Professional Documents
Culture Documents
Perífrasis Verbals
Perífrasis Verbals
He de confessar que no el veig./ Devia ser el soroll del vent./Ho anava a dir però no vaig
poder.
Les tres representen una acció verbal que no pot ser expressada mitjançant una
sola forma de verb perquè la llengua no disposa d’aquests recurs. Per expressar aquest
concepte recorrem a una composició verbal de dos o més elements, dos dels quals han
de tenir un caràcter verbal. Denominem a aquestes composicions verbals, perífrasis.
Definim les perífrasis verbals com la unió de dos verbs que formen un únic nucli
verbal. Dels dos verbs que constitueixen el conjunt el primer té un caràcter auxiliar i,
per tant, perd el significat originari que tenia quan funcionava com a independent, el
segon funciona com a verb principal i és el portador de significat bàsic que volem
expressar. Va sempre en infinitiu o gerundi.
Per a expressar l’acció del verb com una obligació que s’ha de complir,
usem:
DEURE +
INFINITIU Deu ser molt tard DEURE+de
Perífrasi (per a una + Deu de ser molt
probabilitat INFINITIU tard
en present o Degué ser tot un
en passat)
Perífrasis i
expressions Exemples Perífrasi incorrecta Exemples
correctes
anar a + infinitiu
Quan heu entrat li amb valor de futur Ara vaig a dir-li-
Anar a + infinitiu anava a telefonar (s’ha de resoldre ho (Ara li ho diré)
normativament amb el
futur simple)
!
! Per tant, perquè la perífrasis siga correcta el verb ANAR ha d’estar en PASSAT. Vés
alerta, sobretot, amb expressions de l’estil de “anem a vore” que hauríem de corregir per
“vegem” o “a vore”.