil i peritatge forense en els casos de risc
greu, catàstrofe i calamitat pública.
O Aquesta Llei tampoc no és d’aplicació a la relació laboral de caràcter espe-
G cial al servei de la llar familiar.
R
Principis de L’acció preventiva haurà de desenvolupar-se d’acord amb els següents prin-
A l’acció cipis generals:
preventiva
F - Evitar els riscos.
- Avaluar els riscos que no es poden evitar.
I - Combatre els riscos en el seu origen.
- Adaptar la feina a la persona.
E -Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
S - Planificar la prevenció.
- Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti.
- Avantposar les mesures de protecció col ·lectiva a les individuals.
- Facilitar les degudes instruccions als treballadors.
95
Definicions Prevenció: Conjunt d ’activitats o mesures adoptades o previstes en totes

les fases d ’activitat de l ’empresa amb la finalitat d ’evitar o disminuir els
2 riscos derivats del treball.
Risc laboral: Possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany deri-

vat del treball.

Danys derivats del treball: Malalties, patologies o lesions sofertes amb
motiu o ocasió de la feina.
Risc laboral greu i imminent: Aquell que sigui probable racionalment que
es materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la
salut dels treballadors.
Processos, activitats, operacions, equips o productes “potencialment

perillosos”: Aquells que, en absència de mesures preventives específi-
ques, originen riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors que els
desenvolupen o els utilitzen.
Equip de treball: Qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilit-

zada en el treball.
Condició de treball: Qualsevol característica del treball que pugui tenir una
influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i salut del
treballador.
Equip de protecció individual (EPI): Qualsevol equip destinat a ser portat

o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que
puguin amenaçar la seguretat o la salut en el treball.
Obligacions L’empresari té el deure de protegir els treballadors davant els riscos labo-
de l’empresari rals. Per això garantirà la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei,
en tots els aspectes relacionats amb la feina.
En aquest sentit adoptarà totes les mesures que calguin d’acord amb les
següents actuacions:
- Avaluar els riscos.

- Analitzar les possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures ne-
cessàries.
- Organitzar la prevenció i el treball, integrant la prevenció a totes les acti-
vitats de l’empresa i tenint present la capacitat dels treballadors.
- Facilitar equips de treball i equips de protecció individual adequats.
- Informar i formar els treballadors.
- Garantir un servei de vigilància periòdica de la salut dels treballadors en
funció dels riscos.
- Consultar i permetre la participació dels treballadors.
L’empresari elaborarà i conservarà la documentació següent:
- L’avaluació dels riscos i la planificació de l’acció preventiva.

- Les mesures de prevenció i protecció que cal adoptar.
- Els resultats dels controls periòdics de les condicions de treball i de l ’ac-
tivitat dels treballadors.
- La pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors.
- La relació d’accidents de treball i de malalties professionals que hagin
causat incapacitat laboral superior a un dia de treball.
En cas de cessament de l ’activitat de l ’empresa, tota aquesta documenta-

ció s ’enviarà a l ’autoritat laboral.
Aquesta documentació estarà a disposició de les autoritats laboral i sanitària.
96
Avaluació L’empresari efectuarà una avaluació inicial dels riscos per tal de planificar
dels riscos l’acció preventiva de l ’empresa, tenint en compte:
3
- La naturalesa de l ’activitat.
- L’exposició a riscos especials.
- L’elecció dels equips de treball.
- L’elecció de les substàncies o els preparats químics.
- El condicionament dels llocs de treball.
L’avaluació s’actualitzarà quan les condicions de treball canviïn i es revisarà

si s’han produït danys per a la salut dels treballadors.
Si el resultat de l’avaluació ho fes necessari, l’empresari realitzarà:

- Controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballa-
dors per detectar situacions potencialment perilloses.
- Aquelles activitats preventives, incloses les relacionades amb els mètodes

de treball i de producció, que garanteixin un major nivell de protecció dels
treballadors. Aquestes accions s’hauran d’integrar en tots els nivells jeràr-
quics i en el conjunt d’activitats de l’empresa.
Com a conseqüència dels controls periòdics, quan es detecti una inadequa-

ció, l’empresari haurà de modificar les activitats de prevenció.
Quan apareguin indicis que les mesures de prevenció són insuficients, l ’em-
presari realitzarà una investigació, per detectar-ne les causes.
Coordinació Quan en un mateix centre de treball es desenvolupin activitats de dues o

d’activitats més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa
empresarials de prevenció de riscos laborals.
L’empresari titular informarà i donarà les instruccions adequades als empre-

saris que desenvolupin la seva activitat en el seu centre de treball, en relació
als riscos existents, així com de les mesures de protecció i prevenció i de
les mesures d’emergència.
Aquests dos punts seran d’aplicació als treballadors autònoms que desen-
volupin l’activitat laboral en aquests centres.
Les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització

d’obres o serveis corresponents a la pròpia activitat i que es duguin a terme
en els seus propis centres de treball, han de vigilar que aquests contractis-
tes i subcontractistes compleixin la normativa de prevenció de riscos labo-
rals.
Obligacions Els fabricants, els importadors i els subministradors de maquinària, equips,

dels productes i estris de treball estan obligats a assegurar que aquests no cons-
fabricants, titueixin una font de perill per als treballadors, sempre que estiguin instal ·lats
importadors i i siguin utilitzats amb les condicions, la forma i amb les finalitats que s ’han
subministradors recomanat.
Els fabricants, els importadors i els subministradors de productes i subs-

tàncies químiques que s’utilitzin en la feina estan obligats a envasar-los i
etiquetar-los de manera que se’n permeti la conservació i la manipulació en
condicions de seguretat, i se n’identifiqui clarament el contingut i els riscos
per a la seguretat i la salut dels treballadors que comporti el seu emmagat-
zematge o la seva utilització.
Els subjectes esmentats anteriorment, han de subministrar la informació

que indiqui la manera correcta d ’utilització, les mesures preventives
addicionals a prendre i els riscos laborals que comportin tant l ’ús normal
com la manipulació o utilització inadequades.
97
Drets dels Un dret genèric de tot treballador és tenir una protecció eficaç en matèria de
treballadors seguretat i salut en el treball.
4
Així mateix, els treballadors tenen dret a:
- Informació sobre:

. Els riscos per a la seguretat i la salut en el treball.
. Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables.
. Les mesures adoptades en casos d’emergència.
- Formació:
- Teòrico-pràctica suficient i adequada en matèria preventiva, tant:

En ser contractat (en qualsevol modalitat o durada d’aquest).
Per canvi de les condicions de treball.
- Serà impartida en hores de feina o descomptant-les de la jornada laboral.
- Consulta i participació sobre:
. Planificació i organització en el treball i en la introducció de noves tecno-

logies, sempre que pugui afectar la seguretat i la salut dels treballadors.
. L’organització i desenvolupament de les activitats de protecció de la salut
i de la prevenció.
. La designació de treballadors encarregats de les mesures d’emergència.
. Els procediments d’informació i documentació.
. El projecte i l’organització de les activitats formatives sobre prevenció.
S’efectuarà mitjançant els representants dels treballadors quan l ’empre-

sa en disposi.
- En la vigilància de la salut es garantirà:
. La vigilància periòdica de l’estat de salut en funció dels riscos inherents al

treball, que serà de caràcter voluntari exceptuant casos especials (dis-
posicions legals, avaluació dels efectes de les condicions de treball, veri-
ficació de si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per ell
mateix o per d’altres), on caldrà un informe previ dels representants dels
treballadors.
. La intimitat i dignitat de la persona.
. La confidencialitat de la informació recopilada.
. L’entrega dels resultats a l’afectat.
. Que aquestes dades no seran utilitzades amb finalitats discriminatòries
ni en perjudici del treballador.
. Quan sigui necessari, la vigilància periòdica de la salut es prolongarà
més enllà de la finalització de la relació laboral, en els termes que es de-
terminin reglamentàriament.
- En cas de risc greu i imminent:
. El treballador podrà abandonar el seu lloc de treball quan consideri que la

seva vida o salut està exposada a un risc greu i imminent.
. Els representants legals dels treballadors, per majoria, podran interrom-

pre l’activitat dels treballadors afectats per risc greu i imminent si l ’em-
presa no adopta les mesures de prevenció necessàries. En cas de no
poder reunir els representants dels treballadors, els delegats de preven-
ció, per majoria, podran prendre aquesta decisió.
. Els treballadors o els seus representants no patiran cap perjudici per

aquest fet, si no han actuat de mala fe o amb negligència.
98
Proteccions especials
L’empresari garantirà de manera específica la protecció a treballadors:

5
- Especialment sensibles a determinats riscos:
. Per característiques personals.
. Per estat biològic conegut.
- En situació d’embaràs o part recent.
- Menors de 18 anys.
Treballadors temporals
Els treballadors amb relacions de treball temporal o de durada determinada

i els contractats per empreses de treball temporal gaudiran del mateix nivell
de protecció, en matèria de seguretat i salut, que la resta de treballadors de
l’empresa on presten els serveis.
Obligacions Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats, per la
dels seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a
treballadors qui pot afectar la seva activitat professional.
El treballador té el deure de cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui

garantir unes condicions de treball sense riscos.
Aquest deure inclou:
- La utilització adequada de les màquines, aparells, eines, substàncies pe-

rilloses, equips de transport i qualsevol altre mitjà amb el que duguin a
terme la seva activitat.
- No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de
seguretat existents.
- Informar immediatament de qualsevol situació que pugui implicar un risc
per a la salut i la seguretat dels treballadors.
L’incompliment d’aquestes obligacions té consideració d’incompliment labo-

ral als efectes de l’article 58.1 de l’Estatut dels treballadors.
Delegats de Són els representants dels treballadors (designats per i entre els represen-
prevenció tants del personal) amb funcions específiques en matèria de prevenció de
riscos.
Plantilla Nombre de Delegats
fins a 30 1*
de 31 - 49 1 **
de 50 - 100 2
de 101 - 500 3
de 5 0 1 - 1 0 0 0 4
de 1 0 0 1 - 2 0 0 0 5
de 2 0 0 1 - 3 0 0 0 6
de 3 0 0 1 - 4 0 0 0 7
de 4001 en endavant 8
* Serà el Delegat de personal.

** S’escollirà per i entre els Delegats de personal.
L’empresari ha de proporcionar als delegats de prevenció els mitjans i la for-

mació en matèria preventiva que calgui per a l ’exercici de les seves funcions.
99
Competències i facultats
- Col ·laborar amb la direcció de l ’empresa en la millora de l ’acció preventiva.

6
- Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en l ’execució de la
normativa sobre prevenció de riscos.
- Ser consultats per l’empresari.
- Exercir la tasca de vigilància i control normatiu.
- Acompanyar els tècnics i/o els inspectors de treball en les visites realitzades
per aquests en relació a la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
- Ser degudament informats per l’empresari.
- Dur a terme visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i
de control de l’estat de les condicions de treball.
- Proposar millores a l’empresari i al Comitè de seguretat i salut.
Serveis de És el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les
prevenció activitats preventives. Assessoren i assisteixen l’empresari, els treballadors
o els seus representants i els òrgans de representació especialitzats.
L’empresari ha de designar un o diversos treballadors perquè s ’ocupin

d’aquesta activitat, ha de constituir un servei de prevenció o bé ha de con-
certar aquest servei amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa.
A les empreses de menys de sis treballadors l’empresari podrà assumir les

funcions de l’acció preventiva sempre que desenvolupi habitualment la seva
activitat al centre de treball i tingui prou capacitat per fer-ho.
Per poder actuar com a serveis de prevenció, les entitats especialitzades

han de tenir l’acreditació de l’administració laboral, prèvia aprovació de l ’ad-
ministració sanitària pel que fa als aspectes de tipus sanitari.
L’empresari que no hagi concertat el servei de prevenció amb una entitat

especialitzada aliena a l’empresa, ha de sotmetre el seu sistema de preven-
ció al control d’una auditoria o una avaluació externa.
Els serveis de prevenció seran regulats en els termes que reglamentària-

ment es determinin.
Les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la seguretat

social podran desenvolupar les funcions assignades als serveis de preven-
ció a les empreses que tinguin associades.
Els serveis de prevenció hauran de ser interdisciplinaris i hauran d ’estar en

condicions de proporcionar a l’empresa l’assessorament i el suport que ne-
cessiti segons els tipus de riscos que hi hagi i pel que fa a:
- Disseny, aplicació i coordinació de plans i programes de prevenció.

- Avaluació dels factors de risc.
- Priorització de les mesures de prevenció a adoptar, vetllant per la seva
eficàcia.
- Formació i informació als treballadors.
- La prestació dels primers auxilis i plans d’emergència.
- La vigilància de la salut dels treballadors amb relació als riscos derivats del
treball.
Comitè de Òrgan paritari i col ·legiat de participació destinat a la consulta regular i

seguretat i periòdica de les actuacions de l’empresa en matèria preventiva.
salut
Es constituirà en totes les empreses o centres de treball amb 50 o més tre-
balladors.
Estarà format pels delegats de prevenció i per l ’empresari i/o els seus repre-
sentants en igual nombre. Els delegats sindicals i els representants tècnics
de la prevenció a l ’empresa hi participaran amb veu però sense vot.
100
Competències
- Participar en l ’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i els
programes de prevenció de riscos a l ’empresa.
7
- Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per a una efectiva pre-
venció dels riscos.
Facultats
- Disposar de la informació necessària per desenvolupar les seves tasques
(accidentalitat laboral, memòria i programació anuals de serveis de pre-
venció...).
Actuacions Competències en matèria sanitària

de les
administra- Les administracions en matèria sanitària tenen les funcions de:
cions
públiques - Establir mitjans adequats per a l’avaluació i control (protocols, pautes,
competents etc.), de les actuacions de caràcter sanitari realitzades pels serveis de
prevenció de les empreses.
- Implantar sistemes d’informació adequats.
- Supervisar la formació en matèria de prevenció i promoció de la salut labo-
ral del personal sanitari que actuï en els serveis de prevenció.
- Elaborar i divulgar estudis, investigacions i estadístiques relacionats amb
la salut dels treballadors.
Competències en matèria laboral
Les administracions públiques competents en matèria laboral han de dur a

terme funcions de:
- Promoure la prevenció i l’assessorament que han de desenvolupar els òr-
gans tècnics en matèria preventiva.
- Vetllar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals
mitjançant les actuacions de vigilància i control.
- Sancionar l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.
Òrgans tècnics
És l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) qui establi-

rà cooperació amb els òrgans de les Comunitats autònomes amb compe-
tències en aquesta matèria.
Funcions:
- Assessorament tècnic en l’elaboració de normativa legal i en el desenvolu-

pament de la normalització nacional i internacional.
- Promoció, i en el seu cas, formació, informació, investigació, estudi i divul-
gació en matèria de prevenció de riscos laborals.
- Suport tècnic i col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
- Col·laboració amb òrgans internacionals.
- Qualsevol altra que sigui necessària per al compliment de les seves finali-
tats i li sigui encarregada en l’àmbit de les seves competències.
Òrgans de vigilància i control de la normativa
La Inspecció de Treball i Seguretat Social té les següents funcions:

- Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
- Assessorar i informar empresaris i treballadors.
- Elaborar els informes sol ·licitats pels jutjats socials.
- Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels ser-
veis de prevenció.
- Informar l ’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus
o greus i sobre les malalties professionals.
- Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i immi-
nent per a la seguretat o la salut dels treballadors.
101
Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball

Es crea com a òrgan col ·legiat assessor de les Administracions públiques
8
en la formulació de les polítiques de prevenció i com a òrgan de participació
institucional en matèria de seguretat i salut en el treball.
Integrada per:

. Un representant de cadascuna de les Comunitats autònomes.
. El mateix nombre de membres de l’Administració General de l ’Estat que el
total de representants de les Comunitats autònomes.
. Paritàriament amb tots els anteriors, per representants de les organitzaci-
ons empresarials i sindicals més representatives.
La secretaria de la Comissió correspon a la direcció de l’Institut Nacional de

Seguretat i Higiene en el Treball.
Fundació
Adscrita a la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
La seva finalitat ha de ser promoure la millora de les condicions de seguretat

i salut, especialment a les petites empreses.
Accions a desenvolupar:
- Formació/informació.
- Assistència tècnica.
- Promoció del compliment de la normativa de prevenció de riscos.
Infraccions Són les accions o les omissions dels empresaris que incompleixin les nor-
administratives mes legals, reglamentàries i les clàusules normatives dels convenis
col·lectius en matèria de seguretat i salut laboral subjectes a
responsabilitats.
Amb l’aprovació del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost (BOE núm.
189 de 8 d’agost), text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l ’ordre
social, tota la tipificació d’infraccions, responsabilitats i sancions en matèria
de prevenció de riscos laborals es regeix per aquest Reial decret el qual
deroga alguns articles de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, concretament
els apartats 2, 4 i 5 de l’article 42 i des de l’article 45, exceptuant-ne els
paràgrafs tercer i quart de l’apartat 1, fins a l’article 52.
Les infraccions tipificades d’acord amb aquest Reial decret legislatiu són
objecte de sanció després de la instrucció de l’expedient sancionador a
proposta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, conforme el
procediment administratiu especial que s’estableix al Reial decret 928/1998,
de 14 de maig.
Per al personal civil al servei de les administracions públiques, les infrac-

cions seran objecte de responsabilitats envers la imposició de la realització
de les mesures correctores.
Les infraccions es qualifiquen en:
- Lleus
- Greus
- Molt greus
Es poden imposar en els graus de mínim, mitjà i màxim, segons criteris

establerts en el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d ’agost.
102
Grau mínim Grau mitjà Grau màxim

Infraccions
9 (PTA) (PTA) (PTA)
Lleus 5.000-50.000 50.001 - 100.000 100.001 - 250.000

Greus 250.001 - 1.000.000 1.000.001 - 2.500.000 2.500.001 - 5.000.000
Molt greus 5.000.001 - 20.000.000 20.000.001 - 50.000.000 50.000.001 - 100.000.000
En cas de reincidència, la quantia de les sancions consignades es pot in-

crementar fins al doble del grau de la sanció corresponent a la infracció co-
mesa, sense que s’excedeixi en cap cas el màxim previst per a cada classe
d’infracció.
Prescripció de les infraccions (comptades des de la data de la infracció):
Lleus 1 any
Greus 3 anys
Molt greus 5 anys
Observacions
La declaració de fets provats que contingui una sentència en ferm de l ’ordre

jurisdiccional contenciós administratiu, relativa a l’existència d’infracció a la
norma de riscos laborals, vincularà l’ordre social de la jurisdicció, quant al
recàrrec, si escau, de la prestació econòmica del sistema de la Seguretat
Social.
Les limitacions de la facultat de contractar amb l’administració per la comis-

sió de delictes o per infraccions administratives molt greus en matèria de
seguretat i salut en el treball es regiran pel que estableix la Llei 13/1995, de
18 de maig, de contractes de les administracions públiques, modificada per
la Llei 53/1999, de 28 de desembre.
Derogacions - Llei 8/1988, de 7 d’abril, sobre infraccions i sancions en l’Ordre social (ar-
ticles 9, 10, 11, 36, apartat 2, 39 i 40, paràgraf 2n).
- Decret de 26 de juliol de 1957, on es fixen els treballs prohibits a dones i

menors, en els aspectes relatius al treball de les dones.
- Decret d’11 de març de 1971, sobre constitució, composició i funcions dels

