Què és un Circuit Lògic?

Àlgebra de Boole aplicada a la Informàtica:

Es diu que una variable té valor booleà quan, en general, la variable conté un 0 lògic o un 1
lògic. Això, en la majoria dels llenguatges de programació, es tradueix en false (fals) o true
(veritable), respectivament.

Una variable pot no ser de tipus booleà, i guardar valors que, en principi, no són booleans; ja
que, globalment, els compiladors treballen amb aquests altres valors, numèrics normalment
encara que també alguns permeten canvis des de, fins i tot, caràcters, finalitzant en valor
booleà. ..

El 0 lògic

El valor booleà de negació sol ser representat com a false, encara que també permet i equival
al valor natural, sencer i decimal (exacte) 0, així com la cadena "false", i fins i tot la cadena "0".

L'1 lògic

En canvi, la resta de valors apunten al valor booleà d'afirmació, representat normalment com a
true, ja que, per definició, el valor 1 es té quan no és 0. Qualsevol nombre diferent de zero es
comporta com un 1 lògic, i el mateix succeeix amb gairebé qualsevol cadena (menys la "false",
en cas de ser aquesta la corresponent al 0 lògic).

Isomorfisme:

L' aplicació de la Lògica proposicional als circuits elèctrics és possible en virtut de l'
isomorfisme existent entre ambdós. Anomenem isomorfisme a la relació d'igualtat estructural
que existeix entre dos objectes.

En efecte, el Matemàtic i Enginyer nord-americà Claudio Shannon – un dels dissenyadors de les

modernes computadores – va descobrir, el 1936, l'isomorfisme (igualtat de formes bàsiques)
existents entre la Lògica de proposicions i la teoria dels circuits elèctrics.

Gràcies a aquest descobriment s' ha desenvolupat una teoria sistemàtica dels circuits elèctrics i
aquesta ha fet possible resoldre qualsevol problema concernent a la construcció i
funcionament d' aquests circuits bàsics de les computadores electròniques.

Per fer l'isomorfisme cal considerar només 3 funcions Lògiques: la conjunció, la disjunció i la
negació. Com que a través d'aquestes 3 funcions bàsiques es pot definir les altres funcions
Lògiques, llavors l'isomorfisme és total.

La veritat o la falsedat d'una proposició pot representar-se per "1" i "0". Mentre que l'1 indica
presència, el "0" indica absència, d'aquí que 1 i 0 s'associen al veritable i el fals.
PRIMER ISOMORFISME

Una proposició simple pot ser veritable o falsa. De la mateixa manera podem dir que un
interruptor pot estar tancat o obert.

Ser veritable és com estar tancat i ser fals és com estar obert. Les possibilitats són anàlogues:

V = "1" = interruptor tancat ? passa la informació

V = "0" = interruptor obert ? no passa la informació

SEGON ISOMORFISME

Ara bé, una proposició composta pot ser veritable o falsa. De la mateixa manera, si flueix la
informació llavors el foquet encendrà, i si no flueix llavors el foquet no encendrà.

L' estat d' encesa i apagada correspon als valors de veritat i falsedat respectivament. De nou,
les possibilitats són anàlogues:

V = "1" = focus ? la informació està passant

F = "0" = focus apagat ? la informació no està passant

Comporta Lògica

Una porta Lògica, o comporta Lògica, és un dispositiu electrònic que és l'expressió física d'un
operador booleà a la Lògica de commutació. Cada porta Lògica consisteix en una xarxa de
dispositius interruptors que compleix les condicions booleanes per a l' operador particular. Són
essencialment circuits de commutació integrats en un xip.

Claude Elwood Shannon experimentava amb relés o interruptors electromagnètics per

aconseguir les condicions de cada comporta Lògica, per exemple, per a la funció booleana Y
(AND) col·locava interruptors en circuit sèrie, ja que amb un sol d'aquests que tingués la
condició «obert», la sortida de la comporta Y seria = 0, mentre que per a la implementació
d'una comporta O (OR), la connexió dels interruptors té una configuració en circuit paral·lel.

La tecnologia microelectrònica actual permet l' elevada integració de transistors actuant com a
commutadors en xarxes lògiques dins d' un petit circuit integrat. El xip de la CPU és una de les
màximes expressions d'aquest avenç tecnològic.

