Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Tema 1 Funcionament

    Uploaded by

    FunmiChristina Joseph Eubuomwan
    3 views19 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    3 views19 pages

    Tema 1 Funcionament

    Uploaded by

    FunmiChristina Joseph Eubuomwan

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 19
    Eras” _— UNITAT 4 veconomia i! 4. Lactivitat econdmica i els seus agents 2, Liempresa: elements, funcionament | objectius 3. La localitzacis i la dimensié de Fempresa 4, La classificaci6 de les empreses La forma juridica de les empreses ; prendre prendre a apt Liempresa és un dels elements essencials de economia. L'activitat econdmica es basa en la interaccié de empresa | altres agents econd- mics, com les families i Estat. El funcionament de I'empresa es fonamenta en. una série d'objectius que es volen assolir i uns elements (humans, materials, organitzatius i de rentorn) que configuren Ia naturalesa de cada empresa Un dels factors més importants perqué I'em. presa desenvolupi el seu model de negoci és la localitzaci6, és a dir, el lloc on s‘ubicara. Aixd depén de molts factors i tindra moita relacié amb la dimensié de I'empresa. Hi ha una gran varietat de models empresarials. Es poden estudiar en funci6 de molts oriteris de classificaci6 (dimensions, sector d'activitat, Ambit geografic, etc.). Estudiarem amb més detall les formes juridiques que pot adoptar una empresa, és a dir, les normes juridiques 0 lleis que regulen i determinen les empreses. Qué saps sobre les empreses? Com funciona una empresa? Quins elements formen una empresa? Quins objectius té una empresa? Qué s6n les formes juridiques empresarials? unitaT La innovacié a la cooperativa Corporacién Mondragén Corporacién Mondragén és una cooperativa del Pais Bosc creada o Arrasate (Guipiscoa) el 1956, Va comencar la seva activitat com un taller industrial fins avui ha evolucionat en un gran conglomerat d’em- preses de quatre sectors: indistra, finances, distribucis i coneixement. La seva filosofia es recull en els valors corporatlus: intercooperaci Participacis en a gest, responsabilitat social, innovacio, organitzacio emocratica, educacié i transformacis social, entre d'altres. Gracies a ‘aquest tipus de gesti, any 2021 va donar feina directa o unes 80000 persones iva generar uns ingressos d'explotacio de més 11400 milions euros, amb presencia en aproximadament 150 paisos. El model de corporacié es basa en un sistema corporatiu integrat d'in- rnovacié-promocié-coneixement que permet renovar permanentment tls models de negoc! i promocionar noves activitats en sectors de futur ‘Aixd implica la necessitat de definir un model d'innovacié que es boso. fen tres pilars ete coe = | Peepers REFLEXIONA oa En aquest text es fa referencia als valors corporatius de empresa. Com creus {ue influeixen en el seu funcionament? ‘Sabries explicar qué és una innovaci6? Com consideres que influeix a ereacis d'empreses a hora de seguir un model de negocio un altre? Sea eeaeer ey TL important Vactivitat econdmica també es lanteja tres questions basiques en felacié amb lenton que Menvolta: + Quins béns cal produit i en quina ‘quantitat, tenint en compte que les necessitats s6n ilimitades | els recursos, limitats. Com s'han de produit, selec- cionant les tecnologies que facin servir els recursos de la manera més eficient possible. + Pera qui s'han de produit, indicant ui seran els consumidors ide qui ‘na manera hi podran arribar. ‘ ate 1L. Vactivitat econdmica i els seus agents SSogons la defiicé cltssica, sebem que Fecanomia és [a ciéncia que estudla ia etn ae catster les necessitats humanes gestionant 'escassetat de recursos, Amb tot €! tk So mont econdmie dels altis anys permet definicia com la ciencia que svencerrega © SEY jes necessitats humanes, generarne de noves, gestionar els recursos limitats | per la creacié de nous recursos i-limitats ; Per satisfr les necessitats humanes, la societat ha de consumir bens | servels Prodtits Per Tos empreses. Per tant, les actvitats econdmiques Dasiques s6n la producel6, la dletibucle ‘el consum. Per exemple, una empresa fabrica suc (produect6) perqu® els consuricors earn (consum), perd és molt habitual que una altra empresa el faci arribar des dels Procuciors fins als consumidors (aistribucl6). D'aquesta manera senzilla, podem veure el funclonament basic de 'economa Cease) r Produccié | | _istroueis oc s ¥ ¥ ‘Bénsisencis | [necessitate numones | Consum 1.1. Béns, serveis i factors de produccié Les empreses han de crear i produir béns | serveis per satisfer les necessitats de la societat. Si tenim la necessitat d’alimentar-nos, vestir-n0s 0 comunicar-nos, les empreses hauran de produir aliments, roba i tel&fons mobils. Perd no tots els béns i serveis s6n iguals. N’hi ha de diferents tipus, en funcié de diversos criteris de classificacié: —| Bons Leonel B baie aR | (Geena Eameme ae oo ees Satisfan directament | | Satisfan de manera Els béns lures s6n abundants. | | Sn eseassos ical pagar per obtenirios les necesstats Indrecta os Fnotenen propia. Tt! ae (unes sabaes, un eae oun orn. fumanes (une bara | | neceestate humanes | | cade vegada 6 mes compat 1s intangbles,generlmentsanomenen depa,unes ules 0 | | el fom qu cou e trobres, no sha oe