Comitès de Seguretat i Higiene en el Treball.
- Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, Ordre del 9 de

març de 1971, títols I i III.
Modificacions - Llei 39/1999, de 5 de novembre (BOE núm. 266, de 6 novembre de 1999)

per a Promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones
treballadores. L’article 10 modifica l’article 26 de la Llei de Prevenció de
Riscos Laborals, referent a la protecció de la maternitat.
Data d ’actualització d ’aquest full: juny de 2001.
103
25.1. Llei 31/1995, de 8 de novembre , de prevenció de riscos

laborals (BOE núm. 269, de 10 de novembre)
104
LLEI 31/1995, DE 8 DE NOVEMBRE, DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'article 40.2 de la Constitució espanyola encarrega als poders públics, com un dels
principis rectors de la política social i econòmica, que vetllin per la seguretat i la higiene en el
treball.
Aquest mandat constitucional comporta la necessitat de dur a terme una política de
protecció de la salut dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos derivats de la seva feina
i estableix en aquesta Llei la seva base fonamental. S'hi configura el marc general en què caldrà
desenvolupar les diferents accions preventives, en coherència amb les decisions de la Unió
Europea, que ha expressat la seva ambició de millorar progressivament les condicions de treball i
d'aconseguir aquest objectiu de progrés amb una harmonització gradual d'aquestes condicions en
els diferents països europeus.
Per tant, de la presència d'Espanya a la Unió Europea es deriva la necessitat
d'harmonitzar la nostra política amb la naixent política comunitària en aquesta matèria,
preocupada, com més va més, per l'estudi i el tractament de la prevenció dels riscos derivats del
treball. En va constituir una bona prova la modificació del tractat constitutiu de la Comunitat
Econòmica Europea mitjançant l'anomenada Acta Única, si en tenim en compte l'article 118 A, en
què els estats membres, des de la seva entrada en vigor, promouen la millora de l'àmbit de treball
per assolir l'objectiu abans esmentat d'harmonització en el progrés de les condicions de seguretat
i salut dels treballadors. Aquest objectiu ha estat reforçat en el Tractat de la Unió Europea per
mitjà del procediment que s'hi considera per a l'adopció, mitjançant directives, de disposicions
mínimes que caldrà aplicar progressivament.
Una conseqüència de tot plegat ha estat la creació d'un patrimoni jurídic europeu sobre
protecció de la salut dels treballadors als seus llocs de treball. Entre les directives que el
configuren, la més significativa n'és, sens dubte, la 89/391/CEE, relativa a l'aplicació de les
mesures a fi de promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball, que
conté el marc jurídic general on opera la política de prevenció comunitària.
Aquesta Llei transfereix al dret espanyol l'esmentada directiva, i alhora incorpora al que
serà el nostre cos bàsic en aquesta matèria disposicions d'altres directives la matèria de les quals
exigeix o aconsella la transferència en una norma de rang legal, com ara les Directives
92/85/CEE, 94/33/CEE i 91/383/CEE, relatives a la protecció de la maternitat i dels joves i al
tractament de les relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball
temporal.
Així, doncs, el mandat constitucional que conté l'article 40.2 de la nostra llei de lleis i la
comunitat jurídica establerta per la Unió Europea en aquesta matèria configuren el suport bàsic
en què es fonamenta aquesta Llei. A més, els nostres propis compromisos contrets amb
l'Organització Internacional del Treball a partir de la ratificació del Conveni 155, sobre seguretat i
salut dels treballadors i ambient de treball, enriqueixen el contingut del text legal en incorporar les
seves prescripcions i donar-los el rang legal adequat dins el nostre sistema jurídic.
Però no és sols del mandat constitucional i dels compromisos internacionals de l'Estat

espanyol d'on deriva l'exigència d'un nou enfocament normatiu. També dimana, en l'ordre intern,
d'una necessitat doble: la de posar fi, en primer lloc, a la manca d'una visió unitària en la política
de prevenció de riscos laborals pròpia de la dispersió de la normativa vigent, fruit de l'acumulació
en el temps de normes de rang i orientació força diferents, moltes d'elles anteriors a la mateixa
Constitució espanyola; i, en segon lloc, la d'actualitzar regulacions ja desfasades i regular
situacions noves no considerades anteriorment. Són necessitats que, si bé sempre són
importants, adquireixen una transcendència especial quan es relacionen amb la protecció de la
seguretat i la salut dels treballadors en el treball, l'evolució de les condicions dels quals exigeix
l'actualització permanent de la normativa i la seva adaptació a les profundes transformacions
experimentades.
Per tot això, aquesta Llei té l'objectiu de determinar el cos bàsic de garanties i
responsabilitats necessari per establir un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors
Pàgina 1 de 33
davant els riscos derivats de les condicions de treball, i això en el marc d'una política coherent,
coordinada i eficaç de prevenció dels riscos laborals.
A partir del reconeixement del dret dels treballadors en l'àmbit laboral a la protecció de la
seva salut i la seva integritat, la Llei estableix les diferents obligacions que, en l'àmbit indicat,
garantiran aquest dret, com també les actuacions de les administracions públiques que puguin
incidir positivament en la consecució d'aquest objectiu.
Com que aquesta Llei s'insereix en l'àmbit específic de les relacions laborals, es
configura com una referència legal mínima en un doble sentit: el primer, com a Llei que estableix
un marc legal a partir del qual les normes reglamentàries aniran fixant i concretant els aspectes
més tècnics de les mesures preventives; i, el segon, com a suport bàsic a partir del qual la
negociació col·lectiva podrà desenvolupar la seva funció específica. En aquest aspecte, la Llei i
les seves normes reglamentàries constitueixen legislació laboral, d'acord amb l'article 149.1.7a de
la Constitució.
Però, alhora -i aquí rau una de les principals novetats de la Llei- aquesta norma també
s'aplicarà en l'àmbit de les administracions públiques, raó per la qual la Llei no sols té el caràcter
de legislació laboral, sinó que constitueix, en els seus aspectes fonamentals, norma bàsica del
règim estatutari dels funcionaris públics, dictada a l'empara del que disposa l'article 149.1.18a de
la Constitució. Amb això també es confirma la vocació d'universalitat de la Llei, pel fet que pretén
abordar, de manera global i coherent, el conjunt dels problemes derivats dels riscos relacionats
amb el treball, sigui quin en sigui l'àmbit en el qual es presti el treball.
En conseqüència, l'àmbit d'aplicació de la Llei inclou tant els treballadors vinculats per
una relació laboral en sentit estricte, com el personal civil amb relació de caràcter administratiu o
estatutari al servei de les administracions públiques, com també els socis treballadors o de treball
dels diferents tipus de cooperatives, sense cap més exclusió que les corresponents, en l'àmbit de
la funció pública, a determinades activitats de policia, seguretat, duana, peritatge forense i
protecció civil, les particularitats de les quals impedeixin l'aplicació de la Llei, que inspirarà, això
no obstant, la normativa específica que es dicti a fi de protegir la seguretat i la salut dels
treballadors en aquestes activitats; en sentit similar, la Llei en preveu l'adaptació a les
característiques pròpies dels centres i establiments militars i dels establiments penitenciaris.
La política en matèria de prevenció de riscos laborals, pel que fa al conjunt d'actuacions

dels poders públics adreçades a promoure la millora de les condicions de treball per elevar el
nivell de protecció de la salut i la seguretat dels treballadors, s'articula en la Llei d'acord amb els
principis d'eficàcia, coordinació i participació, i ordena tant l'actuació de les diferents
administracions públiques amb competències en matèria preventiva, com la necessària
participació en aquesta actuació d'empresaris i treballadors, mitjançant les seves organitzacions
representatives. En aquest context, la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball que es
crea es configura com un instrument privilegiat de participació en la formulació i el
desenvolupament de la política de matèria preventiva.
Però, com que es tracta d'una Llei que persegueix, abans de res, la prevenció, la seva
articulació no es pot basar exclusivament en l'ordenació de les obligacions i les responsabilitats
dels actors directament relacionats amb el fet laboral. El propòsit de fomentar una autèntica
cultura preventiva, per mitjà de la promoció de la millora de l'educació en aquesta matèria en tots
els nivells educatius, involucra la societat en el seu conjunt i constitueix un dels objectius bàsics i
d'efecte potser més transcendent per al futur dels que persegueix aquesta Llei.
La protecció del treballador davant els riscos laborals exigeix una actuació a l'empresa
que va més enllà del simple compliment formal d'un conjunt predeterminat, més o menys ampli,
de deures i obligacions empresarials i, encara més, la simple correcció a posteriori de situacions
de risc ja manifestades. La planificació de la prevenció des del mateix moment del disseny del
projecte empresarial, l'avaluació inicial dels riscos inherents al treball i la seva actualització
periòdica a mesura que s'alterin les circumstàncies, l'ordenació d'un conjunt coherent i
globalitzador de mesures d'acció preventiva adequades al tipus de riscos detectats i el control de
l'efectivitat d'aquestes mesures constitueixen els elements bàsics del nou enfocament en la
prevenció de riscos laborals que la Llei planteja. I, al costat de tot això, evidentment, la informació
i la formació dels treballadors adreçades a un més bon coneixement tant de l'abast real dels
riscos derivats del treball com de la forma de prevenir-los i evitar-los, de manera adaptada a les
Pàgina 2 de 33
peculiaritats de cada centre de treball, a les característiques de les persones que hi duguin a
terme la seva prestació laboral i a l'activitat concreta que hi facin.
Des d'aquests principis s'articula el capítol 3 de la Llei, que regula el conjunt de drets i
obligacions derivats o correlatius del dret bàsic dels treballadors a la seva protecció, com també,
de manera més específica, les actuacions que cal dur a terme en situacions d'emergència o en
cas de risc greu i imminent, les garanties i els drets relacionats amb la vigilància de la salut dels
treballadors, amb una atenció especial a la protecció de la confidencialitat i el respecte a la
intimitat en el tractament d'aquestes actuacions, i les mesures particulars que cal adoptar amb
relació a categories específiques de treballadors, com ara els joves, les treballadores
embarassades o que han tingut fills recentment i els treballadors subjectes a relacions laborals de
caràcter temporal.
Entre les obligacions empresarials que estableix la Llei, a més de les que implícitament
duu la garantia dels drets reconeguts al treballador, cal ressaltar el deure de coordinació que
s'imposa als empresaris que duguin a terme les seves activitats en un mateix centre de treball,
com també el d'aquells que contractin o subcontractin amb altres la realització en els seus propis
centres de treball d'obres o serveis corresponents a la seva activitat de vigilar el compliment per
part d'aquests contractistes i subcontractistes de la normativa de prevenció.
Un instrument fonamental de l'acció preventiva a l'empresa el constitueix l'obligació
regulada al capítol 4 d'estructurar aquesta acció mitjançant l'actuació d'un o diversos treballadors
de l'empresa designats específicament per a això, de la constitució d'un servei de prevenció o del
recurs a un servei de prevenció aliè a l'empresa. D'aquesta manera, la Llei combina la necessitat
d'una actuació ordenada i formalitzada de les activitats de prevenció amb el reconeixement de la
diversitat de situacions a què la Llei es dirigeix quant a la magnitud, la complexitat i la intensitat
dels riscos que els són inherents, tot atorgant un conjunt suficient de possibilitats, incloent-hi
l'eventual participació de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals, per organitzar
de manera racional i flexible el desenvolupament de l'acció preventiva i per garantir, en qualsevol
cas, tant la suficiència del model d'organització triat com la independència i la protecció dels
treballadors que, organitzats en un servei de prevenció o no, tinguin atribuïdes aquestes funcions.
El capítol 5 regula, de manera detallada, els drets de consulta i participació dels

treballadors pel que fa a les qüestions que afecten la seguretat i la salut en el treball. Partint del
sistema de representació col·lectiva vigent al nostre país, la Llei atribueix als anomenats delegats
de prevenció -elegits pels representants del personal i entre membres d'aquests representants en
l'àmbit dels respectius òrgans de representació- l'exercici de les funcions especialitzades en
matèria de prevenció de riscos en el treball, tot atorgant-los, per fer-ho, les competències, les
facultats i les garanties necessàries. A més, el comitè de seguretat i salut, com a continuació de
l'experiència d'actuació d'una figura arrelada i tradicional del nostre ordenament laboral, es
configura com l'òrgan de trobada entre aquests representants i l'empresari per al
desenvolupament d'una participació equilibrada en matèria de prevenció de riscos.
Tot plegat sense perjudici de les possibilitats que atorga la Llei a la negociació col·lectiva
per articular de manera diferent els instruments de participació dels treballadors, fins i tot des de
l'establiment d'àmbits d'actuació diferents dels propis del centre de treball, amb la qual cosa es
recullen diferents experiències positives de regulació convencional la vigència de la qual,
plenament compatible amb els objectius de la Llei, es protegeix mitjançant la seva disposició
transitòria.
Després de regular en el capítol 6 les obligacions bàsiques que afecten els fabricants, els
importadors i els subministradors de maquinària, equips, productes i estris de treball, que enllacen
amb la normativa comunitària de mercat interior dictada a fi d'assegurar l'exclusiva
comercialització d'aquells productes i equips que ofereixin els nivells més alts de seguretat per als
usuaris, la Llei aborda, en el capítol 7, la regulació de les responsabilitats i sancions que n'han de
garantir el compliment, incloent-hi la tipificació de les infraccions i el règim sancionador
corresponent.
Finalment, la disposició addicional cinquena ordena la creació d'una fundació, sota el
protectorat del Ministeri de Treball i Seguretat Social i amb participació tant de les administracions
públiques com de les organitzacions representatives d'empresaris i treballadors, la finalitat
primordial de la qual serà la promoció, especialment en les petites i mitjanes empreses,
d'activitats destinades a millorar les condicions de seguretat i salut en el treball. A fi de permetre a
Pàgina 3 de 33
la fundació el desenvolupament de les seves activitats, se la dotarà, per part del Ministeri de
Treball i Seguretat Social, d'un patrimoni procedent de l'excés d'excedents de la gestió realitzada
per les mútues d'accidents de treball i malalties professionals.
Amb això es reforcen, sens dubte, els objectius de responsabilitat, cooperació i
participació que inspiren la Llei en el seu conjunt.
El Projecte de llei, complint les prescripcions legals sobre la matèria, ha estat sotmès a la
consideració del Consell Econòmic i Social, del Consell General del Poder Judicial i del Consell
d'Estat.
Pàgina 4 de 33
CAPÍTOL I
Objecte, àmbit d'aplicació i definicions
Article 1. Normativa sobre prevenció de riscos laborals
La normativa sobre prevenció de riscos laborals queda constituïda per aquesta Llei, les
seves disposicions de desenvolupament o complementàries i totes aquelles altres normes, legals
o convencionals, que continguin prescripcions relatives a l'adopció de mesures preventives en
l'àmbit laboral o susceptibles de produir-les en aquest àmbit.
Article 2. Objecte i caràcter de la norma.
1. Aquesta Llei té l'objectiu de promoure la seguretat i la salut dels treballadors per mitjà de
l'aplicació de mesures i del desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels
riscos derivats del treball.
A aquest efecte, aquesta Llei estableix els principis generals relatius a la prevenció dels
riscos professionals per a la protecció de la seguretat i de la salut, l'eliminació o disminució dels
riscos derivats del treball, la informació, la consulta, la participació equilibrada i la formació dels
treballadors en matèria preventiva, en els termes indicats en la present disposició.
Per al compliment d'aquestes finalitats, aquesta Llei regula les actuacions que cal que
duguin a terme les administracions públiques, com també els empresaris, els treballadors i les
seves organitzacions representatives corresponents.
2. Les disposicions de caràcter laboral contingudes en aquesta Llei i en les seves normes
reglamentàries tenen, en tot cas, el caràcter de dret necessari mínim indisponible i poden ser
millorades i desenvolupades en els convenis col·lectius.
Article 3. Àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei i les seves normes de desenvolupament són d'aplicació tant en l'àmbit de les
relacions laborals regulades al Text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors com en el de les
relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal civil al servei de les administracions
públiques, amb les peculiaritats que, en aquest cas, es consideren en aquesta Llei o en les seves
normes de desenvolupament. Tot això sense perjudici del compliment de les obligacions
específiques que s'estableixen per a fabricants, importadors i subministradors, i dels drets i les
obligacions específiques que poden derivar-se'n per als treballadors autònoms. També són
aplicables a les societats cooperatives, constituïdes d'acord amb la legislació que els sigui
d'aplicació, en què hi hagi socis l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball
personal, amb les particularitats derivades de la seva normativa específica.
Quan en aquesta Llei es faci referència a treballadors i empresaris, s'hi han d'entendre
també compresos, respectivament, d'una banda, el personal civil amb relació de caràcter
administratiu o estatutari i l'administració pública a la qual presta serveis, en els termes
expressats en la disposició addicional tercera d'aquesta Llei, i, de l'altra, els socis de les
cooperatives a què es refereix el paràgraf anterior i les societats cooperatives a les quals presten
els seus serveis.
2. Aquesta Llei no és d'aplicació en aquelles activitats les particularitats de les quals ho

impedeixin en l'àmbit de les funcions públiques de:
- Policia, seguretat i duana.
- Serveis operatius de protecció civil i peritatge forense en els casos de risc greu, catàstrofe i
calamitat pública.
Això no obstant, aquesta Llei ha d'inspirar la normativa específica que es dicti per regular la
protecció de la seguretat i la salut dels treballadors que presten els seus serveis en les activitats
esmentades.
3. En els centres i establiments militars, és d'aplicació el que disposa aquesta Llei, amb les
particularitats previstes en la seva normativa específica.
En els establiments penitenciaris, s'han d'adaptar a aquesta Llei aquelles activitats les
característiques de les quals justifiquin una regulació especial, cosa que s'ha de dur a terme en
Pàgina 5 de 33
els termes indicats a la Llei 7/1990, de 19 de juliol, sobre negociació col·lectiva i participació en la
determinació de les condicions de treball dels treballadors públics.
4. Aquesta Llei tampoc no és d'aplicació a la relació laboral de caràcter especial del servei de la
llar familiar. No obstant això, el titular de la llar familiar és obligat a tenir cura que la feina dels
seus empleats es dugui a terme en les degudes condicions de seguretat i higiene.
Article 4. Definicions
A l'efecte d'aquesta Llei i de les normes que la desenvolupin:
1r. S'ha d'entendre per "prevenció" el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en
totes les fases d'activitat de l'empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir els riscos derivats del
treball.
2n. S'ha d'entendre per "risc laboral" la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany
derivat del treball. Per qualificar un risc des del punt de vista de la seva gravetat, s'ha de valorar
conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la seva severitat.
3r. S'han de considerar "danys derivats del treball" les malalties, patologies o lesions sofertes amb
motiu o ocasió de la feina.
4t. S'ha d'entendre per "risc laboral greu i imminent" el que sigui probable racionalment que es
materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors.
En el cas d'exposició a agents susceptibles de causar danys greus a la salut dels treballadors,
s'ha de considerar que hi ha un risc greu i imminent quan sigui probable racionalment que es
materialitzi en un futur immediat una exposició a aquests agents de la qual es puguin derivar
danys greus per a la salut, encara que aquests no es manifestin de manera immediata.
5è. S'ha d'entendre per processos, activitats, operacions, equips o productes "potencialment
perillosos" aquells que, en absència de mesures preventives específiques, originen riscos per a la
seguretat i la salut dels treballadors que els desenvolupen o els utilitzen.
6è. S'ha d'entendre per "equip de treball" qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació
utilitzada en el treball.
7è. S'ha d'entendre per "condició de treball" qualsevol característica d'aquest que pugui tenir una
influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador. En
queden específicament incloses:
a) Les característiques generals dels locals, les instal·lacions, els equips, els productes i altres
estris existents en el centre de treball.
b) La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball i les seves
corresponents intensitats i concentracions o els seus nivells de presència.
c) Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixen en la
generació dels riscos mencionats.
d)Totes aquelles altres característiques de la feina, incloent-hi les relatives a la seva organització i
ordenació, que influeixen en la magnitud dels riscos als quals estigui exposat el treballador.
8è. S'ha d'entendre per "equip de protecció individual" qualsevol equip destinat a ser portat o
subjectat pel treballador perquè el protegeixi d'un o de diversos riscos que en puguin amenaçar la
seguretat o la salut en el treball, com també qualsevol complement o accessori destinat a aquesta
finalitat.
Pàgina 6 de 33
CAPÍTOL II
Política en matèria de prevenció de riscos per protegir la seguretat i la salut en el treball
Article 5. Objectius de la política
1. La política en matèria de prevenció té l'objectiu de promoure la millora de les

condicions de treball a fi d'elevar el nivell de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors
en el treball.
Aquesta política s'ha de dur a terme mitjançant les normes reglamentàries i les
actuacions administratives que corresponguin i, en particular, les que es regulen en aquest capítol
que s'encaminen a promoure la coordinació de les diferents administracions públiques
competents en matèria preventiva i que s'hi harmonitzin les actuacions que, d'acord amb aquesta
Llei, corresponen a subjectes públics i privats; amb aquesta finalitat:
a) L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les

entitats que integren l'administració local han de prestar cooperació i assistència per a l'exercici
eficaç de les seves competències respectives en l'àmbit del que preveu aquest article.
b) L'elaboració de la política preventiva s'ha de dur a terme amb la participació dels empresaris i
dels treballadors mitjançant les seves organitzacions empresarials i sindicals més
representatives.
2. Amb les finalitats previstes a l'apartat anterior, les administracions públiques han de promoure
la millora de l'educació en matèria preventiva en els diferents nivells d'ensenyament i de manera
especial en l'oferta formativa corresponent al sistema nacional de qualificacions professionals,
com també l'adequació de la formació dels recursos humans necessaris per a la prevenció dels
riscos laborals.
En l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, s'ha d'establir una col·laboració
permanent entre el Ministeri de Treball i Seguretat Social i els ministeris que corresponguin, en
particular els d'Educació i Ciència i de Sanitat i Consum, a fi d'establir els nivells formatius i les
especialitzacions idònies, com també la revisió permanent d'aquests ensenyaments per tal
d'adaptar-los a les necessitats que hi hagi en cada moment.
3. De la mateixa manera, les administracions públiques han de fomentar aquelles activitats

desenvolupades pels subjectes a què es refereix l'apartat 1 de l'article segon, a fi de millorar les
condicions de seguretat i salut en el treball i la reducció dels riscos laborals, la investigació o el
foment de noves formes de protecció i la promoció d'estructures eficaces de prevenció.
Amb aquest objectiu podran adoptar programes específics adreçats a promoure la millora de
l'ambient de treball i el perfeccionament dels nivells de protecció. Els programes es podran
confeccionar mitjançant la concessió dels incentius que es determinin reglamentàriament, que es
destinaran especialment a les empreses petites i mitjanes.
Article 6. Normes reglamentàries
1. El Govern, mitjançant les corresponents normes reglamentàries i després de la consulta prèvia

