L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS

LIBERALS (1789 – 1871)

 QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ?

Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa
entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat
volen posar fí a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social.

Sobirania Nacional
Monarquia Absoluta de Nou Sistema polític
Dret Diví (Parlament) Divisió De Poders

( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) Constitució

L’A
També volen canviar l’organització social:

SOCIETAT ESTAMENTAL Societat De CLASSES

Privilegiats i no privilegiats Igualtat davant la llei

Privilegis per naixement Valúa personal
No mobilitat social Mobilitat social
 DIFERÈNCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME

El liberalisme és un sistema polític en què, a diferència de l’absolutisme, el poder no

l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant
el vot designen els governants.

Els poders han d’estar separats:

 PODER LEGISLATIU: S’encarrega de legislar, és a dir, de fer o aprovar les lleis

(Parlament o assemblea)

 PODER EXECUTIU: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu.
El formen el President i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les
lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris.

 PODER JUDICIAL: Independent dels altres dos. Format per jutges i fiscals,
s’encarreguen del jutjar conforme a les lleis.

Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir, tenen drets i
deures.
 1. LA REVOLUCIÓ A FRANCESA

La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància

per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes
servirà de model per les revolucions posteriors.

Pero, per què a França i en 1789?

 LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

CAUSES PROFUNDES (ESTRUCTURALS)

La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) i la influència

de la Independència dels EUA (1a Constitució de la Història)
Crítica a l’Antic Règim, sobre tot al sistema econòmic: tot tipus de
reglamentacions (no hi ha llibertat econòmica); els camperols pateixen
periòdicament les crisis de subsistències

Aspiracions Tercer Estat (transformacions socials):

• Burgesia → acabar amb l’absolutisme i els privilegis, aconseguir

la llibertat econòmica i participar en la vida política.
• Llauradors → acabar amb el règim senyorial
 CAUSES
CONJUNTURALS
Crisi econòmica: França pateix un seguit de males collites que
provoquen la fam (alça del preu del blat) i crisis de subsistències,
Al voltant del i la dificultat dels camperols per pagar els impostos
1789
Crisi financera: La monarquia francesa gasta més diners dels que
ingressa en guerres i en despeses en la Cort, la qual cosa
provoca la bancarrota.
Intent de reforma fiscal per part del ministre Calonne –que els privilegiats pagaren
impostos-: Rebel·lió nobiliària, exigència de convocatòria dels ESTATS GENERALS

El rei es veurà obligat a convocar-los, s’elaboren els quaderns de queixes

 Una assemblea d’origen medieval on estaven representants
els tres estaments socials de l’Antic Règim
1r estament: Clergat, 291 representants 2 vots
2n estament: Noblesa, 270 representants
3r estament: Tercer Estat 578 1 vot
representants
El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per
modificar els privilegis. (A França feia més de 100 anys que no es convocaven).

Com funcionaven ?

* El rei plantejava la seva petició

* Cada estament es reunia i discutia per separat

* Cada estament disposava d’un sol vot.

Sessió d’apertura de ls Estats Generals en
Versalles (5 de maig de 1789) Els privilegiats sempre disposaven de majoria.

Però, quina importància va tenir la convocatòria i obertura dels

Estats Generals a maig de 1789? Va donar, per primera vegada en
molts anys, la oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se i
va precipitar l’esclat de la Revolució Francesa
 1789. L’ESCLAT REVOLUCIONARI. EL JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA

En les primeres sessions, la burgesia (representant del

Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació:
que es votara per persona i no per estament

Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO !!

Davant la negativa, cóm reaccionen els representants del
Tercer Estat ?

ASSEMBLEA
NACIONAL
 Els diputats del Tercer Estat, i alguns nobles i eclesiàstics es reuneixen en
(Sala del joc de pilota i es constitueixen en Assemblea Nacional (Representants
de la nació). Juren no dissoldre’s fins donar una Constitució que garantira la
llibertat i la igualtat de tots els francesos.

A més, a més ... reconèixer la igualtat de tots

els francesos significava posar fí a la societat
estamental.

Estem ací per la voluntat del

poble i eixirem només per la
força de les baionetes (diputat
Mirabeau)
J. L. David. Jurament del Jeu de Paume
Davant d’aquesta situació el Rei cridà l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional

A París les Classes Populars Urbanes assalten la presó i

Com reaccionà arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789)
el Poble ?
Les notícies del que passa a Paris arriben al camp i es
produeix “ La Gran Por ”.
 LA GRAN POR
Per tota França els
camperols es rebel·len
contra els senyors
(atacs a castells,
Incendis...)

