LA LÒGICA I L’ÀLGEBRA DE BOOLE

En primer lloc s’introduirà el concepte de variable lògica, aquesta es una variable que sols pot
prendre dos valors possibles: el 0 i l’1. Així l’àlgebra de Boole és una part de l’àlgebra que s’aplica a
sistemes en què els elements (variables) només poden prendre dos valors possibles: el 0 i l’1.
En el conjunt de les variables lògiques es defineixen tres operacions: la suma, el producte i la
inversió o negació.

La suma lògica
La suma de dues variables lògiques es representa de la manera següent: f  a b
I aquesta operació es defineix de la manera següent:
a b f
0 0 0
0 1 1
1 0 1
1 1 1

El producte lògic
El producte de dues variables lògiques es representa de la manera següent: f  a·b
I aquesta operació es defineix de la manera següent:
a b f
0 0 0
0 1 0
1 0 0
1 1 1
La inversió o negació
La inversió o negació d’una variable lògica es representa de la manera següent: f  a
I aquesta operació es defineix de la manera següent:

a a
0 1
1 0

El conjunt de les variables lògiques amb les operacions de negació, suma i producte lògics
presenta una estructura d’àlgebra de Boole donat que es compleixen els postulats que es veuran en el
pròxim apartat.

El fet que les variables lògiques presentessin una estructura tan completa (i que les feia molt
fàcils de manegar) unit al fet de que uns electrònics dissenyessin uns circuits que presentaven un
comportament que es podia descriure com el de les operacions suma i producte lògics i la negació lògica
varen fer que aquesta teoria fos utilitzada per a dissenyar uns nous sistemes, els Sistemes Digitals.

2.2.1.1. Definicions i postulats de l’àlgebra de Boole

L’àlgebra de Boole és un conjunt d’elements que poden prendre dos valors perfectament diferenciats, el 0
i l’ 1, que estan relacionats per dues operacions lògiques denominades suma lògica (+) i producte lògic
(·) que compleixen els següents postulats:
P1.- Ambdues operacions són commutatives: per tot element a i b que pertany a l’àlgebra de Boole es
compleix:
a+b=b+a a·b=b·a

P2.- Existència d’elements neutres: existeixen dos elements neutres, el 0 i el 1, que compleixen la
propietat d´identitat respecte a la suma i al producte respectivament:
0+a=a 1·a=a

P3.- Cada operació és distributiva respecte a l'altra:

a·( b+c) = a·b + a·c a + b·c = (a + b) · ( a + c)

P4.- Per cada element a de l'àlgebra de Boole, existeix un element denominat " a " tal que:
a+ a=1 a · a =0

Teoremes de l’àlgebra de Boole

Bàsicament, dels postulats anteriors es dedueixen els teoremes de l’àlgebra de Boole que exposarem
seguidament. La seva demostració es pot realitzar algebraicament utilitzant els postulats ja definits i els
teoremes conforme es vagin demostrant o mitjançant l’anomenada taula de veritat.
La taula de veritat d’una expressió algebraica binària o pertanyent a l’àlgebra de Boole representa els
valors que l’anomenada expressió pot prendre per a cada combinació d’estats lògics (0 o 1) de les
variables que formen part de la mateixa. Esquemàticament seria:
variables expressió
possibles valors lògics de l’expressió per cada combinació
combinacions
També es defineix que dues expressions que tenen la mateixa taula de veritat són equivalents.
Els teoremes de l’àlgebra de Boole són els següents:

T1.- Cada identitat deduïda dels anteriors postulats de l’àlgebra de Boole és vàlida si l’operació “+” i “·” i
els elements 0 i 1 s’intercanvien entre si. Aquest principi, anomenat Principi de dualitat, es dedueix
immediatament de la simetria dels quatre postulats respecte a totes dues operacions i a ambdós elements
neutres.
Per exemple: aa 1
aa  0

T2.- Per a cada element a d’una àlgebra de Boole es verifica:

a 1 1 a0  0
Demostració algebraica de la primera expressió (la segona queda demostrada per dualitat):
1  P 4 a  a  P 2 a  a  1  P 3 ( a  a )  ( a  1)  P 4 1  ( a  1)  P 2 a  1
D’aquest teorema i del postulat P2 es dedueixen les següents igualtats:
00 0 00  0
0  1  1 (1  0  1) 0 1  0 (1·0  0)
1 1  1 1 1  1

que formen les taules de veritat de les operacions lògiques suma i producte:
f  a b f  a b
 a b f a b f
0 0 0 0 0 0
0 1 1 0 1 0
1 0 1 1 0 0
1 1 1 1 1 1

T3.- Per cada element a d’una àlgebra de Boole es verifica:

a+a=a aa=a
Demostració algebraica de la primera expressió (la segona queda demostrada per dualitat):
a  P 2 a  0  P 4 a  aa  P 3 ( a  a)  ( a  a )  P 4 a  a
També es podria fer la demostració utilitzant les taules de veritat, per exemple, per la primera expressió:
a a+a
0 0+0=0
1 1+1=1

T4.- Llei d’absorció: per cada parell d’elements d’una àlgebra de Boole a i b , es verifica:
a  ab  a a (a  b)  a
Demostració de la primera expressió mitjançant la taula de veritat (i la segona per dualitat):

a b a  ab
0 0 0 + 00 = 0 + 0 = 0
0 1 0 + 01 = 0 +0 = 0
1 0 1 + 10 = 1 + 0 = 1
1 1 1 + 11 = 1 + 1 = 1

Demostració algebraica de la segona expressió (i la primera per dualitat):

a  P 2 a  1  T 2 (1  b)  a  P 3 1  a  a  b  P 2 a  ab

T5.- En àlgebra de Boole, per tot element a, b i c les operacions suma lògica i producte lògic són
associatives.
a  (b  c)  (a  b)  c  a  b  c a (bc)  (ab)c  abc

Es demostraria amb la taula de veritat com s’ha fet en casos anteriors.

T6.- Llei d’involució: per tot element a d’una àlgebra de Boole es verifica:

aa

La demostració mitjançant la taula de veritat és immediata:

a a a
0 1 0
1 0 1

D’aquest teorema i el postulat P4 es dedueix:

01 1 0

T7.- Lleis de De Morgan: en tota àlgebra de Boole es verifiquen aquestes igualtats:

a  b  c  d ...  a  b  c  d ...
 a  b  c  d ...  a  b  c  d ...

Demostració dels postulats de Boole mitjançant l’àlgebra d’interruptors.

a
a b
Suma lògica b i producte lògic
a+b a·b
Propietats commutatives:
per la suma a+b=b+a pel producte a·b=b·a
a b
a b b a
b  a 
Neutres:
per la suma 0+a=a pel producte 1 ·a = a
a
a a 1 a
0  

Distributives:
per la suma a·( b+c) = a·b + a·c pel producte a + b·c = (a + b) · ( a + c)
a b a a a
b
a
c  
a c b c b c

Inversió:
per la suma a+ a=1 pel producte a · a =0
a

1 a a 0
 
a