a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, ha de regular les matèries que
s'especifiquen tot seguit:
a) Requisits mínims que han de reunir les condicions de treball per a la protecció de la seguretat i
la salut dels treballadors.
b) Limitacions o prohibicions que han d'afectar les operacions, els processos i les exposicions
laborals a agents que impliquin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
Específicament es pot establir que aquests processos o aquestes operacions se sotmetin a
tràmits de control administratiu, com també, en el cas d'agents perillosos, que se'n prohibeixi l'ús.
c) Condicions o requisits especials per a qualsevol dels supòsits considerats en l'apartat anterior,
com ara l'exigència d'un ensinistrament o una formació previs o l'elaboració d'un pla en què es
continguin les mesures preventives que cal adoptar.
Pàgina 7 de 33
d) Procediments d'avaluació dels riscos per a la salut dels treballadors, normalització de
metodologies i guies d'actuació preventiva.
e) Modalitats d'organització, funcionament i control dels serveis de prevenció, tenint en compte
les peculiaritats de les petites empreses amb l'objectiu d'evitar obstacles innecessaris per a la
seva creació i desenvolupament, com també capacitats i aptituds que han de reunir els serveis
esmentats i els treballadors designats per desenvolupar l'acció preventiva.
f) Condicions de treball o mesures preventives específiques en treballs especialment perillosos,
en particular si hi són previstos controls mèdics especials, o quan es presentin riscos derivats de
determinades característiques o situacions especials dels treballadors.
g) Procediment de qualificació de les malalties professionals, com també requisits i procediments
per a la comunicació i la informació a l'autoritat competent dels danys derivats de la feina.
2. Les normes reglamentàries indicades a l'apartat anterior s'han d'ajustar, en qualsevol cas, als
principis de política preventiva establerts en aquesta Llei, han de mantenir la deguda coordinació
amb la normativa sanitària i de seguretat industrial i han de ser objecte d'avaluació i, si escau, de
revisió periòdica, d'acord amb l'experiència en la seva aplicació i el progrés de la tècnica.
Article 7. Actuacions de les administracions públiques competents en matèria laboral
1. En compliment del que disposa aquesta Llei, les administracions públiques competents en
matèria laboral han de dur a terme funcions de promoció de la prevenció, assessorament tècnic,
vigilància i control del compliment pels subjectes compresos en el seu àmbit d'aplicació de la
normativa de prevenció de riscos laborals, i han de sancionar les infraccions a aquesta normativa,
en els termes següents:
a) Promovent la prevenció i l'assessorament que han de desenvolupar els òrgans tècnics en

matèria preventiva, incloent-hi l'assistència i la cooperació tècnica, la informació, la divulgació, la
formació i la investigació en matèria preventiva, com també el seguiment de les actuacions
preventives que es facin en les empreses per a la consecució dels objectius previstos en aquesta
Llei.
b) Vetllant pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per mitjà de les
actuacions de vigilància i control. Amb aquest efecte, han de prestar l'assessorament i
l'assistència tècnica necessaris per al més bon compliment d'aquesta normativa i han de
desenvolupar programes específics adreçats a aconseguir una eficàcia més gran en el control.
c) Sancionant l'incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals pels subjectes

compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, tal com disposa el seu capítol 7.
2. Les funcions de les administracions públiques competents en matèria laboral que s'indiquen a
l'apartat 1 han de continuar essent desenvolupades, pel que fa als treballs en mines, pedreres i
túnels que exigeixin l'aplicació de tècnica minera, als que impliquin fabricació, transport,
emmagatzemament, manipulació i utilització d'explosius o l'ús d'energia nuclear, pels òrgans
específics considerats en la normativa reguladora.
Les competències previstes en l'apartat anterior s'entenen sense perjudici del que
estableix la legislació específica sobre productes i instal·lacions industrials.
Article 8. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
1. L'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball és l'òrgan científic tècnic especialitzat de

l'Administració General de l'Estat que té la missió d'analitzar i estudiar les condicions de seguretat
i salut en el treball, com també de promoure i donar suport a la seva millora. Per a la qual cosa
establirà la cooperació necessària amb els òrgans de les comunitats autònomes amb
competències en aquesta matèria.
L'Institut, en compliment d'aquesta missió, té les funcions següents:
a) Assessorament tècnic en l'elaboració de la normativa legal i en el desenvolupament de la
normalització, tant a escala nacional com internacional.
b) Promoció i, si escau, realització d'activitats de formació, informació, investigació, estudi i
divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals, amb la coordinació i col·laboració
Pàgina 8 de 33
adequades, si escau, amb els òrgans tècnics en matèria preventiva de les comunitats autònomes
en l'exercici de les seves funcions en aquesta matèria.
c) Suport tècnic i col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social pel que fa al
compliment de la seva funció de vigilància i de control, prevista a l'article 9 d'aquesta Llei, en
l'àmbit de les administracions públiques.
d) Col·laboració amb organismes internacionals i desenvolupament de programes de cooperació
internacional en aquest àmbit, promovent la participació de les comunitats autònomes
e) Qualsevol altra que sigui necessària per al compliment de les seves finalitats i li sigui
encarregada en l'àmbit de les seves competències, d'acord amb la Comissió Nacional de
Seguretat i Salut en el Treball regulada en l'article 13 d'aquesta Llei, amb la col·laboració, si
escau, dels òrgans tècnics de les comunitats autònomes amb competències en la matèria.
2. L'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en el marc de les seves funcions, ha de

vetllar per la coordinació i ha de donar suport a l'intercanvi d'informació i experiències entre les
diferents administracions públiques i especialment ha de fomentar la realització d'activitats de
promoció de la seguretat i la salut per les comunitats autònomes i donar-hi suport.
De la mateixa manera, d'acord amb les administracions competents, ha de prestar suport
tècnic especialitzat en matèria de certificació, assaig i acreditació.
3. En relació amb les institucions de la Unió Europea, l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en
el Treball ha d'actuar com a centre de referència nacional, tot garantint la coordinació i la
transmissió de la informació que ha de facilitar a escala nacional, en particular respecte de
l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i la seva xarxa.
4. L'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha d'exercir la Secretaria General de la

Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, i li ha de prestar l'assistència tècnica i
científica necessària per al desenvolupament de les seves competències.
Article 9. Inspecció de Treball i Seguretat Social

Derogat en part i substituït per Llei 54/2003.
1. Correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social la funció de la vigilància i el control de la

normativa sobre prevenció de riscos laborals.
En compliment d'aquesta missió, té les funcions següents:
a) Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, com també de les
normes juridicotècniques que incideixin en les condicions de treball en matèria de prevenció,
encara que no tinguin la qualificació directa de normativa laboral, i proposar a l'autoritat laboral
competent la sanció corresponent si es comprova una infracció a la normativa sobre prevenció de
riscos laborals, d'acord amb el previst en el capítol 7 d'aquesta Llei.
b) Assessorar i informar les empreses i els treballadors sobre la manera més efectiva de complir
les disposicions de les quals té encarregada la vigilància.
c) Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials en les demandes adduïdes davant aquests
en els procediments d'accidents laborals i malalties professionals.
d) Informar l'autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus o greus, i sobre
aquells altres en què, per les seves característiques o pels subjectes afectats, se'n consideri
necessari l'informe, com també sobre les malalties professionals en què concorrin aquestes
qualificacions i, en general, en els supòsits en què aquella ho sol·liciti respecte del compliment de
la normativa legal en matèria de prevenció de riscos laborals.
e) Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció
establerts en aquesta Llei.
f) Ordenar la paralització immediata de treballs quan, a parer de l'inspector, hi hagi risc greu i
imminent per a la seguretat o la salut dels treballadors.
2. Les Administracions General de l’Estat i de les comunitats autònomes adoptaran, en els seus
respectius àmbits de competència, les mesures necessàries per garantir la col·laboració pericial
i l’assessorament tècnic necessaris a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que, en l’àmbit
de l’Administració General de l’Estat, seran prestats per l’Institut Nacional de Seguretat i
Higiene en el Treball.
Pàgina 9 de 33
Aquestes Administracions públiques elaboraran i coordinaran plans d’actuació, en els seus
respectius àmbits competencials i territorials, per contribuir al desenvolupament de les
actuacions preventives a les empreses, especialment les petites i mitjanes i les de sectors
d’activitat amb un nivell més alt de risc o sinistralitat, a través d’accions d’assessorament,
informació, formació i assistència tècnica.
En l’exercici d’aquestes comeses els funcionaris públics de les citades Administracions que
exerceixin tasques tècniques en matèria de prevenció de riscos laborals a què es refereix el
paràgraf anterior, podran exercir funcions d’assessorament, informació i comprovació de les
condicions de seguretat i salut a les empreses i centres de treball, amb l’abast assenyalat en
l’apartat 3 d’aquest article i amb la capacitat de requeriment a què es refereix l’article 43
d’aquesta llei, tot plegat en la forma en què es determini reglamentàriament.
Les referides actuacions de comprovació seran programades per la respectiva Comissió

Territorial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a què es refereix l’article 17.2 de la Llei
42/1997, de 14 de novembre, Ordenadora de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per a la
seva integració en el pla d’acció en Seguretat i Salut Laboral de la Inspecció de Treball i
Seguretat Social.»
3. Afegit per Llei 54/2003.Quan de les actuacions de comprovació a les quals es fa referència
a l’apartat anterior se’n dedueixi l’existència d’infracció, i sempre que s’hagi produït
l’incompliment de previ requeriment, el funcionari actuant remetrà un informe a la Inspecció de
Treball i Seguretat Social en què es recolliran els fets comprovats, a efectes de què s’aixequi la
corresponent acta d’infracció, si així procedís.
A aquests efectes, els fets relatius a les actuacions de comprovació de les condicions materials
o tècniques de seguretat i salut recollits en aquests informes gaudiran de la presumpció de
certesa a la qual es refereix la disposició addicional quarta, apartat 2, de la Llei 42/1997, de 14
de novembre, Ordenadora de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.»
4. Afegit per Llei 54/2003. Les actuacions previstes en els dos apartats anteriors estaran
subjectes als terminis establerts en l’article 14, apartat 2, de la Llei 42/1997, de 14 de
novembre, Ordenadora de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.» Article segon. Integració
de la prevenció de riscos laborals a l’empresa.
Article 10. Actuacions de les administracions públiques competents en matèria sanitària
Les actuacions de les administracions públiques competents en matèria sanitària

referents a la salut laboral s'han de dur a terme mitjançant les accions i amb relació als aspectes
indicats al capítol 4 del títol 1 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i disposicions
dictades per al seu desenvolupament.
En particular, correspon a les administracions públiques esmentades:
a) L'establiment dels mitjans adequats per a l'avaluació i el control de les actuacions de tipus
sanitari que els serveis de prevenció actuants duguin a terme a les empreses. Per fer-ho, han
d'establir les pautes i els protocols d'actuació, un cop hagin estat escoltades les societats
científiques, als quals s'han de sotmetre els serveis esmentats.
b) La implantació de sistemes d'informació adequats que permetin l'elaboració, juntament amb les
autoritats laborals competents, de mapes de riscos laborals, com també la realització d'estudis
epidemiològics per a la identificació i la prevenció de les patologies que poden afectar la salut
dels treballadors, i fer, també, possible un intercanvi ràpid d'informació.
c) La supervisió de la formació que, en matèria de prevenció i promoció de la salut laboral, hagi
de rebre el personal sanitari que actuï en els serveis de prevenció autoritzats.
d) L'elaboració i la divulgació d'estudis, investigacions i estadístiques relacionats amb la salut dels
treballadors.
Article 11. Coordinació administrativa
L'elaboració de normes preventives i el control del seu compliment, la promoció de la

prevenció, la investigació i la vigilància epidemiològica sobre riscos laborals, accidents de treball i
malalties professionals determinen la necessitat de coordinar les actuacions de les
administracions competents en matèria laboral, sanitària i d'indústria per a una protecció més
eficaç de la seguretat i la salut dels treballadors.
En el marc d'aquesta coordinació, l'administració competent en matèria laboral vetllarà,
particularment, perquè la informació obtinguda per la Inspecció de Treball i Seguretat Social en
Pàgina 10 de 33
l'exercici de les funcions que se li atribueixen a l'apartat 1 de l'article 9 d'aquesta Llei sigui posada
en coneixement de l'autoritat sanitària competent amb les finalitats que es disposen a l'article 10
d'aquesta Llei i en l'article 21 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, com també de
l'administració competent en matèria d'indústria a l'efecte previst en la Llei 21/1992, de 16 de
juliol, d'indústria.
Article 12. Participació d'empresaris i de treballadors
La participació d'empresaris i de treballadors, mitjançant les organitzacions empresarials i

sindicals més representatives, en la planificació, la programació, l'organització i el control de la
gestió relacionada amb la millora de les condicions de treball i la protecció de la seguretat i la
salut dels treballadors al lloc de treball és un principi bàsic de la política de prevenció de riscos
laborals, que cal que sigui desenvolupat per les administracions públiques competents en els
diferents nivells territorials.
Article 13. Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
1. Es crea la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball com a òrgan col·legiat assessor
de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció i com a òrgan de
participació institucional en matèria de seguretat i salut en el treball.
2. La Comissió és integrada per un representant de cadascuna de les comunitats autònomes i pel

mateix nombre de membres de l'Administració General de l'Estat i, de manera paritària amb tots
els anteriors, per representants de les organitzacions empresarials i sindicals més
representatives.
3. La comissió ha de conèixer les actuacions que desenvolupin les administracions públiques

competents en matèria de promoció de la prevenció de riscos laborals, d'assessorament tècnic i
de vigilància i control a què es refereixen els articles 7, 8, 9 i 11 d'aquesta Llei i pot informar i
formular propostes amb relació a aquestes actuacions, en especial en tot el que faci referència a:
• Criteris i programes generals d'actuació.
• Projectes de disposicions de caràcter general.
• Coordinació de les actuacions desenvolupades per les administracions públiques competents
en matèria laboral.
• Coordinació entre les administracions públiques competents en matèria laboral, sanitària i
d'indústria.
4. La Comissió ha d'adoptar els seus acords per majoria. Amb aquesta finalitat, els representants
de les administracions públiques han de tenir cadascun un vot i els de les organitzacions
empresarials i sindicals n'han de tenir dos.
5. La Comissió ha de tenir un president i quatre vice-presidents, un per a cadascun dels grups

que la integren. La presidència de la Comissió correspon al secretari general de Treball i
Relacions Laborals i la vice-presidència, que s'atribueix a l'Administració General de l'Estat,
correspon al sots-secretari de Sanitat i Consum.
6. La secretaria de la Comissió, com a òrgan de suport tècnic i administratiu, correspon a la

direcció de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
7. La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball ha de funcionar en Ple, en Comissió

permanent o en grups de treball, d'acord amb la normativa que estableixi el reglament intern que
ha d'elaborar la Comissió mateix.
En tot allò no previst en aquesta Llei i en el reglament intern a què fa referència el
paràgraf anterior, la Comissió s'ha de regir per la Llei 30/1992, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Pàgina 11 de 33
CAPÍTOL III
Drets i obligacions
Article 14. Dret a la protecció davant els riscos laboral s

Derogat en part i substituït per Llei 54/2003
1. Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
Aquest dret suposa que l'empresari contreu un deure correlatiu de protecció dels treballadors
davant els riscos laborals.
Aquest deure de protecció també constitueix un deure de les administracions públiques
respecte del personal al seu servei.
Els drets d'informació, de consulta i participació, de formació en matèria preventiva, de
paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent i de vigilància del seu estat de salut, en els
temes previstos en aquesta Llei, formen part del dret dels treballadors a una protecció eficaç en
matèria de seguretat i salut en el treball.
2. En compliment del deure de protecció, l’empresari haurà de garantir la seguretat i la salut

dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina. A aquests efectes,
en el marc de les seves responsabilitats, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals
mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa i l’adopció de les mesures que
siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, amb les
especialitats que es recullen en els articles següents en matèria de pla de prevenció de riscos
laborals, avaluació de riscos, informació, consulta i participació i formació dels treballadors,
actuació en casos d’emergència i de risc greu i imminent, vigilància de la salut, i mitjançant la
constitució d’una organització i dels mitjans necessaris en els termes establerts en el capítol IV
d’aquesta llei.
L’empresari desenvoluparà una acció permanent de seguiment de l’activitat preventiva amb la
finalitat de perfeccionar de manera continuada les activitats d’identificació, avaluació i control
dels riscos que no s’hagin pogut evitar i els nivells de protecció existents, i disposarà el que
sigui necessari per a l’adaptació de les mesures de prevenció assenyalades en el paràgraf
anterior a les modificacions que puguin experimentar les circumstàncies que incideixin en la
realització de la feina.
3. L'empresari ha de complir les obligacions que s'estableixen en la normativa sobre prevenció de

riscos laborals.
4. Les obligacions dels treballadors establertes en aquesta Llei, l'atribució de funcions en matèria
de protecció i prevenció a treballadors o serveis de l'empresa i el recurs al concert amb entitats
especialitzades en el desenvolupament d'activitats de prevenció han de complementar les
accions de l'empresari, sense que per aquesta raó quedi eximit del compliment del seu deure en
aquesta matèria, sense perjudici de les accions que pugui exercir, si escau, contra qualsevol altra
persona.
5. El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball de cap manera no pot ser a
càrrec dels treballadors.
Article 15. Principis de l'acció preventiva
1. L'empresari ha d'aplicar les mesures que integren el deure general de prevenció previst a
l'article anterior, d'acord amb els principis generals següents:
a) Evitar els riscos.
b) Avaluar els riscos que no es poden evitar.
c) Combatre els riscos en el seu origen.
d) Adaptar la feina a la persona, en particular en el que fa referència a la concepció dels llocs de
treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu
específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes en la salut.
e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
f) Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.
Pàgina 12 de 33
g) Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica,
l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors
ambientals en el treball.
h) Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.
i) Facilitar les degudes instruccions als treballadors.
2. L'empresari ha de considerar les capacitats professionals dels treballadors en matèria de

seguretat i de salut en el moment d'encarregar-los les feines.
3. L'empresari ha d'adoptar les mesures que calgui amb la finalitat de garantir que només els
treballadors que hagin rebut prou informació i de manera adequada puguin accedir a les zones de
risc greu i específic.
4. L'efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o les imprudències no

temeràries que podria cometre el treballador. Per adoptar-les cal tenir en compte els riscos
addicionals que poden implicar determinades mesures preventives, les quals només s'han de
poder posar en pràctica quan la magnitud d'aquests riscos sigui substancialment inferior a la dels
que es pretén controlar i quan no hi hagi unes alternatives més segures.
5. Podran concertar operacions d'assegurança que tinguin la finalitat de garantir com a àmbit de
cobertura la previsió de riscos derivats del treball l'empresa respecte dels seus treballadors, els
treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte dels seus
socis l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.
Article 16. Pla de prevenció de riscos laborals, avaluació dels riscos i planificació de
l’activitat preventiva.
Derogat i substituït per Llei 54/2003
1. La prevenció de riscos laborals haurà d’integrar-se en el sistema general de gestió de

l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com a tots els nivells jeràrquics de la
mateixa, a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals al qual es
refereix el paràgraf següent.
Aquest pla de prevenció de riscos laborals haurà d’incloure l’estructura organitzativa, les
responsabilitats, les funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos
necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos en l’empresa, en els termes que
reglamentàriament s’estableixin.
2. Els instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla de prevenció de riscos, que
podran ser duts a terme per fases de forma programada, són l’avaluació de riscos laborals i la
planificació de l’activitat preventiva a què es refereixen els paràgrafs següents:
a) L’empresari haurà de realitzar una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels
treballadors, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les
característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin d’exercir-los. La mateixa
avaluació s’haurà de fer en ocasió de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o
preparats químics i de condicionament dels llocs de treball. L’avaluació inicial tindrà en compte les
altres actuacions que s’hagin de desenvolupar d’acord amb el que disposa la normativa sobre
protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat. L’avaluació s’actualitzarà quan
canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si fos
necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït.
Quan el resultat de l’avaluació ho faci necessari, l’empresari realitzarà controls periòdics de les
condicions de treball i de l’activitat dels treballadors en la prestació dels seus serveis, per detectar
situacions potencialment perilloses.
b) Si els resultats de l’avaluació prevista en el paràgraf a) posessin de manifest situacions de risc,
l’empresari realitzarà les activitats preventives que siguin necessàries per eliminar o reduir i
controlar aquests riscos. Aquestes activitats seran objecte de planificació per l’empresari, incloent
per a cada activitat preventiva el termini per dur-la a terme, la designació de responsables i els
recursos humans i materials necessaris per a la seva execució.
L’empresari haurà d’assegurar-se de l’efectiva execució de les activitats preventives incloses en

la planificació, efectuant un seguiment continu de la mateixa.
Pàgina 13 de 33
Les activitats de prevenció hauran de ser modificades quan l’empresari apreciï, com a
conseqüència dels controls periòdics previstos en el paràgraf a) anterior, la seva inadequació a
les finalitats de protecció requerides.
3. Quan s'hagi produït un dany per a la salut dels treballadors o quan, arran de la vigilància de la
salut prevista a l'article 22, apareguin indicis que les mesures de prevenció són insuficients,
l'empresari ha de dur a terme una investigació per tal de detectar les causes d'aquests fets.
Article 17. Equips de treball i mitjans de protecció
1. L'empresari ha d'adoptar les mesures que calgui perquè els equips de treball siguin adequats
per a la feina que s'hagi de fer i que estiguin convenientment adaptats a aquest efecte, de manera
que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los.
Quan l'ús d'un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat i la
salut dels treballadors, l'empresari ha d'adoptar les mesures necessàries a fi que:
a) La utilització de l'equip de treball quedi reservada als encarregats d'aquesta utilització.
b) Els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats pels
treballadors específicament capacitats per fer-ho.
2. L'empresari ha de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats

per a l'exercici de les seves funcions i vetllar perquè se'n faci un ús efectiu quan, pel tipus de
feines realitzades, siguin necessaris.
Els equips de protecció individual s'han de fer servir quan els riscos no es puguin evitar o
no puguin ser prou limitats pels mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o
procediments d'organització de la feina.
Article 18. Informació, consulta i participació dels treballadors
1. A fi de complir el deure de protecció establert en aquesta Llei, l'empresari ha d'adoptar les

mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les informacions necessàries amb relació
a:
a) Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors al treball, tant els que afecten l'empresa
en el seu conjunt com els que afecten cada tipus de lloc de treball o funció.
b) Les mesures i les activitats de protecció i prevenció que es poden aplicar als riscos indicats a
l'apartat anterior.
c) Les mesures adoptades d'acord amb el que disposa l'article 20 d'aquesta Llei.
Dins les empreses que disposin de representants dels treballadors, la informació a què es
refereix aquest apartat ha de ser facilitada per l'empresari als treballadors mitjançant aquests
representants; això no obstant, cal informar directament cada treballador dels riscos específics
que afectin el seu lloc de treball o la seva funció i de les mesures de protecció i prevenció
aplicables a aquests riscos.
2. L'empresari ha de consultar els treballadors, i permetre'n la participació, en el marc de totes les

qüestions que afectin la seguretat i la salut en el treball, d'acord amb el que disposa el capítol 5
d'aquesta Llei.
Els treballadors tenen dret a fer propostes a l'empresari, com també als òrgans de
participació i representació previstos al capítol 5 d'aquesta Llei, adreçades a la millora dels nivells
de protecció de la seguretat i la salut a l'empresa.
Article 19. Formació dels treballadors
1. En compliment del deure de protecció, l'empresari ha de garantir que cada treballador rebi una
formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la
seva contractació, sigui quina en sigui la modalitat o la durada, com quan s'esdevinguin canvis en
les funcions que exerceixi o s'introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.
La formació s'ha de centrar específicament en el lloc de treball o la funció de cada
treballador, cal que s'adapti a l'evolució dels riscos i a l'aparició d'altres de nous i s'ha de repetir
periòdicament si calgués.
Pàgina 14 de 33
2. La formació a què es refereix l'apartat anterior s'ha de donar, sempre que sigui possible, dins la
jornada laboral o, si no fos possible, en altres hores però descomptant de la jornada les hores que
s'hi hagin esmerçat. La formació pot ser donada per l'empresa amb mitjans propis o bé ser
concertada amb serveis externs, i en cap cas el seu cost no ha de ser a càrrec dels treballadors.
Article 20. Mesures d'emergència
L'empresari, tenint en compte les dimensions i l'activitat de l'empresa, com també la

possible presència de persones que en siguin alienes, ha d'analitzar les possibles situacions
d'emergència i adoptar les mesures que cregui convenients en matèria de primers auxilis, lluita
contra incendis i evacuació dels treballadors; amb aquesta finalitat, ha de designar el personal
encarregat de posar en pràctica aquestes mesures i ha de comprovar periòdicament, si convé,
que funcionin correctament. Aquest personal ha de tenir la formació necessària, ser suficient en
nombre i disposar del material adequat, segons les circumstàncies indicades més amunt.
Per a l'aplicació de les mesures adoptades, l'empresari ha d'organitzar les relacions que
calgui amb serveis externs a l'empresa, particularment en matèria de primers auxilis, assistència
mèdica d'urgència, salvament i lluita contra incendis, de manera que en quedin garantides la
rapidesa i l'eficàcia.
Article 21. Risc greu i imminent
1. Quan els treballadors estiguin o puguin estar exposats a un risc greu i imminent a causa de la
seva feina, l'empresari està obligat a:
a) Informar al més aviat possible tots els treballadors afectats de l'existència d'aquest risc i de les
mesures adoptades o que, si escau, calgui adoptar en matèria de protecció.
b) Adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu,
imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si calgués, abandonar
immediatament el seu lloc de treball. En aquest supòsit, no es pot exigir als treballadors que
tornin a la seva activitat mentre continuï havent-hi perill, salvant-ne l'excepció degudament
justificada per raons de seguretat i determinada pel reglament.
c) Disposar del que calgui perquè el treballador que no es pugui posar en contacte amb el seu
superior jeràrquic, davant una situació de perill greu i imminent per a la seva seguretat, la d'altres
treballadors o la de persones alienes a l'empresa, estigui en condicions, atesos els seus
coneixements i atesos els mitjans tècnics posats a la seva disposició, d'adoptar les mesures
necessàries per evitar les conseqüències de l'esmentat perill.
2. D'acord amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 14 d'aquesta Llei, el treballador té dret a
interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, si calgués, quan consideri que aquesta
activitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.
3. Quan, en el cas a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, l'empresari no adopti o no permeti
l'adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els seus
representants legals poden acordar, per majoria dels seus membres, la paralització de l'activitat
dels treballadors afectats per aquest risc. L'acord ha de ser comunicat immediatament a
l'empresa i a l'autoritat laboral, la qual, en un termini de vint-i-quatre hores, ha d'anul·lar o ratificar
la paralització acordada.
L'acord a què es refereix el paràgraf anterior es pot adoptar per decisió de la majoria dels
delegats de prevenció quan no sigui possible reunir amb la urgència requerida l'òrgan de
representació del personal.
4. Els treballadors o els seus representants no poden patir cap mena de perjudici derivat de
l'adopció de les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, tret que hagin actuat de mala
fe o hagin comès una negligència greu.
Article 22. Vigilància de la salut
1. L'empresari ha de garantir als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de
salut segons els riscos inherents al treball.
Aquesta vigilància només es pot dur a terme quan el treballador hi doni el seu
consentiment. Només s'exceptuen d'aquest caràcter voluntari, amb l'informe previ dels
Pàgina 15 de 33
representants dels treballadors, els supòsits en què la realització dels reconeixements sigui
imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors
o per verificar si l'estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, per als altres
treballadors o per a altres persones relacionades amb l'empresa o bé quan així s'estableixi en
una disposició legal amb relació a la protecció de riscos específics i activitats de perillositat
especial.
En qualsevol cas, cal optar per la realització d'aquells reconeixements o aquelles proves
que causen menys molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.
2. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors s'han de dur a terme sempre
respectant el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de
tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.
3. Els resultats de la vigilància a què es refereix l'apartat anterior s'han de comunicar als
treballadors afectats.
4. Les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors no es poden fer servir amb
finalitats discriminatòries ni en perjudici del treballador.
L'accés a la informació mèdica de caràcter personal ha de quedar limitat al personal
mèdic i a les autoritats sanitàries que duguin a terme la vigilància de la salut dels treballadors,
sense que pugui ser subministrada a l'empresari o a altres persones sense el consentiment
exprés del treballador.
No obstant l'anterior, l'empresari i les persones o els òrgans amb responsabilitats en
matèria de prevenció han de ser informats de les conclusions que es derivin dels reconeixements
efectuats en relació amb l'aptitud del treballador per al desenvolupament del lloc de treball o amb
la necessitat d'introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció, a fi que puguin
desenvolupar correctament les seves funcions en matèria preventiva.
5. En el supòsit que el tipus de riscos inherents al treball ho faci necessari, el dret dels
treballadors a la vigilància periòdica del seu estat de salut s'ha de prolongar més enllà de la
finalització de la relació laboral, en els termes que es determinin reglamentàriament.
6. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors seran dutes a terme per
personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.
Article 23. Documentació

1. L'empresari ha d'elaborar i conservar a disposició de l'autoritat laboral la següent documentació

relativa a les obligacions establertes als articles anteriors:
a) Pla de prevenció de riscos laborals, de conformitat amb el que preveu l’apartat 1 de l’article
16 d’aquesta llei.
b) Avaluació dels riscos per a la seguretat i la salut a la feina, incloent el resultat dels controls
periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors, d’acord amb el que disposa el
paràgraf a) de l’apartat 2 de l’article 16 d’aquesta llei.
c) Planificació de l’activitat preventiva, incloses les mesures de protecció i de prevenció a
adoptar i, en cas necessari, material de protecció que s’hagi d’utilitzar, de conformitat amb el
paràgraf b) de l’apartat 2 de l’article 16 d’aquesta llei.
d) Pràctica dels controls de l'estat de salut dels treballadors previstos a l'article 22 d'aquesta Llei i
conclusions obtingudes en els termes recollits en el darrer paràgraf de l'apartat 4 de l'article
esmentat.
e) Relació d'accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al treballador una
incapacitat laboral superior a un dia de feina. En aquests casos, l'empresari ha de dur a terme, a
més, la notificació a què es refereix l'apartat 3 d'aquest article.
2. En el moment en què cessin la seva activitat, les empreses han de remetre a l'autoritat laboral
la documentació indicada a l'apartat anterior.
Pàgina 16 de 33
3. L'empresari està obligat a notificar per escrit a l'autoritat laboral els danys per a la salut dels
treballadors al seu servei que s'haguessin produït arran del desenvolupament de la seva feina,
d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament.
4. La documentació a què fa referència aquest article haurà de ser també posada a disposició de
les autoritats sanitàries amb l'objectiu que aquestes puguin complir el que disposen l'article 10
d'aquesta Llei i l'article 21 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat.
Article 24. Coordinació d'activitats empresarials

1. Quan en un mateix centre de treball hi duguin a terme activitats treballadors de dues empreses
o més, aquestes han de cooperar en l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos
laborals. Amb aquesta finalitat, han d'establir els mitjans de coordinació que calgui quant a la
protecció i la prevenció de riscos laborals i la informació sobre aquests als seus treballadors
respectius, en els termes previstos a l'apartat 1 de l'article 18 d'aquesta Llei.
2. L'empresari titular del centre de treball ha d'adoptar les mesures necessàries perquè aquells
altres empresaris que duguin a terme activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les
instruccions adequades, quant als riscos existents al centre de treball i les mesures de protecció i
prevenció corresponents, com també sobre les mesures d'emergència que calgui aplicar, a fi que
ho facin saber als seus treballadors respectius.
3. Les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d'obres o serveis
corresponents a la seva pròpia activitat i que es duguin a terme en els seus propis centres de
treball han de vigilar que aquests contractistes i subcontractistes compleixin la normativa de
prevenció de riscos laborals.
4. Les obligacions consignades a l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 41 d'aquesta Llei també
són d'aplicació, respecte de les operacions contractades, en els supòsits que els treballadors de
l'empresa contractista o subcontractista no prestin serveis en els centres de treball de l'empresa
principal, sempre que aquests treballadors hagin d'operar amb maquinària, equips, productes,
primeres matèries o estris proporcionats per l'empresa principal.
5. Els deures de cooperació i d'informació i instrucció que es recullen als apartats 1 i 2 són
d'aplicació respecte dels treballadors autònoms que duguin a terme activitats en aquests centres
de treball.
6. Afegit per Llei 54/2003 .Les obligacions previstes en aquest article seran desenvolupades
reglamentàriament.» Article quart. Organització de recursos per a les activitats preventives.
Article 25. Protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos
1. L'empresari ha de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que, per les
seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin
reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles
als riscos derivats del treball. Amb aquesta finalitat, ha de tenir en compte aquests aspectes en
les avaluacions dels riscos i, segons aquestes, ha d'adoptar les mesures de prevenció i protecció
que calgui.
Els treballadors no han d'ocupar aquells llocs de treball en què, a causa de les seves
característiques personals o el seu estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o
sensorial degudament reconeguda, puguin tant ells com els altres treballadors i altres persones
relacionades amb l'empresa exposar-se a situacions de perill o, en general, quan es trobin
manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències
psicofísiques dels llocs de treball respectius.
2. De la mateixa manera, l'empresari ha de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc
que puguin incidir en la funció de procreació dels treballadors i les treballadores, en particular a
causa d'exposició a agents físics, químics i biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de
toxicitat per a la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat com del desenvolupament de la
descendència, per tal d'adoptar les mesures preventives que calgui.
Pàgina 17 de 33
Article 26. Protecció de la maternitat
Modificat per la Llei 39/1999
1. L'avaluació dels riscos a què es refereix l'article 16 d’aquesta Llei ha de comprendre la

determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l'exposició de les treballadores en situació
d'embaràs o part recent a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir
negativament en la salut de les treballadores o del fetus, en qualsevol activitat susceptible de
presentar un risc específic. Si els resultats de l'avaluació revelen un risc per a la seguretat i la
salut o una possible repercussió sobre l'embaràs o la lactància d’aquestes treballadores,
l'empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar l'exposició a aquest risc, per mitjà
d'una adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada.
Aquestes mesures han d’incloure, quan sigui necessari, la no realització de treball nocturn o de
treball a torns.
2. Quan l'adaptació de les condicions o del temps de treball no sigui possible o, a pesar
d’aquesta adaptació, les condicions d'un lloc de treball puguin influir negativament en la salut
de la treballadora embarassada o del fetus, i així ho certifiquin els Serveis Mèdics de l'Institut
Nacional de la Seguretat Social o de les Mútues, amb l'informe del metge del Servei Nacional
de la Salut que assisteixi facultativament la treballadora, aquesta haurà d’ocupar un lloc de
treball o funció diferent i compatible amb el seu estat. L'empresari haurà de determinar, amb
prèvia consulta als representants dels treballadors, la relació dels llocs de treball exempts de
riscos a aquests efectes.
El canvi de lloc o funció s’ha de dur a terme de conformitat amb les regles i els criteris que
s'apliquin en els supòsits de mobilitat funcional i ha de tenir efectes fins al moment en què
l'estat de salut de la treballadora permeti la seva reincorporació a l'anterior lloc.
En el cas que, fins i tot aplicant les regles assenyalades en el paràgraf anterior, no existeixi un
lloc de treball o funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc no corresponent al
seu grup o categoria equivalent, si bé conserva el dret al conjunt de retribucions del seu lloc
d'origen.
3. Si aquest canvi de lloc no és tècnicament o objectivament possible, o no es pot exigir
raonablement per motius justificats, es pot declarar el pas de la treballadora afectada a la
situació de suspensió del contracte per risc durant l'embaràs, contemplada en l’article 45.1.d de
l'Estatut dels Treballadors, durant el període necessari per a la protecció de la seva seguretat o
de la seva salut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un
altre lloc compatible amb el seu estat.
4. El que es disposa en els números 1 i 2 d'aquest article també és d'aplicació durant el període
de lactància si les condicions de treball poden influir negativament en la salut de la dona o del
fill i així ho certifica el metge que, en el règim de Seguretat Social aplicable, assisteixi
facultativament la treballadora.
5. Les treballadores embarassades tenen dret a absentar-se del treball, i a ser remunerades en
aquesta situació, per fer-se exàmens prenatals i practicar tècniques de preparació al part, amb
previs avís a l'empresari i justificació de la necessitat de fer-ho dintre de la jornada de treball.
Article 27. Protecció dels menors
1. Abans de la incorporació a la feina de joves menors de divuit anys, i abans de qualsevol

modificació important de les seves condicions de treball, l'empresari ha de dur a terme una
avaluació dels llocs de treball que aquests hagin d'ocupar, a fi de determinar la naturalesa, el grau
i la durada de la seva exposició, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic, a
agents, processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o la salut
d'aquests treballadors.
Amb aquesta finalitat, l'avaluació ha de tenir en compte especialment els riscos específics
per a la seguretat, la salut i el desenvolupament dels joves derivats de la seva manca
d'experiència, de la seva immaduresa per avaluar els riscos existents o potencials i del seu
desenvolupament encara incomplet.
En qualsevol cas, l'empresari ha d'informar aquests joves i els seus pares o tutors que
hagin intervingut en la contractació, de conformitat amb el que disposa la lletra b) de l'article 7 del
Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel RDL 1/1995, de 24 de març, dels
possibles riscos i de totes les mesures que s'hagin adoptat per a la protecció de la seva seguretat
i la seva salut.
2. Tenint en compte els factors que hem indicat més amunt, el Govern ha d'establir les limitacions
a la contractació de joves menors de divuit anys en feines que presentin riscos específics.
Pàgina 18 de 33
Article 28. Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball
temporal
1. Els treballadors amb relacions de treball temporals o de durada determinada, com també els
contractats per empreses de treball temporal, han de gaudir del mateix nivell de protecció en
matèria de seguretat i salut que els altres treballadors de l'empresa en què presten els seus
serveis.
L'existència d'una relació de treball de les indicades al paràgraf anterior no justificarà, en
cap cas, una diferència de tracte quant a les condicions de treball, en el que faci referència a
qualsevol dels aspectes de la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.
Aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament s'han d'aplicar plenament a les
relacions de treball indicades en els paràgrafs anteriors.
2. L'empresari ha d'adoptar les mesures que calgui per garantir que, amb caràcter previ a l'inici de
la seva activitat, els treballadors a què fa referència l'apartat anterior rebin informació sobre els
riscos als quals s'hagin d'exposar, en particular quant a la necessitat de qualificacions o aptituds
professionals determinades, l'exigència de controls mèdics especials o l'existència de riscos
específics del lloc de treball que cal cobrir, com també sobre les mesures de protecció i prevenció
davant d'aquests riscos.
Aquests treballadors han de rebre, en qualsevol cas, una formació suficient i adequada a
les característiques del lloc de treball que hagin de cobrir, tenint-ne en compte la qualificació i
experiència professionals i els riscos a què s'hagin d'exposar.
3. Els treballadors a què es refereix aquest article tenen dret a una vigilància periòdica del seu
estat de salut, en els termes establerts a l'article 22 d'aquesta Llei i en les seves normes de
desenvolupament.
4. L'empresari ha d'informar els treballadors designats per ocupar-se de les activitats de protecció
i prevenció o, si escau, el servei de prevenció previst a l'article 31 d'aquesta Llei de la
incorporació dels treballadors a què es refereix aquest article, en la mesura necessària perquè
puguin dur a terme les seves funcions de manera adequada respecte de tots els treballadors de
l'empresa.
5. En les relacions de treball mitjançant empreses de treball temporal, l'empresa usuària és

responsable de les condicions d'execució de la feina en tot el que faci referència a la protecció de
la seguretat i la salut dels treballadors. A més, correspon a l'empresa usuària el compliment de
les obligacions en matèria d'informació previstes als apartats 2 i 4 d'aquest article.
L'empresa de treball temporal és responsable del compliment de les obligacions en
matèria de formació i vigilància de la salut que s'estableixen als apartats 2 i 3 d'aquest article.
Amb aquesta finalitat, i sense perjudici del que es disposa al paràgraf anterior, l'empresa usuària
ha d'informar l'empresa de treball temporal, i aquesta els treballadors afectats, abans de la seva
adscripció, de les característiques pròpies dels llocs de treball que han d'ocupar i de les
qualificacions requerides.
L'empresa usuària ha d'informar els representants dels seus treballadors de l'adscripció
dels treballadors que li proporcioni l'empresa de treball temporal. Els esmentats treballadors es
poden adreçar als representants en l'exercici dels drets reconeguts en aquesta Llei.
Article 29. Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos
1. Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i per mitjà de l'acompliment
de les mesures de prevenció que s'adoptin en cada cas, per la seva pròpia seguretat i salut en el
treball i per la d'aquelles altres persones les quals la seva activitat professional pugui afectar, a
causa dels seus actes i omissions en el treball, o de conformitat amb la seva formació i les
instruccions de l'empresari.
2. Els treballadors, d'acord amb la seva formació i seguint les instruccions de l'empresari, cal que,
en particular:
1r. Utilitzin adequadament, d'acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines,
els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i, en general, qualsevol
altre mitjà amb el qual duguin a terme la seva activitat.
Pàgina 19 de 33
2n. Facin servir correctament els mitjans i els equips de protecció que els facilita l'empresari,
d'acord amb les instruccions que aquest els doni.
3r. No posin fora de funcionament i utilitzin correctament els dispositius de seguretat existents o
els que s'instal·lin als espais relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball on aquesta
s'esdevingui.
4t. Informin immediatament el seu superior jeràrquic directe i els treballadors designats per dur a
terme activitats de protecció i prevenció o, si escau, el servei de prevenció, sobre qualsevol
situació que, al seu parer, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels
treballadors.
5è. Contribueixin al compliment de les obligacions establertes per l'autoritat competent a fi de
protegir la seguretat i la salut dels treballadors als seus llocs de treball.
6è. Cooperin amb l'empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin
segures i que no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
3. L'incompliment per part dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a
què es refereixen els apartats anteriors té la consideració d'incompliment laboral a l'efecte previst
a l'article 58.1 de l'Estatut dels treballadors o de falta, si escau, d'acord amb el que estableix la
normativa corresponent sobre règim disciplinari dels funcionaris públics o del personal estatutari
al servei de les administracions públiques. Allò que disposa aquest apartat s'ha d'aplicar
igualment als socis de les cooperatives l'activitat de les quals consisteixi en la prestació del seu
treball, amb les precisions que s'estableixin en els seus reglaments de règim intern.
CAPÍTOL IV
Serveis de prevenció
Article 30. Protecció i prevenció de riscos professionals
1. En compliment del deure de prevenció de riscos professionals, l'empresari ha de designar un o

diversos treballadors perquè s'ocupin d'aquesta activitat, ha de constituir un servei de prevenció o
bé ha de concertar aquest servei amb una entitat especialitzada aliena a l'empresa.
2. Els treballadors designats han de tenir prou capacitat, disposar del temps i dels mitjans que
calgui i ser suficients en nombre, tenint en compte les dimensions de l'empresa, com també els
riscos a què són exposats els treballadors i com hi estan distribuïts, amb l'abast que es determini
en les disposicions a què es refereix la lletra e de l'apartat 1 de l'article 6 d'aquesta Llei.
Els treballadors a què es refereix el paràgraf anterior col·laboraran entre ells i, si escau, amb els
serveis de prevenció.
3. L'empresari ha de facilitar als treballadors designats l'accés a la informació i la documentació a

què es refereixen els articles 18 i 23 d'aquesta Llei, a fi que puguin dur a terme l'activitat de
prevenció.
4. Els treballadors designats no poden patir cap perjudici a causa de les activitats de protecció i
prevenció dels riscos professionals a l'empresa i, mentre les exerceixin, han de gaudir
particularment de les garanties que estableixen per als representants dels treballadors les lletres
a, b i c de l'article 68 i l'apartat 4 de l'article 56 del Text refós de la Llei de l'estatut dels
treballadors.
Aquesta garantia afecta també els treballadors del servei de prevenció quan l'empresa
decideixi constituir-lo, d'acord amb el que es disposa a l'article següent.
Els treballadors esmentats als paràgrafs anteriors han de tractar com a secret
professional qualsevol informació relativa a l'empresa a què tinguin accés, com a conseqüència
del desenvolupament de les seves funcions.
5. A les empreses de menys de sis treballadors, l'empresari pot assumir personalment les
funcions que s'indiquen a l'apartat 1, sempre que desenvolupi habitualment la seva activitat al
centre de treball i tingui prou capacitat per fer-ho, en funció dels riscos a què s'exposin els
treballadors i la perillositat de les activitats, segons que es determina a les disposicions de la lletra
e de l'apartat 1 de l'article 6 d'aquesta Llei.
Pàgina 20 de 33
6. L'empresari que no hagi concertat el servei de prevenció amb una entitat especialitzada aliena
a l'empresa ha de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d'una auditoria o una avaluació
externa, en els termes que es determinin reglamentàriament.
Article 31. Serveis de prevenció