Els membres del Tercer Estat es rebel·len per tot arreu en defensa dels seus
representants i la monarquia perd el control del país. Molts nobles abandonen França

La revolució triomfa!
El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.
 LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ
S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar
en diferents fases:

FASES REVOLUCIÓ FRANCESA

Monarquia Constitucional
(1789-1792)
Suport de la burgesia
conservadora

República radical (1792-1794)

La burgesia radical va proclamar la
República. Transformació més profunda de
la societat (sufragi universal masculí i lleis
socials)

República conservadora
(1794-1799)
Davant la radicalització de la Revolució, la
burgesia més conservadora restableix el sufragi
censatari
RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 )

1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat

Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals

Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota”

El rei crida l’exèrcit a Versalles

Juliol
1789 Assalt a la Bastilla / La Gran Por

Agost El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en
1789 ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)
 • Volien Antic Règim • Burgesia
• No revolució conservadora
• Liberalisme
• Sufragi
censatari

• Burgesia
radical
• Liberalisme
democràtic
• Sufragi
universal

A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant
per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea
2. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799)

2. 1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

1. ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789 – 1791)

2. ASSEMBLEA LEGISLATIVA (1791 – 1792)

2. 2. LA CONVENCIÓ NACIONAL (1792-1794)

1. FASE GIRONDINA (1792 – 1793)

1. FASE JACOBINA (1793 - 1794). EL TERROR

2. 3. LA CONVENCIÓ CONSERVADORA: EL DIRECTORI

(1794-1799)
 LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

 Grup que domina la fase: els GIRONDINS (Burgesos moderats)

La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic
Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
L’assemblea Nacional Legisla CONSTITUCIÓ (1791)
• Règim polític: monarquia
parlamentària (limitada).
DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME • Separació de poders (rei governa, dret
a vet; parlament elegit legisla; i jutges
• Igualtat ciutadans davant la llei i tribunals jutgen).
• Drets i llibertats individuals (dret a • Sufragi censatari: tenen dret a vot
la propietat, llibertat conciència, homes majors de 25 anys i propietaris.
etc.).
ABOLICIÓ DEL RÈGIM FEUDAL

• Abolició de tots els privilegis i els drets

senyorials de la noblesa i del clero
(Dret de vet)
DECLARACIÓ DELS DRETS DE
L’HOME I EL CIUTADÀ (1789)

Atorgava al francesos la condició de

ciutadans lliures i iguals davant la llei.

Article 1: Els homes neixen i romanen

lliures i iguals en drets ...

Article 4: La llibertat consisteix a poder fer

tot allò que no perjudiqui a un tercer.

Article 3: El principi de tota sobirania

(poder) resideix en la nació. Cap individu,
no pot exercir cap autoritat (poder) que no
emane de la nació.

Article 10: Ningú no ha de ser molestat per

les seves opinions, fins i tot religioses, ...
A l'octubre de 1791, una vegada elaborada la Constitució, es va triar, per
sufragi censatari, als diputats de la nova Assemblea Legislativa
encarregada d'elaborar les lleis per a la nova França.

OBRA ASSEMBLEA LEGISLATIVA

• Expropiació de bens de l’Església

(desamortització) i Constitució Civil del
Clero (jurar fidelitat a la Constitució)
• Nobles paguen impostos
• Llibertat econòmica: llibertat de
crear empreses, de comerciar, de posar
preus, etc...
• Guàrdia Nacional
 S’eliminen els privilegis

Amb aquestes lleis a França S’ estableix la igualtat de tots

els ciutadans davant la llei

És posa fí al poder absolut del rei

En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme

 Problemes durant aquesta etapa

La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre

social i polític volien tornar a l’Antic Règim.

Per altra banda França està rodejada de Monarquies Absolutes que no

veuen amb bons ulls els canvis que els revolucionaris estan produint.

I preparen els seus exèrcits prop de la

frontera.

El rei intenta fugir a Àustria (fugida

de Varennes), per posar-se al front
dels exèrcits estrangers i envair
Franca per acabar amb la revolució.
Però ...

És descobert a la frontera (Varennes,

juny) I és obligat a retornar a París.

L’Assemblea Nacional declara la guerra a

Àustria. Se succeixen les derrotes
Les classes populars de Paris ( Els
Sans-culottes )

Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que el govern dels

girondins no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves
necessitats.

Els llauradors tampoc estan satisfets: ja no hi ha drets senyorials però han

hagut de pagar per les terres i, a més, la crisi continua (revolució, guerra).
 Assalten el palau de les Tulleries, on
Sans-culottes (amb el estaven els reis després del seu intent
suport dels jacobins i de fugida (10 d’agost de 1792)
girondins)

arresten al rei, i
l'enpresonen
ABOLICIÓ DE LA
MONARQUIA

PROCLAMEN
LA
REPÚBLICA

S’inicia així una nova etapa de la

revolució LA REPÚBLICA
DEMOCRÀTICA
 LA FASE GIRONDINA (1792 – 1793)
 Grup que domina la fase: els GIRONDINS (Burgesos moderats). Ex. Condorcet

La Convenció Nacional es elegida per

SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ

L’etapa s’inicia amb el Judici

del rei.