pogar pr Sune fallen cs cotenseahtior ene cnt pe.lamanuna que | | obtenios (fae que rooptem Pele | | Srmersat one al teate tot que hha Medea unesuleres 0 | | bene comune, es paga de manera | | excepclons dintangibies que no sin sevels Taimpromta qe faun | | indrecta, Son propleat cl sector || come ea dele argues | Iibre). uiblic (un parc). ees B pensa en els béns | servels segients: una bicicleta, un ordinador, una fica bbancaria, Pentomafor, una clinica dental, els carrers 'una cluta, un amis, una revista i un paquet Ue cafe. Classificas en funci6 de la naturalesa |e! caracter. | Be econamic Bé de consum Be de consum (ei el a servic un extudian | Be econdmic: | Be econde, 4 Bi de capital (ol fa servir una empresa) Bé de capital. Be de consum Bi de capital Ba de capital Be de capital Be de consum.— | Be de consum. | Be econdmic | [Beccononic | Factors de producci6 te que, si la funcié fonamental de empresa és pro \duir béns i serveis per satisfer les necessitats de la socletat, per ‘aconseguirho ha ¢ utlitzar uns elements anomenats actors de producci6, 0 Dé recursos productius, Sense ‘oblidar que s'ha de servir d'una tecno~ togia, que permet combinaros | millorarne Fendiment, | d'una organitzacié empresarial, que ajudara a millorar la gest6 dels Factors productius. cal tenir en compt Les mataries primeres que formen un progucte {que s'obtenen de la natura (Ja farina, 1a Sal traigua, el llevat i renergia per fer Pa ‘La ma dlobra necessaria per desenvolupar Vractivitat productive. | [eave — cis béns dinversi6 necessaris per produl (per Exempt pe fer pa maquinaria (un foro Un be fastadora,instaacions | eds (oe) © recursos financers. | temanera conte ei els factors de 13 ce en forma de poceients pred Tecnologia eetpot fer pa do manera Industrial, de manera || Sftesanal o de manera casolana), a] recci6 dels procediments i fa gesto dels — le Organitzacis ta eos products (i producclé de pa IPN ‘empresati fque els processos | es etapes de 2 produccié — estiguin organitzats). 4.2. Els agents economics 1 funcionament de Feconomia | Tevolucié de 'activitat econdmica exigelxen que hi hagi dv, ne agents que interactuin i prenguin decisions. Es tracta dels agents econdmies: « amilles, o economies domestiques o llars: consumeixen els productes fabricats per ig empreses (béns | servels) i, alhora, els proporcionen els factors de produccié necessanis per dur a terme la seva activitat (feina, capital i recursos naturals) * + Empreses, 0 sector privat: produeixen els béns i els serveis que consumelxen les fame, rmitjancant els factors de producci6 que aquestes els proporcionen. . « Estat, 0 sector piblic: té una funci6 reguladora de 'activitat econdmica, ja que estabjey, tn entorn jurdicoinstitucional, a més de proporcionar béns i serveis publics, principalmen, mitjangant la recaptacid d’impostos i cotitzacions. Les funcions dels agents econdmics i les seves interrelacions es mostren habitualment en un diagrama molt iHlustratiu anomenat flux elreular de la renda: “Seva activitat, es empreses necessiten els factors de producci6 (trevall, capital _{ Per portar a terme fi 17t tecursos naturals) afi de produir els béns i serveis, que, basicament, s6n proporci _{ no aquest fairs de produce es empress elaboraran els béne | serves, que es destnaran aes : famfles. i £ Com a contapartida, es empreses els remuneraran pris: paparanunesrendes, En el cas de taba H + yee farnties percebran un salar; en el cas del capital, cobraran un interés, un dividend, etc; venelcas £ dels recursos naturals, un lloguer o una renda. } hme aquestes rendes, les families podran consumir els béns I servels procuits |, amb aquests diners, {les empreses els pagaran. > = Fuuxos econdmics Impostos Impostos Béns serves Bénsisones _5 : Subvendions Subvencions | trensferencies ianstrences | La funci6 del seetor piblie és, basicament, regular economia: + d'una banda, recapta impostos de les families | les empreses. + de alta, ofereix béns | serveis publics (com ara educact6 0 Els Impostos contnibueixen a sostenir econdmicament el pafs, ja sanitat), i dona suport tant a les empreses com a les families amb {que ajuden a fer front a la despesa publica (carreteres, hospitals, subvencions i transferencles (pensié de jbilacie, beques, subsiéh escoles, ete.) datur, etc) fet que injecta un flux de diners. ACTIVITATS ae . Pensa en les activitats segtients I indica si estan relaciona- 1) Treballar com a dentista. des amb el consum de béns | serveis 0 amb els factors de 49) Boure's un café en un bar. produccié: hh) Estudiant que reparteix pizzes a domicili en les hores a) Anar a la pertuqueria. lures. b) Comprar unes sabates. 2. Enumera els factors de produccié que es necessiten pet o) Anar al teatre. produir els béns | serveis segiients: un ordinador, ana’ @! d) Estalviar en un compte bancart poddleg, un pernil i estudiar un curs d'italia. e) Contractar una asseguranca, {ur 2. L’empresa: elements, funcionament i objectius com hem dit abans, I'empresa és un dels a | ‘| gents econdmics que interactu Gn amb les families | Estat en ambit de economia, Que entenem per empresa? Les empreses representen el sector privat, sén les responsables de la produccié de béns | serveis que necessiten les persones 0 entitats consumidores, utltzant, mitjangant la tecnologia iorganitzacié empresarial o la iniciativa emprenedora, la combinacié dels factors de treball, el capital i els recursos naturals, o terra. : Per conixer empresa amb més detall, hem d'estudiar els elements que la formen, les are es que n’integren el funcionament i els objectius que vol assolir. Tot aixd ho estudiarem a ccontinuaci6. 