Professional Documents
Culture Documents
PROPER DIA 31 D'octubre
PROPER DIA 31 D'octubre
L’AUTOESTIMA
Hola!
Estem dedicant unes quants sessions de classe a parlar d’autoestima. Per això et
propose aquest treball, que serà la teva reflexió particular sobre aquest tema.
CAL QUE EL FACIS A LA SESSIÓ DE CLASSE D’AVUI. Si aprofites el temps, segurament
el podràs acabar a classe. Si no l’hauràs de fer a casa. CAL QUE ESTIGUI FET PEL
PROPER DIA 31 d’octubre.
NORMES DE PRESENTACIÓ
Per a la realització d’aquest treball d’EAR has de seguir les pautes següents:
QÜESTIONS
5.- Creus que els medis de comunicació, les xarxes, influeixen en la nostra
autoestima? De quina manera?
9.-Busca una sensació (Ep! Una sensació no és cap objecte) que et dona
confort- calma- força i que per això és per a tu important. Explica-la i
concreta per què et dona força
EAR TREBALL : L’AUTOESTIMA
EL MISTERI DE L’ELEFANT
Quan era un nen m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els
seus animals.
Especialment em cridava l’atenció l’elefant.
Durant la funció, l’enorme bèstia presumia de pes, mida i força descomunal… però
després de la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l’escenari, l’elefant
quedava subjecte solament per una cadena que estrenyia una de les seves potes a una
petita estaca clavada al terra.
No obstant això, l’estaca era solament un minúscul tros de fusta amb prou feines
enterrat uns centímetres a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em
semblava obvi que aquest animal capaç d’arrencar un arbre d’arrel amb la seva pròpia
força podria, amb facilitat, arrencar l’estaca i fugir.
El misteri és evident:
Què el manté doncs?
Per què no fuig?
Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans.
Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de
l’elefant.
Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Vaig fer llavors la pregunta òbvia:
Si està ensinistrat… Per què l’encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent.
Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l’elefant i l’estaca… i només ho recordava
quan em trobava amb uns altres que també s’havien fet la mateixa pregunta.
Fa alguns anys vaig descobrir que algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:
“L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era
molt petit”.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit nounat subjecte a l’estaca. Estic segur
que en aquell moment l’elefantet va empènyer, va estirar i va suar tractant de deixar-se
anar.
I malgrat tot el seu esforç no va poder. L’estaca era certament molt forta per a ell.
Juraria que es va adormir esgotat i que l’endemà va tornar a provar-ho, i també a l’altre
dia i al que seguia…
Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l’animal va acceptar la seva
impotència i es va resignar a la seva destinació.
Ell manté el record de la seva impotència, d’aquella impotència que se sent poc després
de néixer.
I el pitjor és que mai s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai… mai ha
intentat posar a prova la seva força una altra vegada…
Cadascú de nosaltres som una mica com aquest elefant:
“Anem pel món lligats a centenars d’estaques que ens resten llibertats.”
EAR TREBALL : L’AUTOESTIMA