El rei és jutjat, condemnat i executat

(gener 1793)
La mort del rei provoca, que les monarquies europees que envolten França facen una
aliança contra França i li declaren la guerra

Àustria, Prùssia, Espanya, Holanda I Gran Bretanya formen una coalició europea
antirevolucionària i ataquen França.

França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució

 A més a més ...

Formen un exèrcit realista per lluitar

A I 'interior del país un grup de
contra la revolució (Insurrecció de la
camperols contrarrevolucionaris
Vendée)

Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució.

 LA FASE JACOBINA (1793 – 1794)
 Grup que domina la fase: els JACOBINS (Burgesos radicals). Ex. Robespierre

Davant tots aquests problemes el jacobins amb el suport dels sans-

culottes als carrers van aconseguir el poder.

CONSTITUCIÓ 1793 (Mai va entrar en vigor)

• Sufragi universal masculí, directe
• Igualtat social

REFORMES SOCIALS (demanades pels Sans-

culottes)
• Redistribució de la propietat agrària
• Preu màxim per als articles de primera
necessitat (Llei del Màximun)
• Salaris mínims
• Educació primària gratuïta (Llei Pelettier)
• Descristianització i calendari revolucionari
• Lleva en massa (1’2 milions) i accés dels grups
populars a la oficialitat
EL CALENDARI REPUBLICÀ
I per governar el país formen el ... COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA

Un govern revolucionari format per un

petit grup de Jacobins, entre els que cal
destacar la figura d’en Robespierre.

Un govern amb tots els poders per

prendre mesures dirigides a...

Derrotar els enemics Donar resposta a les

interiors i exteriors necessitats dels grups
de la revolució populars i camperols

Cóm és diu aquesta època de la Revolució dominada pels jacobins i per l’actuació del
Comité de Salvació Pública? EL TERROR:
Mesures excepcionals contra els sospitosos d’accions contrarrevolucionàries (Llei de
sospitosos), que permetien detindre, jutgar i guillotinar molt sovint sense garanties de
judici just
A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des del
Comitè de Salvació Pública comencen a donar els seus fruits:

Els enemics exteriors són derrotats. Els contrarevolucionaris

controlats i les classes populars veuen com moltes de les seves
necessitats són cobertes...

LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT

 Però ...

A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes en

favor de les classes populars ni la concentració de poder i…

Els girondins acusen al Comité de Salvació Pública de sanguinaris i traïdors

a la Revolució per no respectar la declaració del drets de l’home i el ciutadà.

Robespierre i els altres dirigents jacobins són detinguts i guillotinats

Colp d’Estat contra el

S’inicia així la 3a i última etapa de la Revolució
règim del Terror jacobí
LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
(juliol de 1794)
 EL DIRECTORI (1794 – 1799)
 De nou al poder els conservadors GIRONDINS (burgesos conservadors):

Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les

classes populars : restableix el lliure mercat ...

Fan una Nova Constitució 1795 per restablir el sufragi censatari

Poder executiu: DIRECTORI (5 membres)

Cos legislatiu: CONSELL DELS CINC-CENTS, CONSELL D’ANCIANS

Aquestes mesures provocaren:

Dirigides pels sans-culottes i els jacobins

A) REVOLTES POPULARS que defensen les millores per les classes
populars de l’etapa anterior.

Els contrarevolucionaris (reialistes) que

B) MOVIMENT REIALISTA volien tornar a l’absolutisme es tornen a
reorganitzar i causen problemes.
Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les
demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic
Règim (reialistes)

Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..

Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades

cap un jove general Napoleó Bonaparte.

Posant fi a deu
El 1799 Napoleó fa un
anys de
Cop d’Estat
revolució
i pren el poder (1789 – 1799)

[Link]
Oes
 RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799)
Domini de la burgesia conservadora,
A) Monarquia Constitucional (Girondins) .
(1789-1792)  Abolició feudalisme
 Constitució 1791
 Drets home i ciutadà

A. Domini de la burgesia conservadora,

(Girondins) .
 Convenció per sufragi universal masculí
B. Domini de la burgesia radical
B) República Democràtica (jacobins):
(1792-1794)  Constitució 1793
 Sufragi universal masculí
 Comité Salvació Pública i Terror

Retorn al poder de la burgesia

conservadora (Girondins) i supressió
dels avenços i millores socials de la
C) República Burgesa República Democràtica.
(1795-1799)
Colp d’Estat de Napoleó (1799)