2.1. Els elements de l'empresa Perqué una empresa pugui complir els objectius plantejats i portar a terme la seva funci6. productiva, s'han de tenir en compte una série d'elements indispensables: ) | Factors tangs ntangies son es persones ave tenen vneulacs directa 0 in sé es ven 0 actus ecntmics mateats ave wena amo empresa, és dr ele treballoders | os Tomes notecta po poe tunlnacom fo Crhatocores que fone fa planes propietes [sour es staavone, els emipaments | Sovempese Goves o acloistes), ai com les que Iroc oles materespmeres ab com el *Staborenmifoneant extermaltzacions dele sens sents wtangives omar patents © ap: | tbe pul necesstar | roman Factors humans Entorn empresa necesita coordinar I'es~ én els factors que influeixen en empresa, perd Que eee tructura empresarial mitjangant re- fo pot controlar ni determinar. Es tracta de dos conjunts: lacions de comunicaci6, autoritat 0 que afecten totes les empreses, com ara els siemens ave amb ‘ entorn general, i els que afec 7 ra rn com formen el macroentorn, ‘Organitzacié 2.2. Els objectius de I'empresa empresa fonamenta la seva activtat en 'acompliment d'una serie oP) 1 de diversos tipus: que vol aconseguir. Aquests objectius poden ser jectius 0 assoliments oa atoms e Sate eae Lamarinizsc des bower ese oeetentezontm secon | | Lamps eee rede tal See pape Lamarinizal dls peas eamice cde sont) scr |_| tanta anes dl cot eno aero woos enue aiis 2 wa one ete eos eee | | canner) amb 8 she, | (sees eae s : -cajoamuat wl weit nsabiltat am® la societat, i ha de crecoment 29a Watts cops, fempesenecesete ober amptat recta raramer | | empresa he Cassar We Pear ores de tebaadrs 0 {antl pedicel les vendes.o examplart el meca) per poder aprtiar | | Gene"arBenelC’ TA,” snag comprometre amb el mel ambient tes oporuntats quo es geneen onus om fmt Be a conoretar aquests objects c'una manera més preci especifica mit ia visié i els valors corporatius: empresa necessit Jancant la definicis de la miss, | © @ Valors corporatius Visio Ser ean [on votom aribare ‘com ho volem for? sel conju de princpis &tes i pautes ‘object = fe Mostre 1| evolucionar l'empresa, com vol coe rapt etecom traci vol eos Tepe | | de comportament que determinen e | micetratepatescearecemxcine: | | Soe sean ftnaonament! Fobten6 dels objectvs de (cewtateconomica, woe, ¥ empresa ha de diferenciar entre: | onjectie generals oe eis assolmants a eseaa més reid on ambi temporal | concetats per son es netes pnts ue empresa ol acinsegu enn perode | | Son els assoments 2 eraa més | in mas ere oriedd wis || deprtaners cp un ea isa catia edt com ngs oe stra romprose assole oneal Per exemple, per rel mpacte | la sova activitat | assoleixi els objectius marcats. Es un dels factors més importants, ja ves inicale aquoss sis factors que li permetra tenir avantatge competiti. Hi ha diversos factors que influeixen en la localitzacié: duna banda, els industrials; de alta, els comercials. Tot seguit, estudiarem les variables o els factors que influeixen en la decisié doble i interrela- cionada de la localitzacié | la dimensié de empresa. 3.1, La localitzacié de 'empresa (Com hem vist, la decisi6 del lloc on empresa dura a terme I'actvitat i instal-lard la seu ope- rativa depen dels conjunts de factors determinants segients: Treball ‘Capital tina un mre de veal en pa_| La ew ane reason contact a empresa pugui trobar ma qobra qualificada Shtats bancaies | 7 {Sanne eaquodes se eros Ge ame No a proximitat de les fonts prvisionament de mates primeres permet Festal de transport | de provessos extractive la faci 2.20 quaifcade disponible, en funcié de les enttatsofereien les matodes faitats | condions cotta | Tecaet ecesstats empresarias. Els tertoris en {0tes les ena ofereinen ea y | oconsegut els subministaments obtencié | devolucis de diners. També les potiques. recessars electicta,aigua 0 connexio | Que a ma cobra impiqu un cast més Baik Gabiqyes permeten obtenir bon finangament mijancant | shia para empresa, | ‘wansterénces 0 bonificacions fscals. | eo o ews, com aa bs incl, rt ve mote i de sae, abet pti nari dear deere on | Feguse Roos Guaca’| serena esos poate oefugeaore ow toes sonnets tne tere paces abd | Hee ee a es pol ere Huaide beater acoreige mel aca cs sacar Senn ce, 8 Cereaae roti pt trol sabi Kvoates Wi Shynoo as valoncrvcconusne wclowse ones [ag ee aren cea Se aca cota lpr en spect era afta per cea a mien do fate muss ee rorionanons | marenamats fea IMPOOS), | 1a uggs en unaregs. | Ieresants en ee poses» sores eee arcane i, | Mercantil (normativa que eon erenieteai para a tan ane eats eg seseNt alas ones Tacit | Cpmicanentgomet_| empress a aes rereeo afer Souniceineccwvcures mets prop | seems) Medambietal | Serta apertaniats de. un esti de meret Les zones en ve sMinaareneern, Maa PO® | esedon rt potak | goss xonlpr | Sierats et Strats earn do 0 posal, $8 les potenciall ‘ser atractives per a la localitzacié de les: Pe re ner tes