1. Si, segons les dimensions de l'empresa, la designació d'un o diversos treballadors fos
insuficient per a la realització de les activitats de prevenció dels riscos a què estan exposats els
treballadors o de la perillositat de les activitats que s'hi duguin a terme, amb l'abast que
s'estableixi a les disposicions a què es refereix la lletra e de l'apartat 1 de l'article 6 d'aquesta Llei,
l'empresari ha de recórrer a un o diversos serveis de prevenció propis o aliens a l'empresa, que hi
ha de col·laborar quan calgui.
Per a l'establiment d'aquests serveis a les administracions públiques, se n'ha de tenir en
compte l'estructura organitzativa i l'existència d'àmbits sectorials i descentralitzats, si escau.
2. Es considera servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur a
terme les activitats preventives a fi de garantir la protecció adequada de la seguretat i la salut dels
treballadors, per a la qual cosa han d'assessorar i assistir l'empresari, els treballadors o els seus
representants i els òrgans de representació especialitzats.
Per a l'exercici de les seves funcions, l'empresari ha de facilitar a aquest servei l'accés a
la informació i la documentació a què es refereix l'apartat 3 de l'article anterior.
3. Els serveis de prevenció han d'estar en condicions de proporcionar a l'empresa

l'assessorament i el suport que necessiti segons els tipus de riscos que hi hagi i pel que fa a:
a) El disseny, la implantació i l’aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals que permeti la
integració de la prevenció a la empresa.
b) Avaluar els factors de risc que puguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors, en els
termes que preveu l'article 16 d'aquesta Llei.
c) La planificació de l’activitat preventiva i la determinació de les prioritats en l’adopció de les
mesures preventives i la vigilància de la seva eficàcia
d) Informar i formar els treballadors.
e) Prestar els primers auxilis i els plans d'emergència.
f) Vigilar la salut dels treballadors amb relació als riscos derivats del treball.
4. El servei de prevenció ha de ser interdisciplinari i ha de disposar dels mitjans adequats a fi de

complir les seves funcions. Per això, la formació, l'especialitat, la capacitació, la dedicació i el
nombre de components d'aquests serveis com també els recursos tècnics han de ser suficients i
adequats a les activitats preventives que calgui desenvolupar, segons les circumstàncies que es
detallen tot seguit:
a) Dimensions de l'empresa.
b) Tipus de risc a què es puguin exposar els treballadors.
c) Distribució de riscos a l'empresa.
5. Per tal de poder actuar com a serveis de prevenció, les entitats especialitzades han de tenir
l'acreditació de l'administració laboral, que podran obtenir mitjançant la comprovació que
reuneixen els requisits que s'estableixen reglamentàriament i després de l'aprovació prèvia de
l'administració sanitària pel que fa als aspectes de tipus sanitari.
Article 32. Actuació preventiva de les mútues d'accidents de treball i malalties

professionals
Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social poden

desenvolupar per a les empreses que hi estiguin associades les funcions corresponents als
serveis de prevenció, segons el que disposa l'apartat 5 de l'article 31.
Els representants dels empresaris i dels treballadors tenen dret a participar en el control i
seguiment de la gestió desenvolupada per les mútues d'accidents de treball i malalties
professionals de la Seguretat Social en les funcions a què es refereix el paràgraf anterior de
Pàgina 21 de 33
conformitat amb allò que preveu l'article 39.5 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures
fiscals, administratives i d'ordre social.
Article 32 bis. Presència dels recursos preventius.

Afegit per Llei 54/2003
1. La presència al centre de treball dels recursos preventius, sigui quina sigui la modalitat
d’organització d’aquests recursos, serà necessària en els següents casos:
a) Quan els riscos puguin veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o
l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successiva o
simultàniament i que precisin el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.
b) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats com a
perillosos o amb riscos especials.
c) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, si les circumstàncies del cas així ho exigissin ateses les condicions de treball detectades.
2. Es consideren recursos preventius, als quals l’empresari podrà assignar la presència, els
següents:
a) Un o diversos treballadors designats de l’empresa.
b) Un o diversos membres del servei de prevenció propi de l’empresa.
c) Un o diversos membres del o dels serveis de prevenció aliens concertats per l’empresa. Quan
la presència sigui realitzada per diferents recursos preventius hauran de col·laborar entre sí.
3. Els recursos preventius a què es refereix l’apartat anterior hauran de tenir la capacitat suficient,
disposar dels mitjans necessaris i ser suficients en nombre per vigilar el compliment de les
activitats preventives, havent de romandre al centre de treball durant el temps en què es mantingui
la situació que determini la seva presència.
4. No obstant el que s’assenyala en els apartats anteriors, l’empresari podrà assignar la presència
de forma expressa a un o diversos treballadors de l’empresa que, sense formar part del servei de
prevenció propi ni ser treballadors designats, reuneixin els coneixements, la qualificació i
l’experiència necessaris en les activitats o processos a què es refereix l’apartat 1 i comptin amb la
formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell bàsic.
En aquest supòsit, aquests treballadors hauran de mantenir la necessària col·laboració
amb els recursos preventius de l’empresari.»
CAPÍTOL V
Consulta i participació dels treballadors
Article 33. Consulta dels treballadors
1. L'empresari ha de consultar als treballadors, amb la deguda antelació, l'adopció de les

decisions relatives a:
a) La planificació i l'organització de la feina a l'empresa i la introducció de noves tecnologies, en
tot allò relacionat amb les conseqüències que aquestes puguin tenir per a la seguretat i la salut
dels treballadors, derivades de l'elecció dels equips, la determinació i l'adequació de les
condicions de treball i l'impacte dels factors ambientals en la feina.
b) L'organització i el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i prevenció dels
riscos professionals a l'empresa, incloent-hi la designació dels treballadors encarregats
d'aquestes activitats o el recurs a un servei de prevenció extern.
c) La designació dels treballadors encarregats de les mesures d'emergència.
d) Els procediments d'informació i documentació a què es refereixen els articles 18, apartat 1, i
23, apartat 1, d'aquesta Llei.
e) El projecte i l'organització de la formació en matèria preventiva.
f) Qualsevol altra acció que pugui tenir efectes substancials sobre la seguretat i la salut dels
treballadors.
Pàgina 22 de 33
2. A les empreses que disposin de representants dels treballadors, les consultes a què es refereix
l'apartat anterior s'han de dur a terme amb aquests representants.
Article 34. Drets de participació i representació
1. Els treballadors tenen dret a participar en l'empresa, pel que fa a les qüestions relacionades
amb la prevenció de riscos en el treball.
A les empreses o els centres de treball amb sis treballadors o més, la participació
d'aquests s'ha de canalitzar mitjançant els seus representants i la representació especialitzada
que es regula en aquest capítol.
2. Correspon als comitès d'empresa, als delegats de personal i als representants sindicals, en els
termes que, respectivament, els reconeixen l'Estatut dels treballadors, la Llei d'òrgans de
representació del personal al servei de les administracions públiques i la Llei orgànica de llibertat
sindical, la defensa dels interessos dels treballadors en matèria de prevenció de riscos en el
treball. Per fer-ho, els representants del personal han d'exercir les competències que aquestes
normes estableixen en matèria d'informació, consulta i negociació, vigilància i control i exercici
d'accions davant les empreses i els òrgans i els tribunals competents.
3. El dret de participació que es regula en aquest capítol s'ha d'exercir en l'àmbit de les
administracions públiques amb les adaptacions que procedeixin segons la diversitat de les
activitats que duguin a terme i les diferents condicions en què aquestes es realitzen, la
complexitat i la dispersió de la seva estructura organitzativa i les seves peculiaritats en matèria de
representació col·lectiva, en els termes previstos en la Llei 7/1990, de 19 de juliol, sobre
negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats
públics, i es poden establir àmbits sectorials i descentralitzats segons el nombre d'efectius i de
centres.
A fi de dur a terme aquesta adaptació en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, el
Govern ha de tenir en compte els criteris següents:
a) En cap cas aquesta adaptació no pot afectar les competències, les facultats i les garanties que
es reconeixen en aquesta Llei als delegats de prevenció i als comitès de seguretat i salut.
b) Cal establir l'àmbit específic que resulti adequat en cada cas per a l'exercici de la funció de
participació en matèria preventiva dins l'estructura organitzativa de l'Administració. Amb caràcter
general, aquest àmbit és el dels òrgans de representació del personal al servei de les
administracions públiques, tot i que se'n poden establir altres de diferents segons les
característiques de l'activitat i la freqüència dels riscos a què es puguin exposar els treballadors.
c) Quan en aquest àmbit hi hagi diferents òrgans de representació del personal, cal garantir una
actuació coordinada de tots ells en matèria de prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el
treball i cal fer possible que la participació es dugui a terme de manera conjunta entre els uns i els
altres, en l'àmbit específic establert a aquest efecte.
d) Amb caràcter general, s'ha de constituir un únic comitè de seguretat i salut en l'àmbit dels
òrgans de representació previstos a la Llei d'òrgans de representació del personal al servei de les
administracions públiques, que ha d'estar integrat pels delegats de prevenció designats en aquest
àmbit, tant per al personal amb relació de caràcter administratiu o estatutari com per al personal
laboral, i per representants de l'administració en un nombre no superior al del delegats. No
obstant això, es poden constituir comitès de seguretat i salut en altres àmbits quan les raons de
l'activitat i el tipus i la freqüència dels riscos ho aconsellin.
Article 35. Delegats de prevenció
1. Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors amb funcions específiques
en matèria de prevenció de riscos en el treball.
2. Els delegats de prevenció són designats pels representants del personal i entre
membres d'aquests representants, en l'àmbit dels òrgans de representació previstos a les normes
a què es refereix l'article anterior, d'acord amb l'escala següent:
De 50 a 100 treballadors: 2 delegats de prevenció

Pàgina 23 de 33
A partir de 4001 treballadors: 8 delegats de prevenció
A les empreses de fins a trenta treballadors, hi ha d'haver un delegat de prevenció que ha

de ser el delegat de personal. A les empreses que tinguin entre trenta-un i quaranta-nou
treballadors, hi ha d'haver un delegat de prevenció que ha de ser elegit pels delegats del personal
i entre membres d'aquest col·lectiu.
3. A l'efecte de determinar el nombre de delegats de prevenció, s'han de tenir en compte els

criteris següents:
a) Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada superior a un any s'han de
considerar treballadors fixos de plantilla.
b) Els contractats per a un termini de fins a un any, s'han de considerar segons el nombre de dies
treballats en el període d'un any anterior a la designació. Cada dos-cents dies treballats o fracció
s'han de computar com un treballador més.
4. No obstant el que es disposa en aquest article, en els convenis col·lectius es poden establir
altres sistemes de designació dels delegats de prevenció, sempre que es garanteixi que la
facultat de designació correspon als representants del personal o als treballadors mateix.
De la mateixa manera, en la negociació col·lectiva o per mitjà dels acords a què es
refereix l'article 83, apartat 3, de l'Estatut dels treballadors, es pot acordar que les competències
reconegudes en aquesta Llei als delegats de prevenció siguin exercides per òrgans específics
creats al mateix conveni o als acords esmentats. Aquests òrgans poden assumir, en els termes i
d'acord amb les modalitats que hom acordi, competències generals respecte del conjunt dels
centres de treball inclosos en l'àmbit d'aplicació del conveni o de l'acord, a fi de fomentar-hi un
més bon compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
Igualment, en l'àmbit de les administracions públiques, es poden establir, en els termes
indicats a la Llei 7/1990, de 19 de juliol, sobre negociació col·lectiva i participació en la
determinació de les condicions de treball dels empleats públics, altres sistemes de designació
dels delegats de prevenció i es pot acordar que les competències que aquesta Llei els atribueix
puguin ser exercides per òrgans específics.
Article 36. Competències i facultats dels delegats de prevenció
1. Són competències dels delegats de prevenció les següents:

a) Col·laborar amb la direcció de l'empresa a millorar l'acció preventiva.
b) Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en l'execució de la normativa sobre
prevenció de riscos laborals.
c) Ser consultats per l'empresari sobre les decisions a què es refereix l'article 33 d'aquesta Llei,
abans que siguin executades.
d) Exercir una tasca de vigilància i de control sobre el compliment de la normativa de prevenció
de riscos laborals.
A les empreses que, d'acord amb el que disposa l'apartat 2 de l'article 38 d'aquesta Llei,
no tinguin un comitè de seguretat i salut pel fet de no arribar al nombre mínim de treballadors
requerit amb aquest efecte, les competències que se li atribueixen en aquesta Llei han de ser
exercides pels delegats de prevenció.
2. En l'exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests estan facultats
per:
a) Acompanyar els tècnics en les avaluacions de tipus preventiu de l'ambient de treball, com
també, en els termes previstos a l'article 40 d'aquesta Llei, els inspectors de Treball i Seguretat
Social en les visites i les verificacions que duguin a terme als centres de treball a fi de comprovar
que es compleixi la normativa sobre prevenció de riscos laborals, i els poden formular les
observacions que creguin oportunes.
b) Tenir accés, amb les limitacions previstes a l'apartat 4 de l'article 22 d'aquesta Llei, a la
informació i la documentació referent a les condicions de treball que siguin necessàries per a
l'exercici de les seves funcions i, particularment, a la prevista en els articles 18 i 23 d'aquesta Llei.
Pàgina 24 de 33
Quan la informació estigui subjecta a les limitacions indicades, només pot ser subministrada de
manera que es garanteixi el respecte de la confidencialitat.
c) Ser informats per l'empresari sobre els danys produïts en la salut dels treballadors quan aquest
n'hagués tingut coneixement; els delegats es poden presentar, encara que sigui fora de la seva
jornada laboral, al lloc dels fets a fi de conèixer-ne les circumstàncies.
d) Rebre de l'empresari les informacions que aquest hagi obtingut de les persones o els òrgans
encarregats de les activitats de protecció i prevenció de l'empresa, com també dels organismes
competents per a la seguretat i la salut dels treballadors, sense perjudici del que disposa l'article
40 d'aquesta Llei en matèria de col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
e) Dur a terme visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i de control de l'estat
de les condicions de treball i poder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona i comunicar-se
durant la jornada amb els treballadors, de manera que no s'alteri el desenvolupament normal del
procés productiu.
f) Exigir a l'empresari que adopti mesures de tipus preventiu i per millorar els nivells de protecció
de la seguretat i la salut dels treballadors; amb aquesta finalitat, poden fer propostes a
l'empresari, com també al comitè de seguretat i salut perquè s'hi discuteixin.
g) Proposar a l'òrgan de representació dels treballadors que s'adopti l'acord de paralització
d'activitats a què es refereix l'apartat 3 de l'article 21.
3. Els informes que hagin d'emetre els delegats de prevenció d'acord amb el que disposa la lletra
c de l'apartat 1 d'aquest article s'han d'elaborar en un termini de quinze dies, o bé en el temps
imprescindible quan calgui adoptar mesures adreçades a prevenir riscos imminents. Un cop
transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès l'informe, l'empresari pot posar en pràctica la
seva decisió.
4. Si l'empresari es nega a adoptar les mesures proposades pel delegat de prevenció segons el
que disposa la lletra f de l'apartat 2 d'aquest article, cal que en doni els motius.
Article 37. Garanties i secret professional dels delegats de prevenció
1. El que preveu l'article 68 de l'Estatut dels treballadors en matèria de garanties és d'aplicació als
delegats de prevenció en la seva condició de representants dels treballadors.
El temps que esmercin els delegats de prevenció en l'exercici de les funcions previstes en
aquesta Llei es considera d'exercici de funcions de representació a l'efecte de la utilització del
crèdit d'hores mensuals retribuïdes previst a la lletra e de l'esmentat article 68 de l'Estatut dels
treballadors.
Això no obstant, es considera, en qualsevol cas, temps de treball efectiu, sense imputació
a l'esmentat crèdit horari, el corresponent a les reunions del comitè de seguretat i salut i a
qualsevol altra de convocada per l'empresari en matèria de prevenció de riscos, com també el
destinat a les visites previstes a les lletres a i c de l'apartat 2 de l'article anterior.
2. L'empresari ha de proporcionar als delegats de prevenció els mitjans i la formació en matèria

preventiva que calgui per a l'exercici de les seves funcions.
La formació l'ha de facilitar l'empresari amb els seus propis mitjans o mitjançant el concert
amb organismes o entitats especialitzades en la matèria, s'ha d'adaptar a l'evolució dels riscos i a
l'aparició d'altres de nous i cal repetir-la periòdicament si és necessari.
El temps esmerçat en la formació es considera temps de treball a qualsevol efecte i el
seu cost no pot ser, en cap cas, a càrrec dels delegats de prevenció.
3. S'ha d'aplicar als delegats de prevenció el que disposa l'apartat 2 de l'article 65 de l'Estatut dels
treballadors pel que fa al degut secret professional respecte de les informacions a què tinguessin
accés com a conseqüència de la seva actuació a l'empresa.
4. El que disposa aquest article en matèria de garanties i secret professional dels delegats de
prevenció, en el cas de les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei
de les administracions públiques, s'ha d'entendre amb referència a la regulació expressada en els
articles 10, paràgraf segon i 11 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació,
determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les
administracions públiques.
Pàgina 25 de 33
Article 38. Comitè de seguretat i salut
1. El comitè de seguretat i salut és l'òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta

regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de prevenció de riscos.
2. S'ha de constituir un comitè de seguretat i salut en totes les empreses o els centres de treball
amb cinquanta treballadors o més.
El comitè ha d'estar format pels delegats de prevenció, d'una banda, i per l'empresari i/o
els seus representants en nombre igual al dels delegats de prevenció, de l'altra.
Han de participar en les reunions del comitè de seguretat i salut, amb veu però sense vot,
els delegats sindicals i els responsables tècnics de la prevenció a l'empresa que no estiguin
inclosos en la composició a què es refereix el paràgraf anterior. Poden participar-hi, en les
mateixes condicions, treballadors de l'empresa que tinguin una qualificació o una informació
especial respecte de qüestions concretes que es debatin en aquest òrgan i tècnics en prevenció
aliens a l'empresa, sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions en el comitè.
3. El comitè de seguretat i salut s'ha de reunir cada trimestre i sempre que ho sol·liciti alguna de
les seves representacions. El comitè ha d'adoptar les seves pròpies normes de funcionament.
Les empreses que tinguin diversos centres de treball dotats de comitè de seguretat i salut
poden acordar amb els seus treballadors la creació d'un comitè intercentres, amb les funcions
que li atribueixi l'acord.
Article 39. Competències i facultats del comitè de seguretat i salut