En nanotecnologia s' està desenvolupant l' ús d' una comporta Lògica molecular, que faci
possible la miniaturització de circuits.
Circuit Lògic:

Són estructures formals (sistemes abstractes) que representen sistemes per a la transmissió
d'informació de tota índole (des de l'electricitat fins a dades informàtiques) simulant el
comportament real d'un circuit elèctric.

Un Circuit elèctric és tota de transmissió d'impulsos elèctrics.

Els circuits elèctrics reals tenen els següents elements:

A. Font d'energia (bateria, pila, tomacorrent)

B. Cable de transmissió

C. Interruptors (anomenats així perquè interrompen o permeten el flux d'electricitat)

D. Resistència o receptor d'informació (focus, làmpada)

L'energia parteix del pol negatiu de la font i es transmet pel cable arriba fins al focus (que es
pren) i viatja pel cable fins a arribar al pol positiu de la font.

Un circuit lògic és un dispositiu que tenen una o més entrades i exactament una sortida. A
cada instant cada entrada té un valor, 0 o 1; aquestes dades són processats pel circuit per
donar un valor en la seva sortida, 0 o 1.

Els valors 0 i 1 poden representar certes situacions físiques com, per exemple, un voltatge nul i
no nul en un conductor.
Tot i que els circuits electrònics podrien semblar molt complexos, en realitat es construeixen
d'un nombre molt gran de circuits molt simples.

En un circuit lògic digital es transmet informació binària (zeros i uns) entre aquests circuits i
s'aconsegueix un circuit complex amb la combinació de blocs de circuits simples.

La informació binària es representa en la forma de: (veure gràfics amunt) – "0" o "1", – "obert"
o "tancat" (interruptor), – "On" i "Off", – "fals" o "veritable", etc.

Els circuits lògics es poden representar de moltes maneres. En els circuits representats amb
gràfics la làmpada pot estar encesa o apagada ("on" o "off"), depenent de la posició de
l'interruptor (apagat o encès), els possibles estats de l'interruptor o interruptors que afecten
un circuit es poden representar en una taula de veritat.

Circuit Lògic (Comportes Bàsiques):

Els circuits lògics es construeixen a partir de certs circuits elementals anomenats comportes
lògiques, entre les quals diferenciarem:

• Comportes lògiques bàsiques: OR, AND, NOT.

• Comportes lògiques derivades: NOR, NAND.

Comporta And: L'operació And requereix que tots els senyals siguin simultàniament veritables
perquè la sortida sigui veritable. Així, el circuit de la figura necessita que ambdós interruptors
estiguin tancats perquè la llum encengui.

En una comporta AND amb entrades A i B, la sortida I resulta: Y = A* B

Comporta And: Els estats possibles del circuit es poden modelar a la Taula de Veritat que té
associada. Sabem que els interruptors només poden tenir dos estats, oberts o tancats, si
l'interruptor obert es representa mitjançant el zero (0 o fals) i el tancat mitjançant el valor u (1
o veritable) llavors a la taula de veritat associada es pot veure la situació que es descrivia en el
paràgraf anterior, quan es deia que la llum només pren quan ambdós interruptors estan
tancats, és a dir, si A = 1 i B = 1 llavors L = 1.
Per a efectes d'aquest treball, l'operació And la representarem com la funció And( A, B ), on A i
B serien els paràmetres d'entrada (els mateixos valors d'A i B en el circuit) i L = And( A, B ),
correspondria a la forma d'assignació de valor a L. En aquest cas el paràmetre de sortida és la
mateixa funció And.

Comporta Or: L' operació Or té similars característiques a l' operació And, amb la diferència
que n' hi ha prou que un senyal sigui veritable perquè el senyal resultant sigui veritable. En la
figura es pot veure aquesta situació.

Nota que en el circuit els interruptors estan en paral·lel, per la qual cosa n'hi ha prou que un
d'ells estigui tancat perquè el circuit es tanquin i s’encengui la llum.