imal) ames eles ‘elias | Geiemprang” | anpresea qua foe net elle j eb ant te moarar onus | MOMS MGS ete Erfet que hi hal prou consumidors | restacons sén rans pole atraccs | Pejanucy et ‘abltat del project empresaral ipresaral. J 3.2. La dimensi6 de l'empresa La dimensi6 de I'empresa fa referéncia a la capacitat de producei6, que esta determinada per factors com ata la tecnologia, el nombre de treballadors 0 el mercat on opera. La dimensis és la decisi6 de definir la capacitat produetiva més indicada de empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius. La capacitat productiva de empresa és una decisié que s'ha de prendre paral-lelament ala localitzaci, ja que els dos factors estan relacionats. Pero, en primer lloc, cal decidir {quina capacitat productiva haura de tenir empresa per satisfer els seus propis objects, Al llarg de la vida c’una empresa, és habitual que es prengui la decisié d'augmentarne la dimensié per adaptarse a les demandes del mercat 0 per aprofitar noves oportunitats de rnegoci que en millorn la situacié competitiva. ‘Aquest augment es pot dur a terme de dues maneres: oreixement intern i creixement extern. Especiattzacts Diversificacio Fuso Cooporacié 2 | ‘Vempresa decideix vendre Inés productesosereis ex | Plotantestrtegies per fer | elproduete més tact, in ‘wodirlo 9 nous meats 0 ‘expltantne alguna qual. empresa enfoca Factiva ‘empresa en un tpus mot ‘coneret de produces 0 ser ves, enfortoicla seve post ‘36 en el mereat busca fe Tencarse dls competisors | Lempresa dec | ‘deix augmentar la varietat ce productes que ofereix a partir del producte 0 servel orginal, Dverses empreses acorden coH1abo- rari compartir recursos 0 informaclé per aconseguirobjectius comuns. De ‘egedes, aquests scords poden ser larg termini, com arala compra de materia primera en conjunt per acon odrien deseparéixer. | seguir preus més competitivs en empresa que adsorbe | descomptes per volum, perd també ‘aconseguelx quedar-se | poden sera cutt termini, com ara el lamb la clintela de I'al- | llangament de campanyes conjuntes tua empresa, perb també | de venda d'un producte 0 servl per nha Cassumir els deu- | oferir més prestacions amb menys tes, Una empresa A ab- || cost per al cient. sorbeix una empresa B i es crea. | La unié de cues empreses 0 més per crearne una de nova. ‘Una empresa A i una empresa B creen una nova empresa C, ‘que aplega es caracteristiques. de les dues empreses inca ‘Aconsequeien amplar la quota de mercat, la capacitat produc ta |e poder de mercat. A ve- gades, en aquestes stuacions Di ha dintervenir a legislace, ja que es poden generar mo- nopols que poden afectar de manera negativa la resta del meres. ‘Una empresa més potent ‘agquieix una alta amb menys capacitat. Alx® ‘costuma a passar amb fempreses que tenen pro- blemes econdmics i que i Exomple: una empresa de brioixeria industrial deci- eix explotar especiaiment ‘el segment de Ia brioixeria sense gluten. empresa de con- serves de peix ecidetx produ conserves de veraures i lle gums. Exemple: una empresa que fabrica una gran gamma dembotts deci eix absorb una petita | empresa d'embotits ar ‘Exemple: dues empreses que fabr- ‘quen automdbils decidexen desen- volupar un model comd de cotxe electric, per estaviar costos inves: tigaci i desenvolupament. Exemple: dues empreses que | texploten un mateix mercat do- cele uni-se per reduit els costes deriats de la compe- tcl, ACTIVITATS. 5. 3£ Lempresa andalusa Be Sport, SLU, de confeccié de roba esportiva, es planteja la possibilitat d’aprofitar la seva experi- ncia per oferir al mercat una Inia de roba professional Quina modalitat de creixement és? Canviaria la resposta si cents activitat només a fabricar peces pera la practica «fexcursionisme i muntany'sme? Raona la resposta. 6. Classifica aquests factors que influexen en la localitzacis dena empresa que fabrica mobi coficina: subvencions plbliques a projectes dinversi i de contractacis de perso- nal; existencia de diversos centres educatius de formacié professional de la branca de la fusteria { el mobili; loca- de la fabrica en un poligon industrial ubicat molt a prop d'una gran autopista; preséncia de molts proveidors de fustes | matéries primeres a la zona; amplia oferta de naus Industrials | terrenys al poligon industrial on es vol establir; poca competncia d'empreses a la zona. 4. La classificacié de les empreses Les empreses es poden classificar en funcié de diversos criteris, les caracteristiques ‘que les poden diferenciar sén multiples. at = ‘Microempreses. oa -=2 miions reuros 50244 | « 50 milons d'eures | « 43 millons euros >250 | > 50 millions g'euros | > 43 millons deures Blotaié de recursos natures (agit, ramader, pase, ier, ete | Activites transformatoreso industrials (manufactures), Actvtats comercials | deserves Actvtats de recers, deservolupament | innovacis de noves tecnologies. Porton a terme la seva otvtat en una localtat espectic, Porten a terme la sevaactivtat en averse localitats 0 en una regi. | Porte a tame la sevaactvtat en un 50 pl | Operen en un pas, pero exporten a ales pasos. Tenen fais © sucusals en alres paises. Els Leneficis es destinen a remunerar els propletars(otalment 0 patcaiment, Els beneficis es destinen a fnaltats socials, ‘én popiett de persones particulars Privades Pibliques Sin propetat oe Estat. ‘Sén compattides per Estat | persones particulars Mixtes Individual Persones individuals sense personalitatjurdica propa ‘Societats Tenen personaitat ursica propia, diferent do les persones que les fermen AcTIVITATS ‘AgriviTATS 7. Classifica les empreses segieents en funci6 dels crteris que hem estucat. Es possible ‘que hagis de buscar informaci6 sobre aquestes empreses a Intemet: ) Banco Santander. @) Iryo. ») HEM. 1 BMW. ©) Oxfam Intermén. 