1. El comitè de seguretat i salut té les competències següents:

a) Participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i programes de prevenció
de riscos en l’empresa. A tal efecte, en el seu si es debatran, abans de la seva posada en
pràctica i en allò que fa referència a la seva incidència en la prevenció de riscos, els projectes
en matèria de planificació, organització del treball i introducció de noves tecnologies,
organització i desenvolupament de les activitats de protecció i prevenció a què es refereix
l’article 16 d’aquesta llei i projecte i organització de la formació en matèria preventiva.
b) Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per a la prevenció efectiva dels riscos i
proposar a l'empresa la millora de les condicions o la correcció de les deficiències que hi hagi.
2. En l'exercici de les seves competències, el comitè de seguretat i salut està facultat per:
a) Conèixer directament la situació relativa a la prevenció de riscos al centre de treball, tot duent a
terme, a aquest efecte, les visites que consideri oportunes.
b) Conèixer tots els documents i els informes que calgui sobre les condicions de treball per al
compliment de les seves funcions, com també els procedents de l'activitat del servei de
prevenció, si escau.
c) Conèixer i analitzar els danys produïts en la salut o en la integritat física dels treballadors, a fi
de valorar-ne les causes i proposar les mesures preventives oportunes.
d) Conèixer la memòria i la programació anuals de serveis de prevenció i fer-ne informes.
3. Per tal de fer complir el que disposa aquesta Llei respecte de la col·laboració entre empreses
en els supòsits de desenvolupament simultani d'activitats en un mateix centre de treball, es pot
acordar la realització de reunions conjuntes dels comitès de seguretat i salut o, si no n'hi hagués,
dels delegats de prevenció i els empresaris de les empreses que no tinguin aquests comitès, o bé
altres mesures d'actuació coordinada.
Article 40. Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social
1. Els treballadors i els seus representants poden recórrer a la Inspecció de Treball i Seguretat
Social si consideren que amb les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per l'empresari no n'hi
ha prou per garantir la seguretat i la salut en el treball.
2. Pel que fa les visites als centres de treball a fi de comprovar que s'hi compleixi la normativa
sobre prevenció de riscos laborals, l'inspector de Treball i Seguretat Social ha de comunicar la
seva presència a l'empresari o al seu representant o a la persona inspeccionada, al comitè de
Pàgina 26 de 33
seguretat i salut, al delegat de prevenció o, si aquest estigués absent, als representants legals
dels treballadors, a fi que aquests el puguin acompanyar durant la seva visita i puguin formular-li
les observacions que creguin oportunes, a menys que consideri que aquestes comunicacions
puguin perjudicar l'èxit de les seves funcions.
3. La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha d'informar els delegats de prevenció sobre els
resultats de les visites a què fa referència l'apartat anterior i sobre les mesures que s'hagin
adoptat com a conseqüència d'aquestes, com també a l'empresari mitjançant una diligència en el
Llibre de visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que ha de tenir cada centre de
treball.
4. Les organitzacions sindicals i empresarials més representatives han de ser consultades amb
caràcter previ a l'elaboració dels plans d'actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en
matèria de prevenció de riscos en el treball, en especial dels programes específics per a
empreses de menys de sis treballadors, i han de ser informades del resultat d'aquests plans.
CAPÍTOL VI
Obligacions dels fabricants, els importadors i els subministradors
Article 41. Obligacions dels fabricants, els importadors i els subministradors
1. Els fabricants, els importadors i els subministradors de maquinària, equips, productes i estris de
treball estan obligats a assegurar que aquests no constitueixin una font de perill per al treballador,
sempre que estiguin instal·lats i siguin utilitzats en les condicions, la forma i amb les finalitats que
han recomanat.
Els fabricants, els importadors i els subministradors de productes i substàncies químics
que s'utilitzin en la feina estan obligats a envasar-los i etiquetar-los de manera que se'n permeti la
conservació i la manipulació en condicions de seguretat i se n'identifiqui clarament el contingut i
els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors que comportin el seu emmagatzemament o
la seva utilització.
Els subjectes esmentats en els dos paràgrafs anteriors han de subministrar la informació
que indiqui la manera correcta d'utilització per part dels treballadors, les mesures preventives
addicionals que s'hagin de prendre i els riscos laborals que comportin tant el seu ús normal com
la seva manipulació o utilització inadequades.
Els fabricants, els importadors i els subministradors d'elements per a la protecció dels
treballadors estan obligats a assegurar-ne l'efectivitat, sempre que estiguin instal·lats i siguin
utilitzats en les condicions i de la manera que ells recomanin. A aquest efecte, cal que
subministrin la informació que indiqui el tipus de risc que comporten, el nivell de protecció davant
del risc que proporcionen i la manera correcta de fer-los servir i de mantenir-los.
Els fabricants, els importadors i els subministradors han de proporcionar als empresaris, i
aquests demanar-los a aquells, la informació necessària a fi que la utilització i la manipulació de
la maquinària, els equips, el productes, les primeres matèries i els estris de treball es produeixin
sense riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, com també perquè els empresaris
puguin complir les seves obligacions d'informació envers els treballadors.
2. L'empresari ha de garantir que les informacions a què es refereix l'apartat anterior siguin
facilitades als treballadors en termes que els resultin comprensibles.
CAPÍTOL VII
Responsabilitats i sancions
Article 42. Responsabilitats i la seva compatibilitat

Derogat en part i substituït per RDL 5/2000. Derogat en part i substituït per Llei 54/2003
1. L'incompliment per part dels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de
riscos laborals dóna lloc a responsabilitats administratives, com també, si escau, a
responsabilitats penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar d'aquest incompliment.
2. Derogat per RDL 5/2000.
Pàgina 27 de 33
3. Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador han de ser
compatibles amb les indemnitzacions pels danys i els perjudicis causats i de recàrrec de
prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social que pugui fixar l'òrgan competent
d'acord amb el que preveu la normativa reguladora d'aquest sistema.

Article 43. Requeriments de la Inspecció de Treball i Seguretat Social
1. Si l'inspector de Treball i Seguretat Social comprova que hi ha una infracció a la normativa

sobre prevenció de riscos laborals, haurà de requerir a l'empresari que repari les deficiències
observades, llevat que, per la gravetat i la imminència dels riscos, fos necessari acordar la
paralització prevista a l'article 44. Tot això sense perjudici de la proposta de sanció corresponent,
si escau.
2. El requeriment formulat per l'inspector de Treball i Seguretat Social s'ha de fer saber per escrit
a l'empresari presumptament responsable, tot indicant-li les anomalies o les deficiències
apreciades i el termini que té per reparar-les. Aquest requeriment també s'ha de posar en
coneixement dels delegats de prevenció.
Si s'incompleix el requeriment formulat i continuen havent-hi els fets infractors, l'inspector de

Treball i Seguretat Social, si no ho ha fet inicialment, ha d'aixecar l'acta d'infracció corresponent
per aquests fets.
3. Afegit per Llei 54/2003.

Els requeriments efectuats pels funcionaris públics a què es refereix l’article 9.2 d’aquesta llei,
en exercici de les seves funcions de recolzament i col·laboració amb la Inspecció de Treball i
Seguretat Social, es practicaran amb els requisits i efectes establerts en l’apartat anterior,
podent reflectir-se en el Llibre de Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en la
forma que es determini reglamentàriament.
Article 44. Paralització de treballs
1. Quan l'inspector de Treball i Seguretat Social comprovi que la inobservança de la normativa

sobre prevenció de riscos laborals implica, a parer seu, un risc greu i imminent per a la seguretat i
la salut dels treballadors, pot ordenar la paralització immediata d'aquests treballs o aquestes
tasques. Aquesta mesura s'ha de comunicar a l'empresa responsable, que l'ha de posar en
coneixement immediat dels treballadors afectats, del comitè de seguretat i salut, del delegat de
prevenció o, si no hi fos, dels representants del personal. L'empresa responsable ha de retre
compte a l'inspector de Treball i Seguretat Social del compliment d'aquesta notificació.
L'inspector de Treball i Seguretat Social ha de traslladar la seva decisió de manera
immediata a l'autoritat laboral. L'empresa, sense perjudici del compliment immediat d'aquesta
decisió, la pot impugnar davant l'autoritat laboral en el termini de tres dies hàbils, i aquesta
impugnació s'ha de resoldre en un termini màxim de vint-i-quatre hores. Aquesta resolució és
executiva, sense perjudici dels recursos que siguin procedents.
La paralització dels treballs ha de ser aixecada per la Inspecció de Treball i Seguretat
Social que l'hagi decretada, o per l'empresari tan bon punt es reparin les causes que la van
motivar, i, en aquest últim cas, això s'ha de comunicar immediatament a la Inspecció de Treball i
Seguretat Social.
2. Els supòsits de paralització regulats en aquest article, com també els que es considerin en la
normativa reguladora de les activitats previstes a l'apartat 2 de l'article 7 d'aquesta Llei,
s'entendran, en qualsevol cas, sense perjudici del pagament del salari o de les indemnitzacions
que procedeixin i de les mesures que es puguin arbitrar per a la seva garantia.
Article 45. Infraccions administratives

Derogat pel RDL 5/2000, excepte paràgraf 3r i 4t. Del punt 1.
Això no obstant, en l'àmbit de les relacions del personal civil al servei de les administracions
públiques, les infraccions són objecte de responsabilitats mitjançant la imposició, per resolució de
Pàgina 28 de 33
l'autoritat competent, de la realització de les mesures correctores dels incompliments
corresponents, d'acord amb el procediment que s'estableixi a aquest efecte.
En l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, correspon al Govern la regulació d'aquest
procediment, que s'ha d'ajustar als principis següents:
a) El procediment l'ha d'iniciar l'òrgan competent de la Inspecció de Treball i Seguretat Social per
ordre superior, bé per iniciativa pròpia bé a petició dels representants del personal.
b) Després de la seva actuació, la Inspecció ha de dur a terme un requeriment sobre les mesures
que cal adoptar i el seu termini d'execució, el qual s'ha de traslladar a la unitat administrativa
inspeccionada per tal de formular al·legacions.
c) En cas de discrepància entre els ministres competents com a conseqüència de l'aplicació
d'aquest procediment, les actuacions s'han d'elevar al Consell de Ministres per a la seva decisió
final.
Article 46. Derogat pel RDL 5/2000

Article 53. Suspensió o tancament del centre de treball
El Govern o, si escau, els òrgans de govern de les comunitats autònomes amb competències en
la matèria, quan concorrin circumstàncies de gravetat excepcional en les infraccions en matèria
de seguretat i salut en el treball, poden acordar la suspensió de les activitats laborals durant un
temps determinat o, en cas extrem, el tancament del centre de treball corresponent, sense
perjudici, en qualsevol cas, del pagament del salari o de les indemnitzacions que procedeixin i de
les mesures que es puguin arbitrar per a la seva garantia.
Article 54. Limitacions a la facultat de contractar amb l'administració
Les limitacions de la facultat de contractar amb l'administració per la comissió de delictes o per
infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball es regiran pel
que estableix la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
-1 Definicions a l'efecte de la Seguretat Social

Sense perjudici de la utilització de les definicions contingudes en aquesta Llei en l'àmbit de la
normativa sobre prevenció de riscos laborals, tant la definició dels conceptes d'accident laboral,
malaltia professional, accident no laboral i malaltia comuna, com el règim jurídic establert per a
aquestes contingències en la normativa de la Seguretat Social continuen sent d'aplicació en els
termes i a l'efecte que es preveu en aquest àmbit normatiu.
-2 Reordenació orgànica
Queda extingida l'Organització dels Serveis Mèdics d'Empresa, les funcions de la qual passen a
ser exercides per l'administració sanitària competent en els termes d'aquesta Llei.
Els recursos i les funcions que tenen atribuïts actualment l'Institut Nacional de Medicina i
Seguretat del Treball i l'Escola Nacional de Medicina del Treball s'adscriuen a les unitats, els
organismes o les entitats del Ministeri de Sanitat i Consum i han de ser desenvolupades per
aquestes unitats i aquests organismes o aquestes entitats, d'acord amb la seva organització i la
distribució interna de competències.
L'Institut Nacional de Silicosi manté la seva condició de centre de referència nacional de
prevenció tecnicosanitària de les malalties professionals que afecten el sistema cardiorespiratori.
-3 Caràcter bàsic
1. Aquesta Llei i també les normes reglamentàries que dicti el Govern en virtut del que estableix
l'article 6 constitueixen legislació laboral, dictada a l'empara de l'article 149.1.7 de la Constitució.
Pàgina 29 de 33
2. Respecte del personal civil amb relació de caràcter administratiu o estatutari al servei de les
administracions públiques, aquesta Llei és d'aplicació en els termes següents:
a) Els articles que s'especifiquen tot seguit constitueixen normes bàsiques en el sentit que es
preveu a l'article 149.1.18 de la Constitució:
2.
3, apartats 1 i 2, tret del paràgraf segon.
4.
5, apartat 1.
12.
14, apartats 1 i 2, tret de la remissió al capítol 4, apartats 3, 4 i 5.
15.
16.
17.
18, apartats 1 i 2, tret de la remissió al capítol 5.
19, apartats 1 i 2, tret de la referència a la impartició per mitjans propis o concertats.
20.
21.
22.
23.
24, apartats 1, 2 i 3.
25.
26.
28, apartats 1, paràgrafs primer i segon, 2, 3 i 4, tret del que fa referència a les empreses de
treball temporal.
29.
30, apartats 1, 2, tret de la remissió a l'article 6.1.a, 3 i 4, tret de la remissió al Text refós de la Llei
de l'estatut dels treballadors.
31, apartats 1, tret de la remissió a l'article 6.1.a, 2, 3 i 4.
33.
34, apartats 1, paràgraf primer, 2 i 3, tret del paràgraf segon.
35, apartats 1, 2, paràgraf primer, 4, paràgraf tercer.
36, excepte les referències al comitè de seguretat i salut.
37, apartats 2 i 4.
42, apartat 1.
45, apartat 1, paràgraf tercer.
Disposició addicional quarta. Designació de delegats de prevenció en supòsits especials.
Disposició transitòria, apartat tercer.
Han de tenir aquest mateix caràcter bàsic, en el que correspongui, les normes reglamentàries que
dicti el Govern en virtut del que estableix l'article 6 d'aquesta Llei.
b) En l'àmbit de les comunitats autònomes i les entitats locals, les funcions que la Llei atribueix a
les autoritats laborals i a la Inspecció de Treball i Seguretat Social poden ser atribuïdes a òrgans
diferents.
c) La resta de preceptes són d'aplicació general si no hi ha una normativa específica dictada per
les administracions públiques, llevat del que els sigui inaplicable per la seva pròpia naturalesa
juridicolaboral.
3. L'article 54 constitueix legislació bàsica de contractes administratius, dictada a l'empara de

l'article 149.1.18 de la Constitució.
-4 Designació de delegats de prevenció en supòsits especials

En els centres de treball que no tinguin representants dels treballadors pel fet que no hi hagi
treballadors amb prou antiguitat per ser electors o elegibles en les eleccions per a representants
del personal, els treballadors poden elegir per majoria un treballador que exerceixi les
competències del delegat de prevenció, el qual ha de tenir les facultats, les garanties i les
obligacions del secret professional d'aquests delegats. La seva actuació ha de cessar en el
moment que es reuneixin els requisits d'antiguitat necessaris per poder fer l'elecció de
representants del personal, si bé s'ha de prorrogar el temps indispensable per a la realització
efectiva de l'elecció.
Pàgina 30 de 33
-5 Fundació
Adscrita a la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el treball es crearà una fundació,
la finalitat de la qual ha de ser promoure la millora de les condicions de seguretat i salut en el
treball, especialment a les empreses petites, mitjançant accions d'informació, assistència tècnica,
formació i promoció del compliment de la normativa de prevenció de riscos.
Per al compliment de les seves finalitats, s'ha de dotar la fundació d'un patrimoni amb
càrrec al Fons de prevenció i rehabilitació procedent de l'excés d'excedents de la gestió realitzada
per les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social. La quantia
total d'aquest patrimoni no ha d'excedir del 20% de l'esmentat Fons i ha de determinar-se en la
data d'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Els estatuts de la fundació han de ser aprovats per la Comissió Nacional de Seguretat i
Salut en el Treball, amb el vot favorable dels dos terços dels seus membres.
A l'efecte d'aconseguir un millor compliment de les seves finalitats, se n'ha d'articular la
col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
La planificació, el desenvolupament i el finançament d'accions en els diversos àmbits
territorials ha de tenir en consideració la població ocupada, la grandària de les empreses i els
índexs de sinistralitat laboral. Els pressupostos que la fundació assigni als àmbits territorials
autonòmics que tinguin assumides competències d'execució de la legislació laboral en matèria de
seguretat i higiene en el treball, seran atribuïts per a la seva gestió als òrgans tripartits i de
participació institucional que hi hagi en aquests àmbits i que siguin de naturalesa similar a la
Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
En els sectors d'activitat en què hi hagi fundacions d'àmbit sectorial, constituïdes per
empresaris i treballadors, que tinguin entre les seves finalitats promoure les activitats destinades
a la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, el desenvolupament dels objectius i
finalitats de la fundació, es durà a terme, sempre, en coordinació amb aquestes fundacions.
-6 Constitució de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball

El Govern, en el termini de tres mesos a partir de la vigència d'aquesta Llei, ha de regular
la composició de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. La Comissió s'ha de
constituir en el termini dels trenta dies següents.
-7 Compliment de la normativa de transport de mercaderies perilloses

El que es disposa en aquesta Llei s'entén sense perjudici del compliment de les
obligacions derivades de la regulació en matèria de transport de mercaderies perilloses.
-8 Plans d'organització d'activitats preventives

Cada Departament ministerial, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei i després d'haver consultat prèviament les organitzacions sindicals més representatives, ha
d'elevar al Consell de Ministres una proposta d'acord on s'estableixi un pla d'organització de les
activitats preventives al departament corresponent i als centres, els organismes i els establiments
de tota mena que en depenguin.
Cal necessàriament que acompanyi la proposta una memòria explicativa del cost
econòmic de l'organització proposada, com també el calendari d'execució del pla, amb les
previsions pressupostàries que s'hi adeqüin.
-9 Establiments militars
1. El Govern, en el termini de sis mesos, després d'haver consultat prèviament les organitzacions
sindicals més representatives i a proposta dels ministres de Defensa i de Treball i Seguretat
Social, ha d'adaptar les normes dels capítols 3 i 5 d'aquesta Llei a les exigències de la defensa
nacional, a les peculiaritats orgàniques i al règim vigent de representació del personal en els
establiments militars.
2. Continuen vigents les disposicions sobre organització i competència de l'autoritat
laboral i Inspecció de Treball en l'àmbit de l'administració militar contingudes al Reial decret
2205/1980, de 13 de juny, dictat en desenvolupament de la disposició final 7a de l'Estatut dels
treballadors.
-10 Societats cooperatives

El procediment per a la designació dels delegats de prevenció regulats a l'article 35
d'aquesta Llei en les societats cooperatives que no tinguin assalariats ha d'estar previst als seus
estatuts o bé ser objecte d'acord en assemblea general.
Quan, a més dels socis que presten la seva feina personal, hi hagi assalariats, tots dos
col·lectius s'han de comptar a l'efecte del que disposa el número 2 de l'article 35. En aquest cas,
Pàgina 31 de 33
la designació dels delegats de prevenció s'ha de dur a terme conjuntament pels socis que presten
la seva feina i els treballadors assalariats o, si escau, els seus representants.
-11 Modificació de l'Estatut dels treballadors en matèria de permisos retribuïts

S'afegeix una lletra f a l'apartat 3 de l'article 37 del Text refós de la Llei de l'estatut dels
treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, que ha de dir el següent:
"f) Durant el temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de
preparació al part que s'hagin de dur a terme dins la jornada de treball".
-12 Participació institucional en les comunitats autònomes

En les comunitats autònomes, la participació institucional es durà a terme, quant a la
seva estructura i organització, d'acord amb les competències que tinguin en matèria de seguretat
i salut laboral.
-13 Fons de prevenció i rehabilitació

Els recursos del Fons de prevenció i rehabilitació procedents de l'excés d'excedents de la
gestió realitzada per les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social a què fa referència l'article 73 del Text refós de la Llei general de Seguretat Social es
destinaran en la quantia que es determini reglamentàriament a les activitats que puguin
desenvolupar com a serveis de prevenció les mútues d'accidents de treball i malalties
professionals de la Seguretat Social, d'acord amb el que preveu l'article 32 d'aquesta Llei.
-14 Afegit per Llei 54/2003.

Presència de recursos preventius a les obres de construcció.
1. El que disposa l’article 32 bis de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals serà d’aplicació a les
obres de construcció regulades pel Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, segons el qual
s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, amb les
següents especialitats:
a) La preceptiva presència de recursos preventius s’aplicarà a cada contractista.
b) En el supòsit previst a l’apartat 1, paràgraf a), de l’article 32 bis, la presència dels recursos
preventius de cada contractista serà necessària quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb
riscos especials, tal i com es defineixen en el reial decret mencionat.
c) La preceptiva presència de recursos preventius tindrà com a objecte vigilar el compliment de les
mesures incloses en el pla de seguretat i salut a la feina i comprovar la seva eficàcia.
2. El que es disposa a l’apartat anterior s’entén sense perjudici de les obligacions del
coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra.
-15 Afegit per Llei 54/2003.