En una comporta OR amb entrades A i B, la sortida Y resulta: Y = A + B

L'operació Or també té una representació funcional com Or ( A, B) on A i B serien els

paràmetres d'entrada (els mateixos valors d'A i B en el circuit) i L = Or( A, B ), correspondria a la
forma d'assignació de valor a L. En aquest cas, el paràmetre de sortida és la mateixa funció Or.

Comporta Not: L'última de les tres operacions fonamentals, la qual també es coneix com a
negació, complement o inversió, és molt més simple que les anteriors. En la figura es pot
observar el circuit, que en aquest cas té la particularitat que en estar l' interruptor obert la
llum encén, quan ell està en posició de tancat la llum romandria apagada.

La notació funcional per a aquesta operació serà Not( A ), on A correspon al senyal d' entrada i
Not( A ) correspon al valor complementari d' A. En una comporta NOT amb entrada A, la
sortida I resulta: I

Comportes NOR i NAND: Les comportes NOR i NAND no són bàsiques. Una comporta NOR
equival a una comporta OR seguida d' unaporta NOT. Una comporta NAND equival a una
comporta AND seguida d' unaporta NOT.

Per tant, quan les entrades són A i B, les sortides d'aquestes comportes resulten:

• NOR: Y = A + B

• NAND: Y = A*B

CIRCUITS LÒGICS

Els circuits lògics es formen combinant comportes lògiques. La sortida d' un circuit lògic s' obté
combinant les taules corresponents a les seves comportes components. Per exemple:

És fàcil notar que les taules corresponents a les comportes OR, AND i NOT són respectivament
idèntiques a les taules de veritat de la disjunció, la conjunció i la negació en la lògica d'
enunciats, on només s' ha canviat V i F per 0 i 1. Per tant, els circuits lògics, dels quals aquestes
comportes són elements, formen un àlgebra de Boole igual que els enunciats de la lògica d'
enunciats.
Adoptarem, doncs, aquí les mateixes convencions adoptades en el cas de l'àlgebra de Boole:

• Ometem el símbol *, utilitzant-se en el seu lloc la juxtaposició de variables.

• Estableixem que + és més fort que * i * és més fort que.

Atès que tant l' àlgebra de Boole és l' estructura algebraica tant dels circuits com de la lògica d'
enunciats, la sortida d' un circuit lògic també es pot expressar en el llenguatge de la lògica d'
enunciats.

A continuació es realitzarà l' anàlisi respectiva de la construcció d' un circuit lògic en físic el
qual servirà d' exemple per a l' aplicació de les eines prèviament descrites en aquest treball.

Plantejament: El nostre objectiu és realitzar un circuit lògic en físic el qual demostrarà

l'aplicació de diverses regles de la lògica a través de comportes lògiques i a més proporcionarà
d'una meta a l'usuari, al qual se li demanarà que demostri mitjançant l'aplicació de les regles
quin camí s'ha de seguir per realitzar una Tautologia, aquesta només podrà ser demostrada
per un únic camí possible.

Anàlisi: per dur a terme el nostre disseny s' utilitzaran diversos tipus d' eines les quals seran:

– Diagrama de flux
– Algebra de Boole
– Lògica Proposicional
– Taula de la veritat
– Circuit Elèctric (en sèrie i en paral·lel)

Disseny Circuit Lògic:

El primer que es va fer va ser comprovar mitjançant una sèrie de passos ordenats i lògics, les
diferents combinacions de les regles de la disjunció conjunció i negació enfocant-nos només en
l' ús de 2 variables i els diferents resultats possibles.

Després de les combinacions possibles es decideix que camí seguir, per poder donar diferents
resultats controlats i només un resultat que doni tautologia.

Es va utilitzar la taula de la veritat en cada combinació i els seus resultats els quals van ser
expressats en 0 i 1 s' expressaran físicament en el circuit mitjançant bombetes led de la
següent manera:

– Led Verd = 1
– Led Vermell = 0
Es va utilitzar en el nostre circuit connexions elèctriques en sèrie i en paral·lel per poder
aconseguir que amb el pas o bloqueig del flux del corrent elèctric, es pugui simular la presa de
decisions per a l'aplicació de les lleis.

Després es va realitzar un diagrama de flux per saber de quina manera s'ordenaria el circuit
amb l'aplicació de les regles ja expressades de tal manera, que pugui complir amb els nostres
objectius.