4g) NH Hoteles. 4) Iberdrota, 1h) Creu Roja. Ta £2 miione erauros a 1049 | £10 milons zewos | £10 milons euros ep 5. La forma juridica de les empreses 5.1. El marc juridic de les empreses Abans d'endinsar-nos en les classificacions de les empreses, parlarem de la normativa que les regula. Aquesta normativa es basa, principalment, en el dret mercantil El dret mercantil és la part del dret que regula l'activitat econdmica que porta a terme un empresari per mitja d’una organitzaci6 d'elements personals i reals; és a dir, 'activitat ‘econdmica que es fa en una empresa. Aixt dones, objecte del dret mercantil és l'activitat tipica de les empreses. Entre els aspectes que tracta aquesta branca del dret, s‘hi poden incloure qiiestions com les segiients: I'empresa, empresari, la forma juridica de empresa (empreses individuals, societats col-lectives, socie- tats andnimes), la comptabilitat, la publicitat i la protecci6 de 'activitat empresarial. El Codi de comerg és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya i es va actualitzar amb la Llei 19/1984, de 25 de juliol. Segons l'article 50, en tot el que fa referencia als contractes mercantils, els requisits, les modificacions, lextinci6 i la capacitat dels contractants, l'ordre d'aplicacié és, primer, el Codi de comerg i les lleis especials i, si aixd no és possible, les normes i regles generals del dret comd, o civil. Tanmateix, el Codi de comerg no inciou tota la legislacié mercantil, siné que bona part de les disposicions mercantils les regulen les llels especials, ja que 'empresa i les seves activitats s6n canviants i evolucionen molt rapidament. ‘Aquestes lleis especials s6n diverses i també poden canviar: entre les més importants, podem destacar la Llei concursal, el Reglament del Registre Mercantil la Llei de patents | marques, la Llei general de publicitat, la Llei de competéncia desileial, la Llei de societats de capital ia Llei de capital de rise. Quan es vol crear una empresa i es decideix adoptar una de les formes juridiques que expl carem més endavant, cal complir una série de requisits formals i tramits oficials especifics: aixd és la constituci6 d'una empresa. La constitucié d’una empresa és el conjunt d’obligacions formals i tramits que cal fer obligatdriament perqué tingui validesa legal. 5.2. Les caracteristiques juridiques de les empreses Per classificar els tipus d'empreses en funcio definicié legal que indiquen les normes juridique Juridiques que les diferencien. de la forma Juridica, és a dir, en funcié de la 1es mercantils, cal conéixer les caracteristiques 1 Es la persona fisica o individu que pot exercir els seus Persona fisica Grets | complir les obligacions reconegudes per les Hels. ES coneix com a empresa Individual. Quan una entitat adquireixdrets i obligacions ‘econeguts en una lel. Aixd és Fempresa societat, que 8 pot dlvidir en diversas suogrups ~Societat civil = Societat mereanti. ~ Societats mercantils especial. Persona Juridica En cas de falda, import maxim que els socis i sdcles ppoden perdre és el capital aportat. Els socis responen amb tot el seu patrimoni (fins I tot wi personal) davant dels deutes que tingui empresa, mtede excepte en un cas en que es pot mantenir a casa on 8 resideix habitualment. Alguns tipus d'empreses necessiten un nombre minim de socis o sdcies per poder- se constitu. ‘Alguns tipus ¢'empreses necessiten un import minim de capital (recursos aportats peels socis) per poder-se constituir. aquest capital pot consistir en actiusfisies 0 ‘monetaris, Es la denominacié de empresa o e! nom legal de la persona Juridica. IRPF (impost sobre la tenda de les persones fisiques) Limpost que grava lobtencié de renda per part de les persones fisiques. Lrimpost que grava els benefcis de les socetats, 6s HS impost s0b(e: a dir, de les entitats amb personalitatjuriica propia societats) | (persones juriques) BI ne a ta far Ati su ths aus can La varietat de formes juridiques és molt amplia. Per aixd, ens limitarem a explicar les carac- terfstiques essencials de les formes juridiques més habituals. A. vempresa individual empresa individual és un tipus d'empresa que té personalitat fisica, és a dir, en qué els propietaris s6n persones fisiques. - Lempresari individual és una persona fisica que porta a terme (en nom propi i per mitja d'una empresa) una activitat comercial, industrial 0 professional. empresa juridica del propietari (persona Lem individual és una empresa en qué la personalitat juri fisica) ila de empresa coincideixen. La gestié de I'empresa és responsabiltat del propietar. El funcionament esta subjecte en matéria mercantl al Codi de comerg i en materia de cies i obligacions, al Codi civil. Es una forma adequada per a empreses de dimensions reduldes. Es tributa mitjangant IRPF. Si volem eonsuta lar am ms prota tat les cractersiques se fn ures, podem acca at oo Eortal PIME, de la Direcci6 General Es una persona fisca que registra dela Pett Ntijana Em. Empresari porta a terme una activiat press. | individual, | comercial, incustial bity/udoa_portal_pyme @autdnom | psease| en non Pe Pet gual que Fempresan India, ped sexciou rabitatge habitual de a responsebiltatinimitads (erceptuant eis ceutes de det posi, Es fonamenta en un contracte pel qual a propetat una ‘800 de detorminat cet pertany pron a dverses empresa individual es manifesta en les formes juridiques segiients: 1 nom de Femprese colncideix amb el el ttl, Esa forma fampresa que implica menys gestions per constiuirse. 