Habilitació de funcionaris públics.
Per poder exercir les funcions establertes en l’apartat 2 de l’article 9 d’aquesta llei, els funcionaris
públics de les comunitats autònomes hauran de comptar amb una habilitació específica expedida
per la seva pròpia comunitat autònoma, en els termes que es determinin reglamentàriament.
En tot cas, aquests funcionaris hauran de pertànyer als grups de titulació A o B i acreditar
formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals.»
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
-1 Aplicació de disposicions més favorables

1. El que disposen els articles 36 i 37 d'aquesta Llei en matèria de competències, facultats i
garanties dels delegats de prevenció s'ha d'entendre sense perjudici del respecte a les
disposicions més favorables per a l'exercici dels drets d'informació, consulta i participació dels
treballadors en la prevenció de riscos laborals prevista als convenis col·lectius vigents en la data
de la seva entrada en vigor.
2. Els òrgans específics de representació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos

laborals que, si escau, haguessin estat previstos als convenis col·lectius a què es refereix l'apartat
anterior i que estiguin dotats d'un règim de competències, facultats i garanties que respecti el
contingut mínim que s'estableix als articles 36 i 37 d'aquesta Llei, poden continuar en l'exercici de
les seves funcions, en substitució dels delegats de prevenció, llevat que, mitjançant l'òrgan de
Pàgina 32 de 33
representació legal dels treballadors, es decideixi la designació d'aquests delegats d'acord amb el
procediment de l'article 35.
3. El que es disposa en els apartats anteriors també és d'aplicació als acords conclosos en l'àmbit
de la funció pública a l'empara del que disposa la Llei 7/1990, de 19 de juliol, sobre negociació
col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats públics.
-2 Mentre no s'aprovi el Reglament regulador dels serveis de prevenció de riscos laborals

s'entendrà que les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social
compleixen el requisit previst a l'article 31.5 d'aquesta Llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Abast de la derogació
Queden derogades totes les disposicions que s'oposin a aquesta Llei i específicament:
a) Els articles 9, 10, 11, 36, apartat 2, 39 i 40, paràgraf segon, de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, sobre
infraccions i sancions en l'ordre social.
b) El Decret de 26 de juliol de 1957, pel qual es fixen els treballs prohibits a dones i menors, en
els aspectes de la seva normativa referents al treball de les dones, mentre que es mantenen en
vigor les normatives referents al treball dels menors fins que el Govern desenvolupi les previsions
que es contenen a l'apartat 2 de l'article 27.
c) El Decret d'11 de març de 1971, sobre constitució, composició i funcions dels comitès de
seguretat i higiene en el treball.
d) Els títols 1 i 3 de l'Ordenança general de seguretat i higiene en el treball, aprovats per ordre de
9 de març de 1971.
En tot allò que no s'oposi al que preveu aquesta Llei, i fins que es dictin els reglaments a
què es fa referència a l'article 6, continua essent d'aplicació la regulació de les matèries
compreses en aquest article que es contenen en el títol 2 de l'Ordenança general de seguretat i
higiene en el treball o en altres normes que continguin previsions específiques sobre aquestes
matèries, com també l'Ordre del Ministeri de Treball de 16 de desembre de 1987, que estableix
els models per notificar els accidents laborals. De la mateixa manera, continuen vigents les
disposicions reguladores dels serveis mèdics d'empresa fins que es desenvolupin de manera
reglamentària les previsions d'aquesta Llei sobre serveis de prevenció. El personal que pertany a
aquests serveis en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei s'ha d'integrar en els serveis de
prevenció de les empreses corresponents, quan aquests quedin constituïts, sense perjudici que
continuïn efectuant les funcions que tinguin atribuïdes diferents de les pròpies del servei de
prevenció.
Aquesta Llei no afecta la vigència de les disposicions especials sobre prevenció de riscos
professionals en les explotacions mineres, contingudes al capítol 4 del Reial decret 3255/1983, de
21 de desembre, pel qual s'aprova l'Estatut del miner, i en les seves normes de
desenvolupament, com també les del Reial decret 2857/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el
reglament general per al règim de la mineria, i el Reial decret 863/1985, de 2 d'abril, pel qual
s'aprova el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, i les seves disposicions
complementàries.
DISPOSICIONS FINALS
-1 Actualització de sancions
El govern podrà actualitzar la quantia de les sancions a què fa referència l'apartat 4 de
l'article 49 a proposta del ministre de Treball i Seguretat Social i adaptar-la segons l'atribució de
competències prevista a l'apartat 1 de l'article 52 d'aquesta Llei.
-2 Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor tres mesos després que hagi estat publicada al Butlletí
oficial de l'Estat.
Madrid, 8 de novembre de 1995
Pàgina 33 de 33
26. Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la

seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb
l’exposició al soroll
138
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo
REAL DECRETO 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y la

seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido.
BOE nº 60 11-03-2006
Órgano emisor: Ministerio de la Presidencia

Fecha de aprobación: 10-03-2006
Fecha de publicación: 11-03-2006
Análisis de la disposición
Afecta a
- REAL DECRETO 1316/1989, de 27 de octubre, sobre protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de
- © INSHT
la exposición al ruido durante el trabajo. (Derogado).
Afectada por
2ª CORRECCIÓN de errores del Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y la
- 1ª CORRECCIÓN de erratas del Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y la
Página 1
Índice
Parte expositiva
La Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, determina el cuerpo básico de garantías y
responsabilidades preciso para establecer un adecuado nivel de protección de la salud de los trabajadores frente a los
riesgos derivados de las condiciones de trabajo, en el marco de una política coherente, coordinada y eficaz.
Según el artículo 6 de la ley, son las normas reglamentarias las que deben ir concretando los aspectos más técnicos de
las medidas preventivas, estableciendo las medidas mínimas que deben adoptarse para la adecuada protección de los
trabajadores. Entre tales medidas se encuentran las destinadas a garantizar la protección de los trabajadores contra los
riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo.
Asimismo, la seguridad y la salud de los trabajadores han sido objeto de diversos Convenios de la Organización
Internacional del Trabajo ratificados por España y que, por tanto, forman parte de nuestro ordenamiento jurídico. Destaca,
por su carácter general, el Convenio número 155, de 22 de junio de 1981, sobre seguridad y salud de los trabajadores y
medio ambiente de trabajo, ratificado por España el 26 de julio de 1985.
En el ámbito de la Unión Europea, el artículo 137.2 del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea establece como
objetivo la mejora, en concreto, del entorno de trabajo, para proteger la salud y seguridad de los trabajadores. Con esa base
jurídica, la Unión Europea se ha ido dotando en los últimos años de un cuerpo normativo altamente avanzado que se dirige
© INSHT
a garantizar un mejor nivel de protección de la salud y de seguridad de los trabajadores.
Ese cuerpo normativo está integrado por diversas directivas específicas. En el ámbito de la protección de los
trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido ha sido adoptada la Directiva 2003/10/CE del
Parlamento Europeo y del Consejo, de 6 de febrero de 2003, sobre las disposiciones mínimas de seguridad y de salud
relativas a la exposición de los trabajadores a los riesgos derivados de los agentes físicos (ruido), que deroga a la Directiva
86/188/CEE, de 12 de mayo, transpuesta a nuestro derecho interno por medio del Real Decreto 1316/1989, de 27 de
octubre, sobre protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo.
Mediante este real decreto se deroga el Real Decreto 1316/1989 y se transpone al derecho español la Directiva
2003/10/CE.
El real decreto consta de doce artículos, dos disposiciones adicionales, una disposición transitoria, una disposición
derogatoria, dos disposiciones finales y tres anexos. La norma establece una serie de disposiciones mínimas que tienen
como objeto la protección de los trabajadores contra los riesgos para su seguridad y su salud derivados o que puedan
derivarse de la exposición al ruido, en particular los riesgos para la audición; regula las disposiciones encaminadas a evitar
o a reducir la exposición, de manera que los riesgos derivados de la exposición al ruido se eliminen en su origen o se
reduzcan al nivel más bajo posible, e incluye la obligación empresarial de establecer y ejecutar un programa de medidas
técnicas y/o organizativas(**) destinadas a reducir la exposición al ruido, cuando se sobrepasen los valores superiores de
exposición que dan lugar a una acción; determina los valores límite de exposición y los valores de exposición que dan lugar
a una acción, especificando las circunstancias y condiciones en que podrá utilizarse el nivel de exposición semanal en lugar
del nivel de exposición diaria para evaluar los niveles de ruido a los que los trabajadores están expuestos; prevé diversas
especificaciones relativas a la evaluación de riesgos, estableciendo, en primer lugar la obligación de que el empresario
efectúe una evaluación basada en la medición de los niveles de ruido, e incluyendo una relación de aquellos aspectos a los
que el empresario deberá prestar especial atención al evaluar los riesgos; incluye disposiciones específicas relativas a la
utilización por los trabajadores de equipos de protección individual; especifica que los trabajadores no deberán estar
expuestos en ningún caso a valores superiores al valor límite de exposición; recoge dos de los derechos básicos en materia
preventiva, como son la necesidad de formación y de información de los trabajadores, así como la forma de ejercer los
trabajadores su derecho a ser consultados y a participar en los aspectos relacionados con la prevención; se establecen
Página 2
disposiciones relativas a la vigilancia de la salud de los trabajadores en relación con los riesgos por exposición a ruido.
El real decreto introduce la excepción otorgada por la directiva para situaciones en que la utilización de protectores
auditivos pueda causar un riesgo mayor para la seguridad o la salud que el hecho de prescindir de ellos, en determinadas
condiciones y con una serie de garantías adicionales.
La disposición adicional primera incluye una obligación que resulta fundamental a efectos de dar cumplimiento a lo
dispuesto en el artículo 11 de la directiva. En efecto, con objeto de que el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales cuente
con la información pertinente que le permita justificar las excepciones aplicadas en nuestro país, y pueda remitir a la
Comisión europea la información requerida en la directiva, las autoridades laborales competentes deberán remitir cada
cuatro años contados desde la entrada en vigor de este real decreto al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales la lista de
las excepciones que en sus respectivos territorios se apliquen, indicando las circunstancias y razones precisas que
fundamentan dichas excepciones.
Además, también de acuerdo con lo dispuesto por la directiva, prevé un régimen transitorio respecto de los sectores de
la música y el ocio, así como para el personal a bordo de buques de navegación marítima.
En la elaboración de este real decreto han sido consultadas las organizaciones sindicales y empresariales más
representativas y oída la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo.
En su virtud, a propuesta de los Ministros de Trabajo y Asuntos Sociales, de Sanidad y Consumo y de Industria,
© INSHT
Turismo y Comercio, de acuerdo con el Consejo de Estado y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión
del día 10 de marzo de 2006,
DISPONGO :
(**) 2ª CORRECCIÓN de errores del RD 286/2006
Artículo 1. Objeto
El presente real decreto tiene por objeto, en el marco de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos
Laborales, establecer las disposiciones mínimas para la protección de los trabajadores contra los riesgos para su seguridad
y su salud derivados o que puedan derivarse de la exposición al ruido, en particular los riesgos para la audición.
Artículo 2. Definiciones
A efectos de este real decreto, los parámetros físicos utilizados para la evaluación del riesgo se definen en el Anexo I.
Artículo 3. Ámbito de aplicación
1. Las disposiciones de este real decreto se aplicarán a las actividades en las que los trabajadores estén o puedan estar
expuestos a riesgos derivados del ruido como consecuencia de su trabajo.
2. Las disposiciones del Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios
de Prevención, se aplicarán plenamente al conjunto del ámbito contemplado en el artículo 1, sin perjuicio de las
disposiciones más rigurosas o específicas previstas en este real decreto.
Artículo 4. Disposiciones encaminadas a evitar o a reducir la exposición
Página 3
1. Los riesgos derivados de la exposición al ruido deberán eliminarse en su origen o reducirse al nivel más bajo
posible, teniendo en cuenta los avances técnicos y la disponibilidad de medidas de control del riesgo en su origen.
La reducción de estos riesgos se basará en los principios generales de prevención establecidos en el artículo 15 de
la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, y tendrá en consideración especialmente:
a. otros métodos de trabajo que reduzcan la necesidad de exponerse al ruido;
b. la elección de equipos de trabajo adecuados que generen el menor nivel posible de ruido, habida cuenta del
trabajo al que están destinados, incluida la posibilidad de proporcionar a los trabajadores equipos de trabajo que
se ajusten a lo dispuesto en la normativa sobre comercialización de dichos equipos cuyo objetivo o resultado sea
limitar la exposición al ruido;
c. la concepción y disposición de los lugares y puestos de trabajo;
d. la información y formación adecuadas para enseñar a los trabajadores a utilizar correctamente el equipo de
trabajo con vistas a reducir al mínimo su exposición al ruido;
e. la reducción técnica del ruido:
1. reducción del ruido aéreo, por ejemplo, por medio de pantallas, cerramientos, recubrimientos con
material acústicamente absorbente;
2. reducción del ruido transmitido por cuerpos sólidos, por ejemplo mediante amortiguamiento o
f.
g.
© INSHT
aislamiento;
programas apropiados de mantenimiento de los equipos de trabajo, del lugar de trabajo y de los puestos de
trabajo;
la reducción del ruido mediante la organización del trabajo:
1. limitación de la duración e intensidad de la exposición;
2. ordenación adecuada del tiempo de trabajo.
2. Sobre la base de la evaluación del riesgo mencionada en el artículo 6, cuando se sobrepasen los valores superiores
de exposición que dan lugar a una acción, el empresario establecerá y ejecutará un programa de medidas técnicas y/o
de organización (**) que deberán integrarse en la planificación de la actividad preventiva de la empresa, destinado a
reducir la exposición al ruido, teniendo en cuenta en particular las medidas mencionadas en el apartado 1.
3. Sobre la base de la evaluación del riesgo mencionada en el artículo 6, los lugares de trabajo en que los
trabajadores puedan verse expuestos a niveles de ruido que sobrepasen los valores superiores de exposición que dan
lugar a una acción, serán objeto de una señalización apropiada de conformidad con lo dispuesto en el Real Decreto
485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.
Asimismo, cuando sea viable desde el punto de vista técnico y el riesgo de exposición lo justifique, se delimitarán
dichos lugares y se limitará el acceso a ellos.
4. Cuando, debido a la naturaleza de la actividad, los trabajadores dispongan de locales de descanso bajo la
responsabilidad del empresario, el ruido en ellos se reducirá a un nivel compatible con su finalidad y condiciones de
uso.
5. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 25 de la Ley 31/1995, el empresario adaptará las medidas
mencionadas en este artículo a las necesidades de los trabajadores especialmente sensibles.
(**) 2ª CORRECCIÓN de errores del RD 286/2006
Página 4
Artículo 5. Valores límite de exposición y valores de exposición que dan lugar a una acción
1. A los efectos de este real decreto, los valores límite de exposición y los valores de exposición que dan lugar a una
acción, referidos a los niveles de exposición diaria y a los niveles de pico, se fijan en:
a. Valores límite de exposición: LAeq,d = 87 dB(A) y Lpico= 140 dB (C), respectivamente;
b. Valores superiores de exposición que dan lugar a una acción: LAeq,d = 85 dB(A) y Lpico = 137 dB (C),
respectivamente;
c. Valores inferiores de exposición que dan lugar a una acción: LAeq,d = 80 dB(A) y Lpico = 135 dB (C),
respectivamente.
2. Al aplicar los valores límite de exposición, en la determinación de la exposición real del trabajador al ruido, se
tendrá en cuenta la atenuación que procuran los protectores auditivos individuales utilizados por los trabajadores. Para
los valores de exposición que dan lugar a una acción no se tendrán en cuenta los efectos producidos por dichos
protectores.
3. En circunstancias debidamente justificadas y siempre que conste de forma explícita en la evaluación de riesgos,
para las actividades en las que la exposición diaria al ruido varíe considerablemente de una jornada laboral a otra, a
© INSHT
efectos de la aplicación de los valores límite y de los valores de exposición que dan lugar a una acción, podrá
utilizarse el nivel de exposición semanal al ruido en lugar del nivel de exposición diaria al ruido para evaluar los
niveles de ruido a los que los trabajadores están expuestos, a condición de que:
a. el nivel de exposición semanal al ruido, obtenido mediante un control apropiado, no sea superior al valor
límite de exposición de 87 dB(A), y
b. se adopten medidas adecuadas para reducir al mínimo el riesgo asociado a dichas actividades.
Artículo 6. Evaluación de los riesgos
1. El empresario deberá realizar una evaluación basada en la medición de los niveles de ruido a que estén expuestos
los trabajadores, en el marco de lo dispuesto en el artículo 16 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, y del capítulo II,
sección 1.ª del Real Decreto 39/1997, de 17 de enero. La medición no será necesaria en los casos en que la directa
apreciación profesional acreditada permita llegar a una conclusión sin necesidad de la misma.
Los datos obtenidos de la evaluación y/o de la medición del nivel de exposición al ruido se conservarán de manera
que permita su consulta posterior. La documentación de la evaluación se ajustará a lo dispuesto en el artículo 23 de la
Ley 31/1995, de 8 de noviembre y en el artículo 7 del Real Decreto 39/1997, de 17 de enero.
2. Los métodos e instrumentos que se utilicen deberán permitir la determinación del nivel de exposición diario
equivalente (LAeq.d), del nivel de pico (Lpico) y del nivel de exposición semanal equivalente (LAeq,s), y decidir en
cada caso si se han superado los valores establecidos en el artículo 5, teniendo en cuenta, si se trata de la
comprobación de los valores límite de exposición, la atenuación procurada por los protectores auditivos. Para ello,
dichos métodos e instrumentos deberán adecuarse a las condiciones existentes, teniendo en cuenta, en particular, las
características del ruido que se vaya a medir, la duración de la exposición, los factores ambientales y las
características de los instrumentos de medición.
3. Entre los métodos de evaluación y medición utilizados podrá incluirse un muestreo, que deberá ser representativo
de la exposición personal de los trabajadores. La forma de realización de las mediciones, así como su número y
Página 5
duración se efectuará conforme a lo dispuesto en el anexo II. Para la medición se utilizarán los instrumentos indicados
en el anexo III, los cuales deberán ser comprobados mediante un calibrador acústico antes y después de cada medición
o serie de mediciones.
4. La evaluación y la medición mencionadas en el apartado 1 se programarán y efectuarán a intervalos apropiados de

conformidad con el artículo 6 del Real Decreto 39/1997, de 17 de enero y, como mínimo, cada año en los puestos de
trabajo en los que se sobrepasen los valores superiores de exposición que dan lugar a una acción, o cada tres años
cuando se sobrepasen los valores inferiores de exposición que dan lugar a una acción.
Dichas evaluaciones y mediciones serán realizadas por personal con la debida cualificación, atendiendo a lo
dispuesto en los artículos 36 y 37 y en el Capítulo III del Real Decreto 39/1997, en cuanto a la organización de
recursos para el desarrollo de actividades preventivas.
5. En el marco de lo dispuesto en los artículos 15 y 16 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, el empresario, al

evaluar los riesgos, prestará particular atención a los siguientes aspectos:
a. el nivel, el tipo y la duración de la exposición, incluida la exposición a ruido de impulsos;
b. la existencia de equipos de sustitución concebidos para reducir la emisión de ruido;
c. los valores límite de exposición y los valores de exposición que dan lugar a una acción previstos en el
artículo 5;
© INSHT
d. en la medida en que sea viable desde el punto de vista técnico, todos los efectos para la salud y seguridad de
los trabajadores derivados de la interacción entre el ruido y las sustancias ototóxicas relacionadas con el trabajo,
y entre el ruido y las vibraciones;
e. todos los efectos indirectos para la salud y la seguridad de los trabajadores derivados de la interacción entre el
ruido y las señales acústicas de alarma u otros sonidos a que deba atenderse para reducir el riesgo de accidentes;
f. la información sobre emisiones sonoras facilitada por los fabricantes de equipos de trabajo con arreglo a lo
dispuesto en la normativa específica que sea de aplicación;
g. cualquier efecto sobre la salud y la seguridad de los trabajadores especialmente sensibles a los que se refiere
el artículo 25 de la Ley 31/1995;
h. la prolongación de la exposición al ruido después del horario de trabajo bajo responsabilidad del empresario;
i. la información apropiada derivada de la vigilancia de la salud, incluida la información científico-técnica

