A la vora de la mar El meu pare té les claus –Això sí que no ho faré,

n’hi ha una donzella, de l’arquimesa. que heu de ser meva;

que en brodava on mocador –No quedeu per diners, no, set anys ha que vaig pel mar
que és per la reina. gentil donzella. per vós, donzella;

Quan en fou a mig brodar No quedeu per diners, no, cent llegües dins de la mar,
li manca seda; prou fio d’ella.– lluny de la terra.
gira els ulls envers la mar: La donzella entra a la nau, –De tres germanes que som,
veu una vela. tria la seda. sóc la més bella.

Veu venir un galió Mentre va mercadejant L’una porta vestit d’or,

tot vora terra, la nau pren vela. l’altra, de seda;
en veu venir un mariner Mariner es posa a cantar i jo pobreta de mi,
que una nau mena. cançons novelles. de sargil negre.

–Mariner, bon mariner, Amb el cant del mariner L’una és casada amb un duc,
que en porteu seda? s’ha adormideta, l’altra és princesa,
–De quin color la voleu, i amb el soroll de la mar i jo, pobreta de mi,
blanca o vermella? ella es desperta. soc marinera.

–Vermelleta la vull jo, Quan ella s’ha despertat –No sou marinera, no,
que és millor seda; ja no en veu terra; que en sereu reina,
vermelleta la vull jo, la nau és en alta mar, que jo sóc el fill del rei
que és per la reina. pel mar navega. de l’Anglaterra.–

–Pugeu a dalt de la nau, –Mariner, bon mariner,

Triareu d’ella. torneu-me en terra,
–Ai, no! No hi puc pujar, perquè els aires de la mar
No tinc moneda. me’n donen pena.