1 nom de Tempresa coinldelx amb o! del titular, pero shi afegen sEmprenedor de responsabilst Timitada- 0 snclu,Juntament amb einem, e ‘cognom Iles dades Cidenticec sca, la sigs FrL. Liplica un contract privat en qué tha de deta cl percentage de pecipaci en les pordues | els quanys de cada comune. is soci han de ser com a minim dos. ‘Apart, la comunitat es constitueixmijengant ‘serptura publica quan s'aporten béns immobies, fo drets reas. persones. B. La societat civil publica Es fonamenta en un contracte pel qual dues persones 0 més s‘obliguen a posar en comi diners, ‘© béns amb lobjectiu de repartir-se els guanys d'une activitat mercanti. Per aixd hi pot haver socis capitalistes (aporten diners 0 béns) | socis industrials (aporten treball) Per norma general, els socis s‘han de donar d'alta en € régim d'autonoms. La gestio de empresa és res- ponsabiltat dels socis capitalistes. La responsabilitat 6s personal il-limitada davant tercers. La societat no 16 personalitat juridica propia i es regeix pel Codi de comere i pel Codi civil. Aquesta mena d'empreses han de tributar limpost sobre societats. Els guanys dels socis es reparteixen mitjancant dividends: no poden tenir ndmina ni facturar a la societat. D'aquesta mane- ra, paguen el 23% de limpost sobre societats (si fac- turen menys d'un milié d'euros) i el tipus aplicable als dividends. C. ta societat col-lectiva (SC) També coneguda com a socletat regular coblectiva, Es una societat mercantil de cardcter personalista en qué tots els socis i sécies es comprometen a participar en la manera que Siindiqul als estatuts de empresa dels mateixos drets | oblgacions. La responsabllitat és subsidiaria, personal i solidaria amb els deutes davant tercers. ES necessiten com a minim dos socis per poderta crear. No cal aportar capital minim. Aixd fa que Uinicament hagin de fer front a les despeses de gesti6, com ara limpost sobre actes juridies documentats. Es pot distingir entre socis capitalistes, que aporten béns i capital, i socis Industrials, que aporten el factor treball SSi una persona permet que el seu nom aparegui en la ra6 social de "empresa, passa a teri la categoria de soci a tots els efectes. ‘Aquest tipus d'empresa ha de tributar impost sobre societats i els beneficis es divideixen en funcié del capital aportat a la societat. foward) D. La societat de responsabilitat limitada (SRL, 0 SL) [Bl sabies que. Enel cas d'una SRL amb capital soc al inferior a 3000 € sestableien es ‘egies segients per protegi interés legtim dels creditors de a societat + Ha de destinar, almenys, e! 20% del bene, ins que la suma de ta reserva legal el capital social assoleb la ira de 3000 €. + Encas de liqudaci, sl patrimo- ride la societat és insuicent, els socis han de responcre soldéia ment de la diferencia entee Fim port de 3000 € ila xfra de capital subsert -Aquest tipus és el més comd @ Espanya perqué permet a les persones autdnomes protegit el seu patrimonilimitant la seva responsabilitat al capital aportat. Es una societat mercantil cepitalista si el Seu capital social esta divdit en participacions socials iguals i indivisibles i esta integrat per aportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes de la societat. Només cal un socl per crearia; en aquest cas, s'anomena socletat limitada ‘unipersonal (SLU). capital minim per poderia constituir és 1 ¢. £5 una modalitat adequada per ala petita I mitjana empresa, amb pocs socis i amb voluntat de permanéncia, ja que les participacions presenten moltes limitacions a la transmissibilitat, i, a més, té la peculiaritat que els socis i sdcies tenen preferéncia a rhora dadquitirles davant tercers. La constitucis es fa mitjancant escriptura publica, amb estatuts fimats davant de nota, | presentantia al Registre Mercantil. Hi ha diversos argans de gestid, com ara 'administrador tinic, solidari, mancomunat 0 el consell d'administraci6, Tributa 'impost sobre societats. important Les empreses s'han de donar d'alta ‘on Fimpost d'activitats econdmiques (ae). Es tributa a les administracions lo- cals. Per fer-ho, sha d'emplenar el ‘model 036 si les empreses facturen ‘menys d'un milié d'euros l'any. En canvi, les que superin aquesta xifra han d'emplenar el mode! 840 amb el INF de rempresa, E. La societat anonima (SA) Es.una societat mercantil capitalista amb un eapital social divdit | integrat per les aportacions dols socis en forma d’aceions i de lliure transmissi6. Es tracta d' una modalitat adequada per a les grans empreses, atesa 'amplia i complexa normativa que s'adapta a projectes mercan- tils de grans dimensions. Només