publicada, en la medida en que sea posible;
j. la disponibilidad de protectores auditivos con las características de atenuación adecuadas.
6. En función de los resultados de la evaluación, el empresario deberá determinar las medidas que deban adoptarse
con arreglo a los artículos 4, 7, 8 y 9, planificando su ejecución de acuerdo con lo establecido en el capítulo II, sección
2.ª del Real Decreto 39/1997.
Artículo 7. Protección individual
1. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 17.2 de la Ley 31/1995 y en el Real Decreto 773/1997, de 30 de
mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de
protección individual, de no haber otros medios de prevenir los riesgos derivados de la exposición al ruido, se pondrán
a disposición de los trabajadores, para que los usen, protectores auditivos individuales apropiados y correctamente
ajustados, con arreglo a las siguientes condiciones:
Página 6
a. cuando el nivel de ruido supere los valores inferiores de exposición que dan lugar a una acción, el empresario
pondrá a disposición de los trabajadores protectores auditivos individuales;
b. mientras se ejecuta el programa de medidas a que se refiere el artículo 4.2 y en tanto el nivel de ruido sea
igual o supere los valores superiores de exposición que dan lugar a una acción, se utilizarán protectores auditivos
individuales;
c. los protectores auditivos individuales se seleccionarán para que supriman o reduzcan al mínimo el riesgo.
2. El empresario deberá hacer cuanto esté en su mano para que se utilicen protectores auditivos, fomentando su uso
cuando éste no sea obligatorio y velando por que se utilicen cuando sea obligatorio de conformidad con lo previsto en
el apartado 1.b) anterior; asimismo, incumbirá al empresario la responsabilidad de comprobar la eficacia de las
medidas adoptadas de conformidad con este artículo.
3. Cuando se recurra a la utilización de equipos de protección individual, las razones que justifican dicha utilización
se harán constar en la documentación prevista en el artículo 23 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre.
Artículo 8. Limitación de exposición
1. En ningún caso la exposición del trabajador, determinada con arreglo al artículo 5.2, deberá superar los valores
© INSHT
límite de exposición.
2. Si, a pesar de las medidas adoptadas en aplicación de este real decreto, se comprobaran exposiciones por encima
de los valores límite de exposición, el empresario deberá:
a. tomar inmediatamente medidas para reducir la exposición por debajo de los valores límite de exposición;
b. determinar las razones de la sobreexposición,
c. corregir las medidas de prevención y protección, a fin de evitar que vuelva a producirse una reincidencia;
d. informar a los delegados de prevención de tales circunstancias.
Artículo 9. Información y formación de los trabajadores
De conformidad con lo dispuesto en los artículos 18.1 y 19 de la Ley 31/1995, el empresario velará porque los
trabajadores que se vean expuestos en el lugar de trabajo a un nivel de ruido igual o superior a los valores inferiores de
exposición que dan lugar a una acción y/o sus representantes reciban información y formación relativas a los riesgos
derivados de la exposición al ruido, en particular sobre:
a. la naturaleza de tales riesgos;
b. las medidas tomadas en aplicación del presente real decreto con objeto de eliminar o reducir al mínimo los riesgos
derivados del ruido, incluidas las circunstancias en que aquéllas son aplicables;
c. los valores límite de exposición y los valores de exposición que dan lugar a una acción establecidos en el artículo
5;
d. los resultados de las evaluaciones y mediciones del ruido efectuadas en aplicación del artículo 6, junto con una
explicación de su significado y riesgos potenciales;
e. el uso y mantenimiento correctos de los protectores auditivos, así como su capacidad de atenuación;
Página 7
f. la conveniencia y la forma de detectar e informar sobre indicios de lesión auditiva;
g. las circunstancias en las que los trabajadores tienen derecho a una vigilancia de la salud, y la finalidad de esta
vigilancia de la salud, de conformidad con el artículo 11;
h. las prácticas de trabajo seguras, con el fin de reducir al mínimo la exposición al ruido.
Artículo 10. Consulta y participación de los trabajadores
La consulta y la participación de los trabajadores o de sus representantes sobre las cuestiones a que se refiere este real
decreto y, en particular, respecto a las indicadas a continuación, se realizarán de conformidad con lo dispuesto en el
artículo 18.2 de la Ley 31/1995:
a. la evaluación de los riesgos y la determinación de las medidas que se han de tomar contempladas en el artículo 6;
b. las medidas destinadas a eliminar o reducir los riesgos derivados de la exposición al ruido contempladas en el
artículo 4;
c. la elección de protectores auditivos individuales contemplados en el artículo 7.1.c).
Artículo 11. Vigilancia de la salud
1.
2.
© INSHT
Cuando la evaluación de riesgos prevista en el artículo 6.1 ponga de manifiesto la existencia de un riesgo para la
salud de los trabajadores, el empresario deberá llevar a cabo una vigilancia de la salud de dichos trabajadores, y estos
someterse a ésta, de conformidad con lo dispuesto en este artículo y en el artículo 37.3 del Real Decreto 39/1997.
Los trabajadores cuya exposición al ruido supere los valores superiores de exposición que dan lugar a una acción
tendrán derecho a que un médico, u otra persona debidamente cualificada bajo la responsabilidad de un médico, a
través de la organización preventiva que haya adoptado la empresa, lleve a cabo controles de su función auditiva.
También tendrán derecho al control audiométrico preventivo los trabajadores cuya exposición supere los valores
inferiores de exposición que dan lugar a una acción cuando la evaluación y la medición previstas en el artículo 6.1
indiquen que existe riesgo para su salud.
Dichos controles audiométricos se realizarán en la forma establecida en los protocolos específicos a que hace
referencia el artículo 37.3.c) del Real Decreto 39/1997 y su finalidad será el diagnóstico precoz de cualquier pérdida
de audición debida al ruido y la preservación de la función auditiva. Su periodicidad será como mínimo, cada tres
años en los puestos de trabajo en los que se sobrepasen los valores superiores de exposición que dan lugar a una
acción, o cada cinco años cuando se sobrepasen los valores inferiores de exposición que dan lugar a una acción.
3. La vigilancia de la salud incluirá la elaboración y actualización de la historia clínico-laboral de los trabajadores

sujetos a la misma con arreglo a lo dispuesto en el apartado 1. El acceso, confidencialidad y contenido de dichas
historias se ajustará a lo establecido en el artículo 22, apartados 2, 3 y 4, de la Ley 31/1995 y en el artículo 37.3.c) del
Real Decreto 39/1997. El trabajador tendrá acceso, previa solicitud, al historial que le afecte personalmente.
4. Cuando el control de la función auditiva ponga de manifiesto que un trabajador padece una lesión auditiva
diagnosticable, el médico responsable de la vigilancia de la salud evaluará si la lesión puede ser consecuencia de una
exposición al ruido durante el trabajo. En tal caso:
a. el médico u otro personal sanitario competente comunicará al trabajador el resultado que le atañe
personalmente;
b. por su parte, el empresario deberá:
Página 8
1. revisar la evaluación de los riesgos efectuada con arreglo al artículo 6;
2. revisar las medidas previstas para eliminar o reducir los riesgos con arreglo a lo dispuesto en los
artículos 4 y 7, incluida la posibilidad de exigir el uso de los protectores auditivos en el supuesto a que se
refiere el apartado 1.a) del artículo 7, durante la revisión de aquellas medidas y hasta tanto se eliminan o
reducen los riesgos;
3. tener en cuenta las recomendaciones del médico responsable de la vigilancia de la salud al aplicar
cualquiera otra medida que se considere necesario para eliminar o reducir riesgos de acuerdo con lo
dispuesto en los artículos 4 y 7, incluida la posibilidad de asignar al trabajador otro trabajo donde no exista
riesgo de exposición;
4. disponer una vigilancia sistemática de la salud y el examen del estado de salud de los demás
trabajadores que hayan sufrido una exposición similar.
Artículo 12. Excepciones
1. En las situaciones excepcionales en las que, debido a la índole del trabajo, la utilización plena y adecuada de
protectores auditivos individuales pueda causar un riesgo mayor para la seguridad o la salud que el hecho de
© INSHT
prescindir de ellos, el empresario podrá dejar de cumplir, o cumplir parcialmente, lo dispuesto en los artículos 7.1.a),
7.1.b) y 8.
2. Dicha circunstancia deberá razonarse y justificarse por el empresario, ser previamente consultada con los
trabajadores y/o sus representantes, y constar de forma fehaciente en la evaluación de riesgos laborales. Además,
deberá comunicarse a la autoridad laboral mediante el envío a ésta de la parte de la evaluación de riesgos donde se
justifica la excepción, así como el período de tiempo estimado en el que permanecerán las circunstancias que la
motivan, a efectos de que aquella pueda comprobar que se dan esas condiciones que justifican la utilización de la
excepción. En cualquier caso, el empresario deberá adoptar las medidas técnicas y organizativas que garanticen,
teniendo en cuenta las circunstancias particulares, la reducción a un mínimo de los riesgos derivados de ellas.
Además, la vigilancia de la salud se realizará de forma más intensa, según se establezca para cada caso en el protocolo
de vigilancia sanitaria específica a que se refiere el artículo 11.2.
Disposición adicional primera. Información de las autoridades laborales
A efectos de dar cumplimiento a la obligación de transmitir a la Comisión europea la lista de excepciones, la autoridad
laboral competente remitirá cada cuatro años desde la entrada en vigor de este real decreto al Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales la lista de las excepciones que en sus respectivos territorios se apliquen en virtud de lo dispuesto en el
artículo 12, indicando las circunstancias y razones precisas que fundamentan dichas excepciones.
Disposición adicional segunda. Elaboración y actualización de la Guía técnica
El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 5.3 del Real
Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, elaborará y
mantendrá actualizada una Guía técnica de carácter no vinculante, para la evaluación y prevención de los riesgos derivados
de la exposición al ruido en los lugares de trabajo. Esta Guía incluirá o se complementará con un Código de conducta con
orientaciones prácticas para ayudar a los trabajadores y empresarios de los sectores de la música y el ocio a cumplir sus
obligaciones legales tal como quedan establecidas en este real decreto.
Página 9
Disposición transitoria única. Normas transitorias
1. Este real decreto no será de aplicación en los sectores de la música y el ocio hasta el 15 de febrero de 2008.
2. El artículo 8 de este real decreto no será de aplicación al personal a bordo de buques de navegación marítima hasta
el 15 de febrero de 2011.
Disposición derogatoria única. Alcance de la derogación normativa
Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo previsto en este real decreto y
específicamente el Real Decreto 1316/1989, de 27 de octubre, sobre protección de los trabajadores frente a los riesgos
derivados de la exposición al ruido durante el trabajo, salvo para los sectores de la música y el ocio, en los que seguirá
vigente hasta el 15 de febrero de 2008.
Disposición final primera. Incorporación de derecho de la Unión Europea
Mediante este real decreto se incorpora al derecho español la Directiva 2003/10/CE del Parlamento Europeo y del
© INSHT
Consejo, de 6 de febrero de 2003, sobre las disposiciones mínimas de seguridad y de salud relativas a la exposición de los
trabajadores a los riesgos derivados de los agentes físicos (ruido).
Disposición final segunda. Facultad de desarrollo
Se autoriza al Ministro de Trabajo y Asuntos Sociales, previo informe favorable del de Sanidad y Consumo y del de
Industria, Turismo y Comercio, y previo informe de la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, a dictar
cuantas disposiciones sean necesarias para la aplicación y desarrollo de este real decreto, así como para las adaptaciones de
carácter estrictamente técnico de sus anexos, en función del progreso técnico y de la evolución de las normativas o
especificaciones internacionales o de los conocimientos en materia de protección frente a los riesgos relacionados con la
exposición al ruido.
Dado en Madrid, el 10 de marzo de 2006.
JUAN CARLOS R.
La Vicepresidenta Primera del Gobierno

y Ministra de la Presidencia,
MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA SANZ
ANEXO I. Definiciones
1. Nivel de presión acústica, Lp: El nivel, en decibelios, dado por la siguiente expresión:
donde P0 es la presión de referencia (2·10-5 pascales) y P es el valor eficaz de la presión acústica, en pascales, a la
que está expuesto un trabajador (que puede o no desplazarse de un lugar a otro del centro de trabajo).
2. Nivel de presión acústica ponderado A, LpA: Valor del nivel de presión acústica, en decibelios, determinado
con el filtro de ponderación frecuencial A, dado por la siguiente expresión:
donde PA es el valor eficaz de la presión acústica ponderada A, en pascales.
Página 10
3. Nivel de presión acústica continuo equivalente ponderado A, LAeq T: El nivel, en decibelios A, dado por la
expresión:
donde T = t2 - t1 es el tiempo de exposición del trabajador al ruido.
4. Nivel de exposición diario equivalente, LAeq,d: El nivel, en decibelios A, dado por la expresión:
donde T es el tiempo de exposición al ruido, en horas/día. Se considerarán todos los ruidos existentes en el trabajo,
incluidos los ruidos de impulsos.
Si un trabajador está expuesto a «m» distintos tipos de ruido y, a efectos de la evaluación del riesgo, se ha
analizado cada uno de ellos separadamente, el nivel de exposición diario equivalente se calculará según las siguientes
expresiones:
donde LAeq,Ti es el nivel de presión acústica continuo equivalente ponderado A correspondiente al tipo de ruido
«i» al que el trabajador está expuesto Ti horas por día, y (LAeq,d)i es el nivel diario equivalente que resultaría si solo
existiese dicho tipo de ruido.
5. Nivel de exposición semanal equivalente, LAeq,s: El nivel, en decibelios A, dado por la expresión:
donde «m» es el número de días a la semana en que el trabajador está expuesto al ruido y LAeq,di es el nivel de
exposición diario equivalente correspondiente al día «i».
6. Nivel de pico, Lpico: Es el nivel, en decibelios, dado por la expresión:

donde Ppico es el valor máximo de la presión acústica instantánea (en pascales) a que está expuesto el trabajador,
© INSHT
determinado con el filtro de ponderación frecuencial C y P0 es la presión de referencia (2·10-5 pascales).
Ruido estable: Aquel cuyo nivel de presión acústica ponderado A permanece esencialmente constante. Se
considerará que se cumple tal condición cuando la diferencia entre los valores máximos y mínimo de LpA, medido
utilizando las características «SLOW» de acuerdo a la norma UNE-EN 60651:1996, es inferior a 5 dB.
ANEXO II. Medición del ruido
1. Las mediciones deberán realizarse, siempre que sea posible, en ausencia del trabajador afectado, colocando el
micrófono a la altura donde se encontraría su oído. Si la presencia del trabajador es necesaria, el micrófono se
colocará, preferentemente, frente a su oído, a unos 10 centímetros de distancia; cuando el micrófono tenga que
situarse muy cerca del cuerpo deberán efectuarse los ajustes adecuados para que el resultado de la medición sea
equivalente al que se obtendría si se realizara en un campo sonoro no perturbado.
2. Número y duración de las mediciones: El número, la duración y el momento de realización de las mediciones
tendrán que elegirse teniendo en cuenta que el objetivo básico de éstas es el de posibilitar la toma de decisión sobre el
tipo de actuación preventiva que deberá emprenderse en virtud de lo dispuesto en el presente real decreto. Por ello,
cuando uno de los límites o niveles establecidos en el mismo se sitúe dentro del intervalo de incertidumbre del
resultado de la medición podrá optarse: a) por suponer que se supera dicho límite o nivel, o b) por incrementar (según
el instrumental utilizado) el número de las mediciones (tratando estadísticamente los correspondientes resultados) y/o
su duración (llegando, en el límite, a que el tiempo de medición coincida con el de exposición), hasta conseguir la
necesaria reducción del intervalo de incertidumbre correspondiente.
En el caso de la comparación con los valores límites de exposición, dicho intervalo de incertidumbre deberá
estimarse teniendo en cuenta la incertidumbre asociada a la atenuación de los protectores auditivos.
3. Las incertidumbres de medición a las que se hace referencia en el apartado anterior se determinarán de
conformidad con la práctica metrológica.
Página 11
ANEXO III. Instrumentos de medición y condiciones de aplicación
1. Medición del Nivel de exposición diario equivalente (LAeq,d)

Sonómetros: Los sonómetros (no integradores-promediadores) podrán emplearse únicamente para la medición de
Nivel de presión acústica ponderado A (LpA) del ruido estable. La lectura promedio se considerará igual al Nivel de
presión acústica contínuo equivalente ponderado A (LAeq,T) de dicho ruido. El Nivel de exposición diario
equivalente (LAeq,d) se calculará con las expresiones dadas en el punto 4 del anexo 1.
Los sonómetros deberán ajustarse, como mínimo, a las especificaciones de la norma UNE-EN 60651:1996 para
los instrumentos de «clase 2» (disponiendo, por lo menos, de la característica «SLOW» y de la ponderación
frecuencial A) o a las de cualquier versión posterior de dicha norma y misma clase.
Sonómetros integradores-promediadores: Los sonómetros integradores-promediadores podrán emplearse para la
medición del Nivel de presión acústica continuo equivalente ponderado A (LAeq,T) de cualquier tipo de ruido. El
Nivel de exposición diario equivalente (LAeq,d) se calculará mediante las expresiones dadas en el punto 4 del anexo
1.
Los sonómetros integradores-promediadores deberán ajustarse, como mínimo, a las especificaciones de la norma
UNE-EN 60804:1996 para los instrumentos de «clase 2» o a las de cualquier versión posterior de dicha norma y
misma clase.
Dosímetros: Los medidores personales de exposición al ruido (dosímetros) podrán ser utilizados para la medición
2.
© INSHT
del Nivel de exposición diario equivalente (LAeq,d) de cualquier tipo de ruido.
Los medidores personales de exposición al ruido deberán ajustarse a las especificaciones de la norma UNE-EN
61252:1998 o a las de cualquier versión posterior de dicha norma.
Medición del Nivel de pico (Lpico)

Los sonómetros empleados para medir el Nivel de pico o para determinar directamente si se sobrepasan los límites
o niveles indicados en el articulo 4 deberán disponer de los circuitos específicos adecuados para la medida de valores
de pico. Deberán tener una constante de tiempo en el ascenso igual o inferior a 100 microsegundos, o ajustarse a las
especificaciones establecidas para este tipo de medición en la norma UNE-EN 61672:2005 o versión posterior de la
misma.(*) 1ª CORRECCIÓN de erratas del RD 286/2006
Documento de carácter informativo. Únicamente se consideran auténticos los textos legales publicados en las ediciones
impresas del Boletín Oficial del Estado (BOE) o del Diario Oficial de la Unión Europea.
Página 12

AGRAÏMENTS
El CIFO L’Hospitalet agraeix la col·laboració de l’APARM (Asociación de Productores Audiovi-

suales de la Región de Murcia) la qual ens ha permès la reproducció integral dels continguts
publicats a la Guía de prevención de riesgos laborales para el sector de la producción audio-
visual, i sense la qual no hauria estat possible l’elaboració d’aquest manual.
Agrair també la col·laboració de Francesc Olmos i Jose Antonio Albert, alumnes del Curs
d’edició de fotografia digital que s’imparteix en aquest centre, així com a la seva professora,
Maite Cuartero Salcedo, per la seva participació en l’elaboració d’algunes de les fotografies
que apareixen a la guia.

GUIA PREVENCIÓ RISCOS LABORALS - Sector Audiovisual

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GUIA PREVENCIÓ RISCOS LABORALS - Sector Audiovisual

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CIFO Centre d’Innovació

Prevenció de Riscosi Laborals

La creixent especialització de l’Àrea d’Imatge i So del Centre d’Innovació i Formació Ocupacional

Compromesos amb la seguretat dels i de les alumnes, emmarcats en un programa de millora

CENTRE D’INNOVACIÓ I FORMACIÓ OCUPACIONAL DE L’HOSPITALET

EINES, POSTURES I ENTORN

SEGURETAT AL LLOC DE TREBALL

13. Caigudes al mateix nivell 54

El treball al sector audiovisual té una característica molt determinada: la fragmentació en

Resumint, alguns dels factors a analitzar serien els següents:

Lògicament, aquesta divisió en subsectors d’activitat no es presenta en la realitat com a

Aplicació de materials i textures Muntatge

Disseny de llum Efectes especials

Composició estàtica Grafisme

Com a conseqüència de l’amplitud de categories professionals i activitats que es realitzen en les

En aquest grup es troben aquelles ocupacions

També aquest grup duu a terme la seva

EINES, POSTURES I ENTORN

Risc 1. TREBALL AMB PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES

1.1. Fatiga visual

Els símptomes són: ulls irritats, visió borrosa,

1.2. Fatiga postural

Els símptomes són: molèsties a l’esquena

1.3. Fatiga mental

Es produeix, en part, com a conseqüència

Durant l’activitat professional adoptem postures

Les ocupacions del grup 3 que solen exercir la seva activitat

POSTURES DE TREBALL PARTS DEL COS AFECTADES

Mala postura en utilitzar estris de treball Inflamació dels tendons

La utilització de seients adequats (recolzabraços, recolzacaps i respatller amb suport lumbar

Risc 3. SOBREESFORÇOS PER AIXECAR I TRANSPORTAR

Aixecar i transportar càrregues és habitual al sector de producció audiovisual, sobretot en

després dolors i finalment lesions. [imatge 15, 16 i 17]

3.1. Origen i causes dels riscos

- Càrrega massa pesada.

Esforç físic requerit:

- L’esforç pot produir un moviment brusc de la càrrega.

- Espai lliure insuficient que impedeix la manipulació en una postura correcta.

3.2. Riscos associats a la manipulació de càrregues

Els riscos més freqüents per la incorrecta manipulació de càrregues són:

-Caigudes d’objectes en manipulació: Originades per la inestabilitat dels objectes

-Sobreesforços: Esforços que sobrepassen la capacitat de funcionament normal de

3.3. Efectes danyosos

3.4. Tècniques per a una correcta manipulació, elevació i transport de la

Consells per aixecar una càrrega:

Complements de la càmera i equip de so

- Evita caminar encorbat.

Risc 4. MOVIMENTS REPETITIUS

Risc 5. IL·LUMINACIÓ INSUFICIENT O INADEQUADA

Risc 6. CONDICIONS TERMOAMBIENTALS

Efectes negatius sobre l’organisme de l’excés de calor:

Efectes negatius sobre l’organisme de l’excés de fred:

Els avantatges i desavantatges dels auriculars són les següents:

Estris per a diferents aplicacions

Bones pràctiques de treball

Risc 8. LA QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINANTS

Quan la feina es realitza a l’interior de l’empresa, la utilització de productes químics o les

SEGURETAT AL LLOC DE TREBALL

Risc 9. DESPLAÇAMENTS A ZONES CONFLICTIVES

Risc 10. ACCIDENTS DE TRÀNSIT DURANT ELS DESPLAÇAMENTS

També existeix un percentatge important de treballadors i treballadores que realitzen

Risc 11. CAIGUDES DE MATERIAL

Risc 12. TREBALLS EN ALTURA I CAIGUDES A DIFERENT NIVELL