cal una persona per creara. El capital minim aportat és de 60000 €, del qual el 25% ha d'estar totalment subscrit |, almenys, parcialment desem: borsat en un 25% en el moment de la inscripci6. La resta s'ha d'anar aportant en cine anys. La responsabilitat dels socis i sdcies és solidéria i és limitada al capital aportat. Es tributa mitjangant 'impost sobre societats. Els drgans que la formen son la junta general | el consell dadministracié. F. La societat laboral i participada és una societat mercantil de caracter especial en qué a majora del capital social és propl- stat dels treballadors | treballadores que hi presten servis retribults de manera personal i directa i amb una relaci laboralindefinda. Es una modaltat adequaca per ales socitats on {i els trebaliadors volen controlar empresa i ostentaralhorala qualita de socis, Els socis iminims sén res, dels quals dos han de ser treballadors de empresa amb contract indefinit. Elnombre de treballadors no pot sobrepassar el 25% dels soci. El capital minim per crearta 5 1 € pera SLL (participacions) i de 60000 € (accions) per a SAL. La responsabiltat dels soci és limitada al capital aportat. Trbuten rimpost sobre societats. Coie) Laforma juridica d'una empresa depen de diversos factors, com ara activtat i les dimensions de rempresa, la naturalesa dels Propletaris 0 les inversions necessaries. Considerem el cas de la Maria, advocada especialitzada en fi calitat i amb un postgrau en Administracié i Direccié d'Empre- 28, Després de treballar en dverses empreses, ha deciait obrr @! seu propi negoci d'assessoria legal mercantil. Quina seria la forma juriica d'empresa més adequada per a ella? Soluci6: Ha llogat un despatx en un edifici d’oficines on hi ha diversos professionals que compartelxen els serveis comuns (sala de Feunions, atencio telefdnica, secretaria, etc.) i només ha hagut GTinvertir en un ordinador portatil. No té cap persona contrac- tada. Com la Inversié inicial és molt baixa (ordinador) | per portar a terme 'activitat no té la necessitat d'endeutar-se amb proveldors ‘i obtenir finangament extern amb un préstec bancari, la forma juridica més recomanable és Ia d’empresari individual: no fa falta capital minim i és de responsabilitat ilimitada. Si en un futur la Maria ampliés el negoci amb unes oficines propies, amb personal laboral contractat, amb sucursals en altres ubicacions | amb lentrada de socis, llavors convin dria canviar la forma juridica. Per exemple, una societat de responsabilita imitada: com es tracta d'una societat mercantil capitalista, presenta responsabilitatlimitada al capital aportat. Un dels exemples més importants del moviment cooperativista al nostre Pals ia la resta del mén és la Corpo- racién Mondragén: https://www.mondragon- corporation.com Té la seu principal a Euskadi i esta formada per un gran conjunt ¢ empre- ‘Ses cooperatives de dlversos sectors (industrial, financer, de serveis i de comer). G. La societat cooperativa Es un tipus c'empresa que ha anat creixent molt a Espanya els ultims an les relacions humanes i els interessos col-lectius, ys. STorienta a millorar Es una societat mercantil especial constituida per persones, que s'associen en régim de Iiure adhesi6 1 baixa voluntatia, pet porter a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les seves necessitats | aspiracions econdmiques i socials, amb estructura i funci. ‘nament democratics. Els resultats econdmics, anomenats excedents, s‘imputen als socis, tn cop atesos els fons comunitaris, en funcié de l'activitat cooperativa que duen a terme ‘Aquestes societats creen un patrimoni comd amb limitacions en la transmissibilitat | sense anim de lucre. Les cooperatives sén societats que integren I'anomenada economia social, at@s que no tener ‘nim de lucre directe, sino que objectiu és la satisfacci6 d'una necessitat dels socis. Sin de primer grau si els socis s6n persones fisiques i de segon grau si els socis s6n altres coone ratives o un altre tipus de persones jurfdiques. Els socis minims s6n tres persones. Es un tipus de societat democratica | igualitaria. Es caracteritzen pel fet que una persona equlval a un vot. Per tant, a diferéncia dels altres tipus d'empreses, el poder de decisié no va en funcié del capital aportat. Hiha molts tipus de cooperatives en funci6 de la naturalesa de I'activitat que porten a terme (agraries, de treball associat, de crédit, dhabitatge, de consum, de serveis, integral, del mar, d'explotacié comunitaria de la terra, ete.) La legislacié sobre cooperatives esta transferida 3 les comunitats autonomes, de manera que moltes disposen de legislaci6 propia. Cooperativisme agrari |, Un dels sectors en qué el model de cooperatives esta * més estés és el sector agrari. Les cooperatives agraries funcionen com a associacions de diverses explotacions agraries (agricultura, ramaderia, silvcultura, etc.), que tenen objectiu d'ajudarse mutuament i de manera sol- daria. Moltes d'aquestes explotacions aporten la seva producci6. De manera comuna, aquesta producci6 es iprotessa i es distribueix amb una mateixa marca reconeguda als mercats. Aix’, un conjunt de petites explotacions té la capaci tat de formar una empresa gran. Individualment no podrien accedir ‘als mercats com a empreses competitives. Un altre avantatge d'aquestes cooperatives agraries és la compra de submi: nistraments, maquinaria, llavors o equips a un cost més econdmic pel fet de comprar‘no conjuntament. ‘Alguns exemples de cooperatives agraries d' Espanya s6n els segients: + Jaencoop. Productors doll d'oliva de Jaén (https://www.jaencoop.com). + Campoastur. Productors de let i carn de bovt i altres productes d’Asturies (https://campoastur.es). COVAP (Cooperativa Ramadera de la Vall dels Pedroches). Productors de llet, formatges, cams, etc., de Cordova (https://www.covap.es). * Agricota Sant Josep cooperativa. Productots de vi, oll | ametila de Tarragona (https://santjosepwines.com). UNITAT 2 ‘Tot sequit, es mostra un quadre resum de les earacteristiques més rellevants de les formes juridiques principals: tat | Nombre minim Nocatee eon dels socis de socls | Catal as 1s porsona fica ita 1 No ine Cosi el (on mata do trots eoligacins), | Coal de comere Nom tit pels cacis | ttteda 2 No is {on matira mercer rate Hee : : S| cetamoenn ona e ianee sea Tania nae . desemborsat) , de capital. mentee z oa a coe S| eigen es = | am tat) alae tee aa ; . Nom + SLL 60000 € (SAL) | perticipedes. tate eran serena | per ea oe Nom + 5. coo Limitads, is bn sareplinand P. 2 (an gra) statuts ‘de cada comunitat ‘autonoms, Romine) Por a que servelx el certificat negatiu de denominaci6 social als emprenedors? Solucié: Aquest document és el que s'ha de presentar al Registre Mer. cantil per acreditar que el nom escolit pels socis i sdcies no coincidebx amb el de cap altra societat existent. Aquest docu ment té un cost de 13,52 € + IVA siha d’emplenar indicant tres Activitats: possibles noms per a 'empresa. Gracies a aquest certifcat, es Pot reservar el nom de empresa i registrar, a fi d'evitar que ‘altres persones el puguin utiitzar. La reserva té una durada de sis mesos i, un cop registrat davant de notari, la validesa passa ‘a ser de tres mesos. En cas que durant aquest temps la persona ‘emprenedora no registri el nom, aquest tornara a quedar lure, sr 8. 3X Pensa en els exemples d'empreses segients i decideix ‘ina forma jridica seria la més adequada per a cada cas: 4) Un metge pediatre que vol tenir la seva propia consulta, No tindré personal contractat. ) Tres amics que volen obrir un bar restaurant tematic amb diferents tipus de cuines internacionals. Cada un apor- tara 15000 € de capital, no volen posar en risc el seu Patrimoni particular i no volen que entrin altres socis a empresa. ©) Un conjunt de ramaders d’una zona que pensen associ- ‘arse per formar una empresa més gran que els permeti atrontar més b¢ els reptes del mercat. 4) Un grup dindustrials de la construccié que vol crear una ‘empresa en que ells puguin trebaliar perd també de dirne la gesti6, aportant un capital i sense arriscar el ‘seu patrimoni personal. Penses que sempre és millor una forma juridica de respon ‘sabiltat limitada? Raona la resposta | investiga les diferents possibilitats a Internet. Test de repas < estudiats relacionats entre si. Elabora el teu propi mapa conceptual de la unitat. Ha de recollir els continguts més importants 2. Quines sén les tres activitats econdmiques basiques? 2) Béns, serveis i necessitats. 8) Producci6,distribuci i consum. ©) Famties, empreses i sector public. ) Recursos naturals, treball i capital. » Els béns comuns: 4) Satisfan indirectament les necessitats humanes pel fet de transformar-se en un procés productiu. 6) Sén abundants i no tenen propietari ©) Sén propietat del sector public i es paga Indirectament er feros servir. 4) Sén intangibles. 3. De qué formen part els empleats d'una empresa de missat- geria que collabora estretament amb la nostra? a) Del nostre equip huma. b) Del nostre entomn general ©) Del nostre entom especitic. 4) Del nostre grup de clients. 4. Assenyala quin dels objectius segiients esta més associat als propietaris duna empresa: a) Un prestigi professional més alt. 'b) Una participacié més gran en les det ions de empresa. ) La rendibilitat de la inversi6 en empresa. 4) Lassegurament que 'empresa compleixi el pagament dels deutes. Quina d'aquestes solucions no és una estratagia de creixe- ment extern de empresa? a) La fusi6. ) Labsorci ©) La cooperacié. 4d) La diversificaci6. 6. En una societat col-lectiva: 2) La responsabilitat 6s limitada al capital aportat. +) Hi pot haver socis capitalistes i socis industrials. ©) Hi pot haver un soct o més. 4) Els beneficis tributen per FIRPF. 7. Llempresari individual: a) Tributa mitjangant I'impost sobre la renda de les perso nes fisiques. b) No pot tenir treballadors a carrec. ©) Té una responsabilitatlimitada davant dels deutes con trets amb tercers. 4) El seu capital es divideix en petites parts del mateix valor. En les societats anonimes: a) La responsabilitat dels socis no es limita al capital aportat. ) El capital es dividelx en accions, ¢) Els socis han de ser persones fisiques. d) El 100% del capital ha d'estar desemborsat en e! ‘moment de constituci6 de la societat. 4. Quina teoria concep I'empresa com una unitat de produccié elemental amb I'inica finalitat de maximitzar els beneficis? a) La dels costos de transacci6. b) La contractual. ©) La social. d) La neoclassica. 10. Una persona que pensa a comengar un negoci de fusteria

    You might also like